Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Principat d'Antioquia

Índex Principat d'Antioquia

El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.

56 les relacions: Antioquia de l'Orontes, Àsia Central, Batalla de Dorilèon (1097), Bàybars I, Bohemond I d'Antioquia, Bohemond II d'Antioquia, Bohemond III d'Antioquia, Bohemond IV d'Antioquia, Bohemond V d'Antioquia, Bohemond VI d'Antioquia, Bohemond VII d'Antioquia, Castell de Beaufort, Catolicisme, Comtat de Trípoli, Constança d'Antioquia, Església de Grècia, Església Ortodoxa Siríaca, Estats croats, Felip de Toucy, Folc V d'Anjou, Francès, Grec medieval, Imperi Seljúcida, Islam, Italià, Jafa, Jerusalem, Judaisme, Latakia, Llatí, Llista d'emperadors romans d'Orient, Lucia d'Antioquia-Poitiers, Monarquia, Orde del Temple, Pèrsia, Primera Croada, Qalàwun, Ramon de Poitiers, Ramon IV de Trípoli, Ramon Rupen d'Antioquia, Regne de Xipre, Reinald de Châtillon, Roger de Salern, Setge d'Antioquia (1097-1098), Setge d'Antioquia (1268), Tancred de Galilea, Turcs, 1095, 1097, 1098, ..., 1135, 1144, 1268, 1287, 20 d'abril, 22 de març. Ampliar l'índex (6 més) »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Àsia Central · Veure més »

Batalla de Dorilèon (1097)

La batalla de Dorilèon va ser un combat que van entaular les forces dels croats contra el Soldanat de Rum durant la Primera Croada.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Batalla de Dorilèon (1097) · Veure més »

Bàybars I

Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).

Nou!!: Principat d'Antioquia і Bàybars I · Veure més »

Bohemond I d'Antioquia

'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »

Bohemond II d'Antioquia

Bohemond II (1108–1130) fou príncep de Tàrent i príncep d'Antioquia del 1111 i fins al 1130.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Bohemond II d'Antioquia · Veure més »

Bohemond III d'Antioquia

Bohemond III d'Antioquia (1144–1201), també conegut com el Tartamut, fou príncep d' Antioquia del 1163 a la seva mort.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Bohemond III d'Antioquia · Veure més »

Bohemond IV d'Antioquia

Bohemond IV d'Antioquia, o Bohemond IV de Poitiers dit «el Borni», nascut l'any 1172, mort l'any 1233, comte de Trípoli (1189-1233) i príncep d'Antioquia (1201-1216 i 1219-1233), fill de Bohemond III d'Antioquia i d'Orgullosa de Harenc.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Bohemond IV d'Antioquia · Veure més »

Bohemond V d'Antioquia

Bohemond V d'Antioquía i II de Trípoli  (1199 - 1252) va ser el governant del principat de Antioquía, un estat croat, des del 1233 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Bohemond V d'Antioquia · Veure més »

Bohemond VI d'Antioquia

Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des del 1252 fins al 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des del 1252 fins al 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucia de Segni.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Bohemond VI d'Antioquia · Veure més »

Bohemond VII d'Antioquia

Bohemond VII d'Antioquia i IV de Trípoli (1261 - 19 d'octubre de 1287) va ser comte de Trípoli i nominal príncep d'Antioquia des del 1275 fins a la seva mort.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Bohemond VII d'Antioquia · Veure més »

Castell de Beaufort

Situació El castell de Beaufort (en àrab قلعة الشقيف, qalʿat ax-Xaqīf)— és una antiga fortalesa avui en ruïnes al Líban, a la governació de Nabatiye, al costat de la població d'Arnoun.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Castell de Beaufort · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Catolicisme · Veure més »

Comtat de Trípoli

El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Comtat de Trípoli · Veure més »

Constança d'Antioquia

Constança d'Antioquia (1127 † 1163), princesa d'Antioquia, filla de Bohemond II d'Antioquia i d'Alix de Jerusalem.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Constança d'Antioquia · Veure més »

Església de Grècia

LEsglésia de Grècia (en grec: Εκκλησία της Ελλάδος), és una de les més importants esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Església de Grècia · Veure més »

Església Ortodoxa Siríaca

L'Església Ortodoxa Siríaca és una de les esglésies ortodoxes orientals, que van rebutjar el Concili de Calcedònia el 451.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Església Ortodoxa Siríaca · Veure més »

Estats croats

L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Estats croats · Veure més »

Felip de Toucy

Felip de Toucy (vers 1280 -després de 1300) fou un noble italià, fill de Narjot de Toucy († 1293) i de Lucia d'Antioquia-Poitiers princesa d'Antioquia i comtessa titular de Trípoli († 1299).

Nou!!: Principat d'Antioquia і Felip de Toucy · Veure més »

Folc V d'Anjou

Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Folc V d'Anjou · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Francès · Veure més »

Grec medieval

El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Grec medieval · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Imperi Seljúcida · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Islam · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Italià · Veure més »

Jafa

Jafa, també escrita Joppa, Ioppe, Yafo o Japho —; — és la part més antiga i meridional de Tel Aviv-Yafo, així com una antiga ciutat portuària a Palestina.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Jafa · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Jerusalem · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Judaisme · Veure més »

Latakia

Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Latakia · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Llatí · Veure més »

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »

Lucia d'Antioquia-Poitiers

Llúcia d'Antioquia o Llúcia de Poitiers (també Llúcia de Trípoli), morta l'any 1299, comtessa de Tripoli (1287-1288) i princesa titular d'Antioquia, filla de Bohemond VI d'Antioquia i de Sibil·la d'Armènia.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Lucia d'Antioquia-Poitiers · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Monarquia · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Orde del Temple · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Principat d'Antioquia і Pèrsia · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Primera Croada · Veure més »

Qalàwun

Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).

Nou!!: Principat d'Antioquia і Qalàwun · Veure més »

Ramon de Poitiers

Ramon fou derrotat i mort en la batalla d'Inab. Recuperació del cos de Ramon després de la batalla d'Inab. Ramon de Poitiers, conegut com a Ramon d'Antioquia (Poitiers, 1099 o 1115 - Antioquia, 29 de juny de 1149) va ser un aristòcrata medieval francès membre de la casa de Poitiers —fill menor de Guillem IX, duc d'Aquitània i la seva esposa Felipa, comtessa de Tolosa—, que pel seu matrimoni amb Constança d'Antioquia va arribar a ser príncep d'Antioquia (a l'Àsia Menor) de 1136 a 1149.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Ramon de Poitiers · Veure més »

Ramon IV de Trípoli

Ramon IV de Trípoli o Ramon d'Antioquia (?-mort el 1199), fou comte de Tripoli del 1187 al 1189 i príncep regent d'Antioquia del 1193 al 1194.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Ramon IV de Trípoli · Veure més »

Ramon Rupen d'Antioquia

Ramon Rupen d'Antioquia o Ramon Rupen de Poitiers (1199 - 1219 o 1221/1222) va ser príncep de Antioquia entre 1216 i 1219/1221 i «rei jove» d'Armènia entre 1199 i 1221/1222.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Ramon Rupen d'Antioquia · Veure més »

Regne de Xipre

El Regne de Xipre va ser un regne catòlic establert a l'illa de Xipre després de la Tercera Croada, al final de l'edat mitjana, entre el 1192 i el 1489.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Regne de Xipre · Veure més »

Reinald de Châtillon

Reinald de Châtillon i el suplici d'Aimerico de Llemotges Reinald de Châtillon (c.1125 - 4 de juliol de 1187) va ser un cavaller francès que va participar en la Segona Croada i va romandre en Terra Santa després del fracàs d'aquesta.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Reinald de Châtillon · Veure més »

Roger de Salern

Roger de Salern (mort el 28 de juny de 1119) fou un regent del principat d'Antioquia, fill de Ricard de Salern (regent del comtat d'Edessa de 1104 al 1108) i d'Altruda, una germana de Tancred d'Hauteville (regent d'Antioquia). Fou regent del Principat d'Antioquia de 1112 a 1119.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Roger de Salern · Veure més »

Setge d'Antioquia (1097-1098)

El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Setge d'Antioquia (1097-1098) · Veure més »

Setge d'Antioquia (1268)

El setge d'Antioquia fou una de les batalles de la Guerra mameluco-croada, i va posar en 1268 la capital del Principat d'Antioquia en mans del Soldanat Mameluc.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Setge d'Antioquia (1268) · Veure més »

Tancred de Galilea

s. Tancred de Galilea o Tancred d'Hauteville (1072 o 1076 - 5 o 12 de desembre de 1112) fou un líder de la Primera Croada que després es va fer príncep de Galilea i regent del Principat d'Antioquia.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Tancred de Galilea · Veure més »

Turcs

Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.

Nou!!: Principat d'Antioquia і Turcs · Veure més »

1095

El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Principat d'Antioquia і 1095 · Veure més »

1097

Sense descripció.

Nou!!: Principat d'Antioquia і 1097 · Veure més »

1098

Sense descripció.

Nou!!: Principat d'Antioquia і 1098 · Veure més »

1135

Sense descripció.

Nou!!: Principat d'Antioquia і 1135 · Veure més »

1144

El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Principat d'Antioquia і 1144 · Veure més »

1268

;Països catalans.

Nou!!: Principat d'Antioquia і 1268 · Veure més »

1287

Sense descripció.

Nou!!: Principat d'Antioquia і 1287 · Veure més »

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat d'Antioquia і 20 d'abril · Veure més »

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Principat d'Antioquia і 22 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Llista de prínceps d'Antioquia, Llista de prínceps d’Antioquia, Príncep d'Antioquia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »