Accés més ràpid que el navegador!
163 les relacions: Adalbert II d'Ivrea, Adaloald, Agilulf, Aistulf, Alahis, Alboí, Ansprand, Arduí d'Ivrea, Arioald, Aripert, Aripert II, Arnulf de Caríntia, Atalaric, Autari, Berenguer I d'Itàlia, Berenguer II d'Itàlia, Bernat d'Itàlia, Carlemany, Carles el Calb, Carles el Gras, Carloman de Baviera, Catedral de Milà, Ciutats estat italianes, Clef, Corona fèrria de Llombardia, Cunipert, Desideri d'Ístria, Dinastia Savoia, Eraric, Estats Pontificis, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Garibald, Godepert, Govern dels Ducs, Grimoald I de Benevent, Guiu III de Spoleto, Hèruls, Helmichis, Hildeprand, Hug d'Arle, Humbert I, Humbert II d'Itàlia, Ildibad, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Lambert II de Spoleto, Liutpert, Llatí, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Lluís II d'Itàlia, Lluís III el Cec, Longobards, Lotari I, Lotari II d'Itàlia, Luitprand, Napoleó Bonaparte, Odoacre, Ostrogots, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Papa, Península Itàlica, Pertari, Pipí d'Itàlia, Ragimpert, Ratquis de Friül, Ròmul Augústul, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Lotaríngia, Regne dels ostrogots, Regne napoleònic d'Itàlia, Regnes germànics, Rodoald, Rodolf II de Borgonya, Rotari, Sacre emperador romanogermànic, Sacre Imperi Romanogermànic, Tòtila, Teòdat, Teia (rei ostrogot), Teodoric el Gran, Unificació italiana, Víctor Manuel II, Víctor Manuel III d'Itàlia, Vitigès, Zenó, 1002, 1014, 1152, 1190, 1805, 1806, 1814, 1861, 1870, 1878, 1900, 1946, 26 de maig, 476, 483, 526, 534, 536, 540, 541, 552, 553, 568, 572, 574, 584, 590, 591, 616, 626, 636, 652, 653, 661, 662, 671, 688, 689, 700, 701, 702, 712, 744, 749, 756, 774, 781, 810, 818, 839, 875, 877, 879, 888, 889, 891, 892, 894, 896, 898, 899, 900, 901, 905, 915, 922, 924, 926, 933, 947, 950, 953, 961, 962, 963, 973. Ampliar l'índex (113 més) »
Adalbert II d'Ivrea
Aubert o Adalbert II d'Ivrea (Aubert o Adalbert I d'Italia) (931- 972) va ser marquès d'Ivrea i rei d'Itàlia (rei conjuntament amb el seu pare, Berenguer II (950-962) en oposició al rei d'Alemanya, Otó I, marquès o marcgravi d'Ivrea, comte d'Aosta i comte de Llombardia.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Adalbert II d'Ivrea · Veure més »
Adaloald
Adaloald (Monza, 602 o 603 - Ravenna, 626) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia des de 616 a 625 (des del 604 associat al tron del seu pare Agilulf).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Adaloald · Veure més »
Agilulf
Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Agilulf · Veure més »
Aistulf
Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Aistulf · Veure més »
Alahis
Alahis, també Alachis o Alagis (? – Cornate d'Adda, 689), fou un duc longobard, duc de Trento al segle VII i usurpador del tron dels longobards i d'Itàlia entre 688 i 689.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Alahis · Veure més »
Alboí
"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Alboí · Veure més »
Ansprand
Ansprand (al voltant de 657 - Pavia, juliol de 712) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia el 712.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Ansprand · Veure més »
Arduí d'Ivrea
Arduí d'Ivrea (marquès Arduí I d'Ivrea) (¿Pombia?, 955 – Abadia de Fruttuaria, 14 de desembre de 1015) fou marquès d'Ivrea entre 990 i 999 i rei d'Itàlia entre 1002 i 1014.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Arduí d'Ivrea · Veure més »
Arioald
Arioald (o Ariovald) (? - 636) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (626-636).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Arioald · Veure més »
Aripert
Aripert I, Aribert, Caribert o Chairibert (? - 661) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (653-661).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Aripert · Veure més »
Aripert II
Aripert o Aribert II (? - Pavia, març de 712) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia (702-712).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Aripert II · Veure més »
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Arnulf de Caríntia · Veure més »
Atalaric
Atalaric (516 - 534) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 526 al 534.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Atalaric · Veure més »
Autari
Els dominis longobards vers 580 i les eparquies romanes d'Orient Autari, també conegut com a Agilolf, (vers 540 – Pavia, 5 de setembre de 590) va ser rei dels longobards des 584 fins a la seva mort.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Autari · Veure més »
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »
Berenguer II d'Itàlia
Berenguer d'Ivrea, també conegut com a Berenguer II d'Itàlia, (vers 900-6 de juliol de 966) va ser el marcgravi d'Ivrea entre 928/930 i 941.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Berenguer II d'Itàlia · Veure més »
Bernat d'Itàlia
Bernat d'Itàlia (vers 797 – 17 d'abril de 818).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Bernat d'Itàlia · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Carles el Calb · Veure més »
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Carles el Gras · Veure més »
Carloman de Baviera
Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Carloman de Baviera · Veure més »
Catedral de Milà
La catedral de Milà, coneguda també com el Duomo de Milà, és la catedral de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Catedral de Milà · Veure més »
Ciutats estat italianes
Ciutats estat italianes el 1494 Les ciutats estat italianes són les ciutats estat que existiren a la península Itàlica entre el principi de l'edat mitjana i la unificació d'Itàlia el 1861.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Ciutats estat italianes · Veure més »
Clef
Clef (Cleph, Clephi, Clefi) fou un rei longobard d'Itàlia de la segona meitat del.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Clef · Veure més »
Corona fèrria de Llombardia
La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Corona fèrria de Llombardia · Veure més »
Cunipert
Cunipert el Pietós, també conegut com a Cunibert o Cunimpert (vers 660 - Pavia, 700) va ser rei dels llombards i el rei d'Itàlia (688 a 700).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Cunipert · Veure més »
Desideri d'Ístria
Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Desideri d'Ístria · Veure més »
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Dinastia Savoia · Veure més »
Eraric
Eraric (mort l'any 541) va ser rei dels Ostrogots assentats a Itàlia.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Eraric · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Estats Pontificis · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Garibald
Garibald (o Garibold, vers 665 - ?) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia el 671.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Garibald · Veure més »
Godepert
Godepert (o Godebert; vers 645 – Pavia 662) fou rei dels longobards i rei d'Itàlia (661-662).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Godepert · Veure més »
Govern dels Ducs
El Govern dels Ducs, Període dels Ducs o període d'anarquia fou l'interregne longobard entre el 574 (a la mort del rei Clef) i el 584 (elecció d'Autari); en aquest temps els longobards no van tenir rei i cada duc governava al seu territori (cada ducat era independent un de l'altra) amb un govern col·legiat dels ducs per al conjunt.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Govern dels Ducs · Veure més »
Grimoald I de Benevent
Grimuald, Grimoald o Grimwald (Cividale, vers 600 - 671) va ser duc de Benevent (Grimoald I de Benevent), i rei dels longobards i rei d'Itàlia del 662 al 671.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Grimoald I de Benevent · Veure més »
Guiu III de Spoleto
Guiu III fou fill de Guiu I de Spoleto i germà de Lambert I de Spoleto El 876 va rebre el marcgraviat de Camerino de Carles el Calb.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Guiu III de Spoleto · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Hèruls · Veure més »
Helmichis
Helmichis (Helmegis) fou un efímer rei longobard, germà de llet de Alboí.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Helmichis · Veure més »
Hildeprand
Hildeprand, Hildebrand, Ildeprand o Ilprand (? - després de 744) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia el 744.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Hildeprand · Veure més »
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Hug d'Arle · Veure més »
Humbert I
Humbert I d'Itàlia o Humbert IV de Savoia (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1844 - Monza, Regne d'Itàlia, 29 de juliol de 1900) fou un príncep de Sardenya-Piemont que va esdevenir el segon rei de la Itàlia unificada el 1878.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Humbert I · Veure més »
Humbert II d'Itàlia
Humbert II d'Itàlia (Racconigi, Regne d'Itàlia 1904 - Ginebra, Suïssa 1983) fou l'últim Rei d'Itàlia.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Humbert II d'Itàlia · Veure més »
Ildibad
Ildibad (també anomenat Ildibald o Ildebad) (mort el 541) fou rei dels Ostrogots a Itàlia, escollit per prendre el relleu de Vitigès, capturat i dut a Constantinoble pel general romà d'Orient Belisari durant la Guerra Gòtica.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Ildibad · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Itàlia · Veure més »
Lambert II de Spoleto
Lambert II de Spoleto (mort el 15 d'octubre de 898) fou duc de Spoleto (Lambert II, 894 – 898), rei d'Itàlia (894 – 898) i emperador d'Occident (894-898).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Lambert II de Spoleto · Veure més »
Liutpert
Liutpert o Luitpert (o Liutbert/Luitbert; Pavia ? - Pavia 702) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia del 700 al 701 i, en una segona fase del 701 al 702.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Liutpert · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Llatí · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Lluís II d'Itàlia · Veure més »
Lluís III el Cec
Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Lluís III el Cec · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Longobards · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Lotari I · Veure més »
Lotari II d'Itàlia
Lotari d'Arle (926 o 928 - 950) fou fill d'Hug d'Arle; fou rei d'Itàlia del vers el 947 a la seva mort el 950.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Lotari II d'Itàlia · Veure més »
Luitprand
Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Luitprand · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Odoacre · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Ostrogots · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Papa · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Península Itàlica · Veure més »
Pertari
Perctarit, Pertari o Bertari (~645 – Pavia, 688) fou rei dels longobards i rei d'Itàlia (661-662 i 671-688).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Pertari · Veure més »
Pipí d'Itàlia
Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d'Itàlia (781-810) sota l'autoritat de son pare.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Pipí d'Itàlia · Veure més »
Ragimpert
Ragimpert o Ragimbert (o Rangipert o Regimbert, 662-701) va ser duc de Torí i rei dels llombards i rei d'Itàlia l'any 701.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Ragimpert · Veure més »
Ratquis de Friül
Ratquis de Friül (+ després del 757) fou duc de Friül (739-744) com a successor del seu pare Pemmó.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Ratquis de Friül · Veure més »
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Ròmul Augústul · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Regne dels ostrogots · Veure més »
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Regnes germànics · Veure més »
Rodoald
Rodoald (? - 653) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (652-653).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Rodoald · Veure més »
Rodolf II de Borgonya
Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Rodolf II de Borgonya · Veure més »
Rotari
Rotari - Rothari en llatí, Chrothar en alt alemany - (Brescia, 606 - Brescia, 652) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (636 -652).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Rotari · Veure més »
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Sacre emperador romanogermànic · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Rei d'Itàlia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Tòtila
Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Tòtila · Veure més »
Teòdat
Teòdat (Skopje, 482 - Ravenna, 536) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 534 al 536.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Teòdat · Veure més »
Teia (rei ostrogot)
Teia (mort el 552 o el 553), també conegut com a Teja, Theia, Thila, Thela, Teias, va ser el darrer rei ostrogot en la península Itàlica.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Teia (rei ostrogot) · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Teodoric el Gran · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Rei d'Itàlia і Unificació italiana · Veure més »
Víctor Manuel II
Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Víctor Manuel II · Veure més »
Víctor Manuel III d'Itàlia
Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, que va esdevenir el tercer rei d'Itàlia, el nou estat nascut arran de la unificació del.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Víctor Manuel III d'Itàlia · Veure més »
Vitigès
o Witiges fou rei dels ostrogots del 536 al 540.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Vitigès · Veure més »
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Nou!!: Rei d'Itàlia і Zenó · Veure més »
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 1002 · Veure més »
1014
* '''Expedició normanda''' a Galícia.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 1014 · Veure més »
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 1152 · Veure més »
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 1190 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 1805 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 1806 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 1814 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 1861 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 1870 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 1878 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 1900 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 1946 · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 26 de maig · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 476 · Veure més »
483
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 483 · Veure més »
526
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 526 · Veure més »
534
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 534 · Veure més »
536
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 536 · Veure més »
540
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 540 · Veure més »
541
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 541 · Veure més »
552
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 552 · Veure més »
553
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 553 · Veure més »
568
El 568 (DLXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 568 · Veure més »
572
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 572 · Veure més »
574
El 574 (DLXXIV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 574 · Veure més »
584
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 584 · Veure més »
590
El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 590 · Veure més »
591
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 591 · Veure més »
616
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 616 · Veure més »
626
El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 626 · Veure més »
636
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 636 · Veure més »
652
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 652 · Veure més »
653
El 653 (DCLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 653 · Veure més »
661
El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 661 · Veure més »
662
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 662 · Veure més »
671
El 671 (DCLXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 671 · Veure més »
688
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 688 · Veure més »
689
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 689 · Veure més »
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 700 · Veure més »
701
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 701 · Veure més »
702
El 702 fou un any comú començat en diumenge segons els còmputs del calendari gregorià (que encara no estava vigent a l'època).
Nou!!: Rei d'Itàlia і 702 · Veure més »
712
El 712 fou un any de traspàs començat en divendres segons els còmputs del calendari gregorià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 712 · Veure més »
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 744 · Veure més »
749
El 749 (DCCXLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 749 · Veure més »
756
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 756 · Veure més »
774
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 774 · Veure més »
781
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 781 · Veure més »
810
El 810 (DCCCX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 810 · Veure més »
818
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 818 · Veure més »
839
El 839 (DCCCXXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 839 · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 875 · Veure més »
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 877 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 879 · Veure més »
888
;Països catalans.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 888 · Veure més »
889
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 889 · Veure més »
891
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 891 · Veure més »
892
El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 892 · Veure més »
894
El 894 (DCCCXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 894 · Veure més »
896
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 896 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 898 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 899 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 900 · Veure més »
901
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 901 · Veure més »
905
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 905 · Veure més »
915
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 915 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 922 · Veure més »
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 924 · Veure més »
926
El 926 (CMXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 926 · Veure més »
933
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 933 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 947 · Veure més »
950
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 950 · Veure més »
953
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 953 · Veure més »
961
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 961 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 962 · Veure més »
963
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 963 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Rei d'Itàlia і 973 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llista de reis d'Itàlia, Rei d’Itàlia, Reis d'Itàlia.
