Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Alagüilac, Ch'ortí, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant bilabial, Consonant ejectiva, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant implosiva, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant velar, Consonant vibrant, Departament de Guatemala, Departament de Jutiapa, Departament de Santa Rosa, El Progreso (Guatemala), El Salvador, Guatemala, Hoka, Hondures, Lingüística diacrònica, Llengües chumash, Llengües maies, Llengües misumalpa, Llengües mixezoque, Llengua morta, Nahues, Nàhuatl, Numeral, Oxford University Press, Pipils, Punt d'articulació, Salinan, Semivocal, Tequistlateca, Terrence Kaufman, Toponímia, Variació lingüística, Vocal anterior, Vocal central, Vocal posterior, Xinques.
Alagüilac
L'alagüilac és una llengua indígena extinta que es va parlar a Guatemala.
Nou!!: Llengües xinca і Alagüilac · Veure més »
Ch'ortí
El Ch'orti' és un idioma maia parlat pels chortís, principalment als municipis de Jocotán i Camotán en el departament de Chiquimula, Guatemala.
Nou!!: Llengües xinca і Ch'ortí · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Llengües xinca і Consonant africada · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Llengües xinca і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Llengües xinca і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant ejectiva
Una consonant ejectiva (o simplement ejectiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant sorda que s'articula amb una oclusió simultània de la glotis.
Nou!!: Llengües xinca і Consonant ejectiva · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Llengües xinca і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Llengües xinca і Consonant glotal · Veure més »
Consonant implosiva
Les consonants implosives són consonants oclusives (i possiblement africades amb un flux de l'aire amb una barreja de so ingressiu glotàlic i pulmonar.Phonetics for communication disorders. Martin J. Ball and Nicole Müller. Routledge, 2005. En altres paraules, el flux d'aire es controla movent la glotis cap avall a més d'expel·lir l'aire dels pulmons. Consegüentment, al contrari que les consonants ejectives purament glotàliques, les implosives es poden modificar per fonació. Les implosives contrastives es poden trobar a aproximadament 13% de les llengües del món. A l'Alfabet fonètic internacional les implosives s'indiquen modificant la part superior d'una lletra (oclusiva sonora) amb un ganxet mirant cap avall:.
Nou!!: Llengües xinca і Consonant implosiva · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Llengües xinca і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Llengües xinca і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Llengües xinca і Consonant palatal · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Llengües xinca і Consonant velar · Veure més »
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Nou!!: Llengües xinca і Consonant vibrant · Veure més »
Departament de Guatemala
El departament de Guatemala és un departament al sud de la República de Guatemala.
Nou!!: Llengües xinca і Departament de Guatemala · Veure més »
Departament de Jutiapa
El departament de Jutiapa és un dels 22 departaments de la República de Guatemala, situat a 124 km de la capital.
Nou!!: Llengües xinca і Departament de Jutiapa · Veure més »
Departament de Santa Rosa
El departament de Santa Rosa es troba a la regió sud-est de Guatemala, la seva capçalera departamental és Cuilapa (conegut com el melic d'Amèrica per trobar-se en el centre del continent).
Nou!!: Llengües xinca і Departament de Santa Rosa · Veure més »
El Progreso (Guatemala)
El Progreso és un departament que està situat a la regió nord-oriental de Guatemala, la capital departamental és Guastatoya, que es troba a 74 kilòmetres de la capital de Guatemala.
Nou!!: Llengües xinca і El Progreso (Guatemala) · Veure més »
El Salvador
El Salvador, oficialment República d'El Salvador és una república de l'Amèrica central que limita a l'oest amb Guatemala, al nord i a l'est amb Hondures i al sud amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Llengües xinca і El Salvador · Veure més »
Guatemala
Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Llengües xinca і Guatemala · Veure més »
Hoka
La família de hoka és l'agrupació hipotètica de petites famílies de llengües ameríndies parlades a Califòrnia i Mèxic, i depenent dels autors el grup estaria format entre 15 i 40 llengües.
Nou!!: Llengües xinca і Hoka · Veure més »
Hondures
Hondures és una república de l'Amèrica Central que afronta a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib.
Nou!!: Llengües xinca і Hondures · Veure més »
Lingüística diacrònica
La lingüística diacrònica o històrica estudia com evolucionen les llengües amb el pas del temps, així com les relacions entre diferents idiomes.
Nou!!: Llengües xinca і Lingüística diacrònica · Veure més »
Llengües chumash
En vermell, lloc on es parlava el Chumash Les llengües chumash (nom nadiu S.hamala; anglitzat čʰumaš, que vol dir "illenc de Santa Cruz") és una família llengües que van ser parlades en el sud de la costa oest de Califòrnia (des de San Luis Obispo fins a Malibú), a les regions veïnes (Vall de San Joaquín) i en tres illes properes (San Miguel, Santa Rosa i Santa Cruz) pels chumash.
Nou!!: Llengües xinca і Llengües chumash · Veure més »
Llengües maies
Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.
Nou!!: Llengües xinca і Llengües maies · Veure més »
Llengües misumalpa
Les llengües misumalpa (també conegudes com a misumalpa) són una petita família de llengües indígenes d'Amèrica parlades a la costa est de Nicaragua i zones properes.
Nou!!: Llengües xinca і Llengües misumalpa · Veure més »
Llengües mixezoque
Les llengües mixezoque són una família lingüística de les llengües parlades a l'istme de Tehuantepec, la sierra de Juárez i l'occident de Chiapas.
Nou!!: Llengües xinca і Llengües mixezoque · Veure més »
Llengua morta
elamita, que actualment són llengües mortes Una llengua morta és una llengua extingida que no es parla en cap comunitat en concret i no és la llengua materna de cap individu, sinó que roman només com a testimoni del passat o en documents escrits.
Nou!!: Llengües xinca і Llengua morta · Veure més »
Nahues
Representacions de la civilització tolteca a Tula Els nahues són un conjunt de pobles indígenes de Mèxic amb una arrel lingüística i històrica comuna, i que avui dia habiten la regió central de Mèxic.
Nou!!: Llengües xinca і Nahues · Veure més »
Nàhuatl
El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.
Nou!!: Llengües xinca і Nàhuatl · Veure més »
Numeral
Un numeral és una paraula o símbol (o grup de símbols) que representa un nombre.
Nou!!: Llengües xinca і Numeral · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Llengües xinca і Oxford University Press · Veure més »
Pipils
Els pipils o Cuzcatleques són un poble indígena que habita la zona occidental i central del Salvador.
Nou!!: Llengües xinca і Pipils · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Llengües xinca і Punt d'articulació · Veure més »
Salinan
En vermell, lloc on es parlava el Salinan El salinan (castellà salinero) va ser la llengua dels indígenes salinan de la costa central de Califòrnia, Estats Units.
Nou!!: Llengües xinca і Salinan · Veure més »
Semivocal
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.
Nou!!: Llengües xinca і Semivocal · Veure més »
Tequistlateca
El tequistlateca és una llengua indígena extinta d'Oxaca parlada anteriorment pels tequistleques.
Nou!!: Llengües xinca і Tequistlateca · Veure més »
Terrence Kaufman
va ser un lingüista estatunidenc especialitzat en l'estudi de les llengües no escrites, lexicografia, lingüística històrica de Mesoamèrica i fenòmens pel contacte de llengües.
Nou!!: Llengües xinca і Terrence Kaufman · Veure més »
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Nou!!: Llengües xinca і Toponímia · Veure més »
Variació lingüística
La variació lingüística és el fenomen que dona compte dels usos diversos d'una llengua, els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa.
Nou!!: Llengües xinca і Variació lingüística · Veure més »
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Nou!!: Llengües xinca і Vocal anterior · Veure més »
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Llengües xinca і Vocal central · Veure més »
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Nou!!: Llengües xinca і Vocal posterior · Veure més »
Xinques
Els xinques o xinkes són uns poble indígena no maia de Mesoamèrica, amb comunitats a la part meridional de Guatemala, prop de la seva frontera amb El Salvador, i a la regió muntanyosa del nord.
Nou!!: Llengües xinca і Xinques · Veure més »
