Llista d'ocells de Finlàndia

Aquesta llista d'ocells de Finlàndia inclou totes les espècies d'ocells trobats a Finlàndia: 446, de les quals 10 estan globalment amenaçades d'extinció i 4 hi foren introduïdes.

Usa IA

Taula de continguts

1. 534 les relacions: Abellerol comú, Abellerol de Pèrsia, Accipítrids, Agró blanc, Agró roig, Alàudids, Alcedínids, Aligot calçat, Aligot comú, Aligot rogenc, Aligot vesper europeu, Alosa alablanca, Alosa banyuda, Alosa eurasiàtica, Anàtids, Anseriformes, Apòdids, Apodiformes, Ardèids, Arpella cendrosa, Arpella comuna, Arpella pàl·lida comuna, Arpella pàl·lida russa, Astor comú, Aufrany comú, Èider, Èider de Steller, Èider reial, Òliba comuna, Àguila calçada comuna, Àguila cridanera, Àguila d'estepa, Àguila daurada, Àguila imperial oriental, Àguila marcenca, Àguila peixatera, Àguila pomerània, Àlcids, Ànec arlequí, Ànec blanc, Ànec canyella, Ànec collverd, Ànec cuallarg, Ànec cullerot comú, Ànec fosc eurasiàtic, Ànec glacial, Ànec griset, Ànec mandarí, Ànec negre comú, Ànec xiulador eurasiàtic, ... Ampliar l'índex (484 més) » « Shrink índex

2. Llistes d'ocells d'Europa

Abellerol comú

Labellerol comú o abellerola (Merops apiaster) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i de la família dels meròpids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Abellerol comú

Abellerol de Pèrsia

Labellerol de Pèrsia (Merops persicus) és una de les 23 espècies d'aus del gènere Merops, dins la família dels meròpids (Meropidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Abellerol de Pèrsia

Accipítrids

Els accipítrids agrupen els rapinyaires diürns coneguts vulgarment amb el nom d'àguiles o àligues, esparvers, voltors, milans, etc.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Accipítrids

Agró blanc

Lagró blanc, agró blanc gros, aïró blanc major (a l'Alguer) o garsa blanca (Ardea alba) és un ocell de la família dels ardèids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Agró blanc

Agró roig

L'agró roig, agró ros, agrós d'estiu o adragóDCVB (Ardea purpurea) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Agró roig

Alàudids

Alosa comuna ''Galerida deva'' fotografiada a Bangalore (Índia) Alosa oriental fotografiada a Calcuta (Bengala Occidental, Índia) Alosa de Stark ''Mirafra javanica'' Mascle d'''Eremopterix grisea'' fotografiat a Calcuta Alosa banyuda fotografiada a Suècia Els alàudids (Alaudidae) són una família d'ocells que pertany a l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Alàudids

Alcedínids

Els alcedínids (Alcedinidae) són una família d'ocells de l'ordre dels coraciformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Alcedínids

Aligot calçat

L'aligot calçat (Buteo lagopus), és un ocell rapinyaire de mitjana grandària, membre de la família dels accipítrids (Accipitridae). Nia en territoris boreals de la zona holàrtica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Aligot calçat

Aligot comú

Laligot comú (Buteo buteo) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la major part d'Europa i amplia la seva àrea de reproducció per gran part del Paleàrtic fins al nord-oest de la Xina (Tian Shan), l'extrem occidental de Sibèria i el nord-oest de Mongòlia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Aligot comú

Aligot rogenc

L'aligot rogenc (Buteo rufinus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Habita a Europa de l'Est, Àfrica del Nord, el Pròxim Orient i Àsia Central.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Aligot rogenc

Aligot vesper europeu

L'aligot vesper europeu, aligot vesper, pilot (Pernis apivorus) o falcó vesper i falcó de Muntanya a les Illes Balears, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Aligot vesper europeu

Alosa alablanca

L'alosa alablanca (Alauda leucoptera) és una espècie d'ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) que habita planures àrides al nord del Kazakhstan i zones limítrofes del sud de Rússia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Alosa alablanca

Alosa banyuda

L'alosa banyuda (Eremophila alpestris) és una espècie d'ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) notable per l'ornament al cap, que li dona nom.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Alosa banyuda

Alosa eurasiàtica

L'alosa (vulgar o comuna), torrudana, terrerol, terrerola, terrola, torredana (Alauda arvensis) és una espècie de petit ocell passeriforme.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Alosa eurasiàtica

Anàtids

Els anàtids (Anatidae) (del llatí anas "ànec" i el grec ἰδ- id- "aspecte") constitueixen la família més important de l'ordre dels anseriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Anàtids

Anseriformes

Els anseriformes (Anseriformes) són un ordre d'aus que agrupa tres famílies, 51 gèneres i 168 espècies, segons el Congrés Ornitològic Internacional.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Anseriformes

Apòdids

Els apòdids, comunament anomenats falcillots, avions, falcies, falcilles, falciots o magalls, són una família d'ocells de l'ordre dels apodiformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Apòdids

Apodiformes

Els apodiformes (Apodiformes) són un ordre d'ocells de distribució cosmopolita que actualment comprèn espècies de dimensions petites o molt petites repartides en tres famílies, aparentment molt diferents: la dels apòdids (que agrupa els falcillots), la dels hemipròcnids (que comprèn els falcillots crestats, la salangana i altres espècies) i la dels troquílids (que comprèn els colibrís).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Apodiformes

Ardèids

Els ardèids o ardeids (Ardeidae) són una família d'ocells pelicaniformes; la família té reconegudes, actualment, 4 subfamílies, 19 gèneres i 68 espècies que es distribueixen en tots els continents exceptuant l'Antàrtida.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ardèids

Arpella cendrosa

L'arpella cendrosa, esparver cendrós o arpellot cendrós (Circus pygargus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a Euràsia i Àfrica durant l'època de nidificació i passa l'hivern a l'Àfrica i l'Índia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Arpella cendrosa

Arpella comuna

L'arpella, arpella comuna o vulgar, arpellot de marjal o milana voltonera (Circus aeruginosus) és un ocell de rapinya de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la zona temperada i subtropical d'Europa, Àsia Central i Àfrica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Arpella comuna

Arpella pàl·lida comuna

Exemplar adult femella. Washington, Estats Units). Exemplar amb un any d'edat fotografiat a l'Ankeny National Wildlife Refuge (Oregon, Estats Units). L'arpella pàl·lida comuna, arpella pàl·lida, esparver d'estany o arpellot pàl·lid al País Valencià (Circus cyaneus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Arpella pàl·lida comuna

Arpella pàl·lida russa

L'arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). És una espècie migratòria, que cria en el sud d'Europa Oriental i Àsia Central, i passa els hiverns principalment a l'Índia i al sud d'Àsia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Arpella pàl·lida russa

Astor comú

L' astor comú, astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba als boscos d'Euràsia i l'Amèrica del Nord.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Astor comú

Aufrany comú

L'aufrany comú, aufrany o mongeta (Neophron percnopterus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids i única espècie viva del gènere Neophron.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Aufrany comú

Èider

L'èider (Somateria mollissima) és un ocell de mida mitjana de la família dels ànecs, fa de 50–71 cm de llargada. Està distribuït per les costes del nord d'Europa, Amèrica del nord i est de Sibèria. Cria a l'Àrtic i algunes regions temperades del nord, però migra a zones temperades de més al sud on forma grans esbarts en la costa.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Èider

Èider de Steller

L'èider de Steller (Polysticta stelleri) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria als estanys i llacs de la tundra, des del nord d'Escandinàvia per tot el nord de Sibèria, fins al nord d'Alaska.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Èider de Steller

Èider reial

L'èider reial (Somateria spectabilis) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que habita els llacs i estanys de la tundra a Spitsbergen, Kolguiev, Nova Zembla, nord de Rússia, Sibèria oriental, península de Txukotka, nord d'Alaska, Badia de Hudson, nord de Labrador i Groenlàndia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Èider reial

Òliba comuna

XIX a ''Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas'' Crani Fotografia de cos sencer L'òliba comuna o òliba (Tyto alba) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes i de la família dels titònids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Òliba comuna

Àguila calçada comuna

Àguila calçada Exemplar fotografiat a Himachal Pradesh, Índia L'àguila calçada comuna o, a les Balears, espolsamates o esparver,(Hieraaetus pennatus) és un rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Àguila calçada comuna

Àguila cridanera

L'àguila cridanera (Clanga clanga) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Cria en una àrea que va des d'Europa Oriental, cap a l'est, fins al Pacífic. Ocasionalment es poden albirar als països catalans en hivern.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Àguila cridanera

Àguila d'estepa

L'àguila d'estepa (Aquila nipalensis) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Habita zones boscoses i estepes d'Euràsia, des de l'est d'Alemanya cap a l'est, per Finlàndia i Rússia occidental, els Balcans, Grècia, Turquia, el Caucas, Azerbaidjan i nord de l'Iran.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Àguila d'estepa

Àguila daurada

Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà) L'àguila daurada Rev.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Àguila daurada

Àguila imperial oriental

L'àguila imperial oriental (Aquila heliaca) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es reprodueix des del sud-est d'Europa fins a l'Àsia Central.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Àguila imperial oriental

Àguila marcenca

Àliga marcenca en vol. L'àguila marcenca (Circaetus gallicus), anomenada àguila serpera o marcenc al País Valencià, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) amb un cap arrodonit que recorda el duc.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Àguila marcenca

Àguila peixatera

L'àguila pescadora, àguila d'estany o àguila peixatera (Pandion haliaetus) és un rapinyaire que és l'única espècie del gènere Pandion i de la família dels pandiònids (Pandionidae), segons moltes classificacions. La trobem distribuïda per tots els continents, excepte a l'Antàrtida; no obstant, a l'Amèrica del Sud l'hi trobem com a migradora no nidificant.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Àguila peixatera

Àguila pomerània

L'àguila pomerània (Clanga pomarina) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Cria en Europa central o oriental i passa l'hivern a l'Àfrica Oriental.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Àguila pomerània

Àlcids

Fraret atlàntic (''Fratercula arctica'') fotografiat a Islàndia. Gavot (''Alca torda'') fotografiat a Noruega. Els àlcids formen una família de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Àlcids

Ànec arlequí

L'ànec arlequí (Histrionicus histrionicus) és una espècie d'ànec bussejador de la família dels anàtids (Anatidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ànec arlequí

Ànec blanc

L'ànec blanc o ànnera blanca (Tadorna tadorna) és un ànec de superfície de l'ordre dels anseriformes i considerat, a nivell evolutiu, a mig camí entre les oques i els ànecs pròpiament dits.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ànec blanc

Ànec canyella

L'ànec canyella (Tadorna ferruginea) és un membre de la família Anatidae.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ànec canyella

Ànec collverd

L'ànec collverd o ànec de bosc i collblau o capblau (pel mascle) i àneda rossa (per la femella) a les Balears (Anas platyrhynchos) és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i els estuaris.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ànec collverd

Ànec cuallarg

Distribució de l'ànec cuallarg a Europa: verd clar (àrea de cria), blau (àrea d'hivernació) i verd fosc (tot l'any). miniatura El nom d'ànec cuallarg (anomenat grisa collerada, coer a les Balears i cua de jonc al País Valencià) (Anas acuta), ho diu tot: el mascle té una llarga cua punxeguda i la femella la té una mica més curta.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ànec cuallarg

Ànec cullerot comú

Bengala occidental, Índia) Ànec cullerot en vol fotografiat a Alemanya L'ànec paleter, ànec cullerot, cullerot, cullerer, cullerassa, cuer o coer i bec d'espàtula (Anas clypeata) és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l'extrem en forma de cullera.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ànec cullerot comú

Ànec fosc eurasiàtic

L'ànec fosc eurasiàtic o morell de mar fosc (Melanitta fusca), és un gran ànec marí de la subfamília Merginae, que cria molt al nord d'Europa i Àsia a l'oest de la conca del riu Ienissei.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ànec fosc eurasiàtic

Ànec glacial

Lànec glacial o moretó(Clangula hyemalis) és un ànec marí de talla mitjana i el darrer membre vivent del gènere Clangula.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ànec glacial

Ànec griset

mascle Exemplar adult amb la seua niuada Exemplar femella L'ànec fornigó o ànec griset (ànnera grisa) (Mareca strepera), conegut de vegades com a ascle al País Valencià, és un ànec de superfície que als estanys catalans només hiverna.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ànec griset

Ànec mandarí

L'ànec mandarí (ànnera mandarina a les Balears) (Aix galericulata) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae originària de la Xina, el Japó i Sibèria.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ànec mandarí

Ànec negre comú

L'ànec negre comú (Melanitta nigra), anomentat ànnera negra a les Balears i morell de mar negre al País Valencià, és un ànec capbussador marí de la família dels Anatidae.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ànec negre comú

Ànec xiulador eurasiàtic

L'ànec xiulador eurasiàtic, Rev.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ànec xiulador eurasiàtic

Ànec xiulador nord-americà

L'ànec xiulador americà (Anas americana) és una espècie d'ocell aquàtic de la família dels anàtids (Anatidae), adscrita habitualment al subgènere Mareca.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ànec xiulador nord-americà

Baldriga grisa

La baldriga grisa (Ardenna grisea) és un ocell marí de la família dels procel·làrids (Procellariidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Baldriga grisa

Baldriga pufí

La baldriga pufí, baldriga petita o baldritja i virot a les Balears (Puffinus puffinus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes i una mica més petita que totes les altres baldrigues.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Baldriga pufí

Ballester comú

Ballester Enregistrament sonor del ballester. Estol de falzies reials El ballester comú, ballester gros, ballester de ventre blanc, avió, falzia reial a les Balears o falcia de panxa blanca al País Valencià (Tachymarptis melba, anteriorment Apus melba), és un ocell de l'ordre dels apodiformes i més gros que el falciot negre.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ballester comú

Balquer

Niu de balquer fotografiat a Alemanya. Il·lustració de l'any 1897 amb diversos ocells del canyissar (el balquer és el moixó més gros a l'esquerra). El balquer, rossinyol d'aigua, buscarla grossa a les Balears o busquerot i xitxarrot al País Valencià (Acrocephalus arundinaceus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes semblant a les boscarles i un dels ocells més grossos del canyissar.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Balquer

Batallaire

Exemplar blanc Il·lustració de diversos exemplars de batallaires Hamburg (Alemanya). Batallaire El batallaire o redonell (Calidris pugnax) no és l'espècie més freqüent de la família dels escolopàcids però és la més espectacular si hom té en compte el seu complex ritual nupcial i la vistositat del plomatge dels mascles durant aquesta època.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Batallaire

Bec d'alena comú

Bec d'alena en vol El bec d'alena comú (Recurvirostra avosetta), anomenat primavera o llesna al País Valencià, és una gràcil au blanca i negra de l'ordre dels caradriformes, molt present tot l'any a les zones humides del Llevant de la Peninsula Ibèrica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Bec d'alena comú

Bec de serra gros

Femella El bec de serra gros o ànnera peixatera grossa (a les Balears) (Mergus merganser) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Bec de serra gros

Bec de serra mitjà

Un ànec als Estats Units. Exemplar fotografiat a Suïssa. El bec de serra mitjà o ànnera/àneda peixatera (Mergus serrator) és un ànec marí de règim alimentari piscívor.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Bec de serra mitjà

Bec de serra petit

El bec de serra petit o capblanc (Mergellus albellus) és un ànec petit.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Bec de serra petit

Becada eurasiàtica

Pintura a l'oli d'una becada (circa 1854). La becada, bequerada, polla bruna o cega (a les Balears) (Scolopax rusticola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids, molt apreciat pels caçadors per la bonesa de la seua carn.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Becada eurasiàtica

Becadell comú

El becadell comú (i cegall (ros) i cega a les Balears) (Gallinago gallinago) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que, als Països Catalans, és abundant en migració i durant l'hivern.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Becadell comú

Becadell gros

El becadell gros o cegall a les Balears (Gallinago media) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que ocasionalment es pot observat als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Becadell gros

Becadell sord

El becadell sord o cec, cegall menut, cegard o cegall bord i becassineta a les Balears i bequet al País Valencià (Lymnocryptes minimus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el nom del qual fa referència a l'actitud que adopta davant els caçadors i, en general, davant el perill, puix que no aixeca el vol fins que l'intrús no és pràcticament al damunt, i quan, finalment, fuig, ho fa sense emetre cap so.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Becadell sord

Becplaner comú

miniatura El becplaner o espàtula comú (Platalea leucorodia) és una espècie d'ocell de la família Threskiornithidae, àmpliament distribuïda per Euràsia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Becplaner comú

Becut eurasiàtic

Niu de becut fotografiat a Finlàndia. El becut eurasiàtic (Numenius arquata), també anomenat senzillament becut i xarlot, és un ocell limícola inconfusible perquè presenta un bec llarguíssim i corbat.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Becut eurasiàtic

Bernat pescaire

El bernat pescaire, agró gris, agró d'hivern, bernat de s'alga a les Balears, bernat pescador a les Terres de l'Ebre, aïró a l'Alguer i garsa reial o agró blau al País Valencià i auró blau, auró gris i agró reial a les Balears,DCVB http://www.gasconha.com/spip.php?page.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Bernat pescaire

Bitó comú

El bitó comú (bitó, vendebou o veu de bou a les Balears i bitol al País Valencià) o butor o abutor, capó d'aigua, esplugabous, esporgabous, bou, toro (de garriga), queca i vitol (antigament agró pintat a les Balears) (Botaurus stellaris) és un ardèid molt solitari, sedentari i escàs als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Bitó comú

Bitxac africà

El bitxac africà, bitxac o brusac (Saxicola torquatus) és una espècie d'ocell pertanyent a la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Bitxac africà

Bitxac rogenc

El bitxac rogenc o vitrac a les Balears (Saxicola rubetra) és un ocell menut passeriforme que abans es classificava dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara és considerat dins la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Bitxac rogenc

Blauet comú

El blauet comú (o simplement blauet o blavet al País Valencià), blavenca,DIEC arner, dormissó, martinet, terrola a les Balears (reiet en solsoní) (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d'entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l'aigua i és força sensible a l'estat dels corrents fluvials i masses d'aigua.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Blauet comú

Bombicíl·lids

''Bombycilla japonica'' Els bombicíl·lids (Bombycillidae) són una família de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Bombicíl·lids

Boscaler comú

El boscaler comú Rev.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Boscaler comú

Boscaler fluvial

El boscaler fluvial (Locustella fluviatilis) és un moixó de la família dels locustèl·lids (Locustellidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Boscaler fluvial

Boscaler pintat gros

El boscaler pintat gros (Locustella naevia) és un moixó de la família dels locustèl·lids (Locustellidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Boscaler pintat gros

Boscaler pintat petit

El boscaler pintat petit (Locustella lanceolata) és una espècie d'ocell de la família dels locustèl·lids (Locustellidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Boscaler pintat petit

Boscarla becgrossa

La boscarla becgrossa (Arundinax aedon) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita canyars, matolls a prop de l'aigua i vegetació de ribera, criant al sud de Sibèria, Mongòlia i nord de la Xina.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Boscarla becgrossa

Boscarla d'aigua

La boscarla d'aigua o xitxarra dels joncs (Acrocephalus paludicola) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones de vegetació d'aiguamolls a la zona paleàrtica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Boscarla d'aigua

Boscarla d'arrossar

La boscarla dels arrossars o buscarla dels arrossars a les illes o xitxarra dels arrossars al País Valencià (Acrocephalus agricola), és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae), dins l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Boscarla d'arrossar

Boscarla de Blyth

La boscarla de Blyth, boscarla dels matolls o buscarla dels matolls a les illes o xitxarra dels matolls al País Valencià (Acrocephalus dumetorum) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae), dins l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Boscarla de Blyth

Boscarla de canyar

La boscarla de canyar o buscarla de canyar a les Balears o xitxarra de canyar al País Valencià (Acrocephalus scirpaceus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant al boscaler comú.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Boscarla de canyar

Boscarla dels joncs

La boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones de canyars, vegetació d'aiguamoll i arbusts prop de l'aigua, a la zona paleàrtica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Boscarla dels joncs

Boscarla menjamosquits

La boscarla menjamosquits o el menjamosquits (Acrocephalus palustris) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) i del gènere Acrocephalus que habita zones humides des d'Anglaterra i Suècia fins a les vores de la Mar Càspia; també es troba com a hivernant a la costa sud-est d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Boscarla menjamosquits

Bosqueta icterina

La bosqueta grossa o bosqueta icterina (Hippolais icterina), és un ocell passeriforme de la família Acrocephalidae del Vell Món.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Bosqueta icterina

Botxí ibèric

El botxí ibèric, botxí meridional, garsa groguera gaig botxí, margassó, tuït o capsigrany reial a les Balears (Lanius meridionalis) és un ocell passeriforme de la família Laniidae.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Botxí ibèric

Botxí septentrional

'' Lanius excubitor '' El botxí septentrional (Lanius excubitor) és un ocell passeriforme de la família Laniidae.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Botxí septentrional

Bruel

El bruel eurasiàtic, bruel, passaforadí, reiet o reietó cellablanc a les Balears i safranet, reiet, reiet coronat o reiet safraner al País Valencià (Regulus ignicapilla) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids(Regulidae). És centreeuropeu i mediterrani, i abunda als Pirineus.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Bruel

Burrínids

Els burrínids (Burhinidae) són una família d'ocells camallargs de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Burrínids

Busqueta calçada

Ous La bosqueta asiàtica (Iduna caligata) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones arbustives i jardins, normalment a prop de l'aigua, a la Rússia europea i sud-oest de l'asiàtica, el Kazakhstan, Uzbekistan, Kirguizstan i nord-oest de la Xina.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Busqueta calçada

Busqueta de Sykes

La busqueta de Sykes (Iduna rama) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones arbustives a prop de l'aigua del sud i est de l'Iran, Afganistan, i des de la mar Càspia fins a l'Himàlaia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Busqueta de Sykes

Busqueta pàl·lida

''Iduna pallida elaeica'' La busqueta pàl·lida (Iduna pallida) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones àrides a prop de l'aigua d'Europa sud-oriental, Àfrica Septentrional, des del Marroc fins a Egipte, oasis del Sàhara, Turquia, Orient Pròxim, Península Aràbiga, l'Iraq, oest i nord de l'Iran, sud del Kazakhstan i Turkmenistan.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Busqueta pàl·lida

Cabussó collnegre

El cabussó collnegre (cabussonera o soterí gros a les Balears i soterí al País Valencià) (Podiceps nigricollis), és un ocell aquàtic que es troba a tots els continents amb l'excepció d'Austràlia i l'Antàrtida.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cabussó collnegre

Cabussó emplomallat

Pollet de cabussó emplomallat fotografiat a Eslovènia. Cabussó emplomallat alimentant-se. El cabussó emplomallat o cabrellot (al País Valencià) o soterí gros o cabussell (a les Balears) (Podiceps cristatus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cabussó emplomallat

Cabussó gris

El cabussó gris, (Podiceps grisegena), és un ocell aquàtic migrador que es troba en climes temperat de l'hemisferi nord.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cabussó gris

Cabussó orellut

El cabussó orellut o soterí a les Balears (Podiceps auritus) és una espècie d'ocell de la família Podicipediformes comuna a Europa.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cabussó orellut

Cabusset comú

El cabusset (Tachybaptus ruficollis), anomenat cabussonet o soterí petit a les illes i setmesó al País Valencià, malgrat els seus hàbits aquàtics i la convergència adaptativa que això comporta en els ocells d'aquest medi, cal distingir-lo dels ànecs, amb els quals no l'uneix cap vincle sistemàtic.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cabusset comú

Cadernera europea

La cadernera europea o senzillament cadernera o carderola (Carduelis carduelis) és un ocell de la família dels fringíl·lids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cadernera europea

Calàbria agulla

La calàbria agulla o agullat àrtic (Gavia arctica) té el bec una mica semblant al de la calàbria grossa però, en canvi, no té el cap fosc i mostra una taca fosca al coll.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Calàbria agulla

Calàbria de bec pàl·lid

La calàbria de bec pàl·lid (Gavia adamsii), és la major de les calàbries, que són espècies del gènere Gavia, a la família dels gàvids (Gaviidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Calàbria de bec pàl·lid

Calàbria grossa

Calàbria grossa fotografiada a Califòrnia. La calàbria grossa o agullat gros (Gavia immer) és, de les tres espècies de calàbries que podem veure als Països Catalans, la que té el bec més robust.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Calàbria grossa

Calàbria petita

La calàbria petita, agullat petit o cabussó petit (Gavia stellata) és un ocell del gènere Gavia que es distingeix pel seu bec no del tot recte.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Calàbria petita

Calàbries

Els gaviformes (Gaviiformes) o calàbries són un ordre d'ocells que comprèn espècies que nien als llacs de l'Europa del Nord i que als Països Catalans només les podem veure com a hivernants, en poca quantitat.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Calàbries

Calàndria bimaculada

La calàndria bimaculada (Melanocorypha bimaculata) és una espècie d'ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) que habita zones obertes de Turquia, Pròxim Orient, nord d'Iraq, l'Iran, nord de l'Afganistan, Caucas, Turkmenistan i Kazakhstan.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Calàndria bimaculada

Calàndria comuna

La calàndria (Melanocorypha calandra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i el més gran dels alàudids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Calàndria comuna

Calàndria negra

La calàndria negra (Melanocorypha yeltoniensis) és una espècie d'ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) que habita planures cobertes d'herba, normalment a prop de l'aigua des del sud de Rússia fins a Kazakhstan i zona limítrofa de la Rússia asiàtica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Calàndria negra

Camallarga comú

indi d'Haryana Exemplar immadur fotografiat a Haryana Bengala occidental, Índia. Noteu les ales punxegudes, negres per sobre i per sota. Xina El camallarga, camallonga, cames llargues, avisador, xerraire, cames de jonc, (cegall de) mosson Guillem o cagatero (cadell al gironès) (Himantopus himantopus), és un ocell que sembla una cigonya en miniatura.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Camallarga comú

Capó reial

El capó reial o ibis negre a les Balears (Plegadis falcinellus), conegut al País Valencià amb els noms de picaport, siglot, corpetassa o torrellat, (també denominat rovellat pels caçadors de la marjal d'Almenara) és una especie d'ibis, una subfamília d'aus limícoles inclosa dins la família dels tresquiornítids (Threskiornithidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Capó reial

Caprimúlgids

Els caprimúlgids són una família d'ocells nocturns de l'ordre dels caprimulgiformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Caprimúlgids

Caprimulgiformes

Els caprimulgiformes (Caprimulgiformes) són un ordre d'ocells de costums nocturns, plomatge suau, com els dels estrígids, i de vol silent.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Caprimulgiformes

Capsigrany comú

El capsigrany, capser, capsot, botxí garser, gaig botxí o botxí garser vermell (Lanius senator) és un moixó insectívor i el més comú dels lànids presents als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Capsigrany comú

Capsigrany emmascarat

''Lanius nubicus'' El capsigrany emmascarat (Lanius nubicus) és una espècie d'ocell de la família dels lànids (Laniidae) que habita boscos clars, matolls i horts des de Grècia i oest i sud de Turquia cap al sud fins a Israel i cap a l'est fins a Iraq i sud-oest de l'Iran.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Capsigrany emmascarat

Capsigrany pàl·lid

El capsigrany isabelí o capsigrany pàl·lid (Lanius isabellinus) és una espècie d'ocell de la família dels lànids (Laniidae) que habita boscos clars, matolls, sabanes, estepes i terres de conreu des de l'Iran i la vora oriental de la mar Càspia, cap a l'est, fins a Mongòlia i zones properes de Rússia i la Xina.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Capsigrany pàl·lid

Capsot d'esquena roja

El capsot d'esquena roja, capsigrany roig, escorxador comú o roquer (Lanius collurio) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que és un bon exemple d'espècie de caràcter medioeuropea, és a dir, amplament repartida per l'Europa central i atlàntica, que a Ibèria solament ocupa la cornisa càntabro-pirenaica, constituint aquesta sanefa el límit meridional de la seua distribució, que per altra banda és típicament paleàrtica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Capsot d'esquena roja

Caradriformes

Becadell comú (''Gallinago gallinago''). Gavineta (''Rissa tridactyla''). Els caradriformes (Charadriiformes) són un ordre d'ocells que inclou nombroses espècies de característiques molt diferents, i que potser tan sols es poden agrupar -ultra la seua proximitat filogenètica- per la necessitat comuna de medis aquàtics.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Caradriformes

Caràdrids

La família dels caràdrids (Charadriidae) és una de les més importants de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Caràdrids

Cargolet eurasiàtic

El cargolet eurasiàtic o senzillament cargolet o passa-foradí i salvatget a les Balears (Troglodytes troglodytes), és un ocell molt petit, de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cargolet eurasiàtic

Cèrtids

Els cèrtids (Certhiidae) són una família de petits ocells de l'ordre dels passeriformes, anomenats de forma comuna raspinells, i que habiten a les regions boscoses de l'Hemisferi Nord i l'Àfrica subsahariana.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cèrtids

Cínclids

Els cínclids són una família d'ocells passeriformes que comprèn cinc espècies, l'única europea de les quals és la merla d'aigua (Cinclus cinclus).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cínclids

Còlit del desert

El còlit del desert (Oenanthe deserti) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita zones semidesèrtiques del nord d'Àfrica i el sud d'Àsia, des del nord del Sàhara Occidental i el Marroc, cap a l'est, pel centre d'Algèria, Tunis, Líbia, Egipte i nord del Sudan, i cap a l'est, a través d'Aràbia Saudí i Orient Pròxim, fins al nord del Pakistan, nord-oest de l'Índia, Tibet, nord de la Xina i Mongòlia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Còlit del desert

Còlit gris

El còlit gris (Oenanthe oenanthe) (coablanca, culblanc, coll seriós i fadrí a les Balears, i bitxac rogenc al País Valencià) és un petit ocell passeriforme que anteriorment estava classificat dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara es considera que pertany a la família Muscicapidae.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Còlit gris

Còlit isabelí

El còlit isabelí o pàl·lid (Oenanthe isabellina) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita planures àrides i deserts pedregosos des de Turquia, est d'Ucraïna, Orient Pròxim i el Caucas, cap a l'est, fins al nord del Pakistan, nord de la Xina i Mongòlia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Còlit isabelí

Còlit pitnegre

El còlit pitnegre o de pit negre (Oenanthe pleschanka) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita en zones pedregoses amb escassa vegetació, vores de rius, deserts i terres de conreu des de Romania, cap a l'est, a través de l'est d'Ucraïna, sud de Rússia europea i asiàtica, Turkmenistan, el Kazakhstan, Uzbekistan i Afganistan, fins al nord de la Xina i Mongòlia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Còlit pitnegre

Còlit ros

El còlit/còlbit ros, la còlbia rossa (coablanca rossa i culblanc a les Balears) (Oenanthe hispanica) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Còlit ros

Còrvids

Garsa (''Pica pica'') ''Corvus capensis'' Els còrvids (o corbs i gralles) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes molt espavilats, molt adaptables i que no defugen la presència humana.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Còrvids

Cercavores alpí

El cercavores alpío senzillament cercavores (Prunella collaris), dit també muntanyà, muntanyès, xalambrí de muntanya (Balears) o bardisser (País Valencià) és un ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cercavores alpí

Cicònids

Els cicònids (Ciconiidae) són una família d'aus de l'ordre dels ciconiformes (Ciconiiformes), conegudes habitualment i de manera genèrica com cigonyes, malgrat que, de manera més restrictiva aquest nom s'aplica a les espècies del gènere Ciconia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cicònids

Ciconiformes

Els ciconiformes (Ciconiiformes) són un ordre de grans ocells, que ha patit nombrosos canvis en funció dels avanços en investigació.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ciconiformes

Cigne cantaire

El cigne cantaire o cinyo (Cygnus cygnus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cigne cantaire

Cigne mut

El cigne mut (Cygnus olor) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada i uns 220 cm d'envergadura alar.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cigne mut

Cigne petit

El cigne petit (Cygnus columbianus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 115-127 cm de llargada.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cigne petit

Cigonya blanca

La cigonya blanca o simplement cigonya (Ciconia ciconia) és una espècie d'ocell ciconiforme de grans dimensions, pertanyent a la família Ciconiidae.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cigonya blanca

Cigonya negra

Colònia (Alemanya) Cigonya negra fotografiada al zoològic de Ljubljana (Eslovènia) Rutes migratòries de la cigonya negra: lloc de partença de les dues rutes (línia vermella), ruta occidental (fletxes taronges), ruta oriental (fletxes grogues) La cigonya negra (Ciconia nigra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels ciconiformes i quelcom més petita que la cigonya blanca.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cigonya negra

Cogullada comuna

La cogullada vulgar (Galerida cristata) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes comú als Països Catalans continentals però en regressió.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cogullada comuna

Colúmbids

Els colúmbids (Columbidae) són una família d'ocells de l'ordre dels columbiformes, a la qual pertanyen els coloms i les tórtores.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Colúmbids

Colltort comú

El colltort o formiguer (Jynx torquilla) és un representant força primitiu dels pícids i que, de fet, és bastant diferent dels altres picots.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Colltort comú

Colom (ocell)

El colom, colom de roca, colom roquer i colom salvatge, colom de cova, colom surita a les Balears (Columba livia), també conegut com a colom asiàtic roquer, colom asiàtic domèstic o colom domèstic, és una espècie d'au columbiforme de la família dels colúmbids nativa de sud d'Euràsia i de nord d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Colom (ocell)

Columbiformes

Els columbiformes (Columbiformes) són un ordre d'ocells que agrupa els coloms, com ara la tórtora, el colom roquer, el tudó o la xixella, entre d'altres.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Columbiformes

Coraciformes

Gaig blau de clatell verd, de la família dels coràcids. Els coraciformes (Coraciiformes) són un ordre d'ocells, principalment tropicals, encara que també hi ha espècies presents a regions més temperades.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Coraciformes

Coràcids

Coracias spatulatus Els coràcids són una família d'ocells tropicals o subtropicals de l'ordre dels coraciformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Coràcids

Corb

El corb comú (Corvus corax) és l'ocell més gros dels còrvidsSAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Corb

Corb marí emplomallat

El corb marí emplomallat, corb marí o cagaire a les Balears o corba marina emplomallada al País Valencià (Gulosus aristotelis) és un ocell de l'ordre dels pelecaniformes, molt semblant al corb marí gros però de mida més petita.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Corb marí emplomallat

Corb marí gros

El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és una au de la família dels corbs marins que s'observa amb relativa freqüència a les zones humides i a la costa dels Països Catalans, sovint mentre s'eixuga les ales en una postura característica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Corb marí gros

Corbs marins

Els corbs marins són un grup d'ocells que formen la família dels falacrocoràcids (Phalacrocoracidae), dins l'ordre dels suliformes (Suliformes).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Corbs marins

Corredor del desert

''Cursorius cursor'' El corredor del desert o corredor (Cursorius cursor) és una espècie d'ocell de la família dels glareòlids (Glareolidae) que habita deserts i planures de l'Àfrica nord-occidental, illes Canàries i Cap Verd, Península del Sinaí; Àfrica Subsahariana a Mauritània, Senegal, Gàmbia, centre del Sudan, Etiòpia, Djibuti, Somàlia, illa de Socotra; Àsia Occidental, a la Península Aràbiga, Orient Pròxim, l'Iraq, Iran i Turkmenistan.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Corredor del desert

Corriol anellat gros

Il·lustració de corriols grossos (circa 1905). Cant del corriol gros El corriol gros o picaplatges gros i passarius a les Balears (Charadrius hiaticula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes més gros que el corriol petit, molt actiu i de vol ràpid.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Corriol anellat gros

Corriol anellat petit

El corriol anellat petit, corriolet, corriol petit, picaplatges petit o tiroril·lo menut i passarius a les Balears (Charadrius dubius) és un ocell migrant i estival als Països Catalans, on és típic de les riberes nues i platges de còdols i bancs de sorra propers als rius.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Corriol anellat petit

Corriol asiàtic

El corriol asiàtic (Charadrius asiaticus) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que habita deserts i estepes àrides de l'Àsia Central, al nord-est de l'Iran, sud de Rússia i àrea del nord de la mar Càspia, nord del Kazakhstan i nord-oest de la Xina.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Corriol asiàtic

Corriol camanegre

Il·lustració d'un corriol camanegre (''circa'' 1902) El corriol camanegre, o picaplatges camanegre a les Pitiüses, o tiruril·lo camanegre a Mallorca o encara passarius, i cegall bord a les Balears (Charadrius alexandrinus) és un ocell estival que es pot considerar abundant als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Corriol camanegre

Corriol de Leschenault

'' Charadrius leschenaultii '' El corriol de Leschenault (Charadrius leschenaultii) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que habita vores de rius i llacs, zones de pedra pelada i estepes àrides de l'Àsia Central, a Turquia, Pròxim Orient, i des de la vora oriental de la mar Càspia fins al nord de la Xina i Mongòlia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Corriol de Leschenault

Corriol oriental

El corriol oriental (Charadrius veredus) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que habita llacs i rius de Sibèria meridional, Mongòlia i Manxúria en estiu, i en hivern del nord i centre d'Austràlia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Corriol oriental

Corriol pit-roig

Mascle amb pollets El corriol pit-roig, corriol camanegre (al País Valencià) o fuell de collar (a les Balears)(Eudromias morinellus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el més gros dels corriols que es poden observar als Països Catalans però, també, el menys freqüent.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Corriol pit-roig

Cotoliu

El cotoliu, anomenat també cogullada petita o llausetina, (Lullula arborea) és un moixó de camp, molt similar a l'alosa vulgar, però amb la cua més curta i de dimensions més reduïdes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cotoliu

Cotxa blava

La cotxa blava (Luscinia svecica; syn: Cyanecula svecica), coneguda com a pitblau al País Valencià i blaveta/blaueta a les Balears, és un moixó de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cotxa blava

Cotxa cua-roja

La cotxa cua-roja (a les Balears, simplement coa-roja i coeta roja), cua-roig,DCVB carboner o capellà (Phoenicurus phoenicurus) és un petit passeriforme abans classificat dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara considerat de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cotxa cua-roja

Cotxa fumada

La cotxa fumada, cua-roja fumada, calderer o a les Balears coeta de barraques o coa-roja de barraca (Phoenicurus ochruros) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria a l'Europa Central i meridional.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cotxa fumada

Cruixidell

El cruixidell, cruixidor, sól·lera (a Mallorca) o súl·lera (a Menorca) (Emberiza calandra) és un emberízid comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre una talaia ben visible i des de la qual emet un xerric estrident.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cruixidell

Cuaenlairat rogenc

Exemplar de cuaenlairat fotografiat a Al-Riyad (Aràbia Saudita) l'any 1993. El cuaenlairat rogenc o, més popularment conegut com a cuenlairat, a Catalunya, rossarda, al País Valencià, o coadreta, a les Balears (Cercotrichas galactotes) és un moixó de camp, vagament similar al tord, però classificat a la família dels muscicàpids, dins de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cuaenlairat rogenc

Cucúlids

Els cucúlids són una família d'ocells, la principal de l'ordre dels cuculiformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cucúlids

Cuculiformes

Els cuculiformes (Cuculiformes) són un ordre d'ocells que practiquen un parasitisme reproductor, fet que no s'observa pas en cap altre ordre d'ocells europeus.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cuculiformes

Cucut comú

El cucut (Cuculus canorus), o cuquello a algunes zones del País Valencià, és un ocell de l'ordre dels cuculiformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cucut comú

Cucut reial europeu

El cucut reial o cucut garser (Clamator glandarius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels cuculiformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cucut reial europeu

Cuereta blanca

Cuereta blanca in ''Nederlandsche Vogelen'', Vol. 2 (1789) La cuereta blanca, cueret, cueta blanca, titina/titeta blanca, gafarda, perpissa, pastorella o enganyapastors (Motacilla alba) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, molt abundós arreu del territori dels Països Catalans i durant tot l'any.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cuereta blanca

Cuereta citrina

La cuereta citrina (Motacilla citreola) és una espècie d'ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que habita zones humides, aiguamolls, vores de rierols i llacs des de Belarús i Ucraïna cap a l'est, fins al sud de Sibèria, Mongòlia i nord-est de la Xina, cap al nord fins a la zona central de Sibèria septentrional, i cap al sud fins a l'est del Kazakhstan, Turkmenistan, nord-est de l'Iran, Afganistan i Tibet.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cuereta citrina

Cuereta groga

Motacilla flava La cuereta groga o titeta groga, titeta de maig i o xàtxero groc o titina groga a les Balears (Motacilla flava) és la més petita de les cueretes dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cuereta groga

Cuereta torrentera

La cuereta torrentera o titina i titeta groga a les Balears (Motacilla cinerea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Cuereta torrentera

Curroc

Exemplar fotografiat a Mumbai (Índia) Llambritja de bec negre fotografiada a Karratha (Austràlia) El curroc, tisoreta o llambritja de bec negre (Sterna nilotica) és un ocell palmípede de l'ordre dels caradriformes, molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Curroc

Daurada grossa

La daurada grossa, fusell o fuell, samerlí (var. samarlic, xamerlí, xamerlit) (Pluvialis apricaria) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Daurada grossa

Daurada petita del Pacífic

La daurada del Pacífic (Pluvialis fulva) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que en estiu habita la tundra al nord de Rússia, des de la Península de Iamal cap a l'est fins Txukotka i a les illes del Mar de Bering i costa d'Alaska.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Daurada petita del Pacífic

Duc blanc

El duc blanc (Bubo scandiacus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Duc blanc

Duc eurasiàtic

Parella de ducs en un parc de Baden-Württemberg El duc eurasiàtic, duc, dugo, dúgol, gaús o brúfol (Bubo bubo) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Duc eurasiàtic

Durbec

''Coccothraustes coccothraustes'' El durbec comú o durbec (Coccothraustes coccothraustes), bec de ferro, becgròs a les Balears, menjapinyols, trencapinyons/trencapinyols al País Valencià (i antigament tortbec a les Balears), és un ocell passeriforme fringíl·lid.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Durbec

Egitàlids

Els egitàlids (Aegithalidae), són una família de petits ocells passeriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Egitàlids

Emberízids

''Verderola'' (''Emberiza citrinella'') Els emberízids són una família d'ocells granívors semblant als passèrids, amb espècies escampades per tota mena d'hàbitats arreu de les contrades catalanes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Emberízids

Enganyapastors europeu

L'enganyapastors, covaterra, bocatxo o escloper (Caprimulgus europaeus) és una espècie d'ocell de la família dels caprimúlgids que és capvespral o nocturn.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Enganyapastors europeu

Escolopàcids

En la família dels escolopàcids hi ha inclosos els limícoles de mida petita (15 cm) i també els més grans (65 cm).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Escolopàcids

Escuraflascons becfí

L'escuraflascons becfí (Phalaropus lobatus) és un migrador regular, però escàs, al delta de l'Ebre.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Escuraflascons becfí

Escuraflascons becgròs

L'escuraflascons becgròs (Phalaropus fulicarius) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundres costaneres des de Groenlàndia i Islàndia, cap a l'est, a través de Spitsbergen, Nova Zembla, Nova Sibèria i nord de Sibèria fins Txukotka i des d'Alaska i Canadà cap a l'est fins Labrador, incloent diverses illes àrtiques.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Escuraflascons becgròs

Escuraflascons de Wilson

L'escuraflascons de Wilson (Phalaropus tricolor) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) sovint considerat l'única espècie del gènere Steganopus.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Escuraflascons de Wilson

Esmirla

L'esmirla o esmerla (nom amb què es coneix al Principat i a les illes Balears) o falconet (País Valencià i Balears) (Falco columbarius) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) És el falcó més petit de la fauna dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Esmirla

Esparver comú

L'esparver comú, esparver, astoret o falcó torter i falcó de tords a les Balears (Accipiter nisus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a zones forestals temperades d'Europa, Àsia i Àfrica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Esparver comú

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Espècie

Esplugabous

L'esplugabous (espulgabou o garsa blanca a les Balears) (Bubulcus ibis) és una espècie d'ocell de la família dels Ardèids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Esplugabous

Estèrnids

Els estèrnids (Sternidae) són una família d'ocells marins de la família dels làrids que es distribueixen per tot el món i que normalment es troben prop del mar, dels rius o dels aiguamolls.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Estèrnids

Estúrnids

Els estúrnids (Sturnidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes de dimensions mitjanes o petites.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Estúrnids

Estercoràrids

Un paràsit cuapunxegut (''Stercorarius parasiticus'') empaitant un ocell marí a Svalbard (Noruega) ''Stercorarius antarcticus'' fotografiada a Nova Zelanda Els estercoràrids són una família d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes, d'aspecte similar a les gavines i de grans dimensions, a la qual pertanyen les diferents espècies de paràsits.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Estercoràrids

Estornell comú

L'estornell comú o estornell vulgar (Sturnus vulgaris) és un ocell passeriforme de la família dels estúrnids (Sturnidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Estornell comú

Estornell rosat

'' Sturnus roseus'' L'estornell rosat (Pastor roseus) és un ocell de la família dels estúrnids (Sturnidae), única espècie del gènere Pastor.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Estornell rosat

Estrígids

La família dels estrígids forma part de l'ordre dels estrigiformes (Strigiformes) i comprèn alguns ocells rapinyaires nocturns, anomenats genèricament mussols, però que inclou el duc, el xot i el gamarús, a més de les diferents espècies de mussols.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Estrígids

Estrigiformes

Els estrigiformes (Strigiformes) són un ordre d'ocells rapinyaires nocturns.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Estrigiformes

Extinció

En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Extinció

Faisà comú

'' Ou de Phasianus colchicus '' '' Esquelet de Phasianus colchicus '' El faisà comú (Phasianus colchicus), és un ocell de la família dels faisans (Phasianidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Faisà comú

Falcònids

La família dels falcònids (Falconidae) està formada per 65 espècies d'aus rapinyaires d'hàbits diürns.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Falcònids

Falcó cama-roig

El falcó cama-roig o xoriguer cama-roig (Falco vespertinus) és un ocell rapinyaire rar que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids) Es troba a Europa de l'Est i l'Àsia Central i el seu estat de conservació es considera de vulnerable.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Falcó cama-roig

Falcó d'Elionor

El falcó d'Elionor, falcó marí o falcó de la reina (Falco eleonorae) és un rapinyaire que pertany a la família dels falcònids (Falconidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Falcó d'Elionor

Falcó mostatxut europeu

El falcó mostatxut europeu o falcó mostatxut o albanell o falconet o milà guatlerer a les Balears) (Falco subbuteo) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) És semblant al falcó pelegrí i al falcó de la reina, però de mida més petita.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Falcó mostatxut europeu

Falcó pelegrí

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) Es troba estès pràcticament per tot el món, des de la tundra àrtica fins al sud d'Amèrica del Sud.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Falcó pelegrí

Falcó sacre

El falcó sacre (Falco cherrug) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae). La seva distribució es troba de manera fragmentada per Europa de l'Est, el Pròxim Orient, l'Àsia Central i el nord d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Falcó sacre

Falcó sagrat

El girfalc o falcó sagrat (Falco rusticolus) també anomenat falcó grifó o simplement grifó, és un ocell de l'ordre dels falconiformes i de la família dels falcònids (Falconidae) El seu hàbitat es distribueix des de la taigà a la tundra i regions polars de l'holàrtic (Europa, Amèrica del Nord i Àsia).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Falcó sagrat

Falcillot negre

El falcillot negre, avió negre, falcia negra, falcilla negra, falciot negre o magall negre (Apus apus) és el falcillot més corrent al nostre país, sobretot en el medi urbà.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Falcillot negre

Falcillot pàl·lid

Ous El falcillot pàl·lid, avió pàl·lid, falcia pàl·lida, falcilla pàl·lida, falciot pàl·lid o magall pàl·lid (Apus pallidus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels apodiformes molt difícil de no confondre'l amb el falcillot negre.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Falcillot pàl·lid

Falciot cuablanc africà

El falciot cuablanc africà (Apus caffer) és una espècie d'ocell de la família dels apòdids (Apodidae) que vola sobre camps oberts i ciutats del sud de la península Ibèrica, Marroc, Sàhara Occidental i l'Àfrica Subsahariana.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Falciot cuablanc africà

Falciot cuaespinós gorjablanc

El falciot cuaespinós gorjablanc o falciot espinós (Hirundapus caudacutus) és una espècie d'ocell de la família dels apòdids (Apodidae) que habita vola sobre boscos i camps obert, criant en penya-segats i arbres buits del sud de Sibèria, Sakhalín i les illes Kurils, nord-est de la Xina, nord del Pakistan i de l'Índia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Falciot cuaespinós gorjablanc

Falconiformes

Els falconiformes (Falconiformes) són un ordre format per tots els rapinyaires diürns que no pertanyen a l'ordre dels accipitriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Falconiformes

Família (biologia)

La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Família (biologia)

Fasiànids

Els fasiànids (Phasianidae) són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes a què pertanyen, entre altres, els faisans, la perdiu, el gall, la guatlla, el francolí i el paó.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Fasiànids

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Finlàndia

Fotja comuna

La fotja, fotja vulgar o folliga (Fulica atra), és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids, ordre dels gruïformes, comú a les zones humides dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Fotja comuna

Fraret atlàntic

El fraret atlàntic, canet atlàntic o, a Mallorca, cadafet (Fratercula arctica) és un ocell marí de la família dels àlcids (Alcidae) que viu a l'Atlàntic septentrional.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Fraret atlàntic

Fredeluga cuablanca

La fredeluga cuablanca (Vanellus leucurus) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que habita aiguamolls, llacs, rius i camps negats del sud de Turquia, Síria, l'Iraq, l'Iran, sud del Kazakhstan, Turkmenistan i l'Uzbekistan.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Fredeluga cuablanca

Fredeluga europea

La fredeluga, cogullada/cucullada marina, merita, animal fred, somiafreds, n(y)ivit, judia al País Valencià o jua i juia (de prat) a les Balears (Vanellus vanellus) és un ocell limícola d'hàbits terrestres que s'observa a partir de l'època de pas i roman als Països Catalans durant el període hivernenc.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Fredeluga europea

Fredeluga gregària

'' Vanellus gregarius'' La fredeluga gregària (Vanellus gregarius) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que cria a les estepes del sud de Rússia, est d'Ucraïna i Kazakhstan.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Fredeluga gregària

Fringíl·lids

Els fringíl·lids són una família d'ocells passeriformes, les espècies de la qual són de mides mitjanes o petites i popularment molt coneguts.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Fringíl·lids

Fulmar boreal

El fulmar boreal o senzillament fulmar (Fulmarus glacialis) és un ocell marí de la família dels procel·làrids (Procellariidae) d'hàbits pelàgics, que cria colonialment en penya-segats costaners, i habita la resta de l'any al nord dels oceans Atlàntic i Pacífic, i zones àrtiques adjacents.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Fulmar boreal

Fumarell alablanc

El fumarell/fumadell alablanc (Chlidonias leucopterus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que en estiu habita aiguamolls i prats humits des d'Europa Oriental, cap a l'est, a través del nord de Turquia, Ucraïna, Rússia europea, zona del Caucas, i nord del Kazakhstan fins al sud de Sibèria, Manxúria, sud de Primórie i de Sakhalín, Mongòlia i nord de la Xina.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Fumarell alablanc

Fumarell carablanc

Exemplars madur i immadur de fumarell carablanc. Parella de fumarells carablancs al seu niu. Fumarell carablanc amb plomatge d'hivern. El fumarell/fumadell carablanc (Chlidonias hybridus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que presenta un port semblant al dels xatracs.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Fumarell carablanc

Fumarell negre

El fumarell/fumadell negre (Chlidonias niger) es diferencia del fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) perquè és molt més fosc, ja que cos, coll i cap són gris fosc, quasi negre, i les ales són menys clares.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Fumarell negre

Gafarró

El gafarró europeu o senzillament gafarró (Serinus serinus), també denominat serí a Menorca, és un ocell de l'ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu del litoral mediterrani, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gafarró

Gaig blau comú

El gaig blau o cavallet (Coracias garrulus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i la sola espècie de la seua família que habita al continent europeu.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gaig blau comú

Gaig eurasiàtic

El gaig eurasiàtic o senzillament gaig (Garrulus glandarius) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gaig eurasiàtic

Gaig siberià

El gaig siberià (Perisoreus infaustus) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids (Corvidae) que habita els boscos de coníferes, criant des de nord i centre d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord i centre de Rússia europea i asiàtica fins al Mar d'Okhotsk i Sakhalín i des del Massís de l'Altai cap a l'est fins al Territori de Primórie, nord de Mongòlia i Manxúria.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gaig siberià

Gal·liformes

Faisà comú (''Phasianus colchicus''). Els gal·liformes (Galliformes) són un ordre d'ocells grossos que estan molt relacionats amb els humans (per l'aprofitament que aquests en fan, perquè tenen valor cinegètic o perquè es crien en granges).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gal·liformes

Gall cuaforcat

El gall cuaforcat (Lyrurus tetrix) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids (Phasianidae) que habita als boscos del nord d'Europa i d'Àsia, des de les Illes Britàniques i Escandinàvia, cap a l'est, pel nord de Rússia i de Sibèria.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gall cuaforcat

Gall fer comú

El gall fer, gall de bosc o gall salvatge, també conegut com a indiot salvatge (Tetrao urogallus), és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gal·linacis dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gall fer comú

Gamarús de Lapònia

miniatura El gamarús de Lapònia (Strix nebulosa) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae) i l'ordre dels estrigiformes (Strigiformes). Habita zones septentrionals de l'hemisferi nord.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gamarús de Lapònia

Gamarús dels Urals

El gamarús dels Urals (Strix uralensis) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gamarús dels Urals

Gamarús eurasiàtic

Strix aluco Cant d'una femella El gamarús euroasiàtic o gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota/cabrer (cat. occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca i òliba (Balears), cabeca (Ross.) o xibeca (Balears) (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gamarús eurasiàtic

Gamba alanegra

La gamba alanegra (Tringa semipalmata) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que cria en zones d'aiguamoll i llacs del Canadà (Alberta, Saskatchewan i Manitoba) i Estats Units (Oregon, Idaho, Nevada, Utah, Colorado, Nebraska i Dakota del Sud).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gamba alanegra

Gamba groga petita

La gamba groga petita o tifort groc petit (Tringa flavipes) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra des de l'oest i centre d'Alaska, cap a l'est i sud per la major part del Canadà fins a la vora sud de la Badia de Hudson.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gamba groga petita

Gamba roja comuna

Exemplar fotografiat a Àustria. Exemplar fotografiat a Àustria. La gamba roja comuna o gamba roja vulgar, tifort al País Valencià (Tringa totanus) és un dels limícoles més freqüents a les zons humides dels Països Catalans, sobretot en pas.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gamba roja comuna

Gamba roja pintada

La gamba roja pintada o xuït (Tringa erythropus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que a l'estiu habita la tundra pantanosa d'Euràsia boreal, des d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i de Sibèria fins Txukotka.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gamba roja pintada

Gamba verda

La gamba verda o picarot (Tringa nebularia) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita aiguamolls, prats humits i ermots, des d'Escòcia i Escandinàvia, cap a l'est, a través del centre de Rússia i centre de Sibèria fins a Kamtxatka, el Llac Baikal i Manxúria.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gamba verda

Ganga estepària

La ganga estepària (Syrrhaptes paradoxus) és una espècie d'ocell de mitjana grandària que pertany a la família dels pteròclids (Pteroclididae), única de l'ordre dels pteroclidiformes (Pteroclidiformes).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ganga estepària

Garsa

La garsa eurasiàtica o senzillament garsa o blanca (Pica pica) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels còrvids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Garsa

Garsa de mar eurasiàtica

Segell de les Illes Fèroe emès el 29 de setembre del 1977 amb la imatge d'una garsa de mar. Niu de garsa de mar fotografiat en un herbassar prop d'Amsterdam. La garsa de mar eurasiàtica (Haematopus ostralegus Linnaeus, 1758) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Garsa de mar eurasiàtica

Gavià argentat de potes grogues

El gavià de potes grogues o gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis) és una gavina de grans dimensions que s'estén per Europa, l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavià argentat de potes grogues

Gavià argentat europeu

El gavià argentat europeu o gavià argentat de potes roses, la gavina blanca, a les Balears titeta de mar, de tramuntana o de migjorn (Larus argentatus) és una gavina grossa que habita la zona septentrional de l'Europa Atlàntica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavià argentat europeu

Gavià caspi

El gavià caspi (Larus cachinnans) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) d'hàbits costaners, cria als mars Negre i Caspi i el Kazakhstan oriental.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavià caspi

Gavià fosc

El gavià fosc (Larus fuscus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que a l'estiu habita costes, llacs i rius del nord de Rússia, Mar Bàltic, Escandinàvia, Islàndia, illes Fèroe, Illes Britàniques i Europa Occidental, cap al sud fins a la costa Atlàntica de la península Ibèrica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavià fosc

Gavina capblanca

La gavina capblanca o gavina de bec prim (Chroicocephalus genei) és una gavina lligada als ambients marins que, als Països Catalans, només es reprodueix al delta de l'Ebre.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavina capblanca

Gavina capnegra americana

La gavina capnegra americana (Larus atricilla) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) d'hàbits costaners que cria en grans colònies, en aiguamolls de la costa atlàntica d'Amèrica del Nord, el Carib i la zona septentrional d'Amèrica del Sud.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavina capnegra americana

Gavina capnegra mediterrània

Exemplar adult amb plomatge d'hivern fotografiat a Suècia. Exemplar fotografiat a La Rochelle (França). La gavina capnegra mediterrània o gavina de cap negre i baldritxa a les Balears (Ichthyaetus melanocephalus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i molt semblant a la gavina vulgar, però sense el color negre de les puntes de les ales.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavina capnegra mediterrània

Gavina cendrosa

La gavina cendrosa o gallineta de mar a les Balears(Larus canus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita costes, llacs, rius i aiguamolls des d'Islàndia, illes Fèroe, illes Britàniques i Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia fins al centre de Sibèria, i nord d'Europa cap al sud fins al nord de França, Suïssa, Àustria i Polònia fins al centre de Rússia, nord del Kazakhstan, nord de Mongòlia, sud i nord-est de Sibèria fins Txukotka, Sakhalín, Kamtxatka, les illes Kurils, Alaska i el nord-oest del Canadà.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavina cendrosa

Gavina d'ivori

La gavina d'ivori (Pagophila eburnea) és un petit ocell marí, de la família dels làrids (Laridae), i única espècie del seu gènere.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavina d'ivori

Gavina de Franklin

La gavina de Franklin (Larus pipixcan) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) que cria en zones interiors del Canadà i nord dels Estats Units, migrant en l'hivern fins a la costa del Perú, Xile i zones de l'interior de l'Argentina.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavina de Franklin

Gavina menuda

La gavina menuda o gavinó a les illes balears (Hydrocoloeus minutus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavina menuda

Gavina rosada

La gavina rosada (Rhodostethia rosea) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i única espècie del gènere Rhodostethia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavina rosada

Gavina vulgar

La gavina vulgar o gavina riallera i baldritxa o gallineta de mar a les Balears (Chroicocephalus ridibundus, o Larus ridibundus) és l'espècie de gavina de la família dels làrids més comuna a les nostres costes durant els mesos freds, ja que és en aquesta època quan arriben grans quantitats d'exemplars provinents del nord d'Europa per hivernar a les nostres contrades, força més càlides, les quals s'afegeixen a la nostra petita població indígena resident.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavina vulgar

Gavineta cuaforcada

La gavineta cuaforcada (Xema sabini) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae), única espècie del gènere Xema,del Hoyo, J., et al.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavineta cuaforcada

Gavineta de tres dits

La gavineta o gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), també anomenada gavina de tres dits al País Valencià i gavina tresdits a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, de la família dels làrids (que componen les gavines) i del gènere Rissa.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavineta de tres dits

Gavinot atlàntic

El gavinot atlàntic o gavinot (Larus marinus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita costes i llacs de Groenlàndia, Islàndia, illes Fèroe, Shetland, Spitsbergen, nord d'Escandinàvia, nord de Rússia, illes Britàniques, nord-oest de França, nord de Dinamarca, nord d'Alemanya i Estònia, oest i nord de Quebec, nord de Labrador i Terranova, illa Anticosti, Carolina del Nord i el llac Huron.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavinot atlàntic

Gavinot hiperbori

El gavinot hiperbori (Larus hyperboreus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita costes i llacs de zones boreals, a Groenlàndia, Islàndia, Jan Mayen, Spitsbergen, Terra de Francesc Josep, Nova Zembla, Nova Sibèria, nord de Rússia, Alaska i diverses illes àrtiques del Canadà.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavinot hiperbori

Gavinot polar

El gavinot polar (Larus glaucoides) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita en estiu les costes de les illes àrtiques del Canadà i Groenlàndia, passant l'hivern més cap al sud, fins a la Gran Bretanya i Carolina del Nord.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavinot polar

Gavot

El gavot, pingdai o cauet (Alca torda), o popularment dit també carrau, pescador, ànec de mar o ànec pescaire. És una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes. És l'única espècie del seu gènere. Habita les costes nòrdiques d'Europa i a l'hivern a la Mediterrània occidental, i és comú als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavot

Gavotí atlàntic

El gavotí atlàntic (Alle alle) és una espècie d'ocell de la família dels àlcids (Alcidae) i l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes), que cria en zones molt septentrionals.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gavotí atlàntic

Glareòlids

Els glareòlids (Glareolidae) són una família d'ocells que pertany a l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Glareòlids

Gralla occidental

La gralla occidental o simplement gralla, graula, cucala, cornella negra (caua al Gironès) (Coloeus monedula, antigament Corvus monedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids present a l'Àfrica del Nord, tota Europa, l'Iran, nord-oest de l'Índia i Sibèria.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gralla occidental

Gralla oriental

La gralla oriental (Coloeus dauuricus) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids (Corvidae) que habita boscos clars i terres de conreu d'Àsia Oriental, a Sibèria meridional, Mongòlia, centre i nord de la Xina i sud-est del Tibet.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gralla oriental

Grasset costaner

El grasset costaner (Anthus petrosus) és una espècie d'ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que habita costes rocoses de les Fèroe, Illes Britàniques, nord-oest de França, Escandinàvia i nord-oest de Rússia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Grasset costaner

Graula

La graula (Corvus frugilegus) és un ocell membre de la família Corvidae dins de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Graula

Grèvol comú

'' Tetrastes bonasia '' El grèvol (Bonasa bonasia o Tetrastes bonasia) és un dels ocells més petits de la família dels tetraònids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Grèvol comú

Grúids

Les diferents grues, família dels gruids (Gruidae), són una sèrie de grans aus que viuen a tots els continents, a excepció d'Amèrica del Sud i l'Antàrtida.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Grúids

Griva

La griva comuna o senzillament griva (Turdus viscivorus) és un ocell passeriforme que té el mantell bru grisenc i per sota és blanc amb un fort ratllat en forma de semicercle (aquest darrer tret el té més accentuat que no pas el tord comú).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Griva

Griva cerdana

La griva cerdana (Turdus pilaris) és un ocell de la família dels túrdids, més petit que la griva comuna.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Griva cerdana

Griva daurada de l'Himàlaia

La griva daurada de l'Himàlaia o griva daurada (Zoothera dauma) és una espècie d'ocell de la família dels túrdids (Turdidae) que modernament alguns especialistes han separat de Zoothera aurea.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Griva daurada de l'Himàlaia

Griveta costanera

La griveta costanera (Catharus ustulatus) és una espècie d'ocell de la família dels túrdids (Turdidae) que habita matolls i boscos de coníferes, mixtes i de ribera d'Amèrica del Nord, criant en Alaska, centre i sud del Canadà i nord-oest dels Estats Units.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Griveta costanera

Grua damisel·la

La grua damisel·la (Anthropoides virgo) és una espècie de grua adaptada al medi estepari, que es reprodueix principalment a l'Àsia Central, migrant en hivern cap a l'Àfrica i l'Àsia Meridional.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Grua damisel·la

Grua europea

La grua europea (Grus grus) és un ocell de la família dels grúids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Grua europea

Gruïformes

L'ordre de les gruïformes comprèn una sèrie d'aus de coll i potes llargues que viuen, la majoria, a l'aigua i que tenen les ales arrodonides.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Gruïformes

Guatlla comuna

Ous de guatlles La guatlla,guatla o guàtlera a les Balears (Coturnix coturnix), és un ocell petit de la família dels Phasianidae.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Guatlla comuna

Guatlla maresa eurasiàtica

La guatlla maresa o rei de guàtleres a les Balears (Crex crex) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Guatlla maresa eurasiàtica

Haematopus

Els hematopòdids són una família d'ocells de l'ordre dels caradriformes que només comprèn el gènere Haematopus, dividit en 11 espècies vivents.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Haematopus

Hidrobàtids

''Oceanites gracilis'' Il·lustració d'''Oceanodroma leucorhoa ''. ''Oceanodroma furcata'' ''Oceanites maorianus'' Els hidrobàtids (Hidrobatidae) són una família d'ocells de l'ordre dels procel·lariformes que comprèn set gèneres vivents, dividits en divuit espècies.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Hidrobàtids

Hirundínids

La família dels hirundínids comprèn ocells molt adaptats a la vida aèria, entre els quals hi ha les orenetes i els roquerols.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Hirundínids

Hortolà cendrós

L'hortolà cendrós (Emberiza caesia) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita vessants rocosos i estèrils amb escassa vegetació del sud-est d'Europa, al centre de Iugoslàvia, Grècia, Creta, oest i sud de Turquia, Xipre i Orient Pròxim.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Hortolà cendrós

Hortolà comú

L'hortolà comú, piula hortolana o piula (Emberiza hortulana) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que sembla estar en regressió als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Hortolà comú

Hubara asiàtica

La hubara asiàtica (Chlamydotis macqueenii) és una espècie de gran ocell de la família dels otídids (Otididae) i que sovint s'ha considerat una subespècie de Chlamydotis undulata.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Hubara asiàtica

Lànids

Botxí americà (''Lanius ludovicianus'') Mascle d'escorxador (''Lanius collurio'') Capsigrany (''Lanius senator'') Els lànids (Laniidae) són una família de l'ordre dels passeriformes, que reuneix els popularment anomenats escorxadors o botxins i capsigranys balears a les Illes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Lànids

Làrids

Bec de tisora negre (''Rynchops niger'') considerat sovint a la família dels rincòpids Xatrac bengalí (''Thalasseus bengalensis'') considerat sovint a la família dels estèrnids Els làrids (Laridae) són una família d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes) que típicament habiten zones costaneres de gairebé tot el Món.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Làrids

Lluer

El lluer eurasiàtic o senzillament lluer (Spinus spinus), anomenat lluonet a les Illes, i clèrum, gavatxet, llogueret, joqueret, lloveret, lluidet, niueret, llauiset, nic, niquet, nyic, nyiquet, tiro, tiroret, franceset, mentiró, mentironet, lliberal al País Valencià, és un fringíl·lid de petites proporcions i de distribució paleàrtica, que a Catalunya es comporta bàsicament com a hivernant.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Lluer

Mallerenga blava eurasiàtica

La mallerenga blava eurasiàtica, mallerenga blava, ferreret, ferrerolet, ferrerico blau o primavera blava (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids que habita tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mallerenga blava eurasiàtica

Mallerenga capblanca

La mallerenga capblanca (Cyanistes cyanus) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids (Paridae) que habita boscos i vegetació de ribera des de Finlàndia i Belarús cap a l'est, a través de Rússia, el sud de Sibèria, el Kazakhstan, oest de la Xina i nord-est de Mongòlia fins al nord de Manxúria i Primórie.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mallerenga capblanca

Mallerenga capnegra europea

La mallerenga capnegra europea o mallerenga capnegra (Poecile montanus) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids (Paridae) que habita diferents hàbitats boscosos, des de les Illes Britàniques i la major part d'Europa continental (absent però, de la península Ibèrica), cap a l'est, a través del nord-oest i centre de la Rússia europea i centre i sud de l'asiàtica, fins a Kamtxatka, Mongòlia, Xina, Tibet, Corea, Sakhalín, Japó, les illes Kurils.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mallerenga capnegra europea

Mallerenga carbonera

La mallerenga carbonera o simplement carbonera (Parus major) és una espècie d'ocell passeriformes de la família dels pàrids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mallerenga carbonera

Mallerenga cuallarga eurasiàtica

La mallerenga cuallarga eurasiàtica, mallerenga cuallarga o senyoreta (Aegithalos caudatus) és una espècie d'ocell de la família dels egitàlids (Aegithalidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mallerenga cuallarga eurasiàtica

Mallerenga d'aigua

La mallerenga d'aigua (Poecile palustris) és una espècie d'ocell passeriforme que pertany a la família Pàrids, molt relacionat amb la mallerenga capnegra, la mallerenga del pare David i la mallerenga de Songar.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mallerenga d'aigua

Mallerenga de bigotis

La mallerenga de bigotis o mallerenga de canyar (Panurus biarmicus), coneguda com a xau o xauet al País Valencià, és l'única espècie present als Països Catalans de la família Timaliidae.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mallerenga de bigotis

Mallerenga de Lapònia

La mallerenga de Lapònia (Poecile cinctus) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids (Paridae) que habita els boscos boreals de coníferes des d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia fins Txukotka i Kamtxatka, arribant cap al sud fins al llac Baikal, Mongòlia i Sakhalín; també a Alaska i zones limítrofes del Canadà.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mallerenga de Lapònia

Mallerenga emplomallada europea

La mallerenga emplomallada europea, mallerenga emplomallada, mallerenga de cresta, mallerenga grossa,https://dcvb.iec.cat totestiu estiverol (/capellana), capellana, capellanet, ferrerico (de capell) o primavera de cresta (Lophophanes cristatus, abans Parus cristatus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes que és fàcilment identificable per tindre un llarg i punxegut plomall erèctil que corona el capell.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mallerenga emplomallada europea

Mallerenga petita

La mallerenga petita o xinxarrella (Parus ater o Periparus ater) és la mallerenga més comuna dels indrets muntanyencs i és també la que mostra els colors menys vistosos i més apagats entre els representants de la seua família.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mallerenga petita

Malvasia de Jamaica

La malvasia de Jamaica (Oxyura jamaicensis) és una espècie d'ànec petita.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Malvasia de Jamaica

Martinet blanc comú

Martinet blanc fotografiat a Camarles (Baix Ebre). El martinet blanc (Egretta garzetta) és un ocell de la família dels ardèids, molt més esvelt que l'esplugabous.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Martinet blanc comú

Martinet de nit comú

miniatura El martinet de nit, martinet d’olivera,martinet de garrofera o martinet, orval o doral (Nycticorax nycticorax) és una ardèida rabassuda que rep aquest nom pels seus costums crepusculars.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Martinet de nit comú

Martinet menut comú

Exemplar adult. El martinet menut, gomet, suís, caquetó o quequí (Ixobrychus minutus) és un ocell estival nidificant als Països Catalans on és més estès que el bitó.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Martinet menut comú

Martinet ros comú

El martinet ros o oroval (garsa monyuda a les Balears) (Ardeola ralloides) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae) i lleugerament semblant a l'esplugabous.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Martinet ros comú

Mascarell atlàntic

El mascarell comú, mascarell atlàntic o simplement mascarell o sotaler i bec de trinxet a les Balears (Morus bassanus) és un ocell marí de la família dels súlids (Sulidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mascarell atlàntic

Mascarells

Els mascarells (Sulidae) són una família d'ocells marins pelicaniformes que se submergeixen al mar per pescar.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mascarells

Mastegatatxes

'' Ficedula hypoleuca '' El mastegatatxes o papamosques (Ficedula hypoleuca) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mastegatatxes

Melanitta americana

L'ànec negre americà (Melanitta americana) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que era considerat una subespècie de l'ànec negre.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Melanitta americana

Meròpids

Abellerol cara-roig (''Nyctyornis amictus'') '' Merops leschenaulti'' Els meròpids són una família d'ocells de l'ordre dels coraciformes, coneguts genèricament con abellerols, el sol representant de la qual a Europa és l'abellerol comú.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Meròpids

Merla

Merla representada a ''Nederlandsche Vogelen''(''Ocells d’Holanda''), Vol. 1 (1770) La merla comuna (o senzillament merla), esmerla o merla negra (a les Illes Balears, tord negre, mèrlera o mèl·lera) (Turdus merula), és un membre europeu de la família dels túrdids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Merla

Merla blava

La merla blava o pàssera a les Illes (Monticola solitarius) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es troba a les contrades mediterrànies seques dels Països Catalans, on mostra una distribució discontínua.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Merla blava

Merla d'aigua

La merla d'aigua europea o senzillament merla d'aigua, aigüerol, aigüerola, merla viuda o tord marí (Cinclus cinclus) és una espècie d'ocell que hi ha a Europa, el nord d'Àfrica i parts d'Àsia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Merla d'aigua

Merla de pit blanc

La merla de pit blanc i tord flassader, tord de collaret, merla de pit blanc (o de collaret; merla collerada a Gandesa) a les Balears (Turdus torquatus) és una espècie d'ocell distribuïda per les serralades alpines i les àrees boreals d'Europa, que als Països Catalans només cria als Pirineus, en nombre no gaire elevat.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Merla de pit blanc

Merla roquera comuna

La merla roquera comuna o merla roquera (Monticola saxatilis) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que, als Països Catalans, té pràcticament la mateixa àrea de distribució que la merla blava.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Merla roquera comuna

Milà negre

Ruta migratòria de la subespècie ''Milvus migrans migrans'' El milà negre (Milvus migrans) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba en ambients aquàtics d'Euràsia, l'Àfrica subsahariana i Austràlia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Milà negre

Milà reial

El milà reial (Milvus milvus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la regió paleàrtica occidental d'Europa i al nord-oest d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Milà reial

Morell buixot

El morell buixot (Aythya marila) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria als llacs de la tundra de la zona holàrtica i que a l'hivern es desplaça cap al sud, visitant tant zones d'aigua dolça com costaneres, arribant per les costes del Pacífic fins a Califòrnia i el sud de la Xina, a l'Atlàntic fins a Bretanya i el nord de Florida, a més dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord i els mars Caspi i Negre.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Morell buixot

Morell cap-roig

Femella de morell cap-roig fotografiada al Japó. mascle Exemplar fotografiat a Lituània. El morell cap-roig/capvermell, boix o rabassot (Aythya ferina), és un ànec cabussador de l'ordre dels anseriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Morell cap-roig

Morell d'ulls grocs

El morell d'ulls grocs (Bucephala clangula) és un ànec marí de mida mitjana del gènere Bucephala.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Morell d'ulls grocs

Morell de collar

El morell de collar (Aythya collaris) és un ànec capbussaire petit d'Amèrica del nord.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Morell de collar

Morell de plomall

Morell de plomall Femella fotografiada a Essex (Regne Unit) El morell de plomall, morell capellut, moretó de plomall, moretó de puput o boix http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf i àneda de cresta o peixetera a les Balears (Aythya fuligula) és un ocell de l'ordre dels anseriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Morell de plomall

Morell petit

El morell petit (Aythya affinis) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que habita en època de cria aiguamolls i rius des del centre d'Alaska, cap al sud, a través de la meitat occidental del Canadà fins al nord-oest dels Estats Units.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Morell petit

Morell xocolater

L'ànec xocolater, morell xocolater (Aythya nyroca) o roget, i anedó a les Balears, és un ànec euroasiàtic capbussaire de mida mitjana.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Morell xocolater

Mosquiter boreal

El mosquiter boreal (Phylloscopus borealis) és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mosquiter boreal

Mosquiter comú

El mosquiter comú, musquetera (Phylloscopus collybita), conegut a les Balears amb el nom d'ull de bou, és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mosquiter comú

Mosquiter coronat

El mosquiter coronat Rev.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mosquiter coronat

Mosquiter de doble ratlla

El mosquiter de doble ratlla Rev.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mosquiter de doble ratlla

Mosquiter de Hume

El mosquiter de Hume Rev.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mosquiter de Hume

Mosquiter de passa

El mosquiter de passa Rev.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mosquiter de passa

Mosquiter de Schwarz

El mosquiter de Schwarz Rev.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mosquiter de Schwarz

Mosquiter fosc

El mosquiter fosc (Phylloscopus fuscatus) és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mosquiter fosc

Mosquiter oriental

El mosquiter oriental o mosquiter pàl·lid oriental (Phylloscopus orientalis) és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mosquiter oriental

Mosquiter pàl·lid

El mosquiter pàl·lid Rev.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mosquiter pàl·lid

Mosquiter reietó

El mosquiter reietó Rev.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mosquiter reietó

Mosquiter verdós

El mosquiter verdós (Phylloscopus trochiloides) és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mosquiter verdós

Mosquiter xiulaire

El mosquiter xiulaire, Rev.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mosquiter xiulaire

Motacíl·lids

Els motacíl·lids són una família d'ocells de mida petita amb cues mitjanes i llargues formada per ocells com les cueretes, la piula d'esperons i altres piules.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Motacíl·lids

Muscicàpids

Merla roquera emmascarada fotografiada a Bangalore (Índia) La família dels muscicàpids (Muscicapidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Muscicàpids

Mussol banyut

El mussol banyut o òliba amb orelles, duc mitjà o mussol gros a les Balears (Asio otus).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mussol banyut

Mussol comú

El mussol comú o mussol (Catalunya) o miula (Illes Balears) (Athene noctua) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mussol comú

Mussol emigrant

Il·lustració de l'any 1895 El mussol emigrant o mussol marí i òliba d'aigua a les Balears (Asio flammeus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mussol emigrant

Mussol esparverenc

El mussol esparverenc (Surnia ulula) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae) i únic membre del gènere Surnia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mussol esparverenc

Mussol pirinenc

Niu de mussol pirinenc. Mussol pirinenc Ala dreta d'un mussol pirinenc capturat a l'oest de Finlàndia. El mussol pirinenc, mussol de Tengmalm o miloca (Aegolius funereus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mussol pirinenc

Mussolet eurasiàtic

El mussolet eurasiàtic (Glaucidium passerinum) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Mussolet eurasiàtic

Oca coll-roja

''Branta ruficollis'' L'oca coll-roja (Branta ruficollis) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria a les vores de rius de la tundra a Sibèria occidental, migrant en hivern cap al sud, fins al nord del Mar Negre.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Oca coll-roja

Oca comuna

Veu de l'oca vulgar L'oca comuna o oca vulgar (Anser anser), també anomenada oca salvatge a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Oca comuna

Oca de bec curt

L'oca de bec curt (Anser brachyrhynchus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria als llacs de la tundra, estanys, rius tranquils i pantans a Groenlàndia, Islàndia, Spitsbergen, nord-oest de Rússia a la Península de Kola.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Oca de bec curt

Oca de collar

Veu de l'oca de collar L'oca de collar (Branta bernicla) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Oca de collar

Oca de galta blanca

Un esbart a Finlàndia L'oca de galta blanca (Branta leucopsis), també anomenada oca galtablanca a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Oca de galta blanca

Oca de les neus

L'oca de les neus (Anser caerulescens) o (Chen caerulescens) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria a zones tundra del nord-est de Sibèria, Alaska i a través del nord del Canadà fins a Groenlàndia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Oca de les neus

Oca del Canadà

L'oca del Canadà (Branta canadensis) és una oca silvestre nativa de les regions àrtiques i temperades d'Amèrica del nord, té el cap i coll negre, taques blanques a la cara i un cos gris marronós.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Oca del Canadà

Oca pradenca

L'oca pradenca (Anser fabalis) és una oca mitjanament grossa que cria al nord d'Europa i Àsia Es va dividir en dues espècies l'any 2007 per la Unió d'ornitòlegs americans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Oca pradenca

Oca riallera grossa

L'oca riallera grossa (Anser albifrons), també anomenada oca cridanera al País Valencià i oca carablanca a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Oca riallera grossa

Oca riallera petita

Anser erythropus L'oca riallera petita (Anser erythropus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria en zones humides de taiga i tundra al nord de d'Escandinàvia, de Rússia i de Sibèria i que a l'hivern migra cap al sud, arribant als Països Baixos, la península Balcànica, Iran i Kazakhstan.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Oca riallera petita

Ocell de tempesta boreal

L'ocell de tempesta boreal (Hydrobates leucorhous) és una espècie d'ocell de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae), d'hàbits pelàgics que cria dins de caus a illes de la zona septentrional dels oceans Pacífic i Atlàntic, i es dispersen cap al sud, fins a l'altura del sud del Japó, les Marianes i les illes Galápagos, al Pacífic, i l'est del Brasil i Sud-àfrica, a l'Atlàntic.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ocell de tempesta boreal

Ocell de tempesta de Madeira

L'ocell de tempesta de Madeira, petrell de Madeira o petrell de tempesta de Madeira (Oceanodroma castro) és un ocell marí de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae), d'hàbits pelàgics que cria a caus i esquerdes de les roques a illes del Pacífic i l'Atlàntic, properes al Japó, Hawaii, illes Galápagos, Açores, Madeira, Salvatges, Cap Verd, Ascensió i Santa Helena.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ocell de tempesta de Madeira

Ocell de tempesta europeu

Locell de tempesta (Hydrobates pelagicus) és l'ocell marí europeu més petit, i l'única espècie del gènere Hydrobates segons la classificació de l'IOC, si bé altres autors consideren membres d'aquest gènere altres 14 espècies que aquest organisme inclou Oceanodroma.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ocell de tempesta europeu

Ocell sedós europeu

''Bombycilla garrulus'' a Ontario, Canadà L'ocell sedós europeu (Bombycilla garrulus) és un ocell passeriforme de la família dels bombicíl·lids (Bombycillidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ocell sedós europeu

Ocells

Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ocells

Ordre

En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ordre

Oreneta

L'oreneta comuna Rev.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Oreneta

Oreneta cua-rogenca

L'oreneta cua-rogenca, oroneta cua-rogenca al País Valencià o oronella coa-rogenca a les Balears (Cecropis daurica) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Oreneta cua-rogenca

Oreneta cuablanca comuna

Niu. '' Delichon urbicum ''- L'oreneta cuablanca comuna, oreneta cuablanca, cabot, culblanc, orenola cuablanca, oronell cuablanc, oronella cuablanca o oroneta cuablanca, també anomenada ginjolita a Menorca, (Delichon urbicum) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Oreneta cuablanca comuna

Oreneta de ribera comuna

L'oreneta de ribera comuna, oreneta de ribera, culblanc de ribera, orenola de ribera, oronell de ribera, oronella de ribera, oroneta de ribera o parpalló (Riparia riparia) és una espècie d'ocell migratori de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Oreneta de ribera comuna

Oriòlids

''Oriolus xanthornus'' fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia). Oriol (Oriolus oriolus) Niu d'Oriolus xanthornus fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia). Mascle de ''Sphecotheres viridis'' cantant (Queensland, Austràlia).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Oriòlids

Oriol eurasiàtic

L'oriol eurasiàtic o senzillament oriol, o menjafigues, bacorer, dàvia, figuer, figuerol, panfígol, papafigues, i antigament tord groc a les Balears (Oriolus oriolus), és un ocell passeriforme propi de les regions temperades de l'hemisferi nord.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Oriol eurasiàtic

Otídids

Mascle de ''Lissotis hartlaubii'' fotografiat a Kenya. Xina. Pioc salvatge de Ludwig (''Neotis ludwigii)'' fotografiat a Namíbia. Els otídids (Otididae) són una família d'ocells de l'ordre dels otidiformes, que durant molt temps s'han inclòs dins de l'ordre dels gruïformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Otídids

Papamosques de collar

El papamosques de collar (Ficedula albicollis) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria als boscos, jardins i ciutats d'Europa, des de França oriental i Itàlia, cap a l'est fins a Ucraïna i Rússia occidental.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Papamosques de collar

Papamosques gris

El papamosques gris o matamosques (Muscicapa striata) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es pot observar als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Papamosques gris

Papamosques menut

El papamosques menut (Ficedula parva) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria en boscos poc densos d'Europa oriental, des del sud d'Escandinàvia, Alemanya i Suïssa cap a l'est fins als Urals i el nord de l'Iran.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Papamosques menut

Paradoxornítids

''crisoma ulldaurat'' ''paradoxornis de Webb'' ''Camea'' Els paradoxornítids (Paradoxornithidae) són una família d'ocells de l'ordre passeriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Paradoxornítids

Paràsit boreal

Parella de paràsits grossos. El paràsit boreal (Stercorarius skua) és el paràsit més gros i més abundant que es pot trobar als Països Catalans durant l'hivern.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Paràsit boreal

Paràsit cuaample

El paràsit cuaample (Stercorarius pomarinus) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que en estiu habita la tundra i terrenys costaners de l'Oceà Glacial Àrtic, a l'oest de Groenlàndia, nord de Rússia, cap a l'est fins a la península de Txukotka i Nova Zembla, Alaska, nord del Canadà continental i illes àrtiques.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Paràsit cuaample

Paràsit cuallarg

El paràsit cuallarg (Stercorarius longicaudus) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que habita tundra i erms de la zona circumpolar boreal, a Groenlàndia, Spitsbergen, nord d'Escandinàvia, Nova Zembla, nord de Rússia fins a la península dels Txuktxis i Kamtxatka, Alaska, nord del Canadà continental i illes àrtiques canadenques.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Paràsit cuallarg

Paràsit cuapunxegut

El paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que a l'estiu habita la tundra a prop de la costa a Groenlàndia, Islàndia, illes Fèriar, nord de les Illes Britàniques i altres illes boreals, nord d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i Nova Zembla fins a la península dels Txuktxis, les illes del Comandant, Kamtxatka, Alaska, nord del Canadà continental i illes àrtiques fins al nord de Labrador.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Paràsit cuapunxegut

Pardal

El pardal comú o senzillament pardal, dit també teuladí al País Valencià, teulader al costat de pardal a les Illes Balears, torredà (al País Valencià), tretxe a l'Alguer (Passer domesticus), és un membre de la família Passeridae originari d'Europa i Àsia, i introduït en altres continents.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pardal

Pardal de bardissa europeu

El pardal de bardissa europeu, pardal de bardissa o xalambrí a les Balears (Prunella modularis) és una espècie d'ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pardal de bardissa europeu

Pardal de bardissa gorjanegre

El pardal de bardissa gorjanegre (Prunella atrogularis) és un moixó de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pardal de bardissa gorjanegre

Pardal de bardissa siberià

El pardal de bardissa siberià (Prunella montanella) és un moixó de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pardal de bardissa siberià

Pardal de passa

'' Passer hispaniolensis '' El pardal de passa o teuladí moro (Passer hispaniolensis), és una espècie de pardal molt relacionat amb el comú.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pardal de passa

Pardal xarrec

El pardal xarrec, pardal barraquer o teuladí morisc (Passer montanus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i molt comú a la Catalunya continental.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pardal xarrec

Passèrids

Pardal de passa (''Passer hispaniolensis''). Pardal d'ala blanca (''Montifringilla nivalis'') fotografiat a les Dolomites. La família dels passèrids, junt amb la dels fringíl·lids i la dels emberízids, comprèn ocells típicament granívors.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Passèrids

Passerell

El passerell eurasiàtic o senzillament passerell, (Linaria cannabina) és un ocell esvelt de la família dels fringíl·lids i molt apreciat, pel seu cant semblant al del canari, com a ocell de gàbia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Passerell

Passerell becgroc

''Linaria flavirostris '' El passerell becgroc (Linaria flavirostris) és una espècie d'au passeriforme de la família dels fringíl·lids (Fringillidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Passerell becgroc

Passerell de carpó blanc

''Carduelis hornemanni exilipes'' El passerell de carpó blanc (Acanthis hornemanni) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que habita zones de tundra d'Alaska, Canadà incloent les illes àrtiques, nord de Groenlàndia, Escandinàvia, nord de Rússia i de Sibèria.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Passerell de carpó blanc

Passerell gorjanegre

El passerell gorjanegre o passerell golanegre (Acanthis flammea) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que cria en zones boreals.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Passerell gorjanegre

Passeriformes

L'ordre dels passeriformes és el més extens dels ocells.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Passeriformes

Pàrids

''Baeolophus inornatus''. Mallerenga d'aigua (''Parus palustris''). Mallerenga blava (''Parus caeruleus''). La família dels pàrids agrupa petits ocells de plomatge adés viu, adés apagat i de dimorfisme sexual poc acusat.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pàrids

Pícids

Els pícids són una família d'ocells de l'ordre dels piciformes que comprèn 223 espècies, la major part de les quals són conegudes habitualment amb el nom de picot o pigot i picacarrasques.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pícids

Pelicaniformes

Els pelicaniformes (Pelecaniformes) són un ordre d'ocells aquàtics de grandària mitjana a alta que es troben arreu del món.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pelicaniformes

Pelicà

Els pelicans (Pelecanidae) són una família d'ocells pelicaniformes formada per un sol gènere, Pelecanus, que comprèn 8 espècies.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pelicà

Pelicà vulgar

El pelicà blanc comú (Pelecanus onocrotalus) és un ocell marí de la família dels pelecànids (Pelecanidae) que pot arribar de manera ocasional als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pelicà vulgar

Perdiu blanca

''Lagopus muta helvetica'' fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu. Exemplar amb plomatge d'hivern fotografiat al Alaska. La perdiu blanca, mussola, pollassa pàl·lida o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Perdiu blanca

Perdiu boreal

La perdiu d'Escandinàvia (Lagopus lagopus), també coneguda com a lagòpede comú, és una espècie d'au gal·liforme de la família Phasianidae àmpliament distribuïda per Amèrica del Nord i Euràsia, especialment en els boscos de bedoll i la tundra.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Perdiu boreal

Perdiu de mar alanegra

La perdiu de mar alanegra (Glareola nordmanni) és una espècie d'ocell de la família dels glareòlids (Glareolidae) que en estiu habita terrenys oberts, vores de llacs i valls des d'Hongria i Romania cap a l'est, per Ucraïna, fins a Kazakhstan i sud-oest de Sibèria.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Perdiu de mar alanegra

Perdiu de mar europea

Perdiu de mar fotografiada al Delta de l'Ebre. La perdiu de mar (Glareola pratincola), coneguda com a guatllereta de mar o polleta de mar i oronella de mar a les illes Balears i carregada al País Valencià, és un ocell de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Perdiu de mar europea

Perdiu xerra

La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Perdiu xerra

Pica-soques eurasiàtic

El pica-soques eurasiàtic, pica-soques blau o simplement pica-soques, pic bastard, puja-soques o tàpara (Sitta europaea) és un passeriforme proveït de fortes ungles, la qual cosa li permet d'enfilar-se amb gran facilitat pels troncs dels arbres.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pica-soques eurasiàtic

Piciformes

Picot garser gros (''Dendrocopos major''). Els Piciformes són un ordre d'ocells neògnats format per unes nou famílies, totes elles de distribució tropical, a excepció dels pícids, que arriben fins gran part de la regió holàrtica, incloent els Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Piciformes

Picot cendrós

''Picus canus'' El picot cendrós (Picus canus) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita els boscos mixtos, zones amb més o menys arbres, boscos de bambú i medis humanitzats d'Euràsia temperada, des de França i el sud d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del centre de Rússia i sud de Sibèria fins a Corea i nord del Japó i nord-est de la Xina.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Picot cendrós

Picot garser dorsiblanc

El picot garser dorsiblanc (Dendrocopos leucotos) és una espècie zoològica de pícid que viu en boscos madurs de muntanya principalment formats per fajos o avets.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Picot garser dorsiblanc

Picot garser gros

El picot garser gros (Dendrocopos major) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes i el més popular dels picots europeus.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Picot garser gros

Picot garser petit

''Dendrocopos minor '' El picot garser petit (Dendrocopos minor) és un membre dels ocells picots de la família Picidae.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Picot garser petit

Picot negre eurasiàtic

El picot negre, formiguer o cap-roig (Dryocopus martius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus, i és el símbol i l'espècie emblemàtica del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom dEl picot negre.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Picot negre eurasiàtic

Picot tridàctil

El picot tridàctil o picot tridàctil eurasiàtic (Picoides tridactylus), és un ocell de la família dels pícids (Picidae) de mitjana grandària, amb una longitud de 21,5 - 24 cm.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Picot tridàctil

Picot verd ibèric

El picot verd ibèric (Picus sharpei) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita boscos i terres de conreu de la península Ibèrica i sud-est de França.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Picot verd ibèric

Pigarg cuablanc

El pigarg cuablanc o àguila marina (Haliaeetus albicilla), també conegut com a pigarg europeu, àguila de cua blanca, àguila de mar, àguila marina de cua blanca o àguila pescatera és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pigarg cuablanc

Pigarg de Pallas

El pigarg de Pallas o àguila marina de Pallas (Haliaeetus leucoryphus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Habita rius, llacs i pantans de l'Àsia Central i Meridional, al Kazakhstan, sud-oest de Sibèria, Mongòlia i centre i nord de la Xina, Pakistan, Índia, Bangladesh i Birmània.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pigarg de Pallas

Pigre gris

Exemplar de pigre gris. El pigre gris o fusell de mar i xirlot a les Balears (Pluvialis squatarola) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que és comú, a l'hivern, als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pigre gris

Pinsà

El pinsà comú, pinsà, xeu o pardal d'ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pinsà

Pinsà borroner eurasiàtic

mascle és a la dreta) Mascle immadur Prenent un bany El pinsà borroner eurasiàtic o senzillament pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, per la seua riquesa cromàtica i pel contrast del seu plomatge, és un dels moixons més vistosos de l'avifauna dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pinsà borroner eurasiàtic

Pinsà carminat

''Carpodacus erythrinus'' Carpodacus erythrinus El pinsà carminat (Carpodacus erythrinus) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que habita zones de matoll, bosc i terres de conreu de la major part d'Euràsia, des d'Europa Central i el sud d'Escandinàvia, cap a l'est, a través de Rússia fins al nord de Mongòlia, Txukotka i Kamtxatka, i més al sud, des del nord de Turquia i el Caucas, cap a l'est fins a la Xina central.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pinsà carminat

Pinsà dels pins

''Pinicola enucleator'' El pinsà dels pins (Pinicola enucleator) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) i única espècie del gènere Pinicola, si bé, fins als treballs de Zuccon et al.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pinsà dels pins

Pinsà mec

El pinsà mec (Fringilla montifringilla) o pinsà mè com és conegut a les Balears, és un ocell menut passeriforme.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pinsà mec

Pinsà trompeter

''Bucanetes githagineus amantum '' El pinsà trompeter (Bucanetes githagineus) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que habita zones pedregoses àrides de les Illes Canàries, sud-est de la península Ibèrica, i des de Marroc, Sàhara Occidental i Mauritània, cap a l'est, a través de Mali, Nigèria i Txad fins a Egipte i nord del Sudan, i al Pròxim Orient, a Israel i cap al sud a la Península Aràbiga i cap a l'est, a través d'Orient Mitjà fins a Tadjikistan, est del Kazakhstan, sud-oest de Sibèria i nord del Pakistan.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pinsà trompeter

Pioc salvatge eurasiàtic

El pioc salvatge eurasiàtic (o indiot...) o simplement pioc salvatge (Otis tarda) és una espècie d'ocell gruïforme de la familia dels otídids (Otidae), l'únic membre del gènere Otis, que dona nom a la família.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pioc salvatge eurasiàtic

Pit-roig

El pit-roig, barba-roig, rupit o ropit també a les Balears, reiet (País Valencià), reientí, reientinc o piquet roget (Erithacus rubecula) és un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pit-roig

Piula de Godlewski

La piula de Godlewski (Anthus godlewskii) és una espècie d'ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que habita turins rocosos, praderies i saladars asiàtics, a Sibèria meridional, Mongòlia, nord i centre de la Xina, el Tibet i el nord-est de l'Índia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Piula de Godlewski

Piula de Hodgson

La Piula de Hodgson (Anthus hodgsoni) és un petit ocell que es reprodueix en Àsia Meridional, nord-central i Oriental, així com al nord-est de la Rússia europea.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Piula de Hodgson

Piula de Richard

La piula de Richard o piula grossa (Anthus richardi) és una espècie d'ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que habita praderies del centre i sud de Sibèria, Mongòlia, nord i est de la Xina, Taiwan i Corea.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Piula de Richard

Piula del Petxora

La piula del Petxora (Anthus gustavi) és una espècie d'ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que cria en boscos boreals, tundra i zones empantanegades del nord de Rússia, des del riu Petxora cap a l'est, fins a l'estret de Bering, Kamtxatka i les illes del Comandant.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Piula del Petxora

Piula dels arbres

Piula dels arbres fotografiada a Al-Ryad (Aràbia Saudita). La piula dels arbres o la titina d'arbre i titeta sorda a les Balears (Anthus trivialis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Piula dels arbres

Piula gorja-roja

La piula gorja-roja o piula gola-roja (Anthus cervinus), coneguda al País Valencià com titeta gola-roja, Anuari Ornitològic valencià i a les illes com titina gola-roja, Enciclopèdia Balear d'Ornitologia és un ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) i l'ordre dels passeriformes, que cria a l'extrem nord d'Europa i Àsia, fins al nord d'Alaska.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Piula gorja-roja

Podicipediformes

''Poliocephalus poliocephalus'' ''Aechmophorus clarkii'' al seu niu. Cabussons orelluts fotografiats a Alaska. Cabusset. ''Tachybaptus dominicus'' Cabussó gris fotografiat a Anchorage (Alaska, Estats Units). Els podicipediformes formen un ordre d'ocells aquàtics capbussadors que comprèn una família (Podicipedidae), sis gèneres i 22 espècies (dues extintes: Podilymbus gigas i Podiceps andinus).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Podicipediformes

Polit cantaire

'' Numenius phaeopus'' El polit, polit (o siglot) cantaire, polit gris, polit petit, becut, serranet, xarlot petit, caniculàs, la cega reial o la curlera (cantaire) a les Balears (Numenius phaeopus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita, en estiu, zones de tundra d'Alaska, nord-oest del Canadà, sud-oest de la Badia de Hudson, Islàndia, Escandinàvia i Sibèria, fins a Kamtxatka.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Polit cantaire

Polit menut

El polit menut (Numenius minutus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita la tundra i zones amb alguns arbres del nord de Sibèria.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Polit menut

Polla blava d'Allen

La polla blava d'Allen (Porphyrio alleni) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habita pantans amb papirs o vegetació flotant de Madagascar i l'Àfrica subsahariana (a excepció del sud de Sud-àfrica), incloent les illes de Bioko, São Tomé, Pemba, Mafia i les Comores.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Polla blava d'Allen

Polla d'aigua comuna

La polla d'aigua, polla garau, gallin(et)a d'aigua o titeta de riu (Gallinula chloropus) és una espècie oportunista que es pot trobar en tota mena d'ambients aquàtics.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Polla d'aigua comuna

Polla pintada europea

La polla pintada, pigarda, picarda, picardona d'aigua (Porzana porzana) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) molt difícil de veure.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Polla pintada europea

Procel·lariformes

''Thalassarche melanophris'' Petrell de les neus (''Pagodroma nivea'') fotografiat a la Mar de Ross. Albatros viatger (''Diomedea exulans'') fotografiat a les Illes Kerguelen. Els procel·lariformes (Procellariiformes) són un ordre d'ocells palmípedes i pelàgics que comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Procel·lariformes

Procel·làrids

Els procel·làrids (Procellariidae) són una família d'ocells de vida pelàgica que pertany a l'ordre dels procel·lariformes (Procellariiformes).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Procel·làrids

Prunèl·lids

Cant del pardal de bardissa enregistrat a Utrecht (Països Baixos). Il·lustració de ''Prunella montanella'' (dalt de tot) i de ''Prunella modularis'' (a baix) (circa 1905). Els prunèl·lids (Prunellidae Richmond, 1908) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Prunèl·lids

Pteròclids

Els pteròclids (Pteroclidae) són l'única família de l'ordre dels pterocliformes. Està formada per aus que recorden les perdius o els coloms, tot i estar més emparentades amb els coloms.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Pteròclids

Puput comuna

La o el puput (popularment també putput o paput en diversos dialectes d'arreu) o la palput (o popularment també apalput, apaput, polput, porput en la parla valenciana) (Upupa epops) és un ocell de la família dels upúpids, i de l'ordre dels bucerotiformes, present a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica, sud d'Àsia i alguns indrets del sud d'Europa.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Puput comuna

Rascló occidental

Rascló Un rascló en medi aquàtic Una altra imatge del rascló El rascló occidental o rascló i gallet de riu a les Balears (Rallus aquaticus) és un ocell prim de l'ordre dels gruïformes comú als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Rascló occidental

Rasclet europeu

La picardona o rasclet europeu (Zapornia pusilla) és una espècie d'ocell similar a la polla pintada però més petita i molt difícil de detectar.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Rasclet europeu

Rascletó

El rascletó, picardó, picardonet o (es)quadrinyola (Zapornia parva) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habita aiguamolls i riberes amb vegetació flotant d'Euràsia, localment a molts indrets d'Europa, i a través del centre i sud de Rússia fins a Kazakhstan, i Transcaucàsia fins a Tadjikistan.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Rascletó

Raspinell pirinenc

El raspinell pirinenc (Certhia familiaris) és un ocell menut passeriforme de la família dels cèrtids (Certhiidae) Aquest ocell té nou o més subespècies que crien en diferents parts de la seva zona de distribució que és l'Euràsia temperada.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Raspinell pirinenc

Ràl·lids

''Porphyrio martinica'' fotografiat al Park Nacional dels Everglades de Florida, Estats Units. Fotja vulgar Rasclet cama-roig ''Porzana carolina'' La família dels ràl·lids agrupa petits ocells (cap dels quals no ultrapassa els 82 cm) que viuen prop de l'aigua, ja sigui prop de rius, estanys i llacs, ja sigui de maresmes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Ràl·lids

Recurviròstrids

Els recurviròstrids (Recurvirostridae) són una família d'ocells inclosa a l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes) que inclou els camallargues i els becs d'alena.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Recurviròstrids

Reietó

indi d'Himachal Pradesh. Exemplar fotografiat a la Vendée (França). Imatge presa a Himachal Pradesh (Índia). Mascle de reietó Exemplar fotografiat a Suïssa. El reietó eurasiàtic, reietó, reietó d'hivern, rei-petit, reiet comú, mosquiter reietó o passaforadí i ropitet a les Balears (Regulus regulus) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids (Regulidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Reietó

Remízids

Els remízids (Remizidae) són una família de petites aus de l'ordre dels Passeriformes relacionada amb la dels pàrids (Paridae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Remízids

Remena-rocs comú

Ocell adult a l'Àrtic amb plomatge de l'època de reproducció ''Arenaria interpres'' El remena-rocs comú, picaplatges, pitnegre o girapedres (Arenaria interpres) és un ocell menut del gènere ''Arenaria''.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Remena-rocs comú

Repicatalons de Lapònia

'' Calcarius lapponicus '' El repicatalons de Lapònia (Calcarius lapponicus) és una espècie d'ocell de la família dels calcàrids (Calcariidae) que habita zones de tundra des de Groenlàndia i nord d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia, Nova Zembla i nord de Sibèria, incloent Nova Sibèria i les illes Wrangel, fins a la península dels Txuktxis, i, cap al sud, a través de Txukotka fins a Kamtxatka i les illes del Comandant, oest i nord d'Alaska, illes del Mar de Bering, Aleutianes, nord del Canadà, incloent les illes àrtiques.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Repicatalons de Lapònia

Repicatalons eurasiàtic

Repicatalons fotografiat a Finlàndia. Repicatalons Repicatalons mascle fotografiat a Polònia. Enregistrament sonor del cant de l'hortolà de canyar. El repicatalons, piula de canyers o piula (Emberiza schoeniclus), anomenat hortolà de canyet o hortolà de canyar a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes, comú i nidificant als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Repicatalons eurasiàtic

Repicatalons petit

''Emberiza pusilla'' El repicatalons petit (Emberiza pusilla) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita matolls de bedolls i salzes al sotabosc de la taigà, al nord d'Escandinàvia i de Rússia europea i asiàtica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Repicatalons petit

Repicatalons rústic

Ous d'Emberiza rustica. El repicatalons rústic (Emberiza rustica) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita zones arbustives, matolls, boscos i taigà prop de rierols des del nord de Suècia cap a l'est, per Finlàndia, Rússia europea i Sibèria fins Txukotka i Kamtxatka pel nord i Mongòlia, Massís de l'Altai, Tuva i nord de l'illa Sakhalín, pel sud.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Repicatalons rústic

Roquerol eurasiàtic

'' Ptyonoprogne rupestris '' El roquerol eurasiàtic, roquerol, roquer, roquisser o cabot de roca (Ptyonoprogne rupestris) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Roquerol eurasiàtic

Rossinyol

El rossinyol comú o rossinyol (Luscinia megarhynchos) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Rossinyol

Rossinyol cuablau

El rossinyol cuablau, anteriorment conegut com a cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que únicament s'ha identificat en dues ocasions als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Rossinyol cuablau

Rossinyol de Rússia

El rossinyol de Rússia (Luscinia luscinia) és una petita au passeriforme que antigament es considerava com a membre de la família dels túrdids, però en l'actualitat la hi classifica com un papamosques de la família Muscicapidae.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Rossinyol de Rússia

Rossinyol siberià

El rossinyol siberià (Calliope calliope) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita als arbusts dels boscos de ribera de la Rússia asiàtica, des dels Urals i el Massís de l'Altai cap a l'est, a través de Sibèria, Mongòlia i centre i nord-est de la Xina, fins Txukotka, Kamtxatka, illes Kurils, Sakhalín i Hokkaido.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Rossinyol siberià

Sílvids

Els sílvids (Sylviidae) són una família d'ocells de mida petita que inclou un gran nombre d'espècies, si bé en època recent s'han separat un bon nombre, formant les famílies Phylloscopidae, Cettiidae, Acrocephalidae i Megaluridae o Locustellidae.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Sílvids

Sítids

Els sítids són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, l'únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Sítids

Sisó comú

El sisó comú o simplement sisó (Tetrax tetrax) és un ocell de gran talla i l'única espècie del gènere Tetrax.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Sisó comú

Siseta cendrosa

La siseta cendrosa (Xenus cinereus) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que cria a rius tranquils, aiguamolls, estanys i llacs, des de Finlàndia, a través del nord de Rússia i nord de Sibèria fins Txukotka, arribant cap al sud fins a Rússia central i la zona del Llac Baikal.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Siseta cendrosa

Siseta comuna

La siseta (Tringa stagnatilis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita aiguamolls i prats humits des del sud-est d'Europa cap a l'est, a través del sud de Rússia i nord del Kazakhstan fins al sud de Sibèria i Manxúria.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Siseta comuna

Sit aureolat

''Emberiza aureola'' El sit aureolat o sit caranegre (Emberiza aureola) és un ocell passeriforme de la família dels emberízids (Emberizidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Sit aureolat

Sit blanc

''Plectrophenax nivalis'' El sit blanc (Plectrophenax nivalis), és una au passeriforme de la família Calcariidae.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Sit blanc

Sit capblanc

El sit capblanc (Emberiza leucocephalos) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita boscos clars i arbustos, sovint a prop de l'aigua, a Sibèria, des del nord dels Urals i el Massís de l'Altai, cap a l'est fins al Mar d'Okhotsk i Sakhalín, i cap al sud fins a Mongòlia i algunes zones de la Xina.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Sit capblanc

Sit capgrís

''Emberiza buchanani'' El sit capgrís o sit de Buchanan (Emberiza buchanani) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita terrenys pedregosos i zones àrides amb poca vegetació a l'est de Turquia, nord de l'Iran, Caucas, Turkmenistan, el Kazakhstan, nord-est de l'Afganistan, i nord del Pakistan.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Sit capgrís

Sit capnegre

Ous de sit cap-negre. El sit capnegre (Emberiza melanocephala) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita planures àrides, pis inferior de boscos clars, horts i ciutats del sud-est d'Europa i sud-oest d'Àsia, des d'Itàlia, Península Balcànica, Grècia i Creta, cap a l'est, a través de Xipre, Turquia, Orient Pròxim i nord d'Iraq fins a l'Iran i la regió entre la mar Càspia i la mar Negra.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Sit capnegre

Sit caranegre

'' Emberiza spodocephala '' El sit caranegre (Emberiza spodocephala) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita arbustos, matolls, boscos clars i ciutats de Sibèria meridional i central, Iakútia, Xina central i nord de Corea.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Sit caranegre

Sit gorjablanc

El sit gorjablanc (Zonotrichia albicollis) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) que habita els boscos mixtos, pantans, arbusts i garrigues, criant al Canadà i nord-est dels Estats Units, des de Yukon cap a l'est fins a Terranova, Labrador, Dakota del Nord i nord de Pennsilvània.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Sit gorjablanc

Sit rogenc

'' Emberiza rutila '' El sit rogenc (Emberiza rutila) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita zones humides, guarets i zones arbustives del sud-est de Sibèria, nord de Mongòlia i nord-est de la Xina.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Sit rogenc

Somorgollaire alablanc

El somorgollaire alablanc (Cepphus grylle) és un ocell marí de la família dels àlcids (Alcidae), única de les espècies del gènere Cepphus que habita l'Atlàntic.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Somorgollaire alablanc

Somorgollaire comú

El somorgollaire comú (Uria aalge) és una de les espècies d'ocell marí de la família dels àlcids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Somorgollaire comú

Somorgollaire de Brünnich

El somorgollaire de Brünnich (Uria lomvia) és un ocell marí de la família dels àlcids (Alcidae) que habita zones una mica més septentrionals que el seu parent el somorgollaire comú.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Somorgollaire de Brünnich

Tallareta comuna

La tallareta comuna (Curruca communis; syn: sylvia communis), anomenada també busqueret de batzer a les Balears i busquereta de casquet al País Valencià, és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels sílvids (Sylviidae). Comú i estès, cria a Europa i a gran part de l'Àsia occidental temperada.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tallareta comuna

Tallareta cuallarga

La tallareta cuallarga o busqueret roig (Curruca undata; syn: sylvia undata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Tant el mascle com la femella presenten un plomatge similar.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tallareta cuallarga

Tallareta del desert asiàtica

La tallareta del desert asiàtica, anteriorment anomenada tallareta pàl·lida (Curruca nana; syn: sylvia nana) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels sílvids (Sylviidae). De color gris-arenós, els adults fan uns 11 a 12 centímetres.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tallareta del desert asiàtica

Tallarol capnegre

El tallarol capnegre o a les Balears i el País Valencià busquereta capnegra (també capnegre i busqueret de capnegre) (Curruca melanocephala; syn: Sylvia melanocephala) és un ocell de l'ordre dels passeriformes de la família dels sílvids (Sylviidae). És una espècie de distribució circummediterrània que ocupa permanentment el nord d'Àfrica, les Canàries i totes les penínsules així com les grans illes de la Mediterrània.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tallarol capnegre

Tallarol de casquet

El tallarol de casquet, tallarol de cap negre, retoret (al País Valencià), capellana o carbonera (Sylvia atricapilla) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tallarol de casquet

Tallarol de garriga oriental

El tallarol de garriga oriental, (Curruca cantillans; syn: Sylvia cantillans) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tallarol de garriga oriental

Tallarol de Rüppell

El tallarol de Rüppell, anteriorment anomenat tallarol golanegre (Curruca ruppeli; syn: sylvia ruppeli) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels sílvids (Sylviidae). Habita matolls, sovint a zones rocoses de Grècia, Creta, illes de l'Egeu, oest i sud de Turquia, arribant fins al Líban.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tallarol de Rüppell

Tallarol esparverenc

El tallarol esparverenc (Curruca nisoria; syn: sylvia nisoria), és una espècie d'au passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tallarol esparverenc

Tallarol gros

El tallarol gros, busqueret gros o busquereta mosquitera (Sylvia borin) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids. Nidifica a la major part d'Europa i al Paleàrtic fins a l'oest de Sibèria i passa l'hivern a l'Àfrica subsahariana.El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tallarol gros

Tallarol xerraire

El tallarol xerraire (Curruca curruca; syn: sylvia curruca) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Nidifica a l'Europa temperada, excepte al sud-oest, i al Paleàrtic occidental i central.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tallarol xerraire

Tètol cuabarrat

'' Limosa lapponica '' El tètol cuabarrat (Limosa lapponica) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que a l'estiu viu en costes i tundres, principalment dins el cercle polar àrtic, des del nord d'Escandinàvia, cap a l'est, nord de Rússia i Sibèria, fins al nord de Txukotka, i oest i nord d'Alaska.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tètol cuabarrat

Tètol cuanegre

Exemplar de tètol cuanegre volant i fotografiat a Bèlgica. Estol de tètols cuanegres fotografiat a Orissa (Índia). El tètol cuanegre o cegall de mosson a les Balears (Limosa limosa) és un esvelt ocell de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tètol cuanegre

Tórtora eurasiàtica

La tórtora o tórtora vulgar (Streptopelia turtur) és un petit i àgil ocell de l'ordre dels columbiformes comú als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tórtora eurasiàtica

Tórtora rogenca

La tórtora rogenca (Streptopelia orientalis) és una espècie d'ocell de la família dels colúmbids (Columbidae) que habita boscos i sabanes de l'Àsia Central i Meridional, des del Kazakhstan, Mongòlia, sud de Sibèria, Sakhalín i Japó, cap al sud, a través de la Xina i Tibet, fins al nord de l'Afganistan i del Pakistan, Índia, Bangladesh, Birmània, Taiwan, Hainan i nord d'Indoxina.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tórtora rogenca

Tórtora turca

Tórtora turca fotografiada a l'Índia. La tórtora turca o eurasiàtica (Streptopelia decaocto) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes que es va començar a expandir d'una forma regular pels Països Catalans d'ençà del 1970 en què fou observada per primera vegada al Pirineu central.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tórtora turca

Túrdids

Griveta boscana (''Hylocichla mustelina''). Griva cerdana (''Turdus pilaris'') fotografiada a Polònia. Siàlid muntanyenc (''Sialia currucoides''). ''Turdus rufiventris'' Els túrdids (Turdidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Túrdids

Teixidor eurasiàtic

El teixidor eurasiàtic (o senzillament teixidor) o mitjaire (Remiz pendulinus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que viu al centre i a l'est de la península Ibèrica (costes mediterrànies fins a l'Estret de Gibraltar i Depressió de l'Ebre), la Camarga, Itàlia i l'Europa de l'Est.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Teixidor eurasiàtic

Terrerola

Terrerola vulgar La terrerola (Calandrella brachydactyla) és un ocell estival i migrador de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Terrerola

Terrerola rogenca

La terrerola rogenca o terrolot de prat (Calandrella/Alaudala rufescens) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant a la terrerola vulgar.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Terrerola rogenca

Territ acuminat

El territ acuminat (Calidris acuminata) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita en estiu la tundra del nord-est de Sibèria des del riu Yana fins al Kolimà i durant l'hivern els pantans, aiguamolls i estanys d'Australàsia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Territ acuminat

Territ becadell

El territ becadell (Limicola falcinellus), és un petit ocell de la família dels escolopàcids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Territ becadell

Territ becllarg

'' Calidris ferruginea '' El territ becllarg (Calidris ferruginea) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra del nord de Sibèria des del riu Ienissei cap a l'est fins Txukotka, Nova Sibèria, i nord d'Alaska.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Territ becllarg

Territ camallarg

El territ camallarg (Calidris himantopus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita en estiu la tundra del nord d'Alaska i del Canadà, passant l'hivern en aiguamolls, camps humits i estanys d'Amèrica Central, les Antilles i Sud-amèrica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Territ camallarg

Territ cuablanc

El territ cuablanc (Calidris fuscicollis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita la tundra del nord d'Alaska, extrem nord del Canadà continental i les illes Banks, Melville, Bathurst, Bylot, Southampton i Baffin.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Territ cuablanc

Territ de Baird

El territ de Baird (Calidris bairdii) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita en estiu les costes i la tundra alpina del nord-est de Sibèria, oest i nord d'Alaska, nord del Canadà continental i les illes Banks, Melville, Ellef Ringnes, Southampton, Baffin i nord-oest de Groenlàndia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Territ de Baird

Territ de Temminck

El territ de Temminck (Calidris temminckii) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundra i praderies des de les Illes Britàniques i nord d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia fins Txukotka.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Territ de Temminck

Territ de tres dits

Estol de territs de tres dits a una platja de l'Estat de Washington (Estats Units). Una parella de territs de tres dits alimentant-se. El territ de tres dits, territ tresdits, o, a les Illes Balears, corriol tresdits o tres-dits (Calidris alba) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes i de la família dels escolopàcids, característic per la manca de dit superior.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Territ de tres dits

Territ fosc

El territ fosc (Calidris maritima) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundres, erms i costes de l'oest i sud-est de Groenlàndia, Islàndia, Fèroe, Spitsbergen, Bear (EUA), Terra de Francesc Josep, Nova Zembla, Terra del Nord i Nova Sibèria, costes àrtiques d'Escandinàvia i la península de Taimyr, i illes canadenques de Melville, Bathurst, Devon, Bylot i Baffin.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Territ fosc

Territ gorja-roig

El territ gorja-roig (Calidris ruficollis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita zones pantanoses o de tundra del nord-est de Sibèria i nord i est d'Alaska, i en hivern platges i aiguamolls des del Sud-est asiàtic i Filipines fins a Austràlia i Tasmània.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Territ gorja-roig

Territ gros

''Calidris canutus '' El territ gros (Calidris canutus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que durant l'estiu habita la tundra de les illes àrtiques del Canadà, Groenlàndia, Spitsbergen, Nova Sibèria, Wrangel, Alaska i nord de Sibèria.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Territ gros

Territ menut comú

Territ menut El territ menut o terretitona (Calidris minuta) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més petit dels territs.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Territ menut comú

Territ menut del Canadà

El territ menut del Canadà o territ menut canadenc (Calidris minutilla) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra de les Aleutianes, Alaska i nord del Canadà fins al nord de Labrador i Terranova.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Territ menut del Canadà

Territ pectoral

El territ pectoral (Calidris melanotos) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita en estiu la tundra de la costa àrtica de Sibèria des de la Península de Taimyr cap a l'est fins a Kamtxatka i en Amèrica des de l'oest i nord d'Alaska cap a l'est pel nord del Canadà incloent les illes Banks, Victòria, Bathurst, Devon, Baffin i Southampton,i el nord-oest de Groenlàndia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Territ pectoral

Territ rogenc

El territ rogenc (Calidris subruficollis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que alguns autors consideren l'única espècie del gènere Tryngites (Cabanis, 1857).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Territ rogenc

Territ variant

Estol de territs variants fotografiats a Alemanya. Territ variant fotografiat a l'illa de La Gomera, Canàries, al mes de setembre. Territ variant alimentant-se. El territ variant o passa-rius a les Balears (Calidris alpina) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, l'espècie més comuna del gènere a Europa i un dels limícoles més abundants.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Territ variant

Tetolet becllarg

El tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que cria en praderies humides i tundra del nord-est de Sibèria i la costa oest i nord d'Alaska, i nord-oest del Canadà.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tetolet becllarg

Tetraonins

Gall fer (''Tetrao urogallus'') fotografiat a Turíngia (Alemanya). Els tetraonins són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tetraonins

Titònids

Il·lustració de ''Phodilus badius'' (John Gould & Henry C. Richter, circa 1867-1872). Els titònids són una família d'ocells de l'ordre dels estrigiformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Titònids

Titella (ocell)

El titella (Anthus pratensis) és un petit ocell passeriforme que cria a la major part de la meitat nord d'Europa i Àsia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Titella (ocell)

Tord ala-roig

El tord ala-roig (Turdus iliacus) o tord cellard com es coneix a les Balears, és un ocell de la família Turdidae, originari d'Europa i Àsia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tord ala-roig

Tord comú

El tord comú o tord, tord blanc, tord blancel i tord blanc gros a les Balears (Turdus philomelos) és un ocell túrdid que habita gran part d'Euràsia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tord comú

Tord de Naumann

El tord de Naumann (Turdus naumanni) és una espècie d'ocell de la família dels túrdids (Turdidae) que habita boscos i matolls del centre i sud-est de Sibèria, des del Ienissei cap a l'est el Mar d'Okhotsk, Llac Baikal i Sakhalín.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tord de Naumann

Tord gorja-roig

El tord gorja-roig (Turdus ruficollis) és una espècie d'ocell de la família dels túrdids (Turdidae) que s'ha considerat conespecífic amb Turdus atrogularis.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tord gorja-roig

Tord pitgrís

El tord pitgrís (Turdus obscurus) és una espècie d'ocell de la família dels túrdids (Turdidae) que habita els boscos de Sibèria oriental, des de l'Altai cap a l'est fins al nord de Sakhalín i Kamtxatka.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tord pitgrís

Torlit comú

El torlit, samarlic,xamerlí, estorlit, sebel·lí, sibel·lí, sibil·lí o xebel·lí i xibel·lí (xarlot d'ulls grocs al Gironès, i seberlí a Vinaròs) (Burhinus oedicnemus) és una espècie d'ocell de la família dels burrínids (Burhinidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Torlit comú

Trenca

''Lanius minor'' La trenca o capsot menut (Lanius minor) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes d'uns 20 cm de longitud, i de la família dels lànids (Laniidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Trenca

Trencanous eurasiàtic

El trencanous eurasiàtic (Nucifraga caryocatactes) és un membre de la família Corvidae àmpliament distribuït pels boscos freds i muntanyes del Vell Món.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Trencanous eurasiàtic

Trencapinyes

El trencapinyes comú, picapinyes, trencapinyons, bectort, bec creuat, o bec crusat (Loxia curvirostra) és, tant per la seua morfologia com per alguns dels seus aspectes i costums (reproducció, alimentació, distribució, etc.) un dels ocells més curiosos i sorprenents de l'avifauna dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Trencapinyes

Trencapinyes alablanc

''Loxia leucoptera'' El trencapinyes alablanc (Loxia leucoptera) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que habita boscos, principalment de coníferes, a la zona holàrtica, des d'Escandinàvia i nord-oest i centre de Rússia, cap a l'est, a través de Sibèria fins a Sakhà; a Amèrica a Alaska, la major part del Canadà i l'extrem nord dels Estats Units.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Trencapinyes alablanc

Trencapinyes becgròs

Ou El trencapinyes becgròs (Loxia pytyopsittacus) és una petita au passeriforme de la família dels fringíl·lids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Trencapinyes becgròs

Tresquiornítids

La família dels tresquiornítids (Threskiornithidae) inclou 34 espècies de grans aus de potes llargues, separades en dues subfamílies, els ibis i els becplaners.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tresquiornítids

Trobat (ocell)

El trobat o titeta d'estiu i titeta sorda a les Balears (Anthus campestris) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, en general, defuig la Catalunya humida i l'àrea pirinenca, tot i que es pot trobar també, esporàdicament, a l'alta muntanya, molt puntualment.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Trobat (ocell)

Troglodítids

Washington, Estats Units). ''Thryothorus ludovicianus'' fotografiat a Caldwell County (Carolina del Nord, Estats Units). Caragolet (''Troglodytes troglodytes'') Phoenix (Arizona, Estats Units). ''Cistothorus palustris'' fotografiat als Estats Units.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Troglodítids

Tudó

El tudó, colom tudó o todó (Columba palumbus) és un columbiforme molt estès per Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient mitjà.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Tudó

Upupa

Els upúpids (Upupidae) són una família d'ocells formada únicament per les espècies del gènere Upupa, que van d'una a tres depenent de l'autor.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Upupa

Valona (ocell)

La valona o xerlovita camagroga (Tringa glareola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que a l'estiu habita els estanys de la taigà des de les Illes Britàniques i Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i de Sibèria fins Txukotka i el sud-oest d'Alaska, arribant cap al sud fins a Alemanya, centre de Rússia i nord de Mongòlia.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Valona (ocell)

Verderol

El verderol comú, verdum europeu o senzillament verdum (Chloris chloris), és un ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels fringíl·lids com el pinsà comú.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Verderol

Verderola

Verderola Verderola Verderola Verderola (mascle) Verderola La verderola (Emberiza citrinella) o hortolà groc tal com es coneix a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels emberízids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Verderola

Voltor comú

Voltor comú volant. Cap del voltor comú. El voltor comú (Gyps fulvus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar a la península Ibèrica que supera en envergadura (fins a 260 cm) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Voltor comú

Xarrasclet

indi d'Haryana. El xarrasclet, roncadell o anedó i cerceta o cetla blanca (Anas querquedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i una mica més gran que el xarxet comú.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Xarrasclet

Xarxet alablau

El xarxet alablau (Anas discors) és un ànec de mida petita i no és un xarxet en sentit estricte..

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Xarxet alablau

Xarxet americà

El xarxet americà o xarxet de Carolina (Anas carolinensis) és un ànec molt comú que cria al nord de Nord-amèrica, excepte en les illes Aleutianes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Xarxet americà

Xarxet comú

So del Xarxet comú Estol de xarxets comuns a Bengala Occidental (Índia). El xarxet comú (o xarxet, sarcet al País Valencià i Tortosa), anedó o cerceta a les Balears, al costat de sel·la rossa o cetla rossa (Anas crecca) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i el més petit dels ànecs europeus.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Xarxet comú

Xatrac àrtic

El xatrac àrtic (Sterna paradisaea) és una au marina de la família dels estèrnids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Xatrac àrtic

Xatrac becllarg

Xatrac becllarg alimentant el seu pollet (Alemanya, 2007). Colònia de xatracs becllargs. El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), també anomenat llambritja de bec llarg a les Illes Balears, és un ocell de la família dels estèrnids.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Xatrac becllarg

Xatrac comú

Xatrac comú fotografiat a l'illa de Helgoland (Alemanya) Parella de xatracs comuns fotografiats a Alemanya El xatrac comú, xatrac d'albufera, llambritja o gavina d'albufera (Sterna hirundo) és una espècie d'ocel migradorl de l'ordre dels caradriformes, semblant al xatrac becllarg però una mica més petit, que pot arribar viure 23 anys.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Xatrac comú

Xatrac gros

El xatrac gros (Hydroprogne caspia) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i única espècie del gènere Hydroprogne, si bé sovint és ubicat a Sterna.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Xatrac gros

Xatrac menut comú

Exemplar de la subespècie ''Sterna albifrons antillarum''. El xatrac menut comú (Sternula albifrons) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més comú i el més petit dels xatracs.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Xatrac menut comú

Xibec cap-roig

El xibec, ànec becvermell, becvermell, xibec cap-roig o sivert (Netta rufina) és un ocell anseriforme i el més gros dels ànecs capbussadors.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Xibec cap-roig

Xivita comuna

La xivita comuna o xerlovita (Tringa ochropus) coneguda a les Balears amb el nom de becassineta, és un ocell no nidificant als Països Catalans, però comú a l'època de pas durant les migracions.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Xivita comuna

Xivitona comuna

Xivitona vulgar fotografiada a les Illes Britàniques. Xivitona vulgar fotografiada a Pontedeume (Galícia). La xivitona comuna, xivitona vulgar o siseta de pit blanc i gallet de riu, gallet riuer, cegall bord, cegall negre, cegall blanc o cegall sàtxero a les Balears (Actitis hypoleucos) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Xivitona comuna

Xivitona maculada

La xivitona maculada (Actitis macularia) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) i hàbits migradors, que habita llacs i corrents fluvials, i durant la migració també a la costa.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Xivitona maculada

Xixella

La xixella o xixell (Columba oenas) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Xixella

Xoriguer comú

Mides en centímetres de l'envergadura i el cos del xoriguer comú El xoriguer comú, xoriguer, xoriguer gros, xoric amb les variants xòric i xúric soliguer, soriguer, penja-sargantanes, o moixeta (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids (Falconidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Xoriguer comú

Xoriguer petit

El xoriguer petit (Falco naumanni) és un ocell rapinyaire que pertany al gènere dels falcons (Falco), dins de la família dels falcònids (Falconidae).

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і Xoriguer petit

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Veure Llista d'ocells de Finlàndia і 2000

Vegeu també

Llistes d'ocells d'Europa

• Llista d'ocells d'Andorra
• Llista d'ocells d'Espanya
• Llista d'ocells d'Islàndia
• Llista d'ocells d'Itàlia
• Llista d'ocells de Croàcia
• Llista d'ocells de Dinamarca
• Llista d'ocells de Finlàndia
• Llista d'ocells de França
• Llista d'ocells de Grècia
• Llista d'ocells de Luxemburg
• Llista d'ocells de Mònaco
• Llista d'ocells de Noruega
• Llista d'ocells de Polònia
• Llista d'ocells de Portugal
• Llista d'ocells de Rússia
• Llista d'ocells de Suècia
• Llista d'ocells de Suïssa
• Llista d'ocells de Xipre
• Llista d'ocells de l'Azerbaidjan
• Llista d'ocells dels Països Baixos

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat