SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 395 les relacions: Acaic, Acrió, Adrast d'Afrodísias, Aftoni d'Antioquia, Albí (filòsof), Alcífron, Alcínous (filòsof), Alceu i Filisc, Alcidamant, Alcmeó de Crotona, Alexandre d'Eges, Alexícrates, Alexinos, Amèlios, Ammoni de Lampres, Ammoni Sacas, Anaxarc, Anaxàgores, Anaxímenes, Anaxilau de Larisa, Anaximandre, Andronic de Rodes, Anníceris, Antíoc d'Ascaló, Antíoc d'Eges, Antíoc de Laodicea, Antípatre de Cirene, Antípatre de Tars, Antípatre de Tir, Antípatre de Tir (segle II aC), Antístenes d'Atenes, Antifont, Antiga Roma, Apel·licont de Teos, Apol·lòfanes d'Antioquia, Apol·lodor Èfil, Apol·lodor l'Epicuri, Apol·loni Cronos, Apol·loni de Síria, Apol·loni de Tíana, Apol·loni de Tir, Arístocles de Messana, Arcesilau de Pítana, Arete de Cirene, Arignot, Arignota de Samos, Arios d'Alexandria, Arist (filòsof), Aristarc de Samotràcia, Aristòtil, ... Ampliar l'índex (345 més) » « Shrink índex

Acaic

Acaic (llatí Achaicus, grec antic Achaikós fou un filòsof ètic grec d'època desconeguda, que va tenir un cert renom a Grècia. És esmentat per Diògenes Laerci i Climent d'Alexandria.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Acaic

Acrió

Acrió (Acrion) fou un filòsof pitagòric originari de Locres Epizefiris esmentat per Ciceró.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Acrió

Adrast d'Afrodísias

Adrast d'Afrodísies (en llatí Adrastus, en grec antic "Adrastos"), fou un filòsof peripatètic grec que va viure al.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Adrast d'Afrodísias

Aftoni d'Antioquia

Aftoni (en Aphthonius) fou un escriptor de l'antiga Grècia natural d'Antioquia que va viure entorn del 315, del qual es conserva una obra de retòrica, intitulada Progymnasmata.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aftoni d'Antioquia

Albí (filòsof)

Albí (en Albinus) va ser un filòsof platònic grec que va viure a Esmirna i era contemporani de Galè.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Albí (filòsof)

Alcífron

Alcífron (Alciphron) fou un sofista grec, dels més eminents entre els epistològrafs.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Alcífron

Alcínous (filòsof)

Alcínous (Alcinous) fou un filòsof platònic de l'època imperial romana.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Alcínous (filòsof)

Alceu i Filisc

Alceu i Filisc van ser dos filòsofs epicuris que van ser expulsats de Roma entre el 173 i el.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Alceu i Filisc

Alcidamant

Alcidamant (en Ἀλκιδάμας, Alcidamas) fou un orador i sofista de l'antiga Grècia oriünd de la ciutat d'Elea (Eòlia).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Alcidamant

Alcmeó de Crotona

Alcmeó de Crotona en grec antic, fou fill d'Amfiaraos i Eurífile i germà d'Amfíloc.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Alcmeó de Crotona

Alexandre d'Eges

Alexandre d'Eges (en llatí Alexander Aegaeus, en grec antic Ἀλέξανδρος Αἰγαῖος) fou un filòsof peripatètic grec que va florir a Roma al segle I. Era deixeble del cèlebre matemàtic Sosígenes, a qui Juli Cèsar va encarregar la correcció del calendari.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Alexandre d'Eges

Alexícrates

Alexícrates (Alexicrates) fou un filòsof pitagòric que va viure en temps de Plutarc, a començament del segle primer.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Alexícrates

Alexinos

Alexí o Alexinos fou un filòsof de l'escola dialèctica o de Mègara, deixeble d'Eubúlides de Milet que va viure al segle III aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Alexinos

Amèlios

Amèlios o Ameli fou un filòsof platònic que a les Suides se'l fa nascut a Apamea (Síria), però de qui Porfiri diu que va néixer a la Toscana.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Amèlios

Ammoni de Lampres

Ammoni (en Ἀμμώνιος; en Ammonius) era un filòsof peripatètic del originari de Lampres, a l'Àtica.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ammoni de Lampres

Ammoni Sacas

Ammoni Sacas (Ammṓnios Sakkás), és a dir, Σακκοφόρος ('transportista de sacs'), perquè la seva feina oficial consistia en el transport dels sacs de gra que arribaven o sortien de la ciutat d'Alexandria, havia nascut de pares cristians.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ammoni Sacas

Anaxarc

Anaxarc o Anaxarcos, en grec antic Ἀναξάρχος, fou un filòsof grec d'Abdera de l'escola de Demòcrit que va viure a la segona meitat del.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Anaxarc

Anaxàgores

Anaxàgores o Anaxàgoras (Anaxagoras, en Ἀναξαγόρας) (500 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Anaxàgores

Anaxímenes

Anaxímenes (en Ἀναξιμένης «Anaximénēs»; Milet, ca. 585 aC - ca. 524 aC) fou un filòsof presocràtic grec contemporani de Tales de Milet i Anaximandre.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Anaxímenes

Anaxilau de Larisa

Anaxilau (en Ἀναξίλαος, en Anaxilaus) va ser un metge i filòsof pitagòric grec nascut a Larisa de Tessàlia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Anaxilau de Larisa

Anaximandre

Anaximandre (en Ἀναξίμανδρος, «Anaxímandros») va ser un filòsof, científic i alquimista grec que va viure entre el 611 aC i el 547 aC aproximadament.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Anaximandre

Andronic de Rodes

Andronic de Rodes (Andronicus) fou un filòsof peripatètic considerat el desè dels successors d'Aristòtil i cap de l'escola peripatètica de Roma aproximadament l'any 58 aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Andronic de Rodes

Anníceris

Anníceris (en Ἀννίκερις, Anníkeris) fou un filòsof de l'escola cirenaica.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Anníceris

Antíoc d'Ascaló

Antíoc d'Ascaló (Antiochus), dit «el Fundador» per haver fundat la Cinquena Acadèmia, va ser un filòsof grec de tendències escèptiques.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antíoc d'Ascaló

Antíoc d'Eges

Antíoc d'Eges (Antíokhos) fou un sofista grec nadiu d'Eges (Cilícia) i filòsof cínic, tal com ell mateix es considerava.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antíoc d'Eges

Antíoc de Laodicea

Antíoc de Laodicea (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou un filòsof escèptic grec, deixeble de Zeuxis, esmentat per Diògenes Laerci, que no en diu res més que el nom i el del seu mestre.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antíoc de Laodicea

Antípatre de Cirene

Antípatre de Cirene (Antipater) fou un filòsof grec de Cirene que va viure al.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antípatre de Cirene

Antípatre de Tars

Antípatre de Tars （Antipater) fou un filòsof estoic grec deixeble i successor de Diògenes de Babilònia i mestre de Paneci de Rodes. Plutarc en parla com un dels principals estoics, juntament amb Zenó de Cítion, Cleantes i Crisip de Soli. Ciceró remarca la seva agudesa.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antípatre de Tars

Antípatre de Tir

Antípatre de Tir (Antipater) fou un filòsof grec estoic que va viure al, una mica més tard que el filòsof Paneci.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antípatre de Tir

Antípatre de Tir (segle II aC)

Antípatre de Tir (Antipater) fou un filòsof estoic grec contemporani de Cató el Jove, de qui Plutarc diu que eren amics de joventut.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antípatre de Tir (segle II aC)

Antístenes d'Atenes

Antístenes d'Atenes (Antisthenes) fou un filòsof cínic atenenc, fill d'un altre filòsof del mateix nom.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antístenes d'Atenes

Antifont

Antifont de Ramnunt (Antiphon) (480 aC-411 aC) fou un orador grec sofista pertanyent a la mateixa generació de Pròdic de Queos.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antifont

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Antiga Roma

Apel·licont de Teos

Apel·licont de Teos (en Ἀπελλικῶν; Apellicon) fou un filòsof peripatètic grec i un gran col·leccionista de llibres que va viure al.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Apel·licont de Teos

Apol·lòfanes d'Antioquia

Apol·lòfanes d'Antioquia (en Ἀπολλοφάνης; en Apollophanes) fou un filòsof estoic grec, amic d'Aristó de Quios, sobre el qual va escriure un llibre anomenat Ἀρίστων (Arístōn), segons Ateneu de Naucratis.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Apol·lòfanes d'Antioquia

Apol·lodor Èfil

Apol·lodor Èfil, en llatí Apollodorus Ephillus, en grec antic Ἀπολλόδωρος, fou un filòsof estoic esmentat per Diògenes Laerci que li atribueix dues obres, una anomenada Φυσική (Física) i l'altra Ήθιχή (Ètica).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Apol·lodor Èfil

Apol·lodor l'Epicuri

Apol·lodor Epicur (Apollódōros) va ser un mestre de filosofia epicúria que esmenta Diògenes Laerci, qui diu que portava per renom κηποτύραννος 'amo del jardí', perquè tenia la supremacia al jardí (escola) d'Epicur.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Apol·lodor l'Epicuri

Apol·loni Cronos

Apol·loni Cronos (en llatí Apollonius, en grec Άπολλώνιος) fou un filòsof grec nascut a Iasos, a Cària.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Apol·loni Cronos

Apol·loni de Síria

Apol·loni de Síria (Apollonius) fou un filòsof platònic del temps de l'emperador Adrià.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Apol·loni de Síria

Apol·loni de Tíana

miniatura Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tíana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tíana (Capadòcia) es creu tradicionalment que a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Apol·loni de Tíana

Apol·loni de Tir

Apol·loni de Tir, en llatí Apollonius, en grec antic Άπολλώνιος, fou un filòsof estoic que va viure durant el regnat de Ptolemeu XII Auletes, rei de l'any 80 al 58 aC i del 55 al 51 aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Apol·loni de Tir

Arístocles de Messana

Arístocles (Ἀριστοκλῆς) fou un filòsof peripatètic natural de Messana.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arístocles de Messana

Arcesilau de Pítana

Arcesilau de Pitana (Arcesilaus, de vegades anomenat Arcèsiles, fou un filòsof grec deixeble de Teofrast. Fou escolarca de l'Acadèmia platònica i el creador de la Nova Acadèmia (Acadèmia mitjana o segona). Va viure segurament entre els anys 315 aC i 240 aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arcesilau de Pítana

Arete de Cirene

Arete de Cirene, filla d'Arístip de Cirene, fou una filòsofa de l'antiga Grècia famosa pel seu paper a l'escola cirenaica, en què va despuntar ella, el seu pare i el seu fill, Aristip el Jove, de qui va ser mestra.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arete de Cirene

Arignot

Arignot (Arignotus) va ser un filòsof pitagòric grec que va viure al temps de Llucià, conegut per la seva saviesa, per la qual va rebre el sobrenom de ἱερός ('sagrat, extraordinari').

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arignot

Arignota de Samos

Arignota de Samos (Arignote, fou una dona filòsofa, deixeble (o per a alguns filla) de Pitàgores. Va escriure alguns epigrames i altres treballs sobre els misteris de Dionís anomenats Bàquiques. L'esmenten a Suides, Climent d'Alexandria i Valeri Harpocratió (Suidas, s.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arignota de Samos

Arios d'Alexandria

Arios d'Alexandria (en Ἄρειος Áreios; en Areius o Arius) fou un filòsof grec pitagòric i estoic que va viure en temps de l'emperador August, que li va tenir un gran afecte.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arios d'Alexandria

Arist (filòsof)

Arist (en llatí Aristos, en grec antic Ἄριστος) va ser un filòsof grec contemporani de Ciceró.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arist (filòsof)

Aristarc de Samotràcia

Aristarc de Samotràcia (Aristarchus; Samotràcia, vers 217 aC - Xipre, vers 145 aC) fou un gramàtic i crític alexandrí.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristarc de Samotràcia

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristòtil

Aristòtil d'Argos

Aristòtil d'Argos (en llatí Aristoteles, en grec antic Ἀριστοτέλης) fou un filòsof megàric o dialèctic, segons Plutarc i Diògenes Laerci, i també un polític de la ciutat d'Argos que va florir cap al segle III aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristòtil d'Argos

Aristó d'Alexandria

Aristó d'Alexandria (en grec Ἀρίστων ὁ Ἀλεξανδρεύς) va ser un filòsof peripatètic contemporani d'Estrabó, al, que va escriure una obra sobre el Nil.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristó d'Alexandria

Aristó de Ceos

Aristó de Ceos (Ἀρίστων) va ser un filòsof peripatètic nadiu de Iulis, a l'illa de Ceos.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristó de Ceos

Aristó de Quios

Aristó de Quios (en grec antic Ἀρίστων ὁ Χῖος) va ser un filòsof grec que va florir vers el 260 aC i fou contemporani d'Epicur, Àratos de Sició i Antígon II Gònates.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristó de Quios

Aristeu (filòsof)

Aristeu (en llatí Aristaeus en grec antic Αρισται̂ος "Aristaios") fill de Damofó de Crotona, fou un filòsof pitagòric que, segons diu Iàmblic de Calcis va succeir a Pitàgores al front de l'escola pitagòrica i es va casar amb la seva vídua Theano.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristeu (filòsof)

Aristió (filòsof)

Aristió (Aristion) va ser un filòsof epicuri o peripatètic, fill d'Atenió, un altre filòsof peripatètic.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristió (filòsof)

Aristip de Cirene

Aristip de Cirene (Aristippus, Arístippos) fou un filòsof grec nascut a Cirene, fill d'Arítades i pare d'Arete de Cirene.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristip de Cirene

Aristobul d'Alexandria

Aristobul d'Alexandria (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») fou un jueu alexandrí, filòsof peripatètic que hauria viscut sota Ptolemeu VI Filomètor (180 aC-164 aC i 163 aC-145 aC).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristobul d'Alexandria

Aristodem el petit

Aristodem el petit, (en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος ό μικρός) va ser un filòsof grec deixeble de Sòcrates que va viure al segles V i IV aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristodem el petit

Aristoxen de Cirene

Aristoxen de Cirene (en llatí Aristoxenus, en grec antic Άριστόξενος) fou un filòsof de l'escola cirenaica que es va distingir per la seva golafreria i a causa d'això se li aplicava el malnom de κωλήν.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristoxen de Cirene

Aristoxen de Tarant

Aristoxen (Ἀριστόξενος; Tarant) va ser un filòsof peripatètic grec i un important teòric de la música.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Aristoxen de Tarant

Arquelau Físic

Arquelau Físic o Arquelau de Milet o Arquelau d'Atenes (Archelaus, Arkhélaos) fou un filòsof grec suposadament d'Atenes, de l'escola jònica.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arquelau Físic

Arquimedes

Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arquimedes

Arquites de Tàrent

Arquites de Tàrent (Arkhytas, Archytas) (400 aC - 347 aC), va ser un filòsof, matemàtic, general, estadista i científic de la Magna Grècia, considerat el més il·lustre dels matemàtics pitagòrics.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Arquites de Tàrent

Asclepíades (filòsof)

Asclepíades (Asclepiades) fou un filòsof cínic grec que va viure en els regnats de Constanci II (337-361) i Julià l'Apòstata (381-363).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Asclepíades (filòsof)

Asclepíades de Fliünt

Asclepíades (en Ἀσκληπιάδης; en Asclepiades) fou un filòsof cínic nadiu de Fliünt i contemporani de Crates de Tebes, que hauria viscut doncs cap a l'any 330 aC, segons Diògenes Laerci i Tertulià.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Asclepíades de Fliünt

Asclepi de Tral·les

Asclepi de Tral·les (en Ἀσκληπιός ἐκ Τραλλέων / ἀπὸ τὰς Τραλλεῖς) fou un filòsof peripatètic deixeble d'Ammoni, fill d'Hèrmies i condeixeble de Simplici.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Asclepi de Tral·les

Atamant de Posidònia

Atamant (Άθάμας) fou un filòsof pitagòric grec natural de Posidònia (Magna Grècia) que és esmentat per Climent d'Alexandria.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Atamant de Posidònia

Atenàgores d'Atenes

Atenàgores d'Atenes (en llatí Athenagoras, en grec antic Ἀθηναγόρας ὁ Ἀθηναῖος) va ser un filòsof i apologista grec del originari d'Atenes i convertit al cristianisme.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Atenàgores d'Atenes

Atenàgores de Cumes

Atenàgores de Cumes (Athenagoras) fou un filòsof platònic grec nascut a Cumes, a la Campània.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Atenàgores de Cumes

Ateneu (filòsof)

Ateneu, en llatí Athenaeus, en grec antic Ἀθήναιος, fou un filòsof estoic que Porfiri menciona en la seva vida de Plotí.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ateneu (filòsof)

Ateneu de Selèucia

Ateneu de Selèucia (en grec antic Άθήναιος) fou un filòsof peripatètic grec esmentat per Estrabó que diu que era contemporani seu.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ateneu de Selèucia

Atenodor Cananita

Atenodor Cananita, en llatí Athenodorus Cananites, en grec antic Άθηνόδωρος Κανανίτης, fou un filòsof estoic conegut per cananita per haver nascut el seu pare a la ciutat de Cana, a Cilícia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Atenodor Cananita

Atenodor Cordilió

Atenodor Cordilió, en llatí Athenodorus Cordylio, en grec antic Αθηνόδωρος Κορδυλίων, fou un filòsof estoic, destacat durant la primera meitat del, nascut a Tars conegut també com a Atenodor de Tars.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Atenodor Cordilió

Atenodor de Solos

Atenodor (en Athenodorus) fou un filòsof estoic grec natural de Solos (Cilícia) i deixeble de Zenó.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Atenodor de Solos

Èsquines d'Esfetos

Èsquines (en Aeschines) fou un filòsof atenès deixeble de Sòcrates.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Èsquines d'Esfetos

Èsquines de Neàpolis

Èsquines de Neàpolis (en llatí Aeschines, en grec antic Αἰσχίνης) fou un filòsof peripatètic nascut a Neàpolis (avui Nàpols) que va dirigir l'acadèmia d'Atenes juntament amb Càrmides i Clitòmac cap a l'any el 109 aC, segons diu Ciceró.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Èsquines de Neàpolis

Àtic (filòsof)

Àtic (Atticus) fou un filòsof platònic grec que va viure al, en temps de Marc Aureli.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Àtic (filòsof)

Basilides d'Alexandria

Basilides d'Alexandria (Basileides) fou un gnòstic grec, un dels primers (el primer del qual es té notícia certa) i més destacats.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Basilides d'Alexandria

Basilides d'Escitòpolis

Basilides d'Escitòpolis (en llatí Basileides, en grec antic) fou un filòsof estoic grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Basilides d'Escitòpolis

Bàtil (filòsof)

Bàtil (Bathyllus) fou un filòsof grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Bàtil (filòsof)

Beronicià

Beronicià (Beronicianus) fou un filòsof grec nadiu de Sardes a Lídia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Beronicià

Biant de Priene

Biant de Priene (Bias) fou un dels Set savis de Grècia que va viure cap al.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Biant de Priene

Bió de Borístenes

Bió de Borístenes (Bion Borysthenites) fou un filòsof escita nadiu de Borístenes, a la desembocadura del riu del mateix nom.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Bió de Borístenes

Boet (filòsof epicuri)

Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un filòsof epicuri i geòmetra grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Boet (filòsof epicuri)

Boet (filòsof estoic)

Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un filòsof estoic grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Boet (filòsof estoic)

Boet (filòsof platònic)

Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un filòsof platònic i gramàtic grec que va viure al.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Boet (filòsof platònic)

Boet Sidoni

Boet Sidoni (Boethus Sidonius; Βόηθος) va ser un filòsof peripatètic fenici nadiu de Sidó, deixeble del peripatètic Andrònic de Rodes i culturalment grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Boet Sidoni

Brontí

Brontí (Brontinus) (segle VI aC) fou un filòsof pitagòric nadiu de la ciutat de Metapont (Metapontum) a la Magna Grècia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Brontí

Cal·lístenes d'Olint

Cal·lístenes (Callisthenes) fou un historiador grec del nadiu d'Olint, a la península Calcídica.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cal·lístenes d'Olint

Cal·lifont (filòsof)

Cal·lifont (Calliphon) va ser un filòsof grec deixeble d'Epicur.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cal·lifont (filòsof)

Cal·lip de Corint

Cal·lip, en llatí Callipus, en grec antic Κάλλιππος, fou un filòsof estoic nascut a Corint deixeble de Zenó, el fundador de l'escola estoica.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cal·lip de Corint

Calcidi

Manuscrit Medieval de la traducció del ''Timeu'' feta per Calcidi Calcidi va ser un filòsof neoplatònic del segle IV o potser començaments del.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Calcidi

Cameleó (filòsof)

Camaleó (en llatí Chamaeleon, en grec antic Χαμαιλέων) va ser un filòsof peripatètic nascut a Heraclea Pòntica, deixeble d'Aristòtil.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cameleó (filòsof)

Carnèades

Carnèades al llibre de Thomas StanleyCarnèades (Carneades), fill d'Epícom o Filòcom, fou un filòsof grec nascut a Cirene al voltant de l'any 213 aC al nord d'Àfrica (actual Líbia).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Carnèades

Carneu

Carneu (Carneius) fou un filòsof cínic grec, de malnom Cinulc perquè era el cap de l'escola dels cínics (Κύνουλκος 'cap dels cínics').

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Carneu

Cèrcides (poeta)

Cèrcides (Cercidas) fou un poeta, filòsof i legislador de la ciutat de Megalòpolis del.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cèrcides (poeta)

Cebes de Tebes

Cebes de Tebes (Kébes) fou un deixeble de Filolau el pitagòric i de Sòcrates, dels que fou íntim amic.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cebes de Tebes

Cerint

Cerint (Cerinthus, Kérintos, Κήρινθος) fou un filòsof grec del, encara que alguns el situen al.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cerint

Clínies de Tàrent

Clínies de Tàrent (Κλεινίας) (segle IV aC) fou un filòsof pitagòric grec, contemporani i amic de Plató.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Clínies de Tàrent

Cleantes (filòsof)

Cleantes, en llatí Cleanthes, en grec antic Κλεάνθης, fou un filòsof estoic, fill de Fànies, i natural d'Assos a la Troade, on va néixer vers el 300 aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cleantes (filòsof)

Cleòmenes (filòsof)

Cleòmenes (Cleomenes) fou un filòsof cínic grec que fou deixeble de Mètrocles.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cleòmenes (filòsof)

Clinòmac

Clinòmac (Cleinomachus) fou un filòsof megàric nadiu de Túrios.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Clinòmac

Clit de Milet

Clit de Milet (en llatí Clytus, en grec antic Κλύτος ὁ Μιλήσιος) fou un filòsof grec deixeble d'Aristòtil que va escriure un llibre sobre la història de la ciutat de Milet que menciona Ateneu de Nàucratis en dos passatges, i en un l'anomena Κλεῖτος, però sens dubte es refereix a la mateixa persona.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Clit de Milet

Clitòmac Àsdrubal

Clitòmac (Cleitomachus) fou un filòsof cartaginès anomenat Àsdrubal en la seva pròpia llengua, que va anar a viure a Atenes quan tenia uns quaranta anys.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Clitòmac Àsdrubal

Colotes de Làmpsac

Colotes de Làmpsac (Kolṓtēs Lampsakēnós) va ser un filòsof epicuri natural de Làmpsac i un dels deixebles més famosos d'Epicur.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Colotes de Làmpsac

Crates d'Atenes (filòsof)

Crates d'Atenes (Crates), fill d'Antígenes, va ser un filòsof grec deixeble, amant i amic de Polemó d'Atenes, i el seu successor com a escolarca a l'Acadèmia cap a l'any 270 aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Crates d'Atenes (filòsof)

Crates de Mal·los

Crates de Mal·los (Crates, Κράτης Μαλλώτης, va ser, segons la Suïda, un filòsof estoic grec fill de Timòcrates, natural de Mal·los, a Cilícia, però és més conegut per ser un dels més destacats gramàtics del seu temps.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Crates de Mal·los

Crates de Tars

Crates de Tars (en grec antic Κράτης) fou un filòsof grec del.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Crates de Tars

Crates de Tebes

Crates de Tebes (Crates), fill d'Ascondos, fou un filòsof grec, que va exercir a Atenes i fou deixeble del Diògenes el Cínic, i va esdevenir un dels més destacats filòsofs cínics.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Crates de Tebes

Cratip de Pèrgam

Cratip de Pèrgam (Cratippus) fou un filòsof peripatètic nascut a Pèrgam, al.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cratip de Pèrgam

Cràntor de Solos

Cràntor de Solos (Crantor) fou un filòsof nascut a Cilícia que va deixar el seu país natal i se'n va anar a Atenes, on fou deixeble de Xenòcrates de Calcedònia i amic de Polemó d'Atenes, i un dels més distingits seguidors de la vella acadèmia platònica (a la segona meitat del, car Xenòcrates va morir el 315 aC).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Cràntor de Solos

Crínis

Crínis (en grec antic Κρίνις Krínis) va ser un filòsof estoic grec esmentat per Diògenes Laerci.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Crínis

Críties

Crítias—Critias, Kritías Κριτίας— (vers 460 aC - 403 aC), fill de Callaeschros (Cal·lescre) i net de Crítias, fou un sofista i orador grec deixeble de Sòcrates, i oncle carnal (i possiblement influència de joventut) de Plató.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Críties

Crisip

Crisip fou un filòsof estoic de l'antiga Grècia nascut vers el 280 aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Crisip

Critó d'Atenes (filòsof)

Critó d'Atenes en grec antic Κρίτων, fou un filòsof grec amic de Sòcrates en vida d'aquest, i se'l pot considerar un "oient" socràtic d'algun renom.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Critó d'Atenes (filòsof)

Critó d'Eges

Critó d'Eges (en llatí Criton, en grec antic Κρίτων "Kríton") fou un filòsof pitagòric grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Critó d'Eges

Critobul (filòsof)

Critobul (Critobulus, en Κριτόβουλος, «Kritóboulos»), fill de Critó, fou un filòsof grec deixeble de Sòcrates.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Critobul (filòsof)

Critolau de Lícia

Critolau (Critolaus) fou un filòsof peripatètic grec nadiu de Faselis (Lícia).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Critolau de Lícia

Croni

Croni (en llatí Cronius, en grec antic Κρόνιος) va ser un filòsof pitagòric, segons Porfiri i Eusebi de Cesarea.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Croni

Ctesibi de Calcis

Ctesibi (Ctesibius) fou un filòsof cínic grec nascut a Calcis i amic de Menedem.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ctesibi de Calcis

Damasci

Damasci conegut com el Sirià va ser un filòsof de Siría nadiu de Damasc i un famós mestre de filosofia neoplatònica a Atenes.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Damasci

Damòfil (filòsof)

Damòfil (en llatí Damophylus o Demophylus, en grec antic Δαμόφιλος o Δεμόφιλος) fou un sofista i poeta grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Damòfil (filòsof)

Damip (filòsof)

Damip (en llatí Damippus, en grec antic Δάμιππος) va ser un filòsof pitagòric grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Damip (filòsof)

Damis (filòsof)

Damis (en grec Δᾶμις, o Δάμις) va ser un filòsof epicuri que Llucià de Samosata descriu com a enemic de la religió i descuidat.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Damis (filòsof)

Damo

Damo o també Demo (Δαμώ, Δεμώ "Damo, Demo") va ser una filla de Pitàgores i de Theano, coneguda per una carta de Lisis, un filòsof pitagòric, dirigida a Hippasus o Hipparchus, i esmentada per Diògenes Laerci on es diu que Pitàgores va encarregar a Damo el cuidar dels seus escrits i li va prohibir donar-los a qualsevol, cosa que ella va complir fins i tot quan, estant en extrema pobresa, va rebre sucoses ofertes.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Damo

Dàrdan d'Atenes

Dàrdan (en Dardanus) fou un filòsof estoic grec contemporani d'Antíoc d'Ascaló (vers 110 aC).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dàrdan d'Atenes

Dífil (filòsof estoic)

Dífil (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un filòsof estoic que va rebre el renom de Labyrinthus.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dífil (filòsof estoic)

Dífil (filòsof megàric)

Dífil (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un filòsof megàric nascut a Bosporus (Bòsfor) que era deixeble d'Eufant i d'Estilpó (Euphantus i Stilpo).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dífil (filòsof megàric)

Díocles de Cnidos

Díocles (Diocles) fou un filòsof de l'antiga Grècia pertanyent a l'escola platònica i conegut solament per una referència d'Eusebi de Cesarea, que l'esmenta com a autor d'unes Diatribes (Διατριβαί, 'discussions').

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Díocles de Cnidos

Demarat (filòsof)

Demarat (Demaratus, Δημάρατος), fill de Píties (la filla d'Aristòtil i de la seva dona anomenada també Píties) i de Procles, fou un noble i filòsof peripatètic grec-persa, deixeble de Teofrast.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demarat (filòsof)

Demòcrates (filòsof epicuri)

Demòcrates (en llatí Democrates, en grec Δημοκράτης) va ser un filòsof epicuri grec que segons Plutarc va rebre l'encàrrec d'Epicur de copiar totes les seves obres.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demòcrates (filòsof epicuri)

Demòcrates (filòsof pitagòric)

Demòcrates (en llatí Democrates, en grec antic Δημοκράτης "Demokrátes") fou un filòsof pitagòric grec del qual no es coneix res de la seva vida.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demòcrates (filòsof pitagòric)

Demòcrit

Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demòcrit

Demòcrit (filòsof platònic)

Demòcrit (Democritus, Demókritos Δημόκριτος) fou un filòsof grec de data i lloc de naixement desconeguts, que va escriure uns comentaris sobre Plató, Fedó i Alcibíades.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demòcrit (filòsof platònic)

Demòfanes

Demòfanes (Dēmophánēs) fou un filòsof platònic de Megalòpolis, deixeble d'Arcesilau.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demòfanes

Demòfil (filòsof)

Demòfil (en llatí Demophilus, en grec antic Δημόφιλος "Demóphilos"), fou un filòsof pitagòric grec del que no es coneix res de la seva vida.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demòfil (filòsof)

Demònax

Demònax (Demonax) fou un filòsof cínic grec que va fer revifar les doctrines cíniques cap al, en temps de l'emperador Adrià, segles després del seu punt de màxima popularitat.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demònax

Demòtim

Demòtim (Demotimus, Demótimos Δημότιμος) fou un filòsof grec atenenc íntim amic de Teofrast, que el va nomenar un dels seus executors testamentaris.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demòtim

Demetri (filòsof platònic)

Demetri (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος) fou un filòsof platònic grec egipci que va viure durant el regnat de Ptolemeu XII Auletes, cap a l'any 80 aC, segons diu Llucià de Samosata.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demetri (filòsof platònic)

Demetri d'Alexandria

Demetri d'Alexandria va ser un filòsof peripatètic que va escriure probablement l'obra περί ῾ερμηνείας, de vegades atribuïda a Demetri de Falèron que per diverses raons no la va poder escriure, entre altres perquè havia de ser elaborada en una època posterior per les paraules i expressions que utilitza.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demetri d'Alexandria

Demetri de Bitínia

Demetri de Bitínia, en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος, fou un poeta epigramàtic grec autor de dos epigrames inclosos a lAntologia grega.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demetri de Bitínia

Demetri de Súnion

Demetri de Súnion (Demetrius) fou un filòsof cínic grec nascut a Súnion, educat a l'escola de sofistes de Rodi i amic íntim del metge Antífil.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demetri de Súnion

Demetri Lacònic

Demetri Lacònic (Demetrius) va ser un filòsof epicuri deixeble de Protarc, un filòsof del.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demetri Lacònic

Demetri Quitres

Demetri Quitres (Demetrius Chytras) fou un filòsof cínic nadiu d'Alexandria que va viure en el regnat de Constanci II.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Demetri Quitres

Dercil·lides (filòsof)

Dercil·lides (en llatí Dercyllidas, en grec antic Δερκυλλίδας "Derkyllídas") fou un filòsof grec, autor d'una obra voluminosa sobre la filosofia de Plató i també d'un comentari sobre el Timeu (Timaeus), cap dels quals s'ha conservat.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dercil·lides (filòsof)

Diant d'Efes

Diant (Δίας) fou un filòsof de l'antiga Grècia nascut a Efes que va viure en temps de Filip II de Macedònia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diant d'Efes

Diàgores de Melos

Diàgores (Diagóras), fill de Teleclides o Teleclit i nascut a l'illa de Melos, fou un filòsof i poeta grec considerat sovint un ateu.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diàgores de Melos

Diòdot (filòsof)

Diòdot (Diodotus) va ser un filòsof estoic grec del, que va viure molts d'anys a Roma, a la casa de Ciceró, a qui coneixia des de la infància.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diòdot (filòsof)

Diògenes Apol·loniates

Diògenes Apol·loniates (Diogenes Apolloniates, Διογένης ὁ Ἀπολλωνιάτης) va ser un filòsof grec del, fill d'Apol·lòtemis i, segons Diògenes Laerci, nascut a Apol·lònia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes Apol·loniates

Diògenes d'Abila

Diògenes d'Abila（en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης) fou un sofista fenici que mencionen Suides i Esteve de Bizanci. Es pensa que es podria tractar del filòsof peripatètic Diògenes que va viure en temps de Simplici i que va ser escolarca de l'Acadèmia platònica.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes d'Abila

Diògenes d'Enoanda

Diògenes d'Enoanda (Διογένης ὁ Οἰνοανδεύς; segles I - II) va ser un filòsof grec que va viure entre els segles I i II.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes d'Enoanda

Diògenes d'Esmirna

Diògenes d'Esmirna (Diogenes, Διογένης) fou un filòsof eleàtic grec, que fou deixeble de Metrodor i de Protàgores.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes d'Esmirna

Diògenes de Babilònia

Diògenes de Babilònia o Diògenes Babiloni （en grec Διογένης) va ser un filòsof estoic nascut a Selèucia, que era a Babilònia, d'on li va venir el seu renom, aplicat per distingir-lo d'altres filòsofs anomenats Diògenes i especialment de Diògenes de Selèucia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes de Babilònia

Diògenes de Ptolemaida

Diògenes de Ptolemaida（en Diogenes) fou un filòsof de l'antiga Grècia nascut a Ptolemaida, que segons William Smith fa referència a la ciutat d'Egipte. És conegut solament per una referència de Diògenes Laerci, qui diu que va col·locar l'ètica al començament de la seva obra.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes de Ptolemaida

Diògenes de Selèucia

Diògenes de Selèucia (Diogénēs) va ser un filòsof epicuri grec nascut a Selèucia del Tigris, confós sovint amb Diògenes de Babilònia que també era nascut a la mateixa ciutat.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes de Selèucia

Diògenes de Sició

Diògenes de Sició (en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης) fou un filòsof grec que menciona Diògenes Laerci i diu que va escriure una obra sobre la regió del Peloponès.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes de Sició

Diògenes de Sinope

Diògenes de Sinop Diògenes de Sinope (en llatí: Diogenes, en grec: Διογένης ὁ Σινωπεύς), anomenat el cínic, nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC (o fins i tot fins al 412 aC) i mort a Corint el 323 aC, fou un filòsof cínic i un filòsof socràtic menor.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes de Sinope

Diògenes de Tars

Diògenes de Tars (Diogenes) va ser un filòsof epicuri grec de qui parla Estrabó, que diu que era una persona intel·ligent quan escrivia tragèdies sense gaire preparació, amb improvisació.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes de Tars

Diògenes Laerci

Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diògenes Laerci

Diòtim (filòsof)

Diòtim, en llatí Diotimus, en grec antic Διότιμος, fou un filòsof estoic que va acusar a Epicur d'immoralitat i va falsificar 50 cartes suposadament escrites per Epicur per demostrar la seva acusació.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diòtim (filòsof)

Dió d'Alexandria

Dió d'Alexandria (Dion) fou un filòsof i acadèmic grec del nascut a Alexandria.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dió d'Alexandria

Dicearc de Messana

Dicearc (Dikàiarkhos), fill de Fídies, fou un filòsof peripatètic, geògraf i historiador de l'antiga Grècia nascut a Messana (Sicília), tot i que va viure la major part de la seva vida a la Grècia continental, especialment al Peloponnès.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dicearc de Messana

Dicearc de Tàrent

Dicearc de Tàrent, en grec antic Δικαίαρχος Dikaíarchos, fou un filòsof pitagòric esmentat per Iàmblic entre els filòsofs cèlebres.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dicearc de Tàrent

Diet

Diet (Diaethus Δίαιθος) fou un escriptor grec autor d'uns comentaris sobre poemes d'Homer que foren principalment de naturalesa històrica, i son esmentat a la Scholia veneciana sobre la Ilíada.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diet

Dinòmac

Dinomac (Deinomachus) va ser un filòsof grec del que considerava com a màxima la unió de la virtut i el plaer corporal, cosa que Ciceró anomenarà com la unió entre l'home i la bèstia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dinòmac

Diocles de Síbaris

Diocles de Síbaris (en grec antic Διοκλῆς) fou un filòsof pitagòric nascut a Síbaris que va viure probablement al.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diocles de Síbaris

Diodor Cronos

Diodor Cronos o Diodor Cronus (Diodorus Cronus, Διόδωρος) fou un filòsof grec que va viure a la cort d'Alexandria durant el regnat de Ptolemeu I Sòter, del qual es diu que va ser qui li va posar el sobrenom de "Cronos".

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diodor Cronos

Diodor d'Adramítium

Diodor d'Adramítium (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un retòric, acadèmic i filòsof nascut a Adramítion, (Adramítium).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diodor d'Adramítium

Diodor d'Aspendos

Diodor d'Aspendos (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un filòsof pitagòric grec que probablement va viure després de Plató i encara era viu vers la 104 Olimpíada, ja que estava en contacte amb Estratònic el músic que vivia a la cort de Ptolemeu I Sòter.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diodor d'Aspendos

Diodor de Tir

Diodor de Tir (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un filòsof peripatètic grec deixeble i seguidor de Critolau al que va succeir com a cap de l'escola peripatètica d'Atenes.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diodor de Tir

Diofant de Siracusa

Diofant de Siracusa (en llatí Diophantus, en grec antic Διόφαντος) fou un filòsof pitagòric nascut a Siracusa que es creu que va escriure una obra sobre l'origen del món, mencionada per Teodoret.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diofant de Siracusa

Dionisi d'Heraclea (filòsof)

Dionisi d'Heraclea (Dionysius), fill de Teofant, fou un filòsof grec, deixeble d'Heraclides, Alexí i Menedem, i més tard també de Zenó l'estoic, que sembla que el va induir a acceptar l'estoïcisme.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dionisi d'Heraclea (filòsof)

Dionisi de Calcedònia

Dionisi (en Dionýsios) va ser un filòsof de l'antiga Grècia, natural de Bitínia i pertanyent a l'escola de Mègara.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dionisi de Calcedònia

Dionisi de Lamptres

Dionisi (Dionysius) va ser un filòsof epicuri de l'antiga Grècia nascut a Lamptres, un dem d'Atenes, cap a l'any 250 aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dionisi de Lamptres

Dios (filòsof)

Dios (Dius, Δῖος) fou un filòsof pitagòric grec, del que no es coneixen dades sobre la seva vida, però que va escriure un llibre titulat περὶ καλλονῆς, del qual uns fragments han estat preservats per Estobeu.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dios (filòsof)

Dioscòrides (filòsof)

Dioscòrides, en llatí Dioscorides, en grec antic Διοσκορίδης, fou un filòsof estoic grec, pare de Zenó de Tars.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dioscòrides (filòsof)

Diotògenes

Diotògenes (Diotogenes, Διοτογένης) fou un filòsof pitagòric que va escriure unes obres titulades πεπὶ ὁσιότητος i πεπι βασιλείας de les que Estobeu va preservar alguns fragments.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diotògenes

Diotima

Diòtima de Mantinea (en grec Διοτίμα) és un personatge que apareix en El convit de Plató i explica el concepte d'Eros, l'amor.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Diotima

Domní de Larisa

Domní de Larisa (Domninus) fou un matemàtic i filòsof grec del.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Domní de Larisa

Dromó (filòsof)

Dromó (en llatí Dromon, en grec antic Δρομῶν) fou un esclau del filòsof peripatètic Estrató de Làmpsac, que el va manumetre per la seva pròpia voluntat.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Dromó (filòsof)

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Edat antiga

Edèsia

Edèsia (en Αἰδεσία, Aedesia) va ser una filòsofa grega d'Alexandria, del.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Edèsia

Edesi de Capadòcia

Edesi de Capadòcia (Aedesius) va ser un filòsof platònic o més aviat eclèctic que va viure al.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Edesi de Capadòcia

Elicaó

Elicaó o Helicaó (Elicaon o Helicaon, Ἑλικάων) fou un filòsof pitagòric nascut a Rhegion (Rhegium).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Elicaó

Empèdocles

Empèdocles（Ἐμπεδοκλῆς, Empedoklḗs; Acragant, 490 aC-430 aC) va ser un poeta, metge i filòsof grec pluralista. A l'antiga Grècia també fou considerat dramaturg i profeta. La seva obra, que es conserva en alguns fragments, és escrita en hexàmetres.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Empèdocles

Enòmau de Gàdara

Enòmau va ser un filòsof cínic grec natural de Gàdara que vivia en temps de l'emperador Adrià o una mica després.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Enòmau de Gàdara

Enees de Gaza

Enees de Gaza (Aeneas Gazeus) fou un filòsof platònic grec nascut a Gaza que va florir vers el 487.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Enees de Gaza

Enesidem

Enesidem (en grec antic: Ainesidemos, en llatí: Aenesidemus) va ser un cèlebre filòsof escèptic nascut segons Diògenes Laerci a Cnossos a Creta i segons Foci a Eges.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Enesidem

Epígenes de Cefísia

Epígenes de Cefísia (en llatí Epigenes, en grec antic Ἐπιγέτης) fou un filòsof grec fill d'Antífon, nascut al demos àtic de Cefísia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Epígenes de Cefísia

Epictet

Epictet (Epictetus, en Ἐπίκτητος) va ser un filòsof grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Epictet

Epicur

Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Epicur

Epifam

Epifam (Epiphamus) o Eurífem (Euryphemus, Εὐρύφαμος) fou un filòsof pitagòric grec de Metapontum esmentat per Iàmblic (Iamblichus de Vit. Pyth. 30, 36.). Lisis fou el seu amic i deixeble.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Epifam

Equecràtides

Equecràtides （en llatí Echecratides, en grec antic Ἐχεκρατίδης) fou un filòsof peripatètic que es menciona entre els deixebles d'Aristòtil. En parla únicament Esteve de Bizanci que diu que era natural de Metimna a Lesbos.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Equecràtides

Esara

Esara (Αἴσαρα, «Áisara») fou una filòsofa del grup dels pitagòrics, autora d'un tractat sobre la naturalesa humana del, per bé que es tracta d'una datació obtinguda per l'anàlisi filològica del manuscrit i podria ser una obra posterior escrita deliberadament en un estil arcaitzant).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Esara

Espeusip

Espeusip (Speusippus; entre els anys 393 aC i 339 aC) va ser un filòsof grec deixeble de Plató, nadiu d'Atenes i fill d'Eurimedó i Potona, la germana de Plató.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Espeusip

Estrató de Làmpsac

Estrató de Làmpsac (en llatí Straton, en grec antic), nascut entre el 340 aC i el 330 aC i mort el 268 aC o potser el 269 aC, va ser un important filòsof peripatètic nadiu de Làmpsac, tutor de Ptolemeu II Filadelf.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Estrató de Làmpsac

Eubúlides de Milet

Eubúlides de Milet (Eubulides, Εὐβουλίδης) fou un filòsof grec de l'escola megàrica.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eubúlides de Milet

Eubi

Eubi, en llatí Eubius, en grec antic Εὔβιος, fou un filòsof estoic grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eubi

Euclides de Mègara

Euclides de Mègara (Εὐκλείδης) fou un filòsof grec nadiu de Mègara.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Euclides de Mègara

Eudem de Rodes

Eudem de Rodes (en grec: Εὔδημος) va ser un filòsof grec i el primer historiador de la ciència, que va viure al tombant del.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eudem de Rodes

Eufant

Eufant (Euphantus, Εὔφαντος) fou un filòsof pitagòric i poeta tràgic grec nascut a Olint al.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eufant

Eufrasi

Eufrasi (Euphrasius) fou un filòsof grec de l'escola neoplatònica que fou deixeble d'Iàmblic.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eufrasi

Eufrates (filòsof)

Eufrates, en llatí Euphrates, en grec antic Εὐφράτης, fou un destacat filòsof estoic grec del temps de l'emperador Adrià.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eufrates (filòsof)

Eufrànor (filòsof pitagòric)

Eufrànor (Euphranor) fou un filòsof pitagòric grec esmentat per Ateneu de Nàucratis, que diu que va ser autor d'un llibre sobre flautes i músics de flauta (Περὶ αὐλῶν καί περὶ αὐλητῶν).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eufrànor (filòsof pitagòric)

Eufrànor de Selèucia

Eufrànor (Euphranor) fou un filòsof grec nascut a Selèucia deixeble de Timó i seguidor de la seva escola escèptica.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eufrànor de Selèucia

Eumàrides

Eumàrides (Eumaridas, Εὐμαρίδας) fou un filòsof pitagòric nascut a l'illa de Paros.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eumàrides

Eumel (filòsof)

Eumel (en llatí Eumelus, en grec antic Εὔμηλος) fou un filòsof peripatètic grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eumel (filòsof)

Eurimedont de Tarant

Eurimedont de Tàrent (Eurymedon) fou un filòsof pitagòric grec nascut a Tarant, a la Magna Grècia, només conegut per una menció de Iàmblic de Calcis (Vit. Pyth. 36).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eurimedont de Tarant

Eurit

Eurit (Euritus, Εὔρυτος) fou un destacat filòsof pitagòric que esmenta Iàmblic, que diu que era nadiu de Crotona en un passatge, i en un altre el situa entre els pitagòrics tarentins.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eurit

Eusebi de Mindos

Eusebi de Mindos (Eusebius) va ser un filòsof neoplatònic nascut a Mindos de Cària contemporani d'Eunapi, qui el menciona i diu que era part de la «cadena daurada» dels neoplatònics.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eusebi de Mindos

Eustaci de Capadòcia

Eustaci de Capadòcia (Eustathius) fou un filòsof neoplatònic grec, deixeble de Iàmblic i d'Edesi de Capadòcia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eustaci de Capadòcia

Eutidem (filòsof)

Eutidem (en llatí Euthydemus, en grec antic Εὐθύδημος) fou un filòsof grec, fill de Diocles, i deixeble de Sòcrates.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Eutidem (filòsof)

Euxè d'Heraclea

Euxè (en llatí Euxenus, en grec antic Εὔξενος) va ser un filòsof pitagòric grec nascut a Heraclea, que fou mestre d'Apol·loni de Tíana.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Euxè d'Heraclea

Euxiteu

Euxiteu (Euxitheus Εὐξίθεος) fou un filòsof pitagòric grec del que Ateneu de Naucratis esmenta la seva creença: les animes de tots els homes són confinades als cossos pels déus per càstig i si no s'hi queden el temps establert pels déus les animes estaven exposades a sofriments més grans.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Euxiteu

Evandre de Focea

Evandre (en Evander) fou un filòsof grec nadiu de Focea que va ser el deixeble i successor (escolarca) de Làcides al capdavant de l'Acadèmia platònica circa l'any 215 aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Evandre de Focea

Evèmer

Evèmer (Evemerus o Euhemerus) fou un filòsof de l'antiga Grècia de final del.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Evèmer

Fantó

Fantó (en Φάντων Phántōn) fou un filòsof pitagòric grec nadiu de Fliünt.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Fantó

Favorí (filòsof)

Favorí (en llatí Favorinus, en grec antic Φαβωρῖνος) fou un filòsof grec, seguidor d'Aristòtil i de l'escola peripatètica.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Favorí (filòsof)

Fedó

Fedó (Phaedon) o Quant a l'ànima (grec clàssic) és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l'ànima, ambientat en les darreres hores de vida de Sòcrates, en què apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i en què, com conta el diàleg, no va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Fedó

Filolau

Filolau (Φιλόλαoς, Philólaos; Crotona, vers 480 aC) fou un matemàtic i filòsof pitagòric grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Filolau

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Filosofia

Filosofia antiga

La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Filosofia antiga

Filosofia medieval

S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Filosofia medieval

Gòrgias de Leontins

Gòrgias de Leontins (Gorgias, Γοργίας; 483–375 BC) fou un orador i filòsof grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Gòrgias de Leontins

Glaucó (germà de Plató)

Glaucó (en llatí Glaucon, en grec antic Γλαύκων) fou fill d'Aristó i germà de Plató.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Glaucó (germà de Plató)

Harpocratió d'Argos

Harpocratió d'Argos (en llatí Harpocration, en grec antic Ἁρποκρατίων) fou un filòsof platònic grec nascut a Argos.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Harpocratió d'Argos

Hípies d'Elis

Elis, ciutat natal d'Hípies Hípies d'Elis (Hippias) fou un sofista i filòsof grec nadiu d'Elis.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hípies d'Elis

Hecató

Hecató, en llatí Hecaton, en grec antic Ἑκάτων, fou un filòsof estoic grec nascut a Rodes.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hecató

Hegèsies de Cirene

Hegèsies de Cirene (Hegesias) fou un filòsof grec nascut a Cirene, que segons Diògenes Laerci fou deixeble de Parèbates.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hegèsies de Cirene

Helicó de Cízic

Helicó (Helicon) fou un filòsof grec nascut a Cízic que fou amic i deixeble de Plató.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Helicó de Cízic

Heliodor (filòsof)

Heliodor, en llatí Heliodoros, en grec antic, fou un filòsof estoic grec que durant el regnat de Neró es va convertir en un dels famosos delatores.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Heliodor (filòsof)

Heracleodor

Heracleodor (Heracleodorus) fou un filòsof grec deixeble de Plató que, al cap d'un temps com a alumne seu, començà a negligir els seus principis, cosa que va suscitar una lletra crítica de Demòstenes, que havia estat company seu com a deixeble de Plató.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Heracleodor

Heracli (filòsof)

Heracli (Heraclius) va ser un filòsof cínic grec que va florir cap al.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Heracli (filòsof)

Heraclides Pòntic

Heraclides (Heracleides Ponticus; -), fill d'Eutífron, fou un filòsof de l'antiga Grècia nascut a Heraclea del Pont (actualment Karadeniz Ereğli, Turquia).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Heraclides Pòntic

Heraclit

Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Heraclit

Heraclit (filòsof peripatètic)

Heraclit (en llatí Heracleitus, en grec antic) fou un filòsof peripatètic grec, que menciona Plutarc (Adversus Colotem. p. 1115), i diu que va ser l'autor d'una obra que portava el títol de Ζωροάστρης (Zoroastres).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Heraclit (filòsof peripatètic)

Heraclit de Tir

Heraclit de Tir (en llatí Heracleitus, en grec antic) fou un filòsof acadèmic grec nascut a Tir, a Fenícia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Heraclit de Tir

Hermarc

Hermarc (Hermarchus) va ser un filòsof grec de l'escola epicúria, fill d'Agermarc, un home pobre de Mitilene.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermarc

Hermàgores d'Amfípolis

Hermàgores d'Amfípolis, en llatí Hermagoras, en grec antic, fou un filòsof estoic grec, deixeble de Perseu, l'esclau i després llibert de Zenó que va viure cap al a la cort d'Antígon II Gònates.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermàgores d'Amfípolis

Hermí

Hermí - Herminus, - fou un filòsof peripatètic contemporani de Demonax que va escriure comentaris sobre diverses obres d'Aristòtil.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermí

Hermòcrates (filòsof)

Hermòcrates (en llatí Hermocrates, en grec antic Ἑρμοκράτης) fou un filòsof grec, deixeble de Sòcrates.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermòcrates (filòsof)

Hermòfil

Hermòfil (Hermophylus, Hermophylos), fou un filòsof grec, la característica principal del qual és que era cec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermòfil

Hermògenes (filòsof)

Hermògenes (en llatí Hermogenes, en grec antic), fill d'Hipònic i germà del ric Càl·lies, fou un filòsof grec, que Plató va introduir en el seu diàleg Cràtil com un dels interlocutors, on sostenia que totes les paraules d'un idioma significaven el que les persones acordaven entre elles.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermògenes (filòsof)

Hermòtim (filòsof)

Hermòtim (en llatí Hermotimus, en grec antic Ἑρμότιμος) fou un filòsof grec, fill de Menècrates En parla Llucià de Samosata que el fa un dels oradors d'un dels seus diàlegs titulat Ἑρμότιμος, ἢ περὶ αἱρέσεων ("Hermotimos e peri aireseon" Hermòtim o el convenciment).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermòtim (filòsof)

Hermes Trismegist

Hermes Trismegist (Hermes Trismegistus, Ἑρμῆς i Ἑρμῆς Τρισμέγιστος, 'tres cops gran') va ser un filòsof neoplatònic grec, autor de moltes obres, algunes de les quals es conserven en grec o en traducció llatina.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermes Trismegist

Hermip d'Esmirna

Hermip d'Esmirna (Hermippus) fou un destacat filòsof grec anomenat pels escriptors com "el cal·limacà", del qual es dedueix que fou deixeble de Cal·límac.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermip d'Esmirna

Hermodor (filòsof epicuri)

Hermodor (Hermodorus) va ser un filòsof epicuri grec del qual només fa menció Llucià (Ἰκαρομένιππος. 16), qui el qualifica de filòsof i només en diu que va cometre perjuri per un suborn de mil dracmes.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermodor (filòsof epicuri)

Hermodor de Siracusa

Hermodor de Siracusa (en Hermodorus) va ser un filòsof de l'antiga Grècia deixeble de Plató.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermodor de Siracusa

Hermotim de Clazòmenes

Hermotim de Clazòmenes (Hermotimus) fou un filòsof grec del esmentat per Llucià, segons el qual era de l'escola pitagòrica, i li atribueix haver estat el primer de tenir la idea, que després Anaxàgores s'atribuí a ell mateix, que la ment era la causa de totes les coses.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hermotim de Clazòmenes

Hestieu de Tàrent

Hestieu (en llatí Hestiaeus, en grec antic Έστιαἷος) era un filòsof grec nascut a Tàrent a la Magna Grècia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hestieu de Tàrent

Hestieu del Pont

Hestieu, en llatí Hestiaeus, en grec antic Έστιαἷος, fou un filòsof grec nascut al Pont, que és esmentat únicament per Ateneu de Naucratis.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hestieu del Pont

Hièrocles d'Alexandria

Hièrocles d'Alexandria (Hierocles) fou un filòsof neoplatònic grec de mitjan.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hièrocles d'Alexandria

Hièrocles d'Hil·larima

Hièrocles d'Hil·larima, en llatí Hierocles, en grec antic, fou un filòsof grec que segons Esteve de Bizanci era atleta de jove, nascut a Hyllarima a Cària.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hièrocles d'Hil·larima

Hicetes (filòsof)

Hicetes (Hicetes) fou un filòsof pitagòric grec natural de Siracusa que va viure entre el 400 aC i el 350 aC aproximadament.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hicetes (filòsof)

Hilari de Bitínia

Hilari de Bitínia (en llatí Hilarius, en grec) fou un pintor i filòsof grec que va viure durant el regnat de l'emperador Valent (364-379).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hilari de Bitínia

Hiparc de Tebes

Hiparc (en llatí Hipparchus, en grec antic Ἵππαρχος) fou un filòsof grec pitagòric originari de Tebes, contemporani de Lisis, el mestre d'Epaminondes, circa el 380 aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hiparc de Tebes

Hipàs de Metapont

Hipàs de Metapont (Hippasus) era un filòsof presocràtic, membre de l'escola pitagòrica.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hipàs de Metapont

Hipòcrates de Quios

Algunes solucions falses aparentment reals van donar durant molt de temps falses esperances sobre la resolució del problema de la quadratura del cercle. En aquest dibuix, l'àrea de la figura ombrejada és igual a l'àrea del triangle ABC (trobat per Hipòcrates de Quios) Hipòcrates de Quios (Hippocrates) fou un filòsof pitagòric que va viure vers el 460 aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hipòcrates de Quios

Hipòstrat (filòsof)

Hipòstrat (en llatí Hippostratus, en grec antic) fou un filòsof pitagòric grec nadiu de Crotona a la Magna Grècia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hipòstrat (filòsof)

Hipó de Règion

Hipó de Règion (Hippon) fou un filòsof grec probablement nadiu de RègionHipòlit, I 16.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hipó de Règion

Hipomedont d'Eges

Hipomedont (en Hippomedon) fou un filòsof pitagòric grec, nadiu d'Eges de Macedònia o bé d'Argos.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hipomedont d'Eges

Hippòstenes

Hipòstenes (Hippostenes) fou el nom de, com a mínim, dos filòsofs pitagòrics grecs esmentats per Iàmblic.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Hippòstenes

Història de la filosofia

La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Història de la filosofia

Iàmblic d'Apamea

Iàmblic d'Apamea (Iamblichus) fou un filòsof neoplatònic grec del, contemporani de l'emperador Julià l'Apòstata i de Libani, que va néixer a Apamea.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Iàmblic d'Apamea

Iàmblic de Calcis

Iàmblic de Calcis (-) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis, a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom (Iàmblic de Babilònia).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Iàmblic de Calcis

Idomeneu de Làmpsac

Idomeneu (Idomeneus) va ser un filòsof epicuri grec que va florir entre els anys 310 aC-270 aC, nadiu de Làmpsac i deixeble d'Epicur.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Idomeneu de Làmpsac

Isidor de Gaza

Isidor de Gaza (Isidorus) va ser un filòsof neoplatònic grec amic de Procle i de Marí al que va succeir com a cap de l'escola neoplatònica, però més endavant es va retirar a la vida privada.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Isidor de Gaza

Jàson de Nisa

Jàson de Nisa (en llatí Jason, en grec antic) (segle I aC) fou un filòsof estoic grec nascut a Nisa (Nysa), fill de Menècrates i per part de mare net de Posidoni, que va ser el seu mestre i al que va succeir.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Jàson de Nisa

Jerònim de Rodes

Jerònim de Rodes (en llatí Hieronimus, en grec antic) fou un filòsof peripatètic grec (encara que Ciceró li qüestiona aquesta condició) deixeble d'Aristòtil i contemporani d'Arcesilau de Pítana, que va viure cap al final del i al segle III aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Jerònim de Rodes

Julià el Mag

Julià el Mag (Julianus Theurgus) va ser un teürg que va viure en temps de l'emperador Marc Aureli, el dC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Julià el Mag

Lampre d'Èritres

Lampre d'Èritres (Lamprus) fou un filòsof de l'antiga Grècia de l'escola peripatètica conegut només per una referència de la Suïda, que diu que va ser el mestre d'Aristoxen de Tàrent.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lampre d'Èritres

Lísies de Tars

Lísies de Tars (en llatí Lysias, en grec) va ser un filòsof grec nadiu de la ciutat de Tars a Cilícia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lísies de Tars

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lògica

Leònides (filòsof)

Leònides, en llatí Leonidas, en grec antic, fou un antic filòsof estoic grec natural de l'illa de Rodes probablement del.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Leònides (filòsof)

Lesbonax (filòsof)

Lesbònax (en grec), fill de Potamó de Mitilene, va ser un filòsof i sofista grec que va viure en temps de l'emperador August.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lesbonax (filòsof)

Leucip

Leucip (Leucippus) fou, si és que realment existí (fet negat per Epicur), un filòsof grec originari d'Elis o de Milet, o potser d'Abdera.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Leucip

Licó de Troas

Licó de Troas (Λύκων, Lycon), fill d'Astiànax, fou un distingit filòsof peripatètic deixeble d'Estrató de Làmpsac, al qual va succeir al capdavant de l'escola peripatètica l'any 272 aC (127ª olimpíada) i va exercir el càrrec durant 44 anys.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Licó de Troas

Lisíades

Lisíades (Lysiades) va ser un filòsof epicuri atenès.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lisíades

Lisímac (tutor d'Àtal)

Lisímac (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) fou un filòsof grec que esmenta Ateneu de Naucratis com un dels tutors del rei Àtal de Pèrgam.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lisímac (tutor d'Àtal)

Lisis (filòsof)

Lisis (Lysis) fou un destacat filòsof pitagòric grec que va haver de fugir d'Itàlia (Magna Grècia) durant la persecució de la secta i va anar a Tebes on fou el mestre d'Epaminondes, que el va tenir sempre en alta consideració, però aquest Epaminondes no pot ser el famós general tebà, ja que Pitàgores va morir vers el 498 aC i Epaminondes no va néixer fins al 418 aC, i probablement la informació es refereix a un altre Epaminondes.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lisis (filòsof)

Lleó de Metapont

Lleó de Metapont (en llatí Leo o Leon Metapontus, en grec antic) fou un filòsof pitagòric grec natural de Metapontum.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lleó de Metapont

Lleonci Filòsof

Lleonci Filòsof o Lleonci Sofista (Leontius) fou un destacat atenenc, filòsof i sofista, pare d'Atenais (Eudòxia Augusta).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Lleonci Filòsof

Màxim d'Efes

Màxim d'Efes (Maximus Ephesius) va ser un filòsof neoplatònic grec mestre de l'emperador Julià l'Apòstata.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Màxim d'Efes

Màxim d'Eges

Màxim d'Eges (Maximus Aegiensis) fou un filòsof grec natural d'Eges de Cilícia que va viure probablement al o bé entre la part final del segle I aC i la primera part del.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Màxim d'Eges

Màxim de l'Epir

Màxim Epirota o Màxim de l'Epir (en llatí Maximus Epirota, en grec) fou un filòsof grec natural de l'Epir encara que també podria haver nascut a Constantinoble.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Màxim de l'Epir

Mètrocles

Metrocles (Metrocles) fou un filòsof grec que va viure als segles IV i III aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Mètrocles

Melissos de Samos

Melissos de Samos fou un filòsof de l'escola d'Elea i almirall de Samos, que visqué al.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Melissos de Samos

Menedem d'Erètria

Menedem (en Menedemus), fill de Clístenes, fou un filòsof grec nadiu d'Erètria, de la família dels teopròpides, però de naixement pobre.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Menedem d'Erètria

Menedem el Cínic

Menedem (en Μενέδημος; en Menedemus) fou un filòsof cínic grec que va viure al.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Menedem el Cínic

Menelau d'Anea

Menelau d'Anea (en llatí Menelaus, en grec antic Μενέλαος) fou un filòsof grec natural d'Anea (Anaea) a Cària.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Menelau d'Anea

Menip

Menip (Menippus) va ser un filòsof cínic originari de la ciutat de Gàdara, a Celesíria, que va viure el.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Menip

Metaclides

Metaclides (en grec Metacleides) va ser un filòsof peripatètic grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Metaclides

Metrodor d'Atenes

Metrodor d'Atenes (Metrodorus) fou un pintor i filòsof grec molt distingit, que va viure al.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Metrodor d'Atenes

Metrodor d'Escepsis

Metrodor d'Escepsis (Metrodorus) fou un filòsof i polític natural d'Escepsis, contemporani i amic de Demetri d'Escepsis.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Metrodor d'Escepsis

Metrodor d'Estratonice

Metrodor d'Estratonice (Metrodorus) va ser un filòsof grec nadiu d'Estratonice, a Cària, deixeble de l'escola dels epicuris, encara que més tard es va unir als seguidors de les doctrines escèptiques de Carnèades.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Metrodor d'Estratonice

Metrodor de Cos

Metrodor de Cos (Metrodorus), fill d'Epicarm i net de Tirs, fou un filòsof grec de l'illa de Cos, que va estudiar, com altres membres de la seva família, filosofia pitagòrica i també medicina, activitat de molta tradició a l'illa.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Metrodor de Cos

Metrodor de Làmpsac el Jove

Metrodor (Metrodorus) va ser un filòsof grec nadiu d'Atenes o de Làmpsac, però més probablement de la primera ciutat, atès que se sap que el seu germà Timòcrates era atenenc del dem de Potamos, tribu de Leontis.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Metrodor de Làmpsac el Jove

Mia

Mia és un nom de pila femení, originat com a hipocorístic de diversos noms no relacionats.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Mia

Mnèsarc (filòsof)

Mnèsarc, en llatí Mnesarchus, en grec antic, fou un filòsof estoic grec deixeble de Paneci o Paneti.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Mnèsarc (filòsof)

Mnesístrat

Mnesístrat (Mnesistratus) fou un filòsof grec nadiu de Tasos i deixeble de Plató.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Mnesístrat

Nausífanes

Nausífanes (en grec, Nausiphanes) va ser un filòsof que visqué durant el.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Nausífanes

Nicandre d'Alexandria

Nicandre d'Alexandria (en llatí Nicander, en grec antic) fou un filòsof peripatètic grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Nicandre d'Alexandria

Nicareta de Mègara

Nicareta (en grec antic: Νικαρέτη, Nikarétē) va ser una filòsofa nascuda a Mègara que segons Ateneu de Naucratis era de bona família i educació.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Nicareta de Mègara

Nicòmac de Gèrasa

Nicòmac (en Nicomachus Gerasenus; c. 60 - 120 dC) fou un matemàtic de l'antiga Grècia natural de Gèrasa (Síria).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Nicòmac de Gèrasa

Nimfidià

Nimfidià (Nymphidianus) fou un filòsof neoplatònic grec nadiu d'Esmirna que visqué en temps de l'emperador Julià l'Apòstata.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Nimfidià

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Occident

Olimpiodor (filòsof aristotèlic)

Olimpiodor (Olympiodorus) fou un filòsof aristotèlic grec resident a Alexandria autor d'un comentari sobre la Meteorologica d'Aristòtil.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Olimpiodor (filòsof aristotèlic)

Olimpiodor (filòsof platonic)

Olimpiodor (Olympiodorus) fou un filòsof platònic grec contemporani d'Isidor de Pelúsion, el qual, en una de les seves cartes, li retreu de no seguir els preceptes de Plató i de portar una vida d'indolència.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Olimpiodor (filòsof platonic)

Olimpiodor el Jove

Olimpiodor (Olympiodorus) fou un filòsof neoplatònic grec de l'Escola d'Alexandria, el darrer de certa importància dins d'aquesta tendència filosòfica.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Olimpiodor el Jove

Olimpiodor el Vell

Olimpiodor (Olympiodorus) fou un filòsof peripatètic grec que va ensenyar a Alexandria, on va tenir com a deixeble a Procle, que va cridar tant l'atenció del mestre que volia que es casés amb la seva filla.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Olimpiodor el Vell

Onates de Crotona

Onates (Ονάτας, Onátas) fou un filòsof pitagòric grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Onates de Crotona

Orígenes el Pagà

Orígenes (Origenes) fou un filòsof platònic grec d'època incerta.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Orígenes el Pagà

Panàret

Panàret (Panaretus) fou un filòsof grec deixeble d'Arcesilau de Pítana, el fundador de la Nova Acadèmia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Panàret

Paniassis d'Halicarnàs el Jove

Paniasis d'Halicarnàs (Panyassis), fill de Diodes, va ser un filòsof grec i endeví que practicava l'oniromància originari d'Halicarnàs.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Paniassis d'Halicarnàs el Jove

Pantè d'Alexandria

Pantè, en llatí Pantaenus, en grec antic - (Alexandria o Sicília, - Alexandria, 211 post.) fou un filòsof i teòleg grec, apologista cristià i preceptor de Climent d'Alexandria.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Pantè d'Alexandria

Pantedos

Pantedos (Panthoedus) fou un filòsof dialèctic grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Pantedos

Parmènides

Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Parmènides

Parmenisc de Metapontum

Parmenisc de Metapontum (en llatí Parmeniscus, en grec antic) fou un filòsof pitagòric grec nadiu de Metapontum que va viure segurament cap a la meitat del segle V aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Parmenisc de Metapontum

Patró (filòsof)

Patró (Patrob) va ser un filòsof epicuri grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Patró (filòsof)

Pàmfil de Samos

Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic) fou un filòsof grec deixeble de Plató, que és recordat només perquè Epicur a la seva joventut, el va escoltar a l'illa de Samos on vivia i d'on segurament era nadiu.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Pàmfil de Samos

Pàncrates d'Atenes

Pàncrates (Pancrates) fou un filòsof cínic grec que va viure a la primera meitat del, en temps d'Adrià i dels Antonins.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Pàncrates d'Atenes

Peregrí Proteu

Peregrí Proteu (Peregrinus Proteus) va ser un filòsof cínic grec nascut a Pàrion (Hel·lespont) que va viure al.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Peregrí Proteu

Perseu de Cítion

Perseu (en Persaeus) fou un filòsof grec natural de Cítion (Xipre).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Perseu de Cítion

Pirró d'Elis

Πύρρων Pirró d'Elis (en llatí: Pyrrion i en grec) (360 aC - 270 aC) fou un filòsof grec, creador de l'escepticisme com a corrent filosòfic (corrent ja suggerit parcialment per alguns sofistes i megàrics), natural d'Elis, ciutat provincial al nord-oest del Peloponès, a Grècia; fill de Pleistarc i d'una família pobre, fou el primer filòsof escèptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofia (tot i que alguns sofistes abans que ell ja practicaven un dubte radical en la seva filosofia).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Pirró d'Elis

Pitàgores

Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Pitàgores

Pitó d'Enos

Pitó d'Enos (Python) fou un filòsof peripatètic grec nadiu d'Enos, a Tràcia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Pitó d'Enos

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Plató

Plutarc d'Atenes

Plutarc d'Atenes (Plutarchus; vers 350 - 430), fill de Nestori, fou un filòsof neoplatònic grec que va dirigir l'escola neoplatònica d'Atenes al començament del.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Plutarc d'Atenes

Polístrat (filòsof)

Polístrat (Polystratus) va ser un filòsof epicuri grec que va succeir Hermarc al capdavant de la direcció de l'escola epicúria, i ell al seu torn va ser succeït per Dionís.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Polístrat (filòsof)

Polemarc de Tàrent

Polemarc de Tàrent (en llatí Polemarchus, en grec antic Πολέμαρχος) era un filòsof grec possiblement nadiu de Tàrent que apareix a la llista de filòsofs pitagòrics de Iàmblic de Calcis.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Polemarc de Tàrent

Polemó (geògraf)

Polemó, en llatí Polemon, en grec antic, fill d'Evegetes, fou un filòsof i geògraf grec, ciutadà atenenc, però que hauria nascut en un altre lloc (s'esmenten Ílion, Samos i Sició).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Polemó (geògraf)

Polemó d'Atenes

Polemó d'Atenes (Polemon; ? - 276 aC), fill de Filòstrat, fou un filòsof platònic grec que va ser un director de l'Acadèmia platònica el.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Polemó d'Atenes

Potamó d'Alexandria

Potamó d'Alexandria (en llatí Potamon, en grec antic) fou un filòsof grec d'Alexandria D'aquest filòsof se'n te notícia a partir de Diògenes Laerci, Porfiri i Suides.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Potamó d'Alexandria

Praxifanes

Praxifanes (en llatí Praxiphanes, en grec antic Πραξιφάνης) fou un filòsof peripatètic nadiu bé de Mitilene, a Lesbos, segons Climent d'Alexandria o bé de Rodes, diu Estrabó.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Praxifanes

Pròdic de Ceos

Pròdic de Ceos (Πρόδικος) fou un sofista i filòsof grec del.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Pròdic de Ceos

Procle de Mal·los

Procle (Proclus, Πρόκλος; de malnom Mallotes, Μαλλώτης 'de Mal·los') fou un filòsof estoic grec nadiu de Mal·los, a Cilícia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Procle de Mal·los

Protàgores

Protàgores d'Abdera (Πρωταγόρας en grec, vora el 486 aC-411 aC) fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera, segons diversos testimonis (només Èupolis el considera nadiu de Tios).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Protàgores

Ptolemeu (filòsof peripatètic)

Ptolemeu (en llatí Ptolemaeus, en grec Πτολεμαίος) fou un sofista i filòsof peripatètic d'origen grec, del començament del.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ptolemeu (filòsof peripatètic)

Ptolemeu (filòsof platònic)

Ptolemeu fou un filòsof platònic, d'origen grec, que va viure probablement al i és esmentat per Proclus a la seva obra sobre els diàlegs de Timeu de Plató.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ptolemeu (filòsof platònic)

Ptolemeu d'Alexandria

Ptolemeu d'Alexandria (Ptolemaeus) era el nom de dos deixebles d'Epicur que es distingien perquè un tenia el sobrenom de Melas (ὁ μέλας 'el fosc') i l'altre el de Leukos (ὁ λευκός 'el clar'), segons que diu Diògenes Laerci.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ptolemeu d'Alexandria

Ptolemeu de Cirene

Ptolemeu de Cirene (en llatí Ptolemaeus, en Grec antic Πτολεμαίος) fou un filòsof escèptic grec del.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ptolemeu de Cirene

Ptolemeu de Nàucratis

Ptolemeu de Nàucratis (Πτολεμαῖος), anomenat Marató, fou un sofista de l'antiga Grècia, deixeble i oient d'Herodes Àtic, imitador de Polemó Antoni i oponent d'Heraclides de Lícia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Ptolemeu de Nàucratis

Querècrates

Querècrates (Chaerecrates, Χαιρεκράτης) fou un filòsof grec, deixeble de Sòcrates, que estudià amb molta atenció.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Querècrates

Querefont

Querefont (en llatí Chaerephon, en grec antic Χαιρεφῶν) fou un filòsof atenenc del demos d'Esfet (Sphettus), deixeble i amic de Sòcrates.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Querefont

Queremó d'Alexandria

Queremó d'Alexandria (en grec antic Χαιρήμων Kerémon) va ser un astròleg, escriptor, historiadori filòsof estoic, cap de la biblioteca d'Alexandria o almenys de la part situada al temple de Serapis, durant el.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Queremó d'Alexandria

Raonament

El raonament és una facultat mental que permet resoldre problemes mitjançant la raó, és a dir, per una activitat mental que consisteix a enllaçar un conjunt de proposicions entre si per donar suport o justificar una idea.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Raonament

Sal·lusti d'Èmesa

Sal·lusti (Sallustius) fou un filòsof cínic de certa importància que va viure al.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sal·lusti d'Èmesa

Sàtir (filòsof)

Sàtir (en llatí Satyrus, en grec antic) fou un filòsof peripatètic i historiador grec que va viure abans del temps de Ptolemeu IV Filopàtor.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sàtir (filòsof)

Símmies de Tebes

Símmies de Tebes (Simmias), fou un filòsof grec, el primer deixeble del pitagòric Filolau i després amic i deixeble de Sòcrates. Se sap d'aquesta amistat a través de l'obra de Xenofont Memorabilia. Hi ha dos diàlegs de Plató en els que apareix un personatge anomenat Símmies com interlocutor de Sòcrates, un és el Fedó i l'altre el Critó.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Símmies de Tebes

Sòcrates

Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sòcrates

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Segle III aC

Segle V aC

El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Segle V aC

Segle VI aC

El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constitueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Segle VI aC

Sext de Queronea

Sext de Queronea, en llatí Sextus, en grec antic fou un filòsof estoic grec, nebot de Plutarc i un dels mestres de l'emperador Marc Aureli.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sext de Queronea

Sext Empíric

Sext Empíric va ser un metge i filòsof en el.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sext Empíric

Simó d'Atenes

Simó d'Atenes en grec antic, fou un filòsof grec deixeble de Sòcrates i comerciant de cuiro pel que fou també anomenat Simó l'assaonador (de pells) (Simon Coriarius).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Simó d'Atenes

Simplici (filòsof)

Simplici (Simplicius) va ser un filòsof grec nadiu de Cilícia deixeble d'Ammoni a Alexandria.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Simplici (filòsof)

Sirià d'Alexandria

Sirià (Syrianus) fou un filòsof neoplatònic grec del nadiu d'Alexandria i fill de Filoxen.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sirià d'Alexandria

Sosígenes (filòsof)

Sosígenes d'Alexandria (Sosigenes) fou un filòsof peripatètic i astrònom suposadament nascut a Alexandria d'Egipte, però grec de nació.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sosígenes (filòsof)

Sotió d'Alexandria (segle I)

Sotió d'Alexandria (en llatí Sotion, en grec antic Σωτίων) fou un filòsof grec nadiu d'Alexandria que va florir al començament del en el regnat de Tiberi.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sotió d'Alexandria (segle I)

Sotió d'Alexandria (segle III aC)

Sotió d'Alexandria (en llatí Sotion, en grec antic Σωτίων) fou un filòsof grec que va florir al final del segle III aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Sotió d'Alexandria (segle III aC)

Tacià

Tacià (en llatí Tatianus, en grec Τατιανός) va ser un escriptor romà cristià del, nadiu d'Assíria, però educat en religió i filosofia a Grècia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Tacià

Tales de Milet

Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Tales de Milet

Teages

Teages (Theages) fou un filòsof pitagòric grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teages

Teano (filòsofa)

Teano (Theano) fou la més cèlebre de les dones filòsofes de l'escola pitagòrica, suposadament la dona de Pitàgores i mare amb aquest de Damo, Telauges, Mnèsarc, Mia i Arignota (hi ha, però, diverses versions que la fan filla de Pitonax de Creta, o de Brontí de Crotona, o esposa de Brontí i una deixebla de Pitàgores).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teano (filòsofa)

Teetet de la Lòcrida

Teetet (en Theaetetus) fou un filòsof pitagòric grec que va viure probablement al segle V aC.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teetet de la Lòcrida

Teles

Teles (Teles) fou un filòsof grec originari de Mègara.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teles

Temisti

Temisti (en llatí Themistius, en grec antic) (entre els anys 317 i 390) va ser un distingit retòric i filòsof grec, anomenat Eufrades (per la seva eloqüència), nadiu de Paflagònia, fill d'Eugeni, que també era un filòsof distingit, i a qui Temisti menciona més d'una vegada.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Temisti

Teodor Asineu

Teodor Asineu (Theodorus Asinaeus) fou un filòsof neoplatònic grec nadiu d'Àsine, un dels neoplatònics més destacats de l'època tardana.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teodor Asineu

Teodor Ateu

Teodor Ateu o Teodor Cirenaic (en llatí Theodorus Cyrenaicus, en grec antic Θεόδωρος) fou un filòsof grec de l'escola cirenaica, d'una branca que va prendre el nom de teodorians (theodorusiani, Θεοδωρεῖοι "theodoreioi").

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teodor Ateu

Teodor Cinulc

Teodor Cinulc (Theodorus Cynulcus) és un dels protagonistes del Deipnosofistes d'Ateneu de Naucratis.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teodor Cinulc

Teodor de Cirene

Teodor de Cirene (Theodorus) fou un filòsof pitagòric grec del temps de Pèricles, nadiu de Cirene.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teodor de Cirene

Teodosi de Bitínia

Teodosi de Bitínia (Theodosius) va ser un matemàtic i astrònom grec nascut a Bitínia (a l'actual Turquia) al o potser al, cèlebre per ser l'autor de Les Esfèriques, un recull de tots els coneixements coneguts en aquell temps sobre la geometria de les esferes.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teodosi de Bitínia

Teofrast

Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Teofrast

Terpisó

Terpisó (Terpison) fou un filòsof grec, nadiu de Mègara, esmentat per Suides com a deixeble de Sòcrates.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Terpisó

Tiberi (filòsof)

Tiberi (en llatí Tiberius) fou un filòsof i sofista grec d'època desconeguda.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Tiberi (filòsof)

Timó de Fliunt

Timó (Τίμων Tímōn; Fliünt (Argòlida), ca 320 aC - ca 235 aC), fill de Timarc, fou un filòsof escèptic grec i poeta satíric que escrivia en un sistema anomenat silloi (σίλλοι), referit a una sàtira o paròdia filosòfica a l'antiga Grècia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Timó de Fliunt

Timeu de Cízic

Timeu de Cízic (Timaeus) fou un filòsof grec deixeble de Plató.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Timeu de Cízic

Timeu de Crotona

Timeu de Crotona (en llatí Timaeus, en grec antic Τίμαιος) fou un filòsof pitagòric grec, d'època desconeguda, nadiu de Crotona.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Timeu de Crotona

Timeu de Locres

Timeu de Locres (Timaeus) fou un filòsof pitagòric grec nascut a Locres Epizefiris, a la Magna Grècia, i suposadament mestre de Plató, segons Ciceró.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Timeu de Locres

Timeu de Paros

Timeu de Paros (en llatí Timaeus, en grec antic Τίμαιος) va ser un filòsof pitagòric grec, d'època desconeguda, nadiu de l'illa de Paros.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Timeu de Paros

Timoteu de Sinope

Timoteu (Timotheus) va ser un filòsof grec nadiu de Sinope.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Timoteu de Sinope

Trasímac de Calcedó

Trasímac de Calcedó (en llatí Thrasymachus, en grec antic; vers el 450 o 400 aC) fou un sofista grec i un dels primers que va dedicar-se a l'art de la retòrica, nascut a Calcedònia i contemporani de Gòrgies d'Atenes, segons Ciceró i Quintilià.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Trasímac de Calcedó

Valeri Pol·lió

Valeri Pol·lió (en llatí Valerius Pollio) va ser un filòsof grec de l'escola d'Alexandria.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Valeri Pol·lió

Xeníades

Xeníades (en llatí Xeniades, en grec antic Ξενιάδης) va ser un filòsof grec nadiu de Corint que s'acostuma a situar entre els presocràtics.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Xeníades

Xenòcrates de Calcedònia

Xenòcrates de Calcedònia (en llatí Xenocrates, en grec antic) va ser un filòsof grec de Calcedònia, a Bitínia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Xenòcrates de Calcedònia

Xenòfanes de Colofó

Xenòfanes (en Xenophanes; vers 570 aC - 475 aC) va ser un poeta i filòsof de l'antiga Grècia nadiu de Colofó.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Xenòfanes de Colofó

Zenó d'Èlea

Zenó d'Èlea (Zenon; 490 aC-430 aC), fill de Teleutàgores, fou un filòsof presocràtic grec membre de l'escola d'Èlea fundada per Parmènides, originari de la ciutat d'Èlea, empori comercial grec situat a la Magna Grècia, a l'actual regió de Campània, Itàlia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Zenó d'Èlea

Zenó de Cítion

Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Zenó de Cítion

Zenó de Sidó

Zenó fou un filòsof grec epicuri del nadiu de la ciutat de Sidó.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Zenó de Sidó

Zenó de Sidó (fill de Museu)

Zenó de Sidó (Zenon), fill de Museu, fou un filòsof grec del nadiu de Sidó de Fenícia.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Zenó de Sidó (fill de Museu)

Zenó de Tars

Zenó de Tars, en llatí Zenon, en grec antic, fou un filòsof grec, nadiu de Tars, fill de Dioscòrides.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Zenó de Tars

Zeuxis (filòsof)

Zeuxis (en llatí Zeuxis, en grec antic) fou un filòsof grec.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і Zeuxis (filòsof)

427 aC

El 427 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Llista de filòsofs de la Grècia clàssica і 427 aC

També conegut com Filòsofs grecs, Llista de filòsofs de l'Antiga Grècia.

, Aristòtil d'Argos, Aristó d'Alexandria, Aristó de Ceos, Aristó de Quios, Aristeu (filòsof), Aristió (filòsof), Aristip de Cirene, Aristobul d'Alexandria, Aristodem el petit, Aristoxen de Cirene, Aristoxen de Tarant, Arquelau Físic, Arquimedes, Arquites de Tàrent, Asclepíades (filòsof), Asclepíades de Fliünt, Asclepi de Tral·les, Atamant de Posidònia, Atenàgores d'Atenes, Atenàgores de Cumes, Ateneu (filòsof), Ateneu de Selèucia, Atenodor Cananita, Atenodor Cordilió, Atenodor de Solos, Èsquines d'Esfetos, Èsquines de Neàpolis, Àtic (filòsof), Basilides d'Alexandria, Basilides d'Escitòpolis, Bàtil (filòsof), Beronicià, Biant de Priene, Bió de Borístenes, Boet (filòsof epicuri), Boet (filòsof estoic), Boet (filòsof platònic), Boet Sidoni, Brontí, Cal·lístenes d'Olint, Cal·lifont (filòsof), Cal·lip de Corint, Calcidi, Cameleó (filòsof), Carnèades, Carneu, Cèrcides (poeta), Cebes de Tebes, Cerint, Clínies de Tàrent, Cleantes (filòsof), Cleòmenes (filòsof), Clinòmac, Clit de Milet, Clitòmac Àsdrubal, Colotes de Làmpsac, Crates d'Atenes (filòsof), Crates de Mal·los, Crates de Tars, Crates de Tebes, Cratip de Pèrgam, Cràntor de Solos, Crínis, Críties, Crisip, Critó d'Atenes (filòsof), Critó d'Eges, Critobul (filòsof), Critolau de Lícia, Croni, Ctesibi de Calcis, Damasci, Damòfil (filòsof), Damip (filòsof), Damis (filòsof), Damo, Dàrdan d'Atenes, Dífil (filòsof estoic), Dífil (filòsof megàric), Díocles de Cnidos, Demarat (filòsof), Demòcrates (filòsof epicuri), Demòcrates (filòsof pitagòric), Demòcrit, Demòcrit (filòsof platònic), Demòfanes, Demòfil (filòsof), Demònax, Demòtim, Demetri (filòsof platònic), Demetri d'Alexandria, Demetri de Bitínia, Demetri de Súnion, Demetri Lacònic, Demetri Quitres, Dercil·lides (filòsof), Diant d'Efes, Diàgores de Melos, Diòdot (filòsof), Diògenes Apol·loniates, Diògenes d'Abila, Diògenes d'Enoanda, Diògenes d'Esmirna, Diògenes de Babilònia, Diògenes de Ptolemaida, Diògenes de Selèucia, Diògenes de Sició, Diògenes de Sinope, Diògenes de Tars, Diògenes Laerci, Diòtim (filòsof), Dió d'Alexandria, Dicearc de Messana, Dicearc de Tàrent, Diet, Dinòmac, Diocles de Síbaris, Diodor Cronos, Diodor d'Adramítium, Diodor d'Aspendos, Diodor de Tir, Diofant de Siracusa, Dionisi d'Heraclea (filòsof), Dionisi de Calcedònia, Dionisi de Lamptres, Dios (filòsof), Dioscòrides (filòsof), Diotògenes, Diotima, Domní de Larisa, Dromó (filòsof), Edat antiga, Edèsia, Edesi de Capadòcia, Elicaó, Empèdocles, Enòmau de Gàdara, Enees de Gaza, Enesidem, Epígenes de Cefísia, Epictet, Epicur, Epifam, Equecràtides, Esara, Espeusip, Estrató de Làmpsac, Eubúlides de Milet, Eubi, Euclides de Mègara, Eudem de Rodes, Eufant, Eufrasi, Eufrates (filòsof), Eufrànor (filòsof pitagòric), Eufrànor de Selèucia, Eumàrides, Eumel (filòsof), Eurimedont de Tarant, Eurit, Eusebi de Mindos, Eustaci de Capadòcia, Eutidem (filòsof), Euxè d'Heraclea, Euxiteu, Evandre de Focea, Evèmer, Fantó, Favorí (filòsof), Fedó, Filolau, Filosofia, Filosofia antiga, Filosofia medieval, Gòrgias de Leontins, Glaucó (germà de Plató), Harpocratió d'Argos, Hípies d'Elis, Hecató, Hegèsies de Cirene, Helicó de Cízic, Heliodor (filòsof), Heracleodor, Heracli (filòsof), Heraclides Pòntic, Heraclit, Heraclit (filòsof peripatètic), Heraclit de Tir, Hermarc, Hermàgores d'Amfípolis, Hermí, Hermòcrates (filòsof), Hermòfil, Hermògenes (filòsof), Hermòtim (filòsof), Hermes Trismegist, Hermip d'Esmirna, Hermodor (filòsof epicuri), Hermodor de Siracusa, Hermotim de Clazòmenes, Hestieu de Tàrent, Hestieu del Pont, Hièrocles d'Alexandria, Hièrocles d'Hil·larima, Hicetes (filòsof), Hilari de Bitínia, Hiparc de Tebes, Hipàs de Metapont, Hipòcrates de Quios, Hipòstrat (filòsof), Hipó de Règion, Hipomedont d'Eges, Hippòstenes, Història de la filosofia, Iàmblic d'Apamea, Iàmblic de Calcis, Idomeneu de Làmpsac, Isidor de Gaza, Jàson de Nisa, Jerònim de Rodes, Julià el Mag, Lampre d'Èritres, Lísies de Tars, Lògica, Leònides (filòsof), Lesbonax (filòsof), Leucip, Licó de Troas, Lisíades, Lisímac (tutor d'Àtal), Lisis (filòsof), Lleó de Metapont, Lleonci Filòsof, Màxim d'Efes, Màxim d'Eges, Màxim de l'Epir, Mètrocles, Melissos de Samos, Menedem d'Erètria, Menedem el Cínic, Menelau d'Anea, Menip, Metaclides, Metrodor d'Atenes, Metrodor d'Escepsis, Metrodor d'Estratonice, Metrodor de Cos, Metrodor de Làmpsac el Jove, Mia, Mnèsarc (filòsof), Mnesístrat, Nausífanes, Nicandre d'Alexandria, Nicareta de Mègara, Nicòmac de Gèrasa, Nimfidià, Occident, Olimpiodor (filòsof aristotèlic), Olimpiodor (filòsof platonic), Olimpiodor el Jove, Olimpiodor el Vell, Onates de Crotona, Orígenes el Pagà, Panàret, Paniassis d'Halicarnàs el Jove, Pantè d'Alexandria, Pantedos, Parmènides, Parmenisc de Metapontum, Patró (filòsof), Pàmfil de Samos, Pàncrates d'Atenes, Peregrí Proteu, Perseu de Cítion, Pirró d'Elis, Pitàgores, Pitó d'Enos, Plató, Plutarc d'Atenes, Polístrat (filòsof), Polemarc de Tàrent, Polemó (geògraf), Polemó d'Atenes, Potamó d'Alexandria, Praxifanes, Pròdic de Ceos, Procle de Mal·los, Protàgores, Ptolemeu (filòsof peripatètic), Ptolemeu (filòsof platònic), Ptolemeu d'Alexandria, Ptolemeu de Cirene, Ptolemeu de Nàucratis, Querècrates, Querefont, Queremó d'Alexandria, Raonament, Sal·lusti d'Èmesa, Sàtir (filòsof), Símmies de Tebes, Sòcrates, Segle III aC, Segle V aC, Segle VI aC, Sext de Queronea, Sext Empíric, Simó d'Atenes, Simplici (filòsof), Sirià d'Alexandria, Sosígenes (filòsof), Sotió d'Alexandria (segle I), Sotió d'Alexandria (segle III aC), Tacià, Tales de Milet, Teages, Teano (filòsofa), Teetet de la Lòcrida, Teles, Temisti, Teodor Asineu, Teodor Ateu, Teodor Cinulc, Teodor de Cirene, Teodosi de Bitínia, Teofrast, Terpisó, Tiberi (filòsof), Timó de Fliunt, Timeu de Cízic, Timeu de Crotona, Timeu de Locres, Timeu de Paros, Timoteu de Sinope, Trasímac de Calcedó, Valeri Pol·lió, Xeníades, Xenòcrates de Calcedònia, Xenòfanes de Colofó, Zenó d'Èlea, Zenó de Cítion, Zenó de Sidó, Zenó de Sidó (fill de Museu), Zenó de Tars, Zeuxis (filòsof), 427 aC.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat