Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Suïssa

Índex Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

202 les relacions: Acords de Schengen, Agnosticisme, Alamans, Alamània, Albània, Alemany, Alemany suís, Alemanya, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Alps, Anglès, Antiga Confederació Suïssa, Antiga Grècia, Appenzell, Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Argòvia, Arpitània, Assemblea Federal de Suïssa, Associació Europea de Lliure Comerç, Ateisme, Atur, Austràsia, Índex de Llibertat Econòmica, Àustria, Basilea-Camp, Basilea-Ciutat, Batalla de Marignano, Batalla de Tolbiac, Berna, Borgonya, Bormio, Cambra alta, Cambra baixa, Cantó de Berna, Cantó de Friburg, Cantó de Ginebra, Cantó de Glarus, Cantó de Lucerna, Cantó de Neuchâtel, Cantó de Sankt Gallen, Cantó de Schaffhausen, Cantó de Schwyz, Cantó de Solothurn, Cantó de Ticino, Cantó de Zúric, Cantó de Zug, Cantó del Jura, Cantons de Suïssa, Cap d'estat, ..., Capitalisme, Carta de franquesa, Catolicisme a Suïssa, Celtes, Ciutat mundial, Clima temperat, Clodoveu I, Comerç, Comunitat Europea, Congrés de Viena, Consell Federal de Suïssa, Consell Nacional de Suïssa, Creu Roja, Cristianisme, Cristianisme ortodox, Cultura de La Tène, Democràcia directa, Demografia de Suïssa, Diglòssia, Dinastia merovíngia, Emperador romà, Escrutini proporcional plurinominal, Església Catòlica Romana, Espai Econòmic Europeu, Espai urbà, Esperança de vida, Espionatge, Estats alpins, Estats Units d'Amèrica, Etrusc, Europa Central, Fòrum Econòmic Mundial, Federació, França, Franc, Francès, Francoprovençal, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Furlà, Gàl·lia, Ginebra, Glarus, Grisons, Guerra de Suàbia, Guerra dels Trenta Anys, Guerra entre Suïssa i la Casa d'Habsburg, Hallstatt, Helvècia, Helvecis, Hoffmann-La Roche, Huldrych Zwingli, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Inn (riu), Irlanda, Islam a Suïssa, Italià, Itàlia, Jueus, Kosovo, Ladí, Liechtenstein, Llac de Constança, Llac de Neuchâtel, Llac de Zúric, Llac Léman, Llatí, Llengües retoromàniques, Llengües romàniques, Llibre Roig de Llengües Amenaçades, Llista de peixos de Suïssa, Llombard, Lucerna, Majoria simple, Mülhausen, Mebibyte, Mels, Modernitat, Moneda, Napoleó Bonaparte, Nazisme, Nèustria, Nestlé, Neuchâtel, Nidwalden, Novartis, Obwalden, Organització de les Nacions Unides, Organització Mundial del Comerç, Paritat de poder adquisitiu, Pasturatge, Pau de Westfàlia, Poder executiu, Poder judicial, Potències de l'Eix, Primus inter pares, Producte interior brut, Protestantisme, Rècia, Referèndum, Reforma Protestant, Regne de Borgonya, Religió, Religió a Suïssa, República federal, República Helvètica, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Rin, Riu Ticino, Roine, Romandia, Romanx, Sacre Imperi Romanogermànic, Schwyz, Schwyz (municipi), Segona Guerra Mundial, Serralada del Jura, Societat de Nacions, Suïssa Italiana, Sufragi femení a Suïssa, Taxa de fecunditat, Taxa de mortalitat, Teisme, Tercer Reich, Tiberi, Tractat de París (1814), Turgòvia, Turisme, Unió Europea, Unterwalden, Uri, Valais, Valtellina, Vaud, Veterinària, Zúric, Zug (Suïssa), 1 d'agost, 1291, 1597, 18 d'abril, 1803, 1814, 1815, 1848, 1920, 1942, 1971, 2002, 2019, 972. Ampliar l'índex (152 més) »

Acords de Schengen

Els Acords de Schengen són uns acords signats el 1985 i 1990 per diversos estats europeus per tal de suprimir de manera progressiva els controls en les fronteres interiors (entre aquests estats).

Nou!!: Suïssa і Acords de Schengen · Veure més »

Agnosticisme

Lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.

Nou!!: Suïssa і Agnosticisme · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Suïssa і Alamans · Veure més »

Alamània

Divisió de la Gàl·lia el 481. El Regne alaman en verd Alamània (Alamannia en la seva forma llatina), citada per primera vegada l'any 289, també anomenada Regne bàrbar d'Alemanya o Regne dels alamans tot i que no designa un territori unificat governat per un sol rei, sinó una confederació de petits regnes que cohabitaren en aquesta zona geogràfica, fou un dels regnes germànics establerts a la província romana de Germània Superior, amb els territoris avui a Suïssa, Baden-Württemberg i Alsàcia.

Nou!!: Suïssa і Alamània · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Suïssa і Albània · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Suïssa і Alemany · Veure més »

Alemany suís

L'alamànic suís (Schweizerdeutsch en alemany estàndard; Schwyzerdütsch, Schwiizerdütsch, Schwyzertütsch o Schwizertitsch en altres ortografies que reflecteixen les pronunciacions dialectals) és un dels dialectes alamànics que es parlen a Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Alemany suís · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Suïssa і Alemanya · Veure més »

Aliats de la Segona Guerra Mundial

Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.

Nou!!: Suïssa і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Suïssa і Alps · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Suïssa і Anglès · Veure més »

Antiga Confederació Suïssa

La Confederació Suïssa va ser la precursora de la Suïssa actual.

Nou!!: Suïssa і Antiga Confederació Suïssa · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Suïssa і Antiga Grècia · Veure més »

Appenzell

* Appenzell (ciutat), capital del cantó d'Appenzell Inner-Rhoden.

Nou!!: Suïssa і Appenzell · Veure més »

Appenzell Ausser-Rhoden

Appenzell Ausser-Rhoden (en alemany Appenzell Ausserrhoden, en francès Appenzell Rhodes-Extérieures, en italià Appenzello Esterno) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Appenzell Ausser-Rhoden · Veure més »

Appenzell Inner-Rhoden

Appenzell Inner-Rhoden (alemany; en francès Appenzell Rhodes-Intérieures, en italià Appenzello Interno) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Appenzell Inner-Rhoden · Veure més »

Argòvia

Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Argòvia · Veure més »

Arpitània

Arpitània (en arpità Arpitania, Arpetania) és el territori de la llengua francoprovençal o llengua arpitana.

Nou!!: Suïssa і Arpitània · Veure més »

Assemblea Federal de Suïssa

L'Assemblea Federal de Suïssa (alemany Bundesversammlung; francès, Assemblée fédérale; italià Assemblea federale; romanx Assamblea federala) és el poder legislatiu i l'autoritat suprema de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Assemblea Federal de Suïssa · Veure més »

Associació Europea de Lliure Comerç

L'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), també coneguda com a EFTA (European Free Trade Association), fou establerta el 3 de maig de 1960 com a bloc comercial alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se al mercat comú de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió Europea).

Nou!!: Suïssa і Associació Europea de Lliure Comerç · Veure més »

Ateisme

Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.

Nou!!: Suïssa і Ateisme · Veure més »

Atur

Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.

Nou!!: Suïssa і Atur · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Suïssa і Austràsia · Veure més »

Índex de Llibertat Econòmica

Índex de Llibertat Econòmica de la Fundació Heritage del 2018 L'Índex de Llibertat Econòmica és un índex i una classificació anuals creats per la Fundació Heritage i The Wall Street Journal per mesurar el grau de llibertat econòmica a les nacions del món.

Nou!!: Suïssa і Índex de Llibertat Econòmica · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Suïssa і Àustria · Veure més »

Basilea-Camp

Basilea-Camp (alemany: Basel-Landschaft; alemany suís: Baselbiet; francès: Bâle-Campagne, romanx: Basilea-Champagna) és un dels 26 cantons de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Basilea-Camp · Veure més »

Basilea-Ciutat

Basilea-Ciutat (alemany: Basel-Stadt, francès: Bâle-Ville, italià: Basilea Città, romanx: Basilea-Citad) és un cantó del nord de Suïssa, situat on el Rin abandona el país.

Nou!!: Suïssa і Basilea-Ciutat · Veure més »

Batalla de Marignano

La batalla de Marignano va tenir lloc els dies 13 i 14 de setembre de 1515 al voltant de l'actual localitat de Melegnano, 16 km al sud de Milà, Itàlia, i va confrontar als exèrcits aliats de Francesc I de França i la República de Venècia contra les forces de la Confederació de Suïssa, llavors propietàries del Ducat de Milà.

Nou!!: Suïssa і Batalla de Marignano · Veure més »

Batalla de Tolbiac

La batalla de Tolbiac es va lliurar entre els francs de Clodoveu I i els alamans, i la seva data és tradicionalment fixada el 496.

Nou!!: Suïssa і Batalla de Tolbiac · Veure més »

Berna

Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Berna · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Suïssa і Borgonya · Veure més »

Bormio

Bormio és una ciutat italiana de 4.000 habitants situada a la regió de la Llombardia, a la província de Sondrio.

Nou!!: Suïssa і Bormio · Veure més »

Cambra alta

La cambra alta és una de les dues cambres d'un cos legislatiu bicameral; l'altra és la cambra baixa.

Nou!!: Suïssa і Cambra alta · Veure més »

Cambra baixa

La cambra baixa és una de les dues cambres d'un cos legislatiu bicameral; l'altra és la cambra alta.

Nou!!: Suïssa і Cambra baixa · Veure més »

Cantó de Berna

Berna (en alemany Bern, en francès Berne, en romanx i italià Berna) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Berna · Veure més »

Cantó de Friburg

El cantó de Friburg (alemany Kanton Freiburg, francès canton de Fribourg, arpità Quenton de Fribôrg) és un cantó situat a l'oest de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Friburg · Veure més »

Cantó de Ginebra

El cantó de Ginebra (francès i oficialment République et Canton de Genève, alemany Genf, romanx Genevra, italià Ginevra, arpità Geneva) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Ginebra · Veure més »

Cantó de Glarus

Glarus (pronunciació en alemany: /ˈɡlaːrʊs/; francès, Glaris) és un cantó del centre-est de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Glarus · Veure més »

Cantó de Lucerna

Lucerna (alemany: Luzern) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Lucerna · Veure més »

Cantó de Neuchâtel

Neuchâtel és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Neuchâtel · Veure més »

Cantó de Sankt Gallen

Sankt-Gallen (en alemany), Saint-Gall (en francès) o San Gallo (en italià) és un dels cantons de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Sankt Gallen · Veure més »

Cantó de Schaffhausen

El cantó de Schaffhausen (Schaffhuse o Schaffhuus en alemany suís) és el cantó més septentrional de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Schaffhausen · Veure més »

Cantó de Schwyz

Schwyz és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Schwyz · Veure més »

Cantó de Solothurn

Solothurn (francès: Soleure; italià: Soletta; romanx: Soloturn) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Solothurn · Veure més »

Cantó de Ticino

La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Ticino · Veure més »

Cantó de Zúric

Zúric (alemany Zürich) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Zúric · Veure més »

Cantó de Zug

Zug (francès Zoug, italià Zugo) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó de Zug · Veure més »

Cantó del Jura

El Jura (en francès i alemany Jura, en romanx i italià Giura) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Cantó del Jura · Veure més »

Cantons de Suïssa

Mapa dels cantons de Suïssa A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499.

Nou!!: Suïssa і Cantons de Suïssa · Veure més »

Cap d'estat

El terme cap d'estat és un terme genèric per referir-se a l'individu que és el principal representant públic d'un estat.

Nou!!: Suïssa і Cap d'estat · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Suïssa і Capitalisme · Veure més »

Carta de franquesa

La carta de franquesa és un privilegi concedit als habitants d'una població o d'un territori.

Nou!!: Suïssa і Carta de franquesa · Veure més »

Catolicisme a Suïssa

Les diferents diòcesis de Suïssa. LEsglésia Catòlica Suïssa és part de l'Església Catòlica, està sota la guia espiritual del papa i sota la cúria de Roma.

Nou!!: Suïssa і Catolicisme a Suïssa · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Suïssa і Celtes · Veure més »

Ciutat mundial

Nova York Londres París Tòquio Taipei Hong Kong Una ciutat global o ciutat del món (s'arriba a trobar ciutat alfa o ciutat-centre) és un concepte promogut pel departament de geografia de la Universitat de Loughborough (Anglaterra), que postula que la globalització pot ser dividida en termes de llocs geogràfics estratègics que veuen la creació, facilitació o elaboració del liberalisme a escala global.

Nou!!: Suïssa і Ciutat mundial · Veure més »

Clima temperat

Mapa de les àrees de clima temperat del món (en verd) Extensió de les dues zones temperades del món (en rosa) Àrees o regions de clima temperat del món segons la classificació climàtica de Köppen. El clima temperat és el tipus de clima intermedi entre el clima subtropical (al clima càlid) i el clima polar (clima fred).

Nou!!: Suïssa і Clima temperat · Veure més »

Clodoveu I

Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..

Nou!!: Suïssa і Clodoveu I · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Suïssa і Comerç · Veure més »

Comunitat Europea

Comunitat Europea o Comunitats Europees són denominacions amb què hom indica un conjunt d'organitzacions creades entre els països de la Unió Europea per assolir la integració progressiva de les seves economies.

Nou!!: Suïssa і Comunitat Europea · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Suïssa і Congrés de Viena · Veure més »

Consell Federal de Suïssa

L'Interior del Palau Federal, on es reuneix el Consell Federal. Membres del Consell Federal el Gener de 2016. El Consell federal de Suïssa (en alemany Bundesrat, en francès Conseil Fédéral, en italià Consiglio Federale, i en romanx Cussegl Federal) és l'òrgan executiu de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Consell Federal de Suïssa · Veure més »

Consell Nacional de Suïssa

El Consell Nacional de Suïssa (en alemany Nationalrat, en francès Conseil National, en italià Consiglio Nazionale, en romanx Cussegl naziunal) és la cambra baixa de l'Assemblea Federal de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Consell Nacional de Suïssa · Veure més »

Creu Roja

El Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, més conegut com a Creu Roja, és un moviment humanitari internacional que aplega al voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món, Creu roja Andorrana que va ser fundat per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per prevenir i alleujar el patiment humà, sense cap mena de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques.

Nou!!: Suïssa і Creu Roja · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Suïssa і Cristianisme · Veure més »

Cristianisme ortodox

Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.

Nou!!: Suïssa і Cristianisme ortodox · Veure més »

Cultura de La Tène

La cultura de la Tène fou el darrer període de l'edat de ferro preromana a l'Europa.

Nou!!: Suïssa і Cultura de La Tène · Veure més »

Democràcia directa

Democràcia directa al Cantó de Glarus (Suïssa): a mà alçada, es reuneix tota la població censada electoral i pren les decisions directes de govern (2009). La democràcia directa és una forma de democràcia en la qual els ciutadans participen directament en el procés de presa de decisions polítiques.

Nou!!: Suïssa і Democràcia directa · Veure més »

Demografia de Suïssa

L'evolució demogràfica de Suïssa es caracteritza per l'augment continu de la mitjana d'edat i l'alta proporció de la població estrangera.

Nou!!: Suïssa і Demografia de Suïssa · Veure més »

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Nou!!: Suïssa і Diglòssia · Veure més »

Dinastia merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Suïssa і Dinastia merovíngia · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.

Nou!!: Suïssa і Emperador romà · Veure més »

Escrutini proporcional plurinominal

La representació proporcional o l'escrutini proporcional plurinominal és un sistema electoral en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament.

Nou!!: Suïssa і Escrutini proporcional plurinominal · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Suïssa і Església Catòlica Romana · Veure més »

Espai Econòmic Europeu

L'Espai Econòmic Europeu L'Espai Econòmic Europeu (EEE) fou establert l'1 de gener de 1994 en un acord entre els estats membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) i tots els estats membres de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Suïssa і Espai Econòmic Europeu · Veure més »

Espai urbà

Per a la geografia urbana, l'espai urbà és l'espai propi dels nuclis urbans o ciutats, definits prèviament per criteris numèrics (30.000 habitants al Japó; 20.000 a Holanda; 10.000 a Espanya o Suïssa; 5.000 a Bèlgica, Xile o Àustria; 2.500 als Estats Units o Tailàndia; 2.000 a Argentina, Portugal o França; 200 als països escandinaus) o criteris funcionals (que el sector econòmic dominant no sigui el primari, sinó el sector secundari - ciutat industrial - o els serveis - ciutat de serveis -, encara que existeixen fins i tot les anomenades agrociutats).

Nou!!: Suïssa і Espai urbà · Veure més »

Esperança de vida

L'esperança de vida correspon a la mitjana d'anys que encara resten per viure per a una persona que ha assolit una edat exacta, si en el temps que li resta de vida fos sotmesa a les condicions de mortalitat actuals (les probabilitats específiques de morir a cada edat).

Nou!!: Suïssa і Esperança de vida · Veure més »

Espionatge

L'espionatge és la pràctica i el conjunt de tècniques associades a l'obtenció d'informació confidencial.

Nou!!: Suïssa і Espionatge · Veure més »

Estats alpins

Estats alpins. El terme dels Estats alpins fa referència als estats associats amb la regió dels Alps.

Nou!!: Suïssa і Estats alpins · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Suïssa і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Etrusc

L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Nou!!: Suïssa і Etrusc · Veure més »

Europa Central

L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Suïssa і Europa Central · Veure més »

Fòrum Econòmic Mundial

El Fòrum Econòmic Mundial (World Economic Forum) és una fundació sense ànim de lucre, la seu de la qual és a Ginebra.

Nou!!: Suïssa і Fòrum Econòmic Mundial · Veure més »

Federació

Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").

Nou!!: Suïssa і Federació · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Suïssa і França · Veure més »

Franc

El franc és el nom de diverses unitats monetàries.

Nou!!: Suïssa і Franc · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Suïssa і Francès · Veure més »

Francoprovençal

Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.

Nou!!: Suïssa і Francoprovençal · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Suïssa і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Furlà

Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).

Nou!!: Suïssa і Furlà · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Suïssa і Gàl·lia · Veure més »

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Ginebra · Veure més »

Glarus

Glarus (Glaris en francès) és un municipi del cantó de Glarus (Suïssa), del qual n'és la capital.

Nou!!: Suïssa і Glarus · Veure més »

Grisons

Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Grisons · Veure més »

Guerra de Suàbia

La Guerra de Suàbia de 1499 (Schawabenkrieg, Schweizerkrieg o "Guerra Suïssa" a Alemanya, i Engadiner Krieg o "Guerra d'Engadina" a Àustria) va ser l'últim gran conflicte militar entre l'Antiga Confederació Suïssa i la Casa d'Habsburg. El que va començar com un conflicte local pel control del Val Müstair i el Pas d'Umbrail en els Grisons, aviat es va estendre en demanar, ambdues parts, ajut als seus aliats: els Habsburg van demanar el suport de la Lliga de Suàbia i la Confederació de les Tres Lligues el suport dels Grisons.

Nou!!: Suïssa і Guerra de Suàbia · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Suïssa і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra entre Suïssa i la Casa d'Habsburg

La guerra Guerra entre Suïssa i la Casa d'Habsburg 1291-1499 comprèn una sèrie de conflictes armats entre l'emergent Antiga Confederació Suïssa i la Casa d'Habsburg, que va acabar amb la independència de facto de la Confederació.

Nou!!: Suïssa і Guerra entre Suïssa i la Casa d'Habsburg · Veure més »

Hallstatt

Hallstatt a l'estat d'Alta Àustria, és una localitat del districte muntanyós de Salzkammergut a Àustria.

Nou!!: Suïssa і Hallstatt · Veure més »

Helvècia

Helvècia, o Helvetia, era el país on habitaven els helvecis (helvetii).

Nou!!: Suïssa і Helvècia · Veure més »

Helvecis

Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.

Nou!!: Suïssa і Helvecis · Veure més »

Hoffmann-La Roche

Hoffmann-La Roche és una empresa que es dedica a la indústria farmacèutica, té la seu principal a la ciutat de Basilea (Suïssa).

Nou!!: Suïssa і Hoffmann-La Roche · Veure més »

Huldrych Zwingli

Huldrych, Ulrich Zwingli o Ulricus Zuinglius (Wildhaus, cantó de Sankt Gallen, Suïssa, 1 de gener, 1484 – Kappel am Albis, 11 d'octubre, 1531) va ser líder de la reforma protestant a Suïssa, i fundador de les esglésies reformades suïsses.

Nou!!: Suïssa і Huldrych Zwingli · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Suïssa і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Suïssa і Imperi Romà · Veure més »

Inn (riu)

L'Inn (en alemany, Inn; en llatí, Aenus; en romanx, En) és un riu amb una llargada de 517 km.

Nou!!: Suïssa і Inn (riu) · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Suïssa і Irlanda · Veure més »

Islam a Suïssa

Mesquita de Mahmud a Zúric. LIslam a Suïssa és professat per al voltant 350.000 persones d'acord amb l'últim cens realitzat al país, equivalent al 5% de la població (el 1990 eren 2,2% i el 2000, 4,3%), cosa que fa que l'islam sigui la tercera religió més gran a Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Islam a Suïssa · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Suïssa і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Suïssa і Itàlia · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Suïssa і Jueus · Veure més »

Kosovo

Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.

Nou!!: Suïssa і Kosovo · Veure més »

Ladí

El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.

Nou!!: Suïssa і Ladí · Veure més »

Liechtenstein

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.

Nou!!: Suïssa і Liechtenstein · Veure més »

Llac de Constança

El llac de Constança des de Meersburg Mapa del llac de Constança Entrada del Rin al llac de Constança El llac de Constança (en alemany Bodensee) és un llac de l'Europa central travessat pel Rin.

Nou!!: Suïssa і Llac de Constança · Veure més »

Llac de Neuchâtel

El llac de Neuchâtel (en alemany: Neuenburgersee) és, amb una superfície de 217,9 km², el llac més gran enterament suís.

Nou!!: Suïssa і Llac de Neuchâtel · Veure més »

Llac de Zúric

Mapa del llac de Zúric. Vista del llac des de Zúric. El Llac de Zúric (en alemany Zürichsee) és un llac de Suïssa que s'estén des del sud-est de la ciutat de Zúric fins al Cantó de Sankt Gallen a la part més oriental del llac.

Nou!!: Suïssa і Llac de Zúric · Veure més »

Llac Léman

Foto del llac El llac de Ginebra, raramament conegut en català com a Llac Léman pel Francès Le Léman (pronunciat le'mɑ̃/), és un llac de l'Europa Occidental.

Nou!!: Suïssa і Llac Léman · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Suïssa і Llatí · Veure més »

Llengües retoromàniques

El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.

Nou!!: Suïssa і Llengües retoromàniques · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Suïssa і Llengües romàniques · Veure més »

Llibre Roig de Llengües Amenaçades

El Llibre Roig de les Llengües Amenaçades ha estat recollit per Tapani Salminen i publicat per la UNESCO, i recull una llista exhaustiva de llengües d'arreu del món amenaçades d'extinció.

Nou!!: Suïssa і Llibre Roig de Llengües Amenaçades · Veure més »

Llista de peixos de Suïssa

''Pungitius pungitius'' Truita arc de Sant Martí (''Oncorhynchus mykiss'') ''Lampetra fluviatilis'' ''Coregonus clupeaformis'' ''Barbatula barbatula'' ''Aspius aspius'' ''Alosa fallax'' ''Alburnus alburnus'' ''Coregonus lavaretus'' ''Rutilus pigus'' Bavosa de riu (''Salaria fluviatilis'') Salmó europeu (''Salmo salar'') Tenca (''Tinca tinca'') ''Telestes souffia'' ''Thymallus thymallus'' Aquesta llista de peixos de Suïssa -incompleta- inclou 105 espècies de peixos que es poden trobar a Suïssa ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.

Nou!!: Suïssa і Llista de peixos de Suïssa · Veure més »

Llombard

El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.

Nou!!: Suïssa і Llombard · Veure més »

Lucerna

Lucerna (en alemany: Luzern) és una ciutat de la Suïssa central, amb una població de 60.274 habitants (2003) i és la capital del cantó de Lucerna.

Nou!!: Suïssa і Lucerna · Veure més »

Majoria simple

Es denomina majoria simple, majoria ordinària, o simplement majoria el sistema de votació mitjançant el qual es requereix, per aprovar una decisió, més vots a favor dels que estan en contra.

Nou!!: Suïssa і Majoria simple · Veure més »

Mülhausen

Mülhausen (oficialment i en francès Mulhouse, en alsacià Milhüüsa o Milhüse, en alamànic Mehlhüse o Mihlhüse, en alemany Mülhausen) és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Rin i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Suïssa і Mülhausen · Veure més »

Mebibyte

Un mebibyte (la contracció de mega binari i byte) és una unitat d'informació o d'emmagatzemament informàtic, abreujada com a MiB.

Nou!!: Suïssa і Mebibyte · Veure més »

Mels

Mels és un municipi del cantó de Sankt Gallen (Suïssa), situat al districte de Sarganserland.

Nou!!: Suïssa і Mels · Veure més »

Modernitat

obra.

Nou!!: Suïssa і Modernitat · Veure més »

Moneda

Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.

Nou!!: Suïssa і Moneda · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Suïssa і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Suïssa і Nazisme · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Suïssa і Nèustria · Veure més »

Nestlé

Nestlé (nom oficial Société des Produits Nestlé S.A.) és la companyia agro-alimentària més gran del món.

Nou!!: Suïssa і Nestlé · Veure més »

Neuchâtel

Neuchâtel és un municipi de Suïssa, capital del cantó de Neuchâtel i del districte de Neuchâtel.

Nou!!: Suïssa і Neuchâtel · Veure més »

Nidwalden

Nidwalden és un cantó de Suïssa que va ser dels signants de la Carta Federal de 1291 amb els seus veïns del llac dels quatre cantons o Vierwaldstättersee que són Obwalden, Uri i Schwyz.

Nou!!: Suïssa і Nidwalden · Veure més »

Novartis

Daniel Vasella - CEO i president del consell d'administració Novartis és una empresa que es dedica a la indústria farmacèutica i de biotecnologia, té la seua seu principal en la ciutat de Basilea a Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Novartis · Veure més »

Obwalden

Obwalden és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Obwalden · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Suïssa і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Organització Mundial del Comerç

L'Organització Mundial de Comerç (OMC) és una organització internacional que supervisa els acords comercials en definir les regles del comerç entre els estats membres.

Nou!!: Suïssa і Organització Mundial del Comerç · Veure més »

Paritat de poder adquisitiu

PIB PPP per capita del 2005 En l'economia, la paritat de poder adquisitiu (PPA) o paritat de poder de compra (PPC), sovint abreujat PPP per les sigles en anglès purchasing power parity, és un mètode utilitzat per a calcular una taxa alternativa de canvi de monedes de dos països.

Nou!!: Suïssa і Paritat de poder adquisitiu · Veure més »

Pasturatge

Una vaca pasturant El pasturatge és la ingestió d'aliment verd per un organisme.

Nou!!: Suïssa і Pasturatge · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Pau de Westfàlia · Veure més »

Poder executiu

Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

Nou!!: Suïssa і Poder executiu · Veure més »

Poder judicial

El poder judicial és un poder estatal on hi ha tots els jutges i magistrats, que tenen l'encàrrec d'administrar justícia en nom del rei, en casos de monarquia, una justíca que segons la Constitució emana del poble.

Nou!!: Suïssa і Poder judicial · Veure més »

Potències de l'Eix

Països neutrals URSS Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Suïssa і Potències de l'Eix · Veure més »

Primus inter pares

Primus inter pares (primer entre iguals) és una expressió llatina que indica que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.

Nou!!: Suïssa і Primus inter pares · Veure més »

Producte interior brut

Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.

Nou!!: Suïssa і Producte interior brut · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Suïssa і Protestantisme · Veure més »

Rècia

Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Suïssa і Rècia · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Suïssa і Referèndum · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Suïssa і Reforma Protestant · Veure més »

Regne de Borgonya

El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Regne de Borgonya · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Suïssa і Religió · Veure més »

Religió a Suïssa

Església suïssa. La Constitució suïssa garanteix una completa llibertat religiosa.

Nou!!: Suïssa і Religió a Suïssa · Veure més »

República federal

Una república federal, és un estat que és una federació i alhora una república.

Nou!!: Suïssa і República federal · Veure més »

República Helvètica

La República Helvètica fou un estat de l'Europa Occidental establert en el territori de la moderna Suïssa en el context de la Revolució Francesa i les Guerres Revolucionaries que durà uns cinc anys, des del 1798 fins al 1803, i és considerat com a predecessor immediat de l'actual Confederació Helvètica.

Nou!!: Suïssa і República Helvètica · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Suïssa і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Nou!!: Suïssa і Revolució Industrial · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Suïssa і Rin · Veure més »

Riu Ticino

El riu Ticino (Tessin en alemany i francès, Tisín, Tesìn o Tzìch en llombard i piemontès, antigament Ticinus en llatí) és un riu del sud de Suïssa i del nord d'Itàlia, el principal tributari del Po per volum d'aigua i, en termes absoluts, el segon riu més cabalós d'Itàlia després d'aquest darrer.

Nou!!: Suïssa і Riu Ticino · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Suïssa і Roine · Veure més »

Romandia

Romanx Romandia o la Suïssa romanda, també anomenada la Suïssa romana o la Suïssa francesa (en francès: la Suisse romande o la Romandie, en francoprovençal: la Romandie, en alemany: Welschschweiz, en romanx la Svizra romanda o Svizra franzosa, en italià Svizzera Romande o Romandia) és la part de Suïssa on es parla tradicionalment francoprovençal i francès i on la llengua oficial és el francès.

Nou!!: Suïssa і Romandia · Veure més »

Romanx

El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.

Nou!!: Suïssa і Romanx · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Suïssa і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Schwyz

* Schwyz (municipi), municipi del cantó de Schwyz, cap del districte de Schwyz.

Nou!!: Suïssa і Schwyz · Veure més »

Schwyz (municipi)

Schwyz (pronunciat /ʃviːts/) és un municipi del cantó de Schwyz, cap del districte de Schwyz.

Nou!!: Suïssa і Schwyz (municipi) · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Suïssa і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Serralada del Jura

Mapa de la serralada El Jura és una serralada situada al nord dels Alps, entre França, Suïssa i Alemanya.

Nou!!: Suïssa і Serralada del Jura · Veure més »

Societat de Nacions

La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.

Nou!!: Suïssa і Societat de Nacions · Veure més »

Suïssa Italiana

Distribució dels idiomes oficials a Suïssa, en violeta la zona de parla italiana. (any 2000) La Suïssa Italiana (en italià: Svizzera Italiana, en alemany: Italienische Schweiz, en francès: Suisse italienne, en romanx: Svizra Italiana), és el conjunt de zones de Suïssa en què s'utilitza usualment la llengua italiana per a comunicar-se, comprèn.

Nou!!: Suïssa і Suïssa Italiana · Veure més »

Sufragi femení a Suïssa

El sufragi femení a Suïssa fou una votació federal que tingué lloc a Suïssa el 7 de febrer del 1971.

Nou!!: Suïssa і Sufragi femení a Suïssa · Veure més »

Taxa de fecunditat

Taxes de fecunditat dels Estats del mónLa taxa de fecunditat (també coneguda com a taxa de fertilitat o índex sintètic de fecunditat) és una estadística demogràfica que indica el terme mitjà de fills que una dona tindria si visqués fins a la fi de la seva edat reproductiva i tingués fills d'acord a la taxa de fertilitat per a cada grup d'edat.

Nou!!: Suïssa і Taxa de fecunditat · Veure més »

Taxa de mortalitat

Taxa de mortalitat el 2014 a Bulgària segons la regió. La taxa de mortalitat (correspon en anglès a death rate) és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de defuncions d'una població concreta per cada mil habitants, durant un període concret de temps, generalment un any.

Nou!!: Suïssa і Taxa de mortalitat · Veure més »

Teisme

En la filosofia i la religió el teisme (del grec theos, "déu") és el pensament, doctrina o creença en l'existència d'un déu o déus.

Nou!!: Suïssa і Teisme · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Nou!!: Suïssa і Tercer Reich · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Nou!!: Suïssa і Tiberi · Veure més »

Tractat de París (1814)

El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.

Nou!!: Suïssa і Tractat de París (1814) · Veure més »

Turgòvia

Turgòvia (alemany Thurgau, francès Thurgovie, italià Turgovia, romanx Turgovia) és un cantó de Suïssa septentrional.

Nou!!: Suïssa і Turgòvia · Veure més »

Turisme

Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.

Nou!!: Suïssa і Turisme · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Nou!!: Suïssa і Unió Europea · Veure més »

Unterwalden

Unterwalden (en alemany Unterwalden, en francès Unterwald, en italià Unterwaldo, en romanx Silvania) va ser un dels tres cantons fundadors de Suïssa, juntament amb els cantons de Schwyz i d'Uri.

Nou!!: Suïssa і Unterwalden · Veure més »

Uri

Uri és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Suïssa і Uri · Veure més »

Valais

El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.

Nou!!: Suïssa і Valais · Veure més »

Valtellina

Mapa de la Valtellina Un paisatge de Valtellina Església de Tresivio Valtellina o la Valtelline és una vall dins la Llombardia a Itàlia.

Nou!!: Suïssa і Valtellina · Veure més »

Vaud

Vaud (alemany: Waadt, italià: Vaud, romanx: Vad, arpità: Vôd) és un cantó de Suïssa en el qual hi destaca Lausana, capital del cantó, situada a la vora del llac Léman sobre un abrupte turó.

Nou!!: Suïssa і Vaud · Veure més »

Veterinària

Cirurgià veterinari La veterinària és una branca de la ciència mèdica que s'ocupa de prevenir, guarir o pal·liar les malalties i lesions dels animals, especialment dels domèstics i dels animals d'abast; comprèn les disciplines d'histologia, anatomia, microbiologia, parasitologia, patologia, farmacologia i fisiologia dels animals.

Nou!!: Suïssa і Veterinària · Veure més »

Zúric

Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.

Nou!!: Suïssa і Zúric · Veure més »

Zug (Suïssa)

Zug és un municipi i la capital del cantó de Zug (Suïssa).

Nou!!: Suïssa і Zug (Suïssa) · Veure més »

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Suïssa і 1 d'agost · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Suïssa і 1291 · Veure més »

1597

Sense descripció.

Nou!!: Suïssa і 1597 · Veure més »

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Nou!!: Suïssa і 18 d'abril · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Suïssa і 1803 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Suïssa і 1814 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: Suïssa і 1815 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Suïssa і 1848 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Suïssa і 1920 · Veure més »

1942

;Països Catalans.

Nou!!: Suïssa і 1942 · Veure més »

1971

;Països Catalans.

Nou!!: Suïssa і 1971 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Suïssa і 2002 · Veure més »

2019

El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.

Nou!!: Suïssa і 2019 · Veure més »

972

Sense descripció.

Nou!!: Suïssa і 972 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Confederació Helvètica, Confederació Suïssa, Lliga Helvètica, Schweiz, Suissa, Suisse, Suïsses, Suïssos, Svizzera, Switzerland.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »