Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Llengües àlgiques

Índex Llengües àlgiques

Les llengües àlgiques (també algonquí-wiyot-yurok o algonquí-ritwan) són una família lingüística de llengües ameríndies, una de les més importants per extensió territorial, que s'aplega al voltant de la costa occidental dels EUA i part de les planures.

Taula de continguts

  1. 78 les relacions: Abnakis, Alfabet fonètic americanista, Algonquins, Arapaho, Aspiració (fonètica), Atikamekw, Atsina, Blackfoot, Charles F. Voegelin, Chippewa, Consonant africada, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant labiovelar, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant sonorant, Consonant velar, Cree, Edward Sapir, Família lingüística, Fox i sauk, Francès, Gaèlic escocès, Idioma ojibwa, Illiniwek, Innu, Kickapoo, Lenapes, Llengües algonquines, Llengües ameríndies, Llengües àlgiques, Mahican, Maliseets, Mary Rosamund Haas, Mascouten, Massachusett, Mètode comparatiu, Menominee, Miami-illinois, Miamis, Micmac, Muntanyes Rocoses, Nanticoke, Narragansett, Naugatuck, Nauset, ... Ampliar l'índex (28 més) »

Abnakis

Els abnakis o abenakis (abénaquis en francès) són una confederació de tribus ameríndies, la parla dels quals pertany a les llengües algonquines.

Veure Llengües àlgiques і Abnakis

Alfabet fonètic americanista

L'alfabet fonètic americanista (AFA) o notació fonètica americanista és un alfabet fonètic o conjunt de convencions desenvolupat originalment per americanistes, antropòlegs i lingüistes europeus i estatunidencs per proporcionar una transcripció fidel de les llengües ameríndies que, en general mancaven d'una ortografia establerta (encara que com a alfabet fonètic és prou general com per transcriure qualsevol llengua).

Veure Llengües àlgiques і Alfabet fonètic americanista

Algonquins

Els algonquins són un dels grups de pobles amerindis més nombrosos i més estesos de l'Amèrica del Nord.

Veure Llengües àlgiques і Algonquins

Arapaho

Els arapaho són tribu índia algonquina que parla una llengua força diferenciada, també anomenada erròniament gros ventre.

Veure Llengües àlgiques і Arapaho

Aspiració (fonètica)

A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.

Veure Llengües àlgiques і Aspiració (fonètica)

Atikamekw

Foto de grup familiar. Manawan, ca. 1900 Els atikamekw són els habitants indígenes de l'àrea a la que es refereixen com Nitaskinan (la Nostra Terra), a la vall superior del riu Saint-Maurice del Quebec (a uns 300 quilòmetres al nord de Mont-real), al Canadà.

Veure Llengües àlgiques і Atikamekw

Atsina

Els atsina són una tribu ameríndia algonquina, també anomenats gros ventre de les planures.

Veure Llengües àlgiques і Atsina

Blackfoot

Cap dels Peus Negres Els blackfoot eren una confederació de tribus de parla algonquina, anomenats pels anglesos blackfoot perquè duien els mocasins negres, però que s'anomenaven ells mateixos Niitsitapii (el poble autèntic).

Veure Llengües àlgiques і Blackfoot

Charles F. Voegelin

Charles Frederick Voegelin (Nova York, 1906-1986) fou un lingüista estatunidenc, fill de Charles i Elizabeth Herbst-Sepilius Voegelin.

Veure Llengües àlgiques і Charles F. Voegelin

Chippewa

Els ojibwe són un poble algonquí nadiu de l'Amèrica del Nord, de vegades també anomenats ojibwa ('els qui fan pictogrames'), chippewa ('de tant arrugat sembla torrat', en referència al cosit en forma d'agulla del seu calçat) o el seu nom propi, anishinaabemowin 'humans espontanis'), i que té la denominació oficial de chippewa als Estats Units i dojibwa al Canadà.

Veure Llengües àlgiques і Chippewa

Consonant africada

Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.

Veure Llengües àlgiques і Consonant africada

Consonant bilabial

Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.

Veure Llengües àlgiques і Consonant bilabial

Consonant dental

Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.

Veure Llengües àlgiques і Consonant dental

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Veure Llengües àlgiques і Consonant fricativa

Consonant glotal

Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.

Veure Llengües àlgiques і Consonant glotal

Consonant labiovelar

Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.

Veure Llengües àlgiques і Consonant labiovelar

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Veure Llengües àlgiques і Consonant nasal

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Veure Llengües àlgiques і Consonant oclusiva

Consonant palatal

Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.

Veure Llengües àlgiques і Consonant palatal

Consonant sonorant

A la fonètica i la fonologia, una sonorant o ressonant és un fon que es produeix amb un flux d'aire continu i no turbulent al tracte vocal: es tracta dels modes d'articulació que són més freqüentment sonors a les llengües d'arrel del món.

Veure Llengües àlgiques і Consonant sonorant

Consonant velar

Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Veure Llengües àlgiques і Consonant velar

Cree

Els cree són una tribu algonquina, el nom de la qual prové de kristenaux, deformació francesa de Kenistenoag, un dels seus noms.

Veure Llengües àlgiques і Cree

Edward Sapir

Edward Sapir (1884–1939), lingüista i antropòleg estatunidenc, fou una figura cabdal en la institucionalització de la lingüística i l'antropologia als Estats Units i al Canadà.

Veure Llengües àlgiques і Edward Sapir

Família lingüística

Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.

Veure Llengües àlgiques і Família lingüística

Fox i sauk

Bandera de la Nació Sauk i Fox d'Iowa i Kansas Els fox i sauk són dues tribus algonquines unides en una sola reserva en el.

Veure Llengües àlgiques і Fox i sauk

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Llengües àlgiques і Francès

Gaèlic escocès

El gaèlic escocès o gaèlic, també anomenat gaèlic o Gàidhlig, i pronunciat (a diferència del gaèlic, o Gaeilge, parlat a Irlanda), és una llengua cèltica parlada a Escòcia, concretament, a les Terres Altes (en gaèlic escocès, A' Ghàidhealtachd), Strathclyde (en gaèlic escocès, Srath Chluaidh) i les Illes Hèbrides (en gaèlic escocès, Innse Gall); i també en algunes comunitats de Nova Escòcia (en gaèlic escocès, Alba Nuadh), sobretot a l'illa del Cap Bretó (en gaèlic escocès, Ceap Breatainn o Eilean Cheap Bhreatainn), al Canadà.

Veure Llengües àlgiques і Gaèlic escocès

Idioma ojibwa

L'idioma ojibwa o anishinaabemowin és el segon idioma més parlat dels idiomes natius del Canadà (després del cree), i el tercer més parlat als Estats Units (després del navaho i el cree).

Veure Llengües àlgiques і Idioma ojibwa

Illiniwek

Els illiniwek ("els homes") eren una confederació de tribus algonquina, avui dia extinta.

Veure Llengües àlgiques і Illiniwek

Innu

Bandera de Nitesinan (nació innu) Els innu són un grup de tribus índies algonquines, el nom del qual procedeix de ne-enoilno "poble perfecte", conegudes habitualment com a montagnais (del francès "muntanyenc") o naskapi (que prové de nanenot "veritables homes").

Veure Llengües àlgiques і Innu

Kickapoo

Els kickapoo o kikapú són una tribu algonquina, el nom del qual prové de kiwigapana o kiwegapan, que vol dir "està per aquí".

Veure Llengües àlgiques і Kickapoo

Lenapes

Els lenapes són una tribu de parla algonquina, també anomenada delaware (nom que prové de l'estat del mateix nom, anomenat així en honor del governador de Virgínia Thomas West tercer baró De La Warr).

Veure Llengües àlgiques і Lenapes

Llengües algonquines

Les llengües algonquines són una subfamília de les llengües àlgiques dels pobles natius nord-americans, la qual inclou la majoria de les llengües d'aquesta família (les altres són el wiyot i el yurok).

Veure Llengües àlgiques і Llengües algonquines

Llengües ameríndies

264x264px Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom pels amerindis nord-americans i pels amerindis sud-americans.

Veure Llengües àlgiques і Llengües ameríndies

Llengües àlgiques

Les llengües àlgiques (també algonquí-wiyot-yurok o algonquí-ritwan) són una família lingüística de llengües ameríndies, una de les més importants per extensió territorial, que s'aplega al voltant de la costa occidental dels EUA i part de les planures.

Veure Llengües àlgiques і Llengües àlgiques

Mahican

Els mahican o mohicans eren una tribu índia algonquina, el nom de la qual volia dir "llop", raó per la qual els anglesos els van anomenar wolf indians o bé river indians.

Veure Llengües àlgiques і Mahican

Maliseets

Els maliseets són una tribu algonquina de la confederació abnaki, el nom de la qual prové del micmac "maliseets" "parla trencada", o bé de "mahnesheets" "parla lenta".

Veure Llengües àlgiques і Maliseets

Mary Rosamund Haas

Mary Rosamund Haas (Richmond, Indiana, 1910-1996) és una lingüista estatunidenca, casada amb el també lingüista Morris Swadesh.

Veure Llengües àlgiques і Mary Rosamund Haas

Mascouten

Situació dels mascouten Els Mascouten (també Mascoutin, Mathkoutench, o Musketoon) eren una tribu d'amerindis dels Estats Units que parlava una llengua algonquina i que es creu que han habitat en ambdós costats del riu Mississipi al costat de l'actual frontera Wisconsin-Illinois després d'haver estat expulsats de Michigan.

Veure Llengües àlgiques і Mascouten

Massachusett

Els massachusett eren una tribu índia algonquina, que també comprenia els natick, nonamtum i ponkapog.

Veure Llengües àlgiques і Massachusett

Mètode comparatiu

El mètode comparatiu en lingüística, és una tècnica per estudiar el desenvolupament de les llengües realitzant una comparació característica per característica de dues o més llengües amb descendència comuna d'un avantpassat compartit i després extrapolant cap enrere per inferir les propietats d'aquest avantpassat.

Veure Llengües àlgiques і Mètode comparatiu

Menominee

Amiskquew, menominee Bandera de la Nació Menomini Els menominee són una tribu de llengua algonquina el nom de la qual prové de l'ojibwa manomini "arròs silvestre", però que es deia a si mateixa O-MACH-NO-WIN-NI-WUK o "poble de l'arròs silvestre".

Veure Llengües àlgiques і Menominee

Miami-illinois

El miami-illinois fou una llengua algonquina central parlada al centre i nord-est d'Oklahoma pels peoria i a Indiana pels miami i els wea.

Veure Llengües àlgiques і Miami-illinois

Miamis

Bandera de la nació miami Els miamis són una tribu índia algonquina, el nom de la qual prové del chippewa omaugeg, "poble de la península".

Veure Llengües àlgiques і Miamis

Micmac

Els Micmac Els micmac o mik'mag són una tribu de parla algonquina, també anomenada Surike.

Veure Llengües àlgiques і Micmac

Muntanyes Rocoses

Les muntanyes Rocoses o Rocalloses (Rocky Mountains o Rockies en anglès) són una cadena muntanyosa de l'oest de l'Amèrica del Nord.

Veure Llengües àlgiques і Muntanyes Rocoses

Nanticoke

Els nanticoke són una tribu índia de parla algonquina, el nom de la qual provenia del lenape Nantego o unechtgo que significa poble de la costa del mar.

Veure Llengües àlgiques і Nanticoke

Narragansett

Bandera dels Narragansett Els narragansett són una tribu índia algonquina, el nom de la qual vol dir "Gent del petit cap", i es divideixen en vuit grups tribals: narraganssett, shawomet, pawtuxet, coweset, niantick i sakonet.

Veure Llengües àlgiques і Narragansett

Naugatuck

Naugatuck és una població dels Estats Units a l'estat de Connecticut.

Veure Llengües àlgiques і Naugatuck

Nauset

Els nauset eren una tribu índia algonquina que vivia al cap Cod (Massachusetts), raó per la qual també foren anomenats Cape Indians.

Veure Llengües àlgiques і Nauset

Nipmuc

Bandera dels Nipmuc Els nipmuc són una tribu algonquina, el nom de la qual prové de nipmaug "gent de l'aigua freda".

Veure Llengües àlgiques і Nipmuc

Nova Anglaterra

La Nova Anglaterra (New England, en anglès) és una regió dels Estats Units localitzada a l'extrem nord-est del país.

Veure Llengües àlgiques і Nova Anglaterra

Numeral

Un numeral és una paraula o símbol (o grup de símbols) que representa un nombre.

Veure Llengües àlgiques і Numeral

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Veure Llengües àlgiques і Oceà Atlàntic

Ottawes

Bandera dels Ottawes d'Oklahoma Territori odawa Els ottawes són una tribu índia algonquina, el nom de la qual prové d'adawe "comerciant" o d'ahtuhwuh.

Veure Llengües àlgiques і Ottawes

Pamlico

Situació dels pamlico Distribució dels parlants algonquins de Carolina Els pamlico (o pomouik) eren un poble amerindi de Carolina del Nord.

Veure Llengües àlgiques і Pamlico

Passamakoddys

Bandera dels Passamakoddy Els passamakoddys són una tribu índia algonquina, el nom de la qual prové de Peskedemakddi "Ple de peix".

Veure Llengües àlgiques і Passamakoddys

Pennacooks

Bandera dels Cowasuck Pennacook Els pennacooks eren una Confederació de tribus índies algonquines, el nom de la qual volia dir "dalt del turó", que era composta pels agawam, wamesit, nashua, souhegan, amoskeag, pennacook i winnipesaukee.

Veure Llengües àlgiques і Pennacooks

Penobscots

Logotip dels Penobscot Museu de la Nació Penobscot Cabdill penobscot Els penobscots són una tribu índia algonquina, antiga formant de la confederació abnaki, el nom de la qual prové de Pannawanbskek "S'alça sobre les roques blanques".

Veure Llengües àlgiques і Penobscots

Peoria (grup humà)

Els peoria són una tribu de parla algonquina, són els únics supervivents de la confederació dels Illiniwek.

Veure Llengües àlgiques і Peoria (grup humà)

Pequot

Els pequot són una tribu algonquina de Nova Anglaterra, el nom de la qual prové de pekawatawog, pequttoog, o Paquatanog "destructor".

Veure Llengües àlgiques і Pequot

Piscataway

* Piscataway (àrea no incorporada), comunitat no incorporada al Comtat de Prince George's (Maryland, Estats Units).

Veure Llengües àlgiques і Piscataway

Pobles indígenes d'Amèrica

Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.

Veure Llengües àlgiques і Pobles indígenes d'Amèrica

Potawatomi

Els potawatomi són una tribu de llengua algonquina, el nom de la qual procedia de pottawat-um-ees "els que fan o mantenen el foc"; ells, però, s'anomenaven neshnabek "el poble originari".

Veure Llengües àlgiques і Potawatomi

Powhatan (grup humà)

Distribució del poble Powhatan Bandera dels Renape Powhatan Els powhatan eren una confederació de pobles de llengua algonquina fundada poc abans de l'arribada dels europeus a Virgínia, també anomenada pamunkey, que vol dir "turó inclinat".

Veure Llengües àlgiques і Powhatan (grup humà)

Pronom

El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.

Veure Llengües àlgiques і Pronom

Punt d'articulació

El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.

Veure Llengües àlgiques і Punt d'articulació

Shinnecock

Els shinnecock o montauk eren una confederació de tribus de parla algonquina que comprenia 12 tribus: Corchaug, Manhasset, Nesaquake, Secatogue, Merric, Rockaway, Massapegua, Matinecock, Patchoque o Unquachog, Setauket, Montauk i Shinnecock.

Veure Llengües àlgiques і Shinnecock

Truman Michelson

va ser un lingüista i antropòleg que va treballar des de 1910 fins a la seva mort per al Bureau of American Ethnology a la Smithsonian Institution.

Veure Llengües àlgiques і Truman Michelson

Vocal anterior

Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.

Veure Llengües àlgiques і Vocal anterior

Vocal central

Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.

Veure Llengües àlgiques і Vocal central

Vocal mitjana

Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.

Veure Llengües àlgiques і Vocal mitjana

Vocal posterior

a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.

Veure Llengües àlgiques і Vocal posterior

Wampanoag

Els wampanoag (o també wôpanâak) són una tribu algonquina, també anomenada pokanoket, el nom del qual volia dir «gent de l'Est».

Veure Llengües àlgiques і Wampanoag

Wappinger

Els wappinger eren una confederació de tribus algonquines, el nom de la qual vol dir "orientals".

Veure Llengües àlgiques і Wappinger

Wiyot

El wiyot (també "wishosk") és una llengua morta, de tipus àlgic.

Veure Llengües àlgiques і Wiyot

Xeiene

Els xeienes són una tribu índia parlants de xeiene, de la família lingüística algonquina.

Veure Llengües àlgiques і Xeiene

Yurok

El yurok (també Chillula, Mita, Pekwan, Rikwa, Sugon, Weitspek, Weitspekan) és una llengua amenaçada de la família àlgiques.

Veure Llengües àlgiques і Yurok

També conegut com Algonquina, Algonquines, Algonquí, Algonquí (llengua), Idioma algonquí, Idiomes algonquins, Llengua algonquina, Llengües algic, Ritwan.

, Nipmuc, Nova Anglaterra, Numeral, Oceà Atlàntic, Ottawes, Pamlico, Passamakoddys, Pennacooks, Penobscots, Peoria (grup humà), Pequot, Piscataway, Pobles indígenes d'Amèrica, Potawatomi, Powhatan (grup humà), Pronom, Punt d'articulació, Shinnecock, Truman Michelson, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, Vocal posterior, Wampanoag, Wappinger, Wiyot, Xeiene, Yurok.