Taula de continguts
20 les relacions: Arnau Mir de Pallars Jussà, Bandoler, Barcelona, Baronia d'Erill, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Comanda de Vallfogona, Compromís de Casp, Comtat de Ribagorça, Ferran d'Antequera, Jaume el Conqueridor, Jaume II d'Urgell, Lleida, Pinós, Regne d'Aragó, Regne de València, Torquemada, Tremp, Vall de Bardaixí, Vall de Benasc, 1412.
Arnau Mir de Pallars Jussà
''Els territoris d'Arnau Mir a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Arnau Mir de Pallars Jussà (o Arnal) (ca. 1113 - 1174) fou comte de Pallars Jussà entre el 1124 i el 1174.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Arnau Mir de Pallars Jussà
Bandoler
El bandoler, bandit o bandejat és la persona que viu fora de llei, armada, i que sol ajuntar-se amb altres, constituint colles, per dur a terme les seves accions ofensives o defensives, entre les quals destaquen els robatoris, sovint per assalt, que constitueixen freqüentment el mètode utilitzat per a subsistir.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Bandoler
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Barcelona
Baronia d'Erill
La Baronia d'Erill, del segle XI, juntament amb les baronies d'Abella, Bellera i Orcau, era una de les baronies primigènies de l'actual Pallars Jussà.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Baronia d'Erill
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça, ca. 1365 - Barcelona, 1432) fou un cavaller i jurista aragonès del llinatge dels Bardaixí, senyor de Saidí.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Comanda de Vallfogona
Comanda de Vallfogona. Comanda templera i, a mitjan s. XIV, hospitalera, al voltant del castell de Vallfogona de Riucorb, sorgida de la senyoria del llinatge dels Queralt i dels seus parents, els Oluja, els quals a la fi del, el matrimoni de Gombau d'Oluja, nebot del senyor de Santa Coloma de Queralt, i d'Ermessenda, sense descendència, en donaren terres i després el castell, així com ells com a donats.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Comanda de Vallfogona
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Compromís de Casp
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Comtat de Ribagorça
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Ferran d'Antequera
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Llinatge dels Bardaixí і Jaume el Conqueridor
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Veure Llinatge dels Bardaixí і Jaume II d'Urgell
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Lleida
Pinós
Pinós és un municipi de la comarca del Solsonès que rep el nom d'un dels cinc pobles que l'integren.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Pinós
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Regne d'Aragó
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Regne de València
Torquemada
Torquemada és un municipi de la província de Palència, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Torquemada
Tremp
El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Tremp
Vall de Bardaixí
La Vall de Bardaixí és un municipi de l'Aragó, a la comarca de la Ribagorça.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Vall de Bardaixí
Vall de Benasc
Territoris i localitats que conformen la '''vall de Benasc'''. La vall de Benasc (valle de Benasque en castellà, val de Benás en aragonès, vall de Benás en benasquès) és una vall pirinenca situada al septentrió de la comarca aragonesa de la Ribagorça, al tram superior de la conca del riu Éssera i a l'extrem nord-oest dels Països Catalans.
Veure Llinatge dels Bardaixí і Vall de Benasc
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Llinatge dels Bardaixí і 1412
També conegut com Bardaixí, Bardaixí (llinatge), Bardají, Bardaxí, Bardexí.