Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Llengües uralianes

Índex Llengües uralianes

Mapa de les llengües uralianes Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) formen una família d'unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones.

81 les relacions: Accent prosòdic, Ainu, Alemany, Carelià, Cas acusatiu, Cas gramatical, Cas locatiu, Cas nominatiu, Consonant, Dècada del 1960, Determinant (llengua), Dièresi, Enets, Estonià, Europa, Finès, Gènere (gramàtica), Georg Stiernhielm, Groenlàndia, Harmonia vocàlica, Holger Pedersen, Hongarès, Idioma, Iurac, Joseph Greenberg, Komi, Lexema, Livonià, Llengües altaiques, Llengües úgriques, Llengües baltofineses, Llengües esquimoaleutianes, Llengües fino-pèrmiques, Llengües fino-volgaiques, Llengües indoeuropees, Llengües iukaguirs, Llengües mordovianes, Llengües pèrmiques, Llengües sami, Llengües samoiedes, Llengües ugrofineses, Llengua aglutinant, Llengua SVO, Londres, Mar Bàltica, Mari (llengua), Michael Fortescue, Nganassan, Nova York, Okà, ..., Ostiac, Palatalització, Perífrasi verbal, Permià, Polònia, Pronom, Protoindoeuropeu, Rasmus Rask, Riu Kama, Sami de Lule, Sami kildin, Sami septentrional, Síl·laba, Selkup, Sibèria, Sufix, Tipologia lingüística, To (lingüística), Turc, Txukotka, Udmurt, Urals, Urheimat, Võro, Vocal, Vogul, Volga, 1746, 1903, 2000, 2002. Ampliar l'índex (31 més) »

Accent prosòdic

L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.

Nou!!: Llengües uralianes і Accent prosòdic · Veure més »

Ainu

L'ainu (Ainu: アイヌ・イタㇰ, Aynu itak; japonès: アイヌ語 Ainu-go) és una llengua aïllada (única supervivent del grup de llengües ainu) parlada pels membres del grup ètnic dels ainus a l'illa de Hokkaidō (Ainu Mosir en ainu), al nord del Japó.

Nou!!: Llengües uralianes і Ainu · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Llengües uralianes і Alemany · Veure més »

Carelià

El carelià és una llengua finoúgrica parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord.

Nou!!: Llengües uralianes і Carelià · Veure més »

Cas acusatiu

El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.

Nou!!: Llengües uralianes і Cas acusatiu · Veure més »

Cas gramatical

En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.

Nou!!: Llengües uralianes і Cas gramatical · Veure més »

Cas locatiu

El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.

Nou!!: Llengües uralianes і Cas locatiu · Veure més »

Cas nominatiu

El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.

Nou!!: Llengües uralianes і Cas nominatiu · Veure més »

Consonant

Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).

Nou!!: Llengües uralianes і Consonant · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Llengües uralianes і Dècada del 1960 · Veure més »

Determinant (llengua)

Un determinant és la categoria morfològica que acompanya a un nom o substantiu.

Nou!!: Llengües uralianes і Determinant (llengua) · Veure més »

Dièresi

La paraula dièresi deriva del grec diarein que té el significat de "dividir".

Nou!!: Llengües uralianes і Dièresi · Veure més »

Enets

Els Enets (энцы, entsi; singular en rus: энец, enets), també anomenats Ienetses, Entsi, Samoiedes del Ienissei, Ienisseians o Ienissei són una ètnia indígena de Sibèria a Rússia.

Nou!!: Llengües uralianes і Enets · Veure més »

Estonià

Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.

Nou!!: Llengües uralianes і Estonià · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Llengües uralianes і Europa · Veure més »

Finès

El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.

Nou!!: Llengües uralianes і Finès · Veure més »

Gènere (gramàtica)

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.

Nou!!: Llengües uralianes і Gènere (gramàtica) · Veure més »

Georg Stiernhielm

Georg Stiernhielm, nascut Göran Olofsson (7 d'agost de 1598 - 22 d'abril de 1672) fou un funcionari, lingüista i poeta suec.

Nou!!: Llengües uralianes і Georg Stiernhielm · Veure més »

Groenlàndia

Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.

Nou!!: Llengües uralianes і Groenlàndia · Veure més »

Harmonia vocàlica

L'harmonia vocàlica és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que afecta les vocals d'una mateixa paraula per fer-les d'una mateixa qualitat.

Nou!!: Llengües uralianes і Harmonia vocàlica · Veure més »

Holger Pedersen

Holger Pedersen (Gelballe, Dinamarca, 7 d'abril de 1867 – Hellerup, Copenhaguen, 25 d'octubre de 1953) va ser un lingüista danès que va fer contribucions significatives a la ciència de la llengua i va escriure aproximadament 30 treballs reconeguts en relació amb diverses llengües.

Nou!!: Llengües uralianes і Holger Pedersen · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.

Nou!!: Llengües uralianes і Hongarès · Veure més »

Idioma

família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Llengües uralianes і Idioma · Veure més »

Iurac

El iurac o nènets (autònim: ненэцяʼ вада) és la llengua parlada pel poble nènets del nord de Rússia.

Nou!!: Llengües uralianes і Iurac · Veure més »

Joseph Greenberg

Joseph Harold Greenberg (Brooklyn, Nova York, 28 de maig de 1915 - 7 de maig de 2001), lingüista estatunidenc, conegut pel seu treball en classificació i tipologia lingüística.

Nou!!: Llengües uralianes і Joseph Greenberg · Veure més »

Komi

El komi és una llengua pèrmica del grup de les llengües ugrofineses, molt relacionada amb el komi-permià i l'udmurt.

Nou!!: Llengües uralianes і Komi · Veure més »

Lexema

El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic, en oposició als morfemes que s'afegeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexió).

Nou!!: Llengües uralianes і Lexema · Veure més »

Livonià

El livonià (līvõ kēļ) és una llengua finoúgrica originària del Golf de Riga.

Nou!!: Llengües uralianes і Livonià · Veure més »

Llengües altaiques

Les llengües altaiques són una macrofamília lingüística hipotètica que s'estén des dels Balcans fins a la Sibèria oriental, amb 105 milions de parlants.

Nou!!: Llengües uralianes і Llengües altaiques · Veure més »

Llengües úgriques

Les llengües úgriques són un grup de llengües parlades a Euràsia.

Nou!!: Llengües uralianes і Llengües úgriques · Veure més »

Llengües baltofineses

Les llengües baltofineses o llengües fènniques són una subfamília lingüística dins les llengües finoúgriques que agrupa els idiomes parlats al voltant del Mar Bàltic, molts en perill d'extinció.

Nou!!: Llengües uralianes і Llengües baltofineses · Veure més »

Llengües esquimoaleutianes

Les llengües esquimoaleutianes formen una família de llengües nadiues de Groenlàndia, l'Àrtic canadenc, Alaska i parts de Sibèria.

Nou!!: Llengües uralianes і Llengües esquimoaleutianes · Veure més »

Llengües fino-pèrmiques

Les llengües Fino-Pèrmiques és una de les dues branques de les Llengües ugrofineses.

Nou!!: Llengües uralianes і Llengües fino-pèrmiques · Veure més »

Llengües fino-volgaiques

Les llengües fino-volgaiques, també conegudes com a fino-mari o volgaiques, són un grup de llengües dins la branca fino-pèrmica de les llengües ugrofineses.

Nou!!: Llengües uralianes і Llengües fino-volgaiques · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Llengües uralianes і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengües iukaguirs

Les llengües iukaguirs o yukaghirs (/juka'giɾ/) són un conjunt de llengües pertanyents a les anomenades llengües paleosiberianes, parlades a Rússia.

Nou!!: Llengües uralianes і Llengües iukaguirs · Veure més »

Llengües mordovianes

Les llengües mordovianes són un subgrup de les llengües fino-volgaiques, propera a l'udmurt, mari i komi.

Nou!!: Llengües uralianes і Llengües mordovianes · Veure més »

Llengües pèrmiques

Les llengües pèrmiques són un subgrup de les llengües ugrofineses.

Nou!!: Llengües uralianes і Llengües pèrmiques · Veure més »

Llengües sami

Mapa de les llengües sami Les llengües sami (també escrit sámi o saami) o llengües lapones són un grup de llengües finoúgriques parlades pel poble sami de Lapònia.

Nou!!: Llengües uralianes і Llengües sami · Veure més »

Llengües samoiedes

Les llengües samoiedes són una família de llengües parlada als dos vessants dels Urals, a la part més septentrional d'Euràsia.

Nou!!: Llengües uralianes і Llengües samoiedes · Veure més »

Llengües ugrofineses

Banderes dels pobles ugrofinesos Les llengües ugrofineses o finoúgriques formen una subfamília de les llengües uralianes.

Nou!!: Llengües uralianes і Llengües ugrofineses · Veure més »

Llengua aglutinant

Una llengua aglutinant és aquella que forma els seus mots per encadenat o combinació de morfemes.

Nou!!: Llengües uralianes і Llengua aglutinant · Veure més »

Llengua SVO

Una llengua SVO, o Subjecte Verb Objecte (l'últim un sinònim de complement directe) és aquella que, més freqüentment, disposa els constituents d'una frase transitiva en aquell ordre, per exemple: El noi menja les taronges.

Nou!!: Llengües uralianes і Llengua SVO · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Llengües uralianes і Londres · Veure més »

Mar Bàltica

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.

Nou!!: Llengües uralianes і Mar Bàltica · Veure més »

Mari (llengua)

El marí (mari: марий йылме, rus марийский язык), antigament conegut en rus com a txeremís (rus черемисы, черемисский язык), és una llengua de la família finoúgrica afí a les llengües pèrmiques (komi i udmurt) i a les parles mordovianes, que té estatut d'oficialitat a la República de Marí El, a la Federació Russa.

Nou!!: Llengües uralianes і Mari (llengua) · Veure més »

Michael Fortescue

és un lingüista Curriculum, consultat el 29 de novembre de 2010.

Nou!!: Llengües uralianes і Michael Fortescue · Veure més »

Nganassan

Nganassan (antigament en rus тавгийский, tavgiiski, o тавгийско-самоедский, tavgiisko-samoiedski; per l'etnònim тавги, tavgi) és l'idioma dels nganassans.

Nou!!: Llengües uralianes і Nganassan · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Llengües uralianes і Nova York · Veure més »

Okà

L'Okà (en rus Ока) és un important riu de la part europea de Rússia i un dels principals afluents del Volga.

Nou!!: Llengües uralianes і Okà · Veure més »

Ostiac

L'ostiac, també conegut com a khanti, és una llengua uraliana parlada per unes 12.000 persones a l'Okrug de Khanti-Mansi, a Iamàlia i als districtes d'Alexandrovsky i Kargosoksky de la Província de Tomsk (Rússia).

Nou!!: Llengües uralianes і Ostiac · Veure més »

Palatalització

La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).

Nou!!: Llengües uralianes і Palatalització · Veure més »

Perífrasi verbal

Les perífrasis verbals són estructures formades per un verb auxiliar (conjugat), una partícula d'enllaç (optativa) i un verb en forma verbal impersonal (infinitiu, gerundi o participi de passat).

Nou!!: Llengües uralianes і Perífrasi verbal · Veure més »

Permià

El Permià és un període geològic que començà fa milions d'anys i acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Llengües uralianes і Permià · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Llengües uralianes і Polònia · Veure més »

Pronom

El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.

Nou!!: Llengües uralianes і Pronom · Veure més »

Protoindoeuropeu

El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.

Nou!!: Llengües uralianes і Protoindoeuropeu · Veure més »

Rasmus Rask

Rasmus Kristian Rask (nom de naixement Rasmus Christian Nielsen Rasch; a vegades anomenat Erasmus Rask; Brændekilde, Municipi d'Odense, Fiònia, 22 de novembre de 1787 – Copenhaguen, 14 de novembre de 1832) fou un lingüista i filòleg danès.

Nou!!: Llengües uralianes і Rasmus Rask · Veure més »

Riu Kama

El Kama o Txulman (en tàtar: Чулман o Çulman, Txulman; en baixkir i rus: Кама, Kama; en udmurt i komi: Кам, Kam) és un gran riu de la Rússia europea i el principal afluent del Volga; de fet, és més gran que el Volga en el moment de la seva confluència.

Nou!!: Llengües uralianes і Riu Kama · Veure més »

Sami de Lule

El sami de Lule (julevsámegiella) és una llengua sami de la subfamília ugrofinesa parlada a la Lapònia al voltant del riu Lule (Suècia) i al nord del comtat de Nordland (Noruega), especialment al municipi de Divtasvuodna, on el sami de Lule és oficial.

Nou!!: Llengües uralianes і Sami de Lule · Veure més »

Sami kildin

El sami kildin és una llengua sami parlada per unes 500 persones en la Península de Kola, al nord-est de Rússia.

Nou!!: Llengües uralianes і Sami kildin · Veure més »

Sami septentrional

El sami septentrional o sami del nord (davvisámegiella) és la llengua amb més parlants del grup sami.

Nou!!: Llengües uralianes і Sami septentrional · Veure més »

Síl·laba

mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.

Nou!!: Llengües uralianes і Síl·laba · Veure més »

Selkup

El selkup és la llengua dels selkups i pertany al grup de les llengües samoiedes de la família de les llengües uralianes, com la llengua nenets.

Nou!!: Llengües uralianes і Selkup · Veure més »

Sibèria

Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.

Nou!!: Llengües uralianes і Sibèria · Veure més »

Sufix

Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.

Nou!!: Llengües uralianes і Sufix · Veure més »

Tipologia lingüística

La tipologia lingüística classifica les llengües per trets gramaticals comuns i no per famílies o semblances genètiques.

Nou!!: Llengües uralianes і Tipologia lingüística · Veure més »

To (lingüística)

En lingüística, el to és el fenomen en què l'altura de la veu té valor fonològic, és a dir, en què hi ha parells mínims que es distingeixen únicament per la seva altura, o pel seu contorn d'altura (creixent, decreixent, etcètera).

Nou!!: Llengües uralianes і To (lingüística) · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Llengües uralianes і Turc · Veure més »

Txukotka

* Districte autònom de Txukotka, districte autònom (subjecte federal) de Rússia a l'extrem oriental de Sibèria.

Nou!!: Llengües uralianes і Txukotka · Veure més »

Udmurt

L'udmurt (удмурт кыл, udmurt kyl) és la llengua de branca finohongaresa de les llengües uralianes parlada pels habitants de la regió situada al nord-oest dels Urals, d'ètnia finlandesa oriental, que són els anomenats udmurts.

Nou!!: Llengües uralianes і Udmurt · Veure més »

Urals

Els Urals (Ура́льские го́ры, Uràlskie gori, o simplement Ура́л, Ural; Урал тауҙары, Ural tauźarı) són una serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental.

Nou!!: Llengües uralianes і Urals · Veure més »

Urheimat

Urheimat ('pàtria originària', en alemany) és el nom que agrupa les diferents teories sobre el protoindoeuropeu, l'idioma que va donar peu a les llengües indoeuropees.

Nou!!: Llengües uralianes і Urheimat · Veure més »

Võro

El võro (võro kiil) és una llengua de la família de llengües finoúgriques, és considerat generalment un dialecte de l'estonià, però posseïx la seva pròpia literatura i busca trobar el reconeixement com a llengua regional a Estònia.

Nou!!: Llengües uralianes і Võro · Veure més »

Vocal

Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.

Nou!!: Llengües uralianes і Vocal · Veure més »

Vogul

El vogul també anomenat mansi és una llengua uraliana parlada per més de 3.000 persones a l'Okrug de Khanti-Mansi (Rússia).

Nou!!: Llengües uralianes і Vogul · Veure més »

Volga

El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.

Nou!!: Llengües uralianes і Volga · Veure més »

1746

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Llengües uralianes і 1746 · Veure més »

1903

;Països Catalans.

Nou!!: Llengües uralianes і 1903 · Veure més »

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Nou!!: Llengües uralianes і 2000 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Llengües uralianes і 2002 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Llengua uràlica, Llengües uràliques.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »