Taula de continguts
466 les relacions: Abellerol comú, Accipítrids, Agró blanc, Agró roig, Alàudids, Alcedínids, Aligot calçat, Aligot comú, Aligot rogenc, Aligot vesper europeu, Alosa alablanca, Alosa banyuda, Alosa eurasiàtica, Anàtids, Apòdids, Ardèids, Arpella cendrosa, Arpella comuna, Arpella pàl·lida comuna, Arpella pàl·lida russa, Astor comú, Aufrany comú, Èider, Òliba comuna, Ésser humà, Àguila calçada comuna, Àguila cridanera, Àguila daurada, Àguila marcenca, Àguila peixatera, Àguila pomerània, Àlcids, Ànec blanc, Ànec canyella, Ànec collverd, Ànec cuallarg, Ànec cullerot comú, Ànec fosc eurasiàtic, Ànec glacial, Ànec griset, Ànec mandarí, Ànec negre comú, Ànec xiulador eurasiàtic, Baldriga cendrosa mediterrània, Baldriga grisa, Baldriga mediterrània, Baldriga pufí, Ballester comú, Balquer, Batallaire, ... Ampliar l'índex (416 més) »
- Llistes d'ocells d'Europa
Abellerol comú
Labellerol comú o abellerola (Merops apiaster) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i de la família dels meròpids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Abellerol comú
Accipítrids
Els accipítrids agrupen els rapinyaires diürns coneguts vulgarment amb el nom d'àguiles o àligues, esparvers, voltors, milans, etc.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Accipítrids
Agró blanc
Lagró blanc, agró blanc gros, aïró blanc major (a l'Alguer) o garsa blanca (Ardea alba) és un ocell de la família dels ardèids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Agró blanc
Agró roig
L'agró roig, agró ros, agrós d'estiu o adragóDCVB (Ardea purpurea) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Agró roig
Alàudids
Alosa comuna ''Galerida deva'' fotografiada a Bangalore (Índia) Alosa oriental fotografiada a Calcuta (Bengala Occidental, Índia) Alosa de Stark ''Mirafra javanica'' Mascle d'''Eremopterix grisea'' fotografiat a Calcuta Alosa banyuda fotografiada a Suècia Els alàudids (Alaudidae) són una família d'ocells que pertany a l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Alàudids
Alcedínids
Els alcedínids (Alcedinidae) són una família d'ocells de l'ordre dels coraciformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Alcedínids
Aligot calçat
L'aligot calçat (Buteo lagopus), és un ocell rapinyaire de mitjana grandària, membre de la família dels accipítrids (Accipitridae). Nia en territoris boreals de la zona holàrtica.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Aligot calçat
Aligot comú
Laligot comú (Buteo buteo) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la major part d'Europa i amplia la seva àrea de reproducció per gran part del Paleàrtic fins al nord-oest de la Xina (Tian Shan), l'extrem occidental de Sibèria i el nord-oest de Mongòlia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Aligot comú
Aligot rogenc
L'aligot rogenc (Buteo rufinus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Habita a Europa de l'Est, Àfrica del Nord, el Pròxim Orient i Àsia Central.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Aligot rogenc
Aligot vesper europeu
L'aligot vesper europeu, aligot vesper, pilot (Pernis apivorus) o falcó vesper i falcó de Muntanya a les Illes Balears, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Aligot vesper europeu
Alosa alablanca
L'alosa alablanca (Alauda leucoptera) és una espècie d'ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) que habita planures àrides al nord del Kazakhstan i zones limítrofes del sud de Rússia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Alosa alablanca
Alosa banyuda
L'alosa banyuda (Eremophila alpestris) és una espècie d'ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) notable per l'ornament al cap, que li dona nom.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Alosa banyuda
Alosa eurasiàtica
L'alosa (vulgar o comuna), torrudana, terrerol, terrerola, terrola, torredana (Alauda arvensis) és una espècie de petit ocell passeriforme.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Alosa eurasiàtica
Anàtids
Els anàtids (Anatidae) (del llatí anas "ànec" i el grec ἰδ- id- "aspecte") constitueixen la família més important de l'ordre dels anseriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Anàtids
Apòdids
Els apòdids, comunament anomenats falcillots, avions, falcies, falcilles, falciots o magalls, són una família d'ocells de l'ordre dels apodiformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Apòdids
Ardèids
Els ardèids o ardeids (Ardeidae) són una família d'ocells pelicaniformes; la família té reconegudes, actualment, 4 subfamílies, 19 gèneres i 68 espècies que es distribueixen en tots els continents exceptuant l'Antàrtida.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ardèids
Arpella cendrosa
L'arpella cendrosa, esparver cendrós o arpellot cendrós (Circus pygargus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a Euràsia i Àfrica durant l'època de nidificació i passa l'hivern a l'Àfrica i l'Índia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Arpella cendrosa
Arpella comuna
L'arpella, arpella comuna o vulgar, arpellot de marjal o milana voltonera (Circus aeruginosus) és un ocell de rapinya de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la zona temperada i subtropical d'Europa, Àsia Central i Àfrica.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Arpella comuna
Arpella pàl·lida comuna
Exemplar adult femella. Washington, Estats Units). Exemplar amb un any d'edat fotografiat a l'Ankeny National Wildlife Refuge (Oregon, Estats Units). L'arpella pàl·lida comuna, arpella pàl·lida, esparver d'estany o arpellot pàl·lid al País Valencià (Circus cyaneus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Arpella pàl·lida comuna
Arpella pàl·lida russa
L'arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). És una espècie migratòria, que cria en el sud d'Europa Oriental i Àsia Central, i passa els hiverns principalment a l'Índia i al sud d'Àsia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Arpella pàl·lida russa
Astor comú
L' astor comú, astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba als boscos d'Euràsia i l'Amèrica del Nord.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Astor comú
Aufrany comú
L'aufrany comú, aufrany o mongeta (Neophron percnopterus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids i única espècie viva del gènere Neophron.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Aufrany comú
Èider
L'èider (Somateria mollissima) és un ocell de mida mitjana de la família dels ànecs, fa de 50–71 cm de llargada. Està distribuït per les costes del nord d'Europa, Amèrica del nord i est de Sibèria. Cria a l'Àrtic i algunes regions temperades del nord, però migra a zones temperades de més al sud on forma grans esbarts en la costa.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Èider
Òliba comuna
XIX a ''Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas'' Crani Fotografia de cos sencer L'òliba comuna o òliba (Tyto alba) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes i de la família dels titònids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Òliba comuna
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ésser humà
Àguila calçada comuna
Àguila calçada Exemplar fotografiat a Himachal Pradesh, Índia L'àguila calçada comuna o, a les Balears, espolsamates o esparver,(Hieraaetus pennatus) és un rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Àguila calçada comuna
Àguila cridanera
L'àguila cridanera (Clanga clanga) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Cria en una àrea que va des d'Europa Oriental, cap a l'est, fins al Pacífic. Ocasionalment es poden albirar als països catalans en hivern.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Àguila cridanera
Àguila daurada
Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà) L'àguila daurada Rev.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Àguila daurada
Àguila marcenca
Àliga marcenca en vol. L'àguila marcenca (Circaetus gallicus), anomenada àguila serpera o marcenc al País Valencià, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) amb un cap arrodonit que recorda el duc.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Àguila marcenca
Àguila peixatera
L'àguila pescadora, àguila d'estany o àguila peixatera (Pandion haliaetus) és un rapinyaire que és l'única espècie del gènere Pandion i de la família dels pandiònids (Pandionidae), segons moltes classificacions. La trobem distribuïda per tots els continents, excepte a l'Antàrtida; no obstant, a l'Amèrica del Sud l'hi trobem com a migradora no nidificant.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Àguila peixatera
Àguila pomerània
L'àguila pomerània (Clanga pomarina) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Cria en Europa central o oriental i passa l'hivern a l'Àfrica Oriental.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Àguila pomerània
Àlcids
Fraret atlàntic (''Fratercula arctica'') fotografiat a Islàndia. Gavot (''Alca torda'') fotografiat a Noruega. Els àlcids formen una família de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Àlcids
Ànec blanc
L'ànec blanc o ànnera blanca (Tadorna tadorna) és un ànec de superfície de l'ordre dels anseriformes i considerat, a nivell evolutiu, a mig camí entre les oques i els ànecs pròpiament dits.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ànec blanc
Ànec canyella
L'ànec canyella (Tadorna ferruginea) és un membre de la família Anatidae.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ànec canyella
Ànec collverd
L'ànec collverd o ànec de bosc i collblau o capblau (pel mascle) i àneda rossa (per la femella) a les Balears (Anas platyrhynchos) és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i els estuaris.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ànec collverd
Ànec cuallarg
Distribució de l'ànec cuallarg a Europa: verd clar (àrea de cria), blau (àrea d'hivernació) i verd fosc (tot l'any). miniatura El nom d'ànec cuallarg (anomenat grisa collerada, coer a les Balears i cua de jonc al País Valencià) (Anas acuta), ho diu tot: el mascle té una llarga cua punxeguda i la femella la té una mica més curta.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ànec cuallarg
Ànec cullerot comú
Bengala occidental, Índia) Ànec cullerot en vol fotografiat a Alemanya L'ànec paleter, ànec cullerot, cullerot, cullerer, cullerassa, cuer o coer i bec d'espàtula (Anas clypeata) és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l'extrem en forma de cullera.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ànec cullerot comú
Ànec fosc eurasiàtic
L'ànec fosc eurasiàtic o morell de mar fosc (Melanitta fusca), és un gran ànec marí de la subfamília Merginae, que cria molt al nord d'Europa i Àsia a l'oest de la conca del riu Ienissei.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ànec fosc eurasiàtic
Ànec glacial
Lànec glacial o moretó(Clangula hyemalis) és un ànec marí de talla mitjana i el darrer membre vivent del gènere Clangula.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ànec glacial
Ànec griset
mascle Exemplar adult amb la seua niuada Exemplar femella L'ànec fornigó o ànec griset (ànnera grisa) (Mareca strepera), conegut de vegades com a ascle al País Valencià, és un ànec de superfície que als estanys catalans només hiverna.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ànec griset
Ànec mandarí
L'ànec mandarí (ànnera mandarina a les Balears) (Aix galericulata) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae originària de la Xina, el Japó i Sibèria.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ànec mandarí
Ànec negre comú
L'ànec negre comú (Melanitta nigra), anomentat ànnera negra a les Balears i morell de mar negre al País Valencià, és un ànec capbussador marí de la família dels Anatidae.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ànec negre comú
Ànec xiulador eurasiàtic
L'ànec xiulador eurasiàtic, Rev.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ànec xiulador eurasiàtic
Baldriga cendrosa mediterrània
Madeira. Exemplar fotografiat a les Illes Selvagens. Un exemplar en ple vol Anellatge d'exemplars capturats a les Illes Canàries. Madeira. La baldriga cendrosa mediterrània, baldritja gran o virot gros (Calonectris diomedea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Baldriga cendrosa mediterrània
Baldriga grisa
La baldriga grisa (Ardenna grisea) és un ocell marí de la família dels procel·làrids (Procellariidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Baldriga grisa
Baldriga mediterrània
Baldriga mediterrània - L'ou. La baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) és un ocell del gènere Puffinus de mida mitjana.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Baldriga mediterrània
Baldriga pufí
La baldriga pufí, baldriga petita o baldritja i virot a les Balears (Puffinus puffinus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes i una mica més petita que totes les altres baldrigues.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Baldriga pufí
Ballester comú
Ballester Enregistrament sonor del ballester. Estol de falzies reials El ballester comú, ballester gros, ballester de ventre blanc, avió, falzia reial a les Balears o falcia de panxa blanca al País Valencià (Tachymarptis melba, anteriorment Apus melba), és un ocell de l'ordre dels apodiformes i més gros que el falciot negre.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ballester comú
Balquer
Niu de balquer fotografiat a Alemanya. Il·lustració de l'any 1897 amb diversos ocells del canyissar (el balquer és el moixó més gros a l'esquerra). El balquer, rossinyol d'aigua, buscarla grossa a les Balears o busquerot i xitxarrot al País Valencià (Acrocephalus arundinaceus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes semblant a les boscarles i un dels ocells més grossos del canyissar.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Balquer
Batallaire
Exemplar blanc Il·lustració de diversos exemplars de batallaires Hamburg (Alemanya). Batallaire El batallaire o redonell (Calidris pugnax) no és l'espècie més freqüent de la família dels escolopàcids però és la més espectacular si hom té en compte el seu complex ritual nupcial i la vistositat del plomatge dels mascles durant aquesta època.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Batallaire
Bec d'alena comú
Bec d'alena en vol El bec d'alena comú (Recurvirostra avosetta), anomenat primavera o llesna al País Valencià, és una gràcil au blanca i negra de l'ordre dels caradriformes, molt present tot l'any a les zones humides del Llevant de la Peninsula Ibèrica.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Bec d'alena comú
Bec de serra gros
Femella El bec de serra gros o ànnera peixatera grossa (a les Balears) (Mergus merganser) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Bec de serra gros
Bec de serra mitjà
Un ànec als Estats Units. Exemplar fotografiat a Suïssa. El bec de serra mitjà o ànnera/àneda peixatera (Mergus serrator) és un ànec marí de règim alimentari piscívor.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Bec de serra mitjà
Bec de serra petit
El bec de serra petit o capblanc (Mergellus albellus) és un ànec petit.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Bec de serra petit
Becada eurasiàtica
Pintura a l'oli d'una becada (circa 1854). La becada, bequerada, polla bruna o cega (a les Balears) (Scolopax rusticola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids, molt apreciat pels caçadors per la bonesa de la seua carn.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Becada eurasiàtica
Becadell comú
El becadell comú (i cegall (ros) i cega a les Balears) (Gallinago gallinago) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que, als Països Catalans, és abundant en migració i durant l'hivern.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Becadell comú
Becadell gros
El becadell gros o cegall a les Balears (Gallinago media) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que ocasionalment es pot observat als Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Becadell gros
Becadell sord
El becadell sord o cec, cegall menut, cegard o cegall bord i becassineta a les Balears i bequet al País Valencià (Lymnocryptes minimus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el nom del qual fa referència a l'actitud que adopta davant els caçadors i, en general, davant el perill, puix que no aixeca el vol fins que l'intrús no és pràcticament al damunt, i quan, finalment, fuig, ho fa sense emetre cap so.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Becadell sord
Becplaner comú
miniatura El becplaner o espàtula comú (Platalea leucorodia) és una espècie d'ocell de la família Threskiornithidae, àmpliament distribuïda per Euràsia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Becplaner comú
Becut eurasiàtic
Niu de becut fotografiat a Finlàndia. El becut eurasiàtic (Numenius arquata), també anomenat senzillament becut i xarlot, és un ocell limícola inconfusible perquè presenta un bec llarguíssim i corbat.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Becut eurasiàtic
Bernat pescaire
El bernat pescaire, agró gris, agró d'hivern, bernat de s'alga a les Balears, bernat pescador a les Terres de l'Ebre, aïró a l'Alguer i garsa reial o agró blau al País Valencià i auró blau, auró gris i agró reial a les Balears,DCVB http://www.gasconha.com/spip.php?page.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Bernat pescaire
Bitó comú
El bitó comú (bitó, vendebou o veu de bou a les Balears i bitol al País Valencià) o butor o abutor, capó d'aigua, esplugabous, esporgabous, bou, toro (de garriga), queca i vitol (antigament agró pintat a les Balears) (Botaurus stellaris) és un ardèid molt solitari, sedentari i escàs als Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Bitó comú
Bitxac africà
El bitxac africà, bitxac o brusac (Saxicola torquatus) és una espècie d'ocell pertanyent a la família dels muscicàpids (Muscicapidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Bitxac africà
Bitxac rogenc
El bitxac rogenc o vitrac a les Balears (Saxicola rubetra) és un ocell menut passeriforme que abans es classificava dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara és considerat dins la família dels muscicàpids (Muscicapidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Bitxac rogenc
Blauet comú
El blauet comú (o simplement blauet o blavet al País Valencià), blavenca,DIEC arner, dormissó, martinet, terrola a les Balears (reiet en solsoní) (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d'entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l'aigua i és força sensible a l'estat dels corrents fluvials i masses d'aigua.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Blauet comú
Bombicíl·lids
''Bombycilla japonica'' Els bombicíl·lids (Bombycillidae) són una família de l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Bombicíl·lids
Boscaler comú
El boscaler comú Rev.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Boscaler comú
Boscaler fluvial
El boscaler fluvial (Locustella fluviatilis) és un moixó de la família dels locustèl·lids (Locustellidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Boscaler fluvial
Boscaler pintat gros
El boscaler pintat gros (Locustella naevia) és un moixó de la família dels locustèl·lids (Locustellidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Boscaler pintat gros
Boscarla d'aigua
La boscarla d'aigua o xitxarra dels joncs (Acrocephalus paludicola) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones de vegetació d'aiguamolls a la zona paleàrtica.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Boscarla d'aigua
Boscarla d'arrossar
La boscarla dels arrossars o buscarla dels arrossars a les illes o xitxarra dels arrossars al País Valencià (Acrocephalus agricola), és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae), dins l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Boscarla d'arrossar
Boscarla de Blyth
La boscarla de Blyth, boscarla dels matolls o buscarla dels matolls a les illes o xitxarra dels matolls al País Valencià (Acrocephalus dumetorum) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae), dins l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Boscarla de Blyth
Boscarla de canyar
La boscarla de canyar o buscarla de canyar a les Balears o xitxarra de canyar al País Valencià (Acrocephalus scirpaceus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant al boscaler comú.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Boscarla de canyar
Boscarla dels joncs
La boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones de canyars, vegetació d'aiguamoll i arbusts prop de l'aigua, a la zona paleàrtica.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Boscarla dels joncs
Boscarla menjamosquits
La boscarla menjamosquits o el menjamosquits (Acrocephalus palustris) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) i del gènere Acrocephalus que habita zones humides des d'Anglaterra i Suècia fins a les vores de la Mar Càspia; també es troba com a hivernant a la costa sud-est d'Àfrica.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Boscarla menjamosquits
Boscarla mostatxuda
La boscarla mostatxuda, o buscarla mostatxuda a les Illes o xitxarra mostaxuda al País Valencià (Acrocephalus melanopogon), és un dels membres de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae), dins l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Boscarla mostatxuda
Bosqueta icterina
La bosqueta grossa o bosqueta icterina (Hippolais icterina), és un ocell passeriforme de la família Acrocephalidae del Vell Món.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Bosqueta icterina
Bosqueta vulgar
'' Hippolais polyglotta'' La bosqueta vulgar, busqueta a les Balears o xenna o xerna al País Valencià (Hippolais polyglotta) és un ocell passeriforme del Vell Món.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Bosqueta vulgar
Botxí septentrional
'' Lanius excubitor '' El botxí septentrional (Lanius excubitor) és un ocell passeriforme de la família Laniidae.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Botxí septentrional
Bruel
El bruel eurasiàtic, bruel, passaforadí, reiet o reietó cellablanc a les Balears i safranet, reiet, reiet coronat o reiet safraner al País Valencià (Regulus ignicapilla) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids(Regulidae). És centreeuropeu i mediterrani, i abunda als Pirineus.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Bruel
Burrínids
Els burrínids (Burhinidae) són una família d'ocells camallargs de l'ordre dels caradriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Burrínids
Busqueta calçada
Ous La bosqueta asiàtica (Iduna caligata) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones arbustives i jardins, normalment a prop de l'aigua, a la Rússia europea i sud-oest de l'asiàtica, el Kazakhstan, Uzbekistan, Kirguizstan i nord-oest de la Xina.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Busqueta calçada
Cabussó collnegre
El cabussó collnegre (cabussonera o soterí gros a les Balears i soterí al País Valencià) (Podiceps nigricollis), és un ocell aquàtic que es troba a tots els continents amb l'excepció d'Austràlia i l'Antàrtida.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cabussó collnegre
Cabussó emplomallat
Pollet de cabussó emplomallat fotografiat a Eslovènia. Cabussó emplomallat alimentant-se. El cabussó emplomallat o cabrellot (al País Valencià) o soterí gros o cabussell (a les Balears) (Podiceps cristatus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cabussó emplomallat
Cabussó gris
El cabussó gris, (Podiceps grisegena), és un ocell aquàtic migrador que es troba en climes temperat de l'hemisferi nord.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cabussó gris
Cabussó orellut
El cabussó orellut o soterí a les Balears (Podiceps auritus) és una espècie d'ocell de la família Podicipediformes comuna a Europa.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cabussó orellut
Cabusset comú
El cabusset (Tachybaptus ruficollis), anomenat cabussonet o soterí petit a les illes i setmesó al País Valencià, malgrat els seus hàbits aquàtics i la convergència adaptativa que això comporta en els ocells d'aquest medi, cal distingir-lo dels ànecs, amb els quals no l'uneix cap vincle sistemàtic.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cabusset comú
Cadernera europea
La cadernera europea o senzillament cadernera o carderola (Carduelis carduelis) és un ocell de la família dels fringíl·lids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cadernera europea
Calàbria agulla
La calàbria agulla o agullat àrtic (Gavia arctica) té el bec una mica semblant al de la calàbria grossa però, en canvi, no té el cap fosc i mostra una taca fosca al coll.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Calàbria agulla
Calàbria de bec pàl·lid
La calàbria de bec pàl·lid (Gavia adamsii), és la major de les calàbries, que són espècies del gènere Gavia, a la família dels gàvids (Gaviidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Calàbria de bec pàl·lid
Calàbria grossa
Calàbria grossa fotografiada a Califòrnia. La calàbria grossa o agullat gros (Gavia immer) és, de les tres espècies de calàbries que podem veure als Països Catalans, la que té el bec més robust.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Calàbria grossa
Calàbria petita
La calàbria petita, agullat petit o cabussó petit (Gavia stellata) és un ocell del gènere Gavia que es distingeix pel seu bec no del tot recte.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Calàbria petita
Calàbries
Els gaviformes (Gaviiformes) o calàbries són un ordre d'ocells que comprèn espècies que nien als llacs de l'Europa del Nord i que als Països Catalans només les podem veure com a hivernants, en poca quantitat.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Calàbries
Calàndria comuna
La calàndria (Melanocorypha calandra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i el més gran dels alàudids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Calàndria comuna
Camallarga comú
indi d'Haryana Exemplar immadur fotografiat a Haryana Bengala occidental, Índia. Noteu les ales punxegudes, negres per sobre i per sota. Xina El camallarga, camallonga, cames llargues, avisador, xerraire, cames de jonc, (cegall de) mosson Guillem o cagatero (cadell al gironès) (Himantopus himantopus), és un ocell que sembla una cigonya en miniatura.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Camallarga comú
Capó reial
El capó reial o ibis negre a les Balears (Plegadis falcinellus), conegut al País Valencià amb els noms de picaport, siglot, corpetassa o torrellat, (també denominat rovellat pels caçadors de la marjal d'Almenara) és una especie d'ibis, una subfamília d'aus limícoles inclosa dins la família dels tresquiornítids (Threskiornithidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Capó reial
Caprimúlgids
Els caprimúlgids són una família d'ocells nocturns de l'ordre dels caprimulgiformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Caprimúlgids
Capsigrany comú
El capsigrany, capser, capsot, botxí garser, gaig botxí o botxí garser vermell (Lanius senator) és un moixó insectívor i el més comú dels lànids presents als Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Capsigrany comú
Capsigrany pàl·lid
El capsigrany isabelí o capsigrany pàl·lid (Lanius isabellinus) és una espècie d'ocell de la família dels lànids (Laniidae) que habita boscos clars, matolls, sabanes, estepes i terres de conreu des de l'Iran i la vora oriental de la mar Càspia, cap a l'est, fins a Mongòlia i zones properes de Rússia i la Xina.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Capsigrany pàl·lid
Capsot d'esquena roja
El capsot d'esquena roja, capsigrany roig, escorxador comú o roquer (Lanius collurio) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que és un bon exemple d'espècie de caràcter medioeuropea, és a dir, amplament repartida per l'Europa central i atlàntica, que a Ibèria solament ocupa la cornisa càntabro-pirenaica, constituint aquesta sanefa el límit meridional de la seua distribució, que per altra banda és típicament paleàrtica.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Capsot d'esquena roja
Caràdrids
La família dels caràdrids (Charadriidae) és una de les més importants de l'ordre dels caradriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Caràdrids
Cargolet eurasiàtic
El cargolet eurasiàtic o senzillament cargolet o passa-foradí i salvatget a les Balears (Troglodytes troglodytes), és un ocell molt petit, de l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cargolet eurasiàtic
Cèrtids
Els cèrtids (Certhiidae) són una família de petits ocells de l'ordre dels passeriformes, anomenats de forma comuna raspinells, i que habiten a les regions boscoses de l'Hemisferi Nord i l'Àfrica subsahariana.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cèrtids
Cínclids
Els cínclids són una família d'ocells passeriformes que comprèn cinc espècies, l'única europea de les quals és la merla d'aigua (Cinclus cinclus).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cínclids
Còlit del desert
El còlit del desert (Oenanthe deserti) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita zones semidesèrtiques del nord d'Àfrica i el sud d'Àsia, des del nord del Sàhara Occidental i el Marroc, cap a l'est, pel centre d'Algèria, Tunis, Líbia, Egipte i nord del Sudan, i cap a l'est, a través d'Aràbia Saudí i Orient Pròxim, fins al nord del Pakistan, nord-oest de l'Índia, Tibet, nord de la Xina i Mongòlia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Còlit del desert
Còlit gris
El còlit gris (Oenanthe oenanthe) (coablanca, culblanc, coll seriós i fadrí a les Balears, i bitxac rogenc al País Valencià) és un petit ocell passeriforme que anteriorment estava classificat dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara es considera que pertany a la família Muscicapidae.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Còlit gris
Còlit ros
El còlit/còlbit ros, la còlbia rossa (coablanca rossa i culblanc a les Balears) (Oenanthe hispanica) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Còlit ros
Còrvids
Garsa (''Pica pica'') ''Corvus capensis'' Els còrvids (o corbs i gralles) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes molt espavilats, molt adaptables i que no defugen la presència humana.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Còrvids
Cercavores alpí
El cercavores alpío senzillament cercavores (Prunella collaris), dit també muntanyà, muntanyès, xalambrí de muntanya (Balears) o bardisser (País Valencià) és un ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cercavores alpí
Cicònids
Els cicònids (Ciconiidae) són una família d'aus de l'ordre dels ciconiformes (Ciconiiformes), conegudes habitualment i de manera genèrica com cigonyes, malgrat que, de manera més restrictiva aquest nom s'aplica a les espècies del gènere Ciconia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cicònids
Cigne cantaire
El cigne cantaire o cinyo (Cygnus cygnus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cigne cantaire
Cigne mut
El cigne mut (Cygnus olor) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada i uns 220 cm d'envergadura alar.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cigne mut
Cigne petit
El cigne petit (Cygnus columbianus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 115-127 cm de llargada.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cigne petit
Cigonya blanca
La cigonya blanca o simplement cigonya (Ciconia ciconia) és una espècie d'ocell ciconiforme de grans dimensions, pertanyent a la família Ciconiidae.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cigonya blanca
Cigonya negra
Colònia (Alemanya) Cigonya negra fotografiada al zoològic de Ljubljana (Eslovènia) Rutes migratòries de la cigonya negra: lloc de partença de les dues rutes (línia vermella), ruta occidental (fletxes taronges), ruta oriental (fletxes grogues) La cigonya negra (Ciconia nigra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels ciconiformes i quelcom més petita que la cigonya blanca.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cigonya negra
Cogullada comuna
La cogullada vulgar (Galerida cristata) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes comú als Països Catalans continentals però en regressió.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cogullada comuna
Colúmbids
Els colúmbids (Columbidae) són una família d'ocells de l'ordre dels columbiformes, a la qual pertanyen els coloms i les tórtores.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Colúmbids
Colltort comú
El colltort o formiguer (Jynx torquilla) és un representant força primitiu dels pícids i que, de fet, és bastant diferent dels altres picots.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Colltort comú
Colom (ocell)
El colom, colom de roca, colom roquer i colom salvatge, colom de cova, colom surita a les Balears (Columba livia), també conegut com a colom asiàtic roquer, colom asiàtic domèstic o colom domèstic, és una espècie d'au columbiforme de la família dels colúmbids nativa de sud d'Euràsia i de nord d'Àfrica.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Colom (ocell)
Coràcids
Coracias spatulatus Els coràcids són una família d'ocells tropicals o subtropicals de l'ordre dels coraciformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Coràcids
Corb
El corb comú (Corvus corax) és l'ocell més gros dels còrvidsSAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Corb
Corb marí emplomallat
El corb marí emplomallat, corb marí o cagaire a les Balears o corba marina emplomallada al País Valencià (Gulosus aristotelis) és un ocell de l'ordre dels pelecaniformes, molt semblant al corb marí gros però de mida més petita.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Corb marí emplomallat
Corb marí gros
El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és una au de la família dels corbs marins que s'observa amb relativa freqüència a les zones humides i a la costa dels Països Catalans, sovint mentre s'eixuga les ales en una postura característica.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Corb marí gros
Corb marí pigmeu
El corb marí pigmeu (Microcarbo pigmeus), corb marí menut a les Balears, és un ocell marí de la família dels falacrocoràcids (Phalacrocoracidae) que habita zones humides d'Euràsia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Corb marí pigmeu
Corbs marins
Els corbs marins són un grup d'ocells que formen la família dels falacrocoràcids (Phalacrocoracidae), dins l'ordre dels suliformes (Suliformes).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Corbs marins
Cornella
Cornella negra (''Corvus corone''), al fons, i cornella emmantellada (''Corvus cornix''), en primer terme. Durant molt de temps van ser considerades subespècies diferents de la mateixa espècie ''Corvus corone''. La cornella o cornella negra o cucala (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), molt escassa a la costa catalana i molt menys freqüent al sud.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cornella
Corredor del desert
''Cursorius cursor'' El corredor del desert o corredor (Cursorius cursor) és una espècie d'ocell de la família dels glareòlids (Glareolidae) que habita deserts i planures de l'Àfrica nord-occidental, illes Canàries i Cap Verd, Península del Sinaí; Àfrica Subsahariana a Mauritània, Senegal, Gàmbia, centre del Sudan, Etiòpia, Djibuti, Somàlia, illa de Socotra; Àsia Occidental, a la Península Aràbiga, Orient Pròxim, l'Iraq, Iran i Turkmenistan.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Corredor del desert
Corriol anellat gros
Il·lustració de corriols grossos (circa 1905). Cant del corriol gros El corriol gros o picaplatges gros i passarius a les Balears (Charadrius hiaticula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes més gros que el corriol petit, molt actiu i de vol ràpid.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Corriol anellat gros
Corriol anellat petit
El corriol anellat petit, corriolet, corriol petit, picaplatges petit o tiroril·lo menut i passarius a les Balears (Charadrius dubius) és un ocell migrant i estival als Països Catalans, on és típic de les riberes nues i platges de còdols i bancs de sorra propers als rius.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Corriol anellat petit
Corriol camanegre
Il·lustració d'un corriol camanegre (''circa'' 1902) El corriol camanegre, o picaplatges camanegre a les Pitiüses, o tiruril·lo camanegre a Mallorca o encara passarius, i cegall bord a les Balears (Charadrius alexandrinus) és un ocell estival que es pot considerar abundant als Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Corriol camanegre
Corriol cua-roig
El corriol cua-roig (Charadrius vociferus) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que habita prats, aiguamolls, llacs i rius des de l'est d'Alaska, centre i sud del Canadà, Estats Units, Antilles, Bahames, nord de Mèxic i costa del Perú i nord-oest de Xile.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Corriol cua-roig
Corriol pit-roig
Mascle amb pollets El corriol pit-roig, corriol camanegre (al País Valencià) o fuell de collar (a les Balears)(Eudromias morinellus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el més gros dels corriols que es poden observar als Països Catalans però, també, el menys freqüent.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Corriol pit-roig
Cotoliu
El cotoliu, anomenat també cogullada petita o llausetina, (Lullula arborea) és un moixó de camp, molt similar a l'alosa vulgar, però amb la cua més curta i de dimensions més reduïdes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cotoliu
Cotxa blava
La cotxa blava (Luscinia svecica; syn: Cyanecula svecica), coneguda com a pitblau al País Valencià i blaveta/blaueta a les Balears, és un moixó de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cotxa blava
Cotxa cua-roja
La cotxa cua-roja (a les Balears, simplement coa-roja i coeta roja), cua-roig,DCVB carboner o capellà (Phoenicurus phoenicurus) és un petit passeriforme abans classificat dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara considerat de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cotxa cua-roja
Cotxa fumada
La cotxa fumada, cua-roja fumada, calderer o a les Balears coeta de barraques o coa-roja de barraca (Phoenicurus ochruros) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria a l'Europa Central i meridional.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cotxa fumada
Cruixidell
El cruixidell, cruixidor, sól·lera (a Mallorca) o súl·lera (a Menorca) (Emberiza calandra) és un emberízid comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre una talaia ben visible i des de la qual emet un xerric estrident.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cruixidell
Cuaenlairat rogenc
Exemplar de cuaenlairat fotografiat a Al-Riyad (Aràbia Saudita) l'any 1993. El cuaenlairat rogenc o, més popularment conegut com a cuenlairat, a Catalunya, rossarda, al País Valencià, o coadreta, a les Balears (Cercotrichas galactotes) és un moixó de camp, vagament similar al tord, però classificat a la família dels muscicàpids, dins de l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cuaenlairat rogenc
Cucúlids
Els cucúlids són una família d'ocells, la principal de l'ordre dels cuculiformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cucúlids
Cucut comú
El cucut (Cuculus canorus), o cuquello a algunes zones del País Valencià, és un ocell de l'ordre dels cuculiformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cucut comú
Cucut reial europeu
El cucut reial o cucut garser (Clamator glandarius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels cuculiformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cucut reial europeu
Cuereta blanca
Cuereta blanca in ''Nederlandsche Vogelen'', Vol. 2 (1789) La cuereta blanca, cueret, cueta blanca, titina/titeta blanca, gafarda, perpissa, pastorella o enganyapastors (Motacilla alba) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, molt abundós arreu del territori dels Països Catalans i durant tot l'any.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cuereta blanca
Cuereta citrina
La cuereta citrina (Motacilla citreola) és una espècie d'ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que habita zones humides, aiguamolls, vores de rierols i llacs des de Belarús i Ucraïna cap a l'est, fins al sud de Sibèria, Mongòlia i nord-est de la Xina, cap al nord fins a la zona central de Sibèria septentrional, i cap al sud fins a l'est del Kazakhstan, Turkmenistan, nord-est de l'Iran, Afganistan i Tibet.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cuereta citrina
Cuereta groga
Motacilla flava La cuereta groga o titeta groga, titeta de maig i o xàtxero groc o titina groga a les Balears (Motacilla flava) és la més petita de les cueretes dels Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cuereta groga
Cuereta torrentera
La cuereta torrentera o titina i titeta groga a les Balears (Motacilla cinerea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Cuereta torrentera
Curroc
Exemplar fotografiat a Mumbai (Índia) Llambritja de bec negre fotografiada a Karratha (Austràlia) El curroc, tisoreta o llambritja de bec negre (Sterna nilotica) és un ocell palmípede de l'ordre dels caradriformes, molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Curroc
Daurada grossa
La daurada grossa, fusell o fuell, samerlí (var. samarlic, xamerlí, xamerlit) (Pluvialis apricaria) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Daurada grossa
Daurada petita del Pacífic
La daurada del Pacífic (Pluvialis fulva) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que en estiu habita la tundra al nord de Rússia, des de la Península de Iamal cap a l'est fins Txukotka i a les illes del Mar de Bering i costa d'Alaska.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Daurada petita del Pacífic
Duc eurasiàtic
Parella de ducs en un parc de Baden-Württemberg El duc eurasiàtic, duc, dugo, dúgol, gaús o brúfol (Bubo bubo) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Duc eurasiàtic
Durbec
''Coccothraustes coccothraustes'' El durbec comú o durbec (Coccothraustes coccothraustes), bec de ferro, becgròs a les Balears, menjapinyols, trencapinyons/trencapinyols al País Valencià (i antigament tortbec a les Balears), és un ocell passeriforme fringíl·lid.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Durbec
Egitàlids
Els egitàlids (Aegithalidae), són una família de petits ocells passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Egitàlids
Elani comú
L'elani comú o esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae. Es destaca pel costum de volar sobre planures obertes i restar quiet, com si surés, a la manera dels xoriguers. Aquesta espècie euroasiàtica i africana, s'ha considerat en alguna ocasió conespecífica amb els seus propers parents: Elanus axillaris (d'Austràlia) i Elanus leucurus (d'ambdues Amèriques).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Elani comú
Emberízids
''Verderola'' (''Emberiza citrinella'') Els emberízids són una família d'ocells granívors semblant als passèrids, amb espècies escampades per tota mena d'hàbitats arreu de les contrades catalanes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Emberízids
Enganyapastors europeu
L'enganyapastors, covaterra, bocatxo o escloper (Caprimulgus europaeus) és una espècie d'ocell de la família dels caprimúlgids que és capvespral o nocturn.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Enganyapastors europeu
Escolopàcids
En la família dels escolopàcids hi ha inclosos els limícoles de mida petita (15 cm) i també els més grans (65 cm).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Escolopàcids
Escuraflascons becfí
L'escuraflascons becfí (Phalaropus lobatus) és un migrador regular, però escàs, al delta de l'Ebre.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Escuraflascons becfí
Escuraflascons becgròs
L'escuraflascons becgròs (Phalaropus fulicarius) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundres costaneres des de Groenlàndia i Islàndia, cap a l'est, a través de Spitsbergen, Nova Zembla, Nova Sibèria i nord de Sibèria fins Txukotka i des d'Alaska i Canadà cap a l'est fins Labrador, incloent diverses illes àrtiques.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Escuraflascons becgròs
Esmirla
L'esmirla o esmerla (nom amb què es coneix al Principat i a les illes Balears) o falconet (País Valencià i Balears) (Falco columbarius) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) És el falcó més petit de la fauna dels Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Esmirla
Esparver comú
L'esparver comú, esparver, astoret o falcó torter i falcó de tords a les Balears (Accipiter nisus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a zones forestals temperades d'Europa, Àsia i Àfrica.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Esparver comú
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Espècie
Esplugabous
L'esplugabous (espulgabou o garsa blanca a les Balears) (Bubulcus ibis) és una espècie d'ocell de la família dels Ardèids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Esplugabous
Estèrnids
Els estèrnids (Sternidae) són una família d'ocells marins de la família dels làrids que es distribueixen per tot el món i que normalment es troben prop del mar, dels rius o dels aiguamolls.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Estèrnids
Estúrnids
Els estúrnids (Sturnidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes de dimensions mitjanes o petites.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Estúrnids
Estercoràrids
Un paràsit cuapunxegut (''Stercorarius parasiticus'') empaitant un ocell marí a Svalbard (Noruega) ''Stercorarius antarcticus'' fotografiada a Nova Zelanda Els estercoràrids són una família d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes, d'aspecte similar a les gavines i de grans dimensions, a la qual pertanyen les diferents espècies de paràsits.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Estercoràrids
Estornell comú
L'estornell comú o estornell vulgar (Sturnus vulgaris) és un ocell passeriforme de la família dels estúrnids (Sturnidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Estornell comú
Estornell rosat
'' Sturnus roseus'' L'estornell rosat (Pastor roseus) és un ocell de la família dels estúrnids (Sturnidae), única espècie del gènere Pastor.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Estornell rosat
Estrígids
La família dels estrígids forma part de l'ordre dels estrigiformes (Strigiformes) i comprèn alguns ocells rapinyaires nocturns, anomenats genèricament mussols, però que inclou el duc, el xot i el gamarús, a més de les diferents espècies de mussols.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Estrígids
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Extinció
Faisà comú
'' Ou de Phasianus colchicus '' '' Esquelet de Phasianus colchicus '' El faisà comú (Phasianus colchicus), és un ocell de la família dels faisans (Phasianidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Faisà comú
Falcònids
La família dels falcònids (Falconidae) està formada per 65 espècies d'aus rapinyaires d'hàbits diürns.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Falcònids
Falcó cama-roig
El falcó cama-roig o xoriguer cama-roig (Falco vespertinus) és un ocell rapinyaire rar que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids) Es troba a Europa de l'Est i l'Àsia Central i el seu estat de conservació es considera de vulnerable.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Falcó cama-roig
Falcó mostatxut europeu
El falcó mostatxut europeu o falcó mostatxut o albanell o falconet o milà guatlerer a les Balears) (Falco subbuteo) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) És semblant al falcó pelegrí i al falcó de la reina, però de mida més petita.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Falcó mostatxut europeu
Falcó pelegrí
El falcó pelegrí (Falco peregrinus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) Es troba estès pràcticament per tot el món, des de la tundra àrtica fins al sud d'Amèrica del Sud.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Falcó pelegrí
Falcó sagrat
El girfalc o falcó sagrat (Falco rusticolus) també anomenat falcó grifó o simplement grifó, és un ocell de l'ordre dels falconiformes i de la família dels falcònids (Falconidae) El seu hàbitat es distribueix des de la taigà a la tundra i regions polars de l'holàrtic (Europa, Amèrica del Nord i Àsia).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Falcó sagrat
Falcillot negre
El falcillot negre, avió negre, falcia negra, falcilla negra, falciot negre o magall negre (Apus apus) és el falcillot més corrent al nostre país, sobretot en el medi urbà.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Falcillot negre
Falcillot pàl·lid
Ous El falcillot pàl·lid, avió pàl·lid, falcia pàl·lida, falcilla pàl·lida, falciot pàl·lid o magall pàl·lid (Apus pallidus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels apodiformes molt difícil de no confondre'l amb el falcillot negre.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Falcillot pàl·lid
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Família (biologia)
Fasiànids
Els fasiànids (Phasianidae) són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes a què pertanyen, entre altres, els faisans, la perdiu, el gall, la guatlla, el francolí i el paó.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Fasiànids
Flamenc rosat
L'àlic roig o flamenc rosat o simplement flamenc (Phoenicopterus roseus), és una espècie de flamenc que viu a Àfrica, sud-oest d'Àsia (incloent-hi Turquia), sud d'Àsia (regions costaneres de l'Índia) i sud d'Europa (Península Ibèrica, Grècia, Itàlia, Xipre i la regió de la Camarga).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Flamenc rosat
Flamencs (animal)
Els flamencs o àlics són els membres d'un grup d'ocells que pertanyen a la família dels fenicoptèrids (Phoenicopteridae) i l'ordre dels fenicopteriformes (Phoenicopteriformes).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Flamencs (animal)
Fotja comuna
La fotja, fotja vulgar o folliga (Fulica atra), és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids, ordre dels gruïformes, comú a les zones humides dels Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Fotja comuna
Fredeluga europea
La fredeluga, cogullada/cucullada marina, merita, animal fred, somiafreds, n(y)ivit, judia al País Valencià o jua i juia (de prat) a les Balears (Vanellus vanellus) és un ocell limícola d'hàbits terrestres que s'observa a partir de l'època de pas i roman als Països Catalans durant el període hivernenc.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Fredeluga europea
Fredeluga gregària
'' Vanellus gregarius'' La fredeluga gregària (Vanellus gregarius) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que cria a les estepes del sud de Rússia, est d'Ucraïna i Kazakhstan.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Fredeluga gregària
Fringíl·lids
Els fringíl·lids són una família d'ocells passeriformes, les espècies de la qual són de mides mitjanes o petites i popularment molt coneguts.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Fringíl·lids
Fumarell alablanc
El fumarell/fumadell alablanc (Chlidonias leucopterus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que en estiu habita aiguamolls i prats humits des d'Europa Oriental, cap a l'est, a través del nord de Turquia, Ucraïna, Rússia europea, zona del Caucas, i nord del Kazakhstan fins al sud de Sibèria, Manxúria, sud de Primórie i de Sakhalín, Mongòlia i nord de la Xina.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Fumarell alablanc
Fumarell carablanc
Exemplars madur i immadur de fumarell carablanc. Parella de fumarells carablancs al seu niu. Fumarell carablanc amb plomatge d'hivern. El fumarell/fumadell carablanc (Chlidonias hybridus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que presenta un port semblant al dels xatracs.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Fumarell carablanc
Fumarell negre
El fumarell/fumadell negre (Chlidonias niger) es diferencia del fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) perquè és molt més fosc, ja que cos, coll i cap són gris fosc, quasi negre, i les ales són menys clares.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Fumarell negre
Gafarró
El gafarró europeu o senzillament gafarró (Serinus serinus), també denominat serí a Menorca, és un ocell de l'ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu del litoral mediterrani, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gafarró
Gaig blau comú
El gaig blau o cavallet (Coracias garrulus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i la sola espècie de la seua família que habita al continent europeu.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gaig blau comú
Gaig eurasiàtic
El gaig eurasiàtic o senzillament gaig (Garrulus glandarius) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gaig eurasiàtic
Gall cuaforcat
El gall cuaforcat (Lyrurus tetrix) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids (Phasianidae) que habita als boscos del nord d'Europa i d'Àsia, des de les Illes Britàniques i Escandinàvia, cap a l'est, pel nord de Rússia i de Sibèria.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gall cuaforcat
Gall fer comú
El gall fer, gall de bosc o gall salvatge, també conegut com a indiot salvatge (Tetrao urogallus), és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gal·linacis dels Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gall fer comú
Gamarús eurasiàtic
Strix aluco Cant d'una femella El gamarús euroasiàtic o gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota/cabrer (cat. occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca i òliba (Balears), cabeca (Ross.) o xibeca (Balears) (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gamarús eurasiàtic
Gamba roja comuna
Exemplar fotografiat a Àustria. Exemplar fotografiat a Àustria. La gamba roja comuna o gamba roja vulgar, tifort al País Valencià (Tringa totanus) és un dels limícoles més freqüents a les zons humides dels Països Catalans, sobretot en pas.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gamba roja comuna
Gamba roja pintada
La gamba roja pintada o xuït (Tringa erythropus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que a l'estiu habita la tundra pantanosa d'Euràsia boreal, des d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i de Sibèria fins Txukotka.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gamba roja pintada
Gamba verda
La gamba verda o picarot (Tringa nebularia) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita aiguamolls, prats humits i ermots, des d'Escòcia i Escandinàvia, cap a l'est, a través del centre de Rússia i centre de Sibèria fins a Kamtxatka, el Llac Baikal i Manxúria.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gamba verda
Ganga estepària
La ganga estepària (Syrrhaptes paradoxus) és una espècie d'ocell de mitjana grandària que pertany a la família dels pteròclids (Pteroclididae), única de l'ordre dels pteroclidiformes (Pteroclidiformes).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ganga estepària
Garsa
La garsa eurasiàtica o senzillament garsa o blanca (Pica pica) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels còrvids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Garsa
Garsa de mar eurasiàtica
Segell de les Illes Fèroe emès el 29 de setembre del 1977 amb la imatge d'una garsa de mar. Niu de garsa de mar fotografiat en un herbassar prop d'Amsterdam. La garsa de mar eurasiàtica (Haematopus ostralegus Linnaeus, 1758) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Garsa de mar eurasiàtica
Gavià argentat de potes grogues
El gavià de potes grogues o gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis) és una gavina de grans dimensions que s'estén per Europa, l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavià argentat de potes grogues
Gavià argentat europeu
El gavià argentat europeu o gavià argentat de potes roses, la gavina blanca, a les Balears titeta de mar, de tramuntana o de migjorn (Larus argentatus) és una gavina grossa que habita la zona septentrional de l'Europa Atlàntica.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavià argentat europeu
Gavià caspi
El gavià caspi (Larus cachinnans) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) d'hàbits costaners, cria als mars Negre i Caspi i el Kazakhstan oriental.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavià caspi
Gavià fosc
El gavià fosc (Larus fuscus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que a l'estiu habita costes, llacs i rius del nord de Rússia, Mar Bàltic, Escandinàvia, Islàndia, illes Fèroe, Illes Britàniques i Europa Occidental, cap al sud fins a la costa Atlàntica de la península Ibèrica.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavià fosc
Gavina capblanca
La gavina capblanca o gavina de bec prim (Chroicocephalus genei) és una gavina lligada als ambients marins que, als Països Catalans, només es reprodueix al delta de l'Ebre.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavina capblanca
Gavina capnegra americana
La gavina capnegra americana (Larus atricilla) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) d'hàbits costaners que cria en grans colònies, en aiguamolls de la costa atlàntica d'Amèrica del Nord, el Carib i la zona septentrional d'Amèrica del Sud.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavina capnegra americana
Gavina capnegra mediterrània
Exemplar adult amb plomatge d'hivern fotografiat a Suècia. Exemplar fotografiat a La Rochelle (França). La gavina capnegra mediterrània o gavina de cap negre i baldritxa a les Balears (Ichthyaetus melanocephalus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i molt semblant a la gavina vulgar, però sense el color negre de les puntes de les ales.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavina capnegra mediterrània
Gavina cendrosa
La gavina cendrosa o gallineta de mar a les Balears(Larus canus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita costes, llacs, rius i aiguamolls des d'Islàndia, illes Fèroe, illes Britàniques i Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia fins al centre de Sibèria, i nord d'Europa cap al sud fins al nord de França, Suïssa, Àustria i Polònia fins al centre de Rússia, nord del Kazakhstan, nord de Mongòlia, sud i nord-est de Sibèria fins Txukotka, Sakhalín, Kamtxatka, les illes Kurils, Alaska i el nord-oest del Canadà.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavina cendrosa
Gavina corsa
La gavina corsa o gavina roja a les Balears (Ichthyaetus audouinii) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavina corsa
Gavina d'ivori
La gavina d'ivori (Pagophila eburnea) és un petit ocell marí, de la família dels làrids (Laridae), i única espècie del seu gènere.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavina d'ivori
Gavina de Franklin
La gavina de Franklin (Larus pipixcan) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) que cria en zones interiors del Canadà i nord dels Estats Units, migrant en l'hivern fins a la costa del Perú, Xile i zones de l'interior de l'Argentina.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavina de Franklin
Gavina menuda
La gavina menuda o gavinó a les illes balears (Hydrocoloeus minutus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavina menuda
Gavina vulgar
La gavina vulgar o gavina riallera i baldritxa o gallineta de mar a les Balears (Chroicocephalus ridibundus, o Larus ridibundus) és l'espècie de gavina de la família dels làrids més comuna a les nostres costes durant els mesos freds, ja que és en aquesta època quan arriben grans quantitats d'exemplars provinents del nord d'Europa per hivernar a les nostres contrades, força més càlides, les quals s'afegeixen a la nostra petita població indígena resident.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavina vulgar
Gavineta cuaforcada
La gavineta cuaforcada (Xema sabini) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae), única espècie del gènere Xema,del Hoyo, J., et al.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavineta cuaforcada
Gavineta de tres dits
La gavineta o gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), també anomenada gavina de tres dits al País Valencià i gavina tresdits a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, de la família dels làrids (que componen les gavines) i del gènere Rissa.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavineta de tres dits
Gavinot atlàntic
El gavinot atlàntic o gavinot (Larus marinus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita costes i llacs de Groenlàndia, Islàndia, illes Fèroe, Shetland, Spitsbergen, nord d'Escandinàvia, nord de Rússia, illes Britàniques, nord-oest de França, nord de Dinamarca, nord d'Alemanya i Estònia, oest i nord de Quebec, nord de Labrador i Terranova, illa Anticosti, Carolina del Nord i el llac Huron.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavinot atlàntic
Gavinot hiperbori
El gavinot hiperbori (Larus hyperboreus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita costes i llacs de zones boreals, a Groenlàndia, Islàndia, Jan Mayen, Spitsbergen, Terra de Francesc Josep, Nova Zembla, Nova Sibèria, nord de Rússia, Alaska i diverses illes àrtiques del Canadà.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavinot hiperbori
Gavotí jaspiat asiàtic
El gavotí jaspiat asiàtic (Brachyramphus perdix) és una espècie d'ocell de la família dels àlcids (Alcidae) d'hàbits pelàgics i costaners que cria en les costes de Kamtxatka i el Mar d'Okhotsk.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gavotí jaspiat asiàtic
Glareòlids
Els glareòlids (Glareolidae) són una família d'ocells que pertany a l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Glareòlids
Gralla becgroga
La gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus) és un ocell de la família dels còrvids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gralla becgroga
Gralla becvermella
Enregistrament sonor d'una gralla de bec vermell Silueta de la gralla de bec vermell en vol La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gralla becvermella
Gralla occidental
La gralla occidental o simplement gralla, graula, cucala, cornella negra (caua al Gironès) (Coloeus monedula, antigament Corvus monedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids present a l'Àfrica del Nord, tota Europa, l'Iran, nord-oest de l'Índia i Sibèria.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gralla occidental
Grasset de muntanya
Grasset de muntanya de les Illes Fèroe ucraïnesos El grasset de muntanya (Anthus spinoletta) (anomenada titina de muntanya a les illes i titeta de muntanya al País Valencià) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt abundant a les muntanyes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Grasset de muntanya
Gratapalles
El gratapalles o sit golanegre (Emberiza cirlus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt comú a Catalunya, sobretot a l'hivern, quan entren individus provinents del nord.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Gratapalles
Graula
La graula (Corvus frugilegus) és un ocell membre de la família Corvidae dins de l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Graula
Grèvol comú
'' Tetrastes bonasia '' El grèvol (Bonasa bonasia o Tetrastes bonasia) és un dels ocells més petits de la família dels tetraònids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Grèvol comú
Grúids
Les diferents grues, família dels gruids (Gruidae), són una sèrie de grans aus que viuen a tots els continents, a excepció d'Amèrica del Sud i l'Antàrtida.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Grúids
Griva
La griva comuna o senzillament griva (Turdus viscivorus) és un ocell passeriforme que té el mantell bru grisenc i per sota és blanc amb un fort ratllat en forma de semicercle (aquest darrer tret el té més accentuat que no pas el tord comú).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Griva
Griva cerdana
La griva cerdana (Turdus pilaris) és un ocell de la família dels túrdids, més petit que la griva comuna.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Griva cerdana
Grua europea
La grua europea (Grus grus) és un ocell de la família dels grúids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Grua europea
Guatlla comuna
Ous de guatlles La guatlla,guatla o guàtlera a les Balears (Coturnix coturnix), és un ocell petit de la família dels Phasianidae.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Guatlla comuna
Guatlla maresa eurasiàtica
La guatlla maresa o rei de guàtleres a les Balears (Crex crex) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Guatlla maresa eurasiàtica
Haematopus
Els hematopòdids són una família d'ocells de l'ordre dels caradriformes que només comprèn el gènere Haematopus, dividit en 11 espècies vivents.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Haematopus
Hidrobàtids
''Oceanites gracilis'' Il·lustració d'''Oceanodroma leucorhoa ''. ''Oceanodroma furcata'' ''Oceanites maorianus'' Els hidrobàtids (Hidrobatidae) són una família d'ocells de l'ordre dels procel·lariformes que comprèn set gèneres vivents, dividits en divuit espècies.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Hidrobàtids
Hirundínids
La família dels hirundínids comprèn ocells molt adaptats a la vida aèria, entre els quals hi ha les orenetes i els roquerols.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Hirundínids
Hortolà comú
L'hortolà comú, piula hortolana o piula (Emberiza hortulana) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que sembla estar en regressió als Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Hortolà comú
Hubara africana
La hubara africana(Chlamydotis undulata) és un gran ocell dins la família Otidae.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Hubara africana
Hubara asiàtica
La hubara asiàtica (Chlamydotis macqueenii) és una espècie de gran ocell de la família dels otídids (Otididae) i que sovint s'ha considerat una subespècie de Chlamydotis undulata.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Hubara asiàtica
Irània
L'irània, també conegut com a pit-roig golablanc (Irania gutturalis) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) i única espècie del gènere Irania.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Irània
Lànids
Botxí americà (''Lanius ludovicianus'') Mascle d'escorxador (''Lanius collurio'') Capsigrany (''Lanius senator'') Els lànids (Laniidae) són una família de l'ordre dels passeriformes, que reuneix els popularment anomenats escorxadors o botxins i capsigranys balears a les Illes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Lànids
Làrids
Bec de tisora negre (''Rynchops niger'') considerat sovint a la família dels rincòpids Xatrac bengalí (''Thalasseus bengalensis'') considerat sovint a la família dels estèrnids Els làrids (Laridae) són una família d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes) que típicament habiten zones costaneres de gairebé tot el Món.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Làrids
Llucareta
La llucareta europea o senzillament llucareta o verderolet (Carduelis citrinella) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Llucareta
Lluer
El lluer eurasiàtic o senzillament lluer (Spinus spinus), anomenat lluonet a les Illes, i clèrum, gavatxet, llogueret, joqueret, lloveret, lluidet, niueret, llauiset, nic, niquet, nyic, nyiquet, tiro, tiroret, franceset, mentiró, mentironet, lliberal al País Valencià, és un fringíl·lid de petites proporcions i de distribució paleàrtica, que a Catalunya es comporta bàsicament com a hivernant.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Lluer
Mallerenga blava eurasiàtica
La mallerenga blava eurasiàtica, mallerenga blava, ferreret, ferrerolet, ferrerico blau o primavera blava (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids que habita tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mallerenga blava eurasiàtica
Mallerenga capnegra europea
La mallerenga capnegra europea o mallerenga capnegra (Poecile montanus) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids (Paridae) que habita diferents hàbitats boscosos, des de les Illes Britàniques i la major part d'Europa continental (absent però, de la península Ibèrica), cap a l'est, a través del nord-oest i centre de la Rússia europea i centre i sud de l'asiàtica, fins a Kamtxatka, Mongòlia, Xina, Tibet, Corea, Sakhalín, Japó, les illes Kurils.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mallerenga capnegra europea
Mallerenga carbonera
La mallerenga carbonera o simplement carbonera (Parus major) és una espècie d'ocell passeriformes de la família dels pàrids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mallerenga carbonera
Mallerenga cuallarga eurasiàtica
La mallerenga cuallarga eurasiàtica, mallerenga cuallarga o senyoreta (Aegithalos caudatus) és una espècie d'ocell de la família dels egitàlids (Aegithalidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mallerenga cuallarga eurasiàtica
Mallerenga d'aigua
La mallerenga d'aigua (Poecile palustris) és una espècie d'ocell passeriforme que pertany a la família Pàrids, molt relacionat amb la mallerenga capnegra, la mallerenga del pare David i la mallerenga de Songar.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mallerenga d'aigua
Mallerenga de bigotis
La mallerenga de bigotis o mallerenga de canyar (Panurus biarmicus), coneguda com a xau o xauet al País Valencià, és l'única espècie present als Països Catalans de la família Timaliidae.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mallerenga de bigotis
Mallerenga emplomallada europea
La mallerenga emplomallada europea, mallerenga emplomallada, mallerenga de cresta, mallerenga grossa,https://dcvb.iec.cat totestiu estiverol (/capellana), capellana, capellanet, ferrerico (de capell) o primavera de cresta (Lophophanes cristatus, abans Parus cristatus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes que és fàcilment identificable per tindre un llarg i punxegut plomall erèctil que corona el capell.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mallerenga emplomallada europea
Mallerenga petita
La mallerenga petita o xinxarrella (Parus ater o Periparus ater) és la mallerenga més comuna dels indrets muntanyencs i és també la que mostra els colors menys vistosos i més apagats entre els representants de la seua família.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mallerenga petita
Malvasia capblanca
La malvasia capblanca (Oxyura leucocephala) és un ànec de mida petita.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Malvasia capblanca
Malvasia de Jamaica
La malvasia de Jamaica (Oxyura jamaicensis) és una espècie d'ànec petita.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Malvasia de Jamaica
Martinet blanc comú
Martinet blanc fotografiat a Camarles (Baix Ebre). El martinet blanc (Egretta garzetta) és un ocell de la família dels ardèids, molt més esvelt que l'esplugabous.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Martinet blanc comú
Martinet de nit comú
miniatura El martinet de nit, martinet d’olivera,martinet de garrofera o martinet, orval o doral (Nycticorax nycticorax) és una ardèida rabassuda que rep aquest nom pels seus costums crepusculars.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Martinet de nit comú
Martinet menut comú
Exemplar adult. El martinet menut, gomet, suís, caquetó o quequí (Ixobrychus minutus) és un ocell estival nidificant als Països Catalans on és més estès que el bitó.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Martinet menut comú
Martinet ros comú
El martinet ros o oroval (garsa monyuda a les Balears) (Ardeola ralloides) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae) i lleugerament semblant a l'esplugabous.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Martinet ros comú
Mascarell atlàntic
El mascarell comú, mascarell atlàntic o simplement mascarell o sotaler i bec de trinxet a les Balears (Morus bassanus) és un ocell marí de la família dels súlids (Sulidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mascarell atlàntic
Mascarells
Els mascarells (Sulidae) són una família d'ocells marins pelicaniformes que se submergeixen al mar per pescar.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mascarells
Mastegatatxes
'' Ficedula hypoleuca '' El mastegatatxes o papamosques (Ficedula hypoleuca) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mastegatatxes
Meròpids
Abellerol cara-roig (''Nyctyornis amictus'') '' Merops leschenaulti'' Els meròpids són una família d'ocells de l'ordre dels coraciformes, coneguts genèricament con abellerols, el sol representant de la qual a Europa és l'abellerol comú.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Meròpids
Merla
Merla representada a ''Nederlandsche Vogelen''(''Ocells d’Holanda''), Vol. 1 (1770) La merla comuna (o senzillament merla), esmerla o merla negra (a les Illes Balears, tord negre, mèrlera o mèl·lera) (Turdus merula), és un membre europeu de la família dels túrdids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Merla
Merla blava
La merla blava o pàssera a les Illes (Monticola solitarius) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es troba a les contrades mediterrànies seques dels Països Catalans, on mostra una distribució discontínua.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Merla blava
Merla d'aigua
La merla d'aigua europea o senzillament merla d'aigua, aigüerol, aigüerola, merla viuda o tord marí (Cinclus cinclus) és una espècie d'ocell que hi ha a Europa, el nord d'Àfrica i parts d'Àsia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Merla d'aigua
Merla de pit blanc
La merla de pit blanc i tord flassader, tord de collaret, merla de pit blanc (o de collaret; merla collerada a Gandesa) a les Balears (Turdus torquatus) és una espècie d'ocell distribuïda per les serralades alpines i les àrees boreals d'Europa, que als Països Catalans només cria als Pirineus, en nombre no gaire elevat.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Merla de pit blanc
Merla roquera comuna
La merla roquera comuna o merla roquera (Monticola saxatilis) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que, als Països Catalans, té pràcticament la mateixa àrea de distribució que la merla blava.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Merla roquera comuna
Milà negre
Ruta migratòria de la subespècie ''Milvus migrans migrans'' El milà negre (Milvus migrans) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba en ambients aquàtics d'Euràsia, l'Àfrica subsahariana i Austràlia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Milà negre
Milà reial
El milà reial (Milvus milvus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la regió paleàrtica occidental d'Europa i al nord-oest d'Àfrica.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Milà reial
Morell buixot
El morell buixot (Aythya marila) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria als llacs de la tundra de la zona holàrtica i que a l'hivern es desplaça cap al sud, visitant tant zones d'aigua dolça com costaneres, arribant per les costes del Pacífic fins a Califòrnia i el sud de la Xina, a l'Atlàntic fins a Bretanya i el nord de Florida, a més dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord i els mars Caspi i Negre.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Morell buixot
Morell cap-roig
Femella de morell cap-roig fotografiada al Japó. mascle Exemplar fotografiat a Lituània. El morell cap-roig/capvermell, boix o rabassot (Aythya ferina), és un ànec cabussador de l'ordre dels anseriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Morell cap-roig
Morell d'ulls grocs
El morell d'ulls grocs (Bucephala clangula) és un ànec marí de mida mitjana del gènere Bucephala.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Morell d'ulls grocs
Morell de collar
El morell de collar (Aythya collaris) és un ànec capbussaire petit d'Amèrica del nord.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Morell de collar
Morell de plomall
Morell de plomall Femella fotografiada a Essex (Regne Unit) El morell de plomall, morell capellut, moretó de plomall, moretó de puput o boix http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf i àneda de cresta o peixetera a les Balears (Aythya fuligula) és un ocell de l'ordre dels anseriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Morell de plomall
Morell xocolater
L'ànec xocolater, morell xocolater (Aythya nyroca) o roget, i anedó a les Balears, és un ànec euroasiàtic capbussaire de mida mitjana.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Morell xocolater
Mosquiter comú
El mosquiter comú, musquetera (Phylloscopus collybita), conegut a les Balears amb el nom d'ull de bou, és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mosquiter comú
Mosquiter de doble ratlla
El mosquiter de doble ratlla Rev.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mosquiter de doble ratlla
Mosquiter de passa
El mosquiter de passa Rev.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mosquiter de passa
Mosquiter fosc
El mosquiter fosc (Phylloscopus fuscatus) és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mosquiter fosc
Mosquiter pàl·lid
El mosquiter pàl·lid Rev.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mosquiter pàl·lid
Mosquiter xiulaire
El mosquiter xiulaire, Rev.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mosquiter xiulaire
Motacíl·lids
Els motacíl·lids són una família d'ocells de mida petita amb cues mitjanes i llargues formada per ocells com les cueretes, la piula d'esperons i altres piules.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Motacíl·lids
Muscicàpids
Merla roquera emmascarada fotografiada a Bangalore (Índia) La família dels muscicàpids (Muscicapidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Muscicàpids
Mussol banyut
El mussol banyut o òliba amb orelles, duc mitjà o mussol gros a les Balears (Asio otus).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mussol banyut
Mussol comú
El mussol comú o mussol (Catalunya) o miula (Illes Balears) (Athene noctua) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mussol comú
Mussol emigrant
Il·lustració de l'any 1895 El mussol emigrant o mussol marí i òliba d'aigua a les Balears (Asio flammeus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mussol emigrant
Mussol esparverenc
El mussol esparverenc (Surnia ulula) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae) i únic membre del gènere Surnia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mussol esparverenc
Mussol pirinenc
Niu de mussol pirinenc. Mussol pirinenc Ala dreta d'un mussol pirinenc capturat a l'oest de Finlàndia. El mussol pirinenc, mussol de Tengmalm o miloca (Aegolius funereus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mussol pirinenc
Mussolet eurasiàtic
El mussolet eurasiàtic (Glaucidium passerinum) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Mussolet eurasiàtic
Oca coll-roja
''Branta ruficollis'' L'oca coll-roja (Branta ruficollis) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria a les vores de rius de la tundra a Sibèria occidental, migrant en hivern cap al sud, fins al nord del Mar Negre.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Oca coll-roja
Oca comuna
Veu de l'oca vulgar L'oca comuna o oca vulgar (Anser anser), també anomenada oca salvatge a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Oca comuna
Oca de collar
Veu de l'oca de collar L'oca de collar (Branta bernicla) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Oca de collar
Oca de galta blanca
Un esbart a Finlàndia L'oca de galta blanca (Branta leucopsis), també anomenada oca galtablanca a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Oca de galta blanca
Oca pradenca
L'oca pradenca (Anser fabalis) és una oca mitjanament grossa que cria al nord d'Europa i Àsia Es va dividir en dues espècies l'any 2007 per la Unió d'ornitòlegs americans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Oca pradenca
Oca riallera grossa
L'oca riallera grossa (Anser albifrons), també anomenada oca cridanera al País Valencià i oca carablanca a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Oca riallera grossa
Oca riallera petita
Anser erythropus L'oca riallera petita (Anser erythropus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria en zones humides de taiga i tundra al nord de d'Escandinàvia, de Rússia i de Sibèria i que a l'hivern migra cap al sud, arribant als Països Baixos, la península Balcànica, Iran i Kazakhstan.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Oca riallera petita
Ocell de tempesta boreal
L'ocell de tempesta boreal (Hydrobates leucorhous) és una espècie d'ocell de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae), d'hàbits pelàgics que cria dins de caus a illes de la zona septentrional dels oceans Pacífic i Atlàntic, i es dispersen cap al sud, fins a l'altura del sud del Japó, les Marianes i les illes Galápagos, al Pacífic, i l'est del Brasil i Sud-àfrica, a l'Atlàntic.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ocell de tempesta boreal
Ocell de tempesta de Madeira
L'ocell de tempesta de Madeira, petrell de Madeira o petrell de tempesta de Madeira (Oceanodroma castro) és un ocell marí de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae), d'hàbits pelàgics que cria a caus i esquerdes de les roques a illes del Pacífic i l'Atlàntic, properes al Japó, Hawaii, illes Galápagos, Açores, Madeira, Salvatges, Cap Verd, Ascensió i Santa Helena.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ocell de tempesta de Madeira
Ocell de tempesta europeu
Locell de tempesta (Hydrobates pelagicus) és l'ocell marí europeu més petit, i l'única espècie del gènere Hydrobates segons la classificació de l'IOC, si bé altres autors consideren membres d'aquest gènere altres 14 espècies que aquest organisme inclou Oceanodroma.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ocell de tempesta europeu
Ocell sedós europeu
''Bombycilla garrulus'' a Ontario, Canadà L'ocell sedós europeu (Bombycilla garrulus) és un ocell passeriforme de la família dels bombicíl·lids (Bombycillidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ocell sedós europeu
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ocells
Oreneta
L'oreneta comuna Rev.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Oreneta
Oreneta cua-rogenca
L'oreneta cua-rogenca, oroneta cua-rogenca al País Valencià o oronella coa-rogenca a les Balears (Cecropis daurica) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Oreneta cua-rogenca
Oreneta cuablanca comuna
Niu. '' Delichon urbicum ''- L'oreneta cuablanca comuna, oreneta cuablanca, cabot, culblanc, orenola cuablanca, oronell cuablanc, oronella cuablanca o oroneta cuablanca, també anomenada ginjolita a Menorca, (Delichon urbicum) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Oreneta cuablanca comuna
Oreneta de ribera comuna
L'oreneta de ribera comuna, oreneta de ribera, culblanc de ribera, orenola de ribera, oronell de ribera, oronella de ribera, oroneta de ribera o parpalló (Riparia riparia) és una espècie d'ocell migratori de la família dels hirundínids (Hirundinidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Oreneta de ribera comuna
Oriòlids
''Oriolus xanthornus'' fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia). Oriol (Oriolus oriolus) Niu d'Oriolus xanthornus fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia). Mascle de ''Sphecotheres viridis'' cantant (Queensland, Austràlia).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Oriòlids
Oriol eurasiàtic
L'oriol eurasiàtic o senzillament oriol, o menjafigues, bacorer, dàvia, figuer, figuerol, panfígol, papafigues, i antigament tord groc a les Balears (Oriolus oriolus), és un ocell passeriforme propi de les regions temperades de l'hemisferi nord.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Oriol eurasiàtic
Otídids
Mascle de ''Lissotis hartlaubii'' fotografiat a Kenya. Xina. Pioc salvatge de Ludwig (''Neotis ludwigii)'' fotografiat a Namíbia. Els otídids (Otididae) són una família d'ocells de l'ordre dels otidiformes, que durant molt temps s'han inclòs dins de l'ordre dels gruïformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Otídids
Papamosques de collar
El papamosques de collar (Ficedula albicollis) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria als boscos, jardins i ciutats d'Europa, des de França oriental i Itàlia, cap a l'est fins a Ucraïna i Rússia occidental.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Papamosques de collar
Papamosques gris
El papamosques gris o matamosques (Muscicapa striata) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es pot observar als Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Papamosques gris
Papamosques menut
El papamosques menut (Ficedula parva) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria en boscos poc densos d'Europa oriental, des del sud d'Escandinàvia, Alemanya i Suïssa cap a l'est fins als Urals i el nord de l'Iran.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Papamosques menut
Paradoxornítids
''crisoma ulldaurat'' ''paradoxornis de Webb'' ''Camea'' Els paradoxornítids (Paradoxornithidae) són una família d'ocells de l'ordre passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Paradoxornítids
Paràsit boreal
Parella de paràsits grossos. El paràsit boreal (Stercorarius skua) és el paràsit més gros i més abundant que es pot trobar als Països Catalans durant l'hivern.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Paràsit boreal
Paràsit cuaample
El paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que en estiu habita la tundra i terrenys costaners de l'Oceà Glacial Àrtic, a l'oest de Groenlàndia, nord de Rússia, cap a l'est fins a la península de Txukotka i Nova Zembla, Alaska, nord del Canadà continental i illes àrtiques.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Paràsit cuaample
Paràsit cuallarg
El paràsit cuallarg (Stercorarius longicaudus) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que habita tundra i erms de la zona circumpolar boreal, a Groenlàndia, Spitsbergen, nord d'Escandinàvia, Nova Zembla, nord de Rússia fins a la península dels Txuktxis i Kamtxatka, Alaska, nord del Canadà continental i illes àrtiques canadenques.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Paràsit cuallarg
Paràsit cuapunxegut
El paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que a l'estiu habita la tundra a prop de la costa a Groenlàndia, Islàndia, illes Fèriar, nord de les Illes Britàniques i altres illes boreals, nord d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i Nova Zembla fins a la península dels Txuktxis, les illes del Comandant, Kamtxatka, Alaska, nord del Canadà continental i illes àrtiques fins al nord de Labrador.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Paràsit cuapunxegut
Pardal
El pardal comú o senzillament pardal, dit també teuladí al País Valencià, teulader al costat de pardal a les Illes Balears, torredà (al País Valencià), tretxe a l'Alguer (Passer domesticus), és un membre de la família Passeridae originari d'Europa i Àsia, i introduït en altres continents.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pardal
Pardal d'ala blanca
El pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis), ocell de glaç o pardal blanc és un ocell menut passeriforme.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pardal d'ala blanca
Pardal de bardissa europeu
El pardal de bardissa europeu, pardal de bardissa o xalambrí a les Balears (Prunella modularis) és una espècie d'ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pardal de bardissa europeu
Pardal roquer
El pardal roquer, pardal berberisc o (pardal) torredà (Petronia petronia), anomenat també teuladí al País Valencià, és un ocell de la família dels passèrids, l'únic del gènere Petronia Kaup, 1829.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pardal roquer
Pardal xarrec
El pardal xarrec, pardal barraquer o teuladí morisc (Passer montanus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i molt comú a la Catalunya continental.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pardal xarrec
Passèrids
Pardal de passa (''Passer hispaniolensis''). Pardal d'ala blanca (''Montifringilla nivalis'') fotografiat a les Dolomites. La família dels passèrids, junt amb la dels fringíl·lids i la dels emberízids, comprèn ocells típicament granívors.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Passèrids
Passerell
El passerell eurasiàtic o senzillament passerell, (Linaria cannabina) és un ocell esvelt de la família dels fringíl·lids i molt apreciat, pel seu cant semblant al del canari, com a ocell de gàbia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Passerell
Passerell becgroc
''Linaria flavirostris '' El passerell becgroc (Linaria flavirostris) és una espècie d'au passeriforme de la família dels fringíl·lids (Fringillidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Passerell becgroc
Passerell gorjanegre
El passerell gorjanegre o passerell golanegre (Acanthis flammea) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que cria en zones boreals.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Passerell gorjanegre
Pàrids
''Baeolophus inornatus''. Mallerenga d'aigua (''Parus palustris''). Mallerenga blava (''Parus caeruleus''). La família dels pàrids agrupa petits ocells de plomatge adés viu, adés apagat i de dimorfisme sexual poc acusat.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pàrids
Pícids
Els pícids són una família d'ocells de l'ordre dels piciformes que comprèn 223 espècies, la major part de les quals són conegudes habitualment amb el nom de picot o pigot i picacarrasques.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pícids
Pela-roques
El pela-roques (Tichodroma muraria), anomenat també aranyer i picaaranyes, és l'únic habitant característic i gairebé exclusiu de les parets, tallats i espadats de les muntanyes pirinenques (en el sentit d'espècie rupícola amb residència i explotació tròfica de l'hàbitat).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pela-roques
Pelicà
Els pelicans (Pelecanidae) són una família d'ocells pelicaniformes formada per un sol gènere, Pelecanus, que comprèn 8 espècies.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pelicà
Pelicà vulgar
El pelicà blanc comú (Pelecanus onocrotalus) és un ocell marí de la família dels pelecànids (Pelecanidae) que pot arribar de manera ocasional als Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pelicà vulgar
Perdiu
La perdiu o perdiu roja i també camavermella a les Balears (Alectoris rufa) és una espècie d'ocell de l'ordre dels gal·liformes de la família dels fasiànids (Phasianidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Perdiu
Perdiu blanca
''Lagopus muta helvetica'' fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu. Exemplar amb plomatge d'hivern fotografiat al Alaska. La perdiu blanca, mussola, pollassa pàl·lida o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Perdiu blanca
Perdiu de mar alanegra
La perdiu de mar alanegra (Glareola nordmanni) és una espècie d'ocell de la família dels glareòlids (Glareolidae) que en estiu habita terrenys oberts, vores de llacs i valls des d'Hongria i Romania cap a l'est, per Ucraïna, fins a Kazakhstan i sud-oest de Sibèria.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Perdiu de mar alanegra
Perdiu de mar europea
Perdiu de mar fotografiada al Delta de l'Ebre. La perdiu de mar (Glareola pratincola), coneguda com a guatllereta de mar o polleta de mar i oronella de mar a les illes Balears i carregada al País Valencià, és un ocell de l'ordre dels caradriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Perdiu de mar europea
Perdiu de roca
'' Alectoris graeca graeca '' La perdiu de roca (Alectoris graeca) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids (Phasianidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Perdiu de roca
Perdiu xerra
La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Perdiu xerra
Pica-soques eurasiàtic
El pica-soques eurasiàtic, pica-soques blau o simplement pica-soques, pic bastard, puja-soques o tàpara (Sitta europaea) és un passeriforme proveït de fortes ungles, la qual cosa li permet d'enfilar-se amb gran facilitat pels troncs dels arbres.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pica-soques eurasiàtic
Picot cendrós
''Picus canus'' El picot cendrós (Picus canus) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita els boscos mixtos, zones amb més o menys arbres, boscos de bambú i medis humanitzats d'Euràsia temperada, des de França i el sud d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del centre de Rússia i sud de Sibèria fins a Corea i nord del Japó i nord-est de la Xina.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Picot cendrós
Picot garser dorsiblanc
El picot garser dorsiblanc (Dendrocopos leucotos) és una espècie zoològica de pícid que viu en boscos madurs de muntanya principalment formats per fajos o avets.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Picot garser dorsiblanc
Picot garser gros
El picot garser gros (Dendrocopos major) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes i el més popular dels picots europeus.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Picot garser gros
Picot garser mitjà
El picot garser mitjà (Leiopicus medius) és una au de la família Picidae, que es troba àmpliament distribuït pel Paleàrtic occidental, des de l'Iran a la Serralada Cantàbrica, a Espanya, i des de Letònia al sud-est de Turquia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Picot garser mitjà
Picot garser petit
''Dendrocopos minor '' El picot garser petit (Dendrocopos minor) és un membre dels ocells picots de la família Picidae.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Picot garser petit
Picot negre eurasiàtic
El picot negre, formiguer o cap-roig (Dryocopus martius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus, i és el símbol i l'espècie emblemàtica del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom dEl picot negre.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Picot negre eurasiàtic
Picot tridàctil
El picot tridàctil o picot tridàctil eurasiàtic (Picoides tridactylus), és un ocell de la família dels pícids (Picidae) de mitjana grandària, amb una longitud de 21,5 - 24 cm.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Picot tridàctil
Picot verd ibèric
El picot verd ibèric (Picus sharpei) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita boscos i terres de conreu de la península Ibèrica i sud-est de França.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Picot verd ibèric
Pigarg cuablanc
El pigarg cuablanc o àguila marina (Haliaeetus albicilla), també conegut com a pigarg europeu, àguila de cua blanca, àguila de mar, àguila marina de cua blanca o àguila pescatera és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pigarg cuablanc
Pigre gris
Exemplar de pigre gris. El pigre gris o fusell de mar i xirlot a les Balears (Pluvialis squatarola) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que és comú, a l'hivern, als Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pigre gris
Pinsà
El pinsà comú, pinsà, xeu o pardal d'ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pinsà
Pinsà borroner eurasiàtic
mascle és a la dreta) Mascle immadur Prenent un bany El pinsà borroner eurasiàtic o senzillament pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, per la seua riquesa cromàtica i pel contrast del seu plomatge, és un dels moixons més vistosos de l'avifauna dels Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pinsà borroner eurasiàtic
Pinsà carminat
''Carpodacus erythrinus'' Carpodacus erythrinus El pinsà carminat (Carpodacus erythrinus) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que habita zones de matoll, bosc i terres de conreu de la major part d'Euràsia, des d'Europa Central i el sud d'Escandinàvia, cap a l'est, a través de Rússia fins al nord de Mongòlia, Txukotka i Kamtxatka, i més al sud, des del nord de Turquia i el Caucas, cap a l'est fins a la Xina central.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pinsà carminat
Pinsà dels pins
''Pinicola enucleator'' El pinsà dels pins (Pinicola enucleator) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) i única espècie del gènere Pinicola, si bé, fins als treballs de Zuccon et al.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pinsà dels pins
Pinsà mec
El pinsà mec (Fringilla montifringilla) o pinsà mè com és conegut a les Balears, és un ocell menut passeriforme.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pinsà mec
Pinsà trompeter
''Bucanetes githagineus amantum '' El pinsà trompeter (Bucanetes githagineus) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que habita zones pedregoses àrides de les Illes Canàries, sud-est de la península Ibèrica, i des de Marroc, Sàhara Occidental i Mauritània, cap a l'est, a través de Mali, Nigèria i Txad fins a Egipte i nord del Sudan, i al Pròxim Orient, a Israel i cap al sud a la Península Aràbiga i cap a l'est, a través d'Orient Mitjà fins a Tadjikistan, est del Kazakhstan, sud-oest de Sibèria i nord del Pakistan.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pinsà trompeter
Pioc salvatge eurasiàtic
El pioc salvatge eurasiàtic (o indiot...) o simplement pioc salvatge (Otis tarda) és una espècie d'ocell gruïforme de la familia dels otídids (Otidae), l'únic membre del gènere Otis, que dona nom a la família.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pioc salvatge eurasiàtic
Pit-roig
El pit-roig, barba-roig, rupit o ropit també a les Balears, reiet (País Valencià), reientí, reientinc o piquet roget (Erithacus rubecula) és un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pit-roig
Piula de Hodgson
La Piula de Hodgson (Anthus hodgsoni) és un petit ocell que es reprodueix en Àsia Meridional, nord-central i Oriental, així com al nord-est de la Rússia europea.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Piula de Hodgson
Piula de Richard
La piula de Richard o piula grossa (Anthus richardi) és una espècie d'ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que habita praderies del centre i sud de Sibèria, Mongòlia, nord i est de la Xina, Taiwan i Corea.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Piula de Richard
Piula dels arbres
Piula dels arbres fotografiada a Al-Ryad (Aràbia Saudita). La piula dels arbres o la titina d'arbre i titeta sorda a les Balears (Anthus trivialis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Piula dels arbres
Piula gorja-roja
La piula gorja-roja o piula gola-roja (Anthus cervinus), coneguda al País Valencià com titeta gola-roja, Anuari Ornitològic valencià i a les illes com titina gola-roja, Enciclopèdia Balear d'Ornitologia és un ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) i l'ordre dels passeriformes, que cria a l'extrem nord d'Europa i Àsia, fins al nord d'Alaska.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Piula gorja-roja
Podicipediformes
''Poliocephalus poliocephalus'' ''Aechmophorus clarkii'' al seu niu. Cabussons orelluts fotografiats a Alaska. Cabusset. ''Tachybaptus dominicus'' Cabussó gris fotografiat a Anchorage (Alaska, Estats Units). Els podicipediformes formen un ordre d'ocells aquàtics capbussadors que comprèn una família (Podicipedidae), sis gèneres i 22 espècies (dues extintes: Podilymbus gigas i Podiceps andinus).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Podicipediformes
Polit becfí
El polit becfí (Numenius tenuirostris) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita (si encara sobreviu) zones humides del sud-oest de Sibèria, arribant en hivern fins a Tunis i el Marroc.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Polit becfí
Polit cantaire
'' Numenius phaeopus'' El polit, polit (o siglot) cantaire, polit gris, polit petit, becut, serranet, xarlot petit, caniculàs, la cega reial o la curlera (cantaire) a les Balears (Numenius phaeopus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita, en estiu, zones de tundra d'Alaska, nord-oest del Canadà, sud-oest de la Badia de Hudson, Islàndia, Escandinàvia i Sibèria, fins a Kamtxatka.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Polit cantaire
Polla d'aigua comuna
La polla d'aigua, polla garau, gallin(et)a d'aigua o titeta de riu (Gallinula chloropus) és una espècie oportunista que es pot trobar en tota mena d'ambients aquàtics.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Polla d'aigua comuna
Polla pintada europea
La polla pintada, pigarda, picarda, picardona d'aigua (Porzana porzana) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) molt difícil de veure.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Polla pintada europea
Procel·làrids
Els procel·làrids (Procellariidae) són una família d'ocells de vida pelàgica que pertany a l'ordre dels procel·lariformes (Procellariiformes).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Procel·làrids
Prunèl·lids
Cant del pardal de bardissa enregistrat a Utrecht (Països Baixos). Il·lustració de ''Prunella montanella'' (dalt de tot) i de ''Prunella modularis'' (a baix) (circa 1905). Els prunèl·lids (Prunellidae Richmond, 1908) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Prunèl·lids
Pteròclids
Els pteròclids (Pteroclidae) són l'única família de l'ordre dels pterocliformes. Està formada per aus que recorden les perdius o els coloms, tot i estar més emparentades amb els coloms.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Pteròclids
Puput comuna
La o el puput (popularment també putput o paput en diversos dialectes d'arreu) o la palput (o popularment també apalput, apaput, polput, porput en la parla valenciana) (Upupa epops) és un ocell de la família dels upúpids, i de l'ordre dels bucerotiformes, present a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica, sud d'Àsia i alguns indrets del sud d'Europa.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Puput comuna
Rascló occidental
Rascló Un rascló en medi aquàtic Una altra imatge del rascló El rascló occidental o rascló i gallet de riu a les Balears (Rallus aquaticus) és un ocell prim de l'ordre dels gruïformes comú als Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Rascló occidental
Rasclet europeu
La picardona o rasclet europeu (Zapornia pusilla) és una espècie d'ocell similar a la polla pintada però més petita i molt difícil de detectar.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Rasclet europeu
Rascletó
El rascletó, picardó, picardonet o (es)quadrinyola (Zapornia parva) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habita aiguamolls i riberes amb vegetació flotant d'Euràsia, localment a molts indrets d'Europa, i a través del centre i sud de Rússia fins a Kazakhstan, i Transcaucàsia fins a Tadjikistan.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Rascletó
Raspinell comú
El raspinell o pica-soques (Certhia brachydactyla) és un ocell petit i força comú que viu en ambients forestals d'Europa.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Raspinell comú
Raspinell pirinenc
El raspinell pirinenc (Certhia familiaris) és un ocell menut passeriforme de la família dels cèrtids (Certhiidae) Aquest ocell té nou o més subespècies que crien en diferents parts de la seva zona de distribució que és l'Euràsia temperada.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Raspinell pirinenc
Ràl·lids
''Porphyrio martinica'' fotografiat al Park Nacional dels Everglades de Florida, Estats Units. Fotja vulgar Rasclet cama-roig ''Porzana carolina'' La família dels ràl·lids agrupa petits ocells (cap dels quals no ultrapassa els 82 cm) que viuen prop de l'aigua, ja sigui prop de rius, estanys i llacs, ja sigui de maresmes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Ràl·lids
Recurviròstrids
Els recurviròstrids (Recurvirostridae) són una família d'ocells inclosa a l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes) que inclou els camallargues i els becs d'alena.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Recurviròstrids
Reietó
indi d'Himachal Pradesh. Exemplar fotografiat a la Vendée (França). Imatge presa a Himachal Pradesh (Índia). Mascle de reietó Exemplar fotografiat a Suïssa. El reietó eurasiàtic, reietó, reietó d'hivern, rei-petit, reiet comú, mosquiter reietó o passaforadí i ropitet a les Balears (Regulus regulus) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids (Regulidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Reietó
Remízids
Els remízids (Remizidae) són una família de petites aus de l'ordre dels Passeriformes relacionada amb la dels pàrids (Paridae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Remízids
Remena-rocs comú
Ocell adult a l'Àrtic amb plomatge de l'època de reproducció ''Arenaria interpres'' El remena-rocs comú, picaplatges, pitnegre o girapedres (Arenaria interpres) és un ocell menut del gènere ''Arenaria''.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Remena-rocs comú
Repicatalons de Lapònia
'' Calcarius lapponicus '' El repicatalons de Lapònia (Calcarius lapponicus) és una espècie d'ocell de la família dels calcàrids (Calcariidae) que habita zones de tundra des de Groenlàndia i nord d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia, Nova Zembla i nord de Sibèria, incloent Nova Sibèria i les illes Wrangel, fins a la península dels Txuktxis, i, cap al sud, a través de Txukotka fins a Kamtxatka i les illes del Comandant, oest i nord d'Alaska, illes del Mar de Bering, Aleutianes, nord del Canadà, incloent les illes àrtiques.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Repicatalons de Lapònia
Repicatalons eurasiàtic
Repicatalons fotografiat a Finlàndia. Repicatalons Repicatalons mascle fotografiat a Polònia. Enregistrament sonor del cant de l'hortolà de canyar. El repicatalons, piula de canyers o piula (Emberiza schoeniclus), anomenat hortolà de canyet o hortolà de canyar a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes, comú i nidificant als Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Repicatalons eurasiàtic
Repicatalons petit
''Emberiza pusilla'' El repicatalons petit (Emberiza pusilla) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita matolls de bedolls i salzes al sotabosc de la taigà, al nord d'Escandinàvia i de Rússia europea i asiàtica.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Repicatalons petit
Repicatalons rústic
Ous d'Emberiza rustica. El repicatalons rústic (Emberiza rustica) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita zones arbustives, matolls, boscos i taigà prop de rierols des del nord de Suècia cap a l'est, per Finlàndia, Rússia europea i Sibèria fins Txukotka i Kamtxatka pel nord i Mongòlia, Massís de l'Altai, Tuva i nord de l'illa Sakhalín, pel sud.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Repicatalons rústic
Roquerol eurasiàtic
'' Ptyonoprogne rupestris '' El roquerol eurasiàtic, roquerol, roquer, roquisser o cabot de roca (Ptyonoprogne rupestris) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Roquerol eurasiàtic
Rossinyol
El rossinyol comú o rossinyol (Luscinia megarhynchos) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Rossinyol
Rossinyol bord comú
El rossinyol bord comú, rossinyol bord o rossinyol bastard (Cettia cetti) és una espècie d'ocell de la família dels cètids (Cettiidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Rossinyol bord comú
Rossinyol de Rússia
El rossinyol de Rússia (Luscinia luscinia) és una petita au passeriforme que antigament es considerava com a membre de la família dels túrdids, però en l'actualitat la hi classifica com un papamosques de la família Muscicapidae.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Rossinyol de Rússia
Sílvids
Els sílvids (Sylviidae) són una família d'ocells de mida petita que inclou un gran nombre d'espècies, si bé en època recent s'han separat un bon nombre, formant les famílies Phylloscopidae, Cettiidae, Acrocephalidae i Megaluridae o Locustellidae.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Sílvids
Sítids
Els sítids són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, l'únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Sítids
Sisó comú
El sisó comú o simplement sisó (Tetrax tetrax) és un ocell de gran talla i l'única espècie del gènere Tetrax.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Sisó comú
Siseta cendrosa
La siseta cendrosa (Xenus cinereus) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que cria a rius tranquils, aiguamolls, estanys i llacs, des de Finlàndia, a través del nord de Rússia i nord de Sibèria fins Txukotka, arribant cap al sud fins a Rússia central i la zona del Llac Baikal.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Siseta cendrosa
Siseta comuna
La siseta (Tringa stagnatilis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita aiguamolls i prats humits des del sud-est d'Europa cap a l'est, a través del sud de Rússia i nord del Kazakhstan fins al sud de Sibèria i Manxúria.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Siseta comuna
Sit blanc
''Plectrophenax nivalis'' El sit blanc (Plectrophenax nivalis), és una au passeriforme de la família Calcariidae.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Sit blanc
Sit capblanc
El sit capblanc (Emberiza leucocephalos) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita boscos clars i arbustos, sovint a prop de l'aigua, a Sibèria, des del nord dels Urals i el Massís de l'Altai, cap a l'est fins al Mar d'Okhotsk i Sakhalín, i cap al sud fins a Mongòlia i algunes zones de la Xina.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Sit capblanc
Sit capnegre
Ous de sit cap-negre. El sit capnegre (Emberiza melanocephala) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita planures àrides, pis inferior de boscos clars, horts i ciutats del sud-est d'Europa i sud-oest d'Àsia, des d'Itàlia, Península Balcànica, Grècia i Creta, cap a l'est, a través de Xipre, Turquia, Orient Pròxim i nord d'Iraq fins a l'Iran i la regió entre la mar Càspia i la mar Negra.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Sit capnegre
Sit negre
El sit negre, hortolà negre, hortolà cellard, xitxit o sitroc/sitroc llis (Emberiza cia) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Sit negre
Somorgollaire comú
El somorgollaire comú (Uria aalge) és una de les espècies d'ocell marí de la família dels àlcids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Somorgollaire comú
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Suïssa
Tallareta comuna
La tallareta comuna (Curruca communis; syn: sylvia communis), anomenada també busqueret de batzer a les Balears i busquereta de casquet al País Valencià, és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels sílvids (Sylviidae). Comú i estès, cria a Europa i a gran part de l'Àsia occidental temperada.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tallareta comuna
Tallareta cuallarga
La tallareta cuallarga o busqueret roig (Curruca undata; syn: sylvia undata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Tant el mascle com la femella presenten un plomatge similar.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tallareta cuallarga
Tallarol capnegre
El tallarol capnegre o a les Balears i el País Valencià busquereta capnegra (també capnegre i busqueret de capnegre) (Curruca melanocephala; syn: Sylvia melanocephala) és un ocell de l'ordre dels passeriformes de la família dels sílvids (Sylviidae). És una espècie de distribució circummediterrània que ocupa permanentment el nord d'Àfrica, les Canàries i totes les penínsules així com les grans illes de la Mediterrània.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tallarol capnegre
Tallarol de casquet
El tallarol de casquet, tallarol de cap negre, retoret (al País Valencià), capellana o carbonera (Sylvia atricapilla) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tallarol de casquet
Tallarol de garriga oriental
El tallarol de garriga oriental, (Curruca cantillans; syn: Sylvia cantillans) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tallarol de garriga oriental
Tallarol emmascarat occidental
'' Sylvia hortensis '' El tallarol emmascarat occidental, tallarol emmascarat o bregadell (busqueret a Menorca) (Curruca hortensis; syn: sylvia hortensis) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Es troba a l'estiu en la conca del Mediterrani, i s'estén a l'Àsia Central.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tallarol emmascarat occidental
Tallarol esparverenc
El tallarol esparverenc (Curruca nisoria; syn: sylvia nisoria), és una espècie d'au passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tallarol esparverenc
Tallarol gros
El tallarol gros, busqueret gros o busquereta mosquitera (Sylvia borin) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids. Nidifica a la major part d'Europa i al Paleàrtic fins a l'oest de Sibèria i passa l'hivern a l'Àfrica subsahariana.El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tallarol gros
Tallarol trencamates
El tallarol trencamates o busqueret(a) trencamates (Curruca conspicillata; syn: sylvia conspicillata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Es troba al nord-oest d'Àfrica, al sud-oest d'Europa i a les illes i regions costaneres del Mediterrani oriental.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tallarol trencamates
Tallarol xerraire
El tallarol xerraire (Curruca curruca; syn: sylvia curruca) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Nidifica a l'Europa temperada, excepte al sud-oest, i al Paleàrtic occidental i central.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tallarol xerraire
Tètol cuabarrat
'' Limosa lapponica '' El tètol cuabarrat (Limosa lapponica) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que a l'estiu viu en costes i tundres, principalment dins el cercle polar àrtic, des del nord d'Escandinàvia, cap a l'est, nord de Rússia i Sibèria, fins al nord de Txukotka, i oest i nord d'Alaska.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tètol cuabarrat
Tètol cuanegre
Exemplar de tètol cuanegre volant i fotografiat a Bèlgica. Estol de tètols cuanegres fotografiat a Orissa (Índia). El tètol cuanegre o cegall de mosson a les Balears (Limosa limosa) és un esvelt ocell de l'ordre dels caradriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tètol cuanegre
Tórtora eurasiàtica
La tórtora o tórtora vulgar (Streptopelia turtur) és un petit i àgil ocell de l'ordre dels columbiformes comú als Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tórtora eurasiàtica
Tórtora turca
Tórtora turca fotografiada a l'Índia. La tórtora turca o eurasiàtica (Streptopelia decaocto) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes que es va començar a expandir d'una forma regular pels Països Catalans d'ençà del 1970 en què fou observada per primera vegada al Pirineu central.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tórtora turca
Túrdids
Griveta boscana (''Hylocichla mustelina''). Griva cerdana (''Turdus pilaris'') fotografiada a Polònia. Siàlid muntanyenc (''Sialia currucoides''). ''Turdus rufiventris'' Els túrdids (Turdidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Túrdids
Teixidor eurasiàtic
El teixidor eurasiàtic (o senzillament teixidor) o mitjaire (Remiz pendulinus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que viu al centre i a l'est de la península Ibèrica (costes mediterrànies fins a l'Estret de Gibraltar i Depressió de l'Ebre), la Camarga, Itàlia i l'Europa de l'Est.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Teixidor eurasiàtic
Terrerola
Terrerola vulgar La terrerola (Calandrella brachydactyla) és un ocell estival i migrador de l'ordre dels passeriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Terrerola
Terrerola rogenca
La terrerola rogenca o terrolot de prat (Calandrella/Alaudala rufescens) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant a la terrerola vulgar.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Terrerola rogenca
Territ becadell
El territ becadell (Limicola falcinellus), és un petit ocell de la família dels escolopàcids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Territ becadell
Territ becllarg
'' Calidris ferruginea '' El territ becllarg (Calidris ferruginea) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra del nord de Sibèria des del riu Ienissei cap a l'est fins Txukotka, Nova Sibèria, i nord d'Alaska.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Territ becllarg
Territ cuablanc
El territ cuablanc (Calidris fuscicollis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita la tundra del nord d'Alaska, extrem nord del Canadà continental i les illes Banks, Melville, Bathurst, Bylot, Southampton i Baffin.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Territ cuablanc
Territ de Temminck
El territ de Temminck (Calidris temminckii) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundra i praderies des de les Illes Britàniques i nord d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia fins Txukotka.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Territ de Temminck
Territ de tres dits
Estol de territs de tres dits a una platja de l'Estat de Washington (Estats Units). Una parella de territs de tres dits alimentant-se. El territ de tres dits, territ tresdits, o, a les Illes Balears, corriol tresdits o tres-dits (Calidris alba) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes i de la família dels escolopàcids, característic per la manca de dit superior.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Territ de tres dits
Territ fosc
El territ fosc (Calidris maritima) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundres, erms i costes de l'oest i sud-est de Groenlàndia, Islàndia, Fèroe, Spitsbergen, Bear (EUA), Terra de Francesc Josep, Nova Zembla, Terra del Nord i Nova Sibèria, costes àrtiques d'Escandinàvia i la península de Taimyr, i illes canadenques de Melville, Bathurst, Devon, Bylot i Baffin.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Territ fosc
Territ gros
''Calidris canutus '' El territ gros (Calidris canutus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que durant l'estiu habita la tundra de les illes àrtiques del Canadà, Groenlàndia, Spitsbergen, Nova Sibèria, Wrangel, Alaska i nord de Sibèria.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Territ gros
Territ menut comú
Territ menut El territ menut o terretitona (Calidris minuta) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més petit dels territs.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Territ menut comú
Territ pectoral
El territ pectoral (Calidris melanotos) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita en estiu la tundra de la costa àrtica de Sibèria des de la Península de Taimyr cap a l'est fins a Kamtxatka i en Amèrica des de l'oest i nord d'Alaska cap a l'est pel nord del Canadà incloent les illes Banks, Victòria, Bathurst, Devon, Baffin i Southampton,i el nord-oest de Groenlàndia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Territ pectoral
Territ rogenc
El territ rogenc (Calidris subruficollis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que alguns autors consideren l'única espècie del gènere Tryngites (Cabanis, 1857).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Territ rogenc
Territ variant
Estol de territs variants fotografiats a Alemanya. Territ variant fotografiat a l'illa de La Gomera, Canàries, al mes de setembre. Territ variant alimentant-se. El territ variant o passa-rius a les Balears (Calidris alpina) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, l'espècie més comuna del gènere a Europa i un dels limícoles més abundants.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Territ variant
Tetraonins
Gall fer (''Tetrao urogallus'') fotografiat a Turíngia (Alemanya). Els tetraonins són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tetraonins
Titònids
Il·lustració de ''Phodilus badius'' (John Gould & Henry C. Richter, circa 1867-1872). Els titònids són una família d'ocells de l'ordre dels estrigiformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Titònids
Titella (ocell)
El titella (Anthus pratensis) és un petit ocell passeriforme que cria a la major part de la meitat nord d'Europa i Àsia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Titella (ocell)
Tord ala-roig
El tord ala-roig (Turdus iliacus) o tord cellard com es coneix a les Balears, és un ocell de la família Turdidae, originari d'Europa i Àsia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tord ala-roig
Tord comú
El tord comú o tord, tord blanc, tord blancel i tord blanc gros a les Balears (Turdus philomelos) és un ocell túrdid que habita gran part d'Euràsia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tord comú
Tord siberià
El tord siberià (Geokichla sibirica) és una espècie d'ocell de la família dels túrdids (Turdidae) que entre la malesa dels boscos d'Àsia Oriental, a Sibèria central i oriental, nord de Manxúria, Sakhalín i Japó.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tord siberià
Torlit comú
El torlit, samarlic,xamerlí, estorlit, sebel·lí, sibel·lí, sibil·lí o xebel·lí i xibel·lí (xarlot d'ulls grocs al Gironès, i seberlí a Vinaròs) (Burhinus oedicnemus) és una espècie d'ocell de la família dels burrínids (Burhinidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Torlit comú
Trenca
''Lanius minor'' La trenca o capsot menut (Lanius minor) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes d'uns 20 cm de longitud, i de la família dels lànids (Laniidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Trenca
Trencalòs
El trencalòs, trencaossos o ossífrag (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor de la família dels accipítrids (Accipitridae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Trencalòs
Trencanous eurasiàtic
El trencanous eurasiàtic (Nucifraga caryocatactes) és un membre de la família Corvidae àmpliament distribuït pels boscos freds i muntanyes del Vell Món.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Trencanous eurasiàtic
Trencapinyes
El trencapinyes comú, picapinyes, trencapinyons, bectort, bec creuat, o bec crusat (Loxia curvirostra) és, tant per la seua morfologia com per alguns dels seus aspectes i costums (reproducció, alimentació, distribució, etc.) un dels ocells més curiosos i sorprenents de l'avifauna dels Països Catalans.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Trencapinyes
Tresquiornítids
La família dels tresquiornítids (Threskiornithidae) inclou 34 espècies de grans aus de potes llargues, separades en dues subfamílies, els ibis i els becplaners.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tresquiornítids
Trist
El trist, brusac, estaranyit, bossicó, butxac, i arboça o ullet de bou a les Balears (Cisticola juncidis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, el nom vulgar del qual en català fa al·lusió al curt cant emès en vol, que coincideix amb un espasme ascendent cada cop que llança el seu xiscle: "trist", "trist".
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Trist
Trobat (ocell)
El trobat o titeta d'estiu i titeta sorda a les Balears (Anthus campestris) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, en general, defuig la Catalunya humida i l'àrea pirinenca, tot i que es pot trobar també, esporàdicament, a l'alta muntanya, molt puntualment.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Trobat (ocell)
Troglodítids
Washington, Estats Units). ''Thryothorus ludovicianus'' fotografiat a Caldwell County (Carolina del Nord, Estats Units). Caragolet (''Troglodytes troglodytes'') Phoenix (Arizona, Estats Units). ''Cistothorus palustris'' fotografiat als Estats Units.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Troglodítids
Tudó
El tudó, colom tudó o todó (Columba palumbus) és un columbiforme molt estès per Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient mitjà.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Tudó
Upupa
Els upúpids (Upupidae) són una família d'ocells formada únicament per les espècies del gènere Upupa, que van d'una a tres depenent de l'autor.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Upupa
Valona (ocell)
La valona o xerlovita camagroga (Tringa glareola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que a l'estiu habita els estanys de la taigà des de les Illes Britàniques i Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i de Sibèria fins Txukotka i el sud-oest d'Alaska, arribant cap al sud fins a Alemanya, centre de Rússia i nord de Mongòlia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Valona (ocell)
Verderol
El verderol comú, verdum europeu o senzillament verdum (Chloris chloris), és un ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels fringíl·lids com el pinsà comú.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Verderol
Verderola
Verderola Verderola Verderola Verderola (mascle) Verderola La verderola (Emberiza citrinella) o hortolà groc tal com es coneix a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels emberízids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Verderola
Voltor comú
Voltor comú volant. Cap del voltor comú. El voltor comú (Gyps fulvus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar a la península Ibèrica que supera en envergadura (fins a 260 cm) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Voltor comú
Voltor negre
El voltor negre o arpellot a les Balears (Aegypius monachus) és un ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae), única espècie viva del gènere Aegypius. És el rapinyaire més gran d'Europa i és un dels pocs voltors que s'hi poden trobar, juntament amb el voltor comú, l'aufrany i el trencalòs.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Voltor negre
Xarrasclet
indi d'Haryana. El xarrasclet, roncadell o anedó i cerceta o cetla blanca (Anas querquedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i una mica més gran que el xarxet comú.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xarrasclet
Xarxet alablau
El xarxet alablau (Anas discors) és un ànec de mida petita i no és un xarxet en sentit estricte..
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xarxet alablau
Xarxet americà
El xarxet americà o xarxet de Carolina (Anas carolinensis) és un ànec molt comú que cria al nord de Nord-amèrica, excepte en les illes Aleutianes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xarxet americà
Xarxet comú
So del Xarxet comú Estol de xarxets comuns a Bengala Occidental (Índia). El xarxet comú (o xarxet, sarcet al País Valencià i Tortosa), anedó o cerceta a les Balears, al costat de sel·la rossa o cetla rossa (Anas crecca) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i el més petit dels ànecs europeus.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xarxet comú
Xatrac àrtic
El xatrac àrtic (Sterna paradisaea) és una au marina de la família dels estèrnids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xatrac àrtic
Xatrac becllarg
Xatrac becllarg alimentant el seu pollet (Alemanya, 2007). Colònia de xatracs becllargs. El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), també anomenat llambritja de bec llarg a les Illes Balears, és un ocell de la família dels estèrnids.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xatrac becllarg
Xatrac bengalí
El xatrac bengalí (Thalasseus bengalensis) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que cria a les costes del Mar Roig, Índia, Pakistan, Sri Lanka, algunes illes d'Indonèsia, Nova Guinea i nord d'Austràlia, i més tard es dispersa per una zona que va des de la costa nord-occidental d'Àfrica, a través de l'Índic fins a Austràlia i Melanèsia.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xatrac bengalí
Xatrac comú
Xatrac comú fotografiat a l'illa de Helgoland (Alemanya) Parella de xatracs comuns fotografiats a Alemanya El xatrac comú, xatrac d'albufera, llambritja o gavina d'albufera (Sterna hirundo) és una espècie d'ocel migradorl de l'ordre dels caradriformes, semblant al xatrac becllarg però una mica més petit, que pot arribar viure 23 anys.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xatrac comú
Xatrac gros
El xatrac gros (Hydroprogne caspia) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i única espècie del gènere Hydroprogne, si bé sovint és ubicat a Sterna.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xatrac gros
Xatrac menut comú
Exemplar de la subespècie ''Sterna albifrons antillarum''. El xatrac menut comú (Sternula albifrons) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més comú i el més petit dels xatracs.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xatrac menut comú
Xatrac rosat
El xatrac rosat (Sterna dougallii) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae), notable per la seua cua llarga i forcada.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xatrac rosat
Xibec cap-roig
El xibec, ànec becvermell, becvermell, xibec cap-roig o sivert (Netta rufina) és un ocell anseriforme i el més gros dels ànecs capbussadors.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xibec cap-roig
Xivita comuna
La xivita comuna o xerlovita (Tringa ochropus) coneguda a les Balears amb el nom de becassineta, és un ocell no nidificant als Països Catalans, però comú a l'època de pas durant les migracions.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xivita comuna
Xivitona comuna
Xivitona vulgar fotografiada a les Illes Britàniques. Xivitona vulgar fotografiada a Pontedeume (Galícia). La xivitona comuna, xivitona vulgar o siseta de pit blanc i gallet de riu, gallet riuer, cegall bord, cegall negre, cegall blanc o cegall sàtxero a les Balears (Actitis hypoleucos) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xivitona comuna
Xivitona maculada
La xivitona maculada (Actitis macularia) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) i hàbits migradors, que habita llacs i corrents fluvials, i durant la migració també a la costa.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xivitona maculada
Xixella
La xixella o xixell (Columba oenas) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xixella
Xoriguer comú
Mides en centímetres de l'envergadura i el cos del xoriguer comú El xoriguer comú, xoriguer, xoriguer gros, xoric amb les variants xòric i xúric soliguer, soriguer, penja-sargantanes, o moixeta (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids (Falconidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xoriguer comú
Xoriguer petit
El xoriguer petit (Falco naumanni) és un ocell rapinyaire que pertany al gènere dels falcons (Falco), dins de la família dels falcònids (Falconidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xoriguer petit
Xot eurasiàtic
Parella de xots fotografiats a Grècia. El xot eurasiàtic, xot, xut (també designa l'òliba i altres ocells nocturns), mussol, duc petit o petit duc (xonca a l'Alguer), cornudet al País Valencià (Otus scops) o miloca (Otus vulgaris), és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).
Veure Llista d'ocells de Suïssa і Xot eurasiàtic
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Llista d'ocells de Suïssa і 2000
Vegeu també
Llistes d'ocells d'Europa
- Llista d'ocells d'Andorra
- Llista d'ocells d'Espanya
- Llista d'ocells d'Islàndia
- Llista d'ocells d'Itàlia
- Llista d'ocells de Croàcia
- Llista d'ocells de Dinamarca
- Llista d'ocells de Finlàndia
- Llista d'ocells de França
- Llista d'ocells de Grècia
- Llista d'ocells de Luxemburg
- Llista d'ocells de Mònaco
- Llista d'ocells de Noruega
- Llista d'ocells de Polònia
- Llista d'ocells de Portugal
- Llista d'ocells de Rússia
- Llista d'ocells de Suècia
- Llista d'ocells de Suïssa
- Llista d'ocells de Xipre
- Llista d'ocells de l'Azerbaidjan
- Llista d'ocells dels Països Baixos