Taula de continguts
395 les relacions: Acaic, Acrió, Adrast d'Afrodísias, Aftoni d'Antioquia, Albí (filòsof), Alcífron, Alcínous (filòsof), Alceu i Filisc, Alcidamant, Alcmeó de Crotona, Alexandre d'Eges, Alexícrates, Alexinos, Amèlios, Ammoni de Lampres, Ammoni Sacas, Anaxarc, Anaxàgores, Anaxímenes, Anaxilau de Larisa, Anaximandre, Andronic de Rodes, Anníceris, Antíoc d'Ascaló, Antíoc d'Eges, Antíoc de Laodicea, Antípatre de Cirene, Antípatre de Tars, Antípatre de Tir, Antípatre de Tir (segle II aC), Antístenes d'Atenes, Antifont, Antiga Roma, Apel·licont de Teos, Apol·lòfanes d'Antioquia, Apol·lodor Èfil, Apol·lodor l'Epicuri, Apol·loni Cronos, Apol·loni de Síria, Apol·loni de Tíana, Apol·loni de Tir, Arístocles de Messana, Arcesilau de Pítana, Arete de Cirene, Arignot, Arignota de Samos, Arios d'Alexandria, Arist (filòsof), Aristarc de Samotràcia, Aristòtil, ... Ampliar l'índex (345 més) »
Acaic
Acaic (llatí Achaicus, grec antic Achaikós fou un filòsof ètic grec d'època desconeguda, que va tenir un cert renom a Grècia. És esmentat per Diògenes Laerci i Climent d'Alexandria.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Acaic
Acrió
Acrió (Acrion) fou un filòsof pitagòric originari de Locres Epizefiris esmentat per Ciceró.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Acrió
Adrast d'Afrodísias
Adrast d'Afrodísies (en llatí Adrastus, en grec antic "Adrastos"), fou un filòsof peripatètic grec que va viure al.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Adrast d'Afrodísias
Aftoni d'Antioquia
Aftoni (en Aphthonius) fou un escriptor de l'antiga Grècia natural d'Antioquia que va viure entorn del 315, del qual es conserva una obra de retòrica, intitulada Progymnasmata.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aftoni d'Antioquia
Albí (filòsof)
Albí (en Albinus) va ser un filòsof platònic grec que va viure a Esmirna i era contemporani de Galè.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Albí (filòsof)
Alcífron
Alcífron (Alciphron) fou un sofista grec, dels més eminents entre els epistològrafs.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Alcífron
Alcínous (filòsof)
Alcínous (Alcinous) fou un filòsof platònic de l'època imperial romana.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Alcínous (filòsof)
Alceu i Filisc
Alceu i Filisc van ser dos filòsofs epicuris que van ser expulsats de Roma entre el 173 i el.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Alceu i Filisc
Alcidamant
Alcidamant (en Ἀλκιδάμας, Alcidamas) fou un orador i sofista de l'antiga Grècia oriünd de la ciutat d'Elea (Eòlia).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Alcidamant
Alcmeó de Crotona
Alcmeó de Crotona en grec antic, fou fill d'Amfiaraos i Eurífile i germà d'Amfíloc.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Alcmeó de Crotona
Alexandre d'Eges
Alexandre d'Eges (en llatí Alexander Aegaeus, en grec antic Ἀλέξανδρος Αἰγαῖος) fou un filòsof peripatètic grec que va florir a Roma al segle I. Era deixeble del cèlebre matemàtic Sosígenes, a qui Juli Cèsar va encarregar la correcció del calendari.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Alexandre d'Eges
Alexícrates
Alexícrates (Alexicrates) fou un filòsof pitagòric que va viure en temps de Plutarc, a començament del segle primer.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Alexícrates
Alexinos
Alexí o Alexinos fou un filòsof de l'escola dialèctica o de Mègara, deixeble d'Eubúlides de Milet que va viure al segle III aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Alexinos
Amèlios
Amèlios o Ameli fou un filòsof platònic que a les Suides se'l fa nascut a Apamea (Síria), però de qui Porfiri diu que va néixer a la Toscana.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Amèlios
Ammoni de Lampres
Ammoni (en Ἀμμώνιος; en Ammonius) era un filòsof peripatètic del originari de Lampres, a l'Àtica.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ammoni de Lampres
Ammoni Sacas
Ammoni Sacas (Ammṓnios Sakkás), és a dir, Σακκοφόρος ('transportista de sacs'), perquè la seva feina oficial consistia en el transport dels sacs de gra que arribaven o sortien de la ciutat d'Alexandria, havia nascut de pares cristians.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ammoni Sacas
Anaxarc
Anaxarc o Anaxarcos, en grec antic Ἀναξάρχος, fou un filòsof grec d'Abdera de l'escola de Demòcrit que va viure a la segona meitat del.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Anaxarc
Anaxàgores
Anaxàgores o Anaxàgoras (Anaxagoras, en Ἀναξαγόρας) (500 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Anaxàgores
Anaxímenes
Anaxímenes (en Ἀναξιμένης «Anaximénēs»; Milet, ca. 585 aC - ca. 524 aC) fou un filòsof presocràtic grec contemporani de Tales de Milet i Anaximandre.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Anaxímenes
Anaxilau de Larisa
Anaxilau (en Ἀναξίλαος, en Anaxilaus) va ser un metge i filòsof pitagòric grec nascut a Larisa de Tessàlia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Anaxilau de Larisa
Anaximandre
Anaximandre (en Ἀναξίμανδρος, «Anaxímandros») va ser un filòsof, científic i alquimista grec que va viure entre el 611 aC i el 547 aC aproximadament.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Anaximandre
Andronic de Rodes
Andronic de Rodes (Andronicus) fou un filòsof peripatètic considerat el desè dels successors d'Aristòtil i cap de l'escola peripatètica de Roma aproximadament l'any 58 aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Andronic de Rodes
Anníceris
Anníceris (en Ἀννίκερις, Anníkeris) fou un filòsof de l'escola cirenaica.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Anníceris
Antíoc d'Ascaló
Antíoc d'Ascaló (Antiochus), dit «el Fundador» per haver fundat la Cinquena Acadèmia, va ser un filòsof grec de tendències escèptiques.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antíoc d'Ascaló
Antíoc d'Eges
Antíoc d'Eges (Antíokhos) fou un sofista grec nadiu d'Eges (Cilícia) i filòsof cínic, tal com ell mateix es considerava.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antíoc d'Eges
Antíoc de Laodicea
Antíoc de Laodicea (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou un filòsof escèptic grec, deixeble de Zeuxis, esmentat per Diògenes Laerci, que no en diu res més que el nom i el del seu mestre.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antíoc de Laodicea
Antípatre de Cirene
Antípatre de Cirene (Antipater) fou un filòsof grec de Cirene que va viure al.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antípatre de Cirene
Antípatre de Tars
Antípatre de Tars (Antipater) fou un filòsof estoic grec deixeble i successor de Diògenes de Babilònia i mestre de Paneci de Rodes. Plutarc en parla com un dels principals estoics, juntament amb Zenó de Cítion, Cleantes i Crisip de Soli. Ciceró remarca la seva agudesa.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antípatre de Tars
Antípatre de Tir
Antípatre de Tir (Antipater) fou un filòsof grec estoic que va viure al, una mica més tard que el filòsof Paneci.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antípatre de Tir
Antípatre de Tir (segle II aC)
Antípatre de Tir (Antipater) fou un filòsof estoic grec contemporani de Cató el Jove, de qui Plutarc diu que eren amics de joventut.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antípatre de Tir (segle II aC)
Antístenes d'Atenes
Antístenes d'Atenes (Antisthenes) fou un filòsof cínic atenenc, fill d'un altre filòsof del mateix nom.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antístenes d'Atenes
Antifont
Antifont de Ramnunt (Antiphon) (480 aC-411 aC) fou un orador grec sofista pertanyent a la mateixa generació de Pròdic de Queos.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antifont
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antiga Roma
Apel·licont de Teos
Apel·licont de Teos (en Ἀπελλικῶν; Apellicon) fou un filòsof peripatètic grec i un gran col·leccionista de llibres que va viure al.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Apel·licont de Teos
Apol·lòfanes d'Antioquia
Apol·lòfanes d'Antioquia (en Ἀπολλοφάνης; en Apollophanes) fou un filòsof estoic grec, amic d'Aristó de Quios, sobre el qual va escriure un llibre anomenat Ἀρίστων (Arístōn), segons Ateneu de Naucratis.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Apol·lòfanes d'Antioquia
Apol·lodor Èfil
Apol·lodor Èfil, en llatí Apollodorus Ephillus, en grec antic Ἀπολλόδωρος, fou un filòsof estoic esmentat per Diògenes Laerci que li atribueix dues obres, una anomenada Φυσική (Física) i l'altra Ήθιχή (Ètica).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Apol·lodor Èfil
Apol·lodor l'Epicuri
Apol·lodor Epicur (Apollódōros) va ser un mestre de filosofia epicúria que esmenta Diògenes Laerci, qui diu que portava per renom κηποτύραννος 'amo del jardí', perquè tenia la supremacia al jardí (escola) d'Epicur.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Apol·lodor l'Epicuri
Apol·loni Cronos
Apol·loni Cronos (en llatí Apollonius, en grec Άπολλώνιος) fou un filòsof grec nascut a Iasos, a Cària.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Apol·loni Cronos
Apol·loni de Síria
Apol·loni de Síria (Apollonius) fou un filòsof platònic del temps de l'emperador Adrià.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Apol·loni de Síria
Apol·loni de Tíana
miniatura Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tíana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tíana (Capadòcia) es creu tradicionalment que a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Apol·loni de Tíana
Apol·loni de Tir
Apol·loni de Tir, en llatí Apollonius, en grec antic Άπολλώνιος, fou un filòsof estoic que va viure durant el regnat de Ptolemeu XII Auletes, rei de l'any 80 al 58 aC i del 55 al 51 aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Apol·loni de Tir
Arístocles de Messana
Arístocles (Ἀριστοκλῆς) fou un filòsof peripatètic natural de Messana.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arístocles de Messana
Arcesilau de Pítana
Arcesilau de Pitana (Arcesilaus, de vegades anomenat Arcèsiles, fou un filòsof grec deixeble de Teofrast. Fou escolarca de l'Acadèmia platònica i el creador de la Nova Acadèmia (Acadèmia mitjana o segona). Va viure segurament entre els anys 315 aC i 240 aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arcesilau de Pítana
Arete de Cirene
Arete de Cirene, filla d'Arístip de Cirene, fou una filòsofa de l'antiga Grècia famosa pel seu paper a l'escola cirenaica, en què va despuntar ella, el seu pare i el seu fill, Aristip el Jove, de qui va ser mestra.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arete de Cirene
Arignot
Arignot (Arignotus) va ser un filòsof pitagòric grec que va viure al temps de Llucià, conegut per la seva saviesa, per la qual va rebre el sobrenom de ἱερός ('sagrat, extraordinari').
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arignot
Arignota de Samos
Arignota de Samos (Arignote, fou una dona filòsofa, deixeble (o per a alguns filla) de Pitàgores. Va escriure alguns epigrames i altres treballs sobre els misteris de Dionís anomenats Bàquiques. L'esmenten a Suides, Climent d'Alexandria i Valeri Harpocratió (Suidas, s.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arignota de Samos
Arios d'Alexandria
Arios d'Alexandria (en Ἄρειος Áreios; en Areius o Arius) fou un filòsof grec pitagòric i estoic que va viure en temps de l'emperador August, que li va tenir un gran afecte.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arios d'Alexandria
Arist (filòsof)
Arist (en llatí Aristos, en grec antic Ἄριστος) va ser un filòsof grec contemporani de Ciceró.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arist (filòsof)
Aristarc de Samotràcia
Aristarc de Samotràcia (Aristarchus; Samotràcia, vers 217 aC - Xipre, vers 145 aC) fou un gramàtic i crític alexandrí.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristarc de Samotràcia
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristòtil
Aristòtil d'Argos
Aristòtil d'Argos (en llatí Aristoteles, en grec antic Ἀριστοτέλης) fou un filòsof megàric o dialèctic, segons Plutarc i Diògenes Laerci, i també un polític de la ciutat d'Argos que va florir cap al segle III aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristòtil d'Argos
Aristó d'Alexandria
Aristó d'Alexandria (en grec Ἀρίστων ὁ Ἀλεξανδρεύς) va ser un filòsof peripatètic contemporani d'Estrabó, al, que va escriure una obra sobre el Nil.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristó d'Alexandria
Aristó de Ceos
Aristó de Ceos (Ἀρίστων) va ser un filòsof peripatètic nadiu de Iulis, a l'illa de Ceos.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristó de Ceos
Aristó de Quios
Aristó de Quios (en grec antic Ἀρίστων ὁ Χῖος) va ser un filòsof grec que va florir vers el 260 aC i fou contemporani d'Epicur, Àratos de Sició i Antígon II Gònates.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristó de Quios
Aristeu (filòsof)
Aristeu (en llatí Aristaeus en grec antic Αρισται̂ος "Aristaios") fill de Damofó de Crotona, fou un filòsof pitagòric que, segons diu Iàmblic de Calcis va succeir a Pitàgores al front de l'escola pitagòrica i es va casar amb la seva vídua Theano.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristeu (filòsof)
Aristió (filòsof)
Aristió (Aristion) va ser un filòsof epicuri o peripatètic, fill d'Atenió, un altre filòsof peripatètic.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristió (filòsof)
Aristip de Cirene
Aristip de Cirene (Aristippus, Arístippos) fou un filòsof grec nascut a Cirene, fill d'Arítades i pare d'Arete de Cirene.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristip de Cirene
Aristobul d'Alexandria
Aristobul d'Alexandria (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») fou un jueu alexandrí, filòsof peripatètic que hauria viscut sota Ptolemeu VI Filomètor (180 aC-164 aC i 163 aC-145 aC).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristobul d'Alexandria
Aristodem el petit
Aristodem el petit, (en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος ό μικρός) va ser un filòsof grec deixeble de Sòcrates que va viure al segles V i IV aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristodem el petit
Aristoxen de Cirene
Aristoxen de Cirene (en llatí Aristoxenus, en grec antic Άριστόξενος) fou un filòsof de l'escola cirenaica que es va distingir per la seva golafreria i a causa d'això se li aplicava el malnom de κωλήν.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristoxen de Cirene
Aristoxen de Tarant
Aristoxen (Ἀριστόξενος; Tarant) va ser un filòsof peripatètic grec i un important teòric de la música.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristoxen de Tarant
Arquelau Físic
Arquelau Físic o Arquelau de Milet o Arquelau d'Atenes (Archelaus, Arkhélaos) fou un filòsof grec suposadament d'Atenes, de l'escola jònica.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arquelau Físic
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arquimedes
Arquites de Tàrent
Arquites de Tàrent (Arkhytas, Archytas) (400 aC - 347 aC), va ser un filòsof, matemàtic, general, estadista i científic de la Magna Grècia, considerat el més il·lustre dels matemàtics pitagòrics.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arquites de Tàrent
Asclepíades (filòsof)
Asclepíades (Asclepiades) fou un filòsof cínic grec que va viure en els regnats de Constanci II (337-361) i Julià l'Apòstata (381-363).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Asclepíades (filòsof)
Asclepíades de Fliünt
Asclepíades (en Ἀσκληπιάδης; en Asclepiades) fou un filòsof cínic nadiu de Fliünt i contemporani de Crates de Tebes, que hauria viscut doncs cap a l'any 330 aC, segons Diògenes Laerci i Tertulià.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Asclepíades de Fliünt
Asclepi de Tral·les
Asclepi de Tral·les (en Ἀσκληπιός ἐκ Τραλλέων / ἀπὸ τὰς Τραλλεῖς) fou un filòsof peripatètic deixeble d'Ammoni, fill d'Hèrmies i condeixeble de Simplici.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Asclepi de Tral·les
Atamant de Posidònia
Atamant (Άθάμας) fou un filòsof pitagòric grec natural de Posidònia (Magna Grècia) que és esmentat per Climent d'Alexandria.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Atamant de Posidònia
Atenàgores d'Atenes
Atenàgores d'Atenes (en llatí Athenagoras, en grec antic Ἀθηναγόρας ὁ Ἀθηναῖος) va ser un filòsof i apologista grec del originari d'Atenes i convertit al cristianisme.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Atenàgores d'Atenes
Atenàgores de Cumes
Atenàgores de Cumes (Athenagoras) fou un filòsof platònic grec nascut a Cumes, a la Campània.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Atenàgores de Cumes
Ateneu (filòsof)
Ateneu, en llatí Athenaeus, en grec antic Ἀθήναιος, fou un filòsof estoic que Porfiri menciona en la seva vida de Plotí.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ateneu (filòsof)
Ateneu de Selèucia
Ateneu de Selèucia (en grec antic Άθήναιος) fou un filòsof peripatètic grec esmentat per Estrabó que diu que era contemporani seu.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ateneu de Selèucia
Atenodor Cananita
Atenodor Cananita, en llatí Athenodorus Cananites, en grec antic Άθηνόδωρος Κανανίτης, fou un filòsof estoic conegut per cananita per haver nascut el seu pare a la ciutat de Cana, a Cilícia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Atenodor Cananita
Atenodor Cordilió
Atenodor Cordilió, en llatí Athenodorus Cordylio, en grec antic Αθηνόδωρος Κορδυλίων, fou un filòsof estoic, destacat durant la primera meitat del, nascut a Tars conegut també com a Atenodor de Tars.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Atenodor Cordilió
Atenodor de Solos
Atenodor (en Athenodorus) fou un filòsof estoic grec natural de Solos (Cilícia) i deixeble de Zenó.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Atenodor de Solos
Èsquines d'Esfetos
Èsquines (en Aeschines) fou un filòsof atenès deixeble de Sòcrates.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Èsquines d'Esfetos
Èsquines de Neàpolis
Èsquines de Neàpolis (en llatí Aeschines, en grec antic Αἰσχίνης) fou un filòsof peripatètic nascut a Neàpolis (avui Nàpols) que va dirigir l'acadèmia d'Atenes juntament amb Càrmides i Clitòmac cap a l'any el 109 aC, segons diu Ciceró.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Èsquines de Neàpolis
Àtic (filòsof)
Àtic (Atticus) fou un filòsof platònic grec que va viure al, en temps de Marc Aureli.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Àtic (filòsof)
Basilides d'Alexandria
Basilides d'Alexandria (Basileides) fou un gnòstic grec, un dels primers (el primer del qual es té notícia certa) i més destacats.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Basilides d'Alexandria
Basilides d'Escitòpolis
Basilides d'Escitòpolis (en llatí Basileides, en grec antic) fou un filòsof estoic grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Basilides d'Escitòpolis
Bàtil (filòsof)
Bàtil (Bathyllus) fou un filòsof grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Bàtil (filòsof)
Beronicià
Beronicià (Beronicianus) fou un filòsof grec nadiu de Sardes a Lídia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Beronicià
Biant de Priene
Biant de Priene (Bias) fou un dels Set savis de Grècia que va viure cap al.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Biant de Priene
Bió de Borístenes
Bió de Borístenes (Bion Borysthenites) fou un filòsof escita nadiu de Borístenes, a la desembocadura del riu del mateix nom.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Bió de Borístenes
Boet (filòsof epicuri)
Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un filòsof epicuri i geòmetra grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Boet (filòsof epicuri)
Boet (filòsof estoic)
Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un filòsof estoic grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Boet (filòsof estoic)
Boet (filòsof platònic)
Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un filòsof platònic i gramàtic grec que va viure al.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Boet (filòsof platònic)
Boet Sidoni
Boet Sidoni (Boethus Sidonius; Βόηθος) va ser un filòsof peripatètic fenici nadiu de Sidó, deixeble del peripatètic Andrònic de Rodes i culturalment grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Boet Sidoni
Brontí
Brontí (Brontinus) (segle VI aC) fou un filòsof pitagòric nadiu de la ciutat de Metapont (Metapontum) a la Magna Grècia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Brontí
Cal·lístenes d'Olint
Cal·lístenes (Callisthenes) fou un historiador grec del nadiu d'Olint, a la península Calcídica.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cal·lístenes d'Olint
Cal·lifont (filòsof)
Cal·lifont (Calliphon) va ser un filòsof grec deixeble d'Epicur.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cal·lifont (filòsof)
Cal·lip de Corint
Cal·lip, en llatí Callipus, en grec antic Κάλλιππος, fou un filòsof estoic nascut a Corint deixeble de Zenó, el fundador de l'escola estoica.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cal·lip de Corint
Calcidi
Manuscrit Medieval de la traducció del ''Timeu'' feta per Calcidi Calcidi va ser un filòsof neoplatònic del segle IV o potser començaments del.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Calcidi
Cameleó (filòsof)
Camaleó (en llatí Chamaeleon, en grec antic Χαμαιλέων) va ser un filòsof peripatètic nascut a Heraclea Pòntica, deixeble d'Aristòtil.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cameleó (filòsof)
Carnèades
Carnèades al llibre de Thomas StanleyCarnèades (Carneades), fill d'Epícom o Filòcom, fou un filòsof grec nascut a Cirene al voltant de l'any 213 aC al nord d'Àfrica (actual Líbia).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Carnèades
Carneu
Carneu (Carneius) fou un filòsof cínic grec, de malnom Cinulc perquè era el cap de l'escola dels cínics (Κύνουλκος 'cap dels cínics').
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Carneu
Cèrcides (poeta)
Cèrcides (Cercidas) fou un poeta, filòsof i legislador de la ciutat de Megalòpolis del.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cèrcides (poeta)
Cebes de Tebes
Cebes de Tebes (Kébes) fou un deixeble de Filolau el pitagòric i de Sòcrates, dels que fou íntim amic.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cebes de Tebes
Cerint
Cerint (Cerinthus, Kérintos, Κήρινθος) fou un filòsof grec del, encara que alguns el situen al.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cerint
Clínies de Tàrent
Clínies de Tàrent (Κλεινίας) (segle IV aC) fou un filòsof pitagòric grec, contemporani i amic de Plató.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Clínies de Tàrent
Cleantes (filòsof)
Cleantes, en llatí Cleanthes, en grec antic Κλεάνθης, fou un filòsof estoic, fill de Fànies, i natural d'Assos a la Troade, on va néixer vers el 300 aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cleantes (filòsof)
Cleòmenes (filòsof)
Cleòmenes (Cleomenes) fou un filòsof cínic grec que fou deixeble de Mètrocles.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cleòmenes (filòsof)
Clinòmac
Clinòmac (Cleinomachus) fou un filòsof megàric nadiu de Túrios.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Clinòmac
Clit de Milet
Clit de Milet (en llatí Clytus, en grec antic Κλύτος ὁ Μιλήσιος) fou un filòsof grec deixeble d'Aristòtil que va escriure un llibre sobre la història de la ciutat de Milet que menciona Ateneu de Nàucratis en dos passatges, i en un l'anomena Κλεῖτος, però sens dubte es refereix a la mateixa persona.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Clit de Milet
Clitòmac Àsdrubal
Clitòmac (Cleitomachus) fou un filòsof cartaginès anomenat Àsdrubal en la seva pròpia llengua, que va anar a viure a Atenes quan tenia uns quaranta anys.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Clitòmac Àsdrubal
Colotes de Làmpsac
Colotes de Làmpsac (Kolṓtēs Lampsakēnós) va ser un filòsof epicuri natural de Làmpsac i un dels deixebles més famosos d'Epicur.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Colotes de Làmpsac
Crates d'Atenes (filòsof)
Crates d'Atenes (Crates), fill d'Antígenes, va ser un filòsof grec deixeble, amant i amic de Polemó d'Atenes, i el seu successor com a escolarca a l'Acadèmia cap a l'any 270 aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Crates d'Atenes (filòsof)
Crates de Mal·los
Crates de Mal·los (Crates, Κράτης Μαλλώτης, va ser, segons la Suïda, un filòsof estoic grec fill de Timòcrates, natural de Mal·los, a Cilícia, però és més conegut per ser un dels més destacats gramàtics del seu temps.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Crates de Mal·los
Crates de Tars
Crates de Tars (en grec antic Κράτης) fou un filòsof grec del.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Crates de Tars
Crates de Tebes
Crates de Tebes (Crates), fill d'Ascondos, fou un filòsof grec, que va exercir a Atenes i fou deixeble del Diògenes el Cínic, i va esdevenir un dels més destacats filòsofs cínics.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Crates de Tebes
Cratip de Pèrgam
Cratip de Pèrgam (Cratippus) fou un filòsof peripatètic nascut a Pèrgam, al.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cratip de Pèrgam
Cràntor de Solos
Cràntor de Solos (Crantor) fou un filòsof nascut a Cilícia que va deixar el seu país natal i se'n va anar a Atenes, on fou deixeble de Xenòcrates de Calcedònia i amic de Polemó d'Atenes, i un dels més distingits seguidors de la vella acadèmia platònica (a la segona meitat del, car Xenòcrates va morir el 315 aC).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cràntor de Solos
Crínis
Crínis (en grec antic Κρίνις Krínis) va ser un filòsof estoic grec esmentat per Diògenes Laerci.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Crínis
Críties
Crítias—Critias, Kritías Κριτίας— (vers 460 aC - 403 aC), fill de Callaeschros (Cal·lescre) i net de Crítias, fou un sofista i orador grec deixeble de Sòcrates, i oncle carnal (i possiblement influència de joventut) de Plató.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Críties
Crisip
Crisip fou un filòsof estoic de l'antiga Grècia nascut vers el 280 aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Crisip
Critó d'Atenes (filòsof)
Critó d'Atenes en grec antic Κρίτων, fou un filòsof grec amic de Sòcrates en vida d'aquest, i se'l pot considerar un "oient" socràtic d'algun renom.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Critó d'Atenes (filòsof)
Critó d'Eges
Critó d'Eges (en llatí Criton, en grec antic Κρίτων "Kríton") fou un filòsof pitagòric grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Critó d'Eges
Critobul (filòsof)
Critobul (Critobulus, en Κριτόβουλος, «Kritóboulos»), fill de Critó, fou un filòsof grec deixeble de Sòcrates.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Critobul (filòsof)
Critolau de Lícia
Critolau (Critolaus) fou un filòsof peripatètic grec nadiu de Faselis (Lícia).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Critolau de Lícia
Croni
Croni (en llatí Cronius, en grec antic Κρόνιος) va ser un filòsof pitagòric, segons Porfiri i Eusebi de Cesarea.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Croni
Ctesibi de Calcis
Ctesibi (Ctesibius) fou un filòsof cínic grec nascut a Calcis i amic de Menedem.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ctesibi de Calcis
Damasci
Damasci conegut com el Sirià va ser un filòsof de Siría nadiu de Damasc i un famós mestre de filosofia neoplatònica a Atenes.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Damasci
Damòfil (filòsof)
Damòfil (en llatí Damophylus o Demophylus, en grec antic Δαμόφιλος o Δεμόφιλος) fou un sofista i poeta grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Damòfil (filòsof)
Damip (filòsof)
Damip (en llatí Damippus, en grec antic Δάμιππος) va ser un filòsof pitagòric grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Damip (filòsof)
Damis (filòsof)
Damis (en grec Δᾶμις, o Δάμις) va ser un filòsof epicuri que Llucià de Samosata descriu com a enemic de la religió i descuidat.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Damis (filòsof)
Damo
Damo o també Demo (Δαμώ, Δεμώ "Damo, Demo") va ser una filla de Pitàgores i de Theano, coneguda per una carta de Lisis, un filòsof pitagòric, dirigida a Hippasus o Hipparchus, i esmentada per Diògenes Laerci on es diu que Pitàgores va encarregar a Damo el cuidar dels seus escrits i li va prohibir donar-los a qualsevol, cosa que ella va complir fins i tot quan, estant en extrema pobresa, va rebre sucoses ofertes.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Damo
Dàrdan d'Atenes
Dàrdan (en Dardanus) fou un filòsof estoic grec contemporani d'Antíoc d'Ascaló (vers 110 aC).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dàrdan d'Atenes
Dífil (filòsof estoic)
Dífil (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un filòsof estoic que va rebre el renom de Labyrinthus.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dífil (filòsof estoic)
Dífil (filòsof megàric)
Dífil (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un filòsof megàric nascut a Bosporus (Bòsfor) que era deixeble d'Eufant i d'Estilpó (Euphantus i Stilpo).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dífil (filòsof megàric)
Díocles de Cnidos
Díocles (Diocles) fou un filòsof de l'antiga Grècia pertanyent a l'escola platònica i conegut solament per una referència d'Eusebi de Cesarea, que l'esmenta com a autor d'unes Diatribes (Διατριβαί, 'discussions').
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Díocles de Cnidos
Demarat (filòsof)
Demarat (Demaratus, Δημάρατος), fill de Píties (la filla d'Aristòtil i de la seva dona anomenada també Píties) i de Procles, fou un noble i filòsof peripatètic grec-persa, deixeble de Teofrast.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demarat (filòsof)
Demòcrates (filòsof epicuri)
Demòcrates (en llatí Democrates, en grec Δημοκράτης) va ser un filòsof epicuri grec que segons Plutarc va rebre l'encàrrec d'Epicur de copiar totes les seves obres.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demòcrates (filòsof epicuri)
Demòcrates (filòsof pitagòric)
Demòcrates (en llatí Democrates, en grec antic Δημοκράτης "Demokrátes") fou un filòsof pitagòric grec del qual no es coneix res de la seva vida.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demòcrates (filòsof pitagòric)
Demòcrit
Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demòcrit
Demòcrit (filòsof platònic)
Demòcrit (Democritus, Demókritos Δημόκριτος) fou un filòsof grec de data i lloc de naixement desconeguts, que va escriure uns comentaris sobre Plató, Fedó i Alcibíades.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demòcrit (filòsof platònic)
Demòfanes
Demòfanes (Dēmophánēs) fou un filòsof platònic de Megalòpolis, deixeble d'Arcesilau.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demòfanes
Demòfil (filòsof)
Demòfil (en llatí Demophilus, en grec antic Δημόφιλος "Demóphilos"), fou un filòsof pitagòric grec del que no es coneix res de la seva vida.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demòfil (filòsof)
Demònax
Demònax (Demonax) fou un filòsof cínic grec que va fer revifar les doctrines cíniques cap al, en temps de l'emperador Adrià, segles després del seu punt de màxima popularitat.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demònax
Demòtim
Demòtim (Demotimus, Demótimos Δημότιμος) fou un filòsof grec atenenc íntim amic de Teofrast, que el va nomenar un dels seus executors testamentaris.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demòtim
Demetri (filòsof platònic)
Demetri (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος) fou un filòsof platònic grec egipci que va viure durant el regnat de Ptolemeu XII Auletes, cap a l'any 80 aC, segons diu Llucià de Samosata.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demetri (filòsof platònic)
Demetri d'Alexandria
Demetri d'Alexandria va ser un filòsof peripatètic que va escriure probablement l'obra περί ῾ερμηνείας, de vegades atribuïda a Demetri de Falèron que per diverses raons no la va poder escriure, entre altres perquè havia de ser elaborada en una època posterior per les paraules i expressions que utilitza.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demetri d'Alexandria
Demetri de Bitínia
Demetri de Bitínia, en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος, fou un poeta epigramàtic grec autor de dos epigrames inclosos a lAntologia grega.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demetri de Bitínia
Demetri de Súnion
Demetri de Súnion (Demetrius) fou un filòsof cínic grec nascut a Súnion, educat a l'escola de sofistes de Rodi i amic íntim del metge Antífil.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demetri de Súnion
Demetri Lacònic
Demetri Lacònic (Demetrius) va ser un filòsof epicuri deixeble de Protarc, un filòsof del.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demetri Lacònic
Demetri Quitres
Demetri Quitres (Demetrius Chytras) fou un filòsof cínic nadiu d'Alexandria que va viure en el regnat de Constanci II.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demetri Quitres
Dercil·lides (filòsof)
Dercil·lides (en llatí Dercyllidas, en grec antic Δερκυλλίδας "Derkyllídas") fou un filòsof grec, autor d'una obra voluminosa sobre la filosofia de Plató i també d'un comentari sobre el Timeu (Timaeus), cap dels quals s'ha conservat.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dercil·lides (filòsof)
Diant d'Efes
Diant (Δίας) fou un filòsof de l'antiga Grècia nascut a Efes que va viure en temps de Filip II de Macedònia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diant d'Efes
Diàgores de Melos
Diàgores (Diagóras), fill de Teleclides o Teleclit i nascut a l'illa de Melos, fou un filòsof i poeta grec considerat sovint un ateu.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diàgores de Melos
Diòdot (filòsof)
Diòdot (Diodotus) va ser un filòsof estoic grec del, que va viure molts d'anys a Roma, a la casa de Ciceró, a qui coneixia des de la infància.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diòdot (filòsof)
Diògenes Apol·loniates
Diògenes Apol·loniates (Diogenes Apolloniates, Διογένης ὁ Ἀπολλωνιάτης) va ser un filòsof grec del, fill d'Apol·lòtemis i, segons Diògenes Laerci, nascut a Apol·lònia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes Apol·loniates
Diògenes d'Abila
Diògenes d'Abila(en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης) fou un sofista fenici que mencionen Suides i Esteve de Bizanci. Es pensa que es podria tractar del filòsof peripatètic Diògenes que va viure en temps de Simplici i que va ser escolarca de l'Acadèmia platònica.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes d'Abila
Diògenes d'Enoanda
Diògenes d'Enoanda (Διογένης ὁ Οἰνοανδεύς; segles I - II) va ser un filòsof grec que va viure entre els segles I i II.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes d'Enoanda
Diògenes d'Esmirna
Diògenes d'Esmirna (Diogenes, Διογένης) fou un filòsof eleàtic grec, que fou deixeble de Metrodor i de Protàgores.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes d'Esmirna
Diògenes de Babilònia
Diògenes de Babilònia o Diògenes Babiloni (en grec Διογένης) va ser un filòsof estoic nascut a Selèucia, que era a Babilònia, d'on li va venir el seu renom, aplicat per distingir-lo d'altres filòsofs anomenats Diògenes i especialment de Diògenes de Selèucia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes de Babilònia
Diògenes de Ptolemaida
Diògenes de Ptolemaida(en Diogenes) fou un filòsof de l'antiga Grècia nascut a Ptolemaida, que segons William Smith fa referència a la ciutat d'Egipte. És conegut solament per una referència de Diògenes Laerci, qui diu que va col·locar l'ètica al començament de la seva obra.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes de Ptolemaida
Diògenes de Selèucia
Diògenes de Selèucia (Diogénēs) va ser un filòsof epicuri grec nascut a Selèucia del Tigris, confós sovint amb Diògenes de Babilònia que també era nascut a la mateixa ciutat.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes de Selèucia
Diògenes de Sició
Diògenes de Sició (en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης) fou un filòsof grec que menciona Diògenes Laerci i diu que va escriure una obra sobre la regió del Peloponès.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes de Sició
Diògenes de Sinope
Diògenes de Sinop Diògenes de Sinope (en llatí: Diogenes, en grec: Διογένης ὁ Σινωπεύς), anomenat el cínic, nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC (o fins i tot fins al 412 aC) i mort a Corint el 323 aC, fou un filòsof cínic i un filòsof socràtic menor.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes de Sinope
Diògenes de Tars
Diògenes de Tars (Diogenes) va ser un filòsof epicuri grec de qui parla Estrabó, que diu que era una persona intel·ligent quan escrivia tragèdies sense gaire preparació, amb improvisació.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes de Tars
Diògenes Laerci
Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes Laerci
Diòtim (filòsof)
Diòtim, en llatí Diotimus, en grec antic Διότιμος, fou un filòsof estoic que va acusar a Epicur d'immoralitat i va falsificar 50 cartes suposadament escrites per Epicur per demostrar la seva acusació.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diòtim (filòsof)
Dió d'Alexandria
Dió d'Alexandria (Dion) fou un filòsof i acadèmic grec del nascut a Alexandria.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dió d'Alexandria
Dicearc de Messana
Dicearc (Dikàiarkhos), fill de Fídies, fou un filòsof peripatètic, geògraf i historiador de l'antiga Grècia nascut a Messana (Sicília), tot i que va viure la major part de la seva vida a la Grècia continental, especialment al Peloponnès.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dicearc de Messana
Dicearc de Tàrent
Dicearc de Tàrent, en grec antic Δικαίαρχος Dikaíarchos, fou un filòsof pitagòric esmentat per Iàmblic entre els filòsofs cèlebres.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dicearc de Tàrent
Diet
Diet (Diaethus Δίαιθος) fou un escriptor grec autor d'uns comentaris sobre poemes d'Homer que foren principalment de naturalesa històrica, i son esmentat a la Scholia veneciana sobre la Ilíada.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diet
Dinòmac
Dinomac (Deinomachus) va ser un filòsof grec del que considerava com a màxima la unió de la virtut i el plaer corporal, cosa que Ciceró anomenarà com la unió entre l'home i la bèstia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dinòmac
Diocles de Síbaris
Diocles de Síbaris (en grec antic Διοκλῆς) fou un filòsof pitagòric nascut a Síbaris que va viure probablement al.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diocles de Síbaris
Diodor Cronos
Diodor Cronos o Diodor Cronus (Diodorus Cronus, Διόδωρος) fou un filòsof grec que va viure a la cort d'Alexandria durant el regnat de Ptolemeu I Sòter, del qual es diu que va ser qui li va posar el sobrenom de "Cronos".
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diodor Cronos
Diodor d'Adramítium
Diodor d'Adramítium (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un retòric, acadèmic i filòsof nascut a Adramítion, (Adramítium).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diodor d'Adramítium
Diodor d'Aspendos
Diodor d'Aspendos (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un filòsof pitagòric grec que probablement va viure després de Plató i encara era viu vers la 104 Olimpíada, ja que estava en contacte amb Estratònic el músic que vivia a la cort de Ptolemeu I Sòter.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diodor d'Aspendos
Diodor de Tir
Diodor de Tir (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un filòsof peripatètic grec deixeble i seguidor de Critolau al que va succeir com a cap de l'escola peripatètica d'Atenes.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diodor de Tir
Diofant de Siracusa
Diofant de Siracusa (en llatí Diophantus, en grec antic Διόφαντος) fou un filòsof pitagòric nascut a Siracusa que es creu que va escriure una obra sobre l'origen del món, mencionada per Teodoret.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diofant de Siracusa
Dionisi d'Heraclea (filòsof)
Dionisi d'Heraclea (Dionysius), fill de Teofant, fou un filòsof grec, deixeble d'Heraclides, Alexí i Menedem, i més tard també de Zenó l'estoic, que sembla que el va induir a acceptar l'estoïcisme.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dionisi d'Heraclea (filòsof)
Dionisi de Calcedònia
Dionisi (en Dionýsios) va ser un filòsof de l'antiga Grècia, natural de Bitínia i pertanyent a l'escola de Mègara.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dionisi de Calcedònia
Dionisi de Lamptres
Dionisi (Dionysius) va ser un filòsof epicuri de l'antiga Grècia nascut a Lamptres, un dem d'Atenes, cap a l'any 250 aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dionisi de Lamptres
Dios (filòsof)
Dios (Dius, Δῖος) fou un filòsof pitagòric grec, del que no es coneixen dades sobre la seva vida, però que va escriure un llibre titulat περὶ καλλονῆς, del qual uns fragments han estat preservats per Estobeu.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dios (filòsof)
Dioscòrides (filòsof)
Dioscòrides, en llatí Dioscorides, en grec antic Διοσκορίδης, fou un filòsof estoic grec, pare de Zenó de Tars.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dioscòrides (filòsof)
Diotògenes
Diotògenes (Diotogenes, Διοτογένης) fou un filòsof pitagòric que va escriure unes obres titulades πεπὶ ὁσιότητος i πεπι βασιλείας de les que Estobeu va preservar alguns fragments.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diotògenes
Diotima
Diòtima de Mantinea (en grec Διοτίμα) és un personatge que apareix en El convit de Plató i explica el concepte d'Eros, l'amor.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diotima
Domní de Larisa
Domní de Larisa (Domninus) fou un matemàtic i filòsof grec del.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Domní de Larisa
Dromó (filòsof)
Dromó (en llatí Dromon, en grec antic Δρομῶν) fou un esclau del filòsof peripatètic Estrató de Làmpsac, que el va manumetre per la seva pròpia voluntat.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dromó (filòsof)
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Edat antiga
Edèsia
Edèsia (en Αἰδεσία, Aedesia) va ser una filòsofa grega d'Alexandria, del.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Edèsia
Edesi de Capadòcia
Edesi de Capadòcia (Aedesius) va ser un filòsof platònic o més aviat eclèctic que va viure al.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Edesi de Capadòcia
Elicaó
Elicaó o Helicaó (Elicaon o Helicaon, Ἑλικάων) fou un filòsof pitagòric nascut a Rhegion (Rhegium).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Elicaó
Empèdocles
Empèdocles(Ἐμπεδοκλῆς, Empedoklḗs; Acragant, 490 aC-430 aC) va ser un poeta, metge i filòsof grec pluralista. A l'antiga Grècia també fou considerat dramaturg i profeta. La seva obra, que es conserva en alguns fragments, és escrita en hexàmetres.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Empèdocles
Enòmau de Gàdara
Enòmau va ser un filòsof cínic grec natural de Gàdara que vivia en temps de l'emperador Adrià o una mica després.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Enòmau de Gàdara
Enees de Gaza
Enees de Gaza (Aeneas Gazeus) fou un filòsof platònic grec nascut a Gaza que va florir vers el 487.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Enees de Gaza
Enesidem
Enesidem (en grec antic: Ainesidemos, en llatí: Aenesidemus) va ser un cèlebre filòsof escèptic nascut segons Diògenes Laerci a Cnossos a Creta i segons Foci a Eges.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Enesidem
Epígenes de Cefísia
Epígenes de Cefísia (en llatí Epigenes, en grec antic Ἐπιγέτης) fou un filòsof grec fill d'Antífon, nascut al demos àtic de Cefísia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Epígenes de Cefísia
Epictet
Epictet (Epictetus, en Ἐπίκτητος) va ser un filòsof grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Epictet
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Epicur
Epifam
Epifam (Epiphamus) o Eurífem (Euryphemus, Εὐρύφαμος) fou un filòsof pitagòric grec de Metapontum esmentat per Iàmblic (Iamblichus de Vit. Pyth. 30, 36.). Lisis fou el seu amic i deixeble.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Epifam
Equecràtides
Equecràtides (en llatí Echecratides, en grec antic Ἐχεκρατίδης) fou un filòsof peripatètic que es menciona entre els deixebles d'Aristòtil. En parla únicament Esteve de Bizanci que diu que era natural de Metimna a Lesbos.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Equecràtides
Esara
Esara (Αἴσαρα, «Áisara») fou una filòsofa del grup dels pitagòrics, autora d'un tractat sobre la naturalesa humana del, per bé que es tracta d'una datació obtinguda per l'anàlisi filològica del manuscrit i podria ser una obra posterior escrita deliberadament en un estil arcaitzant).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Esara
Espeusip
Espeusip (Speusippus; entre els anys 393 aC i 339 aC) va ser un filòsof grec deixeble de Plató, nadiu d'Atenes i fill d'Eurimedó i Potona, la germana de Plató.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Espeusip
Estrató de Làmpsac
Estrató de Làmpsac (en llatí Straton, en grec antic), nascut entre el 340 aC i el 330 aC i mort el 268 aC o potser el 269 aC, va ser un important filòsof peripatètic nadiu de Làmpsac, tutor de Ptolemeu II Filadelf.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Estrató de Làmpsac
Eubúlides de Milet
Eubúlides de Milet (Eubulides, Εὐβουλίδης) fou un filòsof grec de l'escola megàrica.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eubúlides de Milet
Eubi
Eubi, en llatí Eubius, en grec antic Εὔβιος, fou un filòsof estoic grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eubi
Euclides de Mègara
Euclides de Mègara (Εὐκλείδης) fou un filòsof grec nadiu de Mègara.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Euclides de Mègara
Eudem de Rodes
Eudem de Rodes (en grec: Εὔδημος) va ser un filòsof grec i el primer historiador de la ciència, que va viure al tombant del.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eudem de Rodes
Eufant
Eufant (Euphantus, Εὔφαντος) fou un filòsof pitagòric i poeta tràgic grec nascut a Olint al.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eufant
Eufrasi
Eufrasi (Euphrasius) fou un filòsof grec de l'escola neoplatònica que fou deixeble d'Iàmblic.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eufrasi
Eufrates (filòsof)
Eufrates, en llatí Euphrates, en grec antic Εὐφράτης, fou un destacat filòsof estoic grec del temps de l'emperador Adrià.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eufrates (filòsof)
Eufrànor (filòsof pitagòric)
Eufrànor (Euphranor) fou un filòsof pitagòric grec esmentat per Ateneu de Nàucratis, que diu que va ser autor d'un llibre sobre flautes i músics de flauta (Περὶ αὐλῶν καί περὶ αὐλητῶν).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eufrànor (filòsof pitagòric)
Eufrànor de Selèucia
Eufrànor (Euphranor) fou un filòsof grec nascut a Selèucia deixeble de Timó i seguidor de la seva escola escèptica.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eufrànor de Selèucia
Eumàrides
Eumàrides (Eumaridas, Εὐμαρίδας) fou un filòsof pitagòric nascut a l'illa de Paros.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eumàrides
Eumel (filòsof)
Eumel (en llatí Eumelus, en grec antic Εὔμηλος) fou un filòsof peripatètic grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eumel (filòsof)
Eurimedont de Tarant
Eurimedont de Tàrent (Eurymedon) fou un filòsof pitagòric grec nascut a Tarant, a la Magna Grècia, només conegut per una menció de Iàmblic de Calcis (Vit. Pyth. 36).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eurimedont de Tarant
Eurit
Eurit (Euritus, Εὔρυτος) fou un destacat filòsof pitagòric que esmenta Iàmblic, que diu que era nadiu de Crotona en un passatge, i en un altre el situa entre els pitagòrics tarentins.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eurit
Eusebi de Mindos
Eusebi de Mindos (Eusebius) va ser un filòsof neoplatònic nascut a Mindos de Cària contemporani d'Eunapi, qui el menciona i diu que era part de la «cadena daurada» dels neoplatònics.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eusebi de Mindos
Eustaci de Capadòcia
Eustaci de Capadòcia (Eustathius) fou un filòsof neoplatònic grec, deixeble de Iàmblic i d'Edesi de Capadòcia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eustaci de Capadòcia
Eutidem (filòsof)
Eutidem (en llatí Euthydemus, en grec antic Εὐθύδημος) fou un filòsof grec, fill de Diocles, i deixeble de Sòcrates.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eutidem (filòsof)
Euxè d'Heraclea
Euxè (en llatí Euxenus, en grec antic Εὔξενος) va ser un filòsof pitagòric grec nascut a Heraclea, que fou mestre d'Apol·loni de Tíana.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Euxè d'Heraclea
Euxiteu
Euxiteu (Euxitheus Εὐξίθεος) fou un filòsof pitagòric grec del que Ateneu de Naucratis esmenta la seva creença: les animes de tots els homes són confinades als cossos pels déus per càstig i si no s'hi queden el temps establert pels déus les animes estaven exposades a sofriments més grans.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Euxiteu
Evandre de Focea
Evandre (en Evander) fou un filòsof grec nadiu de Focea que va ser el deixeble i successor (escolarca) de Làcides al capdavant de l'Acadèmia platònica circa l'any 215 aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Evandre de Focea
Evèmer
Evèmer (Evemerus o Euhemerus) fou un filòsof de l'antiga Grècia de final del.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Evèmer
Fantó
Fantó (en Φάντων Phántōn) fou un filòsof pitagòric grec nadiu de Fliünt.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Fantó
Favorí (filòsof)
Favorí (en llatí Favorinus, en grec antic Φαβωρῖνος) fou un filòsof grec, seguidor d'Aristòtil i de l'escola peripatètica.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Favorí (filòsof)
Fedó
Fedó (Phaedon) o Quant a l'ànima (grec clàssic) és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l'ànima, ambientat en les darreres hores de vida de Sòcrates, en què apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i en què, com conta el diàleg, no va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Fedó
Filolau
Filolau (Φιλόλαoς, Philólaos; Crotona, vers 480 aC) fou un matemàtic i filòsof pitagòric grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Filolau
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Filosofia
Filosofia antiga
La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Filosofia antiga
Filosofia medieval
S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Filosofia medieval
Gòrgias de Leontins
Gòrgias de Leontins (Gorgias, Γοργίας; 483–375 BC) fou un orador i filòsof grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Gòrgias de Leontins
Glaucó (germà de Plató)
Glaucó (en llatí Glaucon, en grec antic Γλαύκων) fou fill d'Aristó i germà de Plató.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Glaucó (germà de Plató)
Harpocratió d'Argos
Harpocratió d'Argos (en llatí Harpocration, en grec antic Ἁρποκρατίων) fou un filòsof platònic grec nascut a Argos.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Harpocratió d'Argos
Hípies d'Elis
Elis, ciutat natal d'Hípies Hípies d'Elis (Hippias) fou un sofista i filòsof grec nadiu d'Elis.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hípies d'Elis
Hecató
Hecató, en llatí Hecaton, en grec antic Ἑκάτων, fou un filòsof estoic grec nascut a Rodes.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hecató
Hegèsies de Cirene
Hegèsies de Cirene (Hegesias) fou un filòsof grec nascut a Cirene, que segons Diògenes Laerci fou deixeble de Parèbates.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hegèsies de Cirene
Helicó de Cízic
Helicó (Helicon) fou un filòsof grec nascut a Cízic que fou amic i deixeble de Plató.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Helicó de Cízic
Heliodor (filòsof)
Heliodor, en llatí Heliodoros, en grec antic, fou un filòsof estoic grec que durant el regnat de Neró es va convertir en un dels famosos delatores.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Heliodor (filòsof)
Heracleodor
Heracleodor (Heracleodorus) fou un filòsof grec deixeble de Plató que, al cap d'un temps com a alumne seu, començà a negligir els seus principis, cosa que va suscitar una lletra crítica de Demòstenes, que havia estat company seu com a deixeble de Plató.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Heracleodor
Heracli (filòsof)
Heracli (Heraclius) va ser un filòsof cínic grec que va florir cap al.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Heracli (filòsof)
Heraclides Pòntic
Heraclides (Heracleides Ponticus; -), fill d'Eutífron, fou un filòsof de l'antiga Grècia nascut a Heraclea del Pont (actualment Karadeniz Ereğli, Turquia).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Heraclides Pòntic
Heraclit
Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Heraclit
Heraclit (filòsof peripatètic)
Heraclit (en llatí Heracleitus, en grec antic) fou un filòsof peripatètic grec, que menciona Plutarc (Adversus Colotem. p. 1115), i diu que va ser l'autor d'una obra que portava el títol de Ζωροάστρης (Zoroastres).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Heraclit (filòsof peripatètic)
Heraclit de Tir
Heraclit de Tir (en llatí Heracleitus, en grec antic) fou un filòsof acadèmic grec nascut a Tir, a Fenícia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Heraclit de Tir
Hermarc
Hermarc (Hermarchus) va ser un filòsof grec de l'escola epicúria, fill d'Agermarc, un home pobre de Mitilene.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermarc
Hermàgores d'Amfípolis
Hermàgores d'Amfípolis, en llatí Hermagoras, en grec antic, fou un filòsof estoic grec, deixeble de Perseu, l'esclau i després llibert de Zenó que va viure cap al a la cort d'Antígon II Gònates.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermàgores d'Amfípolis
Hermí
Hermí - Herminus, - fou un filòsof peripatètic contemporani de Demonax que va escriure comentaris sobre diverses obres d'Aristòtil.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermí
Hermòcrates (filòsof)
Hermòcrates (en llatí Hermocrates, en grec antic Ἑρμοκράτης) fou un filòsof grec, deixeble de Sòcrates.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermòcrates (filòsof)
Hermòfil
Hermòfil (Hermophylus, Hermophylos), fou un filòsof grec, la característica principal del qual és que era cec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermòfil
Hermògenes (filòsof)
Hermògenes (en llatí Hermogenes, en grec antic), fill d'Hipònic i germà del ric Càl·lies, fou un filòsof grec, que Plató va introduir en el seu diàleg Cràtil com un dels interlocutors, on sostenia que totes les paraules d'un idioma significaven el que les persones acordaven entre elles.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermògenes (filòsof)
Hermòtim (filòsof)
Hermòtim (en llatí Hermotimus, en grec antic Ἑρμότιμος) fou un filòsof grec, fill de Menècrates En parla Llucià de Samosata que el fa un dels oradors d'un dels seus diàlegs titulat Ἑρμότιμος, ἢ περὶ αἱρέσεων ("Hermotimos e peri aireseon" Hermòtim o el convenciment).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermòtim (filòsof)
Hermes Trismegist
Hermes Trismegist (Hermes Trismegistus, Ἑρμῆς i Ἑρμῆς Τρισμέγιστος, 'tres cops gran') va ser un filòsof neoplatònic grec, autor de moltes obres, algunes de les quals es conserven en grec o en traducció llatina.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermes Trismegist
Hermip d'Esmirna
Hermip d'Esmirna (Hermippus) fou un destacat filòsof grec anomenat pels escriptors com "el cal·limacà", del qual es dedueix que fou deixeble de Cal·límac.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermip d'Esmirna
Hermodor (filòsof epicuri)
Hermodor (Hermodorus) va ser un filòsof epicuri grec del qual només fa menció Llucià (Ἰκαρομένιππος. 16), qui el qualifica de filòsof i només en diu que va cometre perjuri per un suborn de mil dracmes.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermodor (filòsof epicuri)
Hermodor de Siracusa
Hermodor de Siracusa (en Hermodorus) va ser un filòsof de l'antiga Grècia deixeble de Plató.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermodor de Siracusa
Hermotim de Clazòmenes
Hermotim de Clazòmenes (Hermotimus) fou un filòsof grec del esmentat per Llucià, segons el qual era de l'escola pitagòrica, i li atribueix haver estat el primer de tenir la idea, que després Anaxàgores s'atribuí a ell mateix, que la ment era la causa de totes les coses.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermotim de Clazòmenes
Hestieu de Tàrent
Hestieu (en llatí Hestiaeus, en grec antic Έστιαἷος) era un filòsof grec nascut a Tàrent a la Magna Grècia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hestieu de Tàrent
Hestieu del Pont
Hestieu, en llatí Hestiaeus, en grec antic Έστιαἷος, fou un filòsof grec nascut al Pont, que és esmentat únicament per Ateneu de Naucratis.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hestieu del Pont
Hièrocles d'Alexandria
Hièrocles d'Alexandria (Hierocles) fou un filòsof neoplatònic grec de mitjan.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hièrocles d'Alexandria
Hièrocles d'Hil·larima
Hièrocles d'Hil·larima, en llatí Hierocles, en grec antic, fou un filòsof grec que segons Esteve de Bizanci era atleta de jove, nascut a Hyllarima a Cària.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hièrocles d'Hil·larima
Hicetes (filòsof)
Hicetes (Hicetes) fou un filòsof pitagòric grec natural de Siracusa que va viure entre el 400 aC i el 350 aC aproximadament.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hicetes (filòsof)
Hilari de Bitínia
Hilari de Bitínia (en llatí Hilarius, en grec) fou un pintor i filòsof grec que va viure durant el regnat de l'emperador Valent (364-379).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hilari de Bitínia
Hiparc de Tebes
Hiparc (en llatí Hipparchus, en grec antic Ἵππαρχος) fou un filòsof grec pitagòric originari de Tebes, contemporani de Lisis, el mestre d'Epaminondes, circa el 380 aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hiparc de Tebes
Hipàs de Metapont
Hipàs de Metapont (Hippasus) era un filòsof presocràtic, membre de l'escola pitagòrica.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hipàs de Metapont
Hipòcrates de Quios
Algunes solucions falses aparentment reals van donar durant molt de temps falses esperances sobre la resolució del problema de la quadratura del cercle. En aquest dibuix, l'àrea de la figura ombrejada és igual a l'àrea del triangle ABC (trobat per Hipòcrates de Quios) Hipòcrates de Quios (Hippocrates) fou un filòsof pitagòric que va viure vers el 460 aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hipòcrates de Quios
Hipòstrat (filòsof)
Hipòstrat (en llatí Hippostratus, en grec antic) fou un filòsof pitagòric grec nadiu de Crotona a la Magna Grècia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hipòstrat (filòsof)
Hipó de Règion
Hipó de Règion (Hippon) fou un filòsof grec probablement nadiu de RègionHipòlit, I 16.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hipó de Règion
Hipomedont d'Eges
Hipomedont (en Hippomedon) fou un filòsof pitagòric grec, nadiu d'Eges de Macedònia o bé d'Argos.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hipomedont d'Eges
Hippòstenes
Hipòstenes (Hippostenes) fou el nom de, com a mínim, dos filòsofs pitagòrics grecs esmentats per Iàmblic.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hippòstenes
Història de la filosofia
La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Història de la filosofia
Iàmblic d'Apamea
Iàmblic d'Apamea (Iamblichus) fou un filòsof neoplatònic grec del, contemporani de l'emperador Julià l'Apòstata i de Libani, que va néixer a Apamea.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Iàmblic d'Apamea
Iàmblic de Calcis
Iàmblic de Calcis (-) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis, a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom (Iàmblic de Babilònia).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Iàmblic de Calcis
Idomeneu de Làmpsac
Idomeneu (Idomeneus) va ser un filòsof epicuri grec que va florir entre els anys 310 aC-270 aC, nadiu de Làmpsac i deixeble d'Epicur.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Idomeneu de Làmpsac
Isidor de Gaza
Isidor de Gaza (Isidorus) va ser un filòsof neoplatònic grec amic de Procle i de Marí al que va succeir com a cap de l'escola neoplatònica, però més endavant es va retirar a la vida privada.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Isidor de Gaza
Jàson de Nisa
Jàson de Nisa (en llatí Jason, en grec antic) (segle I aC) fou un filòsof estoic grec nascut a Nisa (Nysa), fill de Menècrates i per part de mare net de Posidoni, que va ser el seu mestre i al que va succeir.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Jàson de Nisa
Jerònim de Rodes
Jerònim de Rodes (en llatí Hieronimus, en grec antic) fou un filòsof peripatètic grec (encara que Ciceró li qüestiona aquesta condició) deixeble d'Aristòtil i contemporani d'Arcesilau de Pítana, que va viure cap al final del i al segle III aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Jerònim de Rodes
Julià el Mag
Julià el Mag (Julianus Theurgus) va ser un teürg que va viure en temps de l'emperador Marc Aureli, el dC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Julià el Mag
Lampre d'Èritres
Lampre d'Èritres (Lamprus) fou un filòsof de l'antiga Grècia de l'escola peripatètica conegut només per una referència de la Suïda, que diu que va ser el mestre d'Aristoxen de Tàrent.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lampre d'Èritres
Lísies de Tars
Lísies de Tars (en llatí Lysias, en grec) va ser un filòsof grec nadiu de la ciutat de Tars a Cilícia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lísies de Tars
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lògica
Leònides (filòsof)
Leònides, en llatí Leonidas, en grec antic, fou un antic filòsof estoic grec natural de l'illa de Rodes probablement del.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Leònides (filòsof)
Lesbonax (filòsof)
Lesbònax (en grec), fill de Potamó de Mitilene, va ser un filòsof i sofista grec que va viure en temps de l'emperador August.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lesbonax (filòsof)
Leucip
Leucip (Leucippus) fou, si és que realment existí (fet negat per Epicur), un filòsof grec originari d'Elis o de Milet, o potser d'Abdera.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Leucip
Licó de Troas
Licó de Troas (Λύκων, Lycon), fill d'Astiànax, fou un distingit filòsof peripatètic deixeble d'Estrató de Làmpsac, al qual va succeir al capdavant de l'escola peripatètica l'any 272 aC (127ª olimpíada) i va exercir el càrrec durant 44 anys.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Licó de Troas
Lisíades
Lisíades (Lysiades) va ser un filòsof epicuri atenès.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lisíades
Lisímac (tutor d'Àtal)
Lisímac (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) fou un filòsof grec que esmenta Ateneu de Naucratis com un dels tutors del rei Àtal de Pèrgam.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lisímac (tutor d'Àtal)
Lisis (filòsof)
Lisis (Lysis) fou un destacat filòsof pitagòric grec que va haver de fugir d'Itàlia (Magna Grècia) durant la persecució de la secta i va anar a Tebes on fou el mestre d'Epaminondes, que el va tenir sempre en alta consideració, però aquest Epaminondes no pot ser el famós general tebà, ja que Pitàgores va morir vers el 498 aC i Epaminondes no va néixer fins al 418 aC, i probablement la informació es refereix a un altre Epaminondes.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lisis (filòsof)
Lleó de Metapont
Lleó de Metapont (en llatí Leo o Leon Metapontus, en grec antic) fou un filòsof pitagòric grec natural de Metapontum.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lleó de Metapont
Lleonci Filòsof
Lleonci Filòsof o Lleonci Sofista (Leontius) fou un destacat atenenc, filòsof i sofista, pare d'Atenais (Eudòxia Augusta).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lleonci Filòsof
Màxim d'Efes
Màxim d'Efes (Maximus Ephesius) va ser un filòsof neoplatònic grec mestre de l'emperador Julià l'Apòstata.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Màxim d'Efes
Màxim d'Eges
Màxim d'Eges (Maximus Aegiensis) fou un filòsof grec natural d'Eges de Cilícia que va viure probablement al o bé entre la part final del segle I aC i la primera part del.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Màxim d'Eges
Màxim de l'Epir
Màxim Epirota o Màxim de l'Epir (en llatí Maximus Epirota, en grec) fou un filòsof grec natural de l'Epir encara que també podria haver nascut a Constantinoble.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Màxim de l'Epir
Mètrocles
Metrocles (Metrocles) fou un filòsof grec que va viure als segles IV i III aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Mètrocles
Melissos de Samos
Melissos de Samos fou un filòsof de l'escola d'Elea i almirall de Samos, que visqué al.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Melissos de Samos
Menedem d'Erètria
Menedem (en Menedemus), fill de Clístenes, fou un filòsof grec nadiu d'Erètria, de la família dels teopròpides, però de naixement pobre.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Menedem d'Erètria
Menedem el Cínic
Menedem (en Μενέδημος; en Menedemus) fou un filòsof cínic grec que va viure al.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Menedem el Cínic
Menelau d'Anea
Menelau d'Anea (en llatí Menelaus, en grec antic Μενέλαος) fou un filòsof grec natural d'Anea (Anaea) a Cària.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Menelau d'Anea
Menip
Menip (Menippus) va ser un filòsof cínic originari de la ciutat de Gàdara, a Celesíria, que va viure el.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Menip
Metaclides
Metaclides (en grec Metacleides) va ser un filòsof peripatètic grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Metaclides
Metrodor d'Atenes
Metrodor d'Atenes (Metrodorus) fou un pintor i filòsof grec molt distingit, que va viure al.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Metrodor d'Atenes
Metrodor d'Escepsis
Metrodor d'Escepsis (Metrodorus) fou un filòsof i polític natural d'Escepsis, contemporani i amic de Demetri d'Escepsis.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Metrodor d'Escepsis
Metrodor d'Estratonice
Metrodor d'Estratonice (Metrodorus) va ser un filòsof grec nadiu d'Estratonice, a Cària, deixeble de l'escola dels epicuris, encara que més tard es va unir als seguidors de les doctrines escèptiques de Carnèades.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Metrodor d'Estratonice
Metrodor de Cos
Metrodor de Cos (Metrodorus), fill d'Epicarm i net de Tirs, fou un filòsof grec de l'illa de Cos, que va estudiar, com altres membres de la seva família, filosofia pitagòrica i també medicina, activitat de molta tradició a l'illa.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Metrodor de Cos
Metrodor de Làmpsac el Jove
Metrodor (Metrodorus) va ser un filòsof grec nadiu d'Atenes o de Làmpsac, però més probablement de la primera ciutat, atès que se sap que el seu germà Timòcrates era atenenc del dem de Potamos, tribu de Leontis.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Metrodor de Làmpsac el Jove
Mia
Mia és un nom de pila femení, originat com a hipocorístic de diversos noms no relacionats.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Mia
Mnèsarc (filòsof)
Mnèsarc, en llatí Mnesarchus, en grec antic, fou un filòsof estoic grec deixeble de Paneci o Paneti.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Mnèsarc (filòsof)
Mnesístrat
Mnesístrat (Mnesistratus) fou un filòsof grec nadiu de Tasos i deixeble de Plató.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Mnesístrat
Nausífanes
Nausífanes (en grec, Nausiphanes) va ser un filòsof que visqué durant el.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Nausífanes
Nicandre d'Alexandria
Nicandre d'Alexandria (en llatí Nicander, en grec antic) fou un filòsof peripatètic grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Nicandre d'Alexandria
Nicareta de Mègara
Nicareta (en grec antic: Νικαρέτη, Nikarétē) va ser una filòsofa nascuda a Mègara que segons Ateneu de Naucratis era de bona família i educació.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Nicareta de Mègara
Nicòmac de Gèrasa
Nicòmac (en Nicomachus Gerasenus; c. 60 - 120 dC) fou un matemàtic de l'antiga Grècia natural de Gèrasa (Síria).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Nicòmac de Gèrasa
Nimfidià
Nimfidià (Nymphidianus) fou un filòsof neoplatònic grec nadiu d'Esmirna que visqué en temps de l'emperador Julià l'Apòstata.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Nimfidià
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Occident
Olimpiodor (filòsof aristotèlic)
Olimpiodor (Olympiodorus) fou un filòsof aristotèlic grec resident a Alexandria autor d'un comentari sobre la Meteorologica d'Aristòtil.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Olimpiodor (filòsof aristotèlic)
Olimpiodor (filòsof platonic)
Olimpiodor (Olympiodorus) fou un filòsof platònic grec contemporani d'Isidor de Pelúsion, el qual, en una de les seves cartes, li retreu de no seguir els preceptes de Plató i de portar una vida d'indolència.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Olimpiodor (filòsof platonic)
Olimpiodor el Jove
Olimpiodor (Olympiodorus) fou un filòsof neoplatònic grec de l'Escola d'Alexandria, el darrer de certa importància dins d'aquesta tendència filosòfica.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Olimpiodor el Jove
Olimpiodor el Vell
Olimpiodor (Olympiodorus) fou un filòsof peripatètic grec que va ensenyar a Alexandria, on va tenir com a deixeble a Procle, que va cridar tant l'atenció del mestre que volia que es casés amb la seva filla.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Olimpiodor el Vell
Onates de Crotona
Onates (Ονάτας, Onátas) fou un filòsof pitagòric grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Onates de Crotona
Orígenes el Pagà
Orígenes (Origenes) fou un filòsof platònic grec d'època incerta.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Orígenes el Pagà
Panàret
Panàret (Panaretus) fou un filòsof grec deixeble d'Arcesilau de Pítana, el fundador de la Nova Acadèmia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Panàret
Paniassis d'Halicarnàs el Jove
Paniasis d'Halicarnàs (Panyassis), fill de Diodes, va ser un filòsof grec i endeví que practicava l'oniromància originari d'Halicarnàs.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Paniassis d'Halicarnàs el Jove
Pantè d'Alexandria
Pantè, en llatí Pantaenus, en grec antic - (Alexandria o Sicília, - Alexandria, 211 post.) fou un filòsof i teòleg grec, apologista cristià i preceptor de Climent d'Alexandria.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Pantè d'Alexandria
Pantedos
Pantedos (Panthoedus) fou un filòsof dialèctic grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Pantedos
Parmènides
Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Parmènides
Parmenisc de Metapontum
Parmenisc de Metapontum (en llatí Parmeniscus, en grec antic) fou un filòsof pitagòric grec nadiu de Metapontum que va viure segurament cap a la meitat del segle V aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Parmenisc de Metapontum
Patró (filòsof)
Patró (Patrob) va ser un filòsof epicuri grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Patró (filòsof)
Pàmfil de Samos
Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic) fou un filòsof grec deixeble de Plató, que és recordat només perquè Epicur a la seva joventut, el va escoltar a l'illa de Samos on vivia i d'on segurament era nadiu.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Pàmfil de Samos
Pàncrates d'Atenes
Pàncrates (Pancrates) fou un filòsof cínic grec que va viure a la primera meitat del, en temps d'Adrià i dels Antonins.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Pàncrates d'Atenes
Peregrí Proteu
Peregrí Proteu (Peregrinus Proteus) va ser un filòsof cínic grec nascut a Pàrion (Hel·lespont) que va viure al.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Peregrí Proteu
Perseu de Cítion
Perseu (en Persaeus) fou un filòsof grec natural de Cítion (Xipre).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Perseu de Cítion
Pirró d'Elis
Πύρρων Pirró d'Elis (en llatí: Pyrrion i en grec) (360 aC - 270 aC) fou un filòsof grec, creador de l'escepticisme com a corrent filosòfic (corrent ja suggerit parcialment per alguns sofistes i megàrics), natural d'Elis, ciutat provincial al nord-oest del Peloponès, a Grècia; fill de Pleistarc i d'una família pobre, fou el primer filòsof escèptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofia (tot i que alguns sofistes abans que ell ja practicaven un dubte radical en la seva filosofia).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Pirró d'Elis
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Pitàgores
Pitó d'Enos
Pitó d'Enos (Python) fou un filòsof peripatètic grec nadiu d'Enos, a Tràcia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Pitó d'Enos
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Plató
Plutarc d'Atenes
Plutarc d'Atenes (Plutarchus; vers 350 - 430), fill de Nestori, fou un filòsof neoplatònic grec que va dirigir l'escola neoplatònica d'Atenes al començament del.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Plutarc d'Atenes
Polístrat (filòsof)
Polístrat (Polystratus) va ser un filòsof epicuri grec que va succeir Hermarc al capdavant de la direcció de l'escola epicúria, i ell al seu torn va ser succeït per Dionís.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Polístrat (filòsof)
Polemarc de Tàrent
Polemarc de Tàrent (en llatí Polemarchus, en grec antic Πολέμαρχος) era un filòsof grec possiblement nadiu de Tàrent que apareix a la llista de filòsofs pitagòrics de Iàmblic de Calcis.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Polemarc de Tàrent
Polemó (geògraf)
Polemó, en llatí Polemon, en grec antic, fill d'Evegetes, fou un filòsof i geògraf grec, ciutadà atenenc, però que hauria nascut en un altre lloc (s'esmenten Ílion, Samos i Sició).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Polemó (geògraf)
Polemó d'Atenes
Polemó d'Atenes (Polemon; ? - 276 aC), fill de Filòstrat, fou un filòsof platònic grec que va ser un director de l'Acadèmia platònica el.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Polemó d'Atenes
Potamó d'Alexandria
Potamó d'Alexandria (en llatí Potamon, en grec antic) fou un filòsof grec d'Alexandria D'aquest filòsof se'n te notícia a partir de Diògenes Laerci, Porfiri i Suides.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Potamó d'Alexandria
Praxifanes
Praxifanes (en llatí Praxiphanes, en grec antic Πραξιφάνης) fou un filòsof peripatètic nadiu bé de Mitilene, a Lesbos, segons Climent d'Alexandria o bé de Rodes, diu Estrabó.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Praxifanes
Pròdic de Ceos
Pròdic de Ceos (Πρόδικος) fou un sofista i filòsof grec del.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Pròdic de Ceos
Procle de Mal·los
Procle (Proclus, Πρόκλος; de malnom Mallotes, Μαλλώτης 'de Mal·los') fou un filòsof estoic grec nadiu de Mal·los, a Cilícia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Procle de Mal·los
Protàgores
Protàgores d'Abdera (Πρωταγόρας en grec, vora el 486 aC-411 aC) fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera, segons diversos testimonis (només Èupolis el considera nadiu de Tios).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Protàgores
Ptolemeu (filòsof peripatètic)
Ptolemeu (en llatí Ptolemaeus, en grec Πτολεμαίος) fou un sofista i filòsof peripatètic d'origen grec, del començament del.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ptolemeu (filòsof peripatètic)
Ptolemeu (filòsof platònic)
Ptolemeu fou un filòsof platònic, d'origen grec, que va viure probablement al i és esmentat per Proclus a la seva obra sobre els diàlegs de Timeu de Plató.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ptolemeu (filòsof platònic)
Ptolemeu d'Alexandria
Ptolemeu d'Alexandria (Ptolemaeus) era el nom de dos deixebles d'Epicur que es distingien perquè un tenia el sobrenom de Melas (ὁ μέλας 'el fosc') i l'altre el de Leukos (ὁ λευκός 'el clar'), segons que diu Diògenes Laerci.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ptolemeu d'Alexandria
Ptolemeu de Cirene
Ptolemeu de Cirene (en llatí Ptolemaeus, en Grec antic Πτολεμαίος) fou un filòsof escèptic grec del.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ptolemeu de Cirene
Ptolemeu de Nàucratis
Ptolemeu de Nàucratis (Πτολεμαῖος), anomenat Marató, fou un sofista de l'antiga Grècia, deixeble i oient d'Herodes Àtic, imitador de Polemó Antoni i oponent d'Heraclides de Lícia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ptolemeu de Nàucratis
Querècrates
Querècrates (Chaerecrates, Χαιρεκράτης) fou un filòsof grec, deixeble de Sòcrates, que estudià amb molta atenció.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Querècrates
Querefont
Querefont (en llatí Chaerephon, en grec antic Χαιρεφῶν) fou un filòsof atenenc del demos d'Esfet (Sphettus), deixeble i amic de Sòcrates.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Querefont
Queremó d'Alexandria
Queremó d'Alexandria (en grec antic Χαιρήμων Kerémon) va ser un astròleg, escriptor, historiadori filòsof estoic, cap de la biblioteca d'Alexandria o almenys de la part situada al temple de Serapis, durant el.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Queremó d'Alexandria
Raonament
El raonament és una facultat mental que permet resoldre problemes mitjançant la raó, és a dir, per una activitat mental que consisteix a enllaçar un conjunt de proposicions entre si per donar suport o justificar una idea.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Raonament
Sal·lusti d'Èmesa
Sal·lusti (Sallustius) fou un filòsof cínic de certa importància que va viure al.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sal·lusti d'Èmesa
Sàtir (filòsof)
Sàtir (en llatí Satyrus, en grec antic) fou un filòsof peripatètic i historiador grec que va viure abans del temps de Ptolemeu IV Filopàtor.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sàtir (filòsof)
Símmies de Tebes
Símmies de Tebes (Simmias), fou un filòsof grec, el primer deixeble del pitagòric Filolau i després amic i deixeble de Sòcrates. Se sap d'aquesta amistat a través de l'obra de Xenofont Memorabilia. Hi ha dos diàlegs de Plató en els que apareix un personatge anomenat Símmies com interlocutor de Sòcrates, un és el Fedó i l'altre el Critó.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Símmies de Tebes
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sòcrates
Segle III aC
El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Segle III aC
Segle V aC
El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Segle V aC
Segle VI aC
El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constitueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Segle VI aC
Sext de Queronea
Sext de Queronea, en llatí Sextus, en grec antic fou un filòsof estoic grec, nebot de Plutarc i un dels mestres de l'emperador Marc Aureli.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sext de Queronea
Sext Empíric
Sext Empíric va ser un metge i filòsof en el.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sext Empíric
Simó d'Atenes
Simó d'Atenes en grec antic, fou un filòsof grec deixeble de Sòcrates i comerciant de cuiro pel que fou també anomenat Simó l'assaonador (de pells) (Simon Coriarius).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Simó d'Atenes
Simplici (filòsof)
Simplici (Simplicius) va ser un filòsof grec nadiu de Cilícia deixeble d'Ammoni a Alexandria.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Simplici (filòsof)
Sirià d'Alexandria
Sirià (Syrianus) fou un filòsof neoplatònic grec del nadiu d'Alexandria i fill de Filoxen.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sirià d'Alexandria
Sosígenes (filòsof)
Sosígenes d'Alexandria (Sosigenes) fou un filòsof peripatètic i astrònom suposadament nascut a Alexandria d'Egipte, però grec de nació.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sosígenes (filòsof)
Sotió d'Alexandria (segle I)
Sotió d'Alexandria (en llatí Sotion, en grec antic Σωτίων) fou un filòsof grec nadiu d'Alexandria que va florir al començament del en el regnat de Tiberi.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sotió d'Alexandria (segle I)
Sotió d'Alexandria (segle III aC)
Sotió d'Alexandria (en llatí Sotion, en grec antic Σωτίων) fou un filòsof grec que va florir al final del segle III aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sotió d'Alexandria (segle III aC)
Tacià
Tacià (en llatí Tatianus, en grec Τατιανός) va ser un escriptor romà cristià del, nadiu d'Assíria, però educat en religió i filosofia a Grècia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Tacià
Tales de Milet
Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Tales de Milet
Teages
Teages (Theages) fou un filòsof pitagòric grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teages
Teano (filòsofa)
Teano (Theano) fou la més cèlebre de les dones filòsofes de l'escola pitagòrica, suposadament la dona de Pitàgores i mare amb aquest de Damo, Telauges, Mnèsarc, Mia i Arignota (hi ha, però, diverses versions que la fan filla de Pitonax de Creta, o de Brontí de Crotona, o esposa de Brontí i una deixebla de Pitàgores).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teano (filòsofa)
Teetet de la Lòcrida
Teetet (en Theaetetus) fou un filòsof pitagòric grec que va viure probablement al segle V aC.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teetet de la Lòcrida
Teles
Teles (Teles) fou un filòsof grec originari de Mègara.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teles
Temisti
Temisti (en llatí Themistius, en grec antic) (entre els anys 317 i 390) va ser un distingit retòric i filòsof grec, anomenat Eufrades (per la seva eloqüència), nadiu de Paflagònia, fill d'Eugeni, que també era un filòsof distingit, i a qui Temisti menciona més d'una vegada.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Temisti
Teodor Asineu
Teodor Asineu (Theodorus Asinaeus) fou un filòsof neoplatònic grec nadiu d'Àsine, un dels neoplatònics més destacats de l'època tardana.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teodor Asineu
Teodor Ateu
Teodor Ateu o Teodor Cirenaic (en llatí Theodorus Cyrenaicus, en grec antic Θεόδωρος) fou un filòsof grec de l'escola cirenaica, d'una branca que va prendre el nom de teodorians (theodorusiani, Θεοδωρεῖοι "theodoreioi").
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teodor Ateu
Teodor Cinulc
Teodor Cinulc (Theodorus Cynulcus) és un dels protagonistes del Deipnosofistes d'Ateneu de Naucratis.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teodor Cinulc
Teodor de Cirene
Teodor de Cirene (Theodorus) fou un filòsof pitagòric grec del temps de Pèricles, nadiu de Cirene.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teodor de Cirene
Teodosi de Bitínia
Teodosi de Bitínia (Theodosius) va ser un matemàtic i astrònom grec nascut a Bitínia (a l'actual Turquia) al o potser al, cèlebre per ser l'autor de Les Esfèriques, un recull de tots els coneixements coneguts en aquell temps sobre la geometria de les esferes.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teodosi de Bitínia
Teofrast
Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teofrast
Terpisó
Terpisó (Terpison) fou un filòsof grec, nadiu de Mègara, esmentat per Suides com a deixeble de Sòcrates.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Terpisó
Tiberi (filòsof)
Tiberi (en llatí Tiberius) fou un filòsof i sofista grec d'època desconeguda.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Tiberi (filòsof)
Timó de Fliunt
Timó (Τίμων Tímōn; Fliünt (Argòlida), ca 320 aC - ca 235 aC), fill de Timarc, fou un filòsof escèptic grec i poeta satíric que escrivia en un sistema anomenat silloi (σίλλοι), referit a una sàtira o paròdia filosòfica a l'antiga Grècia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Timó de Fliunt
Timeu de Cízic
Timeu de Cízic (Timaeus) fou un filòsof grec deixeble de Plató.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Timeu de Cízic
Timeu de Crotona
Timeu de Crotona (en llatí Timaeus, en grec antic Τίμαιος) fou un filòsof pitagòric grec, d'època desconeguda, nadiu de Crotona.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Timeu de Crotona
Timeu de Locres
Timeu de Locres (Timaeus) fou un filòsof pitagòric grec nascut a Locres Epizefiris, a la Magna Grècia, i suposadament mestre de Plató, segons Ciceró.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Timeu de Locres
Timeu de Paros
Timeu de Paros (en llatí Timaeus, en grec antic Τίμαιος) va ser un filòsof pitagòric grec, d'època desconeguda, nadiu de l'illa de Paros.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Timeu de Paros
Timoteu de Sinope
Timoteu (Timotheus) va ser un filòsof grec nadiu de Sinope.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Timoteu de Sinope
Trasímac de Calcedó
Trasímac de Calcedó (en llatí Thrasymachus, en grec antic; vers el 450 o 400 aC) fou un sofista grec i un dels primers que va dedicar-se a l'art de la retòrica, nascut a Calcedònia i contemporani de Gòrgies d'Atenes, segons Ciceró i Quintilià.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Trasímac de Calcedó
Valeri Pol·lió
Valeri Pol·lió (en llatí Valerius Pollio) va ser un filòsof grec de l'escola d'Alexandria.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Valeri Pol·lió
Xeníades
Xeníades (en llatí Xeniades, en grec antic Ξενιάδης) va ser un filòsof grec nadiu de Corint que s'acostuma a situar entre els presocràtics.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Xeníades
Xenòcrates de Calcedònia
Xenòcrates de Calcedònia (en llatí Xenocrates, en grec antic) va ser un filòsof grec de Calcedònia, a Bitínia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Xenòcrates de Calcedònia
Xenòfanes de Colofó
Xenòfanes (en Xenophanes; vers 570 aC - 475 aC) va ser un poeta i filòsof de l'antiga Grècia nadiu de Colofó.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Xenòfanes de Colofó
Zenó d'Èlea
Zenó d'Èlea (Zenon; 490 aC-430 aC), fill de Teleutàgores, fou un filòsof presocràtic grec membre de l'escola d'Èlea fundada per Parmènides, originari de la ciutat d'Èlea, empori comercial grec situat a la Magna Grècia, a l'actual regió de Campània, Itàlia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Zenó d'Èlea
Zenó de Cítion
Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Zenó de Cítion
Zenó de Sidó
Zenó fou un filòsof grec epicuri del nadiu de la ciutat de Sidó.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Zenó de Sidó
Zenó de Sidó (fill de Museu)
Zenó de Sidó (Zenon), fill de Museu, fou un filòsof grec del nadiu de Sidó de Fenícia.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Zenó de Sidó (fill de Museu)
Zenó de Tars
Zenó de Tars, en llatí Zenon, en grec antic, fou un filòsof grec, nadiu de Tars, fill de Dioscòrides.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Zenó de Tars
Zeuxis (filòsof)
Zeuxis (en llatí Zeuxis, en grec antic) fou un filòsof grec.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Zeuxis (filòsof)
427 aC
El 427 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і 427 aC
També conegut com Filòsofs grecs, Llista de filòsofs de l'Antiga Grècia.
, Aristòtil d'Argos, Aristó d'Alexandria, Aristó de Ceos, Aristó de Quios, Aristeu (filòsof), Aristió (filòsof), Aristip de Cirene, Aristobul d'Alexandria, Aristodem el petit, Aristoxen de Cirene, Aristoxen de Tarant, Arquelau Físic, Arquimedes, Arquites de Tàrent, Asclepíades (filòsof), Asclepíades de Fliünt, Asclepi de Tral·les, Atamant de Posidònia, Atenàgores d'Atenes, Atenàgores de Cumes, Ateneu (filòsof), Ateneu de Selèucia, Atenodor Cananita, Atenodor Cordilió, Atenodor de Solos, Èsquines d'Esfetos, Èsquines de Neàpolis, Àtic (filòsof), Basilides d'Alexandria, Basilides d'Escitòpolis, Bàtil (filòsof), Beronicià, Biant de Priene, Bió de Borístenes, Boet (filòsof epicuri), Boet (filòsof estoic), Boet (filòsof platònic), Boet Sidoni, Brontí, Cal·lístenes d'Olint, Cal·lifont (filòsof), Cal·lip de Corint, Calcidi, Cameleó (filòsof), Carnèades, Carneu, Cèrcides (poeta), Cebes de Tebes, Cerint, Clínies de Tàrent, Cleantes (filòsof), Cleòmenes (filòsof), Clinòmac, Clit de Milet, Clitòmac Àsdrubal, Colotes de Làmpsac, Crates d'Atenes (filòsof), Crates de Mal·los, Crates de Tars, Crates de Tebes, Cratip de Pèrgam, Cràntor de Solos, Crínis, Críties, Crisip, Critó d'Atenes (filòsof), Critó d'Eges, Critobul (filòsof), Critolau de Lícia, Croni, Ctesibi de Calcis, Damasci, Damòfil (filòsof), Damip (filòsof), Damis (filòsof), Damo, Dàrdan d'Atenes, Dífil (filòsof estoic), Dífil (filòsof megàric), Díocles de Cnidos, Demarat (filòsof), Demòcrates (filòsof epicuri), Demòcrates (filòsof pitagòric), Demòcrit, Demòcrit (filòsof platònic), Demòfanes, Demòfil (filòsof), Demònax, Demòtim, Demetri (filòsof platònic), Demetri d'Alexandria, Demetri de Bitínia, Demetri de Súnion, Demetri Lacònic, Demetri Quitres, Dercil·lides (filòsof), Diant d'Efes, Diàgores de Melos, Diòdot (filòsof), Diògenes Apol·loniates, Diògenes d'Abila, Diògenes d'Enoanda, Diògenes d'Esmirna, Diògenes de Babilònia, Diògenes de Ptolemaida, Diògenes de Selèucia, Diògenes de Sició, Diògenes de Sinope, Diògenes de Tars, Diògenes Laerci, Diòtim (filòsof), Dió d'Alexandria, Dicearc de Messana, Dicearc de Tàrent, Diet, Dinòmac, Diocles de Síbaris, Diodor Cronos, Diodor d'Adramítium, Diodor d'Aspendos, Diodor de Tir, Diofant de Siracusa, Dionisi d'Heraclea (filòsof), Dionisi de Calcedònia, Dionisi de Lamptres, Dios (filòsof), Dioscòrides (filòsof), Diotògenes, Diotima, Domní de Larisa, Dromó (filòsof), Edat antiga, Edèsia, Edesi de Capadòcia, Elicaó, Empèdocles, Enòmau de Gàdara, Enees de Gaza, Enesidem, Epígenes de Cefísia, Epictet, Epicur, Epifam, Equecràtides, Esara, Espeusip, Estrató de Làmpsac, Eubúlides de Milet, Eubi, Euclides de Mègara, Eudem de Rodes, Eufant, Eufrasi, Eufrates (filòsof), Eufrànor (filòsof pitagòric), Eufrànor de Selèucia, Eumàrides, Eumel (filòsof), Eurimedont de Tarant, Eurit, Eusebi de Mindos, Eustaci de Capadòcia, Eutidem (filòsof), Euxè d'Heraclea, Euxiteu, Evandre de Focea, Evèmer, Fantó, Favorí (filòsof), Fedó, Filolau, Filosofia, Filosofia antiga, Filosofia medieval, Gòrgias de Leontins, Glaucó (germà de Plató), Harpocratió d'Argos, Hípies d'Elis, Hecató, Hegèsies de Cirene, Helicó de Cízic, Heliodor (filòsof), Heracleodor, Heracli (filòsof), Heraclides Pòntic, Heraclit, Heraclit (filòsof peripatètic), Heraclit de Tir, Hermarc, Hermàgores d'Amfípolis, Hermí, Hermòcrates (filòsof), Hermòfil, Hermògenes (filòsof), Hermòtim (filòsof), Hermes Trismegist, Hermip d'Esmirna, Hermodor (filòsof epicuri), Hermodor de Siracusa, Hermotim de Clazòmenes, Hestieu de Tàrent, Hestieu del Pont, Hièrocles d'Alexandria, Hièrocles d'Hil·larima, Hicetes (filòsof), Hilari de Bitínia, Hiparc de Tebes, Hipàs de Metapont, Hipòcrates de Quios, Hipòstrat (filòsof), Hipó de Règion, Hipomedont d'Eges, Hippòstenes, Història de la filosofia, Iàmblic d'Apamea, Iàmblic de Calcis, Idomeneu de Làmpsac, Isidor de Gaza, Jàson de Nisa, Jerònim de Rodes, Julià el Mag, Lampre d'Èritres, Lísies de Tars, Lògica, Leònides (filòsof), Lesbonax (filòsof), Leucip, Licó de Troas, Lisíades, Lisímac (tutor d'Àtal), Lisis (filòsof), Lleó de Metapont, Lleonci Filòsof, Màxim d'Efes, Màxim d'Eges, Màxim de l'Epir, Mètrocles, Melissos de Samos, Menedem d'Erètria, Menedem el Cínic, Menelau d'Anea, Menip, Metaclides, Metrodor d'Atenes, Metrodor d'Escepsis, Metrodor d'Estratonice, Metrodor de Cos, Metrodor de Làmpsac el Jove, Mia, Mnèsarc (filòsof), Mnesístrat, Nausífanes, Nicandre d'Alexandria, Nicareta de Mègara, Nicòmac de Gèrasa, Nimfidià, Occident, Olimpiodor (filòsof aristotèlic), Olimpiodor (filòsof platonic), Olimpiodor el Jove, Olimpiodor el Vell, Onates de Crotona, Orígenes el Pagà, Panàret, Paniassis d'Halicarnàs el Jove, Pantè d'Alexandria, Pantedos, Parmènides, Parmenisc de Metapontum, Patró (filòsof), Pàmfil de Samos, Pàncrates d'Atenes, Peregrí Proteu, Perseu de Cítion, Pirró d'Elis, Pitàgores, Pitó d'Enos, Plató, Plutarc d'Atenes, Polístrat (filòsof), Polemarc de Tàrent, Polemó (geògraf), Polemó d'Atenes, Potamó d'Alexandria, Praxifanes, Pròdic de Ceos, Procle de Mal·los, Protàgores, Ptolemeu (filòsof peripatètic), Ptolemeu (filòsof platònic), Ptolemeu d'Alexandria, Ptolemeu de Cirene, Ptolemeu de Nàucratis, Querècrates, Querefont, Queremó d'Alexandria, Raonament, Sal·lusti d'Èmesa, Sàtir (filòsof), Símmies de Tebes, Sòcrates, Segle III aC, Segle V aC, Segle VI aC, Sext de Queronea, Sext Empíric, Simó d'Atenes, Simplici (filòsof), Sirià d'Alexandria, Sosígenes (filòsof), Sotió d'Alexandria (segle I), Sotió d'Alexandria (segle III aC), Tacià, Tales de Milet, Teages, Teano (filòsofa), Teetet de la Lòcrida, Teles, Temisti, Teodor Asineu, Teodor Ateu, Teodor Cinulc, Teodor de Cirene, Teodosi de Bitínia, Teofrast, Terpisó, Tiberi (filòsof), Timó de Fliunt, Timeu de Cízic, Timeu de Crotona, Timeu de Locres, Timeu de Paros, Timoteu de Sinope, Trasímac de Calcedó, Valeri Pol·lió, Xeníades, Xenòcrates de Calcedònia, Xenòfanes de Colofó, Zenó d'Èlea, Zenó de Cítion, Zenó de Sidó, Zenó de Sidó (fill de Museu), Zenó de Tars, Zeuxis (filòsof), 427 aC.