Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Antipartícula, Asímptota, Barió, Bosó, Buit, Càrrega de color, Confinament de color, Constant d'acoblament, Constant d'estructura fina, Cromodinàmica quàntica, David Gross, David Politzer, Diagrama de Feynman, Electró, Electró-volt, Electrodinàmica quàntica, Enllaç químic, Física, Física teòrica, Força, Força nuclear, Forces fonamentals, Fotó, Frank Wilczek, Gluó, Grup no-abelià, Grup unitari especial, Logaritme natural, Longitud d'ona, Massa, Matèria, Mesó, Model-sigma, Moment, Neutró, Neutre (electricitat), Partícula elemental, Partícula virtual, Physical Review Letters, Pió, Polarització del buit, Positró, Premi Nobel de Física, Protó, Quark, Sabor (física), Teoria de gauge, Teoria de Yang–Mills, Teoria quàntica de camps.
Antipartícula
Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Antipartícula · Veure més »
Asímptota
Una corba que talla una asímptota infinites vegades XVII En geometria analítica, una asímptota d'una corba és una recta tal que la distància entre la corba i la recta s'aproxima a zero, quan una o les dues coordenades x o y tendeixen a l'infinit.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Asímptota · Veure més »
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Barió · Veure més »
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Bosó · Veure més »
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Buit · Veure més »
Càrrega de color
nucleid estan units per la força nuclear forta, que és un intercanvi continu de gluons entre els quarks. Cada intercanvi produeix un canvi de color (de càrrega, d'estat) als quarks que hi participen. El color o càrrega de color és, amb el sabor, un dels dos graus de llibertat que defineixen l'estat d'un quark.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Càrrega de color · Veure més »
Confinament de color
El confinament del color, sovint anomenat simplement "confinament", és el fenomen físic pel qual les partícules amb càrrega de color (quarks i gluons) no poden ser aïllades, i per tant no poden ser observades lliures.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Confinament de color · Veure més »
Constant d'acoblament
En física, una constant d'acoblament, usualment denotada g, és un nombre que determina la força d'una interacció.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Constant d'acoblament · Veure més »
Constant d'estructura fina
La constant d'estructura fina o constant d'estructura fina de Sommerfeld, normalment denotada per α, és la constant física fonamental que caracteritza la intensitat de la interacció electromagnètica.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Constant d'estructura fina · Veure més »
Cromodinàmica quàntica
La cromodinàmica quàntica (CDQ o QCD, de l'anglès quantum chromodynamics) és una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons (conjuntament anomenats partons) que formen els protons, neutrons i altres partícules similars (els hadrons).
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Cromodinàmica quàntica · Veure més »
David Gross
David Jonathan Gross (Washington, EUA, 1941) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і David Gross · Veure més »
David Politzer
Hugh David Politzer (Nova York, EUA, 1949) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і David Politzer · Veure més »
Diagrama de Feynman
electrons produïda mitjançant l'intercanvi d'un fotó. En teoria quàntica de camps, un diagrama de Feynman representa gràficament un procés de col·lisió o de desintegració de partícules, i fou inventat pel físic estatunidenc Richard Feynman per a facilitar els càlculs teòrics en física de partícules.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Diagrama de Feynman · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Electró · Veure més »
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Electró-volt · Veure més »
Electrodinàmica quàntica
L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Electrodinàmica quàntica · Veure més »
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Enllaç químic · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Física · Veure més »
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Física teòrica · Veure més »
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Força · Veure més »
Força nuclear
La força nuclear és aquella exercida entre nucleons.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Força nuclear · Veure més »
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Forces fonamentals · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Fotó · Veure més »
Frank Wilczek
Frank Wilczek (Mineola, EUA, 1951) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Frank Wilczek · Veure més »
Gluó
Sense descripció.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Gluó · Veure més »
Grup no-abelià
En matemàtiques, un grup no-abelià, també anomenat grup no-commutatiu, és un grup (G,∗) en el qual hi ha com a mínim dos elements a i b de G tal que a ∗ b ≠ b ∗ a. El terme no-abelià s'empra per oposició als grups abelians (desenvolupats pel matemàtic noruec Niels H. Abel), on tots els elements del grup commuten. Els grups non-abelians són típics en matemàtiques i física.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Grup no-abelià · Veure més »
Grup unitari especial
En matemàtiques, el grup unitari especial (o grup especial unitari) de grau n, denominat SU(n), és el grup de matrius unitàries n x n i amb determinant igual a 1, amb nombres complexos als elements del cos C i amb l'operació de grup donada per la multiplicació de matrius.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Grup unitari especial · Veure més »
Logaritme natural
El logaritme neperià, logaritme natural o logaritme hiperbòlic és el logaritme en base e, on e és un nombre irracional que val 2.718281828459045...
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Logaritme natural · Veure més »
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Longitud d'ona · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Massa · Veure més »
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Matèria · Veure més »
Mesó
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Mesó · Veure més »
Model-sigma
En física, un model-sigma és un sistema físic descrit per una densitat lagrangiana del tipus: Depenent dels escalars en gij, pot ser o un model-sigma lineal o no-lineal.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Model-sigma · Veure més »
Moment
En física, el terme moment es pot referir a diferents conceptes.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Moment · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Neutró · Veure més »
Neutre (electricitat)
El neutre en un sistema elèctric significa «que no té càrrega elèctrica total, perquè la càrrega negativa es contraresta amb la positiva.» Un sistema de corrent monofàsic és la distribució de l'electricitat que consta d'una únic corrent altern o una única fase i per tant tot el voltatge varia de la mateixa manera.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Neutre (electricitat) · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Partícula elemental · Veure més »
Partícula virtual
Una partícula virtual és en general una partícula elemental que existeix durant un temps tan curt que, a causa del principi d'incertesa de Heisenberg, no és possible mesurar les seves propietats de forma exacta.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Partícula virtual · Veure més »
Physical Review Letters
Physical Review Letters (PRL), establerta el 1958, és una revista científica avaluada per experts que es publica 52 vegades a l'any per la Societat Americana de Física.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Physical Review Letters · Veure més »
Pió
En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Pió · Veure més »
Polarització del buit
En teoria quàntica de camps i més específicament en electrodinàmica quàntica (QED), la polarització del buit descriu un procés en el qual un camp electromagnètic constant produeix parells virtuals electró-positró que canvien la distribució de les càrregues i els corrents que ha generat el camp electromagnètic original.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Polarització del buit · Veure més »
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Positró · Veure més »
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Premi Nobel de Física · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Protó · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Quark · Veure més »
Sabor (física)
Segons el Model estàndard de física de partícules el saborFísica nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000, o aroma és l'atribut que distingeix a cada un dels sis quarks: u (up, a dalt), d (down, a sota), s (strange, estrany), c (charm, encantat), b (bottom, fons) i t (top, cim).
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Sabor (física) · Veure més »
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Teoria de gauge · Veure més »
Teoria de Yang–Mills
En física teòrica, la teoria de Yang-Mills és una teoria de gauge basada en el grup unitari especial SU(N), o de forma general en qualsevol grup semi-simple de Lie compacte.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Teoria de Yang–Mills · Veure més »
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Nou!!: Llibertat asimptòtica і Teoria quàntica de camps · Veure més »
