Taula de continguts
34 les relacions: Accés aleatori, Allen Newell, Arbre binari, Índex (base de dades), C++, Camp (informàtica), Cua (estructura de dades), Donald Knuth, Estructura de dades, Herbert Simon, Informàtica, Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia, Intel·ligència artificial, Java (llenguatge de programació), Lingüística, Lisp, Llenguatge C, Llenguatge de programació, Massachusetts Institute of Technology, Maurice Vincent Wilkes, Memòria en pila (estructura de dades), Node (informàtica), Pseudocodi, Referència, Ron Rivest, Scheme, UNESCO, Universitat de Stanford, Vector (programació), 14 de desembre, 16 d'agost, 2004, 2005, 4 d'abril.
Accés aleatori
Accés aleatori (o accés directe) es refereix a una forma d'accés a una memòria, que d'acord amb diferents disciplines d'estudi té unes connotacions una mica diferents.
Veure Llista enllaçada і Accés aleatori
Allen Newell
Allen Newell (19 de març de 1927 – 19 de juliol de 1992) va ser un investigador en informàtica i psicologia cognitiva a la RAND Corporation i a la Universitat Carnegie Mellon, als departaments d'informàtica, empresarials, i psicologia.
Veure Llista enllaçada і Allen Newell
Arbre binari
En ciències de la computació, un arbre binari és una estructura de dades en la qual cada node sempre té un fill esquerre i un fill dret.
Veure Llista enllaçada і Arbre binari
Índex (base de dades)
Líndex d'una base de dades és una estructura de dades que millora la velocitat de les operacions, permetent un ràpid accés als registres d'una taula.
Veure Llista enllaçada і Índex (base de dades)
C++
C++ és un llenguatge de programació que fou creat, com el seu predecessor C, als laboratoris Bell (no confondre amb Graham Bell) de AT&T.
Veure Llista enllaçada і C++
Camp (informàtica)
En informàtica, un camp és un espai d'emmagatzematge per a una dada en particular.
Veure Llista enllaçada і Camp (informàtica)
Cua (estructura de dades)
Representació d'una cua FIFO (''First-In-First-Out'') En informàtica, una cua és una estructura de dades seqüencial (que conté elements ordenats) amb aquestes restriccions d'accés.
Veure Llista enllaçada і Cua (estructura de dades)
Donald Knuth
Donald Knuth Donald Ervin Knuth (Wisconsin, 10 de gener de 1938) és professor emèrit de la Universitat de Stanford i un dels experts en ciències de la computació més coneguts del món.
Veure Llista enllaçada і Donald Knuth
Estructura de dades
En programació, una estructura de dades és una forma d'organitzar un conjunt de dades elementals amb l'objectiu de facilitar la seva manipulació.
Veure Llista enllaçada і Estructura de dades
Herbert Simon
Herbert Alexander Simon (Milwaukee, EUA 1916 - Pittsburgh 2001) fou un economista nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1978.
Veure Llista enllaçada і Herbert Simon
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Veure Llista enllaçada і Informàtica
Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia
L'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (en anglès, amb les sigles: NIST de National Institute of Standards and Technology), que s'anomenava entre 1901 i 1988 Oficina Nacional de Normes (NBS de National Bureau of Standards), és una agència de l'Administració de Tecnologia del Departament de Comerç dels Estats Units.
Veure Llista enllaçada і Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia
Intel·ligència artificial
Un assistent personal intel·ligent, una de les aplicacions concretes de la intel·ligència artificial popularitzada en la dècada del 2010. La intel·ligència artificial (abreujat IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.
Veure Llista enllaçada і Intel·ligència artificial
Java (llenguatge de programació)
Duke, la mascota del Java. Codi font d'un programa escrit amb el llenguatge de programació Java El Java és un llenguatge de programació dissenyat el 1990 per James Gosling amb altres companys de Sun Microsystems a partir del llenguatge C. Des del seu naixement fou pensat com un llenguatge orientat a objectes.
Veure Llista enllaçada і Java (llenguatge de programació)
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Veure Llista enllaçada і Lingüística
Lisp
Lisp (o LISP) és un dels grans pioners dels llenguatges de programació, creador del paradigma funcional.
Veure Llista enllaçada і Lisp
Llenguatge C
El llenguatge de programació C, llenguatge C o llenguatge de programació de sistemes, va ser creat per Dennis Ritchie i Ken Thompson als Laboratoris Bell d'AT&T, a principis de la dècada dels 70.
Veure Llista enllaçada і Llenguatge C
Llenguatge de programació
Codi font d'un programa escrit en llenguatge BASIC. Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic utilitzat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador.
Veure Llista enllaçada і Llenguatge de programació
Massachusetts Institute of Technology
El Massachusetts Institute of Technology (MIT) és una institució i universitat estatunidenca dedicada a la recerca i la investigació, situada a la ciutat de Cambridge, Massachusetts.
Veure Llista enllaçada і Massachusetts Institute of Technology
Maurice Vincent Wilkes
Maurice Vincent Wilkes (Dudley, Staffordshire, 26 de juny de 1913 - Cambridge, 29 de novembre de 2010) fou un investigador de les ciències de la computació, reconegut per diversos dels seus importants desenvolupaments en el camp de la informàtica.
Veure Llista enllaçada і Maurice Vincent Wilkes
Memòria en pila (estructura de dades)
Representació simple d'una pila (amb les opcions apilar/desempilar de la biblioteca STL La memòria en pila en informàtica és una estructura de dades seqüencial (que conté elements ordenats) amb aquestes restriccions d'accés.
Veure Llista enllaçada і Memòria en pila (estructura de dades)
Node (informàtica)
Un node és una estructura que consisteix en un o més enllaços cap a altres nodes i un camp de dades.
Veure Llista enllaçada і Node (informàtica)
Pseudocodi
Dins el marc de les ciències de la computació i l'anàlisi numèrica, el pseudocodi (o fals llenguatge) és una descripció a molt alt nivell de l'estructura d'un programa.
Veure Llista enllaçada і Pseudocodi
Referència
La referència és una relació entre certes expressions i allò del que es parla quan es fan servir tals expressions.
Veure Llista enllaçada і Referència
Ron Rivest
és un criptògraf.
Veure Llista enllaçada і Ron Rivest
Scheme
El llenguatge de programació Scheme és un llenguatge funcional (si bé "impur", ja que, per exemple, les seves estructures de dades no són immutables) i un dialecte de Lisp.
Veure Llista enllaçada і Scheme
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Llista enllaçada і UNESCO
Universitat de Stanford
La Universitat de Stanford (Leland Stanford Junior University) és una universitat privada situada a Stanford (Califòrnia), considerada com una de les més prestigioses dels Estats Units i del món.
Veure Llista enllaçada і Universitat de Stanford
Vector (programació)
Representació d'un vector bidimensional En informàtica un vector és una estructura de dades consistent en un grup d'elements que són accedits per indexació.
Veure Llista enllaçada і Vector (programació)
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Llista enllaçada і 14 de desembre
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Llista enllaçada і 16 d'agost
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Llista enllaçada і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Llista enllaçada і 2005
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Llista enllaçada і 4 d'abril
També conegut com Llista (informàtica).