Llista d'ocells del País Valencià

Aquesta llista d'ocells que es poden observar al País Valencià inclou, a més de les espècies autòctones, les introduïdes i algunes que només hi són accidentals, observades en molt poques ocasions.

Taula de continguts

467 les relacions: Abellerol comú, Accipítrids, Agapornis, Agró blanc, Agró roig, Alacantí, Alàudids, Alcedínids, Alena, Aligot calçat, Aligot comú, Aligot vesper europeu, Alosa becuda, Alosa eurasiàtica, Alt Millars, Anàtids, Anseriformes, Apòdids, Apodiformes, Aratinga capblava, Aratinga de màscara roja, Aratinga nyandai, Ardèids, Arpella cendrosa, Arpella comuna, Arpella pàl·lida comuna, Astor comú, Aufrany comú, Èider, Òliba comuna, Àguila calçada comuna, Àguila cridanera, Àguila daurada, Àguila marcenca, Àguila peixatera, Àlcids, Àliga cuabarrada, Ànec blanc, Ànec canyella, Ànec collverd, Ànec cuallarg, Ànec cullerot comú, Ànec de Carolina, Ànec fosc eurasiàtic, Ànec glacial, Ànec griset, Ànec mandarí, Ànec negre comú, Ànec xiulador eurasiàtic, Baix Vinalopó, ... Ampliar l'índex (417 més) » « Shrink índex

Abellerol comú

Labellerol comú o abellerola (Merops apiaster) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i de la família dels meròpids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Abellerol comú

Accipítrids

Els accipítrids agrupen els rapinyaires diürns coneguts vulgarment amb el nom d'àguiles o àligues, esparvers, voltors, milans, etc.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Accipítrids

Agapornis

Els agapornis, anomenats popularment "inseparables", són uns ocells que criden l'atenció pel seu plomatge acolorit.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Agapornis

Agró blanc

Lagró blanc, agró blanc gros, aïró blanc major (a l'Alguer) o garsa blanca (Ardea alba) és un ocell de la família dels ardèids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Agró blanc

Agró roig

L'agró roig, agró ros, agrós d'estiu o adragóDCVB (Ardea purpurea) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Agró roig

Alacantí

L'Alacantí és una comarca que es troba al sud del País Valencià amb capital a Alacant.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Alacantí

Alosa comuna ''Galerida deva'' fotografiada a Bangalore (Índia) Alosa oriental fotografiada a Calcuta (Bengala Occidental, Índia) Alosa de Stark ''Mirafra javanica'' Mascle d'''Eremopterix grisea'' fotografiat a Calcuta Alosa banyuda fotografiada a Suècia Els alàudids (Alaudidae) són una família d'ocells que pertany a l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Alàudids

Alcedínids

Els alcedínids (Alcedinidae) són una família d'ocells de l'ordre dels coraciformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Alcedínids

Alena

L'alena és un instrument utilitzat generalment en els oficis de sabater i baster per a perforar el cuir.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Alena

Aligot calçat

L'aligot calçat (Buteo lagopus), és un ocell rapinyaire de mitjana grandària, membre de la família dels accipítrids (Accipitridae). Nia en territoris boreals de la zona holàrtica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Aligot calçat

Aligot comú

Laligot comú (Buteo buteo) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la major part d'Europa i amplia la seva àrea de reproducció per gran part del Paleàrtic fins al nord-oest de la Xina (Tian Shan), l'extrem occidental de Sibèria i el nord-oest de Mongòlia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Aligot comú

Aligot vesper europeu

L'aligot vesper europeu, aligot vesper, pilot (Pernis apivorus) o falcó vesper i falcó de Muntanya a les Illes Balears, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Aligot vesper europeu

Alosa becuda

L'alosa becuda (Chersophilus duponti) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels alàudids que gairebé no vola.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Alosa becuda

Alosa eurasiàtica

L'alosa (vulgar o comuna), torrudana, terrerol, terrerola, terrola, torredana (Alauda arvensis) és una espècie de petit ocell passeriforme.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Alosa eurasiàtica

Alt Millars

L'Alt Millars, o la Conca del Millars, és una comarca valenciana interior i muntanyosa, amb capital a Cirat.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Alt Millars

Anàtids

Els anàtids (Anatidae) (del llatí anas "ànec" i el grec ἰδ- id- "aspecte") constitueixen la família més important de l'ordre dels anseriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Anàtids

Anseriformes

Els anseriformes (Anseriformes) són un ordre d'aus que agrupa tres famílies, 51 gèneres i 168 espècies, segons el Congrés Ornitològic Internacional.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Anseriformes

Apòdids

Els apòdids, comunament anomenats falcillots, avions, falcies, falcilles, falciots o magalls, són una família d'ocells de l'ordre dels apodiformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Apòdids

Apodiformes

Els apodiformes (Apodiformes) són un ordre d'ocells de distribució cosmopolita que actualment comprèn espècies de dimensions petites o molt petites repartides en tres famílies, aparentment molt diferents: la dels apòdids (que agrupa els falcillots), la dels hemipròcnids (que comprèn els falcillots crestats, la salangana i altres espècies) i la dels troquílids (que comprèn els colibrís).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Apodiformes

Aratinga capblava

L'aratinga capblava (Psittacara acuticaudata) és un lloro nadiu de gran part d'Amèrica del Sud, utilitzat en gran manera en avicultura.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Aratinga capblava

Aratinga de màscara roja

L'aratinga de màscara roja (Psittacara erythrogenys) és una espècie d'ocell de la família dels psitàcids (Psittacidae) que habita boscos i conreus de l'oest de l'Equador i nord-oest del Perú.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Aratinga de màscara roja

Aratinga nyandai

Laratinga nyandai o aratinga nandai (Nandayus nenday) és una espècie d'ocell de la família dels psitàcids (Psittacidae) i única espècie del gènere Nandayus.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Aratinga nyandai

Ardèids

Els ardèids o ardeids (Ardeidae) són una família d'ocells pelicaniformes; la família té reconegudes, actualment, 4 subfamílies, 19 gèneres i 68 espècies que es distribueixen en tots els continents exceptuant l'Antàrtida.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ardèids

Arpella cendrosa

L'arpella cendrosa, esparver cendrós o arpellot cendrós (Circus pygargus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a Euràsia i Àfrica durant l'època de nidificació i passa l'hivern a l'Àfrica i l'Índia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Arpella cendrosa

Arpella comuna

L'arpella, arpella comuna o vulgar, arpellot de marjal o milana voltonera (Circus aeruginosus) és un ocell de rapinya de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la zona temperada i subtropical d'Europa, Àsia Central i Àfrica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Arpella comuna

Arpella pàl·lida comuna

Exemplar adult femella. Washington, Estats Units). Exemplar amb un any d'edat fotografiat a l'Ankeny National Wildlife Refuge (Oregon, Estats Units). L'arpella pàl·lida comuna, arpella pàl·lida, esparver d'estany o arpellot pàl·lid al País Valencià (Circus cyaneus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Arpella pàl·lida comuna

Astor comú

L' astor comú, astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba als boscos d'Euràsia i l'Amèrica del Nord.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Astor comú

Aufrany comú

L'aufrany comú, aufrany o mongeta (Neophron percnopterus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids i única espècie viva del gènere Neophron.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Aufrany comú

Èider

L'èider (Somateria mollissima) és un ocell de mida mitjana de la família dels ànecs, fa de 50–71 cm de llargada. Està distribuït per les costes del nord d'Europa, Amèrica del nord i est de Sibèria. Cria a l'Àrtic i algunes regions temperades del nord, però migra a zones temperades de més al sud on forma grans esbarts en la costa.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Èider

Òliba comuna

XIX a ''Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas'' Crani Fotografia de cos sencer L'òliba comuna o òliba (Tyto alba) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes i de la família dels titònids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Òliba comuna

Àguila calçada comuna

Àguila calçada Exemplar fotografiat a Himachal Pradesh, Índia L'àguila calçada comuna o, a les Balears, espolsamates o esparver,(Hieraaetus pennatus) és un rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Àguila calçada comuna

Àguila cridanera

L'àguila cridanera (Clanga clanga) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Cria en una àrea que va des d'Europa Oriental, cap a l'est, fins al Pacífic. Ocasionalment es poden albirar als països catalans en hivern.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Àguila cridanera

Àguila daurada

Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà) L'àguila daurada Rev.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Àguila daurada

Àguila marcenca

Àliga marcenca en vol. L'àguila marcenca (Circaetus gallicus), anomenada àguila serpera o marcenc al País Valencià, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) amb un cap arrodonit que recorda el duc.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Àguila marcenca

Àguila peixatera

L'àguila pescadora, àguila d'estany o àguila peixatera (Pandion haliaetus) és un rapinyaire que és l'única espècie del gènere Pandion i de la família dels pandiònids (Pandionidae), segons moltes classificacions. La trobem distribuïda per tots els continents, excepte a l'Antàrtida; no obstant, a l'Amèrica del Sud l'hi trobem com a migradora no nidificant.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Àguila peixatera

Àlcids

Fraret atlàntic (''Fratercula arctica'') fotografiat a Islàndia. Gavot (''Alca torda'') fotografiat a Noruega. Els àlcids formen una família de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Àlcids

Àliga cuabarrada

L'àguila cuabarrada o àguila perdiguera (Aquila fasciata) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Tot i que a nivell global, el seu estat de conservació es considera de risc mínim, a Catalunya es troba en perill crític i a Europa en perill.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Àliga cuabarrada

Ànec blanc

L'ànec blanc o ànnera blanca (Tadorna tadorna) és un ànec de superfície de l'ordre dels anseriformes i considerat, a nivell evolutiu, a mig camí entre les oques i els ànecs pròpiament dits.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ànec blanc

Ànec canyella

L'ànec canyella (Tadorna ferruginea) és un membre de la família Anatidae.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ànec canyella

Ànec collverd

L'ànec collverd o ànec de bosc i collblau o capblau (pel mascle) i àneda rossa (per la femella) a les Balears (Anas platyrhynchos) és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i els estuaris.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ànec collverd

Ànec cuallarg

Distribució de l'ànec cuallarg a Europa: verd clar (àrea de cria), blau (àrea d'hivernació) i verd fosc (tot l'any). miniatura El nom d'ànec cuallarg (anomenat grisa collerada, coer a les Balears i cua de jonc al País Valencià) (Anas acuta), ho diu tot: el mascle té una llarga cua punxeguda i la femella la té una mica més curta.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ànec cuallarg

Ànec cullerot comú

Bengala occidental, Índia) Ànec cullerot en vol fotografiat a Alemanya L'ànec paleter, ànec cullerot, cullerot, cullerer, cullerassa, cuer o coer i bec d'espàtula (Anas clypeata) és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l'extrem en forma de cullera.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ànec cullerot comú

Ànec de Carolina

Lànec de Carolina (Aix sponsa) o ànec de fusta és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que viu en Amèrica del Nord.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ànec de Carolina

Ànec fosc eurasiàtic

L'ànec fosc eurasiàtic o morell de mar fosc (Melanitta fusca), és un gran ànec marí de la subfamília Merginae, que cria molt al nord d'Europa i Àsia a l'oest de la conca del riu Ienissei.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ànec fosc eurasiàtic

Ànec glacial

Lànec glacial o moretó(Clangula hyemalis) és un ànec marí de talla mitjana i el darrer membre vivent del gènere Clangula.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ànec glacial

Ànec griset

mascle Exemplar adult amb la seua niuada Exemplar femella L'ànec fornigó o ànec griset (ànnera grisa) (Mareca strepera), conegut de vegades com a ascle al País Valencià, és un ànec de superfície que als estanys catalans només hiverna.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ànec griset

Ànec mandarí

L'ànec mandarí (ànnera mandarina a les Balears) (Aix galericulata) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae originària de la Xina, el Japó i Sibèria.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ànec mandarí

Ànec negre comú

L'ànec negre comú (Melanitta nigra), anomentat ànnera negra a les Balears i morell de mar negre al País Valencià, és un ànec capbussador marí de la família dels Anatidae.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ànec negre comú

Ànec xiulador eurasiàtic

L'ànec xiulador eurasiàtic, Rev.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ànec xiulador eurasiàtic

Baix Vinalopó

El Baix Vinalopó és una comarca valencianoparlant del sud del País Valencià, amb capital a Elx.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Baix Vinalopó

Baldriga cendrosa mediterrània

Madeira. Exemplar fotografiat a les Illes Selvagens. Un exemplar en ple vol Anellatge d'exemplars capturats a les Illes Canàries. Madeira. La baldriga cendrosa mediterrània, baldritja gran o virot gros (Calonectris diomedea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Baldriga cendrosa mediterrània

Baldriga mediterrània

Baldriga mediterrània - L'ou. La baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) és un ocell del gènere Puffinus de mida mitjana.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Baldriga mediterrània

Baldriga pufí

La baldriga pufí, baldriga petita o baldritja i virot a les Balears (Puffinus puffinus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes i una mica més petita que totes les altres baldrigues.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Baldriga pufí

Ballester comú

Ballester Enregistrament sonor del ballester. Estol de falzies reials El ballester comú, ballester gros, ballester de ventre blanc, avió, falzia reial a les Balears o falcia de panxa blanca al País Valencià (Tachymarptis melba, anteriorment Apus melba), és un ocell de l'ordre dels apodiformes i més gros que el falciot negre.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ballester comú

Balquer

Niu de balquer fotografiat a Alemanya. Il·lustració de l'any 1897 amb diversos ocells del canyissar (el balquer és el moixó més gros a l'esquerra). El balquer, rossinyol d'aigua, buscarla grossa a les Balears o busquerot i xitxarrot al País Valencià (Acrocephalus arundinaceus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes semblant a les boscarles i un dels ocells més grossos del canyissar.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Balquer

Batallaire

Exemplar blanc Il·lustració de diversos exemplars de batallaires Hamburg (Alemanya). Batallaire El batallaire o redonell (Calidris pugnax) no és l'espècie més freqüent de la família dels escolopàcids però és la més espectacular si hom té en compte el seu complex ritual nupcial i la vistositat del plomatge dels mascles durant aquesta època.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Batallaire

Bec d'alena comú

Bec d'alena en vol El bec d'alena comú (Recurvirostra avosetta), anomenat primavera o llesna al País Valencià, és una gràcil au blanca i negra de l'ordre dels caradriformes, molt present tot l'any a les zones humides del Llevant de la Peninsula Ibèrica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Bec d'alena comú

Bec de coral cuanegre

El bec de coral cuanegre o bec de corall cuanegre Rev.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Bec de coral cuanegre

Bec de coral de galtes taronja

El bec de coral de galtes taronja (Estrilda melpoda) és una espècie d'ocell de la família dels estríldids (Estrildidae) que habita boscos, sabanes i garrigues d'Àfrica Occidental i Central des de Senegal, Gàmbia i sud de Mauritània cap a l'est, fins a l'est i sud de la República Democràtica del Congo, i cap al sud fins a Angola central.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Bec de coral de galtes taronja

Bec de coral del Senegal

El bec de coral del Senegal (Estrilda astrild) és un moixó de la família dels estríldids (Estrildidae) nadiu de l'Àfrica subsahariana.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Bec de coral del Senegal

Bec de serra gros

Femella El bec de serra gros o ànnera peixatera grossa (a les Balears) (Mergus merganser) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Bec de serra gros

Bec de serra mitjà

Un ànec als Estats Units. Exemplar fotografiat a Suïssa. El bec de serra mitjà o ànnera/àneda peixatera (Mergus serrator) és un ànec marí de règim alimentari piscívor.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Bec de serra mitjà

Becada eurasiàtica

Pintura a l'oli d'una becada (circa 1854). La becada, bequerada, polla bruna o cega (a les Balears) (Scolopax rusticola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids, molt apreciat pels caçadors per la bonesa de la seua carn.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Becada eurasiàtica

Becadell comú

El becadell comú (i cegall (ros) i cega a les Balears) (Gallinago gallinago) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que, als Països Catalans, és abundant en migració i durant l'hivern.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Becadell comú

Becadell sord

El becadell sord o cec, cegall menut, cegard o cegall bord i becassineta a les Balears i bequet al País Valencià (Lymnocryptes minimus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el nom del qual fa referència a l'actitud que adopta davant els caçadors i, en general, davant el perill, puix que no aixeca el vol fins que l'intrús no és pràcticament al damunt, i quan, finalment, fuig, ho fa sense emetre cap so.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Becadell sord

Becplaner comú

miniatura El becplaner o espàtula comú (Platalea leucorodia) és una espècie d'ocell de la família Threskiornithidae, àmpliament distribuïda per Euràsia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Becplaner comú

Becut eurasiàtic

Niu de becut fotografiat a Finlàndia. El becut eurasiàtic (Numenius arquata), també anomenat senzillament becut i xarlot, és un ocell limícola inconfusible perquè presenta un bec llarguíssim i corbat.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Becut eurasiàtic

Bernat pescaire

El bernat pescaire, agró gris, agró d'hivern, bernat de s'alga a les Balears, bernat pescador a les Terres de l'Ebre, aïró a l'Alguer i garsa reial o agró blau al País Valencià i auró blau, auró gris i agró reial a les Balears,DCVB http://www.gasconha.com/spip.php?page.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Bernat pescaire

Bisbe groc

El bisbe groc o teixidor daurat (Euplectes afer) és una espècie d'ocell de la família dels plocèids (Ploceidae) que habita pantans i vegetació de ribera de la major part de l'Àfrica Subsahariana.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Bisbe groc

Bisbe vermell meridional

El bisbe vermell meridional o teixidor vermell (Euplectes orix) és una espècie d'ocell de la família dels plocèids (Ploceidae) que habita praderies d'herba alta d'Àfrica Oriental i Meridional.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Bisbe vermell meridional

Bitó comú

El bitó comú (bitó, vendebou o veu de bou a les Balears i bitol al País Valencià) o butor o abutor, capó d'aigua, esplugabous, esporgabous, bou, toro (de garriga), queca i vitol (antigament agró pintat a les Balears) (Botaurus stellaris) és un ardèid molt solitari, sedentari i escàs als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Bitó comú

Bitxac comú

El bitxac comú, vitrac, cagamànecs, cagaestaques, tuït (Saxicola rubicola; syn: Saxicola torquatus rubicola) és una espècie d'ocell pertanyent a la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria al sud d'Europa, nord d'Àfrica i Orient Mitjà i hi és sedentari.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Bitxac comú

Bitxac rogenc

El bitxac rogenc o vitrac a les Balears (Saxicola rubetra) és un ocell menut passeriforme que abans es classificava dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara és considerat dins la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Bitxac rogenc

Blauet comú

El blauet comú (o simplement blauet o blavet al País Valencià), blavenca,DIEC arner, dormissó, martinet, terrola a les Balears (reiet en solsoní) (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d'entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l'aigua i és força sensible a l'estat dels corrents fluvials i masses d'aigua.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Blauet comú

Boscaler comú

El boscaler comú Rev.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Boscaler comú

Boscaler pintat gros

El boscaler pintat gros (Locustella naevia) és un moixó de la família dels locustèl·lids (Locustellidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Boscaler pintat gros

Boscarla d'aigua

La boscarla d'aigua o xitxarra dels joncs (Acrocephalus paludicola) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones de vegetació d'aiguamolls a la zona paleàrtica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Boscarla d'aigua

Boscarla de Blyth

La boscarla de Blyth, boscarla dels matolls o buscarla dels matolls a les illes o xitxarra dels matolls al País Valencià (Acrocephalus dumetorum) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae), dins l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Boscarla de Blyth

Boscarla de canyar

La boscarla de canyar o buscarla de canyar a les Balears o xitxarra de canyar al País Valencià (Acrocephalus scirpaceus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant al boscaler comú.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Boscarla de canyar

Boscarla dels joncs

La boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones de canyars, vegetació d'aiguamoll i arbusts prop de l'aigua, a la zona paleàrtica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Boscarla dels joncs

Boscarla menjamosquits

La boscarla menjamosquits o el menjamosquits (Acrocephalus palustris) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) i del gènere Acrocephalus que habita zones humides des d'Anglaterra i Suècia fins a les vores de la Mar Càspia; també es troba com a hivernant a la costa sud-est d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Boscarla menjamosquits

Boscarla mostatxuda

La boscarla mostatxuda, o buscarla mostatxuda a les Illes o xitxarra mostaxuda al País Valencià (Acrocephalus melanopogon), és un dels membres de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae), dins l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Boscarla mostatxuda

Bosqueta icterina

La bosqueta grossa o bosqueta icterina (Hippolais icterina), és un ocell passeriforme de la família Acrocephalidae del Vell Món.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Bosqueta icterina

Bosqueta vulgar

'' Hippolais polyglotta'' La bosqueta vulgar, busqueta a les Balears o xenna o xerna al País Valencià (Hippolais polyglotta) és un ocell passeriforme del Vell Món.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Bosqueta vulgar

Botxí

Un botxí és el menestral que té l'ofici d'executar les tortures, els càstigs i la pena de mort en els estats en els quals aquestes sentències contràries als Drets Humans existien o existeixen.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Botxí

Botxí septentrional

'' Lanius excubitor '' El botxí septentrional (Lanius excubitor) és un ocell passeriforme de la família Laniidae.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Botxí septentrional

Bruel

El bruel eurasiàtic, bruel, passaforadí, reiet o reietó cellablanc a les Balears i safranet, reiet, reiet coronat o reiet safraner al País Valencià (Regulus ignicapilla) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids(Regulidae). És centreeuropeu i mediterrani, i abunda als Pirineus.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Bruel

Burrínids

Els burrínids (Burhinidae) són una família d'ocells camallargs de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Burrínids

Busqueta pàl·lida

''Iduna pallida elaeica'' La busqueta pàl·lida (Iduna pallida) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones àrides a prop de l'aigua d'Europa sud-oriental, Àfrica Septentrional, des del Marroc fins a Egipte, oasis del Sàhara, Turquia, Orient Pròxim, Península Aràbiga, l'Iraq, oest i nord de l'Iran, sud del Kazakhstan i Turkmenistan.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Busqueta pàl·lida

Cabussó collnegre

El cabussó collnegre (cabussonera o soterí gros a les Balears i soterí al País Valencià) (Podiceps nigricollis), és un ocell aquàtic que es troba a tots els continents amb l'excepció d'Austràlia i l'Antàrtida.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cabussó collnegre

Cabussó emplomallat

Pollet de cabussó emplomallat fotografiat a Eslovènia. Cabussó emplomallat alimentant-se. El cabussó emplomallat o cabrellot (al País Valencià) o soterí gros o cabussell (a les Balears) (Podiceps cristatus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cabussó emplomallat

Cabussó gris

El cabussó gris, (Podiceps grisegena), és un ocell aquàtic migrador que es troba en climes temperat de l'hemisferi nord.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cabussó gris

Cabusset comú

El cabusset (Tachybaptus ruficollis), anomenat cabussonet o soterí petit a les illes i setmesó al País Valencià, malgrat els seus hàbits aquàtics i la convergència adaptativa que això comporta en els ocells d'aquest medi, cal distingir-lo dels ànecs, amb els quals no l'uneix cap vincle sistemàtic.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cabusset comú

Cadernera europea

La cadernera europea o senzillament cadernera o carderola (Carduelis carduelis) és un ocell de la família dels fringíl·lids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cadernera europea

Calàbria agulla

La calàbria agulla o agullat àrtic (Gavia arctica) té el bec una mica semblant al de la calàbria grossa però, en canvi, no té el cap fosc i mostra una taca fosca al coll.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Calàbria agulla

Calàbria grossa

Calàbria grossa fotografiada a Califòrnia. La calàbria grossa o agullat gros (Gavia immer) és, de les tres espècies de calàbries que podem veure als Països Catalans, la que té el bec més robust.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Calàbria grossa

Calàbria petita

La calàbria petita, agullat petit o cabussó petit (Gavia stellata) és un ocell del gènere Gavia que es distingeix pel seu bec no del tot recte.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Calàbria petita

Calàbries

Els gaviformes (Gaviiformes) o calàbries són un ordre d'ocells que comprèn espècies que nien als llacs de l'Europa del Nord i que als Països Catalans només les podem veure com a hivernants, en poca quantitat.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Calàbries

Calàndria comuna

La calàndria (Melanocorypha calandra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i el més gran dels alàudids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Calàndria comuna

Camallarga comú

indi d'Haryana Exemplar immadur fotografiat a Haryana Bengala occidental, Índia. Noteu les ales punxegudes, negres per sobre i per sota. Xina El camallarga, camallonga, cames llargues, avisador, xerraire, cames de jonc, (cegall de) mosson Guillem o cagatero (cadell al gironès) (Himantopus himantopus), és un ocell que sembla una cigonya en miniatura.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Camallarga comú

Capó reial

El capó reial o ibis negre a les Balears (Plegadis falcinellus), conegut al País Valencià amb els noms de picaport, siglot, corpetassa o torrellat, (també denominat rovellat pels caçadors de la marjal d'Almenara) és una especie d'ibis, una subfamília d'aus limícoles inclosa dins la família dels tresquiornítids (Threskiornithidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Capó reial

Caprimúlgids

Els caprimúlgids són una família d'ocells nocturns de l'ordre dels caprimulgiformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Caprimúlgids

Caprimulgiformes

Els caprimulgiformes (Caprimulgiformes) són un ordre d'ocells de costums nocturns, plomatge suau, com els dels estrígids, i de vol silent.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Caprimulgiformes

Capsigrany comú

El capsigrany, capser, capsot, botxí garser, gaig botxí o botxí garser vermell (Lanius senator) és un moixó insectívor i el més comú dels lànids presents als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Capsigrany comú

Capsot d'esquena roja

El capsot d'esquena roja, capsigrany roig, escorxador comú o roquer (Lanius collurio) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que és un bon exemple d'espècie de caràcter medioeuropea, és a dir, amplament repartida per l'Europa central i atlàntica, que a Ibèria solament ocupa la cornisa càntabro-pirenaica, constituint aquesta sanefa el límit meridional de la seua distribució, que per altra banda és típicament paleàrtica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Capsot d'esquena roja

Caradriformes

Becadell comú (''Gallinago gallinago''). Gavineta (''Rissa tridactyla''). Els caradriformes (Charadriiformes) són un ordre d'ocells que inclou nombroses espècies de característiques molt diferents, i que potser tan sols es poden agrupar -ultra la seua proximitat filogenètica- per la necessitat comuna de medis aquàtics.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Caradriformes

Caràdrids

La família dels caràdrids (Charadriidae) és una de les més importants de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Caràdrids

Cargolet eurasiàtic

El cargolet eurasiàtic o senzillament cargolet o passa-foradí i salvatget a les Balears (Troglodytes troglodytes), és un ocell molt petit, de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cargolet eurasiàtic

Cèrtids

Els cèrtids (Certhiidae) són una família de petits ocells de l'ordre dels passeriformes, anomenats de forma comuna raspinells, i que habiten a les regions boscoses de l'Hemisferi Nord i l'Àfrica subsahariana.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cèrtids

Cínclids

Els cínclids són una família d'ocells passeriformes que comprèn cinc espècies, l'única europea de les quals és la merla d'aigua (Cinclus cinclus).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cínclids

Còlit del desert

El còlit del desert (Oenanthe deserti) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita zones semidesèrtiques del nord d'Àfrica i el sud d'Àsia, des del nord del Sàhara Occidental i el Marroc, cap a l'est, pel centre d'Algèria, Tunis, Líbia, Egipte i nord del Sudan, i cap a l'est, a través d'Aràbia Saudí i Orient Pròxim, fins al nord del Pakistan, nord-oest de l'Índia, Tibet, nord de la Xina i Mongòlia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Còlit del desert

Còlit gris

El còlit gris (Oenanthe oenanthe) (coablanca, culblanc, coll seriós i fadrí a les Balears, i bitxac rogenc al País Valencià) és un petit ocell passeriforme que anteriorment estava classificat dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara es considera que pertany a la família Muscicapidae.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Còlit gris

Còlit isabelí

El còlit isabelí o pàl·lid (Oenanthe isabellina) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita planures àrides i deserts pedregosos des de Turquia, est d'Ucraïna, Orient Pròxim i el Caucas, cap a l'est, fins al nord del Pakistan, nord de la Xina i Mongòlia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Còlit isabelí

Còlit negre

El còlit negre, també conegut com a merla cuablanca (Oenanthe leucura) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita pedregars àrids, penya-segats i zones costaneres de la península Ibèrica, costa mediterrània francesa i del nord-oest d'Itàlia, Sardenya i nord-oest d'Àfrica, des de Mauritània, Sàhara Occidental i Marroc, cap a l'est, pel nord d'Algèria i Tunis fins al nord de Líbia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Còlit negre

Còlit ros

El còlit/còlbit ros, la còlbia rossa (coablanca rossa i culblanc a les Balears) (Oenanthe hispanica) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Còlit ros

Còrvids

Garsa (''Pica pica'') ''Corvus capensis'' Els còrvids (o corbs i gralles) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes molt espavilats, molt adaptables i que no defugen la presència humana.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Còrvids

Cercavores alpí

El cercavores alpío senzillament cercavores (Prunella collaris), dit també muntanyà, muntanyès, xalambrí de muntanya (Balears) o bardisser (País Valencià) és un ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cercavores alpí

Cicònids

Els cicònids (Ciconiidae) són una família d'aus de l'ordre dels ciconiformes (Ciconiiformes), conegudes habitualment i de manera genèrica com cigonyes, malgrat que, de manera més restrictiva aquest nom s'aplica a les espècies del gènere Ciconia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cicònids

Ciconiformes

Els ciconiformes (Ciconiiformes) són un ordre de grans ocells, que ha patit nombrosos canvis en funció dels avanços en investigació.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ciconiformes

Cigonya blanca

La cigonya blanca o simplement cigonya (Ciconia ciconia) és una espècie d'ocell ciconiforme de grans dimensions, pertanyent a la família Ciconiidae.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cigonya blanca

Cigonya negra

Colònia (Alemanya) Cigonya negra fotografiada al zoològic de Ljubljana (Eslovènia) Rutes migratòries de la cigonya negra: lloc de partença de les dues rutes (línia vermella), ruta occidental (fletxes taronges), ruta oriental (fletxes grogues) La cigonya negra (Ciconia nigra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels ciconiformes i quelcom més petita que la cigonya blanca.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cigonya negra

Cogullada comuna

La cogullada vulgar (Galerida cristata) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes comú als Països Catalans continentals però en regressió.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cogullada comuna

Cogullada fosca

La cogullada fosca (o de muntanya al Penedès) i a les Balears terrola caputxina, terrola capelluda, terrola caraputxada a les Balears (Galerida theklae) és un moixó de l'ordre dels passeriformes, molt semblant a la cogullada vulgar.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cogullada fosca

Colúmbids

Els colúmbids (Columbidae) són una família d'ocells de l'ordre dels columbiformes, a la qual pertanyen els coloms i les tórtores.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Colúmbids

Colltort comú

El colltort o formiguer (Jynx torquilla) és un representant força primitiu dels pícids i que, de fet, és bastant diferent dels altres picots.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Colltort comú

Colom (ocell)

El colom, colom de roca, colom roquer i colom salvatge, colom de cova, colom surita a les Balears (Columba livia), també conegut com a colom asiàtic roquer, colom asiàtic domèstic o colom domèstic, és una espècie d'au columbiforme de la família dels colúmbids nativa de sud d'Euràsia i de nord d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Colom (ocell)

Columbiformes

Els columbiformes (Columbiformes) són un ordre d'ocells que agrupa els coloms, com ara la tórtora, el colom roquer, el tudó o la xixella, entre d'altres.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Columbiformes

Coraciformes

Gaig blau de clatell verd, de la família dels coràcids. Els coraciformes (Coraciiformes) són un ordre d'ocells, principalment tropicals, encara que també hi ha espècies presents a regions més temperades.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Coraciformes

Coràcids

Coracias spatulatus Els coràcids són una família d'ocells tropicals o subtropicals de l'ordre dels coraciformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Coràcids

Corb

El corb comú (Corvus corax) és l'ocell més gros dels còrvidsSAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Corb

Corb marí emplomallat

El corb marí emplomallat, corb marí o cagaire a les Balears o corba marina emplomallada al País Valencià (Gulosus aristotelis) és un ocell de l'ordre dels pelecaniformes, molt semblant al corb marí gros però de mida més petita.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Corb marí emplomallat

Corb marí gros

El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és una au de la família dels corbs marins que s'observa amb relativa freqüència a les zones humides i a la costa dels Països Catalans, sovint mentre s'eixuga les ales en una postura característica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Corb marí gros

Corbs marins

Els corbs marins són un grup d'ocells que formen la família dels falacrocoràcids (Phalacrocoracidae), dins l'ordre dels suliformes (Suliformes).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Corbs marins

Cornella

Cornella negra (''Corvus corone''), al fons, i cornella emmantellada (''Corvus cornix''), en primer terme. Durant molt de temps van ser considerades subespècies diferents de la mateixa espècie ''Corvus corone''. La cornella o cornella negra o cucala (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), molt escassa a la costa catalana i molt menys freqüent al sud.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cornella

Corriol anellat gros

Il·lustració de corriols grossos (circa 1905). Cant del corriol gros El corriol gros o picaplatges gros i passarius a les Balears (Charadrius hiaticula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes més gros que el corriol petit, molt actiu i de vol ràpid.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Corriol anellat gros

Corriol anellat petit

El corriol anellat petit, corriolet, corriol petit, picaplatges petit o tiroril·lo menut i passarius a les Balears (Charadrius dubius) és un ocell migrant i estival als Països Catalans, on és típic de les riberes nues i platges de còdols i bancs de sorra propers als rius.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Corriol anellat petit

Corriol camanegre

Il·lustració d'un corriol camanegre (''circa'' 1902) El corriol camanegre, o picaplatges camanegre a les Pitiüses, o tiruril·lo camanegre a Mallorca o encara passarius, i cegall bord a les Balears (Charadrius alexandrinus) és un ocell estival que es pot considerar abundant als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Corriol camanegre

Corriol pit-roig

Mascle amb pollets El corriol pit-roig, corriol camanegre (al País Valencià) o fuell de collar (a les Balears)(Eudromias morinellus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el més gros dels corriols que es poden observar als Països Catalans però, també, el menys freqüent.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Corriol pit-roig

Cotoliu

El cotoliu, anomenat també cogullada petita o llausetina, (Lullula arborea) és un moixó de camp, molt similar a l'alosa vulgar, però amb la cua més curta i de dimensions més reduïdes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cotoliu

Cotorra de Kramer

La cotorra de Kramer (Psittacula krameri) és un ocell originari de zones tropicals d'Àfrica i Àsia que va aparèixer a Catalunya a la dècada dels 1970.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cotorra de Kramer

Cotorra de la Patagònia

La cotorra de la Patagònia (Cyanoliseus patagonus) és una espècie d'ocell de la família dels psitàcids (Psittacidae) i única espècie del gènere Cyanoliseus Bonaparte 1854.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cotorra de la Patagònia

Cotorreta pitgrisa

La cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus), coneguda també amb el nom de cotorra argentina i a les Balears amb el de cotorra de cap gris, és un ocell que pertany a l'ordre dels psitaciformes, com els lloros, les cacatues o els periquitos.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cotorreta pitgrisa

Cotxa blava

La cotxa blava (Luscinia svecica; syn: Cyanecula svecica), coneguda com a pitblau al País Valencià i blaveta/blaueta a les Balears, és un moixó de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cotxa blava

Cotxa cua-roja

La cotxa cua-roja (a les Balears, simplement coa-roja i coeta roja), cua-roig,DCVB carboner o capellà (Phoenicurus phoenicurus) és un petit passeriforme abans classificat dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara considerat de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cotxa cua-roja

Cotxa fumada

La cotxa fumada, cua-roja fumada, calderer o a les Balears coeta de barraques o coa-roja de barraca (Phoenicurus ochruros) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria a l'Europa Central i meridional.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cotxa fumada

Cruixidell

El cruixidell, cruixidor, sól·lera (a Mallorca) o súl·lera (a Menorca) (Emberiza calandra) és un emberízid comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre una talaia ben visible i des de la qual emet un xerric estrident.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cruixidell

Cuaenlairat rogenc

Exemplar de cuaenlairat fotografiat a Al-Riyad (Aràbia Saudita) l'any 1993. El cuaenlairat rogenc o, més popularment conegut com a cuenlairat, a Catalunya, rossarda, al País Valencià, o coadreta, a les Balears (Cercotrichas galactotes) és un moixó de camp, vagament similar al tord, però classificat a la família dels muscicàpids, dins de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cuaenlairat rogenc

Cucúlids

Els cucúlids són una família d'ocells, la principal de l'ordre dels cuculiformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cucúlids

Cuculiformes

Els cuculiformes (Cuculiformes) són un ordre d'ocells que practiquen un parasitisme reproductor, fet que no s'observa pas en cap altre ordre d'ocells europeus.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cuculiformes

Cucut comú

El cucut (Cuculus canorus), o cuquello a algunes zones del País Valencià, és un ocell de l'ordre dels cuculiformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cucut comú

Cucut reial europeu

El cucut reial o cucut garser (Clamator glandarius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels cuculiformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cucut reial europeu

Cuereta blanca

Cuereta blanca in ''Nederlandsche Vogelen'', Vol. 2 (1789) La cuereta blanca, cueret, cueta blanca, titina/titeta blanca, gafarda, perpissa, pastorella o enganyapastors (Motacilla alba) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, molt abundós arreu del territori dels Països Catalans i durant tot l'any.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cuereta blanca

Cuereta groga

Motacilla flava La cuereta groga o titeta groga, titeta de maig i o xàtxero groc o titina groga a les Balears (Motacilla flava) és la més petita de les cueretes dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cuereta groga

Cuereta torrentera

La cuereta torrentera o titina i titeta groga a les Balears (Motacilla cinerea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Cuereta torrentera

Curroc

Exemplar fotografiat a Mumbai (Índia) Llambritja de bec negre fotografiada a Karratha (Austràlia) El curroc, tisoreta o llambritja de bec negre (Sterna nilotica) és un ocell palmípede de l'ordre dels caradriformes, molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Curroc

Daurada grossa

La daurada grossa, fusell o fuell, samerlí (var. samarlic, xamerlí, xamerlit) (Pluvialis apricaria) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Daurada grossa

Duc eurasiàtic

Parella de ducs en un parc de Baden-Württemberg El duc eurasiàtic, duc, dugo, dúgol, gaús o brúfol (Bubo bubo) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Duc eurasiàtic

Durbec

''Coccothraustes coccothraustes'' El durbec comú o durbec (Coccothraustes coccothraustes), bec de ferro, becgròs a les Balears, menjapinyols, trencapinyons/trencapinyols al País Valencià (i antigament tortbec a les Balears), és un ocell passeriforme fringíl·lid.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Durbec

Egitàlids

Els egitàlids (Aegithalidae), són una família de petits ocells passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Egitàlids

Elani comú

L'elani comú o esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae. Es destaca pel costum de volar sobre planures obertes i restar quiet, com si surés, a la manera dels xoriguers. Aquesta espècie euroasiàtica i africana, s'ha considerat en alguna ocasió conespecífica amb els seus propers parents: Elanus axillaris (d'Austràlia) i Elanus leucurus (d'ambdues Amèriques).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Elani comú

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Elx

Emberízids

''Verderola'' (''Emberiza citrinella'') Els emberízids són una família d'ocells granívors semblant als passèrids, amb espècies escampades per tota mena d'hàbitats arreu de les contrades catalanes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Emberízids

Enganyapastors europeu

L'enganyapastors, covaterra, bocatxo o escloper (Caprimulgus europaeus) és una espècie d'ocell de la família dels caprimúlgids que és capvespral o nocturn.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Enganyapastors europeu

Escolopàcids

En la família dels escolopàcids hi ha inclosos els limícoles de mida petita (15 cm) i també els més grans (65 cm).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Escolopàcids

Escuraflascons becfí

L'escuraflascons becfí (Phalaropus lobatus) és un migrador regular, però escàs, al delta de l'Ebre.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Escuraflascons becfí

Escuraflascons becgròs

L'escuraflascons becgròs (Phalaropus fulicarius) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundres costaneres des de Groenlàndia i Islàndia, cap a l'est, a través de Spitsbergen, Nova Zembla, Nova Sibèria i nord de Sibèria fins Txukotka i des d'Alaska i Canadà cap a l'est fins Labrador, incloent diverses illes àrtiques.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Escuraflascons becgròs

Esmirla

L'esmirla o esmerla (nom amb què es coneix al Principat i a les illes Balears) o falconet (País Valencià i Balears) (Falco columbarius) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) És el falcó més petit de la fauna dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Esmirla

Esparver comú

L'esparver comú, esparver, astoret o falcó torter i falcó de tords a les Balears (Accipiter nisus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a zones forestals temperades d'Europa, Àsia i Àfrica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Esparver comú

Esplugabous

L'esplugabous (espulgabou o garsa blanca a les Balears) (Bubulcus ibis) és una espècie d'ocell de la família dels Ardèids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Esplugabous

Estèrnids

Els estèrnids (Sternidae) són una família d'ocells marins de la família dels làrids que es distribueixen per tot el món i que normalment es troben prop del mar, dels rius o dels aiguamolls.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Estèrnids

Estúrnids

Els estúrnids (Sturnidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes de dimensions mitjanes o petites.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Estúrnids

Estercoràrids

Un paràsit cuapunxegut (''Stercorarius parasiticus'') empaitant un ocell marí a Svalbard (Noruega) ''Stercorarius antarcticus'' fotografiada a Nova Zelanda Els estercoràrids són una família d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes, d'aspecte similar a les gavines i de grans dimensions, a la qual pertanyen les diferents espècies de paràsits.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Estercoràrids

Estornell comú

L'estornell comú o estornell vulgar (Sturnus vulgaris) és un ocell passeriforme de la família dels estúrnids (Sturnidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Estornell comú

Estornell negre

'' Sturnus unicolor'' L'estornell negre (Sturnus unicolor) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels estúrnids (Sturnidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Estornell negre

Estornell rosat

'' Sturnus roseus'' L'estornell rosat (Pastor roseus) és un ocell de la família dels estúrnids (Sturnidae), única espècie del gènere Pastor.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Estornell rosat

Estrígids

La família dels estrígids forma part de l'ordre dels estrigiformes (Strigiformes) i comprèn alguns ocells rapinyaires nocturns, anomenats genèricament mussols, però que inclou el duc, el xot i el gamarús, a més de les diferents espècies de mussols.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Estrígids

Estríldids

''Uraeginthus bengalus'' fotografiat a Kenya. Bec de corall senegalès (''Estrilda astrild'') Múnia zebra (''Amandava subflava'') ''Neochmia temporalis'' ''Taeniopygia bichenovii'' ''Erythrura prasina'' ''Chloebia gouldiae'' ''Padda oryzivora'' ''Amadina fasciata'' ''Neochmia ruficauda'' ''Erythrura psittacea'' ''Amadina erythrocephala'' fotografiat a Namíbia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Estríldids

Estrigiformes

Els estrigiformes (Strigiformes) són un ordre d'ocells rapinyaires nocturns.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Estrigiformes

Faisà

Faisà és el nom amb què es coneixen els individus d'unes 35 espècies que pertanyen a 11 gèneres de la subfamília Phasianinae, família dels fasiànids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Faisà

Faisà comú

'' Ou de Phasianus colchicus '' '' Esquelet de Phasianus colchicus '' El faisà comú (Phasianus colchicus), és un ocell de la família dels faisans (Phasianidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Faisà comú

Falcònids

La família dels falcònids (Falconidae) està formada per 65 espècies d'aus rapinyaires d'hàbits diürns.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Falcònids

Falcó cama-roig

El falcó cama-roig o xoriguer cama-roig (Falco vespertinus) és un ocell rapinyaire rar que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids) Es troba a Europa de l'Est i l'Àsia Central i el seu estat de conservació es considera de vulnerable.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Falcó cama-roig

Falcó d'Elionor

El falcó d'Elionor, falcó marí o falcó de la reina (Falco eleonorae) és un rapinyaire que pertany a la família dels falcònids (Falconidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Falcó d'Elionor

Falcó mostatxut europeu

El falcó mostatxut europeu o falcó mostatxut o albanell o falconet o milà guatlerer a les Balears) (Falco subbuteo) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) És semblant al falcó pelegrí i al falcó de la reina, però de mida més petita.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Falcó mostatxut europeu

Falcó pelegrí

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) Es troba estès pràcticament per tot el món, des de la tundra àrtica fins al sud d'Amèrica del Sud.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Falcó pelegrí

Falcó sacre

El falcó sacre (Falco cherrug) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae). La seva distribució es troba de manera fragmentada per Europa de l'Est, el Pròxim Orient, l'Àsia Central i el nord d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Falcó sacre

Falcillot negre

El falcillot negre, avió negre, falcia negra, falcilla negra, falciot negre o magall negre (Apus apus) és el falcillot més corrent al nostre país, sobretot en el medi urbà.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Falcillot negre

Falcillot pàl·lid

Ous El falcillot pàl·lid, avió pàl·lid, falcia pàl·lida, falcilla pàl·lida, falciot pàl·lid o magall pàl·lid (Apus pallidus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels apodiformes molt difícil de no confondre'l amb el falcillot negre.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Falcillot pàl·lid

Falconiformes

Els falconiformes (Falconiformes) són un ordre format per tots els rapinyaires diürns que no pertanyen a l'ordre dels accipitriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Falconiformes

Família (biologia)

La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Família (biologia)

Fasiànids

Els fasiànids (Phasianidae) són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes a què pertanyen, entre altres, els faisans, la perdiu, el gall, la guatlla, el francolí i el paó.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Fasiànids

Fenicopteriformes

Els fenicopteriformes (Phoenicopteriformes) són un ordre d'aus aquàtiques neògnates que inclou els actuals flamencs i els seus parents extints.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Fenicopteriformes

Flamenc del Carib

Crani El flamenc del Carib (Phoenicopterus ruber) és una espècie de flamenc gran, molt relacionat amb el flamenc rosat i el xilè. És l'únic flamenc nadiu de l'Amèrica del Nord.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Flamenc del Carib

Flamenc menut

El Flamenc menut (Phoenicopterus minor o Phoeniconaias minor) és una de les sis espècies vives de flamencs (gènere Phoenicopterus), a la família dels fenicoptèrids (Phoenicopteridae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Flamenc menut

Flamencs (animal)

Els flamencs o àlics són els membres d'un grup d'ocells que pertanyen a la família dels fenicoptèrids (Phoenicopteridae) i l'ordre dels fenicopteriformes (Phoenicopteriformes).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Flamencs (animal)

Fotja banyuda

La fotja banyuda, morell capellut o moretó de puput (Fulica cristata), és una espècie d'ocell gruïforme de la família Rallidae.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Fotja banyuda

Fotja comuna

La fotja, fotja vulgar o folliga (Fulica atra), és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids, ordre dels gruïformes, comú a les zones humides dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Fotja comuna

Fraret

Els frarets són uns ocells pertanyents al gènere Fratercula que tenen un plomatge blanc i negre i un bec acolorit.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Fraret

Fraret atlàntic

El fraret atlàntic, canet atlàntic o, a Mallorca, cadafet (Fratercula arctica) és un ocell marí de la família dels àlcids (Alcidae) que viu a l'Atlàntic septentrional.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Fraret atlàntic

Fredeluga europea

La fredeluga, cogullada/cucullada marina, merita, animal fred, somiafreds, n(y)ivit, judia al País Valencià o jua i juia (de prat) a les Balears (Vanellus vanellus) és un ocell limícola d'hàbits terrestres que s'observa a partir de l'època de pas i roman als Països Catalans durant el període hivernenc.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Fredeluga europea

Fredeluga gregària

'' Vanellus gregarius'' La fredeluga gregària (Vanellus gregarius) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que cria a les estepes del sud de Rússia, est d'Ucraïna i Kazakhstan.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Fredeluga gregària

Fringíl·lids

Els fringíl·lids són una família d'ocells passeriformes, les espècies de la qual són de mides mitjanes o petites i popularment molt coneguts.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Fringíl·lids

Fumarell alablanc

El fumarell/fumadell alablanc (Chlidonias leucopterus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que en estiu habita aiguamolls i prats humits des d'Europa Oriental, cap a l'est, a través del nord de Turquia, Ucraïna, Rússia europea, zona del Caucas, i nord del Kazakhstan fins al sud de Sibèria, Manxúria, sud de Primórie i de Sakhalín, Mongòlia i nord de la Xina.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Fumarell alablanc

Fumarell carablanc

Exemplars madur i immadur de fumarell carablanc. Parella de fumarells carablancs al seu niu. Fumarell carablanc amb plomatge d'hivern. El fumarell/fumadell carablanc (Chlidonias hybridus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que presenta un port semblant al dels xatracs.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Fumarell carablanc

Fumarell negre

El fumarell/fumadell negre (Chlidonias niger) es diferencia del fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) perquè és molt més fosc, ja que cos, coll i cap són gris fosc, quasi negre, i les ales són menys clares.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Fumarell negre

Gafarró

El gafarró europeu o senzillament gafarró (Serinus serinus), també denominat serí a Menorca, és un ocell de l'ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu del litoral mediterrani, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gafarró

Gafarró frontgroc

El gafarró frontgroc (Crithagra mozambica) és un petit moixó de la família dels fringíl·lids (Fringillidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gafarró frontgroc

Gaig blau comú

El gaig blau o cavallet (Coracias garrulus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i la sola espècie de la seua família que habita al continent europeu.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gaig blau comú

Gaig eurasiàtic

El gaig eurasiàtic o senzillament gaig (Garrulus glandarius) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gaig eurasiàtic

Gal·liformes

Faisà comú (''Phasianus colchicus''). Els gal·liformes (Galliformes) són un ordre d'ocells grossos que estan molt relacionats amb els humans (per l'aprofitament que aquests en fan, perquè tenen valor cinegètic o perquè es crien en granges).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gal·liformes

Gamarús eurasiàtic

Strix aluco Cant d'una femella El gamarús euroasiàtic o gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota/cabrer (cat. occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca i òliba (Balears), cabeca (Ross.) o xibeca (Balears) (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gamarús eurasiàtic

Gamba groga petita

La gamba groga petita o tifort groc petit (Tringa flavipes) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra des de l'oest i centre d'Alaska, cap a l'est i sud per la major part del Canadà fins a la vora sud de la Badia de Hudson.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gamba groga petita

Gamba roja comuna

Exemplar fotografiat a Àustria. Exemplar fotografiat a Àustria. La gamba roja comuna o gamba roja vulgar, tifort al País Valencià (Tringa totanus) és un dels limícoles més freqüents a les zons humides dels Països Catalans, sobretot en pas.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gamba roja comuna

Gamba roja pintada

La gamba roja pintada o xuït (Tringa erythropus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que a l'estiu habita la tundra pantanosa d'Euràsia boreal, des d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i de Sibèria fins Txukotka.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gamba roja pintada

Gamba verda

La gamba verda o picarot (Tringa nebularia) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita aiguamolls, prats humits i ermots, des d'Escòcia i Escandinàvia, cap a l'est, a través del centre de Rússia i centre de Sibèria fins a Kamtxatka, el Llac Baikal i Manxúria.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gamba verda

Ganga eurasiàtica

La ganga o perdiu de garriga o perdiu d'Anglaterra (Pterocles alchata) és una espècie d'ocell de l'ordre dels pteroclidiformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ganga eurasiàtica

Garsa

La garsa eurasiàtica o senzillament garsa o blanca (Pica pica) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels còrvids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Garsa

Garsa blava asiàtica

La garsa blava asiàtica (Cyanopica cyanus) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids (Corvidae) amb dues poblacions aïllades entre elles, que modernament són sovint considerades espècies diferents.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Garsa blava asiàtica

Garsa de mar eurasiàtica

Segell de les Illes Fèroe emès el 29 de setembre del 1977 amb la imatge d'una garsa de mar. Niu de garsa de mar fotografiat en un herbassar prop d'Amsterdam. La garsa de mar eurasiàtica (Haematopus ostralegus Linnaeus, 1758) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Garsa de mar eurasiàtica

Gavià argentat de potes grogues

El gavià de potes grogues o gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis) és una gavina de grans dimensions que s'estén per Europa, l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gavià argentat de potes grogues

Gavià fosc

El gavià fosc (Larus fuscus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que a l'estiu habita costes, llacs i rius del nord de Rússia, Mar Bàltic, Escandinàvia, Islàndia, illes Fèroe, Illes Britàniques i Europa Occidental, cap al sud fins a la costa Atlàntica de la península Ibèrica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gavià fosc

Gavina capblanca

La gavina capblanca o gavina de bec prim (Chroicocephalus genei) és una gavina lligada als ambients marins que, als Països Catalans, només es reprodueix al delta de l'Ebre.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gavina capblanca

Gavina capnegra americana

La gavina capnegra americana (Larus atricilla) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) d'hàbits costaners que cria en grans colònies, en aiguamolls de la costa atlàntica d'Amèrica del Nord, el Carib i la zona septentrional d'Amèrica del Sud.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gavina capnegra americana

Gavina capnegra mediterrània

Exemplar adult amb plomatge d'hivern fotografiat a Suècia. Exemplar fotografiat a La Rochelle (França). La gavina capnegra mediterrània o gavina de cap negre i baldritxa a les Balears (Ichthyaetus melanocephalus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i molt semblant a la gavina vulgar, però sense el color negre de les puntes de les ales.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gavina capnegra mediterrània

Gavina cendrosa

La gavina cendrosa o gallineta de mar a les Balears(Larus canus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita costes, llacs, rius i aiguamolls des d'Islàndia, illes Fèroe, illes Britàniques i Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia fins al centre de Sibèria, i nord d'Europa cap al sud fins al nord de França, Suïssa, Àustria i Polònia fins al centre de Rússia, nord del Kazakhstan, nord de Mongòlia, sud i nord-est de Sibèria fins Txukotka, Sakhalín, Kamtxatka, les illes Kurils, Alaska i el nord-oest del Canadà.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gavina cendrosa

Gavina corsa

La gavina corsa o gavina roja a les Balears (Ichthyaetus audouinii) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gavina corsa

Gavina de Delaware

La gavina de Delaware (Larus delawarensis) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gavina de Delaware

Gavina menuda

La gavina menuda o gavinó a les illes balears (Hydrocoloeus minutus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gavina menuda

Gavina vulgar

La gavina vulgar o gavina riallera i baldritxa o gallineta de mar a les Balears (Chroicocephalus ridibundus, o Larus ridibundus) és l'espècie de gavina de la família dels làrids més comuna a les nostres costes durant els mesos freds, ja que és en aquesta època quan arriben grans quantitats d'exemplars provinents del nord d'Europa per hivernar a les nostres contrades, força més càlides, les quals s'afegeixen a la nostra petita població indígena resident.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gavina vulgar

Gavineta cuaforcada

La gavineta cuaforcada (Xema sabini) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae), única espècie del gènere Xema,del Hoyo, J., et al.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gavineta cuaforcada

Gavineta de tres dits

La gavineta o gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), també anomenada gavina de tres dits al País Valencià i gavina tresdits a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, de la família dels làrids (que componen les gavines) i del gènere Rissa.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gavineta de tres dits

Gavinot atlàntic

El gavinot atlàntic o gavinot (Larus marinus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita costes i llacs de Groenlàndia, Islàndia, illes Fèroe, Shetland, Spitsbergen, nord d'Escandinàvia, nord de Rússia, illes Britàniques, nord-oest de França, nord de Dinamarca, nord d'Alemanya i Estònia, oest i nord de Quebec, nord de Labrador i Terranova, illa Anticosti, Carolina del Nord i el llac Huron.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gavinot atlàntic

Gavot

El gavot, pingdai o cauet (Alca torda), o popularment dit també carrau, pescador, ànec de mar o ànec pescaire. És una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes. És l'única espècie del seu gènere. Habita les costes nòrdiques d'Europa i a l'hivern a la Mediterrània occidental, i és comú als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gavot

Glareòlids

Els glareòlids (Glareolidae) són una família d'ocells que pertany a l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Glareòlids

Gralla becvermella

Enregistrament sonor d'una gralla de bec vermell Silueta de la gralla de bec vermell en vol La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gralla becvermella

Gralla occidental

La gralla occidental o simplement gralla, graula, cucala, cornella negra (caua al Gironès) (Coloeus monedula, antigament Corvus monedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids present a l'Àfrica del Nord, tota Europa, l'Iran, nord-oest de l'Índia i Sibèria.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gralla occidental

Grasset costaner

El grasset costaner (Anthus petrosus) és una espècie d'ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que habita costes rocoses de les Fèroe, Illes Britàniques, nord-oest de França, Escandinàvia i nord-oest de Rússia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Grasset costaner

Gratapalles

El gratapalles o sit golanegre (Emberiza cirlus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt comú a Catalunya, sobretot a l'hivern, quan entren individus provinents del nord.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gratapalles

Graula

La graula (Corvus frugilegus) és un ocell membre de la família Corvidae dins de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Graula

Grúids

Les diferents grues, família dels gruids (Gruidae), són una sèrie de grans aus que viuen a tots els continents, a excepció d'Amèrica del Sud i l'Antàrtida.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Grúids

Griva

La griva comuna o senzillament griva (Turdus viscivorus) és un ocell passeriforme que té el mantell bru grisenc i per sota és blanc amb un fort ratllat en forma de semicercle (aquest darrer tret el té més accentuat que no pas el tord comú).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Griva

Griva cerdana

La griva cerdana (Turdus pilaris) és un ocell de la família dels túrdids, més petit que la griva comuna.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Griva cerdana

Grua europea

La grua europea (Grus grus) és un ocell de la família dels grúids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Grua europea

Gruïformes

L'ordre de les gruïformes comprèn una sèrie d'aus de coll i potes llargues que viuen, la majoria, a l'aigua i que tenen les ales arrodonides.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Gruïformes

Guatlla

Guatlla, guatla o guàtlera (i pasqualet a Crevillent) és un nom col·lectiu per a gèneres de la família dels fasiànids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Guatlla

Guatlla comuna

Ous de guatlles La guatlla,guatla o guàtlera a les Balears (Coturnix coturnix), és un ocell petit de la família dels Phasianidae.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Guatlla comuna

Guatlla del Japó

La guatlla del Japó o guatlla japonesa (Coturnix japonica) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids (Phasianidae) que habita praderies i terres de conreu al sud-est de Sibèria, nord de Mongòlia, nord-est de la Xina, Corea, l'illa Sakhalín i els arxipèlags del Japó i Kurils.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Guatlla del Japó

Guatlla maresa eurasiàtica

La guatlla maresa o rei de guàtleres a les Balears (Crex crex) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Guatlla maresa eurasiàtica

Haematopus

Els hematopòdids són una família d'ocells de l'ordre dels caradriformes que només comprèn el gènere Haematopus, dividit en 11 espècies vivents.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Haematopus

Hidrobàtids

''Oceanites gracilis'' Il·lustració d'''Oceanodroma leucorhoa ''. ''Oceanodroma furcata'' ''Oceanites maorianus'' Els hidrobàtids (Hidrobatidae) són una família d'ocells de l'ordre dels procel·lariformes que comprèn set gèneres vivents, dividits en divuit espècies.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Hidrobàtids

Hirundínids

La família dels hirundínids comprèn ocells molt adaptats a la vida aèria, entre els quals hi ha les orenetes i els roquerols.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Hirundínids

Hortolà comú

L'hortolà comú, piula hortolana o piula (Emberiza hortulana) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que sembla estar en regressió als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Hortolà comú

Lànids

Botxí americà (''Lanius ludovicianus'') Mascle d'escorxador (''Lanius collurio'') Capsigrany (''Lanius senator'') Els lànids (Laniidae) són una família de l'ordre dels passeriformes, que reuneix els popularment anomenats escorxadors o botxins i capsigranys balears a les Illes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Lànids

Làrids

Bec de tisora negre (''Rynchops niger'') considerat sovint a la família dels rincòpids Xatrac bengalí (''Thalasseus bengalensis'') considerat sovint a la família dels estèrnids Els làrids (Laridae) són una família d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes) que típicament habiten zones costaneres de gairebé tot el Món.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Làrids

Leiòtrix bec-roig

''Leiothrix lutea calipyga '' El leiòtrix bec-roig, també anomenat popularment, però de forma imprecisa, com a rossinyol del Japó (Leiothrix lutea) és un moixó de la família dels leiotríquids (Leiothrichidae) de brillants colors i emprat com a ocell ornamental.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Leiòtrix bec-roig

Llista d'ocells d'Andorra

Ànec coll-verd Aligot comú Xoriguer comú Grua Colom roquer Cucut Blauet Oreneta de ribera Oreneta cuablanca Trobat (ocell) Cuereta groga Tallarol capnegre Pela-roques Gaig Garsa Pinsà borroner Verderol Pinsà comú Merla de pit blanc Aquesta llista d'ocells d'Andorra inclou totes les espècies d'ocells trobats a Andorra: 161, de les quals una ha estat introduïda pels humans i 9 són rares o de presència accidental.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Llista d'ocells d'Andorra

Llista d'ocells d'Aragó

Aquesta llista d'ocells d'Aragó inclou totes les espècies d'ocells trobats a Aragó: 348, de les quals 11 són espècies globalment amenaçades i tres són d'introduïdes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Llista d'ocells d'Aragó

Llista d'ocells d'Espanya

Aquesta llista d'ocells d'Espanaya inclou totes les espècies d'ocells trobats a l'Espanya: 575, de les quals 7 en són endemismes, 19 es troben globalment amenaçades d'extinció i 12 hi foren introduïdes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Llista d'ocells d'Espanya

Llista d'ocells de Catalunya

Cigne mut ''Cygnus olor'' al riu Segre prop de Montoliu de Lleida Ànec collverd (''Anas platyrhynchos'') al riu Fluvià al seu pas per Besalú Llista d'ocells de Catalunya d'acord amb la llista patró del Comitè Avifaunístic de Catalunya.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Llista d'ocells de Catalunya

Llista d'ocells de la península Ibèrica

Fotografia des d'un satèl·lit de la península Ibèrica Aquesta llista d'ocells de la península Ibèrica recull les 346 espècies d'ocells descrites a la península Ibèrica d'una manera consistent.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Llista d'ocells de la península Ibèrica

Llista d'ocells de les Illes Balears

Orval Mascarell Flamenc menut Agró roig Collverd Aligot Xoriguer Rascló Polla d'aigua Grua Avisador Picaplatges petit Juia Corriol variant Curlera reial Becassineta Xivitona Gavina d'hivern Eivissa) Llambritja de bec llarg Fumarell carablanc Colom salvatge Cucui Arner Cabot de vorera Cabot Titina d'estiu Xàtxero groc Xalambrí de muntanya Tord flassader Rossinyol bord Busqueret capnegre Senyoreta Ferrerico de capell Pela-roques Gaig Estornell Pinsà Verderol Pinsà borroner Garsa Aquesta llista d'ocells de les Illes Balears inclou, a més de les espècies autòctones, totes aquelles introduïdes per l'ésser humà o que hi han estat observades de manera accidental.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Llista d'ocells de les Illes Balears

Llucareta

La llucareta europea o senzillament llucareta o verderolet (Carduelis citrinella) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Llucareta

Lluer

El lluer eurasiàtic o senzillament lluer (Spinus spinus), anomenat lluonet a les Illes, i clèrum, gavatxet, llogueret, joqueret, lloveret, lluidet, niueret, llauiset, nic, niquet, nyic, nyiquet, tiro, tiroret, franceset, mentiró, mentironet, lliberal al País Valencià, és un fringíl·lid de petites proporcions i de distribució paleàrtica, que a Catalunya es comporta bàsicament com a hivernant.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Lluer

Mainà religiós

''Gracula religiosa'' El mainà religiós (Gracula religiosa) és una espècie d'au de la família dels estúrnids (Sturnidae) En llibertat habita les selves de l'Índia, Indoxina, el sud de la Xina i Sumatra.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mainà religiós

Mallerenga blava eurasiàtica

La mallerenga blava eurasiàtica, mallerenga blava, ferreret, ferrerolet, ferrerico blau o primavera blava (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids que habita tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mallerenga blava eurasiàtica

Mallerenga carbonera

La mallerenga carbonera o simplement carbonera (Parus major) és una espècie d'ocell passeriformes de la família dels pàrids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mallerenga carbonera

Mallerenga cuallarga eurasiàtica

La mallerenga cuallarga eurasiàtica, mallerenga cuallarga o senyoreta (Aegithalos caudatus) és una espècie d'ocell de la família dels egitàlids (Aegithalidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mallerenga cuallarga eurasiàtica

Mallerenga de bigotis

La mallerenga de bigotis o mallerenga de canyar (Panurus biarmicus), coneguda com a xau o xauet al País Valencià, és l'única espècie present als Països Catalans de la família Timaliidae.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mallerenga de bigotis

Mallerenga emplomallada europea

La mallerenga emplomallada europea, mallerenga emplomallada, mallerenga de cresta, mallerenga grossa,https://dcvb.iec.cat totestiu estiverol (/capellana), capellana, capellanet, ferrerico (de capell) o primavera de cresta (Lophophanes cristatus, abans Parus cristatus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes que és fàcilment identificable per tindre un llarg i punxegut plomall erèctil que corona el capell.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mallerenga emplomallada europea

Mallerenga petita

La mallerenga petita o xinxarrella (Parus ater o Periparus ater) és la mallerenga més comuna dels indrets muntanyencs i és també la que mostra els colors menys vistosos i més apagats entre els representants de la seua família.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mallerenga petita

Malvasia capblanca

La malvasia capblanca (Oxyura leucocephala) és un ànec de mida petita.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Malvasia capblanca

Malvasia de Jamaica

La malvasia de Jamaica (Oxyura jamaicensis) és una espècie d'ànec petita.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Malvasia de Jamaica

Maniquí capblanc

El maniquí capblanc (Lonchura maja) és una espècie d'ocell de la família dels estríldids (Estrildidae) que habita pastures, aiguamolls, conreus d'arròs i medi humà a Tailàndia, Malaia, Sumatra i algunes illes properes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Maniquí capblanc

Maniquí capnegre

El maniquí capnegre (Spermestes fringilloides) és un ocell de la família dels estríldids (Estrildidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Maniquí capnegre

Maniquí de l'Índia

El maniquí de l'Índia o maniquí indi (Euodice malabarica) és una espècie d'ocell de la família dels estríldids (Estrildidae) que habita sabanes, praderies, matolls i boscos clars del nord i nord-est de la Península Aràbiga, sud-est de l'Iran, Pakistan, Índia, el Nepal, centre de Bangladesh i Sri Lanka.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Maniquí de l'Índia

Maniquí galtablanc

El maniquí galtablanc, pardal de Java o padda (Lonchura oryzivora), és una petita ocell passeriforme.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Maniquí galtablanc

Maniquí tricolor

El maniquí tricolor (Lonchura malacca) és una espècie d'ocell de la família dels estríldids (Estrildidae) que habita praderies, matolls, canyars i terres de conreu del sud de l'Índia i Sri Lanka.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Maniquí tricolor

Martinet blanc comú

Martinet blanc fotografiat a Camarles (Baix Ebre). El martinet blanc (Egretta garzetta) és un ocell de la família dels ardèids, molt més esvelt que l'esplugabous.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Martinet blanc comú

Martinet de nit comú

miniatura El martinet de nit, martinet d’olivera,martinet de garrofera o martinet, orval o doral (Nycticorax nycticorax) és una ardèida rabassuda que rep aquest nom pels seus costums crepusculars.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Martinet de nit comú

Martinet menut comú

Exemplar adult. El martinet menut, gomet, suís, caquetó o quequí (Ixobrychus minutus) és un ocell estival nidificant als Països Catalans on és més estès que el bitó.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Martinet menut comú

Martinet ros comú

El martinet ros o oroval (garsa monyuda a les Balears) (Ardeola ralloides) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae) i lleugerament semblant a l'esplugabous.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Martinet ros comú

Mascarell atlàntic

El mascarell comú, mascarell atlàntic o simplement mascarell o sotaler i bec de trinxet a les Balears (Morus bassanus) és un ocell marí de la família dels súlids (Sulidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mascarell atlàntic

Mascarells

Els mascarells (Sulidae) són una família d'ocells marins pelicaniformes que se submergeixen al mar per pescar.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mascarells

Mastegatatxes

'' Ficedula hypoleuca '' El mastegatatxes o papamosques (Ficedula hypoleuca) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mastegatatxes

Múnia roig

El múnia roig (Amandava amandava) és un moixó de la família dels estríldids (Estrildidae) que habita de manera natural en la zona indomalaia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Múnia roig

Meròpids

Abellerol cara-roig (''Nyctyornis amictus'') '' Merops leschenaulti'' Els meròpids són una família d'ocells de l'ordre dels coraciformes, coneguts genèricament con abellerols, el sol representant de la qual a Europa és l'abellerol comú.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Meròpids

Merla

Merla representada a ''Nederlandsche Vogelen''(''Ocells d’Holanda''), Vol. 1 (1770) La merla comuna (o senzillament merla), esmerla o merla negra (a les Illes Balears, tord negre, mèrlera o mèl·lera) (Turdus merula), és un membre europeu de la família dels túrdids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Merla

Merla blava

La merla blava o pàssera a les Illes (Monticola solitarius) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es troba a les contrades mediterrànies seques dels Països Catalans, on mostra una distribució discontínua.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Merla blava

Merla d'aigua

La merla d'aigua europea o senzillament merla d'aigua, aigüerol, aigüerola, merla viuda o tord marí (Cinclus cinclus) és una espècie d'ocell que hi ha a Europa, el nord d'Àfrica i parts d'Àsia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Merla d'aigua

Merla de pit blanc

La merla de pit blanc i tord flassader, tord de collaret, merla de pit blanc (o de collaret; merla collerada a Gandesa) a les Balears (Turdus torquatus) és una espècie d'ocell distribuïda per les serralades alpines i les àrees boreals d'Europa, que als Països Catalans només cria als Pirineus, en nombre no gaire elevat.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Merla de pit blanc

Merla roquera comuna

La merla roquera comuna o merla roquera (Monticola saxatilis) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que, als Països Catalans, té pràcticament la mateixa àrea de distribució que la merla blava.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Merla roquera comuna

Milà negre

Ruta migratòria de la subespècie ''Milvus migrans migrans'' El milà negre (Milvus migrans) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba en ambients aquàtics d'Euràsia, l'Àfrica subsahariana i Austràlia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Milà negre

Milà reial

El milà reial (Milvus milvus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la regió paleàrtica occidental d'Europa i al nord-oest d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Milà reial

Morell buixot

El morell buixot (Aythya marila) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria als llacs de la tundra de la zona holàrtica i que a l'hivern es desplaça cap al sud, visitant tant zones d'aigua dolça com costaneres, arribant per les costes del Pacífic fins a Califòrnia i el sud de la Xina, a l'Atlàntic fins a Bretanya i el nord de Florida, a més dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord i els mars Caspi i Negre.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Morell buixot

Morell cap-roig

Femella de morell cap-roig fotografiada al Japó. mascle Exemplar fotografiat a Lituània. El morell cap-roig/capvermell, boix o rabassot (Aythya ferina), és un ànec cabussador de l'ordre dels anseriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Morell cap-roig

Morell d'ulls grocs

El morell d'ulls grocs (Bucephala clangula) és un ànec marí de mida mitjana del gènere Bucephala.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Morell d'ulls grocs

Morell de plomall

Morell de plomall Femella fotografiada a Essex (Regne Unit) El morell de plomall, morell capellut, moretó de plomall, moretó de puput o boix http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf i àneda de cresta o peixetera a les Balears (Aythya fuligula) és un ocell de l'ordre dels anseriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Morell de plomall

Morell xocolater

L'ànec xocolater, morell xocolater (Aythya nyroca) o roget, i anedó a les Balears, és un ànec euroasiàtic capbussaire de mida mitjana.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Morell xocolater

Mosquiter comú

El mosquiter comú, musquetera (Phylloscopus collybita), conegut a les Balears amb el nom d'ull de bou, és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mosquiter comú

Mosquiter de passa

El mosquiter de passa Rev.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mosquiter de passa

Mosquiter pàl·lid

El mosquiter pàl·lid Rev.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mosquiter pàl·lid

Mosquiter verdós

El mosquiter verdós (Phylloscopus trochiloides) és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mosquiter verdós

Mosquiter xiulaire

El mosquiter xiulaire, Rev.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mosquiter xiulaire

Motacíl·lids

Els motacíl·lids són una família d'ocells de mida petita amb cues mitjanes i llargues formada per ocells com les cueretes, la piula d'esperons i altres piules.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Motacíl·lids

Muscicàpids

Merla roquera emmascarada fotografiada a Bangalore (Índia) La família dels muscicàpids (Muscicapidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Muscicàpids

Mussol banyut

El mussol banyut o òliba amb orelles, duc mitjà o mussol gros a les Balears (Asio otus).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mussol banyut

Mussol comú

El mussol comú o mussol (Catalunya) o miula (Illes Balears) (Athene noctua) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mussol comú

Mussol emigrant

Il·lustració de l'any 1895 El mussol emigrant o mussol marí i òliba d'aigua a les Balears (Asio flammeus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Mussol emigrant

Oca comuna

Veu de l'oca vulgar L'oca comuna o oca vulgar (Anser anser), també anomenada oca salvatge a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Oca comuna

Oca pradenca

L'oca pradenca (Anser fabalis) és una oca mitjanament grossa que cria al nord d'Europa i Àsia Es va dividir en dues espècies l'any 2007 per la Unió d'ornitòlegs americans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Oca pradenca

Ocell de tempesta europeu

Locell de tempesta (Hydrobates pelagicus) és l'ocell marí europeu més petit, i l'única espècie del gènere Hydrobates segons la classificació de l'IOC, si bé altres autors consideren membres d'aquest gènere altres 14 espècies que aquest organisme inclou Oceanodroma.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ocell de tempesta europeu

Ocells

Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ocells

Ordre

En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ordre

Oreneta

L'oreneta comuna Rev.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Oreneta

Oreneta cua-rogenca

L'oreneta cua-rogenca, oroneta cua-rogenca al País Valencià o oronella coa-rogenca a les Balears (Cecropis daurica) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Oreneta cua-rogenca

Oreneta cuablanca comuna

Niu. '' Delichon urbicum ''- L'oreneta cuablanca comuna, oreneta cuablanca, cabot, culblanc, orenola cuablanca, oronell cuablanc, oronella cuablanca o oroneta cuablanca, també anomenada ginjolita a Menorca, (Delichon urbicum) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Oreneta cuablanca comuna

Oreneta de ribera comuna

L'oreneta de ribera comuna, oreneta de ribera, culblanc de ribera, orenola de ribera, oronell de ribera, oronella de ribera, oroneta de ribera o parpalló (Riparia riparia) és una espècie d'ocell migratori de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Oreneta de ribera comuna

Oriòlids

''Oriolus xanthornus'' fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia). Oriol (Oriolus oriolus) Niu d'Oriolus xanthornus fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia). Mascle de ''Sphecotheres viridis'' cantant (Queensland, Austràlia).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Oriòlids

Oriol eurasiàtic

L'oriol eurasiàtic o senzillament oriol, o menjafigues, bacorer, dàvia, figuer, figuerol, panfígol, papafigues, i antigament tord groc a les Balears (Oriolus oriolus), és un ocell passeriforme propi de les regions temperades de l'hemisferi nord.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Oriol eurasiàtic

Otídids

Mascle de ''Lissotis hartlaubii'' fotografiat a Kenya. Xina. Pioc salvatge de Ludwig (''Neotis ludwigii)'' fotografiat a Namíbia. Els otídids (Otididae) són una família d'ocells de l'ordre dels otidiformes, que durant molt temps s'han inclòs dins de l'ordre dels gruïformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Otídids

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і País Valencià

Papamosques de collar

El papamosques de collar (Ficedula albicollis) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria als boscos, jardins i ciutats d'Europa, des de França oriental i Itàlia, cap a l'est fins a Ucraïna i Rússia occidental.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Papamosques de collar

Papamosques gris

El papamosques gris o matamosques (Muscicapa striata) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es pot observar als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Papamosques gris

Papamosques menut

El papamosques menut (Ficedula parva) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria en boscos poc densos d'Europa oriental, des del sud d'Escandinàvia, Alemanya i Suïssa cap a l'est fins als Urals i el nord de l'Iran.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Papamosques menut

Paràsit boreal

Parella de paràsits grossos. El paràsit boreal (Stercorarius skua) és el paràsit més gros i més abundant que es pot trobar als Països Catalans durant l'hivern.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Paràsit boreal

Paràsit cuaample

El paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que en estiu habita la tundra i terrenys costaners de l'Oceà Glacial Àrtic, a l'oest de Groenlàndia, nord de Rússia, cap a l'est fins a la península de Txukotka i Nova Zembla, Alaska, nord del Canadà continental i illes àrtiques.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Paràsit cuaample

Paràsit cuallarg

El paràsit cuallarg (Stercorarius longicaudus) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que habita tundra i erms de la zona circumpolar boreal, a Groenlàndia, Spitsbergen, nord d'Escandinàvia, Nova Zembla, nord de Rússia fins a la península dels Txuktxis i Kamtxatka, Alaska, nord del Canadà continental i illes àrtiques canadenques.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Paràsit cuallarg

Paràsit cuapunxegut

El paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que a l'estiu habita la tundra a prop de la costa a Groenlàndia, Islàndia, illes Fèriar, nord de les Illes Britàniques i altres illes boreals, nord d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i Nova Zembla fins a la península dels Txuktxis, les illes del Comandant, Kamtxatka, Alaska, nord del Canadà continental i illes àrtiques fins al nord de Labrador.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Paràsit cuapunxegut

Pardal

El pardal comú o senzillament pardal, dit també teuladí al País Valencià, teulader al costat de pardal a les Illes Balears, torredà (al País Valencià), tretxe a l'Alguer (Passer domesticus), és un membre de la família Passeridae originari d'Europa i Àsia, i introduït en altres continents.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pardal

Pardal d'ala blanca

El pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis), ocell de glaç o pardal blanc és un ocell menut passeriforme.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pardal d'ala blanca

Pardal de bardissa europeu

El pardal de bardissa europeu, pardal de bardissa o xalambrí a les Balears (Prunella modularis) és una espècie d'ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pardal de bardissa europeu

Pardal roquer

El pardal roquer, pardal berberisc o (pardal) torredà (Petronia petronia), anomenat també teuladí al País Valencià, és un ocell de la família dels passèrids, l'únic del gènere Petronia Kaup, 1829.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pardal roquer

Pardal xarrec

El pardal xarrec, pardal barraquer o teuladí morisc (Passer montanus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i molt comú a la Catalunya continental.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pardal xarrec

Passerell

El passerell eurasiàtic o senzillament passerell, (Linaria cannabina) és un ocell esvelt de la família dels fringíl·lids i molt apreciat, pel seu cant semblant al del canari, com a ocell de gàbia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Passerell

Passeriformes

L'ordre dels passeriformes és el més extens dels ocells.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Passeriformes

Pàrids

''Baeolophus inornatus''. Mallerenga d'aigua (''Parus palustris''). Mallerenga blava (''Parus caeruleus''). La família dels pàrids agrupa petits ocells de plomatge adés viu, adés apagat i de dimorfisme sexual poc acusat.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pàrids

Pícids

Els pícids són una família d'ocells de l'ordre dels piciformes que comprèn 223 espècies, la major part de les quals són conegudes habitualment amb el nom de picot o pigot i picacarrasques.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pícids

Pela-roques

El pela-roques (Tichodroma muraria), anomenat també aranyer i picaaranyes, és l'únic habitant característic i gairebé exclusiu de les parets, tallats i espadats de les muntanyes pirinenques (en el sentit d'espècie rupícola amb residència i explotació tròfica de l'hàbitat).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pela-roques

Pelicaniformes

Els pelicaniformes (Pelecaniformes) són un ordre d'ocells aquàtics de grandària mitjana a alta que es troben arreu del món.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pelicaniformes

Perdiu

La perdiu o perdiu roja i també camavermella a les Balears (Alectoris rufa) és una espècie d'ocell de l'ordre dels gal·liformes de la família dels fasiànids (Phasianidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Perdiu

Perdiu de mar europea

Perdiu de mar fotografiada al Delta de l'Ebre. La perdiu de mar (Glareola pratincola), coneguda com a guatllereta de mar o polleta de mar i oronella de mar a les illes Balears i carregada al País Valencià, és un ocell de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Perdiu de mar europea

Perdiu xerra

La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Perdiu xerra

Periquito comú

El periquito (Melopsittacus undulatus) és un ocell d'origen australià d'uns 22 cm de llargada i en estat salvatge és generalment de color verd.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Periquito comú

Pica-soques eurasiàtic

El pica-soques eurasiàtic, pica-soques blau o simplement pica-soques, pic bastard, puja-soques o tàpara (Sitta europaea) és un passeriforme proveït de fortes ungles, la qual cosa li permet d'enfilar-se amb gran facilitat pels troncs dels arbres.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pica-soques eurasiàtic

Piciformes

Picot garser gros (''Dendrocopos major''). Els Piciformes són un ordre d'ocells neògnats format per unes nou famílies, totes elles de distribució tropical, a excepció dels pícids, que arriben fins gran part de la regió holàrtica, incloent els Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Piciformes

Picot garser gros

El picot garser gros (Dendrocopos major) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes i el més popular dels picots europeus.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Picot garser gros

Picot verd ibèric

El picot verd ibèric (Picus sharpei) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita boscos i terres de conreu de la península Ibèrica i sud-est de França.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Picot verd ibèric

Pigre gris

Exemplar de pigre gris. El pigre gris o fusell de mar i xirlot a les Balears (Pluvialis squatarola) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que és comú, a l'hivern, als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pigre gris

Pinsà

El pinsà comú, pinsà, xeu o pardal d'ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pinsà

Pinsà borroner eurasiàtic

mascle és a la dreta) Mascle immadur Prenent un bany El pinsà borroner eurasiàtic o senzillament pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, per la seua riquesa cromàtica i pel contrast del seu plomatge, és un dels moixons més vistosos de l'avifauna dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pinsà borroner eurasiàtic

Pinsà carminat

''Carpodacus erythrinus'' Carpodacus erythrinus El pinsà carminat (Carpodacus erythrinus) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que habita zones de matoll, bosc i terres de conreu de la major part d'Euràsia, des d'Europa Central i el sud d'Escandinàvia, cap a l'est, a través de Rússia fins al nord de Mongòlia, Txukotka i Kamtxatka, i més al sud, des del nord de Turquia i el Caucas, cap a l'est fins a la Xina central.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pinsà carminat

Pinsà mec

El pinsà mec (Fringilla montifringilla) o pinsà mè com és conegut a les Balears, és un ocell menut passeriforme.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pinsà mec

Pinsà trompeter

''Bucanetes githagineus amantum '' El pinsà trompeter (Bucanetes githagineus) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que habita zones pedregoses àrides de les Illes Canàries, sud-est de la península Ibèrica, i des de Marroc, Sàhara Occidental i Mauritània, cap a l'est, a través de Mali, Nigèria i Txad fins a Egipte i nord del Sudan, i al Pròxim Orient, a Israel i cap al sud a la Península Aràbiga i cap a l'est, a través d'Orient Mitjà fins a Tadjikistan, est del Kazakhstan, sud-oest de Sibèria i nord del Pakistan.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pinsà trompeter

Pioc salvatge eurasiàtic

El pioc salvatge eurasiàtic (o indiot...) o simplement pioc salvatge (Otis tarda) és una espècie d'ocell gruïforme de la familia dels otídids (Otidae), l'únic membre del gènere Otis, que dona nom a la família.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pioc salvatge eurasiàtic

Pit-roig

El pit-roig, barba-roig, rupit o ropit també a les Balears, reiet (País Valencià), reientí, reientinc o piquet roget (Erithacus rubecula) és un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pit-roig

Piula dels arbres

Piula dels arbres fotografiada a Al-Ryad (Aràbia Saudita). La piula dels arbres o la titina d'arbre i titeta sorda a les Balears (Anthus trivialis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Piula dels arbres

Piula gorja-roja

La piula gorja-roja o piula gola-roja (Anthus cervinus), coneguda al País Valencià com titeta gola-roja, Anuari Ornitològic valencià i a les illes com titina gola-roja, Enciclopèdia Balear d'Ornitologia és un ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) i l'ordre dels passeriformes, que cria a l'extrem nord d'Europa i Àsia, fins al nord d'Alaska.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Piula gorja-roja

Plana Alta

Mapa municipal de la Plana Alta abans de la reforma de 2023Les Coves de Vinromà Vista panorámica de TorreblancaLa Plana Alta és una comarca costanera del nord del País Valencià, amb capital a Castelló de la Plana.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Plana Alta

Plocèids

Mascle de Teixidor vermell (''Euplectes orix'') Els ploceids (Ploceidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, notòria pels elaborats nius que fabrica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Plocèids

Podicipediformes

''Poliocephalus poliocephalus'' ''Aechmophorus clarkii'' al seu niu. Cabussons orelluts fotografiats a Alaska. Cabusset. ''Tachybaptus dominicus'' Cabussó gris fotografiat a Anchorage (Alaska, Estats Units). Els podicipediformes formen un ordre d'ocells aquàtics capbussadors que comprèn una família (Podicipedidae), sis gèneres i 22 espècies (dues extintes: Podilymbus gigas i Podiceps andinus).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Podicipediformes

Polit cantaire

'' Numenius phaeopus'' El polit, polit (o siglot) cantaire, polit gris, polit petit, becut, serranet, xarlot petit, caniculàs, la cega reial o la curlera (cantaire) a les Balears (Numenius phaeopus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita, en estiu, zones de tundra d'Alaska, nord-oest del Canadà, sud-oest de la Badia de Hudson, Islàndia, Escandinàvia i Sibèria, fins a Kamtxatka.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Polit cantaire

Polla blava comuna

La polla blava, gall de canyar o gall faver o fotja de bec vermell a les Balears (Porphyrio porphyrio) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids, de l'orde dels gruïformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Polla blava comuna

Polla d'aigua comuna

La polla d'aigua, polla garau, gallin(et)a d'aigua o titeta de riu (Gallinula chloropus) és una espècie oportunista que es pot trobar en tota mena d'ambients aquàtics.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Polla d'aigua comuna

Polla pintada europea

La polla pintada, pigarda, picarda, picardona d'aigua (Porzana porzana) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) molt difícil de veure.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Polla pintada europea

Procel·lariformes

''Thalassarche melanophris'' Petrell de les neus (''Pagodroma nivea'') fotografiat a la Mar de Ross. Albatros viatger (''Diomedea exulans'') fotografiat a les Illes Kerguelen. Els procel·lariformes (Procellariiformes) són un ordre d'ocells palmípedes i pelàgics que comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Procel·lariformes

Procel·làrids

Els procel·làrids (Procellariidae) són una família d'ocells de vida pelàgica que pertany a l'ordre dels procel·lariformes (Procellariiformes).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Procel·làrids

Prunèl·lids

Cant del pardal de bardissa enregistrat a Utrecht (Països Baixos). Il·lustració de ''Prunella montanella'' (dalt de tot) i de ''Prunella modularis'' (a baix) (circa 1905). Els prunèl·lids (Prunellidae Richmond, 1908) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Prunèl·lids

Psitaciformes

Els psitaciformes (Psittaciformes) són un ordre d'ocells zigodàctils (és a dir, tenen quatre dits a les potes, dos dels quals són orientats cap endavant i els altres dos cap endarrere) que comprèn 353 espècies repartides en dues famílies.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Psitaciformes

Psitàcids

Els psitàcids són una família d'ocells que va ser considerada l'única que componia l'ordre dels psitaciformes (amb unes 365 espècies) en algunes classificacions.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Psitàcids

Pteròclids

Els pteròclids (Pteroclidae) són l'única família de l'ordre dels pterocliformes. Està formada per aus que recorden les perdius o els coloms, tot i estar més emparentades amb els coloms.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Pteròclids

Puput comuna

La o el puput (popularment també putput o paput en diversos dialectes d'arreu) o la palput (o popularment també apalput, apaput, polput, porput en la parla valenciana) (Upupa epops) és un ocell de la família dels upúpids, i de l'ordre dels bucerotiformes, present a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica, sud d'Àsia i alguns indrets del sud d'Europa.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Puput comuna

Rascló occidental

Rascló Un rascló en medi aquàtic Una altra imatge del rascló El rascló occidental o rascló i gallet de riu a les Balears (Rallus aquaticus) és un ocell prim de l'ordre dels gruïformes comú als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Rascló occidental

Rasclet europeu

La picardona o rasclet europeu (Zapornia pusilla) és una espècie d'ocell similar a la polla pintada però més petita i molt difícil de detectar.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Rasclet europeu

Rascletó

El rascletó, picardó, picardonet o (es)quadrinyola (Zapornia parva) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habita aiguamolls i riberes amb vegetació flotant d'Euràsia, localment a molts indrets d'Europa, i a través del centre i sud de Rússia fins a Kazakhstan, i Transcaucàsia fins a Tadjikistan.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Rascletó

Raspinell comú

El raspinell o pica-soques (Certhia brachydactyla) és un ocell petit i força comú que viu en ambients forestals d'Europa.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Raspinell comú

Ràl·lids

''Porphyrio martinica'' fotografiat al Park Nacional dels Everglades de Florida, Estats Units. Fotja vulgar Rasclet cama-roig ''Porzana carolina'' La família dels ràl·lids agrupa petits ocells (cap dels quals no ultrapassa els 82 cm) que viuen prop de l'aigua, ja sigui prop de rius, estanys i llacs, ja sigui de maresmes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Ràl·lids

Recurviròstrids

Els recurviròstrids (Recurvirostridae) són una família d'ocells inclosa a l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes) que inclou els camallargues i els becs d'alena.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Recurviròstrids

Reietó

indi d'Himachal Pradesh. Exemplar fotografiat a la Vendée (França). Imatge presa a Himachal Pradesh (Índia). Mascle de reietó Exemplar fotografiat a Suïssa. El reietó eurasiàtic, reietó, reietó d'hivern, rei-petit, reiet comú, mosquiter reietó o passaforadí i ropitet a les Balears (Regulus regulus) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids (Regulidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Reietó

Remízids

Els remízids (Remizidae) són una família de petites aus de l'ordre dels Passeriformes relacionada amb la dels pàrids (Paridae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Remízids

Remena-rocs comú

Ocell adult a l'Àrtic amb plomatge de l'època de reproducció ''Arenaria interpres'' El remena-rocs comú, picaplatges, pitnegre o girapedres (Arenaria interpres) és un ocell menut del gènere ''Arenaria''.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Remena-rocs comú

Repicatalons de Lapònia

'' Calcarius lapponicus '' El repicatalons de Lapònia (Calcarius lapponicus) és una espècie d'ocell de la família dels calcàrids (Calcariidae) que habita zones de tundra des de Groenlàndia i nord d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia, Nova Zembla i nord de Sibèria, incloent Nova Sibèria i les illes Wrangel, fins a la península dels Txuktxis, i, cap al sud, a través de Txukotka fins a Kamtxatka i les illes del Comandant, oest i nord d'Alaska, illes del Mar de Bering, Aleutianes, nord del Canadà, incloent les illes àrtiques.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Repicatalons de Lapònia

Repicatalons eurasiàtic

Repicatalons fotografiat a Finlàndia. Repicatalons Repicatalons mascle fotografiat a Polònia. Enregistrament sonor del cant de l'hortolà de canyar. El repicatalons, piula de canyers o piula (Emberiza schoeniclus), anomenat hortolà de canyet o hortolà de canyar a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes, comú i nidificant als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Repicatalons eurasiàtic

Repicatalons petit

''Emberiza pusilla'' El repicatalons petit (Emberiza pusilla) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita matolls de bedolls i salzes al sotabosc de la taigà, al nord d'Escandinàvia i de Rússia europea i asiàtica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Repicatalons petit

Repicatalons rústic

Ous d'Emberiza rustica. El repicatalons rústic (Emberiza rustica) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita zones arbustives, matolls, boscos i taigà prop de rierols des del nord de Suècia cap a l'est, per Finlàndia, Rússia europea i Sibèria fins Txukotka i Kamtxatka pel nord i Mongòlia, Massís de l'Altai, Tuva i nord de l'illa Sakhalín, pel sud.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Repicatalons rústic

Roquerol eurasiàtic

'' Ptyonoprogne rupestris '' El roquerol eurasiàtic, roquerol, roquer, roquisser o cabot de roca (Ptyonoprogne rupestris) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Roquerol eurasiàtic

Rossinyol

El rossinyol comú o rossinyol (Luscinia megarhynchos) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Rossinyol

Rossinyol bord comú

El rossinyol bord comú, rossinyol bord o rossinyol bastard (Cettia cetti) és una espècie d'ocell de la família dels cètids (Cettiidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Rossinyol bord comú

Sílvids

Els sílvids (Sylviidae) són una família d'ocells de mida petita que inclou un gran nombre d'espècies, si bé en època recent s'han separat un bon nombre, formant les famílies Phylloscopidae, Cettiidae, Acrocephalidae i Megaluridae o Locustellidae.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Sílvids

Sítids

Els sítids són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, l'únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Sítids

Siboc

El siboc, saboc, xiboc, bocatxo o escloper (Caprimulgus ruficollis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caprimulgiformes, semblant a l'enganyapastors però més clar.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Siboc

Sisó comú

El sisó comú o simplement sisó (Tetrax tetrax) és un ocell de gran talla i l'única espècie del gènere Tetrax.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Sisó comú

Siseta cendrosa

La siseta cendrosa (Xenus cinereus) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que cria a rius tranquils, aiguamolls, estanys i llacs, des de Finlàndia, a través del nord de Rússia i nord de Sibèria fins Txukotka, arribant cap al sud fins a Rússia central i la zona del Llac Baikal.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Siseta cendrosa

Siseta comuna

La siseta (Tringa stagnatilis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita aiguamolls i prats humits des del sud-est d'Europa cap a l'est, a través del sud de Rússia i nord del Kazakhstan fins al sud de Sibèria i Manxúria.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Siseta comuna

Sit blanc

''Plectrophenax nivalis'' El sit blanc (Plectrophenax nivalis), és una au passeriforme de la família Calcariidae.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Sit blanc

Sit capblanc

El sit capblanc (Emberiza leucocephalos) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita boscos clars i arbustos, sovint a prop de l'aigua, a Sibèria, des del nord dels Urals i el Massís de l'Altai, cap a l'est fins al Mar d'Okhotsk i Sakhalín, i cap al sud fins a Mongòlia i algunes zones de la Xina.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Sit capblanc

Sit capnegre

Ous de sit cap-negre. El sit capnegre (Emberiza melanocephala) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita planures àrides, pis inferior de boscos clars, horts i ciutats del sud-est d'Europa i sud-oest d'Àsia, des d'Itàlia, Península Balcànica, Grècia i Creta, cap a l'est, a través de Xipre, Turquia, Orient Pròxim i nord d'Iraq fins a l'Iran i la regió entre la mar Càspia i la mar Negra.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Sit capnegre

Sit negre

El sit negre, hortolà negre, hortolà cellard, xitxit o sitroc/sitroc llis (Emberiza cia) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Sit negre

Tallareta comuna

La tallareta comuna (Curruca communis; syn: sylvia communis), anomenada també busqueret de batzer a les Balears i busquereta de casquet al País Valencià, és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels sílvids (Sylviidae). Comú i estès, cria a Europa i a gran part de l'Àsia occidental temperada.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tallareta comuna

Tallareta cuallarga

La tallareta cuallarga o busqueret roig (Curruca undata; syn: sylvia undata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Tant el mascle com la femella presenten un plomatge similar.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tallareta cuallarga

Tallareta sarda

La tallareta sarda o busqueret (Balears i l'Alguer) (Curruca sarda; syn: sylvia sarda) és un moixó de la família dels sílvids (Sylviidae) que habita algunes illes de la Mediterrània. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tallareta sarda

Tallarol capnegre

El tallarol capnegre o a les Balears i el País Valencià busquereta capnegra (també capnegre i busqueret de capnegre) (Curruca melanocephala; syn: Sylvia melanocephala) és un ocell de l'ordre dels passeriformes de la família dels sílvids (Sylviidae). És una espècie de distribució circummediterrània que ocupa permanentment el nord d'Àfrica, les Canàries i totes les penínsules així com les grans illes de la Mediterrània.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tallarol capnegre

Tallarol de casquet

El tallarol de casquet, tallarol de cap negre, retoret (al País Valencià), capellana o carbonera (Sylvia atricapilla) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tallarol de casquet

Tallarol de garriga oriental

El tallarol de garriga oriental, (Curruca cantillans; syn: Sylvia cantillans) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tallarol de garriga oriental

Tallarol emmascarat occidental

'' Sylvia hortensis '' El tallarol emmascarat occidental, tallarol emmascarat o bregadell (busqueret a Menorca) (Curruca hortensis; syn: sylvia hortensis) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Es troba a l'estiu en la conca del Mediterrani, i s'estén a l'Àsia Central.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tallarol emmascarat occidental

Tallarol gros

El tallarol gros, busqueret gros o busquereta mosquitera (Sylvia borin) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids. Nidifica a la major part d'Europa i al Paleàrtic fins a l'oest de Sibèria i passa l'hivern a l'Àfrica subsahariana.El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tallarol gros

Tallarol trencamates

El tallarol trencamates o busqueret(a) trencamates (Curruca conspicillata; syn: sylvia conspicillata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Es troba al nord-oest d'Àfrica, al sud-oest d'Europa i a les illes i regions costaneres del Mediterrani oriental.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tallarol trencamates

Tallarol xerraire

El tallarol xerraire (Curruca curruca; syn: sylvia curruca) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Nidifica a l'Europa temperada, excepte al sud-oest, i al Paleàrtic occidental i central.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tallarol xerraire

Tètol cuabarrat

'' Limosa lapponica '' El tètol cuabarrat (Limosa lapponica) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que a l'estiu viu en costes i tundres, principalment dins el cercle polar àrtic, des del nord d'Escandinàvia, cap a l'est, nord de Rússia i Sibèria, fins al nord de Txukotka, i oest i nord d'Alaska.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tètol cuabarrat

Tètol cuanegre

Exemplar de tètol cuanegre volant i fotografiat a Bèlgica. Estol de tètols cuanegres fotografiat a Orissa (Índia). El tètol cuanegre o cegall de mosson a les Balears (Limosa limosa) és un esvelt ocell de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tètol cuanegre

Tórtora eurasiàtica

La tórtora o tórtora vulgar (Streptopelia turtur) és un petit i àgil ocell de l'ordre dels columbiformes comú als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tórtora eurasiàtica

Tórtora rosa i grisa

La tórtora rosa i grisa o tórtora de collar (Streptopelia roseogrisea) és un au de la família dels colúmbids (Columbidae) que habita estepes i sabanes de l'àrea del Sahel africà, des del Senegal i Mauritània cap a l'est fins al sud-est d'Egipte, Etiòpia, Eritrea, Djibouti, nord de Somàlia i sud-oest de la Península Aràbiga.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tórtora rosa i grisa

Tórtora turca

Tórtora turca fotografiada a l'Índia. La tórtora turca o eurasiàtica (Streptopelia decaocto) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes que es va començar a expandir d'una forma regular pels Països Catalans d'ençà del 1970 en què fou observada per primera vegada al Pirineu central.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tórtora turca

Túrdids

Griveta boscana (''Hylocichla mustelina''). Griva cerdana (''Turdus pilaris'') fotografiada a Polònia. Siàlid muntanyenc (''Sialia currucoides''). ''Turdus rufiventris'' Els túrdids (Turdidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Túrdids

Teixidor de Rüppell

El teixidor de Rüppell (Ploceus galbula) és un ocell de la família dels plocèids (Ploceidae), d'hàbits gregaris i que sovint és utilitzat a Europa com ocell de gàbia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Teixidor de Rüppell

Teixidor eurasiàtic

El teixidor eurasiàtic (o senzillament teixidor) o mitjaire (Remiz pendulinus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que viu al centre i a l'est de la península Ibèrica (costes mediterrànies fins a l'Estret de Gibraltar i Depressió de l'Ebre), la Camarga, Itàlia i l'Europa de l'Est.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Teixidor eurasiàtic

Teixidor intermedi

El teixidor intermedi (Ploceus intermedius) és un ocell de la família dels ploceids (Ploceidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Teixidor intermedi

Terrerola

Terrerola vulgar La terrerola (Calandrella brachydactyla) és un ocell estival i migrador de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Terrerola

Territ acuminat

El territ acuminat (Calidris acuminata) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita en estiu la tundra del nord-est de Sibèria des del riu Yana fins al Kolimà i durant l'hivern els pantans, aiguamolls i estanys d'Australàsia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Territ acuminat

Territ becadell

El territ becadell (Limicola falcinellus), és un petit ocell de la família dels escolopàcids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Territ becadell

Territ becllarg

'' Calidris ferruginea '' El territ becllarg (Calidris ferruginea) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra del nord de Sibèria des del riu Ienissei cap a l'est fins Txukotka, Nova Sibèria, i nord d'Alaska.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Territ becllarg

Territ cuablanc

El territ cuablanc (Calidris fuscicollis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita la tundra del nord d'Alaska, extrem nord del Canadà continental i les illes Banks, Melville, Bathurst, Bylot, Southampton i Baffin.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Territ cuablanc

Territ de Temminck

El territ de Temminck (Calidris temminckii) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundra i praderies des de les Illes Britàniques i nord d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia fins Txukotka.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Territ de Temminck

Territ de tres dits

Estol de territs de tres dits a una platja de l'Estat de Washington (Estats Units). Una parella de territs de tres dits alimentant-se. El territ de tres dits, territ tresdits, o, a les Illes Balears, corriol tresdits o tres-dits (Calidris alba) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes i de la família dels escolopàcids, característic per la manca de dit superior.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Territ de tres dits

Territ fosc

El territ fosc (Calidris maritima) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundres, erms i costes de l'oest i sud-est de Groenlàndia, Islàndia, Fèroe, Spitsbergen, Bear (EUA), Terra de Francesc Josep, Nova Zembla, Terra del Nord i Nova Sibèria, costes àrtiques d'Escandinàvia i la península de Taimyr, i illes canadenques de Melville, Bathurst, Devon, Bylot i Baffin.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Territ fosc

Territ gros

''Calidris canutus '' El territ gros (Calidris canutus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que durant l'estiu habita la tundra de les illes àrtiques del Canadà, Groenlàndia, Spitsbergen, Nova Sibèria, Wrangel, Alaska i nord de Sibèria.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Territ gros

Territ menut comú

Territ menut El territ menut o terretitona (Calidris minuta) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més petit dels territs.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Territ menut comú

Territ pectoral

El territ pectoral (Calidris melanotos) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita en estiu la tundra de la costa àrtica de Sibèria des de la Península de Taimyr cap a l'est fins a Kamtxatka i en Amèrica des de l'oest i nord d'Alaska cap a l'est pel nord del Canadà incloent les illes Banks, Victòria, Bathurst, Devon, Baffin i Southampton,i el nord-oest de Groenlàndia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Territ pectoral

Territ rogenc

El territ rogenc (Calidris subruficollis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que alguns autors consideren l'única espècie del gènere Tryngites (Cabanis, 1857).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Territ rogenc

Territ variant

Estol de territs variants fotografiats a Alemanya. Territ variant fotografiat a l'illa de La Gomera, Canàries, al mes de setembre. Territ variant alimentant-se. El territ variant o passa-rius a les Balears (Calidris alpina) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, l'espècie més comuna del gènere a Europa i un dels limícoles més abundants.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Territ variant

Tetolet

Els tetolets (Limnodromus) són un gènere d'ocells de la família dels escolopàcids (Scolopacidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tetolet

Timàlids

Els timàlids (Timaliidae) són una gran família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Timàlids

Titònids

Il·lustració de ''Phodilus badius'' (John Gould & Henry C. Richter, circa 1867-1872). Els titònids són una família d'ocells de l'ordre dels estrigiformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Titònids

Titella (ocell)

El titella (Anthus pratensis) és un petit ocell passeriforme que cria a la major part de la meitat nord d'Europa i Àsia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Titella (ocell)

Tord ala-roig

El tord ala-roig (Turdus iliacus) o tord cellard com es coneix a les Balears, és un ocell de la família Turdidae, originari d'Europa i Àsia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tord ala-roig

Tord comú

El tord comú o tord, tord blanc, tord blancel i tord blanc gros a les Balears (Turdus philomelos) és un ocell túrdid que habita gran part d'Euràsia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tord comú

Torlit comú

El torlit, samarlic,xamerlí, estorlit, sebel·lí, sibel·lí, sibil·lí o xebel·lí i xibel·lí (xarlot d'ulls grocs al Gironès, i seberlí a Vinaròs) (Burhinus oedicnemus) és una espècie d'ocell de la família dels burrínids (Burhinidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Torlit comú

Trenca

''Lanius minor'' La trenca o capsot menut (Lanius minor) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes d'uns 20 cm de longitud, i de la família dels lànids (Laniidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Trenca

Trencapinyes

El trencapinyes comú, picapinyes, trencapinyons, bectort, bec creuat, o bec crusat (Loxia curvirostra) és, tant per la seua morfologia com per alguns dels seus aspectes i costums (reproducció, alimentació, distribució, etc.) un dels ocells més curiosos i sorprenents de l'avifauna dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Trencapinyes

Tresquiornítids

La família dels tresquiornítids (Threskiornithidae) inclou 34 espècies de grans aus de potes llargues, separades en dues subfamílies, els ibis i els becplaners.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tresquiornítids

Trist

El trist, brusac, estaranyit, bossicó, butxac, i arboça o ullet de bou a les Balears (Cisticola juncidis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, el nom vulgar del qual en català fa al·lusió al curt cant emès en vol, que coincideix amb un espasme ascendent cada cop que llança el seu xiscle: "trist", "trist".

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Trist

Trobat (ocell)

El trobat o titeta d'estiu i titeta sorda a les Balears (Anthus campestris) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, en general, defuig la Catalunya humida i l'àrea pirinenca, tot i que es pot trobar també, esporàdicament, a l'alta muntanya, molt puntualment.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Trobat (ocell)

Troglodítids

Washington, Estats Units). ''Thryothorus ludovicianus'' fotografiat a Caldwell County (Carolina del Nord, Estats Units). Caragolet (''Troglodytes troglodytes'') Phoenix (Arizona, Estats Units). ''Cistothorus palustris'' fotografiat als Estats Units.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Troglodítids

Tudó

El tudó, colom tudó o todó (Columba palumbus) és un columbiforme molt estès per Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient mitjà.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Tudó

Upupa

Els upúpids (Upupidae) són una família d'ocells formada únicament per les espècies del gènere Upupa, que van d'una a tres depenent de l'autor.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Upupa

Valona (ocell)

La valona o xerlovita camagroga (Tringa glareola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que a l'estiu habita els estanys de la taigà des de les Illes Britàniques i Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i de Sibèria fins Txukotka i el sud-oest d'Alaska, arribant cap al sud fins a Alemanya, centre de Rússia i nord de Mongòlia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Valona (ocell)

Verderol

El verderol comú, verdum europeu o senzillament verdum (Chloris chloris), és un ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels fringíl·lids com el pinsà comú.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Verderol

Verderola

Verderola Verderola Verderola Verderola (mascle) Verderola La verderola (Emberiza citrinella) o hortolà groc tal com es coneix a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels emberízids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Verderola

Voltor comú

Voltor comú volant. Cap del voltor comú. El voltor comú (Gyps fulvus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar a la península Ibèrica que supera en envergadura (fins a 260 cm) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Voltor comú

Voltor negre

El voltor negre o arpellot a les Balears (Aegypius monachus) és un ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae), única espècie viva del gènere Aegypius. És el rapinyaire més gran d'Europa i és un dels pocs voltors que s'hi poden trobar, juntament amb el voltor comú, l'aufrany i el trencalòs.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Voltor negre

Xarrasclet

indi d'Haryana. El xarrasclet, roncadell o anedó i cerceta o cetla blanca (Anas querquedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i una mica més gran que el xarxet comú.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xarrasclet

Xarxet comú

So del Xarxet comú Estol de xarxets comuns a Bengala Occidental (Índia). El xarxet comú (o xarxet, sarcet al País Valencià i Tortosa), anedó o cerceta a les Balears, al costat de sel·la rossa o cetla rossa (Anas crecca) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i el més petit dels ànecs europeus.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xarxet comú

Xarxet marbrenc

El xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) o alena és un ocell de l'ordre dels anseriformes, una mica més gran que el xarxet comú.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xarxet marbrenc

Xatrac àrtic

El xatrac àrtic (Sterna paradisaea) és una au marina de la família dels estèrnids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xatrac àrtic

Xatrac becllarg

Xatrac becllarg alimentant el seu pollet (Alemanya, 2007). Colònia de xatracs becllargs. El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), també anomenat llambritja de bec llarg a les Illes Balears, és un ocell de la família dels estèrnids.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xatrac becllarg

Xatrac bengalí

El xatrac bengalí (Thalasseus bengalensis) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que cria a les costes del Mar Roig, Índia, Pakistan, Sri Lanka, algunes illes d'Indonèsia, Nova Guinea i nord d'Austràlia, i més tard es dispersa per una zona que va des de la costa nord-occidental d'Àfrica, a través de l'Índic fins a Austràlia i Melanèsia.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xatrac bengalí

Xatrac comú

Xatrac comú fotografiat a l'illa de Helgoland (Alemanya) Parella de xatracs comuns fotografiats a Alemanya El xatrac comú, xatrac d'albufera, llambritja o gavina d'albufera (Sterna hirundo) és una espècie d'ocel migradorl de l'ordre dels caradriformes, semblant al xatrac becllarg però una mica més petit, que pot arribar viure 23 anys.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xatrac comú

Xatrac gros

El xatrac gros (Hydroprogne caspia) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i única espècie del gènere Hydroprogne, si bé sovint és ubicat a Sterna.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xatrac gros

Xatrac menut comú

Exemplar de la subespècie ''Sterna albifrons antillarum''. El xatrac menut comú (Sternula albifrons) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més comú i el més petit dels xatracs.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xatrac menut comú

Xatrac reial bec-roig

El xatrac reial bec-roig (Thalasseus maximus) és un ocell marí de la família dels estèrnids (Sternidae) que s'ha contemplat en contades ocasions als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xatrac reial bec-roig

Xibec cap-roig

El xibec, ànec becvermell, becvermell, xibec cap-roig o sivert (Netta rufina) és un ocell anseriforme i el més gros dels ànecs capbussadors.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xibec cap-roig

Xivita comuna

La xivita comuna o xerlovita (Tringa ochropus) coneguda a les Balears amb el nom de becassineta, és un ocell no nidificant als Països Catalans, però comú a l'època de pas durant les migracions.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xivita comuna

Xivitona comuna

Xivitona vulgar fotografiada a les Illes Britàniques. Xivitona vulgar fotografiada a Pontedeume (Galícia). La xivitona comuna, xivitona vulgar o siseta de pit blanc i gallet de riu, gallet riuer, cegall bord, cegall negre, cegall blanc o cegall sàtxero a les Balears (Actitis hypoleucos) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xivitona comuna

Xixella

La xixella o xixell (Columba oenas) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xixella

Xoriguer comú

Mides en centímetres de l'envergadura i el cos del xoriguer comú El xoriguer comú, xoriguer, xoriguer gros, xoric amb les variants xòric i xúric soliguer, soriguer, penja-sargantanes, o moixeta (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids (Falconidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xoriguer comú

Xoriguer petit

El xoriguer petit (Falco naumanni) és un ocell rapinyaire que pertany al gènere dels falcons (Falco), dins de la família dels falcònids (Falconidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xoriguer petit

Xot eurasiàtic

Parella de xots fotografiats a Grècia. El xot eurasiàtic, xot, xut (també designa l'òliba i altres ocells nocturns), mussol, duc petit o petit duc (xonca a l'Alguer), cornudet al País Valencià (Otus scops) o miloca (Otus vulgaris), és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xot eurasiàtic

Xurra

La xurra (Pterocles orientalis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels pteroclidiformes comú a la Catalunya occidental.

Veure Llista d'ocells del País Valencià і Xurra

, Baldriga cendrosa mediterrània, Baldriga mediterrània, Baldriga pufí, Ballester comú, Balquer, Batallaire, Bec d'alena comú, Bec de coral cuanegre, Bec de coral de galtes taronja, Bec de coral del Senegal, Bec de serra gros, Bec de serra mitjà, Becada eurasiàtica, Becadell comú, Becadell sord, Becplaner comú, Becut eurasiàtic, Bernat pescaire, Bisbe groc, Bisbe vermell meridional, Bitó comú, Bitxac comú, Bitxac rogenc, Blauet comú, Boscaler comú, Boscaler pintat gros, Boscarla d'aigua, Boscarla de Blyth, Boscarla de canyar, Boscarla dels joncs, Boscarla menjamosquits, Boscarla mostatxuda, Bosqueta icterina, Bosqueta vulgar, Botxí, Botxí septentrional, Bruel, Burrínids, Busqueta pàl·lida, Cabussó collnegre, Cabussó emplomallat, Cabussó gris, Cabusset comú, Cadernera europea, Calàbria agulla, Calàbria grossa, Calàbria petita, Calàbries, Calàndria comuna, Camallarga comú, Capó reial, Caprimúlgids, Caprimulgiformes, Capsigrany comú, Capsot d'esquena roja, Caradriformes, Caràdrids, Cargolet eurasiàtic, Cèrtids, Cínclids, Còlit del desert, Còlit gris, Còlit isabelí, Còlit negre, Còlit ros, Còrvids, Cercavores alpí, Cicònids, Ciconiformes, Cigonya blanca, Cigonya negra, Cogullada comuna, Cogullada fosca, Colúmbids, Colltort comú, Colom (ocell), Columbiformes, Coraciformes, Coràcids, Corb, Corb marí emplomallat, Corb marí gros, Corbs marins, Cornella, Corriol anellat gros, Corriol anellat petit, Corriol camanegre, Corriol pit-roig, Cotoliu, Cotorra de Kramer, Cotorra de la Patagònia, Cotorreta pitgrisa, Cotxa blava, Cotxa cua-roja, Cotxa fumada, Cruixidell, Cuaenlairat rogenc, Cucúlids, Cuculiformes, Cucut comú, Cucut reial europeu, Cuereta blanca, Cuereta groga, Cuereta torrentera, Curroc, Daurada grossa, Duc eurasiàtic, Durbec, Egitàlids, Elani comú, Elx, Emberízids, Enganyapastors europeu, Escolopàcids, Escuraflascons becfí, Escuraflascons becgròs, Esmirla, Esparver comú, Esplugabous, Estèrnids, Estúrnids, Estercoràrids, Estornell comú, Estornell negre, Estornell rosat, Estrígids, Estríldids, Estrigiformes, Faisà, Faisà comú, Falcònids, Falcó cama-roig, Falcó d'Elionor, Falcó mostatxut europeu, Falcó pelegrí, Falcó sacre, Falcillot negre, Falcillot pàl·lid, Falconiformes, Família (biologia), Fasiànids, Fenicopteriformes, Flamenc del Carib, Flamenc menut, Flamencs (animal), Fotja banyuda, Fotja comuna, Fraret, Fraret atlàntic, Fredeluga europea, Fredeluga gregària, Fringíl·lids, Fumarell alablanc, Fumarell carablanc, Fumarell negre, Gafarró, Gafarró frontgroc, Gaig blau comú, Gaig eurasiàtic, Gal·liformes, Gamarús eurasiàtic, Gamba groga petita, Gamba roja comuna, Gamba roja pintada, Gamba verda, Ganga eurasiàtica, Garsa, Garsa blava asiàtica, Garsa de mar eurasiàtica, Gavià argentat de potes grogues, Gavià fosc, Gavina capblanca, Gavina capnegra americana, Gavina capnegra mediterrània, Gavina cendrosa, Gavina corsa, Gavina de Delaware, Gavina menuda, Gavina vulgar, Gavineta cuaforcada, Gavineta de tres dits, Gavinot atlàntic, Gavot, Glareòlids, Gralla becvermella, Gralla occidental, Grasset costaner, Gratapalles, Graula, Grúids, Griva, Griva cerdana, Grua europea, Gruïformes, Guatlla, Guatlla comuna, Guatlla del Japó, Guatlla maresa eurasiàtica, Haematopus, Hidrobàtids, Hirundínids, Hortolà comú, Lànids, Làrids, Leiòtrix bec-roig, Llista d'ocells d'Andorra, Llista d'ocells d'Aragó, Llista d'ocells d'Espanya, Llista d'ocells de Catalunya, Llista d'ocells de la península Ibèrica, Llista d'ocells de les Illes Balears, Llucareta, Lluer, Mainà religiós, Mallerenga blava eurasiàtica, Mallerenga carbonera, Mallerenga cuallarga eurasiàtica, Mallerenga de bigotis, Mallerenga emplomallada europea, Mallerenga petita, Malvasia capblanca, Malvasia de Jamaica, Maniquí capblanc, Maniquí capnegre, Maniquí de l'Índia, Maniquí galtablanc, Maniquí tricolor, Martinet blanc comú, Martinet de nit comú, Martinet menut comú, Martinet ros comú, Mascarell atlàntic, Mascarells, Mastegatatxes, Múnia roig, Meròpids, Merla, Merla blava, Merla d'aigua, Merla de pit blanc, Merla roquera comuna, Milà negre, Milà reial, Morell buixot, Morell cap-roig, Morell d'ulls grocs, Morell de plomall, Morell xocolater, Mosquiter comú, Mosquiter de passa, Mosquiter pàl·lid, Mosquiter verdós, Mosquiter xiulaire, Motacíl·lids, Muscicàpids, Mussol banyut, Mussol comú, Mussol emigrant, Oca comuna, Oca pradenca, Ocell de tempesta europeu, Ocells, Ordre, Oreneta, Oreneta cua-rogenca, Oreneta cuablanca comuna, Oreneta de ribera comuna, Oriòlids, Oriol eurasiàtic, Otídids, País Valencià, Papamosques de collar, Papamosques gris, Papamosques menut, Paràsit boreal, Paràsit cuaample, Paràsit cuallarg, Paràsit cuapunxegut, Pardal, Pardal d'ala blanca, Pardal de bardissa europeu, Pardal roquer, Pardal xarrec, Passerell, Passeriformes, Pàrids, Pícids, Pela-roques, Pelicaniformes, Perdiu, Perdiu de mar europea, Perdiu xerra, Periquito comú, Pica-soques eurasiàtic, Piciformes, Picot garser gros, Picot verd ibèric, Pigre gris, Pinsà, Pinsà borroner eurasiàtic, Pinsà carminat, Pinsà mec, Pinsà trompeter, Pioc salvatge eurasiàtic, Pit-roig, Piula dels arbres, Piula gorja-roja, Plana Alta, Plocèids, Podicipediformes, Polit cantaire, Polla blava comuna, Polla d'aigua comuna, Polla pintada europea, Procel·lariformes, Procel·làrids, Prunèl·lids, Psitaciformes, Psitàcids, Pteròclids, Puput comuna, Rascló occidental, Rasclet europeu, Rascletó, Raspinell comú, Ràl·lids, Recurviròstrids, Reietó, Remízids, Remena-rocs comú, Repicatalons de Lapònia, Repicatalons eurasiàtic, Repicatalons petit, Repicatalons rústic, Roquerol eurasiàtic, Rossinyol, Rossinyol bord comú, Sílvids, Sítids, Siboc, Sisó comú, Siseta cendrosa, Siseta comuna, Sit blanc, Sit capblanc, Sit capnegre, Sit negre, Tallareta comuna, Tallareta cuallarga, Tallareta sarda, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Tallarol de garriga oriental, Tallarol emmascarat occidental, Tallarol gros, Tallarol trencamates, Tallarol xerraire, Tètol cuabarrat, Tètol cuanegre, Tórtora eurasiàtica, Tórtora rosa i grisa, Tórtora turca, Túrdids, Teixidor de Rüppell, Teixidor eurasiàtic, Teixidor intermedi, Terrerola, Territ acuminat, Territ becadell, Territ becllarg, Territ cuablanc, Territ de Temminck, Territ de tres dits, Territ fosc, Territ gros, Territ menut comú, Territ pectoral, Territ rogenc, Territ variant, Tetolet, Timàlids, Titònids, Titella (ocell), Tord ala-roig, Tord comú, Torlit comú, Trenca, Trencapinyes, Tresquiornítids, Trist, Trobat (ocell), Troglodítids, Tudó, Upupa, Valona (ocell), Verderol, Verderola, Voltor comú, Voltor negre, Xarrasclet, Xarxet comú, Xarxet marbrenc, Xatrac àrtic, Xatrac becllarg, Xatrac bengalí, Xatrac comú, Xatrac gros, Xatrac menut comú, Xatrac reial bec-roig, Xibec cap-roig, Xivita comuna, Xivitona comuna, Xixella, Xoriguer comú, Xoriguer petit, Xot eurasiàtic, Xurra.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat