Accés més ràpid que el navegador!
124 les relacions: Abolició dels senyorius a Espanya, Agricultura, Ajuntament, Alcalatén, Antiga Roma, Arc apuntat, Arc de mig punt, Argeleta, Art gòtic, Art sacre, Atri (pati), Atzeneta del Maestrat, Barranc, Barroc, Batlle, Bé d'interès cultural, Butlletí Oficial de l'Estat, Caciquisme, Cap de setmana, Carles III d'Espanya, Carta de poblament, Castell de l'Alcalatén, Castell de les Torrocelles, Castell-Palau dels Urrea, Castellà, Castelló de la Plana, Cens de població, Centre Democràtic i Social, Centre històric, Cim (cartografia), Cim de Penyagolosa, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Contrafort (geografia), Cripta, CV-16, CV-190, Dècada del 1960, Diputació de Castelló, Edat del bronze, El Castell de Vilamalefa, El Periódico Mediterráneo, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Ermita de Sant Antoni Abat (Llucena), Ermita de Sant Vicent Ferrer de Llucena, Església de l'Assumpció de Llucena, Estiueig, Façana, Fanzara, Feudalisme, Figueroles, ..., Francisco Franco Bahamonde, Furs de València, Graner de l'Almodí, Guerres Carlines, Himne de Riego, Història del País Valencià, Ibers, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Jaume el Conqueridor, Joguina, Josep Miralles Marín, L'Alcora, Leopoldo O'Donnell, Les Useres, Llana, Lludient, Mas, Metres sobre el nivell del mar, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Neoruralisme, Nomenclàtor, Onda, País Valencià, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza, Porxe, Primera Guerra Carlina, Província de Castelló, Ramaderia, Rambla de la Vídua, Ramon Cabrera i Grinyó, Regidor, Riu de Llucena, Rodrigo Díaz de Vivar, Segle XIX, Segle XVII, Setge, Setge de Llucena (1835), Setge de Llucena (1837), Torre de Foios, Trienni Liberal, Turisme rural, Unió de Centre Democràtic, València, Valencià, Vicent Barreda i Boix, Vicent Nebot Gargallo, Victorino Fabra Gil, Vila-real, Xodos, 1 d'octubre, 1233, 1335, 1724, 1739, 1785, 1798, 1834, 1835, 1837, 1838, 1857, 1858, 1863, 1876, 1920, 1925, 1931, 2015, 2016, 29 de setembre, 6 de maig. Ampliar l'índex (74 més) »
Abolició dels senyorius a Espanya
Labolició dels senyorius a Espanya va ser realitzada l'1 de juliol del 1811 per les Corts de Cadis, i constitueix la peça bàsica del conjunt de canvis que va significar la revolució burgesa a Espanya.
Nou!!: Llucena і Abolició dels senyorius a Espanya · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Llucena і Agricultura · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Llucena і Ajuntament · Veure més »
Alcalatén
Mapa municipal de l'Alcalatén abans de la reforma de 2023 L'Alcalatén és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a l'Alcora.
Nou!!: Llucena і Alcalatén · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Llucena і Antiga Roma · Veure més »
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Nou!!: Llucena і Arc apuntat · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Llucena і Arc de mig punt · Veure més »
Argeleta
Argeleta (en castellà i oficialment, Argelita) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.
Nou!!: Llucena і Argeleta · Veure més »
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Nou!!: Llucena і Art gòtic · Veure més »
Art sacre
madonna'' de Sandro Botticelli pertany a l'art sacre cristià. La temàtica religiosa a l'art o art sacre és una denominació utilitzada per a produccions artístiques que tenen com a finalitat un culte religiós.
Nou!!: Llucena і Art sacre · Veure més »
Atri (pati)
Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).
Nou!!: Llucena і Atri (pati) · Veure més »
Atzeneta del Maestrat
Atzeneta del Maestrat és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Llucena і Atzeneta del Maestrat · Veure més »
Barranc
Imatge des de l'interior d'un barranc Barranc del Castellet (Tous, País Valencià) En geomorfologia un barranc és una forma de relleu de vessants abruptes i en forma lineal creada per l'aigua corrent en erosionar profundament el sòl, són similars a grans rases o petites valls amb unes dimensions que van de metres a desenes de metres en fondària i amplada.
Nou!!: Llucena і Barranc · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Llucena і Barroc · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Llucena і Batlle · Veure més »
Bé d'interès cultural
Placa d'un monument declarat Bé d'Interès Cultural el 1975 Bé d'interès cultural (també conegut per les seves sigles BIC) és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.
Nou!!: Llucena і Bé d'interès cultural · Veure més »
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Nou!!: Llucena і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »
Caciquisme
Caricatura del setmanari ''La Flaca'' satiritzant la farsa electoral d'aleshores: amb Sagasta al davant, hi apareix un seguici de cacics, sicaris, agents de l'ordre públic, camperols i obrers acudint a votar en un sistema electoral on, fins i tot, les paperetes dels morts hi són manipulades. El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió.
Nou!!: Llucena і Caciquisme · Veure més »
Cap de setmana
El cap de setmana és el període entre les últimes hores laborals i el primer dia de feina.
Nou!!: Llucena і Cap de setmana · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Llucena і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carta de poblament
Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.
Nou!!: Llucena і Carta de poblament · Veure més »
Castell de l'Alcalatén
El castell de l'Alcalatén situat en el mont de Sant Cristòfol, en el terme municipal de l'Alcora (Alcalatén) és una fortalesa d'arquitectura islàmica amb reformes d'arquitectura medieval construïda entre els segles i. Jaume I va atorgar el castell i el títol de baró al cavaller aragonès Ximén d'Urrea, en 1233, després de la conquesta de Borriana.
Nou!!: Llucena і Castell de l'Alcalatén · Veure més »
Castell de les Torrocelles
El Castell de les Torrocelles o Sant Miquel de les Torrecelles (també escrit Torrocelles) és un antic castell i ermita al terme municipal de Llucena (Alcalatén, País Valencià), a tocar del terme d'Atzeneta del Maestrat.
Nou!!: Llucena і Castell de les Torrocelles · Veure més »
Castell-Palau dels Urrea
El Castell-Palau dels Urrea, és conegut com a Palau dels Ducs d'Híxar.
Nou!!: Llucena і Castell-Palau dels Urrea · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Llucena і Castellà · Veure més »
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Nou!!: Llucena і Castelló de la Plana · Veure més »
Cens de població
Un censador visita una família que viu en una caravana, Països Baixos, 1925 El cens de població és un conjunt d'operacions que reuneixen, elaboren i publiquen dades demogràfiques, econòmiques i socials corresponents a tots els habitants d'un país o territori, referits a un moment determinat o a certs períodes donats.
Nou!!: Llucena і Cens de població · Veure més »
Centre Democràtic i Social
El Centre Democràtic i Social, en castellà Centro Democrático y Social, (CDS) fou un partit polític liberal de centre fundat per Adolfo Suárez González, hereu de l'espai polític de la Unió de Centre Democràtic.
Nou!!: Llucena і Centre Democràtic i Social · Veure més »
Centre històric
El centre històric de Varsòvia, Polònia El centre històric de Copenhaguen, Dinamarca El centre històric és el conjunt arquitectònic originari conservat dins d'una ciutat o poble, o la zona on aquest hi solia estar si no s'hi conserven restes.
Nou!!: Llucena і Centre històric · Veure més »
Cim (cartografia)
La Muntanya Damavand a l'hivern (Iran). En cartografia, el cim, cimal o capcer és la part més alta d'un turó o muntanya.
Nou!!: Llucena і Cim (cartografia) · Veure més »
Cim de Penyagolosa
El Penyagolosa és una muntanya situada entre les comarques valencianes de l'Alt Maestrat i l'Alt Millars el cim de la qual arriba als 1.813 metres del nivell de la mar convertint-la en la segona muntanya més alta del País Valencià després del Alto de las Barracas (el Racó d'Ademús).
Nou!!: Llucena і Cim de Penyagolosa · Veure més »
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.
Nou!!: Llucena і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »
Contrafort (geografia)
Contraforts al nord del Mont Everest (Himàlaia) Vista des del vessant tibetà Un contrafort o estrep, en geografia, és una ramificació secundària d'una muntanya o d'una serralada o serra principal que deriva d'un sistema orogràfic major.
Nou!!: Llucena і Contrafort (geografia) · Veure més »
Cripta
Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa’).
Nou!!: Llucena і Cripta · Veure més »
CV-16
Indicador La carretera CV-16 comunica Castelló amb l'Alcora.
Nou!!: Llucena і CV-16 · Veure més »
CV-190
La CV-190 és una carretera que comunica la població de l'Alcora, a l'Alcalatén, amb Cortes de Arenoso, a l'Alt Millars.
Nou!!: Llucena і CV-190 · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Llucena і Dècada del 1960 · Veure més »
Diputació de Castelló
La Diputació de Castelló és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Castelló al País Valencià.
Nou!!: Llucena і Diputació de Castelló · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Llucena і Edat del bronze · Veure més »
El Castell de Vilamalefa
El Castell de Vilamalefa (en castellà i oficialment Castillo de Villamalefa) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.
Nou!!: Llucena і El Castell de Vilamalefa · Veure més »
El Periódico Mediterráneo
El Periódico Mediterraneo és un periòdic en castellà, el més venut en la Província de Castelló (País Valencià).
Nou!!: Llucena і El Periódico Mediterráneo · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Nou!!: Llucena і Eleccions municipals espanyoles de 2019 · Veure més »
Ermita de Sant Antoni Abat (Llucena)
L'Ermita de Sant Antoni Abat és a la sortida de la població de Llucena (Alcalatén, País Valencià) direcció a Castell de Villamalefa.
Nou!!: Llucena і Ermita de Sant Antoni Abat (Llucena) · Veure més »
Ermita de Sant Vicent Ferrer de Llucena
L'ermita de Sant Vicent de Llucena (Província de Castelló, Espanya) està situada a l'entrada de la població des de Castelló de la Plana.
Nou!!: Llucena і Ermita de Sant Vicent Ferrer de Llucena · Veure més »
Església de l'Assumpció de Llucena
L'Església de l'Assumpció de Llucena (Alcalatén, País Valencià) és un temple catòlic del, d'estil barroc, situat a la plaça d'Espanya, i seu d'una parròquia i de l'arxiprestat de Sant Vicent Ferrer del bisbat de Sogorb-Castelló.
Nou!!: Llucena і Església de l'Assumpció de Llucena · Veure més »
Estiueig
Vilassar de Mar, un dels antics llocs tradicionals d'estiueig de les classes benestants de Barcelona La Bombonera, casa d'estiueig a la Garriga L'Estiueig (calc del castellà veraneo) o estiuadaEstada en un indret durant l'estiu és l'acció de passar l'estiu a una residència diferent de l'habitual.
Nou!!: Llucena і Estiueig · Veure més »
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Nou!!: Llucena і Façana · Veure més »
Fanzara
Fanzara és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.
Nou!!: Llucena і Fanzara · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Llucena і Feudalisme · Veure més »
Figueroles
Figueroles és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Nou!!: Llucena і Figueroles · Veure més »
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Nou!!: Llucena і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: Llucena і Furs de València · Veure més »
Graner de l'Almodí
El graner de l'Almodí del municipi de Llucena (Província de Castelló) situat en les proximitats de les eres sobre el que se suposa era l'Era de la Vila i data del.
Nou!!: Llucena і Graner de l'Almodí · Veure més »
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Llucena і Guerres Carlines · Veure més »
Himne de Riego
Enregistrament instrumental de l'himne LHimne de Riego, compost pel músic ontinyentí Josep Melcior Gomis, va ser compost en honor de Rafael del Riego, tinent coronel que es va alçar contra l'absolutisme de Ferran VII l'1 de gener de 1820 a la localitat de Las Cabezas de San Juan (Sevilla).
Nou!!: Llucena і Himne de Riego · Veure més »
Història del País Valencià
citació.
Nou!!: Llucena і Història del País Valencià · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Llucena і Ibers · Veure més »
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Nou!!: Llucena і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Llucena і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joguina
os de peluix, una de les joguines més conegudes Una joguina, joguet, o jugueta és un objecte destinat a jugar-hi i entretindre-s'hi.
Nou!!: Llucena і Joguina · Veure més »
Josep Miralles Marín
Josep Miralles Marín el Serrador (Vilafranca, 1792, 15 de maig de 1844) fou un militar carlí valencià.
Nou!!: Llucena і Josep Miralles Marín · Veure més »
L'Alcora
L'Alcora és un municipi valencià, capital de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Nou!!: Llucena і L'Alcora · Veure més »
Leopoldo O'Donnell
Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canàries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i polític espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetuan, Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga.
Nou!!: Llucena і Leopoldo O'Donnell · Veure més »
Les Useres
Les Useres és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Nou!!: Llucena і Les Useres · Veure més »
Llana
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.
Nou!!: Llucena і Llana · Veure més »
Lludient
Lludient (en castellà i oficialment, Ludiente) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Millars.
Nou!!: Llucena і Lludient · Veure més »
Mas
El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana propi del Principat i la Franja, el País Valencià i bona part d'Occitània.
Nou!!: Llucena і Mas · Veure més »
Metres sobre el nivell del mar
El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.
Nou!!: Llucena і Metres sobre el nivell del mar · Veure més »
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Nou!!: Llucena і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »
Neoruralisme
tradicions i l'impuls i dinamisme en àrees rurals amb població envellida. Festa de La Vijanera a Silió (Cantàbria). El neoruralisme és un fenomen de migració des de les àrees urbanes a zones rurals, iniciat a la dècada dels anys 1960 a Europa occidental i Amèrica del Nord a l'abric, en un principi, dels moviments contraculturals del maig del 1968.
Nou!!: Llucena і Neoruralisme · Veure més »
Nomenclàtor
Nomenclàtor. França segle XVII Un nomenclàtor és una llista o catàleg ordenat dels noms dels pobles d'un territori, dels socis d'una societat, de la terminologia d'una ciència determinada, etc.
Nou!!: Llucena і Nomenclàtor · Veure més »
Onda
Onda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Llucena і Onda · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Llucena і País Valencià · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Llucena і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Nou!!: Llucena і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Nou!!: Llucena і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »
Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza
Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza (Siétamo, Aragó, 28 de desembre de 1719 – Épila, Aragó, 9 de gener de 1798), més conegut pel seu títol comte d'Aranda, va ser un noble i estadista aragonès, gran d'Espanya, desè comte d'Aranda, quart marquès de Torres, entre altres títols nobiliaris; cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.
Nou!!: Llucena і Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza · Veure més »
Porxe
Barcelona), antiga plaça del mercat Pòrxens de Pedreguer (Marina Alta), plaça del mercat Un porxe, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (català-valencià-balear) porxo al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans o perxe és un espai cobert i obert a l'exterior per un o més costats, amb el terra al mateix nivell que l'exterior.
Nou!!: Llucena і Porxe · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Llucena і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Província de Castelló
La província de Castelló és una província del País Valencià situada al nord, amb capital a Castelló de la Plana.
Nou!!: Llucena і Província de Castelló · Veure més »
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Nou!!: Llucena і Ramaderia · Veure més »
Rambla de la Vídua
La Rambla de la Viuda rep aquesta denominació a partir de la unió del riu Montlleó amb la rambla Carbonera, que es produeix a la confluència dels termes municipals de Culla, la Serra d'en Galceran i les Useres, desembocant en el terme municipal d'Almassora en el riu Millars a pocs quilòmetres de la mar Mediterrània.
Nou!!: Llucena і Rambla de la Vídua · Veure més »
Ramon Cabrera i Grinyó
Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou el comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat durant la primera guerra carlina i de Catalunya durant la segona.
Nou!!: Llucena і Ramon Cabrera i Grinyó · Veure més »
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Nou!!: Llucena і Regidor · Veure més »
Riu de Llucena
El riu de Llucena és un riu que flueix per la comarca valenciana de l'Alcalatén.
Nou!!: Llucena і Riu de Llucena · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: Llucena і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Nou!!: Llucena і Segle XIX · Veure més »
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Nou!!: Llucena і Segle XVII · Veure més »
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Nou!!: Llucena і Setge · Veure més »
Setge de Llucena (1835)
El Setge de Llucena de 1835 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina.
Nou!!: Llucena і Setge de Llucena (1835) · Veure més »
Setge de Llucena (1837)
El Setge de Llucena de 1837 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina que tingué lloc en el municipi valencià de Llucena (l'Alcalatén).
Nou!!: Llucena і Setge de Llucena (1837) · Veure més »
Torre de Foios
La torre de Foios és una torre d'origen ibèric ubicada al terme municipal de Llucena, a la comarca valenciana de l'Alcalatén.
Nou!!: Llucena і Torre de Foios · Veure més »
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Nou!!: Llucena і Trienni Liberal · Veure més »
Turisme rural
Casa rural de Lituània. El turisme rural o agroturisme és l'activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menys de 1.000 o 2.000 habitants) o fora del nucli urbà en localitats d'una mida més gran.
Nou!!: Llucena і Turisme rural · Veure més »
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Nou!!: Llucena і Unió de Centre Democràtic · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Llucena і València · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Llucena і Valencià · Veure més »
Vicent Barreda i Boix
Vicent Barreda i Boix La Cova (Benassal, 10 de febrer de 1795 - Vistabella, 14 de maig de 1844) fou un militar valencià.
Nou!!: Llucena і Vicent Barreda i Boix · Veure més »
Vicent Nebot Gargallo
Vicent Nebot Gargallo (Llucena, 1952 - Castelló de la Plana, 2011) fou un polític socialista valencià, alcalde de Llucena (l'Alcalatén) de 1987 a 2011.
Nou!!: Llucena і Vicent Nebot Gargallo · Veure més »
Victorino Fabra Gil
Victorino Fabra Gil (Llucena, 9 de novembre de 1818 – Castelló de la Plana, 9 de febrer de 1893), polític valencià.
Nou!!: Llucena і Victorino Fabra Gil · Veure més »
Vila-real
Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.
Nou!!: Llucena і Vila-real · Veure més »
Xodos
Xodos és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alcalatén.
Nou!!: Llucena і Xodos · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llucena і 1 d'octubre · Veure més »
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Llucena і 1233 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Llucena і 1335 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Llucena і 1724 · Veure més »
1739
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Llucena і 1739 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Llucena і 1785 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Llucena і 1798 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Llucena і 1834 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Llucena і 1835 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Llucena і 1837 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Llucena і 1838 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Llucena і 1857 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Llucena і 1858 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Llucena і 1863 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Llucena і 1876 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Llucena і 1920 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Llucena і 1925 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Llucena і 1931 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Llucena і 2015 · Veure més »
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Nou!!: Llucena і 2016 · Veure més »
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llucena і 29 de setembre · Veure més »
6 de maig
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llucena і 6 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llucena del Cid, Llucener, Llucenera, Lucena del Cid.
