SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 450 les relacions: Abellerol comú, Accipítrids, Agró blanc, Agró roig, Alàudids, Alcedínids, Aligot comú, Aligot rogenc, Aligot vesper europeu, Alosa becuda, Alosa eurasiàtica, Anàtids, Anseriformes, Apòdids, Apodiformes, Aragó, Ardèids, Arpella cendrosa, Arpella comuna, Arpella pàl·lida comuna, Astor comú, Aufrany comú, Èider, Òliba comuna, Àguila calçada comuna, Àguila cridanera, Àguila daurada, Àguila imperial ibèrica, Àguila imperial oriental, Àguila marcenca, Àguila peixatera, Àlcids, Àliga cuabarrada, Ànec blanc, Ànec canyella, Ànec collverd, Ànec cuallarg, Ànec cullerot comú, Ànec glacial, Ànec griset, Ànec mandarí, Ànec negre comú, Ànec xiulador eurasiàtic, Baldriga baleàrica, Baldriga cendrosa mediterrània, Baldriga pufí, Ballester comú, Balquer, Batallaire, Bec d'alena comú, ... Ampliar l'índex (400 més) » « Shrink índex

Abellerol comú

Labellerol comú o abellerola (Merops apiaster) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i de la família dels meròpids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Abellerol comú

Accipítrids

Els accipítrids agrupen els rapinyaires diürns coneguts vulgarment amb el nom d'àguiles o àligues, esparvers, voltors, milans, etc.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Accipítrids

Agró blanc

Lagró blanc, agró blanc gros, aïró blanc major (a l'Alguer) o garsa blanca (Ardea alba) és un ocell de la família dels ardèids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Agró blanc

Agró roig

L'agró roig, agró ros, agrós d'estiu o adragóDCVB (Ardea purpurea) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Agró roig

Alàudids

Alosa comuna ''Galerida deva'' fotografiada a Bangalore (Índia) Alosa oriental fotografiada a Calcuta (Bengala Occidental, Índia) Alosa de Stark ''Mirafra javanica'' Mascle d'''Eremopterix grisea'' fotografiat a Calcuta Alosa banyuda fotografiada a Suècia Els alàudids (Alaudidae) són una família d'ocells que pertany a l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Alàudids

Alcedínids

Els alcedínids (Alcedinidae) són una família d'ocells de l'ordre dels coraciformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Alcedínids

Aligot comú

Laligot comú (Buteo buteo) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la major part d'Europa i amplia la seva àrea de reproducció per gran part del Paleàrtic fins al nord-oest de la Xina (Tian Shan), l'extrem occidental de Sibèria i el nord-oest de Mongòlia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Aligot comú

Aligot rogenc

L'aligot rogenc (Buteo rufinus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Habita a Europa de l'Est, Àfrica del Nord, el Pròxim Orient i Àsia Central.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Aligot rogenc

Aligot vesper europeu

L'aligot vesper europeu, aligot vesper, pilot (Pernis apivorus) o falcó vesper i falcó de Muntanya a les Illes Balears, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Aligot vesper europeu

Alosa becuda

L'alosa becuda (Chersophilus duponti) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels alàudids que gairebé no vola.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Alosa becuda

Alosa eurasiàtica

L'alosa (vulgar o comuna), torrudana, terrerol, terrerola, terrola, torredana (Alauda arvensis) és una espècie de petit ocell passeriforme.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Alosa eurasiàtica

Anàtids

Els anàtids (Anatidae) (del llatí anas "ànec" i el grec ἰδ- id- "aspecte") constitueixen la família més important de l'ordre dels anseriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Anàtids

Anseriformes

Els anseriformes (Anseriformes) són un ordre d'aus que agrupa tres famílies, 51 gèneres i 168 espècies, segons el Congrés Ornitològic Internacional.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Anseriformes

Apòdids

Els apòdids, comunament anomenats falcillots, avions, falcies, falcilles, falciots o magalls, són una família d'ocells de l'ordre dels apodiformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Apòdids

Apodiformes

Els apodiformes (Apodiformes) són un ordre d'ocells de distribució cosmopolita que actualment comprèn espècies de dimensions petites o molt petites repartides en tres famílies, aparentment molt diferents: la dels apòdids (que agrupa els falcillots), la dels hemipròcnids (que comprèn els falcillots crestats, la salangana i altres espècies) i la dels troquílids (que comprèn els colibrís).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Apodiformes

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Aragó

Ardèids

Els ardèids o ardeids (Ardeidae) són una família d'ocells pelicaniformes; la família té reconegudes, actualment, 4 subfamílies, 19 gèneres i 68 espècies que es distribueixen en tots els continents exceptuant l'Antàrtida.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ardèids

Arpella cendrosa

L'arpella cendrosa, esparver cendrós o arpellot cendrós (Circus pygargus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a Euràsia i Àfrica durant l'època de nidificació i passa l'hivern a l'Àfrica i l'Índia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Arpella cendrosa

Arpella comuna

L'arpella, arpella comuna o vulgar, arpellot de marjal o milana voltonera (Circus aeruginosus) és un ocell de rapinya de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la zona temperada i subtropical d'Europa, Àsia Central i Àfrica.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Arpella comuna

Arpella pàl·lida comuna

Exemplar adult femella. Washington, Estats Units). Exemplar amb un any d'edat fotografiat a l'Ankeny National Wildlife Refuge (Oregon, Estats Units). L'arpella pàl·lida comuna, arpella pàl·lida, esparver d'estany o arpellot pàl·lid al País Valencià (Circus cyaneus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Arpella pàl·lida comuna

Astor comú

L' astor comú, astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba als boscos d'Euràsia i l'Amèrica del Nord.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Astor comú

Aufrany comú

L'aufrany comú, aufrany o mongeta (Neophron percnopterus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids i única espècie viva del gènere Neophron.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Aufrany comú

Èider

L'èider (Somateria mollissima) és un ocell de mida mitjana de la família dels ànecs, fa de 50–71 cm de llargada. Està distribuït per les costes del nord d'Europa, Amèrica del nord i est de Sibèria. Cria a l'Àrtic i algunes regions temperades del nord, però migra a zones temperades de més al sud on forma grans esbarts en la costa.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Èider

Òliba comuna

XIX a ''Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas'' Crani Fotografia de cos sencer L'òliba comuna o òliba (Tyto alba) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes i de la família dels titònids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Òliba comuna

Àguila calçada comuna

Àguila calçada Exemplar fotografiat a Himachal Pradesh, Índia L'àguila calçada comuna o, a les Balears, espolsamates o esparver,(Hieraaetus pennatus) és un rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Àguila calçada comuna

Àguila cridanera

L'àguila cridanera (Clanga clanga) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Cria en una àrea que va des d'Europa Oriental, cap a l'est, fins al Pacífic. Ocasionalment es poden albirar als països catalans en hivern.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Àguila cridanera

Àguila daurada

Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà) L'àguila daurada Rev.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Àguila daurada

Àguila imperial ibèrica

L'àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). És endèmica de la península Ibèrica i actualment extinta als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Àguila imperial ibèrica

Àguila imperial oriental

L'àguila imperial oriental (Aquila heliaca) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es reprodueix des del sud-est d'Europa fins a l'Àsia Central.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Àguila imperial oriental

Àguila marcenca

Àliga marcenca en vol. L'àguila marcenca (Circaetus gallicus), anomenada àguila serpera o marcenc al País Valencià, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae) amb un cap arrodonit que recorda el duc.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Àguila marcenca

Àguila peixatera

L'àguila pescadora, àguila d'estany o àguila peixatera (Pandion haliaetus) és un rapinyaire que és l'única espècie del gènere Pandion i de la família dels pandiònids (Pandionidae), segons moltes classificacions. La trobem distribuïda per tots els continents, excepte a l'Antàrtida; no obstant, a l'Amèrica del Sud l'hi trobem com a migradora no nidificant.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Àguila peixatera

Àlcids

Fraret atlàntic (''Fratercula arctica'') fotografiat a Islàndia. Gavot (''Alca torda'') fotografiat a Noruega. Els àlcids formen una família de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Àlcids

Àliga cuabarrada

L'àguila cuabarrada o àguila perdiguera (Aquila fasciata) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Tot i que a nivell global, el seu estat de conservació es considera de risc mínim, a Catalunya es troba en perill crític i a Europa en perill.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Àliga cuabarrada

Ànec blanc

L'ànec blanc o ànnera blanca (Tadorna tadorna) és un ànec de superfície de l'ordre dels anseriformes i considerat, a nivell evolutiu, a mig camí entre les oques i els ànecs pròpiament dits.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ànec blanc

Ànec canyella

L'ànec canyella (Tadorna ferruginea) és un membre de la família Anatidae.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ànec canyella

Ànec collverd

L'ànec collverd o ànec de bosc i collblau o capblau (pel mascle) i àneda rossa (per la femella) a les Balears (Anas platyrhynchos) és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i els estuaris.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ànec collverd

Ànec cuallarg

Distribució de l'ànec cuallarg a Europa: verd clar (àrea de cria), blau (àrea d'hivernació) i verd fosc (tot l'any). miniatura El nom d'ànec cuallarg (anomenat grisa collerada, coer a les Balears i cua de jonc al País Valencià) (Anas acuta), ho diu tot: el mascle té una llarga cua punxeguda i la femella la té una mica més curta.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ànec cuallarg

Ànec cullerot comú

Bengala occidental, Índia) Ànec cullerot en vol fotografiat a Alemanya L'ànec paleter, ànec cullerot, cullerot, cullerer, cullerassa, cuer o coer i bec d'espàtula (Anas clypeata) és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l'extrem en forma de cullera.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ànec cullerot comú

Ànec glacial

Lànec glacial o moretó(Clangula hyemalis) és un ànec marí de talla mitjana i el darrer membre vivent del gènere Clangula.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ànec glacial

Ànec griset

mascle Exemplar adult amb la seua niuada Exemplar femella L'ànec fornigó o ànec griset (ànnera grisa) (Mareca strepera), conegut de vegades com a ascle al País Valencià, és un ànec de superfície que als estanys catalans només hiverna.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ànec griset

Ànec mandarí

L'ànec mandarí (ànnera mandarina a les Balears) (Aix galericulata) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae originària de la Xina, el Japó i Sibèria.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ànec mandarí

Ànec negre comú

L'ànec negre comú (Melanitta nigra), anomentat ànnera negra a les Balears i morell de mar negre al País Valencià, és un ànec capbussador marí de la família dels Anatidae.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ànec negre comú

Ànec xiulador eurasiàtic

L'ànec xiulador eurasiàtic, Rev.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ànec xiulador eurasiàtic

Baldriga baleàrica

La baldriga balear, baldriga pufí baleàrica o virot petit (Puffinus mauretanicus) és una espècie d'ocell de la família Procellariidae, endèmica de les Balears.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Baldriga baleàrica

Baldriga cendrosa mediterrània

Madeira. Exemplar fotografiat a les Illes Selvagens. Un exemplar en ple vol Anellatge d'exemplars capturats a les Illes Canàries. Madeira. La baldriga cendrosa mediterrània, baldritja gran o virot gros (Calonectris diomedea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Baldriga cendrosa mediterrània

Baldriga pufí

La baldriga pufí, baldriga petita o baldritja i virot a les Balears (Puffinus puffinus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels procel·lariformes i una mica més petita que totes les altres baldrigues.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Baldriga pufí

Ballester comú

Ballester Enregistrament sonor del ballester. Estol de falzies reials El ballester comú, ballester gros, ballester de ventre blanc, avió, falzia reial a les Balears o falcia de panxa blanca al País Valencià (Tachymarptis melba, anteriorment Apus melba), és un ocell de l'ordre dels apodiformes i més gros que el falciot negre.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ballester comú

Balquer

Niu de balquer fotografiat a Alemanya. Il·lustració de l'any 1897 amb diversos ocells del canyissar (el balquer és el moixó més gros a l'esquerra). El balquer, rossinyol d'aigua, buscarla grossa a les Balears o busquerot i xitxarrot al País Valencià (Acrocephalus arundinaceus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes semblant a les boscarles i un dels ocells més grossos del canyissar.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Balquer

Batallaire

Exemplar blanc Il·lustració de diversos exemplars de batallaires Hamburg (Alemanya). Batallaire El batallaire o redonell (Calidris pugnax) no és l'espècie més freqüent de la família dels escolopàcids però és la més espectacular si hom té en compte el seu complex ritual nupcial i la vistositat del plomatge dels mascles durant aquesta època.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Batallaire

Bec d'alena comú

Bec d'alena en vol El bec d'alena comú (Recurvirostra avosetta), anomenat primavera o llesna al País Valencià, és una gràcil au blanca i negra de l'ordre dels caradriformes, molt present tot l'any a les zones humides del Llevant de la Peninsula Ibèrica.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Bec d'alena comú

Bec de serra gros

Femella El bec de serra gros o ànnera peixatera grossa (a les Balears) (Mergus merganser) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Bec de serra gros

Bec de serra mitjà

Un ànec als Estats Units. Exemplar fotografiat a Suïssa. El bec de serra mitjà o ànnera/àneda peixatera (Mergus serrator) és un ànec marí de règim alimentari piscívor.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Bec de serra mitjà

Bec de serra petit

El bec de serra petit o capblanc (Mergellus albellus) és un ànec petit.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Bec de serra petit

Becada eurasiàtica

Pintura a l'oli d'una becada (circa 1854). La becada, bequerada, polla bruna o cega (a les Balears) (Scolopax rusticola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids, molt apreciat pels caçadors per la bonesa de la seua carn.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Becada eurasiàtica

Becadell comú

El becadell comú (i cegall (ros) i cega a les Balears) (Gallinago gallinago) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que, als Països Catalans, és abundant en migració i durant l'hivern.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Becadell comú

Becadell sord

El becadell sord o cec, cegall menut, cegard o cegall bord i becassineta a les Balears i bequet al País Valencià (Lymnocryptes minimus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el nom del qual fa referència a l'actitud que adopta davant els caçadors i, en general, davant el perill, puix que no aixeca el vol fins que l'intrús no és pràcticament al damunt, i quan, finalment, fuig, ho fa sense emetre cap so.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Becadell sord

Becplaner comú

miniatura El becplaner o espàtula comú (Platalea leucorodia) és una espècie d'ocell de la família Threskiornithidae, àmpliament distribuïda per Euràsia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Becplaner comú

Becut eurasiàtic

Niu de becut fotografiat a Finlàndia. El becut eurasiàtic (Numenius arquata), també anomenat senzillament becut i xarlot, és un ocell limícola inconfusible perquè presenta un bec llarguíssim i corbat.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Becut eurasiàtic

Bernat pescaire

El bernat pescaire, agró gris, agró d'hivern, bernat de s'alga a les Balears, bernat pescador a les Terres de l'Ebre, aïró a l'Alguer i garsa reial o agró blau al País Valencià i auró blau, auró gris i agró reial a les Balears,DCVB http://www.gasconha.com/spip.php?page.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Bernat pescaire

Bitó comú

El bitó comú (bitó, vendebou o veu de bou a les Balears i bitol al País Valencià) o butor o abutor, capó d'aigua, esplugabous, esporgabous, bou, toro (de garriga), queca i vitol (antigament agró pintat a les Balears) (Botaurus stellaris) és un ardèid molt solitari, sedentari i escàs als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Bitó comú

Bitxac comú

El bitxac comú, vitrac, cagamànecs, cagaestaques, tuït (Saxicola rubicola; syn: Saxicola torquatus rubicola) és una espècie d'ocell pertanyent a la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria al sud d'Europa, nord d'Àfrica i Orient Mitjà i hi és sedentari.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Bitxac comú

Bitxac rogenc

El bitxac rogenc o vitrac a les Balears (Saxicola rubetra) és un ocell menut passeriforme que abans es classificava dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara és considerat dins la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Bitxac rogenc

Blauet comú

El blauet comú (o simplement blauet o blavet al País Valencià), blavenca,DIEC arner, dormissó, martinet, terrola a les Balears (reiet en solsoní) (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d'entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l'aigua i és força sensible a l'estat dels corrents fluvials i masses d'aigua.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Blauet comú

Bombicíl·lids

''Bombycilla japonica'' Els bombicíl·lids (Bombycillidae) són una família de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Bombicíl·lids

Boscaler comú

El boscaler comú Rev.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Boscaler comú

Boscaler pintat gros

El boscaler pintat gros (Locustella naevia) és un moixó de la família dels locustèl·lids (Locustellidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Boscaler pintat gros

Boscarla d'aigua

La boscarla d'aigua o xitxarra dels joncs (Acrocephalus paludicola) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones de vegetació d'aiguamolls a la zona paleàrtica.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Boscarla d'aigua

Boscarla de canyar

La boscarla de canyar o buscarla de canyar a les Balears o xitxarra de canyar al País Valencià (Acrocephalus scirpaceus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant al boscaler comú.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Boscarla de canyar

Boscarla dels joncs

La boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones de canyars, vegetació d'aiguamoll i arbusts prop de l'aigua, a la zona paleàrtica.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Boscarla dels joncs

Boscarla menjamosquits

La boscarla menjamosquits o el menjamosquits (Acrocephalus palustris) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) i del gènere Acrocephalus que habita zones humides des d'Anglaterra i Suècia fins a les vores de la Mar Càspia; també es troba com a hivernant a la costa sud-est d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Boscarla menjamosquits

Boscarla mostatxuda

La boscarla mostatxuda, o buscarla mostatxuda a les Illes o xitxarra mostaxuda al País Valencià (Acrocephalus melanopogon), és un dels membres de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae), dins l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Boscarla mostatxuda

Bosqueta icterina

La bosqueta grossa o bosqueta icterina (Hippolais icterina), és un ocell passeriforme de la família Acrocephalidae del Vell Món.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Bosqueta icterina

Bosqueta vulgar

'' Hippolais polyglotta'' La bosqueta vulgar, busqueta a les Balears o xenna o xerna al País Valencià (Hippolais polyglotta) és un ocell passeriforme del Vell Món.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Bosqueta vulgar

Botxí ibèric

El botxí ibèric, botxí meridional, garsa groguera gaig botxí, margassó, tuït o capsigrany reial a les Balears (Lanius meridionalis) és un ocell passeriforme de la família Laniidae.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Botxí ibèric

Botxí septentrional

'' Lanius excubitor '' El botxí septentrional (Lanius excubitor) és un ocell passeriforme de la família Laniidae.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Botxí septentrional

Bruel

El bruel eurasiàtic, bruel, passaforadí, reiet o reietó cellablanc a les Balears i safranet, reiet, reiet coronat o reiet safraner al País Valencià (Regulus ignicapilla) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids(Regulidae). És centreeuropeu i mediterrani, i abunda als Pirineus.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Bruel

Burrínids

Els burrínids (Burhinidae) són una família d'ocells camallargs de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Burrínids

Busqueta bruna

La busqueta bruna (Iduna opaca) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones àrides amb arbres o arbusts, normalment a prop de l'aigua, i que cria a la península Ibèrica (principalment a la meitat oriental), nord del Sàhara Occidental, Marroc, nord d'Algèria i Tunis.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Busqueta bruna

Busqueta pàl·lida

''Iduna pallida elaeica'' La busqueta pàl·lida (Iduna pallida) és una espècie d'ocell de la família dels acrocefàlids (Acrocephalidae) que habita zones àrides a prop de l'aigua d'Europa sud-oriental, Àfrica Septentrional, des del Marroc fins a Egipte, oasis del Sàhara, Turquia, Orient Pròxim, Península Aràbiga, l'Iraq, oest i nord de l'Iran, sud del Kazakhstan i Turkmenistan.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Busqueta pàl·lida

Cabussó collnegre

El cabussó collnegre (cabussonera o soterí gros a les Balears i soterí al País Valencià) (Podiceps nigricollis), és un ocell aquàtic que es troba a tots els continents amb l'excepció d'Austràlia i l'Antàrtida.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cabussó collnegre

Cabussó emplomallat

Pollet de cabussó emplomallat fotografiat a Eslovènia. Cabussó emplomallat alimentant-se. El cabussó emplomallat o cabrellot (al País Valencià) o soterí gros o cabussell (a les Balears) (Podiceps cristatus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cabussó emplomallat

Cabussó gris

El cabussó gris, (Podiceps grisegena), és un ocell aquàtic migrador que es troba en climes temperat de l'hemisferi nord.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cabussó gris

Cabussó orellut

El cabussó orellut o soterí a les Balears (Podiceps auritus) és una espècie d'ocell de la família Podicipediformes comuna a Europa.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cabussó orellut

Cabusset comú

El cabusset (Tachybaptus ruficollis), anomenat cabussonet o soterí petit a les illes i setmesó al País Valencià, malgrat els seus hàbits aquàtics i la convergència adaptativa que això comporta en els ocells d'aquest medi, cal distingir-lo dels ànecs, amb els quals no l'uneix cap vincle sistemàtic.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cabusset comú

Cadernera europea

La cadernera europea o senzillament cadernera o carderola (Carduelis carduelis) és un ocell de la família dels fringíl·lids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cadernera europea

Calàbria agulla

La calàbria agulla o agullat àrtic (Gavia arctica) té el bec una mica semblant al de la calàbria grossa però, en canvi, no té el cap fosc i mostra una taca fosca al coll.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Calàbria agulla

Calàbria petita

La calàbria petita, agullat petit o cabussó petit (Gavia stellata) és un ocell del gènere Gavia que es distingeix pel seu bec no del tot recte.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Calàbria petita

Calàbries

Els gaviformes (Gaviiformes) o calàbries són un ordre d'ocells que comprèn espècies que nien als llacs de l'Europa del Nord i que als Països Catalans només les podem veure com a hivernants, en poca quantitat.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Calàbries

Calàndria comuna

La calàndria (Melanocorypha calandra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i el més gran dels alàudids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Calàndria comuna

Camallarga comú

indi d'Haryana Exemplar immadur fotografiat a Haryana Bengala occidental, Índia. Noteu les ales punxegudes, negres per sobre i per sota. Xina El camallarga, camallonga, cames llargues, avisador, xerraire, cames de jonc, (cegall de) mosson Guillem o cagatero (cadell al gironès) (Himantopus himantopus), és un ocell que sembla una cigonya en miniatura.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Camallarga comú

Capó reial

El capó reial o ibis negre a les Balears (Plegadis falcinellus), conegut al País Valencià amb els noms de picaport, siglot, corpetassa o torrellat, (també denominat rovellat pels caçadors de la marjal d'Almenara) és una especie d'ibis, una subfamília d'aus limícoles inclosa dins la família dels tresquiornítids (Threskiornithidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Capó reial

Caprimúlgids

Els caprimúlgids són una família d'ocells nocturns de l'ordre dels caprimulgiformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Caprimúlgids

Caprimulgiformes

Els caprimulgiformes (Caprimulgiformes) són un ordre d'ocells de costums nocturns, plomatge suau, com els dels estrígids, i de vol silent.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Caprimulgiformes

Capsigrany comú

El capsigrany, capser, capsot, botxí garser, gaig botxí o botxí garser vermell (Lanius senator) és un moixó insectívor i el més comú dels lànids presents als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Capsigrany comú

Capsot d'esquena roja

El capsot d'esquena roja, capsigrany roig, escorxador comú o roquer (Lanius collurio) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que és un bon exemple d'espècie de caràcter medioeuropea, és a dir, amplament repartida per l'Europa central i atlàntica, que a Ibèria solament ocupa la cornisa càntabro-pirenaica, constituint aquesta sanefa el límit meridional de la seua distribució, que per altra banda és típicament paleàrtica.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Capsot d'esquena roja

Caradriformes

Becadell comú (''Gallinago gallinago''). Gavineta (''Rissa tridactyla''). Els caradriformes (Charadriiformes) són un ordre d'ocells que inclou nombroses espècies de característiques molt diferents, i que potser tan sols es poden agrupar -ultra la seua proximitat filogenètica- per la necessitat comuna de medis aquàtics.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Caradriformes

Caràdrids

La família dels caràdrids (Charadriidae) és una de les més importants de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Caràdrids

Cargolet eurasiàtic

El cargolet eurasiàtic o senzillament cargolet o passa-foradí i salvatget a les Balears (Troglodytes troglodytes), és un ocell molt petit, de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cargolet eurasiàtic

Cèrtids

Els cèrtids (Certhiidae) són una família de petits ocells de l'ordre dels passeriformes, anomenats de forma comuna raspinells, i que habiten a les regions boscoses de l'Hemisferi Nord i l'Àfrica subsahariana.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cèrtids

Cínclids

Els cínclids són una família d'ocells passeriformes que comprèn cinc espècies, l'única europea de les quals és la merla d'aigua (Cinclus cinclus).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cínclids

Còlit gris

El còlit gris (Oenanthe oenanthe) (coablanca, culblanc, coll seriós i fadrí a les Balears, i bitxac rogenc al País Valencià) és un petit ocell passeriforme que anteriorment estava classificat dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara es considera que pertany a la família Muscicapidae.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Còlit gris

Còlit negre

El còlit negre, també conegut com a merla cuablanca (Oenanthe leucura) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita pedregars àrids, penya-segats i zones costaneres de la península Ibèrica, costa mediterrània francesa i del nord-oest d'Itàlia, Sardenya i nord-oest d'Àfrica, des de Mauritània, Sàhara Occidental i Marroc, cap a l'est, pel nord d'Algèria i Tunis fins al nord de Líbia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Còlit negre

Còlit ros

El còlit/còlbit ros, la còlbia rossa (coablanca rossa i culblanc a les Balears) (Oenanthe hispanica) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Còlit ros

Còrvids

Garsa (''Pica pica'') ''Corvus capensis'' Els còrvids (o corbs i gralles) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes molt espavilats, molt adaptables i que no defugen la presència humana.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Còrvids

Cercavores alpí

El cercavores alpío senzillament cercavores (Prunella collaris), dit també muntanyà, muntanyès, xalambrí de muntanya (Balears) o bardisser (País Valencià) és un ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cercavores alpí

Cicònids

Els cicònids (Ciconiidae) són una família d'aus de l'ordre dels ciconiformes (Ciconiiformes), conegudes habitualment i de manera genèrica com cigonyes, malgrat que, de manera més restrictiva aquest nom s'aplica a les espècies del gènere Ciconia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cicònids

Ciconiformes

Els ciconiformes (Ciconiiformes) són un ordre de grans ocells, que ha patit nombrosos canvis en funció dels avanços en investigació.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ciconiformes

Cigne cantaire

El cigne cantaire o cinyo (Cygnus cygnus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cigne cantaire

Cigne mut

El cigne mut (Cygnus olor) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada i uns 220 cm d'envergadura alar.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cigne mut

Cigne petit

El cigne petit (Cygnus columbianus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 115-127 cm de llargada.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cigne petit

Cigonya blanca

La cigonya blanca o simplement cigonya (Ciconia ciconia) és una espècie d'ocell ciconiforme de grans dimensions, pertanyent a la família Ciconiidae.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cigonya blanca

Cigonya negra

Colònia (Alemanya) Cigonya negra fotografiada al zoològic de Ljubljana (Eslovènia) Rutes migratòries de la cigonya negra: lloc de partença de les dues rutes (línia vermella), ruta occidental (fletxes taronges), ruta oriental (fletxes grogues) La cigonya negra (Ciconia nigra) és una espècie d'ocell de l'ordre dels ciconiformes i quelcom més petita que la cigonya blanca.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cigonya negra

Cisticòlids

Els cisticòlids (Cisticolidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes que habiten principalment les zones meridionals i més càlides del Vell Món.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cisticòlids

Cogullada comuna

La cogullada vulgar (Galerida cristata) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes comú als Països Catalans continentals però en regressió.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cogullada comuna

Cogullada fosca

La cogullada fosca (o de muntanya al Penedès) i a les Balears terrola caputxina, terrola capelluda, terrola caraputxada a les Balears (Galerida theklae) és un moixó de l'ordre dels passeriformes, molt semblant a la cogullada vulgar.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cogullada fosca

Colúmbids

Els colúmbids (Columbidae) són una família d'ocells de l'ordre dels columbiformes, a la qual pertanyen els coloms i les tórtores.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Colúmbids

Colltort

* Colltort comú, espècie d'ocell de la família dels pícids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Colltort

Colltort comú

El colltort o formiguer (Jynx torquilla) és un representant força primitiu dels pícids i que, de fet, és bastant diferent dels altres picots.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Colltort comú

Colom (ocell)

El colom, colom de roca, colom roquer i colom salvatge, colom de cova, colom surita a les Balears (Columba livia), també conegut com a colom asiàtic roquer, colom asiàtic domèstic o colom domèstic, és una espècie d'au columbiforme de la família dels colúmbids nativa de sud d'Euràsia i de nord d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Colom (ocell)

Columbiformes

Els columbiformes (Columbiformes) són un ordre d'ocells que agrupa els coloms, com ara la tórtora, el colom roquer, el tudó o la xixella, entre d'altres.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Columbiformes

Coraciformes

Gaig blau de clatell verd, de la família dels coràcids. Els coraciformes (Coraciiformes) són un ordre d'ocells, principalment tropicals, encara que també hi ha espècies presents a regions més temperades.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Coraciformes

Coràcids

Coracias spatulatus Els coràcids són una família d'ocells tropicals o subtropicals de l'ordre dels coraciformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Coràcids

Corb

El corb comú (Corvus corax) és l'ocell més gros dels còrvidsSAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Corb

Corb marí emplomallat

El corb marí emplomallat, corb marí o cagaire a les Balears o corba marina emplomallada al País Valencià (Gulosus aristotelis) és un ocell de l'ordre dels pelecaniformes, molt semblant al corb marí gros però de mida més petita.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Corb marí emplomallat

Corb marí gros

El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és una au de la família dels corbs marins que s'observa amb relativa freqüència a les zones humides i a la costa dels Països Catalans, sovint mentre s'eixuga les ales en una postura característica.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Corb marí gros

Corbs marins

Els corbs marins són un grup d'ocells que formen la família dels falacrocoràcids (Phalacrocoracidae), dins l'ordre dels suliformes (Suliformes).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Corbs marins

Cornella

Cornella negra (''Corvus corone''), al fons, i cornella emmantellada (''Corvus cornix''), en primer terme. Durant molt de temps van ser considerades subespècies diferents de la mateixa espècie ''Corvus corone''. La cornella o cornella negra o cucala (Corvus corone) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids força freqüent a la Catalunya interior (especialment al Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya), molt escassa a la costa catalana i molt menys freqüent al sud.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cornella

Corriol anellat gros

Il·lustració de corriols grossos (circa 1905). Cant del corriol gros El corriol gros o picaplatges gros i passarius a les Balears (Charadrius hiaticula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes més gros que el corriol petit, molt actiu i de vol ràpid.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Corriol anellat gros

Corriol anellat petit

El corriol anellat petit, corriolet, corriol petit, picaplatges petit o tiroril·lo menut i passarius a les Balears (Charadrius dubius) és un ocell migrant i estival als Països Catalans, on és típic de les riberes nues i platges de còdols i bancs de sorra propers als rius.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Corriol anellat petit

Corriol camanegre

Il·lustració d'un corriol camanegre (''circa'' 1902) El corriol camanegre, o picaplatges camanegre a les Pitiüses, o tiruril·lo camanegre a Mallorca o encara passarius, i cegall bord a les Balears (Charadrius alexandrinus) és un ocell estival que es pot considerar abundant als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Corriol camanegre

Corriol de Leschenault

'' Charadrius leschenaultii '' El corriol de Leschenault (Charadrius leschenaultii) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que habita vores de rius i llacs, zones de pedra pelada i estepes àrides de l'Àsia Central, a Turquia, Pròxim Orient, i des de la vora oriental de la mar Càspia fins al nord de la Xina i Mongòlia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Corriol de Leschenault

Corriol pit-roig

Mascle amb pollets El corriol pit-roig, corriol camanegre (al País Valencià) o fuell de collar (a les Balears)(Eudromias morinellus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el més gros dels corriols que es poden observar als Països Catalans però, també, el menys freqüent.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Corriol pit-roig

Cotoliu

El cotoliu, anomenat també cogullada petita o llausetina, (Lullula arborea) és un moixó de camp, molt similar a l'alosa vulgar, però amb la cua més curta i de dimensions més reduïdes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cotoliu

Cotorra de Kramer

La cotorra de Kramer (Psittacula krameri) és un ocell originari de zones tropicals d'Àfrica i Àsia que va aparèixer a Catalunya a la dècada dels 1970.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cotorra de Kramer

Cotorreta pitgrisa

La cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus), coneguda també amb el nom de cotorra argentina i a les Balears amb el de cotorra de cap gris, és un ocell que pertany a l'ordre dels psitaciformes, com els lloros, les cacatues o els periquitos.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cotorreta pitgrisa

Cotxa blava

La cotxa blava (Luscinia svecica; syn: Cyanecula svecica), coneguda com a pitblau al País Valencià i blaveta/blaueta a les Balears, és un moixó de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cotxa blava

Cotxa cua-roja

La cotxa cua-roja (a les Balears, simplement coa-roja i coeta roja), cua-roig,DCVB carboner o capellà (Phoenicurus phoenicurus) és un petit passeriforme abans classificat dins la família dels túrdids (Turdidae), però ara considerat de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cotxa cua-roja

Cotxa fumada

La cotxa fumada, cua-roja fumada, calderer o a les Balears coeta de barraques o coa-roja de barraca (Phoenicurus ochruros) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria a l'Europa Central i meridional.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cotxa fumada

Cruixidell

El cruixidell, cruixidor, sól·lera (a Mallorca) o súl·lera (a Menorca) (Emberiza calandra) és un emberízid comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre una talaia ben visible i des de la qual emet un xerric estrident.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cruixidell

Cuaenlairat rogenc

Exemplar de cuaenlairat fotografiat a Al-Riyad (Aràbia Saudita) l'any 1993. El cuaenlairat rogenc o, més popularment conegut com a cuenlairat, a Catalunya, rossarda, al País Valencià, o coadreta, a les Balears (Cercotrichas galactotes) és un moixó de camp, vagament similar al tord, però classificat a la família dels muscicàpids, dins de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cuaenlairat rogenc

Cucúlids

Els cucúlids són una família d'ocells, la principal de l'ordre dels cuculiformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cucúlids

Cuculiformes

Els cuculiformes (Cuculiformes) són un ordre d'ocells que practiquen un parasitisme reproductor, fet que no s'observa pas en cap altre ordre d'ocells europeus.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cuculiformes

Cucut comú

El cucut (Cuculus canorus), o cuquello a algunes zones del País Valencià, és un ocell de l'ordre dels cuculiformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cucut comú

Cucut reial europeu

El cucut reial o cucut garser (Clamator glandarius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels cuculiformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cucut reial europeu

Cuereta blanca

Cuereta blanca in ''Nederlandsche Vogelen'', Vol. 2 (1789) La cuereta blanca, cueret, cueta blanca, titina/titeta blanca, gafarda, perpissa, pastorella o enganyapastors (Motacilla alba) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, molt abundós arreu del territori dels Països Catalans i durant tot l'any.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cuereta blanca

Cuereta groga

Motacilla flava La cuereta groga o titeta groga, titeta de maig i o xàtxero groc o titina groga a les Balears (Motacilla flava) és la més petita de les cueretes dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cuereta groga

Cuereta torrentera

La cuereta torrentera o titina i titeta groga a les Balears (Motacilla cinerea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Cuereta torrentera

Curroc

Exemplar fotografiat a Mumbai (Índia) Llambritja de bec negre fotografiada a Karratha (Austràlia) El curroc, tisoreta o llambritja de bec negre (Sterna nilotica) és un ocell palmípede de l'ordre dels caradriformes, molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Curroc

Daurada grossa

La daurada grossa, fusell o fuell, samerlí (var. samarlic, xamerlí, xamerlit) (Pluvialis apricaria) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Daurada grossa

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Duc

Duc eurasiàtic

Parella de ducs en un parc de Baden-Württemberg El duc eurasiàtic, duc, dugo, dúgol, gaús o brúfol (Bubo bubo) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Duc eurasiàtic

Durbec

''Coccothraustes coccothraustes'' El durbec comú o durbec (Coccothraustes coccothraustes), bec de ferro, becgròs a les Balears, menjapinyols, trencapinyons/trencapinyols al País Valencià (i antigament tortbec a les Balears), és un ocell passeriforme fringíl·lid.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Durbec

Egitàlids

Els egitàlids (Aegithalidae), són una família de petits ocells passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Egitàlids

Elani comú

L'elani comú o esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae. Es destaca pel costum de volar sobre planures obertes i restar quiet, com si surés, a la manera dels xoriguers. Aquesta espècie euroasiàtica i africana, s'ha considerat en alguna ocasió conespecífica amb els seus propers parents: Elanus axillaris (d'Austràlia) i Elanus leucurus (d'ambdues Amèriques).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Elani comú

Emberízids

''Verderola'' (''Emberiza citrinella'') Els emberízids són una família d'ocells granívors semblant als passèrids, amb espècies escampades per tota mena d'hàbitats arreu de les contrades catalanes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Emberízids

Enganyapastors europeu

L'enganyapastors, covaterra, bocatxo o escloper (Caprimulgus europaeus) és una espècie d'ocell de la família dels caprimúlgids que és capvespral o nocturn.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Enganyapastors europeu

Escolopàcids

En la família dels escolopàcids hi ha inclosos els limícoles de mida petita (15 cm) i també els més grans (65 cm).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Escolopàcids

Escuraflascons becfí

L'escuraflascons becfí (Phalaropus lobatus) és un migrador regular, però escàs, al delta de l'Ebre.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Escuraflascons becfí

Escuraflascons becgròs

L'escuraflascons becgròs (Phalaropus fulicarius) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundres costaneres des de Groenlàndia i Islàndia, cap a l'est, a través de Spitsbergen, Nova Zembla, Nova Sibèria i nord de Sibèria fins Txukotka i des d'Alaska i Canadà cap a l'est fins Labrador, incloent diverses illes àrtiques.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Escuraflascons becgròs

Esmirla

L'esmirla o esmerla (nom amb què es coneix al Principat i a les illes Balears) o falconet (País Valencià i Balears) (Falco columbarius) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) És el falcó més petit de la fauna dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Esmirla

Esparver comú

L'esparver comú, esparver, astoret o falcó torter i falcó de tords a les Balears (Accipiter nisus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a zones forestals temperades d'Europa, Àsia i Àfrica.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Esparver comú

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Espècie

Espècie introduïda

El paó de nit xinés, espècie introduïda a Europa occidental Els geranis, espècie introduïda molt comuna a Europa En biogeografia, una espècie introduïda, espècie forana, espècie al·lòctona o espècie exòtica és una espècie d'organismes no nadiua del lloc o zona determinat en què es troba.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Espècie introduïda

Esplugabous

L'esplugabous (espulgabou o garsa blanca a les Balears) (Bubulcus ibis) és una espècie d'ocell de la família dels Ardèids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Esplugabous

Estèrnids

Els estèrnids (Sternidae) són una família d'ocells marins de la família dels làrids que es distribueixen per tot el món i que normalment es troben prop del mar, dels rius o dels aiguamolls.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Estèrnids

Estúrnids

Els estúrnids (Sturnidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes de dimensions mitjanes o petites.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Estúrnids

Estercoràrids

Un paràsit cuapunxegut (''Stercorarius parasiticus'') empaitant un ocell marí a Svalbard (Noruega) ''Stercorarius antarcticus'' fotografiada a Nova Zelanda Els estercoràrids són una família d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes, d'aspecte similar a les gavines i de grans dimensions, a la qual pertanyen les diferents espècies de paràsits.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Estercoràrids

Estornell comú

L'estornell comú o estornell vulgar (Sturnus vulgaris) és un ocell passeriforme de la família dels estúrnids (Sturnidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Estornell comú

Estornell negre

'' Sturnus unicolor'' L'estornell negre (Sturnus unicolor) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels estúrnids (Sturnidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Estornell negre

Estrígids

La família dels estrígids forma part de l'ordre dels estrigiformes (Strigiformes) i comprèn alguns ocells rapinyaires nocturns, anomenats genèricament mussols, però que inclou el duc, el xot i el gamarús, a més de les diferents espècies de mussols.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Estrígids

Estrigiformes

Els estrigiformes (Strigiformes) són un ordre d'ocells rapinyaires nocturns.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Estrigiformes

Faisà

Faisà és el nom amb què es coneixen els individus d'unes 35 espècies que pertanyen a 11 gèneres de la subfamília Phasianinae, família dels fasiànids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Faisà

Faisà comú

'' Ou de Phasianus colchicus '' '' Esquelet de Phasianus colchicus '' El faisà comú (Phasianus colchicus), és un ocell de la família dels faisans (Phasianidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Faisà comú

Falcònids

La família dels falcònids (Falconidae) està formada per 65 espècies d'aus rapinyaires d'hàbits diürns.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Falcònids

Falcó cama-roig

El falcó cama-roig o xoriguer cama-roig (Falco vespertinus) és un ocell rapinyaire rar que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids) Es troba a Europa de l'Est i l'Àsia Central i el seu estat de conservació es considera de vulnerable.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Falcó cama-roig

Falcó d'Elionor

El falcó d'Elionor, falcó marí o falcó de la reina (Falco eleonorae) és un rapinyaire que pertany a la família dels falcònids (Falconidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Falcó d'Elionor

Falcó mostatxut europeu

El falcó mostatxut europeu o falcó mostatxut o albanell o falconet o milà guatlerer a les Balears) (Falco subbuteo) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) És semblant al falcó pelegrí i al falcó de la reina, però de mida més petita.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Falcó mostatxut europeu

Falcó pelegrí

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) Es troba estès pràcticament per tot el món, des de la tundra àrtica fins al sud d'Amèrica del Sud.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Falcó pelegrí

Falcillot negre

El falcillot negre, avió negre, falcia negra, falcilla negra, falciot negre o magall negre (Apus apus) és el falcillot més corrent al nostre país, sobretot en el medi urbà.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Falcillot negre

Falcillot pàl·lid

Ous El falcillot pàl·lid, avió pàl·lid, falcia pàl·lida, falcilla pàl·lida, falciot pàl·lid o magall pàl·lid (Apus pallidus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels apodiformes molt difícil de no confondre'l amb el falcillot negre.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Falcillot pàl·lid

Falconiformes

Els falconiformes (Falconiformes) són un ordre format per tots els rapinyaires diürns que no pertanyen a l'ordre dels accipitriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Falconiformes

Família (biologia)

La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Família (biologia)

Fasiànids

Els fasiànids (Phasianidae) són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes a què pertanyen, entre altres, els faisans, la perdiu, el gall, la guatlla, el francolí i el paó.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Fasiànids

Fenicopteriformes

Els fenicopteriformes (Phoenicopteriformes) són un ordre d'aus aquàtiques neògnates que inclou els actuals flamencs i els seus parents extints.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Fenicopteriformes

Flamenc rosat

L'àlic roig o flamenc rosat o simplement flamenc (Phoenicopterus roseus), és una espècie de flamenc que viu a Àfrica, sud-oest d'Àsia (incloent-hi Turquia), sud d'Àsia (regions costaneres de l'Índia) i sud d'Europa (Península Ibèrica, Grècia, Itàlia, Xipre i la regió de la Camarga).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Flamenc rosat

Flamencs (animal)

Els flamencs o àlics són els membres d'un grup d'ocells que pertanyen a la família dels fenicoptèrids (Phoenicopteridae) i l'ordre dels fenicopteriformes (Phoenicopteriformes).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Flamencs (animal)

Fotja banyuda

La fotja banyuda, morell capellut o moretó de puput (Fulica cristata), és una espècie d'ocell gruïforme de la família Rallidae.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Fotja banyuda

Fotja comuna

La fotja, fotja vulgar o folliga (Fulica atra), és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids, ordre dels gruïformes, comú a les zones humides dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Fotja comuna

Francolí pitnegre

El francolí pitnegre (Francolinus francolinus) és un ocell semblant a la perdiu, originari de l'est de la Mediterrània, actualment extint a les nostres contrades, tot i que l'espècie gaudeix de bona salut a altres parts del món segons la Llista Vermella de la UICN, que la classifica com de "risc mínim".

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Francolí pitnegre

Fraret

Els frarets són uns ocells pertanyents al gènere Fratercula que tenen un plomatge blanc i negre i un bec acolorit.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Fraret

Fraret atlàntic

El fraret atlàntic, canet atlàntic o, a Mallorca, cadafet (Fratercula arctica) és un ocell marí de la família dels àlcids (Alcidae) que viu a l'Atlàntic septentrional.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Fraret atlàntic

Fredeluga europea

La fredeluga, cogullada/cucullada marina, merita, animal fred, somiafreds, n(y)ivit, judia al País Valencià o jua i juia (de prat) a les Balears (Vanellus vanellus) és un ocell limícola d'hàbits terrestres que s'observa a partir de l'època de pas i roman als Països Catalans durant el període hivernenc.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Fredeluga europea

Fredeluga gregària

'' Vanellus gregarius'' La fredeluga gregària (Vanellus gregarius) és una espècie d'ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae) que cria a les estepes del sud de Rússia, est d'Ucraïna i Kazakhstan.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Fredeluga gregària

Fringíl·lids

Els fringíl·lids són una família d'ocells passeriformes, les espècies de la qual són de mides mitjanes o petites i popularment molt coneguts.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Fringíl·lids

Fumarell alablanc

El fumarell/fumadell alablanc (Chlidonias leucopterus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que en estiu habita aiguamolls i prats humits des d'Europa Oriental, cap a l'est, a través del nord de Turquia, Ucraïna, Rússia europea, zona del Caucas, i nord del Kazakhstan fins al sud de Sibèria, Manxúria, sud de Primórie i de Sakhalín, Mongòlia i nord de la Xina.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Fumarell alablanc

Fumarell carablanc

Exemplars madur i immadur de fumarell carablanc. Parella de fumarells carablancs al seu niu. Fumarell carablanc amb plomatge d'hivern. El fumarell/fumadell carablanc (Chlidonias hybridus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que presenta un port semblant al dels xatracs.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Fumarell carablanc

Fumarell negre

El fumarell/fumadell negre (Chlidonias niger) es diferencia del fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) perquè és molt més fosc, ja que cos, coll i cap són gris fosc, quasi negre, i les ales són menys clares.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Fumarell negre

Gafarró

El gafarró europeu o senzillament gafarró (Serinus serinus), també denominat serí a Menorca, és un ocell de l'ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu del litoral mediterrani, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gafarró

Gaig blau comú

El gaig blau o cavallet (Coracias garrulus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i la sola espècie de la seua família que habita al continent europeu.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gaig blau comú

Gaig eurasiàtic

El gaig eurasiàtic o senzillament gaig (Garrulus glandarius) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gaig eurasiàtic

Gal·liformes

Faisà comú (''Phasianus colchicus''). Els gal·liformes (Galliformes) són un ordre d'ocells grossos que estan molt relacionats amb els humans (per l'aprofitament que aquests en fan, perquè tenen valor cinegètic o perquè es crien en granges).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gal·liformes

Gall fer comú

El gall fer, gall de bosc o gall salvatge, també conegut com a indiot salvatge (Tetrao urogallus), és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gal·linacis dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gall fer comú

Gamarús eurasiàtic

Strix aluco Cant d'una femella El gamarús euroasiàtic o gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota/cabrer (cat. occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca i òliba (Balears), cabeca (Ross.) o xibeca (Balears) (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gamarús eurasiàtic

Gamba groga petita

La gamba groga petita o tifort groc petit (Tringa flavipes) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra des de l'oest i centre d'Alaska, cap a l'est i sud per la major part del Canadà fins a la vora sud de la Badia de Hudson.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gamba groga petita

Gamba roja comuna

Exemplar fotografiat a Àustria. Exemplar fotografiat a Àustria. La gamba roja comuna o gamba roja vulgar, tifort al País Valencià (Tringa totanus) és un dels limícoles més freqüents a les zons humides dels Països Catalans, sobretot en pas.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gamba roja comuna

Gamba roja pintada

La gamba roja pintada o xuït (Tringa erythropus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que a l'estiu habita la tundra pantanosa d'Euràsia boreal, des d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i de Sibèria fins Txukotka.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gamba roja pintada

Gamba verda

La gamba verda o picarot (Tringa nebularia) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita aiguamolls, prats humits i ermots, des d'Escòcia i Escandinàvia, cap a l'est, a través del centre de Rússia i centre de Sibèria fins a Kamtxatka, el Llac Baikal i Manxúria.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gamba verda

Ganga eurasiàtica

La ganga o perdiu de garriga o perdiu d'Anglaterra (Pterocles alchata) és una espècie d'ocell de l'ordre dels pteroclidiformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ganga eurasiàtica

Garsa

La garsa eurasiàtica o senzillament garsa o blanca (Pica pica) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels còrvids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Garsa

Garsa blava asiàtica

La garsa blava asiàtica (Cyanopica cyanus) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids (Corvidae) amb dues poblacions aïllades entre elles, que modernament són sovint considerades espècies diferents.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Garsa blava asiàtica

Garsa de mar eurasiàtica

Segell de les Illes Fèroe emès el 29 de setembre del 1977 amb la imatge d'una garsa de mar. Niu de garsa de mar fotografiat en un herbassar prop d'Amsterdam. La garsa de mar eurasiàtica (Haematopus ostralegus Linnaeus, 1758) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Garsa de mar eurasiàtica

Gavià argentat europeu

El gavià argentat europeu o gavià argentat de potes roses, la gavina blanca, a les Balears titeta de mar, de tramuntana o de migjorn (Larus argentatus) és una gavina grossa que habita la zona septentrional de l'Europa Atlàntica.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gavià argentat europeu

Gavià caspi

El gavià caspi (Larus cachinnans) és un ocell marí de la família dels làrids (Laridae) d'hàbits costaners, cria als mars Negre i Caspi i el Kazakhstan oriental.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gavià caspi

Gavià fosc

El gavià fosc (Larus fuscus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que a l'estiu habita costes, llacs i rius del nord de Rússia, Mar Bàltic, Escandinàvia, Islàndia, illes Fèroe, Illes Britàniques i Europa Occidental, cap al sud fins a la costa Atlàntica de la península Ibèrica.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gavià fosc

Gavina capblanca

La gavina capblanca o gavina de bec prim (Chroicocephalus genei) és una gavina lligada als ambients marins que, als Països Catalans, només es reprodueix al delta de l'Ebre.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gavina capblanca

Gavina capnegra mediterrània

Exemplar adult amb plomatge d'hivern fotografiat a Suècia. Exemplar fotografiat a La Rochelle (França). La gavina capnegra mediterrània o gavina de cap negre i baldritxa a les Balears (Ichthyaetus melanocephalus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i molt semblant a la gavina vulgar, però sense el color negre de les puntes de les ales.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gavina capnegra mediterrània

Gavina cendrosa

La gavina cendrosa o gallineta de mar a les Balears(Larus canus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que habita costes, llacs, rius i aiguamolls des d'Islàndia, illes Fèroe, illes Britàniques i Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia fins al centre de Sibèria, i nord d'Europa cap al sud fins al nord de França, Suïssa, Àustria i Polònia fins al centre de Rússia, nord del Kazakhstan, nord de Mongòlia, sud i nord-est de Sibèria fins Txukotka, Sakhalín, Kamtxatka, les illes Kurils, Alaska i el nord-oest del Canadà.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gavina cendrosa

Gavina corsa

La gavina corsa o gavina roja a les Balears (Ichthyaetus audouinii) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gavina corsa

Gavina menuda

La gavina menuda o gavinó a les illes balears (Hydrocoloeus minutus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gavina menuda

Gavina vulgar

La gavina vulgar o gavina riallera i baldritxa o gallineta de mar a les Balears (Chroicocephalus ridibundus, o Larus ridibundus) és l'espècie de gavina de la família dels làrids més comuna a les nostres costes durant els mesos freds, ja que és en aquesta època quan arriben grans quantitats d'exemplars provinents del nord d'Europa per hivernar a les nostres contrades, força més càlides, les quals s'afegeixen a la nostra petita població indígena resident.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gavina vulgar

Gavineta de tres dits

La gavineta o gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), també anomenada gavina de tres dits al País Valencià i gavina tresdits a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, de la família dels làrids (que componen les gavines) i del gènere Rissa.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gavineta de tres dits

Gavot

El gavot, pingdai o cauet (Alca torda), o popularment dit també carrau, pescador, ànec de mar o ànec pescaire. És una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes. És l'única espècie del seu gènere. Habita les costes nòrdiques d'Europa i a l'hivern a la Mediterrània occidental, i és comú als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gavot

Glareòlids

Els glareòlids (Glareolidae) són una família d'ocells que pertany a l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Glareòlids

Gralla becgroga

La gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus) és un ocell de la família dels còrvids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gralla becgroga

Gralla becvermella

Enregistrament sonor d'una gralla de bec vermell Silueta de la gralla de bec vermell en vol La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gralla becvermella

Gralla occidental

La gralla occidental o simplement gralla, graula, cucala, cornella negra (caua al Gironès) (Coloeus monedula, antigament Corvus monedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids present a l'Àfrica del Nord, tota Europa, l'Iran, nord-oest de l'Índia i Sibèria.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gralla occidental

Grasset de muntanya

Grasset de muntanya de les Illes Fèroe ucraïnesos El grasset de muntanya (Anthus spinoletta) (anomenada titina de muntanya a les illes i titeta de muntanya al País Valencià) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt abundant a les muntanyes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Grasset de muntanya

Gratapalles

El gratapalles o sit golanegre (Emberiza cirlus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt comú a Catalunya, sobretot a l'hivern, quan entren individus provinents del nord.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gratapalles

Graula

La graula (Corvus frugilegus) és un ocell membre de la família Corvidae dins de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Graula

Grèvol comú

'' Tetrastes bonasia '' El grèvol (Bonasa bonasia o Tetrastes bonasia) és un dels ocells més petits de la família dels tetraònids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Grèvol comú

Grúids

Les diferents grues, família dels gruids (Gruidae), són una sèrie de grans aus que viuen a tots els continents, a excepció d'Amèrica del Sud i l'Antàrtida.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Grúids

Griva

La griva comuna o senzillament griva (Turdus viscivorus) és un ocell passeriforme que té el mantell bru grisenc i per sota és blanc amb un fort ratllat en forma de semicercle (aquest darrer tret el té més accentuat que no pas el tord comú).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Griva

Griva cerdana

La griva cerdana (Turdus pilaris) és un ocell de la família dels túrdids, més petit que la griva comuna.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Griva cerdana

Grua damisel·la

La grua damisel·la (Anthropoides virgo) és una espècie de grua adaptada al medi estepari, que es reprodueix principalment a l'Àsia Central, migrant en hivern cap a l'Àfrica i l'Àsia Meridional.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Grua damisel·la

Grua europea

La grua europea (Grus grus) és un ocell de la família dels grúids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Grua europea

Gruïformes

L'ordre de les gruïformes comprèn una sèrie d'aus de coll i potes llargues que viuen, la majoria, a l'aigua i que tenen les ales arrodonides.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Gruïformes

Guatlla

Guatlla, guatla o guàtlera (i pasqualet a Crevillent) és un nom col·lectiu per a gèneres de la família dels fasiànids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Guatlla

Guatlla comuna

Ous de guatlles La guatlla,guatla o guàtlera a les Balears (Coturnix coturnix), és un ocell petit de la família dels Phasianidae.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Guatlla comuna

Haematopus

Els hematopòdids són una família d'ocells de l'ordre dels caradriformes que només comprèn el gènere Haematopus, dividit en 11 espècies vivents.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Haematopus

Hidrobàtids

''Oceanites gracilis'' Il·lustració d'''Oceanodroma leucorhoa ''. ''Oceanodroma furcata'' ''Oceanites maorianus'' Els hidrobàtids (Hidrobatidae) són una família d'ocells de l'ordre dels procel·lariformes que comprèn set gèneres vivents, dividits en divuit espècies.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Hidrobàtids

Hirundínids

La família dels hirundínids comprèn ocells molt adaptats a la vida aèria, entre els quals hi ha les orenetes i els roquerols.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Hirundínids

Hortolà comú

L'hortolà comú, piula hortolana o piula (Emberiza hortulana) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que sembla estar en regressió als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Hortolà comú

Lars Jonsson (il·lustrador)

Lars Jonsson (22 d'octubre del 1952 a Estocolm) és un il·lustrador ornitològic i botànic suec que viu a Hamra, al sud de l'illa sueca de Gotland.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Lars Jonsson (il·lustrador)

Lànids

Botxí americà (''Lanius ludovicianus'') Mascle d'escorxador (''Lanius collurio'') Capsigrany (''Lanius senator'') Els lànids (Laniidae) són una família de l'ordre dels passeriformes, que reuneix els popularment anomenats escorxadors o botxins i capsigranys balears a les Illes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Lànids

Làrids

Bec de tisora negre (''Rynchops niger'') considerat sovint a la família dels rincòpids Xatrac bengalí (''Thalasseus bengalensis'') considerat sovint a la família dels estèrnids Els làrids (Laridae) són una família d'ocells marins de l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes) que típicament habiten zones costaneres de gairebé tot el Món.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Làrids

Llucareta

La llucareta europea o senzillament llucareta o verderolet (Carduelis citrinella) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Llucareta

Lluer

El lluer eurasiàtic o senzillament lluer (Spinus spinus), anomenat lluonet a les Illes, i clèrum, gavatxet, llogueret, joqueret, lloveret, lluidet, niueret, llauiset, nic, niquet, nyic, nyiquet, tiro, tiroret, franceset, mentiró, mentironet, lliberal al País Valencià, és un fringíl·lid de petites proporcions i de distribució paleàrtica, que a Catalunya es comporta bàsicament com a hivernant.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Lluer

Mallerenga blava eurasiàtica

La mallerenga blava eurasiàtica, mallerenga blava, ferreret, ferrerolet, ferrerico blau o primavera blava (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids que habita tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mallerenga blava eurasiàtica

Mallerenga carbonera

La mallerenga carbonera o simplement carbonera (Parus major) és una espècie d'ocell passeriformes de la família dels pàrids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mallerenga carbonera

Mallerenga cuallarga eurasiàtica

La mallerenga cuallarga eurasiàtica, mallerenga cuallarga o senyoreta (Aegithalos caudatus) és una espècie d'ocell de la família dels egitàlids (Aegithalidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mallerenga cuallarga eurasiàtica

Mallerenga d'aigua

La mallerenga d'aigua (Poecile palustris) és una espècie d'ocell passeriforme que pertany a la família Pàrids, molt relacionat amb la mallerenga capnegra, la mallerenga del pare David i la mallerenga de Songar.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mallerenga d'aigua

Mallerenga de bigotis

La mallerenga de bigotis o mallerenga de canyar (Panurus biarmicus), coneguda com a xau o xauet al País Valencià, és l'única espècie present als Països Catalans de la família Timaliidae.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mallerenga de bigotis

Mallerenga emplomallada europea

La mallerenga emplomallada europea, mallerenga emplomallada, mallerenga de cresta, mallerenga grossa,https://dcvb.iec.cat totestiu estiverol (/capellana), capellana, capellanet, ferrerico (de capell) o primavera de cresta (Lophophanes cristatus, abans Parus cristatus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes que és fàcilment identificable per tindre un llarg i punxegut plomall erèctil que corona el capell.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mallerenga emplomallada europea

Mallerenga petita

La mallerenga petita o xinxarrella (Parus ater o Periparus ater) és la mallerenga més comuna dels indrets muntanyencs i és també la que mostra els colors menys vistosos i més apagats entre els representants de la seua família.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mallerenga petita

Malvasia capblanca

La malvasia capblanca (Oxyura leucocephala) és un ànec de mida petita.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Malvasia capblanca

Marabú africà

El Marabú africà (Leptoptilos crumeniferus) és una espècie d'ocell de la família dels cicònids que hom pot observar en zones de sabana i àrees obertes prop de l'hàbitat humà a tota l'Àfrica subsahariana, a excepció de les zones de bosc dens.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Marabú africà

Martinet blanc comú

Martinet blanc fotografiat a Camarles (Baix Ebre). El martinet blanc (Egretta garzetta) és un ocell de la família dels ardèids, molt més esvelt que l'esplugabous.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Martinet blanc comú

Martinet de nit comú

miniatura El martinet de nit, martinet d’olivera,martinet de garrofera o martinet, orval o doral (Nycticorax nycticorax) és una ardèida rabassuda que rep aquest nom pels seus costums crepusculars.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Martinet de nit comú

Martinet dels esculls

El martinet dels esculls (Egretta gularis) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae) que habita costes, estuaris, aiguamolls i manglars a la llarga de les costes atlàntiques africanes, des del Sàhara Occidental fins a Gabon, arribant localment terra endins, illes de Cap Verd, i illes del Golf de Guinea, costes del Mar Roig, costa africana de l'Índic fins al nord de Moçambic, costa asiàtica de l'Índic fins al nord-oest de l'Índia, Sri Lanka i costa sud-oriental de l'Índia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Martinet dels esculls

Martinet menut comú

Exemplar adult. El martinet menut, gomet, suís, caquetó o quequí (Ixobrychus minutus) és un ocell estival nidificant als Països Catalans on és més estès que el bitó.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Martinet menut comú

Martinet ros comú

El martinet ros o oroval (garsa monyuda a les Balears) (Ardeola ralloides) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae) i lleugerament semblant a l'esplugabous.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Martinet ros comú

Mascarell atlàntic

El mascarell comú, mascarell atlàntic o simplement mascarell o sotaler i bec de trinxet a les Balears (Morus bassanus) és un ocell marí de la família dels súlids (Sulidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mascarell atlàntic

Mascarells

Els mascarells (Sulidae) són una família d'ocells marins pelicaniformes que se submergeixen al mar per pescar.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mascarells

Mastegatatxes

'' Ficedula hypoleuca '' El mastegatatxes o papamosques (Ficedula hypoleuca) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mastegatatxes

Meròpids

Abellerol cara-roig (''Nyctyornis amictus'') '' Merops leschenaulti'' Els meròpids són una família d'ocells de l'ordre dels coraciformes, coneguts genèricament con abellerols, el sol representant de la qual a Europa és l'abellerol comú.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Meròpids

Merla

Merla representada a ''Nederlandsche Vogelen''(''Ocells d’Holanda''), Vol. 1 (1770) La merla comuna (o senzillament merla), esmerla o merla negra (a les Illes Balears, tord negre, mèrlera o mèl·lera) (Turdus merula), és un membre europeu de la família dels túrdids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Merla

Merla blava

La merla blava o pàssera a les Illes (Monticola solitarius) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es troba a les contrades mediterrànies seques dels Països Catalans, on mostra una distribució discontínua.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Merla blava

Merla d'aigua

La merla d'aigua europea o senzillament merla d'aigua, aigüerol, aigüerola, merla viuda o tord marí (Cinclus cinclus) és una espècie d'ocell que hi ha a Europa, el nord d'Àfrica i parts d'Àsia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Merla d'aigua

Merla de pit blanc

La merla de pit blanc i tord flassader, tord de collaret, merla de pit blanc (o de collaret; merla collerada a Gandesa) a les Balears (Turdus torquatus) és una espècie d'ocell distribuïda per les serralades alpines i les àrees boreals d'Europa, que als Països Catalans només cria als Pirineus, en nombre no gaire elevat.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Merla de pit blanc

Merla roquera comuna

La merla roquera comuna o merla roquera (Monticola saxatilis) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que, als Països Catalans, té pràcticament la mateixa àrea de distribució que la merla blava.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Merla roquera comuna

Milà negre

Ruta migratòria de la subespècie ''Milvus migrans migrans'' El milà negre (Milvus migrans) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba en ambients aquàtics d'Euràsia, l'Àfrica subsahariana i Austràlia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Milà negre

Milà reial

El milà reial (Milvus milvus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la regió paleàrtica occidental d'Europa i al nord-oest d'Àfrica.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Milà reial

Morell buixot

El morell buixot (Aythya marila) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria als llacs de la tundra de la zona holàrtica i que a l'hivern es desplaça cap al sud, visitant tant zones d'aigua dolça com costaneres, arribant per les costes del Pacífic fins a Califòrnia i el sud de la Xina, a l'Atlàntic fins a Bretanya i el nord de Florida, a més dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord i els mars Caspi i Negre.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Morell buixot

Morell cap-roig

Femella de morell cap-roig fotografiada al Japó. mascle Exemplar fotografiat a Lituània. El morell cap-roig/capvermell, boix o rabassot (Aythya ferina), és un ànec cabussador de l'ordre dels anseriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Morell cap-roig

Morell d'ulls grocs

El morell d'ulls grocs (Bucephala clangula) és un ànec marí de mida mitjana del gènere Bucephala.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Morell d'ulls grocs

Morell de plomall

Morell de plomall Femella fotografiada a Essex (Regne Unit) El morell de plomall, morell capellut, moretó de plomall, moretó de puput o boix http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf i àneda de cresta o peixetera a les Balears (Aythya fuligula) és un ocell de l'ordre dels anseriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Morell de plomall

Morell xocolater

L'ànec xocolater, morell xocolater (Aythya nyroca) o roget, i anedó a les Balears, és un ànec euroasiàtic capbussaire de mida mitjana.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Morell xocolater

Mosquiter comú

El mosquiter comú, musquetera (Phylloscopus collybita), conegut a les Balears amb el nom d'ull de bou, és una espècie d'ocell de la família dels fil·loscòpids (Phylloscopidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mosquiter comú

Mosquiter de passa

El mosquiter de passa Rev.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mosquiter de passa

Mosquiter pàl·lid

El mosquiter pàl·lid Rev.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mosquiter pàl·lid

Mosquiter xiulaire

El mosquiter xiulaire, Rev.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mosquiter xiulaire

Motacíl·lids

Els motacíl·lids són una família d'ocells de mida petita amb cues mitjanes i llargues formada per ocells com les cueretes, la piula d'esperons i altres piules.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Motacíl·lids

Muscicàpids

Merla roquera emmascarada fotografiada a Bangalore (Índia) La família dels muscicàpids (Muscicapidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Muscicàpids

Mussol banyut

El mussol banyut o òliba amb orelles, duc mitjà o mussol gros a les Balears (Asio otus).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mussol banyut

Mussol comú

El mussol comú o mussol (Catalunya) o miula (Illes Balears) (Athene noctua) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mussol comú

Mussol emigrant

Il·lustració de l'any 1895 El mussol emigrant o mussol marí i òliba d'aigua a les Balears (Asio flammeus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mussol emigrant

Mussol pirinenc

Niu de mussol pirinenc. Mussol pirinenc Ala dreta d'un mussol pirinenc capturat a l'oest de Finlàndia. El mussol pirinenc, mussol de Tengmalm o miloca (Aegolius funereus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Mussol pirinenc

Oca coll-roja

''Branta ruficollis'' L'oca coll-roja (Branta ruficollis) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria a les vores de rius de la tundra a Sibèria occidental, migrant en hivern cap al sud, fins al nord del Mar Negre.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Oca coll-roja

Oca comuna

Veu de l'oca vulgar L'oca comuna o oca vulgar (Anser anser), també anomenada oca salvatge a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Oca comuna

Oca de bec curt

L'oca de bec curt (Anser brachyrhynchus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria als llacs de la tundra, estanys, rius tranquils i pantans a Groenlàndia, Islàndia, Spitsbergen, nord-oest de Rússia a la Península de Kola.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Oca de bec curt

Oca de collar

Veu de l'oca de collar L'oca de collar (Branta bernicla) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Oca de collar

Oca de galta blanca

Un esbart a Finlàndia L'oca de galta blanca (Branta leucopsis), també anomenada oca galtablanca a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Oca de galta blanca

Oca pradenca

L'oca pradenca (Anser fabalis) és una oca mitjanament grossa que cria al nord d'Europa i Àsia Es va dividir en dues espècies l'any 2007 per la Unió d'ornitòlegs americans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Oca pradenca

Oca riallera grossa

L'oca riallera grossa (Anser albifrons), també anomenada oca cridanera al País Valencià i oca carablanca a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Oca riallera grossa

Oca riallera petita

Anser erythropus L'oca riallera petita (Anser erythropus) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids (Anatidae) que cria en zones humides de taiga i tundra al nord de d'Escandinàvia, de Rússia i de Sibèria i que a l'hivern migra cap al sud, arribant als Països Baixos, la península Balcànica, Iran i Kazakhstan.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Oca riallera petita

Ocell de tempesta boreal

L'ocell de tempesta boreal (Hydrobates leucorhous) és una espècie d'ocell de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae), d'hàbits pelàgics que cria dins de caus a illes de la zona septentrional dels oceans Pacífic i Atlàntic, i es dispersen cap al sud, fins a l'altura del sud del Japó, les Marianes i les illes Galápagos, al Pacífic, i l'est del Brasil i Sud-àfrica, a l'Atlàntic.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ocell de tempesta boreal

Ocell de tempesta europeu

Locell de tempesta (Hydrobates pelagicus) és l'ocell marí europeu més petit, i l'única espècie del gènere Hydrobates segons la classificació de l'IOC, si bé altres autors consideren membres d'aquest gènere altres 14 espècies que aquest organisme inclou Oceanodroma.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ocell de tempesta europeu

Ocell sedós europeu

''Bombycilla garrulus'' a Ontario, Canadà L'ocell sedós europeu (Bombycilla garrulus) és un ocell passeriforme de la família dels bombicíl·lids (Bombycillidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ocell sedós europeu

Ocells

Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ocells

Ordre

En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ordre

Oreneta

L'oreneta comuna Rev.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Oreneta

Oreneta cua-rogenca

L'oreneta cua-rogenca, oroneta cua-rogenca al País Valencià o oronella coa-rogenca a les Balears (Cecropis daurica) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Oreneta cua-rogenca

Oreneta cuablanca comuna

Niu. '' Delichon urbicum ''- L'oreneta cuablanca comuna, oreneta cuablanca, cabot, culblanc, orenola cuablanca, oronell cuablanc, oronella cuablanca o oroneta cuablanca, també anomenada ginjolita a Menorca, (Delichon urbicum) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Oreneta cuablanca comuna

Oreneta de ribera comuna

L'oreneta de ribera comuna, oreneta de ribera, culblanc de ribera, orenola de ribera, oronell de ribera, oronella de ribera, oroneta de ribera o parpalló (Riparia riparia) és una espècie d'ocell migratori de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Oreneta de ribera comuna

Oriòlids

''Oriolus xanthornus'' fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia). Oriol (Oriolus oriolus) Niu d'Oriolus xanthornus fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia). Mascle de ''Sphecotheres viridis'' cantant (Queensland, Austràlia).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Oriòlids

Oriol eurasiàtic

L'oriol eurasiàtic o senzillament oriol, o menjafigues, bacorer, dàvia, figuer, figuerol, panfígol, papafigues, i antigament tord groc a les Balears (Oriolus oriolus), és un ocell passeriforme propi de les regions temperades de l'hemisferi nord.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Oriol eurasiàtic

Otídids

Mascle de ''Lissotis hartlaubii'' fotografiat a Kenya. Xina. Pioc salvatge de Ludwig (''Neotis ludwigii)'' fotografiat a Namíbia. Els otídids (Otididae) són una família d'ocells de l'ordre dels otidiformes, que durant molt temps s'han inclòs dins de l'ordre dels gruïformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Otídids

Papamosques gris

El papamosques gris o matamosques (Muscicapa striata) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es pot observar als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Papamosques gris

Paràsit boreal

Parella de paràsits grossos. El paràsit boreal (Stercorarius skua) és el paràsit més gros i més abundant que es pot trobar als Països Catalans durant l'hivern.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Paràsit boreal

Paràsit cuallarg

El paràsit cuallarg (Stercorarius longicaudus) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que habita tundra i erms de la zona circumpolar boreal, a Groenlàndia, Spitsbergen, nord d'Escandinàvia, Nova Zembla, nord de Rússia fins a la península dels Txuktxis i Kamtxatka, Alaska, nord del Canadà continental i illes àrtiques canadenques.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Paràsit cuallarg

Paràsit cuapunxegut

El paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus) és una espècie d'ocell de la família dels estercoràrids (Stercorariidae) que a l'estiu habita la tundra a prop de la costa a Groenlàndia, Islàndia, illes Fèriar, nord de les Illes Britàniques i altres illes boreals, nord d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i Nova Zembla fins a la península dels Txuktxis, les illes del Comandant, Kamtxatka, Alaska, nord del Canadà continental i illes àrtiques fins al nord de Labrador.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Paràsit cuapunxegut

Pardal

El pardal comú o senzillament pardal, dit també teuladí al País Valencià, teulader al costat de pardal a les Illes Balears, torredà (al País Valencià), tretxe a l'Alguer (Passer domesticus), és un membre de la família Passeridae originari d'Europa i Àsia, i introduït en altres continents.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pardal

Pardal d'ala blanca

El pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis), ocell de glaç o pardal blanc és un ocell menut passeriforme.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pardal d'ala blanca

Pardal de bardissa europeu

El pardal de bardissa europeu, pardal de bardissa o xalambrí a les Balears (Prunella modularis) és una espècie d'ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pardal de bardissa europeu

Pardal roquer

El pardal roquer, pardal berberisc o (pardal) torredà (Petronia petronia), anomenat també teuladí al País Valencià, és un ocell de la família dels passèrids, l'únic del gènere Petronia Kaup, 1829.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pardal roquer

Pardal xarrec

El pardal xarrec, pardal barraquer o teuladí morisc (Passer montanus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i molt comú a la Catalunya continental.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pardal xarrec

Passèrids

Pardal de passa (''Passer hispaniolensis''). Pardal d'ala blanca (''Montifringilla nivalis'') fotografiat a les Dolomites. La família dels passèrids, junt amb la dels fringíl·lids i la dels emberízids, comprèn ocells típicament granívors.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Passèrids

Passerell

El passerell eurasiàtic o senzillament passerell, (Linaria cannabina) és un ocell esvelt de la família dels fringíl·lids i molt apreciat, pel seu cant semblant al del canari, com a ocell de gàbia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Passerell

Passerell gorjanegre

El passerell gorjanegre o passerell golanegre (Acanthis flammea) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) que cria en zones boreals.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Passerell gorjanegre

Passeriformes

L'ordre dels passeriformes és el més extens dels ocells.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Passeriformes

Pàrids

''Baeolophus inornatus''. Mallerenga d'aigua (''Parus palustris''). Mallerenga blava (''Parus caeruleus''). La família dels pàrids agrupa petits ocells de plomatge adés viu, adés apagat i de dimorfisme sexual poc acusat.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pàrids

Pícids

Els pícids són una família d'ocells de l'ordre dels piciformes que comprèn 223 espècies, la major part de les quals són conegudes habitualment amb el nom de picot o pigot i picacarrasques.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pícids

Pela-roques

El pela-roques (Tichodroma muraria), anomenat també aranyer i picaaranyes, és l'únic habitant característic i gairebé exclusiu de les parets, tallats i espadats de les muntanyes pirinenques (en el sentit d'espècie rupícola amb residència i explotació tròfica de l'hàbitat).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pela-roques

Pelicaniformes

Els pelicaniformes (Pelecaniformes) són un ordre d'ocells aquàtics de grandària mitjana a alta que es troben arreu del món.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pelicaniformes

Pelicà

Els pelicans (Pelecanidae) són una família d'ocells pelicaniformes formada per un sol gènere, Pelecanus, que comprèn 8 espècies.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pelicà

Pelicà rosat

El pelicà rosat (Pelecanus rufescens) és un ocell marí de la família dels pelicànids (Pelecanidae) que ocasionalment pot arribar als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pelicà rosat

Pelicà vulgar

El pelicà blanc comú (Pelecanus onocrotalus) és un ocell marí de la família dels pelecànids (Pelecanidae) que pot arribar de manera ocasional als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pelicà vulgar

Perdiu

La perdiu o perdiu roja i també camavermella a les Balears (Alectoris rufa) és una espècie d'ocell de l'ordre dels gal·liformes de la família dels fasiànids (Phasianidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Perdiu

Perdiu blanca

''Lagopus muta helvetica'' fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu. Exemplar amb plomatge d'hivern fotografiat al Alaska. La perdiu blanca, mussola, pollassa pàl·lida o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Perdiu blanca

Perdiu de mar europea

Perdiu de mar fotografiada al Delta de l'Ebre. La perdiu de mar (Glareola pratincola), coneguda com a guatllereta de mar o polleta de mar i oronella de mar a les illes Balears i carregada al País Valencià, és un ocell de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Perdiu de mar europea

Perdiu xerra

La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Perdiu xerra

Pica-soques eurasiàtic

El pica-soques eurasiàtic, pica-soques blau o simplement pica-soques, pic bastard, puja-soques o tàpara (Sitta europaea) és un passeriforme proveït de fortes ungles, la qual cosa li permet d'enfilar-se amb gran facilitat pels troncs dels arbres.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pica-soques eurasiàtic

Piciformes

Picot garser gros (''Dendrocopos major''). Els Piciformes són un ordre d'ocells neògnats format per unes nou famílies, totes elles de distribució tropical, a excepció dels pícids, que arriben fins gran part de la regió holàrtica, incloent els Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Piciformes

Picot garser dorsiblanc

El picot garser dorsiblanc (Dendrocopos leucotos) és una espècie zoològica de pícid que viu en boscos madurs de muntanya principalment formats per fajos o avets.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Picot garser dorsiblanc

Picot garser gros

El picot garser gros (Dendrocopos major) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes i el més popular dels picots europeus.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Picot garser gros

Picot garser petit

''Dendrocopos minor '' El picot garser petit (Dendrocopos minor) és un membre dels ocells picots de la família Picidae.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Picot garser petit

Picot negre eurasiàtic

El picot negre, formiguer o cap-roig (Dryocopus martius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus, i és el símbol i l'espècie emblemàtica del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom dEl picot negre.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Picot negre eurasiàtic

Picot verd ibèric

El picot verd ibèric (Picus sharpei) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita boscos i terres de conreu de la península Ibèrica i sud-est de França.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Picot verd ibèric

Pigre gris

Exemplar de pigre gris. El pigre gris o fusell de mar i xirlot a les Balears (Pluvialis squatarola) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que és comú, a l'hivern, als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pigre gris

Pinsà

El pinsà comú, pinsà, xeu o pardal d'ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pinsà

Pinsà borroner eurasiàtic

mascle és a la dreta) Mascle immadur Prenent un bany El pinsà borroner eurasiàtic o senzillament pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, per la seua riquesa cromàtica i pel contrast del seu plomatge, és un dels moixons més vistosos de l'avifauna dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pinsà borroner eurasiàtic

Pinsà mec

El pinsà mec (Fringilla montifringilla) o pinsà mè com és conegut a les Balears, és un ocell menut passeriforme.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pinsà mec

Pioc salvatge eurasiàtic

El pioc salvatge eurasiàtic (o indiot...) o simplement pioc salvatge (Otis tarda) és una espècie d'ocell gruïforme de la familia dels otídids (Otidae), l'únic membre del gènere Otis, que dona nom a la família.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pioc salvatge eurasiàtic

Pit-roig

El pit-roig, barba-roig, rupit o ropit també a les Balears, reiet (País Valencià), reientí, reientinc o piquet roget (Erithacus rubecula) és un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pit-roig

Piula dels arbres

Piula dels arbres fotografiada a Al-Ryad (Aràbia Saudita). La piula dels arbres o la titina d'arbre i titeta sorda a les Balears (Anthus trivialis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Piula dels arbres

Piula gorja-roja

La piula gorja-roja o piula gola-roja (Anthus cervinus), coneguda al País Valencià com titeta gola-roja, Anuari Ornitològic valencià i a les illes com titina gola-roja, Enciclopèdia Balear d'Ornitologia és un ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) i l'ordre dels passeriformes, que cria a l'extrem nord d'Europa i Àsia, fins al nord d'Alaska.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Piula gorja-roja

Podicipediformes

''Poliocephalus poliocephalus'' ''Aechmophorus clarkii'' al seu niu. Cabussons orelluts fotografiats a Alaska. Cabusset. ''Tachybaptus dominicus'' Cabussó gris fotografiat a Anchorage (Alaska, Estats Units). Els podicipediformes formen un ordre d'ocells aquàtics capbussadors que comprèn una família (Podicipedidae), sis gèneres i 22 espècies (dues extintes: Podilymbus gigas i Podiceps andinus).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Podicipediformes

Polit becfí

El polit becfí (Numenius tenuirostris) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita (si encara sobreviu) zones humides del sud-oest de Sibèria, arribant en hivern fins a Tunis i el Marroc.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Polit becfí

Polit cantaire

'' Numenius phaeopus'' El polit, polit (o siglot) cantaire, polit gris, polit petit, becut, serranet, xarlot petit, caniculàs, la cega reial o la curlera (cantaire) a les Balears (Numenius phaeopus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita, en estiu, zones de tundra d'Alaska, nord-oest del Canadà, sud-oest de la Badia de Hudson, Islàndia, Escandinàvia i Sibèria, fins a Kamtxatka.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Polit cantaire

Polla blava americana

La polla blava americana o polla blava de Martinica (Porphyrio martinica) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habita vores de llacs amb vegetació flotant d'ambdues Amèriques, des de Tennessee i Ohio cap al sud, per Florida i Texas, a través d'ambdues vessants de Mèxic, per Amèrica Central, les Antilles i Amèrica del Sud, per l'oest dels Andes fins al nord de Xile, i per l'est dels Andes fins al nord de l'Argentina.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Polla blava americana

Polla blava comuna

La polla blava, gall de canyar o gall faver o fotja de bec vermell a les Balears (Porphyrio porphyrio) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids, de l'orde dels gruïformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Polla blava comuna

Polla d'aigua comuna

La polla d'aigua, polla garau, gallin(et)a d'aigua o titeta de riu (Gallinula chloropus) és una espècie oportunista que es pot trobar en tota mena d'ambients aquàtics.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Polla d'aigua comuna

Polla pintada europea

La polla pintada, pigarda, picarda, picardona d'aigua (Porzana porzana) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) molt difícil de veure.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Polla pintada europea

Procel·lariformes

''Thalassarche melanophris'' Petrell de les neus (''Pagodroma nivea'') fotografiat a la Mar de Ross. Albatros viatger (''Diomedea exulans'') fotografiat a les Illes Kerguelen. Els procel·lariformes (Procellariiformes) són un ordre d'ocells palmípedes i pelàgics que comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Procel·lariformes

Procel·làrids

Els procel·làrids (Procellariidae) són una família d'ocells de vida pelàgica que pertany a l'ordre dels procel·lariformes (Procellariiformes).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Procel·làrids

Prunèl·lids

Cant del pardal de bardissa enregistrat a Utrecht (Països Baixos). Il·lustració de ''Prunella montanella'' (dalt de tot) i de ''Prunella modularis'' (a baix) (circa 1905). Els prunèl·lids (Prunellidae Richmond, 1908) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Prunèl·lids

Psitaciformes

Els psitaciformes (Psittaciformes) són un ordre d'ocells zigodàctils (és a dir, tenen quatre dits a les potes, dos dels quals són orientats cap endavant i els altres dos cap endarrere) que comprèn 353 espècies repartides en dues famílies.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Psitaciformes

Psitàcids

Els psitàcids són una família d'ocells que va ser considerada l'única que componia l'ordre dels psitaciformes (amb unes 365 espècies) en algunes classificacions.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Psitàcids

Pteròclids

Els pteròclids (Pteroclidae) són l'única família de l'ordre dels pterocliformes. Està formada per aus que recorden les perdius o els coloms, tot i estar més emparentades amb els coloms.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Pteròclids

Puput comuna

La o el puput (popularment també putput o paput en diversos dialectes d'arreu) o la palput (o popularment també apalput, apaput, polput, porput en la parla valenciana) (Upupa epops) és un ocell de la família dels upúpids, i de l'ordre dels bucerotiformes, present a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica, sud d'Àsia i alguns indrets del sud d'Europa.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Puput comuna

Rascló occidental

Rascló Un rascló en medi aquàtic Una altra imatge del rascló El rascló occidental o rascló i gallet de riu a les Balears (Rallus aquaticus) és un ocell prim de l'ordre dels gruïformes comú als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Rascló occidental

Rasclet europeu

La picardona o rasclet europeu (Zapornia pusilla) és una espècie d'ocell similar a la polla pintada però més petita i molt difícil de detectar.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Rasclet europeu

Rascletó

El rascletó, picardó, picardonet o (es)quadrinyola (Zapornia parva) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habita aiguamolls i riberes amb vegetació flotant d'Euràsia, localment a molts indrets d'Europa, i a través del centre i sud de Rússia fins a Kazakhstan, i Transcaucàsia fins a Tadjikistan.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Rascletó

Raspinell comú

El raspinell o pica-soques (Certhia brachydactyla) és un ocell petit i força comú que viu en ambients forestals d'Europa.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Raspinell comú

Raspinell pirinenc

El raspinell pirinenc (Certhia familiaris) és un ocell menut passeriforme de la família dels cèrtids (Certhiidae) Aquest ocell té nou o més subespècies que crien en diferents parts de la seva zona de distribució que és l'Euràsia temperada.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Raspinell pirinenc

Ràl·lids

''Porphyrio martinica'' fotografiat al Park Nacional dels Everglades de Florida, Estats Units. Fotja vulgar Rasclet cama-roig ''Porzana carolina'' La família dels ràl·lids agrupa petits ocells (cap dels quals no ultrapassa els 82 cm) que viuen prop de l'aigua, ja sigui prop de rius, estanys i llacs, ja sigui de maresmes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Ràl·lids

Recurviròstrids

Els recurviròstrids (Recurvirostridae) són una família d'ocells inclosa a l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes) que inclou els camallargues i els becs d'alena.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Recurviròstrids

Regúlids

Els regúlids (Regulidae) són una família d'ocells passeriformes. Comprèn el 6 espècies de reietons, fins fa poc pertanyent totes al gènere Regulus.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Regúlids

Reietó

indi d'Himachal Pradesh. Exemplar fotografiat a la Vendée (França). Imatge presa a Himachal Pradesh (Índia). Mascle de reietó Exemplar fotografiat a Suïssa. El reietó eurasiàtic, reietó, reietó d'hivern, rei-petit, reiet comú, mosquiter reietó o passaforadí i ropitet a les Balears (Regulus regulus) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids (Regulidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Reietó

Remízids

Els remízids (Remizidae) són una família de petites aus de l'ordre dels Passeriformes relacionada amb la dels pàrids (Paridae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Remízids

Remena-rocs comú

Ocell adult a l'Àrtic amb plomatge de l'època de reproducció ''Arenaria interpres'' El remena-rocs comú, picaplatges, pitnegre o girapedres (Arenaria interpres) és un ocell menut del gènere ''Arenaria''.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Remena-rocs comú

Repicatalons eurasiàtic

Repicatalons fotografiat a Finlàndia. Repicatalons Repicatalons mascle fotografiat a Polònia. Enregistrament sonor del cant de l'hortolà de canyar. El repicatalons, piula de canyers o piula (Emberiza schoeniclus), anomenat hortolà de canyet o hortolà de canyar a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes, comú i nidificant als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Repicatalons eurasiàtic

Repicatalons petit

''Emberiza pusilla'' El repicatalons petit (Emberiza pusilla) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita matolls de bedolls i salzes al sotabosc de la taigà, al nord d'Escandinàvia i de Rússia europea i asiàtica.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Repicatalons petit

Roquerol eurasiàtic

'' Ptyonoprogne rupestris '' El roquerol eurasiàtic, roquerol, roquer, roquisser o cabot de roca (Ptyonoprogne rupestris) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Roquerol eurasiàtic

Rossinyol

El rossinyol comú o rossinyol (Luscinia megarhynchos) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Rossinyol

Rossinyol bord comú

El rossinyol bord comú, rossinyol bord o rossinyol bastard (Cettia cetti) és una espècie d'ocell de la família dels cètids (Cettiidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Rossinyol bord comú

Sílvids

Els sílvids (Sylviidae) són una família d'ocells de mida petita que inclou un gran nombre d'espècies, si bé en època recent s'han separat un bon nombre, formant les famílies Phylloscopidae, Cettiidae, Acrocephalidae i Megaluridae o Locustellidae.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Sílvids

Sítids

Els sítids són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, l'únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Sítids

Siboc

El siboc, saboc, xiboc, bocatxo o escloper (Caprimulgus ruficollis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caprimulgiformes, semblant a l'enganyapastors però més clar.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Siboc

Sisó comú

El sisó comú o simplement sisó (Tetrax tetrax) és un ocell de gran talla i l'única espècie del gènere Tetrax.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Sisó comú

Siseta comuna

La siseta (Tringa stagnatilis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita aiguamolls i prats humits des del sud-est d'Europa cap a l'est, a través del sud de Rússia i nord del Kazakhstan fins al sud de Sibèria i Manxúria.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Siseta comuna

Sit aureolat

''Emberiza aureola'' El sit aureolat o sit caranegre (Emberiza aureola) és un ocell passeriforme de la família dels emberízids (Emberizidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Sit aureolat

Sit caranegre

'' Emberiza spodocephala '' El sit caranegre (Emberiza spodocephala) és una espècie d'ocell de la família dels emberízids (Emberizidae) que habita arbustos, matolls, boscos clars i ciutats de Sibèria meridional i central, Iakútia, Xina central i nord de Corea.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Sit caranegre

Sit negre

El sit negre, hortolà negre, hortolà cellard, xitxit o sitroc/sitroc llis (Emberiza cia) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Sit negre

Tallareta comuna

La tallareta comuna (Curruca communis; syn: sylvia communis), anomenada també busqueret de batzer a les Balears i busquereta de casquet al País Valencià, és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels sílvids (Sylviidae). Comú i estès, cria a Europa i a gran part de l'Àsia occidental temperada.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tallareta comuna

Tallareta cuallarga

La tallareta cuallarga o busqueret roig (Curruca undata; syn: sylvia undata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Tant el mascle com la femella presenten un plomatge similar.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tallareta cuallarga

Tallareta sarda

La tallareta sarda o busqueret (Balears i l'Alguer) (Curruca sarda; syn: sylvia sarda) és un moixó de la família dels sílvids (Sylviidae) que habita algunes illes de la Mediterrània. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tallareta sarda

Tallarol capnegre

El tallarol capnegre o a les Balears i el País Valencià busquereta capnegra (també capnegre i busqueret de capnegre) (Curruca melanocephala; syn: Sylvia melanocephala) és un ocell de l'ordre dels passeriformes de la família dels sílvids (Sylviidae). És una espècie de distribució circummediterrània que ocupa permanentment el nord d'Àfrica, les Canàries i totes les penínsules així com les grans illes de la Mediterrània.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tallarol capnegre

Tallarol de casquet

El tallarol de casquet, tallarol de cap negre, retoret (al País Valencià), capellana o carbonera (Sylvia atricapilla) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tallarol de casquet

Tallarol de garriga oriental

El tallarol de garriga oriental, (Curruca cantillans; syn: Sylvia cantillans) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tallarol de garriga oriental

Tallarol emmascarat occidental

'' Sylvia hortensis '' El tallarol emmascarat occidental, tallarol emmascarat o bregadell (busqueret a Menorca) (Curruca hortensis; syn: sylvia hortensis) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Es troba a l'estiu en la conca del Mediterrani, i s'estén a l'Àsia Central.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tallarol emmascarat occidental

Tallarol gros

El tallarol gros, busqueret gros o busquereta mosquitera (Sylvia borin) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels sílvids. Nidifica a la major part d'Europa i al Paleàrtic fins a l'oest de Sibèria i passa l'hivern a l'Àfrica subsahariana.El seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tallarol gros

Tallarol trencamates

El tallarol trencamates o busqueret(a) trencamates (Curruca conspicillata; syn: sylvia conspicillata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Es troba al nord-oest d'Àfrica, al sud-oest d'Europa i a les illes i regions costaneres del Mediterrani oriental.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tallarol trencamates

Tètol cuanegre

Exemplar de tètol cuanegre volant i fotografiat a Bèlgica. Estol de tètols cuanegres fotografiat a Orissa (Índia). El tètol cuanegre o cegall de mosson a les Balears (Limosa limosa) és un esvelt ocell de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tètol cuanegre

Tètol de Hudson

El tètol de Hudson (Limosa haemastica) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita prop de l'aigua, localment a zones de tundra d'Alaska i Canadà, passant l'hivern a les zones humides de les terres baixes del sud del Brasil, el Paraguai, Uruguai, Argentina i Xile.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tètol de Hudson

Tórtora eurasiàtica

La tórtora o tórtora vulgar (Streptopelia turtur) és un petit i àgil ocell de l'ordre dels columbiformes comú als Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tórtora eurasiàtica

Tórtora rosa i grisa

La tórtora rosa i grisa o tórtora de collar (Streptopelia roseogrisea) és un au de la família dels colúmbids (Columbidae) que habita estepes i sabanes de l'àrea del Sahel africà, des del Senegal i Mauritània cap a l'est fins al sud-est d'Egipte, Etiòpia, Eritrea, Djibouti, nord de Somàlia i sud-oest de la Península Aràbiga.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tórtora rosa i grisa

Tórtora turca

Tórtora turca fotografiada a l'Índia. La tórtora turca o eurasiàtica (Streptopelia decaocto) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes que es va començar a expandir d'una forma regular pels Països Catalans d'ençà del 1970 en què fou observada per primera vegada al Pirineu central.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tórtora turca

Túrdids

Griveta boscana (''Hylocichla mustelina''). Griva cerdana (''Turdus pilaris'') fotografiada a Polònia. Siàlid muntanyenc (''Sialia currucoides''). ''Turdus rufiventris'' Els túrdids (Turdidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Túrdids

Teixidor eurasiàtic

El teixidor eurasiàtic (o senzillament teixidor) o mitjaire (Remiz pendulinus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que viu al centre i a l'est de la península Ibèrica (costes mediterrànies fins a l'Estret de Gibraltar i Depressió de l'Ebre), la Camarga, Itàlia i l'Europa de l'Est.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Teixidor eurasiàtic

Terrerola

Terrerola vulgar La terrerola (Calandrella brachydactyla) és un ocell estival i migrador de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Terrerola

Terrerola rogenca

La terrerola rogenca o terrolot de prat (Calandrella/Alaudala rufescens) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant a la terrerola vulgar.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Terrerola rogenca

Territ becadell

El territ becadell (Limicola falcinellus), és un petit ocell de la família dels escolopàcids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Territ becadell

Territ becllarg

'' Calidris ferruginea '' El territ becllarg (Calidris ferruginea) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra del nord de Sibèria des del riu Ienissei cap a l'est fins Txukotka, Nova Sibèria, i nord d'Alaska.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Territ becllarg

Territ de Temminck

El territ de Temminck (Calidris temminckii) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundra i praderies des de les Illes Britàniques i nord d'Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia fins Txukotka.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Territ de Temminck

Territ de tres dits

Estol de territs de tres dits a una platja de l'Estat de Washington (Estats Units). Una parella de territs de tres dits alimentant-se. El territ de tres dits, territ tresdits, o, a les Illes Balears, corriol tresdits o tres-dits (Calidris alba) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes i de la família dels escolopàcids, característic per la manca de dit superior.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Territ de tres dits

Territ fosc

El territ fosc (Calidris maritima) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita tundres, erms i costes de l'oest i sud-est de Groenlàndia, Islàndia, Fèroe, Spitsbergen, Bear (EUA), Terra de Francesc Josep, Nova Zembla, Terra del Nord i Nova Sibèria, costes àrtiques d'Escandinàvia i la península de Taimyr, i illes canadenques de Melville, Bathurst, Devon, Bylot i Baffin.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Territ fosc

Territ gros

''Calidris canutus '' El territ gros (Calidris canutus) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que durant l'estiu habita la tundra de les illes àrtiques del Canadà, Groenlàndia, Spitsbergen, Nova Sibèria, Wrangel, Alaska i nord de Sibèria.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Territ gros

Territ menut comú

Territ menut El territ menut o terretitona (Calidris minuta) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més petit dels territs.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Territ menut comú

Territ pectoral

El territ pectoral (Calidris melanotos) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita en estiu la tundra de la costa àrtica de Sibèria des de la Península de Taimyr cap a l'est fins a Kamtxatka i en Amèrica des de l'oest i nord d'Alaska cap a l'est pel nord del Canadà incloent les illes Banks, Victòria, Bathurst, Devon, Baffin i Southampton,i el nord-oest de Groenlàndia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Territ pectoral

Territ rogenc

El territ rogenc (Calidris subruficollis) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que alguns autors consideren l'única espècie del gènere Tryngites (Cabanis, 1857).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Territ rogenc

Territ variant

Estol de territs variants fotografiats a Alemanya. Territ variant fotografiat a l'illa de La Gomera, Canàries, al mes de setembre. Territ variant alimentant-se. El territ variant o passa-rius a les Balears (Calidris alpina) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, l'espècie més comuna del gènere a Europa i un dels limícoles més abundants.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Territ variant

Tetraonins

Gall fer (''Tetrao urogallus'') fotografiat a Turíngia (Alemanya). Els tetraonins són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tetraonins

Timàlids

Els timàlids (Timaliidae) són una gran família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Timàlids

Titònids

Il·lustració de ''Phodilus badius'' (John Gould & Henry C. Richter, circa 1867-1872). Els titònids són una família d'ocells de l'ordre dels estrigiformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Titònids

Titella

Didó (1880-1960), de la col·lecció del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques Un titella (masculí), putxinel·li (masculí) o tereseta (a Mallorca; femení), també anomenat porrito al País Valencià, és una figura o ninot que es mou de manera que sembla que el seu moviment és autònom.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Titella

Titella (ocell)

El titella (Anthus pratensis) és un petit ocell passeriforme que cria a la major part de la meitat nord d'Europa i Àsia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Titella (ocell)

Tord ala-roig

El tord ala-roig (Turdus iliacus) o tord cellard com es coneix a les Balears, és un ocell de la família Turdidae, originari d'Europa i Àsia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tord ala-roig

Tord comú

El tord comú o tord, tord blanc, tord blancel i tord blanc gros a les Balears (Turdus philomelos) és un ocell túrdid que habita gran part d'Euràsia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tord comú

Torlit comú

El torlit, samarlic,xamerlí, estorlit, sebel·lí, sibel·lí, sibil·lí o xebel·lí i xibel·lí (xarlot d'ulls grocs al Gironès, i seberlí a Vinaròs) (Burhinus oedicnemus) és una espècie d'ocell de la família dels burrínids (Burhinidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Torlit comú

Trenca

''Lanius minor'' La trenca o capsot menut (Lanius minor) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes d'uns 20 cm de longitud, i de la família dels lànids (Laniidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Trenca

Trencalòs

El trencalòs, trencaossos o ossífrag (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor de la família dels accipítrids (Accipitridae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Trencalòs

Trencapinyes

El trencapinyes comú, picapinyes, trencapinyons, bectort, bec creuat, o bec crusat (Loxia curvirostra) és, tant per la seua morfologia com per alguns dels seus aspectes i costums (reproducció, alimentació, distribució, etc.) un dels ocells més curiosos i sorprenents de l'avifauna dels Països Catalans.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Trencapinyes

Tresquiornítids

La família dels tresquiornítids (Threskiornithidae) inclou 34 espècies de grans aus de potes llargues, separades en dues subfamílies, els ibis i els becplaners.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tresquiornítids

Trist

El trist, brusac, estaranyit, bossicó, butxac, i arboça o ullet de bou a les Balears (Cisticola juncidis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, el nom vulgar del qual en català fa al·lusió al curt cant emès en vol, que coincideix amb un espasme ascendent cada cop que llança el seu xiscle: "trist", "trist".

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Trist

Trobat (ocell)

El trobat o titeta d'estiu i titeta sorda a les Balears (Anthus campestris) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que, en general, defuig la Catalunya humida i l'àrea pirinenca, tot i que es pot trobar també, esporàdicament, a l'alta muntanya, molt puntualment.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Trobat (ocell)

Troglodítids

Washington, Estats Units). ''Thryothorus ludovicianus'' fotografiat a Caldwell County (Carolina del Nord, Estats Units). Caragolet (''Troglodytes troglodytes'') Phoenix (Arizona, Estats Units). ''Cistothorus palustris'' fotografiat als Estats Units.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Troglodítids

Tudó

El tudó, colom tudó o todó (Columba palumbus) és un columbiforme molt estès per Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient mitjà.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Tudó

Upupa

Els upúpids (Upupidae) són una família d'ocells formada únicament per les espècies del gènere Upupa, que van d'una a tres depenent de l'autor.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Upupa

Valona (ocell)

La valona o xerlovita camagroga (Tringa glareola) és una espècie d'ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que a l'estiu habita els estanys de la taigà des de les Illes Britàniques i Escandinàvia, cap a l'est, a través del nord de Rússia i de Sibèria fins Txukotka i el sud-oest d'Alaska, arribant cap al sud fins a Alemanya, centre de Rússia i nord de Mongòlia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Valona (ocell)

Verderol

El verderol comú, verdum europeu o senzillament verdum (Chloris chloris), és un ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels fringíl·lids com el pinsà comú.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Verderol

Verderola

Verderola Verderola Verderola Verderola (mascle) Verderola La verderola (Emberiza citrinella) o hortolà groc tal com es coneix a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels emberízids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Verderola

Voltor comú

Voltor comú volant. Cap del voltor comú. El voltor comú (Gyps fulvus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar a la península Ibèrica que supera en envergadura (fins a 260 cm) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Voltor comú

Voltor negre

El voltor negre o arpellot a les Balears (Aegypius monachus) és un ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae), única espècie viva del gènere Aegypius. És el rapinyaire més gran d'Europa i és un dels pocs voltors que s'hi poden trobar, juntament amb el voltor comú, l'aufrany i el trencalòs.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Voltor negre

Xarrasclet

indi d'Haryana. El xarrasclet, roncadell o anedó i cerceta o cetla blanca (Anas querquedula) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i una mica més gran que el xarxet comú.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Xarrasclet

Xarxet comú

So del Xarxet comú Estol de xarxets comuns a Bengala Occidental (Índia). El xarxet comú (o xarxet, sarcet al País Valencià i Tortosa), anedó o cerceta a les Balears, al costat de sel·la rossa o cetla rossa (Anas crecca) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i el més petit dels ànecs europeus.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Xarxet comú

Xarxet marbrenc

El xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) o alena és un ocell de l'ordre dels anseriformes, una mica més gran que el xarxet comú.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Xarxet marbrenc

Xatrac becllarg

Xatrac becllarg alimentant el seu pollet (Alemanya, 2007). Colònia de xatracs becllargs. El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), també anomenat llambritja de bec llarg a les Illes Balears, és un ocell de la família dels estèrnids.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Xatrac becllarg

Xatrac bengalí

El xatrac bengalí (Thalasseus bengalensis) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) que cria a les costes del Mar Roig, Índia, Pakistan, Sri Lanka, algunes illes d'Indonèsia, Nova Guinea i nord d'Austràlia, i més tard es dispersa per una zona que va des de la costa nord-occidental d'Àfrica, a través de l'Índic fins a Austràlia i Melanèsia.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Xatrac bengalí

Xatrac comú

Xatrac comú fotografiat a l'illa de Helgoland (Alemanya) Parella de xatracs comuns fotografiats a Alemanya El xatrac comú, xatrac d'albufera, llambritja o gavina d'albufera (Sterna hirundo) és una espècie d'ocel migradorl de l'ordre dels caradriformes, semblant al xatrac becllarg però una mica més petit, que pot arribar viure 23 anys.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Xatrac comú

Xatrac gros

El xatrac gros (Hydroprogne caspia) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i única espècie del gènere Hydroprogne, si bé sovint és ubicat a Sterna.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Xatrac gros

Xatrac menut comú

Exemplar de la subespècie ''Sterna albifrons antillarum''. El xatrac menut comú (Sternula albifrons) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més comú i el més petit dels xatracs.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Xatrac menut comú

Xibec cap-roig

El xibec, ànec becvermell, becvermell, xibec cap-roig o sivert (Netta rufina) és un ocell anseriforme i el més gros dels ànecs capbussadors.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Xibec cap-roig

Xivita comuna

La xivita comuna o xerlovita (Tringa ochropus) coneguda a les Balears amb el nom de becassineta, és un ocell no nidificant als Països Catalans, però comú a l'època de pas durant les migracions.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Xivita comuna

Xivitona comuna

Xivitona vulgar fotografiada a les Illes Britàniques. Xivitona vulgar fotografiada a Pontedeume (Galícia). La xivitona comuna, xivitona vulgar o siseta de pit blanc i gallet de riu, gallet riuer, cegall bord, cegall negre, cegall blanc o cegall sàtxero a les Balears (Actitis hypoleucos) és un ocell limícola de l'ordre dels caradriformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Xivitona comuna

Xixella

La xixella o xixell (Columba oenas) és una espècie d'ocell de l'ordre dels columbiformes.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Xixella

Xoriguer comú

Mides en centímetres de l'envergadura i el cos del xoriguer comú El xoriguer comú, xoriguer, xoriguer gros, xoric amb les variants xòric i xúric soliguer, soriguer, penja-sargantanes, o moixeta (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids (Falconidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Xoriguer comú

Xoriguer petit

El xoriguer petit (Falco naumanni) és un ocell rapinyaire que pertany al gènere dels falcons (Falco), dins de la família dels falcònids (Falconidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Xoriguer petit

Xot eurasiàtic

Parella de xots fotografiats a Grècia. El xot eurasiàtic, xot, xut (també designa l'òliba i altres ocells nocturns), mussol, duc petit o petit duc (xonca a l'Alguer), cornudet al País Valencià (Otus scops) o miloca (Otus vulgaris), és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Xot eurasiàtic

Xurra

La xurra (Pterocles orientalis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels pteroclidiformes comú a la Catalunya occidental.

Veure Llista d'ocells d'Aragó і Xurra

, Bec de serra gros, Bec de serra mitjà, Bec de serra petit, Becada eurasiàtica, Becadell comú, Becadell sord, Becplaner comú, Becut eurasiàtic, Bernat pescaire, Bitó comú, Bitxac comú, Bitxac rogenc, Blauet comú, Bombicíl·lids, Boscaler comú, Boscaler pintat gros, Boscarla d'aigua, Boscarla de canyar, Boscarla dels joncs, Boscarla menjamosquits, Boscarla mostatxuda, Bosqueta icterina, Bosqueta vulgar, Botxí ibèric, Botxí septentrional, Bruel, Burrínids, Busqueta bruna, Busqueta pàl·lida, Cabussó collnegre, Cabussó emplomallat, Cabussó gris, Cabussó orellut, Cabusset comú, Cadernera europea, Calàbria agulla, Calàbria petita, Calàbries, Calàndria comuna, Camallarga comú, Capó reial, Caprimúlgids, Caprimulgiformes, Capsigrany comú, Capsot d'esquena roja, Caradriformes, Caràdrids, Cargolet eurasiàtic, Cèrtids, Cínclids, Còlit gris, Còlit negre, Còlit ros, Còrvids, Cercavores alpí, Cicònids, Ciconiformes, Cigne cantaire, Cigne mut, Cigne petit, Cigonya blanca, Cigonya negra, Cisticòlids, Cogullada comuna, Cogullada fosca, Colúmbids, Colltort, Colltort comú, Colom (ocell), Columbiformes, Coraciformes, Coràcids, Corb, Corb marí emplomallat, Corb marí gros, Corbs marins, Cornella, Corriol anellat gros, Corriol anellat petit, Corriol camanegre, Corriol de Leschenault, Corriol pit-roig, Cotoliu, Cotorra de Kramer, Cotorreta pitgrisa, Cotxa blava, Cotxa cua-roja, Cotxa fumada, Cruixidell, Cuaenlairat rogenc, Cucúlids, Cuculiformes, Cucut comú, Cucut reial europeu, Cuereta blanca, Cuereta groga, Cuereta torrentera, Curroc, Daurada grossa, Duc, Duc eurasiàtic, Durbec, Egitàlids, Elani comú, Emberízids, Enganyapastors europeu, Escolopàcids, Escuraflascons becfí, Escuraflascons becgròs, Esmirla, Esparver comú, Espècie, Espècie introduïda, Esplugabous, Estèrnids, Estúrnids, Estercoràrids, Estornell comú, Estornell negre, Estrígids, Estrigiformes, Faisà, Faisà comú, Falcònids, Falcó cama-roig, Falcó d'Elionor, Falcó mostatxut europeu, Falcó pelegrí, Falcillot negre, Falcillot pàl·lid, Falconiformes, Família (biologia), Fasiànids, Fenicopteriformes, Flamenc rosat, Flamencs (animal), Fotja banyuda, Fotja comuna, Francolí pitnegre, Fraret, Fraret atlàntic, Fredeluga europea, Fredeluga gregària, Fringíl·lids, Fumarell alablanc, Fumarell carablanc, Fumarell negre, Gafarró, Gaig blau comú, Gaig eurasiàtic, Gal·liformes, Gall fer comú, Gamarús eurasiàtic, Gamba groga petita, Gamba roja comuna, Gamba roja pintada, Gamba verda, Ganga eurasiàtica, Garsa, Garsa blava asiàtica, Garsa de mar eurasiàtica, Gavià argentat europeu, Gavià caspi, Gavià fosc, Gavina capblanca, Gavina capnegra mediterrània, Gavina cendrosa, Gavina corsa, Gavina menuda, Gavina vulgar, Gavineta de tres dits, Gavot, Glareòlids, Gralla becgroga, Gralla becvermella, Gralla occidental, Grasset de muntanya, Gratapalles, Graula, Grèvol comú, Grúids, Griva, Griva cerdana, Grua damisel·la, Grua europea, Gruïformes, Guatlla, Guatlla comuna, Haematopus, Hidrobàtids, Hirundínids, Hortolà comú, Lars Jonsson (il·lustrador), Lànids, Làrids, Llucareta, Lluer, Mallerenga blava eurasiàtica, Mallerenga carbonera, Mallerenga cuallarga eurasiàtica, Mallerenga d'aigua, Mallerenga de bigotis, Mallerenga emplomallada europea, Mallerenga petita, Malvasia capblanca, Marabú africà, Martinet blanc comú, Martinet de nit comú, Martinet dels esculls, Martinet menut comú, Martinet ros comú, Mascarell atlàntic, Mascarells, Mastegatatxes, Meròpids, Merla, Merla blava, Merla d'aigua, Merla de pit blanc, Merla roquera comuna, Milà negre, Milà reial, Morell buixot, Morell cap-roig, Morell d'ulls grocs, Morell de plomall, Morell xocolater, Mosquiter comú, Mosquiter de passa, Mosquiter pàl·lid, Mosquiter xiulaire, Motacíl·lids, Muscicàpids, Mussol banyut, Mussol comú, Mussol emigrant, Mussol pirinenc, Oca coll-roja, Oca comuna, Oca de bec curt, Oca de collar, Oca de galta blanca, Oca pradenca, Oca riallera grossa, Oca riallera petita, Ocell de tempesta boreal, Ocell de tempesta europeu, Ocell sedós europeu, Ocells, Ordre, Oreneta, Oreneta cua-rogenca, Oreneta cuablanca comuna, Oreneta de ribera comuna, Oriòlids, Oriol eurasiàtic, Otídids, Papamosques gris, Paràsit boreal, Paràsit cuallarg, Paràsit cuapunxegut, Pardal, Pardal d'ala blanca, Pardal de bardissa europeu, Pardal roquer, Pardal xarrec, Passèrids, Passerell, Passerell gorjanegre, Passeriformes, Pàrids, Pícids, Pela-roques, Pelicaniformes, Pelicà, Pelicà rosat, Pelicà vulgar, Perdiu, Perdiu blanca, Perdiu de mar europea, Perdiu xerra, Pica-soques eurasiàtic, Piciformes, Picot garser dorsiblanc, Picot garser gros, Picot garser petit, Picot negre eurasiàtic, Picot verd ibèric, Pigre gris, Pinsà, Pinsà borroner eurasiàtic, Pinsà mec, Pioc salvatge eurasiàtic, Pit-roig, Piula dels arbres, Piula gorja-roja, Podicipediformes, Polit becfí, Polit cantaire, Polla blava americana, Polla blava comuna, Polla d'aigua comuna, Polla pintada europea, Procel·lariformes, Procel·làrids, Prunèl·lids, Psitaciformes, Psitàcids, Pteròclids, Puput comuna, Rascló occidental, Rasclet europeu, Rascletó, Raspinell comú, Raspinell pirinenc, Ràl·lids, Recurviròstrids, Regúlids, Reietó, Remízids, Remena-rocs comú, Repicatalons eurasiàtic, Repicatalons petit, Roquerol eurasiàtic, Rossinyol, Rossinyol bord comú, Sílvids, Sítids, Siboc, Sisó comú, Siseta comuna, Sit aureolat, Sit caranegre, Sit negre, Tallareta comuna, Tallareta cuallarga, Tallareta sarda, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Tallarol de garriga oriental, Tallarol emmascarat occidental, Tallarol gros, Tallarol trencamates, Tètol cuanegre, Tètol de Hudson, Tórtora eurasiàtica, Tórtora rosa i grisa, Tórtora turca, Túrdids, Teixidor eurasiàtic, Terrerola, Terrerola rogenca, Territ becadell, Territ becllarg, Territ de Temminck, Territ de tres dits, Territ fosc, Territ gros, Territ menut comú, Territ pectoral, Territ rogenc, Territ variant, Tetraonins, Timàlids, Titònids, Titella, Titella (ocell), Tord ala-roig, Tord comú, Torlit comú, Trenca, Trencalòs, Trencapinyes, Tresquiornítids, Trist, Trobat (ocell), Troglodítids, Tudó, Upupa, Valona (ocell), Verderol, Verderola, Voltor comú, Voltor negre, Xarrasclet, Xarxet comú, Xarxet marbrenc, Xatrac becllarg, Xatrac bengalí, Xatrac comú, Xatrac gros, Xatrac menut comú, Xibec cap-roig, Xivita comuna, Xivitona comuna, Xixella, Xoriguer comú, Xoriguer petit, Xot eurasiàtic, Xurra.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat