Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans

Índex Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

223 les relacions: Abu-Zayd, Aiguamúrcia, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Almodis, Alt Camp, Alt Empordà, Alt Pirineu i Aran, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Arnau de Ribagorça, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Aurembiaix, Àger, Àkhila II, Àlvar I d'Urgell, Àmbit metropolità de Barcelona, Bages, Barcelona, Barcelonès, Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, Beatriu d'Aragó, Benaguasil, Beranui, Berenguer Ramon I, Berguedà, Bernat I de Ribagorça, Bernat Tallaferro, Blanca de Nàpols, Borrell II, Camp de Tarragona, Camp de Túria, Cardona, Carles de Viana, Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó, Castell de Mur, Castell de Vernet, Castell de Xàtiva, Castelló d'Empúries, Catalunya Central, Catedral de Barcelona, Catedral de Girona, Catedral de la Seu d'Urgell, Catedral de Mallorca, Catedral de Solsona, Catedral de Tarragona, Cecília de Foix, Centre Arqueològic de l'Almoina, ..., Climent VIII de Peníscola, Comarca de València, Comarques gironines, Conca de Barberà, Conflent, Constança de Sicília, Constança II de Hohenstaufen, Constantí, Copríncep d'Andorra, Costera, Dolça de Foix, El Pont de Suert, Elionor d'Alburquerque, Elionor d'Aragó, senyora de Valls, Elionor de Castella i Portugal, Elionor de Portugal, Elionor de Sicília, Elisenda de Montcada, Elvira de Subirats, Emirat de Balànsiya, Ermengol I d'Urgell, Ermengol III d'Urgell, Ermengol IV d'Urgell, Ermengol IX d'Urgell, Ermengol V d'Urgell, Ermengol VII d'Urgell, Ermengol VIII, Ermengol X d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Esclarmonda de Foix i de Cardona, Església de Sant Joan de l'Hospital, Església del Carme de Barcelona, Església dels Sants Just i Pastor, Ferran d'Antequera, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, Ferran el Catòlic, Flavi Juli Constant, Francesc Dorda Germí, Frederic Marès i Deulovol, Gausfred I d'Empúries-Rosselló, Gerb, Germana de Foix, Girona, Gironès, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Guifré II de Cerdanya, Guillem Morell (escultor), Hug Roger III de Pallars Sobirà, Isern de Ribagorça, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia, Jaume I d'Urgell, Jaume II d'Urgell, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Joan Benlloch i Vivó, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan I d'Empúries, Joan III Ducas Vatatzés, Joan Josep Laguarda i Fenollera, Joana d'Aragó i d'Armanyac, Joana d'Aragó i de Navarra, Joana Enríquez, Josep Caixal i Estradé, Justí Guitart i Vilardebò, L'Escala, La Morera de Montsant, La Seu d'Urgell, La Seu Vella de Lleida, Ladislau II d'Hongria, Lleida, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Lucrècia de Ventimiglia Làscaris, Mafalda de Pulla-Calàbria, Mallorca, Margarida de Prades, Maria de Castella, Maria de Luna, Maria de Navarra, Maria de Xipre, Martí l'Humà, Mata d'Armanyac, Mateu I de Foix, Maties Corví, Medina del Campo, Melcior de Palau i Boscà, Miró I de Barcelona, Monestir de la Saïdia, Monestir de la Trinitat, Monestir de Pedralbes, Monestir de Sant Miquel dels Reis, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Museu d'Història de Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Noguera, Oliba Cabreta, Os de Balaguer, Pallars Jussà, Palma, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere de Cardona (arquebisbe), Pere el Cerimoniós, Pere el Conestable de Portugal, Pere el Gran, Pere I de Xipre, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Ponç IV de Cabrera, Ponç VI d'Empúries, Ponent (regió), Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell, Ramon Iglésias i Navarri, Ramon III de Ribagorça, Ramon V de Pallars Jussà, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, Ribagorça, Ripoll, Ripollès, Rosselló, Salvador Casañas i Pagès, Sanç I de Mallorca, Sant Joan Baptista de Perpinyà, Sant Martí d'Empúries, Sant Martí del Canigó, Sant Pau del Camp, Sant Pere d'Àger, Sant Vicenç de Cardona, Santa Maria d'Alaó, Santa Maria d'Ovarra, Santa Maria de Castelló d'Empúries, Santa Maria de Castelló de Farfanya, Santa Maria de Lavaix, Santa Maria de Mur, Santa Maria de Serrateix, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria de Vilabertran, Santa Maria del Mar, Segrià, Sibil·la de Fortià, Solsona, Solsonès, Sopeira, Sunyer I de Barcelona, Tarragona, Tarragonès, Teresa Gil de Vidaure, Teudis, Toda d'Aragó, Tombes dels comtes de Barcelona, Unifred de Ribagorça, Urgell, València, Valença de Tost, Vallbona de les Monges, Vítiza, Vilabertran, Vil·la romana de Centcelles, Vimbodí, Violant d'Hongria, Violant de Bar, Viver i Serrateix, Xàtiva, 1947. Ampliar l'índex (173 més) »

Abu-Zayd

Segell de ''sàyyid'' Abu-Zayd Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (en àrab ابو زيد, Abū Zayd) (?-1269), conegut en les cròniques cristianes com a "moro Seit"Diccionari d'Història de Catalunya.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Abu-Zayd · Veure més »

Aiguamúrcia

Aiguamúrcia és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, Catalunya.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Aiguamúrcia · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne (dit també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó), (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el TrobadorVegeu: Numeració del Casal d'Aragó (anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó;Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó en aragonès Alifonso, en occità: Anfós i en llatí: Ildefonsus;La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998; Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alfons el Magnànim · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Almodis · Veure més »

Alt Camp

L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alt Camp · Veure més »

Alt Empordà

L'Alt Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alt Empordà · Veure més »

Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Aran L'Alt Pirineu i Aran és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alt Pirineu i Aran · Veure més »

Alt Urgell

L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alt Urgell · Veure més »

Alta Ribagorça

L'Alta Ribagorça és una comarca pirinenca situada al sud de la Vall d'Aran, a l'oest del Pallars Sobirà i al nord del Jussà.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Alta Ribagorça · Veure més »

Arnau de Ribagorça

Arnau de Ribagorça (? - v 990), comte de Ribagorça (979-990).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Arnau de Ribagorça · Veure més »

Arnau Roger I de Pallars Sobirà

Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Arnau Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »

Aurembiaix

Aurembiaix d'Urgell (ca. 1196 - Balaguer 1231) fou comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Aurembiaix · Veure més »

Àger

Àger (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya, delimitat físicament per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Àger · Veure més »

Àkhila II

Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Àkhila II · Veure més »

Àlvar I d'Urgell

Àlvar I d'Urgell, també conegut per Rodrigo (Burgos, 1239 - Foix, Llenguadoc, 1268), fou comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1243-1268) com a hereu del seu germà Ermengol IX,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Àlvar I d'Urgell · Veure més »

Àmbit metropolità de Barcelona

Àmbit metropolità L'Àmbit metropolità de Barcelona és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Àmbit metropolità de Barcelona · Veure més »

Bages

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Bages · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Barcelona · Veure més »

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Barcelonès · Veure més »

Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats

La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de la ciutat de València alberga la imatge de la Mare de Déu del mateix nom, la més venerada pels valencians.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats · Veure més »

Beatriu d'Aragó

Beatriu d'Aragó de Nàpols o Beatriu d'Aragó i Chiaromonte (en hongarès: Aragóniai Beatrix) (Nàpols, Itàlia, 14 de novembre de 1457 - Nàpols, Itàlia, 23 de setembre de 1508).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Beatriu d'Aragó · Veure més »

Benaguasil

Benaguasil és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Benaguasil · Veure més »

Beranui

Beranui és un municipi aragonès de la província d'Osca situat a la comarca de la Ribagorça.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Beranui · Veure més »

Berenguer Ramon I

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1000 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Berenguer Ramon I · Veure més »

Berguedà

El Berguedà és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Berguedà · Veure més »

Bernat I de Ribagorça

Bernat I de Ribagorça (? - v 955), comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Bernat I de Ribagorça · Veure més »

Bernat Tallaferro

Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Bernat Tallaferro · Veure més »

Blanca de Nàpols

Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 14 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Blanca de Nàpols · Veure més »

Borrell II

Borrell II (927 - 992) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992) i comte d'Urgell (948-992).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Borrell II · Veure més »

Camp de Tarragona

El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Camp de Tarragona · Veure més »

Camp de Túria

El Camp de Túria és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Llíria.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Camp de Túria · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Cardona · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421 - Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Carles de Viana · Veure més »

Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó

L'Arxiduc Carles Pius d'Hasburg-Lorena i Borbó, Príncep de Toscana, (Viena, 4 de desembre del 1909 - Barcelona, 24 de desembre del 1953) fou un noble espanyol, arxiduc d'Àustria i pretendent carlista al tron espanyol amb el nom de "Carles VIII", encara que els seus "drets", provenien de la seva mare Blanca de Borbó, filla de Carles VII, tot i que segons els postulats carlistes la seva mare no hauria pogut regnar (però si transmetre els seus drets), ja que l'origen dels "reis" carlistes venia que Carles Maria Isidre de Borbó no va reconèixer a la seva neboda Isabel II com a reina per considerar en vigor la llei semi-sàlica de 1713.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó · Veure més »

Castell de Mur

Castell de Mur és un municipi de la comarca del Pallars Jussà, amb capital a la vila de Guàrdia de Noguera o de Tremp.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Castell de Mur · Veure més »

Castell de Vernet

Castell de Vernet (en francès Casteil), o, simplement, Castell, és un poble cap de la comuna del mateix nom, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Castell de Vernet · Veure més »

Castell de Xàtiva

Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat de Xàtiva.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Castell de Xàtiva · Veure més »

Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Castelló d'Empúries · Veure més »

Catalunya Central

Àmbit de les Comarques Centrals Comarques Centrals és una regió de Catalunya definida com un dels set àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Catalunya Central · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Catedral de Girona · Veure més »

Catedral de la Seu d'Urgell

La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Catedral de la Seu d'Urgell · Veure més »

Catedral de Mallorca

La catedral de Mallorca o Seu de Mallorca (popularment la Seu) és el principal edifici religiós de la ciutat de Palma, seu episcopal de la diòcesi de Mallorca.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Catedral de Mallorca · Veure més »

Catedral de Solsona

La catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d'edificis que daten des del final del segle XII fins al XVIII, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Catedral de Solsona · Veure més »

Catedral de Tarragona

El títol oficial de la Catedral de Tarragona és el de Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes, i està dedicada a santa Tecla.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Catedral de Tarragona · Veure més »

Cecília de Foix

Cecília de Foix (? - Foix, Llenguadoc, 1270) fou comtessa consort d'Urgell (1256-1268).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Cecília de Foix · Veure més »

Centre Arqueològic de l'Almoina

Dades del museu.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Centre Arqueològic de l'Almoina · Veure més »

Climent VIII de Peníscola

Climent VIII, nascut a Terol (Regne d'Aragó) en el 1370 amb el nom de Gil Sánchez Muñoz y Carbón, va ser arxipreste de Terol i antic canonge de Barcelona.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Climent VIII de Peníscola · Veure més »

Comarca de València

Localització de la Comarca de València respecte al País Valencià València respecte l'antiga Horta de València. València és una comarca del centre del País Valencià.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Comarca de València · Veure més »

Comarques gironines

Comarques gironines Mapa comarcal i municipal Les Comarques Gironines és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Comarques gironines · Veure més »

Conca de Barberà

La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord de la província de Tarragona.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Conca de Barberà · Veure més »

Conflent

Localització del Conflent respecte de la Catalunya del Nord El Canigó és l'element geogràfic referent al Conflent El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Conflent · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Constança de Sicília · Veure més »

Constança II de Hohenstaufen

Constança II d'Hohenstaufen (1230-1307), també coneguda com a Constança Anna de Hohenstaufen, era filla de Frederic II del Sacre Imperi romanogermànic i de la seua amant (i, segons algunes fonts, muller en secret) Blanca Lancia.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Constança II de Hohenstaufen · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Constantí · Veure més »

Copríncep d'Andorra

El Principat d'Andorra, als Pirineus entre França i Espanya, va ser creat el 1278 per un "Primer Pareatge" entre el Bisbe d'Urgell i el Comte de Foix.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Copríncep d'Andorra · Veure més »

Costera

La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Costera · Veure més »

Dolça de Foix

Dolça de Foix (a 1143 - d 1209) fou infanta de Foix i comtessa consort d'Urgell (1157-1184).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Dolça de Foix · Veure més »

El Pont de Suert

El Pont de Suert (o Lo Pont de Suert en català ribagorçà) és una vila i municipi, capital de la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і El Pont de Suert · Veure més »

Elionor d'Alburquerque

Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Elionor d'Alburquerque · Veure més »

Elionor d'Aragó, senyora de Valls

Escut del comtat de Prades Elionor Maria d'Aragó era filla del matrimoni de l'infant Pere I, comte de Ribagorça i Prades, amb Joana de Foix.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Elionor d'Aragó, senyora de Valls · Veure més »

Elionor de Castella i Portugal

Seu Vella de Lleida) Elionor de Castella (vers el 1310 - Castrojeriz, Castella, 1359), fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Elionor de Castella i Portugal · Veure més »

Elionor de Portugal

Elionor de Portugal (1328 - Xèrica, València 1348), infanta de Portugal i reina consort de la Corona d'Aragó (1347-1348).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Elionor de Portugal · Veure més »

Elionor de Sicília

Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Elionor de Sicília · Veure més »

Elisenda de Montcada

Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 9 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Elisenda de Montcada · Veure més »

Elvira de Subirats

Elvira de Subirats (o Elvira de Lara, Elvira Núñez de Lara) (?, aprox. 1145 - ?, 1220), fou una noble Comtessa regent d'Urgell (1209-20).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Elvira de Subirats · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Ermengol I d'Urgell

Ermengol I d'Urgell, dit el de Còrdova (?, ca. 973 - Castell Vacar, Espiel, 1010), va ser comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermengol I d'Urgell · Veure més »

Ermengol III d'Urgell

Ermengol III, dit el de Barbastre (?, 1032 - Barbastre, 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermengol III d'Urgell · Veure més »

Ermengol IV d'Urgell

Ermengol IV d'Urgell, dit el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066–1092).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermengol IV d'Urgell · Veure més »

Ermengol IX d'Urgell

Ermengol IX d'Urgell (? - 1243) fou comte d'Urgell (1243) i vescomte d'Àger (1243, conegut com a Ermengol I).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermengol IX d'Urgell · Veure més »

Ermengol V d'Urgell

Església de nostra Senyora de la Anunciat (Urueña, província de Valladolid) és l'única còpia de l'Art romànic a Catalunya al Castilla y León. Va ser construïda després del casament entre Ermengol V i María Pérez Ansúrez, que va produir un intercanvi de persones de les Comtats catalans. Ermengol V d'Urgell, dit el de Mollerussa (?, 1078 – Mollerussa, 1102, fou comte d'Urgell (1092–1102). Pel seu matrimoni va passar bona part de la seva vida a Castella.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermengol V d'Urgell · Veure més »

Ermengol VII d'Urgell

Ermengol VII d'Urgell, dit el de València (? – Requena, 1184), fou comte d'Urgell (1154–1184).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermengol VII d'Urgell · Veure més »

Ermengol VIII

Ermengol VIII, dit el de Sant Hilari (1158 - 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermengol VIII · Veure més »

Ermengol X d'Urgell

Ermengol X d'Urgell (ca. 1254 - Camporrells, Llitera, 1314) fou comte d'Urgell (1268-1314) i vescomte d'Àger (1267-1268 i 1299-1314).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermengol X d'Urgell · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al segle XV.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Esclarmonda de Foix i de Cardona

Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Esclarmonda de Foix i de Cardona · Veure més »

Església de Sant Joan de l'Hospital

L'església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Església de Sant Joan de l'Hospital · Veure més »

Església del Carme de Barcelona

Lesglésia del Carme de Barcelona, és un edifici religiós modernista de grans dimensions projectat per Josep Maria Pericas l'any 1910, ubicat al carrer Sant Antoni Abat, 10-12, del barri del Raval.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Església del Carme de Barcelona · Veure més »

Església dels Sants Just i Pastor

L'església dels sants Just i Pastor és una església gòtica situada a la plaça del mateix nom del Barri Gòtic de Barcelona, i dedicada als sants Just i Pastor.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Església dels Sants Just i Pastor · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i lHonest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran d'Aragó, duc de Calàbria

Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (Àndria, Pulla, 15 de desembre de 1488 - València, 20 d'octubre de 1550) va ser un aristòcrata napolità de sang reial que va jugar un important paper en la política mediterrània de la Corona d'Aragó a principis del segle XVI, arribant a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ferran d'Aragó, duc de Calàbria · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ferran el Catòlic · Veure més »

Flavi Juli Constant

Flavi Juli Constant o Constanç (en llatí: 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Flavi Juli Constant · Veure més »

Francesc Dorda Germí

Francesc Dorda Germí (Mataró, 1641 - Poblet, 1716), va ser monjo (1681) i abat de Poblet (1704-8), ministre de l'arxiduc Carles d'Àustria i bisbe de Solsona (1710-15).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Francesc Dorda Germí · Veure més »

Frederic Marès i Deulovol

Frederic Marès i Deulovol (Portbou, Alt Empordà, 1893 - Barcelona, 1991) fou un escultor i col·leccionista català.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Frederic Marès i Deulovol · Veure més »

Gausfred I d'Empúries-Rosselló

Gausfred I d'Empúries-Rosselló (900 - 991) va ser comte d'Empúries i Rosselló de 931 fins a la seva mort el 991.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Gausfred I d'Empúries-Rosselló · Veure més »

Gerb

Gerb és un poble a la vall del Segre que forma una entitat municipal descentralitzada pertanyent al terme d'Os de Balaguer, a l'extrem sud-oriental del municipi.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Gerb · Veure més »

Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Germana de Foix · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Girona · Veure més »

Gironès

El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Gironès · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Guifré el Pilós · Veure més »

Guifré II de Barcelona

Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Guifré II de Barcelona · Veure més »

Guifré II de Cerdanya

Guifré I de Berga i II de Cerdanya (? 970 - Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Guifré II de Cerdanya · Veure més »

Guillem Morell (escultor)

Guillem Morell o Guillem Morei (en llatí: Guillelmus Morey) (Mallorca, segle XIV- Girona, d.1396).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Guillem Morell (escultor) · Veure més »

Hug Roger III de Pallars Sobirà

Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Hug Roger III de Pallars Sobirà · Veure més »

Isern de Ribagorça

Isarn de Ribagorça (? - v 1003), comte de Ribagorça (990-1003).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Isern de Ribagorça · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Jaume el Just · Veure més »

Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia

Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia · Veure més »

Jaume I d'Urgell

Jaume I d'Aragó i d'Entença (?, 1320 - Barcelona, 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell i vescomte d'Àger, baró d'Antillón i d'Alcolea de Cinca (1328-1347).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Jaume I d'Urgell · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó i Montferrat o Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433), fou comte d'Urgell (1408-1413), vescomte d'Àger, baró d'Antillón, d'Alcolea de Cinca i de Fraga.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 30 de maig 1311), rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1313).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Jaume III de Mallorca · Veure més »

Joan Benlloch i Vivó

Joan Baptista Benlloch i Vivó (València, 29 de desembre de 1864 — Madrid, 14 de febrer de 1926) va ser un eclesiàstic, bisbe i cardenal valencià.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joan Benlloch i Vivó · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan II, dit el Sense Fe o el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan I d'Empúries

Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i President de la Generalitat de Catalunya (1376).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joan I d'Empúries · Veure més »

Joan III Ducas Vatatzés

Joan III Ducas Làscaris Vatatzés (Demòtica, 1193 - Nimfeon, 1254) fou emperador bizantí de Nicea (1222 - 1254/1255).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joan III Ducas Vatatzés · Veure més »

Joan Josep Laguarda i Fenollera

El doctor Joan Josep Laguarda i Fenollera (València, 22 d'abril de 1866 — Barcelona, 4 de desembre de 1913) fou un religiós valencià, bisbe d'Urgell, Jaén i Barcelona.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joan Josep Laguarda i Fenollera · Veure més »

Joana d'Aragó i d'Armanyac

Joana d'Aragó i d'Armanyac (1375 - 1407) fou princesa d'Aragó i comtessa consort de Foix.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joana d'Aragó i d'Armanyac · Veure més »

Joana d'Aragó i de Navarra

Joana d'Aragó i de Navarra (Barcelona, 7 de novembre de 1344 - Castelló d'Empúries 1384), princesa d'Aragó i comtessa consort d'Empúries (1373-1384).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joana d'Aragó i de Navarra · Veure més »

Joana Enríquez

Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 1468), reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Joana Enríquez · Veure més »

Josep Caixal i Estradé

Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol 1803 - Roma, 26 d’agost 1879) fou Bisbe d’Urgell i Copríncep d'Andorra des de 1853 fins a 1879, coincidint amb el període de la Nova Reforma que es dugué a terme al Principat d'Andorra.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Josep Caixal i Estradé · Veure més »

Justí Guitart i Vilardebò

Justí Guitart i Vilardebò (Barcelona, 16 de desembre del 1875 - Barcelona, 30 de gener del 1940) fou un eclesiàstic català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Justí Guitart i Vilardebò · Veure més »

L'Escala

L'Escala és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les comarques gironines, on es troben les ruïnes d'Empúries i la vil·la medieval de Sant Martí d'Empúries.Al 2014 tenia uns 10.000 habitants.Forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і L'Escala · Veure més »

La Morera de Montsant

La Morera de Montsant és un municipi de la comarca del Priorat, situat més o menys en el centre de la meitat nord de la comarca.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і La Morera de Montsant · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat situada al Pirineu català, capital de la comarca de l'Alt Urgell, a la província de Lleida, cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell i va ser el cap de l'antic comtat d'Urgell.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і La Seu d'Urgell · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

'''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і La Seu Vella de Lleida · Veure més »

Ladislau II d'Hongria

Ladislau II d'Hongria (?, 1131 - ?, 1162), fill de Bela II d'Hongria i membre de la Dinastia Árpád, fou Rei d'Hongria entre el 1161 i el 1162). Usurpà el tron al seu nebot Esteve III d'Hongria gràcies al suport de l'Emperador de Bizanci Manuel I Comnè de Trebisonda, això no obstant, en fou desposseït als pocs mesos.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ladislau II d'Hongria · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Lleida · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament i agrupats per segle.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya · Veure més »

Lucrècia de Ventimiglia Làscaris

Lucrècia de Ventimiglia-Làscaris (Ventimiglia 1265 - Barcelona 1314).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Lucrècia de Ventimiglia Làscaris · Veure més »

Mafalda de Pulla-Calàbria

Mafalda de Pulla-Calàbria (1060 - Girona 1108), també coneguda com Mahalta, Mata i Mathilde fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Mafalda de Pulla-Calàbria · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Mallorca · Veure més »

Margarida de Prades

Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Margarida de Prades · Veure més »

Maria de Castella

Armes de Maria de Castella reina consort d'Aragó Maria de Castella (Segòvia 1401 - València 1458), infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Maria de Castella · Veure més »

Maria de Luna

Escut d'armes de Maria de Luna Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406) i comtessa d'Empúries (1402-1406).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Maria de Luna · Veure més »

Maria de Navarra

Maria de Navarra (~1330 - València, 29 d'abril de 1347) fou infanta del regne de Navarra i reina consort de la Corona d'Aragó (1338-1347).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Maria de Navarra · Veure més »

Maria de Xipre

Maria de Xipre o Maria de Lusignan (1279 - Tortosa 1319), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Aragó (1315-1319).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Maria de Xipre · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Martí l'Humà · Veure més »

Mata d'Armanyac

Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378), fou duquessa consort de Girona i comtessa consort de Cervera.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Mata d'Armanyac · Veure més »

Mateu I de Foix

Armes de Mateu I de Foix Mateu I de Foix (? - 1398) fou vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes i Montcada (1381-1398); comte de Foix, vescomte de Bearn i de Marsan (1391-1398); i senyor d'Andorra, Donasà (Donauzan) i Nebosan.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Mateu I de Foix · Veure més »

Maties Corví

Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Maties Corví · Veure més »

Medina del Campo

Medina del Campo, població castellana d'origen preromà, a la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Medina del Campo · Veure més »

Melcior de Palau i Boscà

Melcior de Palau i Boscà (Mataró, aprox. 1600 - La Seu d'Urgell, 29 d'abril de 1670), fou un eclesiàstic i polític català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra des de 1664 fins a 1670.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Melcior de Palau i Boscà · Veure més »

Miró I de Barcelona

Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Miró I de Barcelona · Veure més »

Monestir de la Saïdia

El Reial monestir de la Saïdia, també Santa Maria de Gratia Dei,ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 144, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999 fou un monestir de l'orde del Cister fundat a la ciutat de València arran de la seua conquesta per part de Jaume I, el qual sempre tingué predilecció per aquest orde.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de la Saïdia · Veure més »

Monestir de la Trinitat

El Monestir de la Trinitat o també el Reial Monestir de la Santíssima Trinitat està situa a la vora del riu Túria al seu pas per la ciutat de València, l'Horta, al País Valencià.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de la Trinitat · Veure més »

Monestir de Pedralbes

El Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes és un convent de l'orde de les clarisses situat al barri de Pedralbes de Barcelona.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Pedralbes · Veure més »

Monestir de Sant Miquel dels Reis

Façana principal del monestir. El monestir de Sant Miquel dels Reis és un monestir situat als afores de la ciutat de València, al barri dels Orriols, districte de Rascanya, a pocs metres de la fita amb Tavernes Blanques.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Sant Miquel dels Reis · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat de Ripoll, Catalunya.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Museu d'Història de Barcelona

El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) o Museu d'Història de la Ciutat és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Museu d'Història de Barcelona · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art a la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo en la seva totalitat, des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Noguera

La Noguera (històricament anomenada Urgell Mitjà) és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Noguera · Veure més »

Oliba Cabreta

Oliba Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990) fou comte de Cerdanya amb el pagus de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Oliba Cabreta · Veure més »

Os de Balaguer

Os de Balaguer és una vila i municipi de la comarca de la Noguera.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Os de Balaguer · Veure més »

Pallars Jussà

El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pallars Jussà · Veure més »

Palma

Palma és un municipi on s'ubica una ciutat mallorquina amb el mateix nom, també coneguda popularment i localment com a Ciutat, que fou anomenada Mallorca des de l'època musulmana fins ben entrat el segle XVIII, havent-se interpretat a vegades que la seva denominació havia estat Ciutat de Mallorca.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Palma · Veure més »

Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Pere de Cardona (arquebisbe)

Pere (Folc) de Cardona.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere de Cardona (arquebisbe) · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Conestable de Portugal

Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere el Gran · Veure més »

Pere I de Xipre

Pere I de Xipre o Pere I de Lusignan (Nicòsia, 9 d'octubre del 1328 - Nicòsia, 17 de gener del 1369) va ser rei de Xipre, i rei titular de Jerusalem des de l'abdicació del seu pare el 24 de novembre del 1358 fins a la seva pròpia mort el 1369.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere I de Xipre · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella) (Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Peronella d'Aragó · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà ((en francès, Perpignan)) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Perpinyà · Veure més »

Ponç IV de Cabrera

* Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell) - (?-1243), anomenat també Ponç I d'Urgell, fill de Guerau IV de Cabrera.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ponç IV de Cabrera · Veure més »

Ponç VI d'Empúries

Ponç VI d'Empúries Malgaulí o Ponç Hug V d'Empúries (v 1290 - 1322), comte d'Empúries i vescomte de Bas (1313-1322).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ponç VI d'Empúries · Veure més »

Ponent (regió)

Àmbit de Ponent Comarques i municipis de la Vegueria de Ponent Vegueries proposades en l'Informe Roca, 2001 Les Terres de Ponent és una regió natural al voltant de la ciutat de Lleida, que comprèn les comarques de parla catalana de la depressió central, situades a les conques fluvials del Segre i el Cinca, és a dir, el Segrià, la Noguera, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra i les Garrigues, totes elles a Catalunya, a més de les comarques aragoneses del Baix Cinca i la Llitera, a la Franja.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ponent (regió) · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Borrell

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1017).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Borrell · Veure més »

Ramon Iglésias i Navarri

Ramon Iglésias i Navarri (Durro, Alta Ribagorça, 28 de gener de 1889 - La Seu d'Urgell, 31 de març de 1972) fou un religiós català que esdevingué bisbe d'Urgell i 59è copríncep d'Andorra.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Iglésias i Navarri · Veure més »

Ramon III de Ribagorça

Ramon III de Ribagorça (? - 970), comte de Ribagorça (955-970).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon III de Ribagorça · Veure més »

Ramon V de Pallars Jussà

Ramon V de Pallars Jussà (? - 1098), segon comte de Pallars Jussà del 1047 al 1098.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon V de Pallars Jussà · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus

El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus · Veure més »

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. La Ribagorça (en castellà i aragonès, Ribagorza) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ribagorça · Veure més »

Ripoll

La vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès i cap del partit judicial de Ripoll a la província de Girona, Catalunya.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ripoll · Veure més »

Ripollès

El Ripollès és una comarca pertanyent a Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ripollès · Veure més »

Rosselló

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Mapa de Catalunya i de les comarques històriques Banyuls de la Marenda El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Rosselló · Veure més »

Salvador Casañas i Pagès

Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 - Barcelona, 27 d'octubre de 1908) fou un bisbe i cardenal català.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Salvador Casañas i Pagès · Veure més »

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Sant Joan Baptista de Perpinyà

Sant Joan Baptista de Perpinyà és l'església gòtica, actualment catedral i anteriorment parròquia principal de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sant Joan Baptista de Perpinyà · Veure més »

Sant Martí d'Empúries

Sant Martí d'Empúries és una entitat de població del municipi de l'Escala.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sant Martí d'Empúries · Veure més »

Sant Martí del Canigó

L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, a les altures del sud-est del petit poble de Castell de Vernet, al terme comunal del qual pertany, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sant Martí del Canigó · Veure més »

Sant Pau del Camp

Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sant Pau del Camp · Veure més »

Sant Pere d'Àger

La Canònica de Sant Pere és un conjunt monumental format pel recinte emmurallat de la vila d'Àger (Noguera), pel castell i per les dependències del monestir canonical a la vila.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sant Pere d'Àger · Veure més »

Sant Vicenç de Cardona

Vista exterior per la part de l'absis Sant Vicenç de Cardona és una església romànica situada a Cardona (el Bages).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sant Vicenç de Cardona · Veure més »

Santa Maria d'Alaó

Santa Maria d'Alaó és un monestir romànic llombard del final del segle XI, situat al municipi de Sopeira, dins de la Franja de Ponent, a la comarca de la Ribagorça.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria d'Alaó · Veure més »

Santa Maria d'Ovarra

Santa Maria d'Ovarra és un monestir romànic situat al Prepirineu, al peu de l'extrem occidental de la serra de Sis.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria d'Ovarra · Veure més »

Santa Maria de Castelló d'Empúries

Santa Maria de Castelló d'Empúries, Catedral de l'Empordà o Catedral de Castelló d'Empúries és una església gòtica situada al barri del Puig Salner del nucli antic de Castelló d'Empúries (Alt Empordà).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria de Castelló d'Empúries · Veure més »

Santa Maria de Castelló de Farfanya

Santa Maria de Castelló de Farfanya és l'església del Castell de Castelló de Farfanya, al municipi homònim de la Noguera, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria de Castelló de Farfanya · Veure més »

Santa Maria de Lavaix

Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria de Lavaix · Veure més »

Santa Maria de Mur

L'antic monestir de canonges augustinians de Santa Maria de Mur es troba a la comarca del Pallars Jussà, dins de l'antic terme municipal de Mur, des del 1972 de Castell de Mur.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria de Mur · Veure més »

Santa Maria de Serrateix

Santa Maria de Serrateix és una antiga abadia benedictina, avui reconvertida en parròquia, del municipi de Viver i Serrateix, al Berguedà), declarada Bé cultural d'interès nacional. El conjunt és format pel temple romànic, amb el campanar gòtic, el claustre neoclàssic i les dependències del monestir, amb el palau abacial gòtic reformat en època barroca. Està situada al poble de Serrateix, al km. 13 de la carretera BV-4235, des de Navàs.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria de Serrateix · Veure més »

Santa Maria de Vallbona de les Monges

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc al municipi de Vallbona de les Monges a la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »

Santa Maria de Vilabertran

Santa Maria de Vilabertran és un monestir romànic situat a Vilabertran (Alt Empordà).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria de Vilabertran · Veure més »

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, antigament Santa Maria de les Arenes, és una església de tipus gòtic català de Barcelona, al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Santa Maria del Mar · Veure més »

Segrià

El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital es Lleida.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Segrià · Veure més »

Sibil·la de Fortià

Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sibil·la de Fortià · Veure més »

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi de la comarca del Solsonès, a la província de Lleida (Catalunya) i la capital de la comarca.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Solsona · Veure més »

Solsonès

El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Solsonès · Veure més »

Sopeira

Sopeira és un municipi catalanoparlant de l'Aragó, a la comarca administrativa aragonesa de la Ribagorça, inclosa en la comarca natural de la Terreta, a l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sopeira · Veure més »

Sunyer I de Barcelona

Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sunyer I de Barcelona · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Tarragona · Veure més »

Tarragonès

El Tarragonès és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Tarragonès · Veure més »

Teresa Gil de Vidaure

Teresa Gil de Vidaure (? - València, 15 de juliol de 1285) fou una dama noble navarresa, amant i tercera muller de Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Teresa Gil de Vidaure · Veure més »

Teudis

Teudis fou rei visigot del 531 al 548.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Teudis · Veure més »

Toda d'Aragó

Toda d'Aragó, filla de Galí III, Comte d'Aragó i de Acibel·la de Gascunya (filla de Garcia I de Gascunya i Aimena de Perigord).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Toda d'Aragó · Veure més »

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »

Unifred de Ribagorça

Unifred de Ribagorça (? - v 979), comte de Ribagorça (970-979).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Unifred de Ribagorça · Veure més »

Urgell

L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Urgell · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і València · Veure més »

Valença de Tost

Valença de Tost (Pallars Jussà, segle XI - segle XI) fou una comtessa catalana.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Valença de Tost · Veure més »

Vallbona de les Monges

Vallbona de les Monges és un municipi de la comarca de l'Urgell, ubicat al peu de la serra del Tallat, a la vall del riu Maldanell, afluent del riu Corb.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Vallbona de les Monges · Veure més »

Vítiza

Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Vítiza · Veure més »

Vilabertran

Vilabertran és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a l'est de Figueres, entre els cursos dels rius Muga, al nord, i, Manol, al sud.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Vilabertran · Veure més »

Vil·la romana de Centcelles

La vil·la romana de Centcelles comprèn les restes d'una antiga vil·la rural del segle I aC, de la qual es conserva fonamentalment l'àrea termal i un magnífic mausoleu del segle IV, l'element sens dubte més important del conjunt.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Vil·la romana de Centcelles · Veure més »

Vimbodí

Vimbodí és la vila que fa de capital del terme municipal de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Vimbodí · Veure més »

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 9 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Violant d'Hongria · Veure més »

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Violant de Bar · Veure més »

Viver i Serrateix

Viver i Serrateix és un municipi de la comarca del Berguedà.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Viver i Serrateix · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià que té uns 30.000 habitants.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Xàtiva · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і 1947 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »