Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Lluís I el Pietós

Índex Lluís I el Pietós

Lluís I dit «el Pietós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840) va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

197 les relacions: Abadia de Prüm, Agobard de Lió, Alou, Alps, Alsàcia, Alvèrnia, Angulema, Anjou (França), Aquisgrà, Aquitània, Austràsia, Auxois, Avallon, Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Barcelona, Bartomeu de Narbona, Basilea, Batalla de Roncesvalls, Baviera, Berà I, Berenguer de Tolosa, Bernat d'Itàlia, Bernat de Septimània, Besiers, Biblioteca Nacional de França, Blois, Borgonya, Bourges, Bretanya, Candelera, Carcassona, Carlat, Carlemany, Carles el Calb, Carles el Jove, Carles Martell, Cassinogilum, Còrsega, Chalon-sur-Saône, Colmar, Compiègne, Comtat d'Autun, Comtat d'Herbauges, Comtat de Carcí, Comtat de Mâcon, Comtat de Mémontois, Comtat del Llemosí, Comtat del Rosselló, Conquesta de Barxiluna, Crémieu, ..., Dècada del 830, Dieta de Nimega, Dieta de Worms, Divisio Regnorum, Doué, Elna, Emperador d'Occident, Ermengarda d'Hesbaye, Esteve IV, Estrasburg, França Occidental, França oriental, Francs, Frankfurt del Main, Frísia, Gascunya, Gaucelm, Gòtia, Gerberga (filla de Guillem el Sant), Guerí de Provença, Guillem I de Tolosa, Guillemó, Hildegarda de Vintzgau, Hug de Tours, Imperi Carolingi, Imperi carolingi a les Illes Balears, Ingelheim, Itàlia, Judit de Baviera, L'Astrònom, Langres, Le Mans, Lionès, Llemotges, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis germànics, Llista dels comtes de Tolosa, Llombardia, Lluís el Germànic, Lotari I, Magúncia, Maine (França), Marca Hispànica, Marca llemosina, Matfrid d'Orleans, Metz, Missi dominici, Mosa, Nadal, Nèustria, Nebridi de Narbona, Nevers, Nimega, Nimes, Odó d'Orleans, Oise, Orleans, Paderborn, Pamplona, Papa Esteve III, Papa Gregori IV, Papa Pasqual I, Pasqua (festivitat), Pipí d'Héristal, Pipí d'Itàlia, Pipí I d'Aquitània, Pipí I el Breu, Poitiers, Província de Trento, Provença, Quierzy, Regne d'Aquitània, Regne de Lotaríngia, Regne Franc, Rei d'Itàlia, Reims, Revolta d'Aissó, Riu Loira, Roergue, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Saona, Saragossa, Sena, Septimània, Soissons, Somme, Suàbia, Thionville, Tolosa de Llenguadoc, Tortona, Tractat de Verdun, Trèveris, Turena, Urgell, Vala de Corbie, Vescomtat de Vallespir, Vita Hludovici, Waifré, Worms, 1 d'octubre, 1 de febrer, 1 de març, 13 de desembre, 16 d'abril, 2 de febrer, 20 de juny, 22 de febrer, 26 de febrer, 27 de novembre, 28 de desembre, 28 de gener, 29 de novembre, 30 de maig, 4 d'octubre, 7 d'abril, 778, 781, 794, 800, 801, 804, 806, 808, 809, 813, 814, 816, 817, 819, 820, 822, 823, 825, 831, 832, 833, 834, 835, 836, 837, 840, 843, 844, 845, 853. Ampliar l'índex (147 més) »

Abadia de Prüm

Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trier (Alemanya), construït pels francs al segle VIII.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Abadia de Prüm · Veure més »

Agobard de Lió

Agobard (Catalunya?, 778 - Saintes, 840) fou un religiós hispànic, bisbe de Lió.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Agobard de Lió · Veure més »

Alou

L'alou era el règim de propietat de béns immobles, generalment terres, en el qual durant l'edat medieval el propietari (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les terres,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Alou · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Alps · Veure més »

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Alsàcia · Veure més »

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occita alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Alvèrnia · Veure més »

Angulema

Angulema o millor Angolema (Engoulaeme en peitaví-saintongès, Angoulême en francès) és una ciutat de França situada al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Angulema · Veure més »

Anjou (França)

L'Anjou és una antiga província del regne de França que ha estat més una unitat política que no pas geogràfica.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Anjou (França) · Veure més »

Aquisgrà

Aquisgrà (en alemany i en francès Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país, a 50° 46′ N i 6° 6′ E.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Aquisgrà · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde).

Nou!!: Lluís I el Pietós і Aquitània · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Austràsia · Veure més »

Auxois

L' Auxois (amb la capital a "Sèmur") és una regió natural de França correspon a una depressió entre la Langres-Châtillonnais i el massís muntanyós de Morvan, al sud del districte de Montbard, al departament de Costa d'Or.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Auxois · Veure més »

Avallon

Avallon és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Avallon · Veure més »

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí al-Qudaí —en àrab عيشون بن سليمان بن يقظان الأعرابي القضاعي, ʿAyxūn ibn Sulaymān ibn Yaqẓān al-Aʿrābī al-Quḍāʿī— (segles VIII-IX), més conegut com a Ayxun o Aissó, era probablement fill del valí de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Barcelona · Veure més »

Bartomeu de Narbona

Batormeu de Narbona fou arquebisbe de Narbona.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Bartomeu de Narbona · Veure més »

Basilea

Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Basilea · Veure més »

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Batalla de Roncesvalls · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Baviera · Veure més »

Berà I

Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

Nou!!: Lluís I el Pietós і Berà I · Veure més »

Berenguer de Tolosa

Els dominis de Berenguer de Tolosa. Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).

Nou!!: Lluís I el Pietós і Berenguer de Tolosa · Veure més »

Bernat d'Itàlia

Bernat d'Itàlia (vers 797 – 17 d'abril de 818).

Nou!!: Lluís I el Pietós і Bernat d'Itàlia · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (? - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Nou!!: Lluís I el Pietós і Bernat de Septimània · Veure més »

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Besiers · Veure més »

Biblioteca Nacional de França

La Biblioteca Nacional de França (en francès: Bibliothèque nationale de France) fundada el 1792, coneguda amb l'acrònim BnF i anomenada també Biblioteca Nacional de París, és una de les biblioteques més importants de França i del món.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Biblioteca Nacional de França · Veure més »

Blois

Blois és un municipi francès, situat al departament de Loir i Cher i a la regió del Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Blois · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) va ser una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Borgonya · Veure més »

Bourges

Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Bourges · Veure més »

Bretanya

Bretanya (en bretó: Breizh; en gal·ló: Bertaèyn; en francès: Bretagne) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Bretanya · Veure més »

Candelera

La Candelera és la festa que, 40 dies després del Nadal (se celebra el dia 2 de febrer), commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Candelera · Veure més »

Carcassona

Carcassona (en occità Carcassona, pronunciat; en francès Carcassonne) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d' Occitània.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Carcassona · Veure més »

Carlat

Carlat és un municipi francès, situat al departament de Cantal i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Carlat · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Lluís I el Pietós і Carlemany · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Carles el Calb · Veure més »

Carles el Jove

Carles el Jove (v. 772 – 4 de desembre de 811).

Nou!!: Lluís I el Pietós і Carles el Jove · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou fill il·legítim de Pipí d'Héristal i la seva concubina Alpaida.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Carles Martell · Veure més »

Cassinogilum

Cassinogilum fou un castell carolingi de Carlemany i Lluís el Pietós.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Cassinogilum · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Còrsega · Veure més »

Chalon-sur-Saône

Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Chalon-sur-Saône · Veure més »

Colmar

Colmar (alsacià Colmer) és un municipi francès, capital del departament de l'Alt Rin a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Colmar · Veure més »

Compiègne

Compiègne (Compenha en occità) és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Compiègne · Veure més »

Comtat d'Autun

El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Comtat d'Autun · Veure més »

Comtat d'Herbauges

El comtat d'Herbauges fou una jurisdicció feudal de França formada per les senyories del baix Poitou creada per tal de lluitar eficaçment contra l'amenaça normanda.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Comtat d'Herbauges · Veure més »

Comtat de Carcí

El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Comtat de Carcí · Veure més »

Comtat de Mâcon

Situació de Mâcon Escut del comtat de Mâcon El Comtat de Mâcon (arpità Mâconês) fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Mâcon.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Comtat de Mâcon · Veure més »

Comtat de Mémontois

El comtat de Memontois (apareix també com Mémontois) fou una jurisdicció feudal de Borgonya, un dels pagus del país situat entre l'Auxois a l'ooest, Duesmois al nord, Dijon i Oscheret a l'est i Beaune al sud.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Comtat de Mémontois · Veure més »

Comtat del Llemosí

El comtat del Llemosí fou una jurisdicció feudal d'Aquitània.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Comtat del Llemosí · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats existents durant l'alta edat mitjana en el territori anomenat Marca Hispànica després de la conquesta carolíngia com una extensió del poder imperial.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Comtat del Rosselló · Veure més »

Conquesta de Barxiluna

Al segle V Barcino fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa i hi van instal·lar la cort per un breu període.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Conquesta de Barxiluna · Veure més »

Crémieu

Crémieu és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Crémieu · Veure més »

Dècada del 830

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Dècada del 830 · Veure més »

Dieta de Nimega

La Dieta de Nimega del 821 fou una reunió o assemblea general de la noblesa del regne franc, en la qual l'emperador Lluís el Pietós va fer ratificar la divisió dels estats entre els seus fills que havia establert el 30 de juliol del 817 a Aquisgrà, i que havia obtingut l'aprovació del Papa.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Dieta de Nimega · Veure més »

Dieta de Worms

Luter a Worms La Dieta de Worms de 1521 (en alemany: Wormser Reichstag) va ser una assemblea dels prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Dieta de Worms · Veure més »

Divisio Regnorum

Divisio Regnorum fou un document que plasmà la partició de l'Imperi Carolingi el 806, primera d'una sèrie de divisions territorials que durant el segle IX van afectar els dominis de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Divisio Regnorum · Veure més »

Doué

* Doué-la-Fontaine, comuna de Maine et Loire.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Doué · Veure més »

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una vila, cap del municipi del mateix nom, de 8.450 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Elna · Veure més »

Emperador d'Occident

Emblema de l'imperi germànic. L'emperador d'Occident o del Sacre Imperi Romà era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Emperador d'Occident · Veure més »

Ermengarda d'Hesbaye

Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Hesbaye, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Ermengarda d'Hesbaye · Veure més »

Esteve IV

Esteve IV (Roma, ? – 24 de gener del 817) va ser Papa de Roma del 816 al 817.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Esteve IV · Veure més »

Estrasburg

Estrasburg (Strossburi, en alsacià; Strasbourg, en francès; Straßburg, en alemany) és la capital i principal ciutat de la regió d'Alsàcia i del departament del Baix Rin, al nord-est de França, prop de la frontera amb Alemanya.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Estrasburg · Veure més »

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Nou!!: Lluís I el Pietós і França Occidental · Veure més »

França oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Lluís I el Pietós і França oriental · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Francs · Veure més »

Frankfurt del Main

Frankfurt del Main (en alemany, generalment anomenada Frankfurt malgrat el risc de confusió amb la ciutat de Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya. Situada a la vora del riu Main, és la ciutat més gran del Land de Hessen. La població se situa per sobre dels 670.000 (2008) habitants (que són més d'1,4 milions a l'aglomeració i 5 milions a l'àrea urbana).

Nou!!: Lluís I el Pietós і Frankfurt del Main · Veure més »

Frísia

Vista de satèl·lit de la badia d'Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Frísia · Veure més »

Gascunya

Domini lingüístic del gascó, amb els noms de les poblacions amb la seva forma oficial en lletra recta (totes en francès excepte Viella) i en gascó en cursiva. Cal notar que la ciutat de Tolosa de Llenguadoc pertany al domini del llenguadocià llevats dos barris més occidentals, el de Sant Simó (Sent Simon en gascó, Saint Simon en francès) i el de Sant Marti del Toix (Sent Martin de Toish en gascó, Sant Martin du Touch en francès) que són poblets gascons que van ser incorporats a la ciutat de Tolosa). Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Gascunya · Veure més »

Gaucelm

Gauzhelm Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).

Nou!!: Lluís I el Pietós і Gaucelm · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Gòtia · Veure més »

Gerberga (filla de Guillem el Sant)

Gerberga (755?-834) fou filla de Guillem I de Tolosa i de Cunegunda d'Austràsia, per línia materna era per tant néta de Carloman I, rei dels francs.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Gerberga (filla de Guillem el Sant) · Veure més »

Guerí de Provença

Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Guerí de Provença · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) fou duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Lluís I el Pietós і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Guillemó

Guillemó fou comte de Rasès i de Conflent (814-827).

Nou!!: Lluís I el Pietós і Guillemó · Veure més »

Hildegarda de Vintzgau

Hildegarda de Vintzgau Hildegarda de Vintzgau (758 - † 30 d'abril del 783 a Thionville), fou una aristòcrata alemanya d'una gran família bavaresa, que es va casar amb Carlemany el 771, i fou la mare del seu successor Lluís el Pietós.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Hildegarda de Vintzgau · Veure més »

Hug de Tours

Hug de Tours (Hug, comte de Tours i duc de l'Alta Alsàcia) (765-837) fou un comte franc de la nissaga dels eticònides, sogre de Lotari I i enemic de Bernat de Septimània.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Hug de Tours · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi carolingi a les Illes Balears

La influència de l'Imperi carolingi a les Illes Balears es troba testimoniada a diversos textos i cronicons francs.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Imperi carolingi a les Illes Balears · Veure més »

Ingelheim

Ingelheim am Rhein és una ciutat alemanya de l'estat federal Renània-Palatinat situada a la riba oest del riu Rin.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Ingelheim · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Itàlia · Veure més »

Judit de Baviera

Judit de Baviera (nascuda vers 805, morta el 19 d'abril del 843) fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Judit de Baviera · Veure més »

L'Astrònom

L'Astrònom o Astronomus (a vegades també l'Astrònom del Llemosí) és el nom amb què és conegut l'autor anònim de la important obra Vita Hludovici, una biografia de l'emperador Lluís el Pietós, al segle IX.

Nou!!: Lluís I el Pietós і L'Astrònom · Veure més »

Langres

Langres és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Langres · Veure més »

Le Mans

Le Mans és un municipi francès, situat al departament de Sarthe i a la regió de País del Loira.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Le Mans · Veure més »

Lionès

El Lionès (en francès Lyonnais) fou un govern i una província del regne de França centrada a Lió.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Lionès · Veure més »

Llemotges

Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i antiga capital de la província històrica del Llemosí.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Llemotges · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1806 fou succeït per la república de Weimar.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Llista de reis germànics · Veure més »

Llista dels comtes de Tolosa

Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Llista dels comtes de Tolosa · Veure més »

Llombardia

Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Llombardia · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals similar a l'actual Alemanya.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Lluís el Germànic · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia Carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Lotari I · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Magúncia · Veure més »

Maine (França)

El Maine és una regió francesa que constituí antigament el comtat del Maine.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Maine (França) · Veure més »

Marca Hispànica

Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle IX La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels PirineusCatalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Marca Hispànica · Veure més »

Marca llemosina

Un dels primers escuts de la Marca és el de la casa dels Lusignan. La Marca llemosina (en occità: la Marcha, en francès la Marche) és un territori històric d'Occitània, al nord, en una zona de llengua occitana que és veïna de la zona de llengua d'oïl.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Marca llemosina · Veure més »

Matfrid d'Orleans

Matfrid (Matfred o Matfried) (vers 795-836) fou comte d'Orleans.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Matfrid d'Orleans · Veure més »

Metz

Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Metz · Veure més »

Missi dominici

Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Missi dominici · Veure més »

Mosa

El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Mosa · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Nadal · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Nèustria · Veure més »

Nebridi de Narbona

Nebridi (Nebridius, també esmentat com Imphridius o Nimphridius) fou bisbe metropolità de Narbona.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Nebridi de Narbona · Veure més »

Nevers

Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Nevers · Veure més »

Nimega

Nimega, (en neerlandès i oficialment: Nijmegen; en nimeguès: Nimwèège) és la ciutat més gran de la regió de Gelderland, als Països Baixos.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Nimega · Veure més »

Nimes

Nimes (en occità: Nimes, en francès: Nîmes) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Nimes · Veure més »

Odó d'Orleans

Eudes d'Orléans (v. 790- 834) fou comte d'Orleans, d'Autun i de Nevers.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Odó d'Orleans · Veure més »

Oise

L'Oise (60) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Oise · Veure més »

Orleans

Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Orleans · Veure més »

Paderborn

Paderborn és una ciutat d'Alemanya, que va ésser la seu d'Assemblees del Regne dels Francs, i més tard seu d'un bisbat amb poder temporal.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Paderborn · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Pamplona · Veure més »

Papa Esteve III

Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Papa Esteve III · Veure més »

Papa Gregori IV

Gregori IV (Roma, c. 795 – † 11 de gener del 844) va ser Papa de l'Església Catòlica del 827 al 844.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Papa Gregori IV · Veure més »

Papa Pasqual I

Sant Pasqual I (Roma ? – íd. 11 de febrer del 824) fou Papa de l'Església catòlica des del 817 al 824.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Papa Pasqual I · Veure més »

Pasqua (festivitat)

La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas").

Nou!!: Lluís I el Pietós і Pasqua (festivitat) · Veure més »

Pipí d'Héristal

Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Pipí d'Héristal · Veure més »

Pipí d'Itàlia

Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d’Itàlia (781-810) sota l’autoritat de son pare.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Pipí d'Itàlia · Veure més »

Pipí I d'Aquitània

Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Pipí I d'Aquitània · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Pipí I el Breu · Veure més »

Poitiers

Poitiers (tradicionalment en català Peiteu, en poiteví Potchiers, en occità Peitieus) és un municipi francès, situat al departament de la Viena, a la regió de la Nova Aquitània i capital d'aquesta.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Poitiers · Veure més »

Província de Trento

La Provincia de Trento o Trentino (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Província de Trento · Veure més »

Provença

Escut de Provença Bandera tradicional de Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Provença · Veure més »

Quierzy

Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Quierzy · Veure més »

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Nou!!: Lluís I el Pietós і Regne d'Aquitània · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnét de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Regne Franc · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot (segle VI) i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Rei d'Itàlia · Veure més »

Reims

Reims és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Reims · Veure més »

Revolta d'Aissó

La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Revolta d'Aissó · Veure més »

Riu Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Riu Loira · Veure més »

Roergue

Escut de Roergue Roergue és una regió històrica d'Occitània que limitava al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Roergue · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saona

El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Saona · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Saragossa · Veure més »

Sena

El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Sena · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità: Septimània, en Septimanie) és una regió històrica que es correspon aproximadament amb l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló a França i després del 747 la regió dels pirineus fins a l'Ebre (aproximadament l'actual Catalunya).

Nou!!: Lluís I el Pietós і Septimània · Veure més »

Soissons

Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Soissons · Veure més »

Somme

El Somme (80) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Somme · Veure més »

Suàbia

L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que estava formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Suàbia · Veure més »

Thionville

Thionville (en alemany Diedenhofen, en luxemburguès Diedennuewen) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Thionville · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tortona

Tortona és un municipi italià, situat a la regió de Piemont i a la província d'Alessandria.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Tortona · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Tractat de Verdun · Veure més »

Trèveris

Trèveris (en alemany, Trier, en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Trèveris · Veure més »

Turena

Escut de la Turena La Turena (Touraine en francès) és una antiga província de França, amb capital a la ciutat de Tours.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Turena · Veure més »

Urgell

L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Urgell · Veure més »

Vala de Corbie

Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Vala de Corbie · Veure més »

Vescomtat de Vallespir

El vescomtat de Vallespir (després vescomtat de Castellnou) fou una jurisdicció comtal del pagus de Vallespir al Rosselló.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Vescomtat de Vallespir · Veure més »

Vita Hludovici

La Vita Hludovici o Vita Hludovici Imperatoris (La Vida de Lluís o la Vida de l'Emperador Lluís) és una biografia anònima de Lluís el Pietós, Emperador del Sacre Imperi i Rei dels Francs entre el 814 i el 840.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Vita Hludovici · Veure més »

Waifré

Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Waifré · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Lluís I el Pietós і Worms · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 1 d'octubre · Veure més »

1 de febrer

L'1 de febrer és el trentadosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 1 de febrer · Veure més »

1 de març

L'1 de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 1 de març · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 13 de desembre · Veure més »

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 16 d'abril · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 2 de febrer · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 20 de juny · Veure més »

22 de febrer

El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 22 de febrer · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 26 de febrer · Veure més »

27 de novembre

El 27 de novembre és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 27 de novembre · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosé (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 28 de desembre · Veure més »

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 28 de gener · Veure més »

29 de novembre

El 29 de novembre és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 29 de novembre · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 30 de maig · Veure més »

4 d'octubre

El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 4 d'octubre · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 7 d'abril · Veure més »

778

;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 778 · Veure més »

781

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 781 · Veure més »

794

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 794 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 800 · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 801 · Veure més »

804

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 804 · Veure més »

806

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 806 · Veure més »

808

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 808 · Veure més »

809

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 809 · Veure més »

813

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 813 · Veure més »

814

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 814 · Veure més »

816

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 816 · Veure més »

817

; Països Catalans.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 817 · Veure més »

819

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 819 · Veure més »

820

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 820 · Veure més »

822

L'any 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 822 · Veure més »

823

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 823 · Veure més »

825

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 825 · Veure més »

831

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 831 · Veure més »

832

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 832 · Veure més »

833

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 833 · Veure més »

834

L'any 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 834 · Veure més »

835

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 835 · Veure més »

836

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 836 · Veure més »

837

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 837 · Veure més »

840

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 840 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 843 · Veure més »

844

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 844 · Veure més »

845

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 845 · Veure més »

853

Sense descripció.

Nou!!: Lluís I el Pietós і 853 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Lluís I de França, Lluís I del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís I el Piadós, Lluís el Benigne, Lluís el Piadós, Lluís el Pietós, Ludovico Pio, Ludovicus Pius.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »