Accés més ràpid que el navegador!
102 les relacions: Adolfo Constenla Umaña, Africada alveolar sorda, Amèrica Central, Aproximant lateral alveolar, Arhuac, Atanque, Barí, Barís, Bokota, Boruca, Bribri, Buglere, Cabécar, Caribs, Ceràmica, Chimila, Chimiles, Cognat, Colòmbia, Congrés Internacional d'Americanistes, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant lateral, Consonant oclusiva, Consonant velar, Consonant vibrant, Costa Rica, Cultura, Damana, Demografia d'Hondures, Dorasque, Duit, Exònim, Família lingüística, Fricativa alveolar sorda, Fricativa glotal sorda, Guanes, Guatuso, Guatusos, Guaymís, Hondures, Huetar, Joseph Greenberg, Kogui, Lenca, Llengües arhuaques, Llengües ístmiques, ..., Llengües barbacoanes, Llengües de Colòmbia, Llengües de Costa Rica, Llengües de Nicaragua, Llengües de Panamà, Llengües de Veneçuela, Llengües lenmitxí, Llengües magdalèniques, Llengües misumalpa, Llengües vòtiques, Llengua kuna, Macrofamília, Macrotxibtxa, Max Uhle, Mètode comparatiu, Muisca, Muisques, Naso, Ngäbere, Nicaragua, Numeral, Nutabe, Oclusiva alveolar sonora, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva glotal sorda, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Panamà, Paya, Pech, Pobles indígenes d'Amèrica, Punt d'articulació, Rama (llengua), Santa Marta (Colòmbia), Tairona, Teribe, Tunebo, U'wa, Veneçuela, Vocal anterior, Vocal central, Vocal oberta anterior no arrodonida, Vocal posterior, Vocal semitancada, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal semitancada posterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida, Wiwa, 2000. Ampliar l'índex (52 més) »
Adolfo Constenla Umaña
Adolfo Constenla Umaña (San José, 14 de gener de 1948 - San José, 7 de novembre de 2013) va ser un filòleg i lingüista costaricenc especialista en les llengües indígenes de la Baixa Centreamèrica, sent un dels especialistes més reconeguts sobre les llengües de l'àrea americana intermèdia.
Nou!!: Llengües txibtxa і Adolfo Constenla Umaña · Veure més »
Africada alveolar sorda
L'africada alveolar sorda, transcrita en l'alfabet fonètic internacional, és un so de la parla que està present a algunes llengües com l'alemany, l'esperanto o el japonès, essent un dels fonemes africats més freqüents.
Nou!!: Llengües txibtxa і Africada alveolar sorda · Veure més »
Amèrica Central
LAmèrica Central (en castellà: Centroamérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.
Nou!!: Llengües txibtxa і Amèrica Central · Veure més »
Aproximant lateral alveolar
La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.
Nou!!: Llengües txibtxa і Aproximant lateral alveolar · Veure més »
Arhuac
L'arhuac o iku és una llengua ameríndia de la família txibtxa usada pels «ika» de Colòmbia.
Nou!!: Llengües txibtxa і Arhuac · Veure més »
Atanque
L'atanque, kankuamo o kankui és una llengua txibtxa del nord de Colòmbia, relacionada amb el kogui i l'arhuac, i que actualment està extingida, ja que els darrers parlants van morir pel 1960.
Nou!!: Llengües txibtxa і Atanque · Veure més »
Barí
El barí és un idioma txibtxa parlat al Nord-oest de Sud-amèrica pels barís o motilons, a la Reserva Indígena Motilón-Barí i al Resguardo Indígena Gabarra-Catalaura, al departament de Norte de Santander.
Nou!!: Llengües txibtxa і Barí · Veure més »
Barís
Els barís o motilones són un poble d'amerindis de Colòmbia que habita en les selves del riu Catatumbo, a banda i banda de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela i parla barí, un idioma de la família lingüística txibtxa.
Nou!!: Llengües txibtxa і Barís · Veure més »
Bokota
Els bokota, també anomenats bogotá Native Languages. (retrieved 23 Feb 2011) o bugleres, són un grup ètnic amerindi de Panamà.
Nou!!: Llengües txibtxa і Bokota · Veure més »
Boruca
El boruca (també conegut com a bronka, bronca o brúnkajk) és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels boruques, un dels pobles indígenes de Costa Rica.
Nou!!: Llengües txibtxa і Boruca · Veure més »
Bribri
Distribució del bribri El Bribri és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels bribris a la regió de la Talamanca (Costa Rica), i a les muntanyes de la Província de Bocas del Toro a Panamà.
Nou!!: Llengües txibtxa і Bribri · Veure més »
Buglere
El buglere també conegut com a murire o muoy, és una llengües txibtxa parlada a la província de Bocas del Toro a Panamà i a la província de Chiriquí, on la majoria s'han integrat ètnicament entre els guaymí.
Nou!!: Llengües txibtxa і Buglere · Veure més »
Cabécar
El cabécar és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels cabécars a la regió costariquenya de Talamanca.
Nou!!: Llengües txibtxa і Cabécar · Veure més »
Caribs
Els caribs o galibis són un grup ètnic que dona nom al territori Carib, les dues denominacions deriven del proto-carib *karipona: 'home(s)'— eren un conjunt de pobles que, en el moment del contacte amb els europeus, al, habitaven el nord-est de Veneçuela i diverses Antilles Menors.
Nou!!: Llengües txibtxa і Caribs · Veure més »
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Nou!!: Llengües txibtxa і Ceràmica · Veure més »
Chimila
El chimila o ette taara ('llengua de la gent') és una llengua de la família lingüística txibtxa, parlada pels chimiles (ette ennaka), que viu a Colòmbia, congregat al resguardo chimila, integrat per les àrees dIssa Oristunna (Tierra de la Nueva Esperanza) i Ette Buteriya (Pensament Propi), a Sabanas de San Ángel, departamento del Magdalena; Naara Kajmanta (Mare Nostra), al corregiment de Gaira, Santa Marta, Magdalena; i Itti Takke (Nova Terra), municipi d'El Copey, departament de Cesar.
Nou!!: Llengües txibtxa і Chimila · Veure més »
Chimiles
Els chimiles o Ette ennaka ('gent pròpia')Trillos Amaya, María 1997: Categorías gramaticales del ette taara - Lengua de los Chimilas.
Nou!!: Llengües txibtxa і Chimiles · Veure més »
Cognat
En lingüística històrica, s'anomenen cognats o doblets aquells termes amb un mateix origen etimològic, però amb diferent evolució fonètica.
Nou!!: Llengües txibtxa і Cognat · Veure més »
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Nou!!: Llengües txibtxa і Colòmbia · Veure més »
Congrés Internacional d'Americanistes
El Congrés Internacional d'Americanisteas es va dur a terme per primera vegada en Nancy, França, del 18 de juny al 18 de juliol de 1875, mitjançant la iniciativa de la Société Américaine de France que va emetre la seva convocatòria el 25 d'agost de 1874.
Nou!!: Llengües txibtxa і Congrés Internacional d'Americanistes · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Llengües txibtxa і Consonant africada · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Llengües txibtxa і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Llengües txibtxa і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Llengües txibtxa і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Llengües txibtxa і Consonant glotal · Veure més »
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Nou!!: Llengües txibtxa і Consonant lateral · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Llengües txibtxa і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Llengües txibtxa і Consonant velar · Veure més »
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Nou!!: Llengües txibtxa і Consonant vibrant · Veure més »
Costa Rica
Costa Rica és una república de l'Amèrica Central, que confronta al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Llengües txibtxa і Costa Rica · Veure més »
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Nou!!: Llengües txibtxa і Cultura · Veure més »
Damana
Distribució de la llengua damana El damana és una llengua ameríndia de Colòmbia parlada per l'etnia dels wiwa o dimina.
Nou!!: Llengües txibtxa і Damana · Veure més »
Demografia d'Hondures
Carretera de Talanga, Hondures. Estructura demogràfica d'Hondures per edat i sexe en el 2005 La població d'Hondures, és de les de major creixement a Llatinoamèrica. Aquest és un article sobre la demografia d'Hondures i dels grups ètnics que hi viuen.
Nou!!: Llengües txibtxa і Demografia d'Hondures · Veure més »
Dorasque
El dorasque és una llengua del grup lingüístic txibtxa, parlada antigament pels dorasques als marges dels rius Chiriquí Viejo, Changuena i Diquis, a la província de Cartago de Costa Rica, i actualment extingida.
Nou!!: Llengües txibtxa і Dorasque · Veure més »
Duit
El duit és una llengua txibtxa que actualment es troba extingida.
Nou!!: Llengües txibtxa і Duit · Veure més »
Exònim
Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.
Nou!!: Llengües txibtxa і Exònim · Veure més »
Família lingüística
Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.
Nou!!: Llengües txibtxa і Família lingüística · Veure més »
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Nou!!: Llengües txibtxa і Fricativa alveolar sorda · Veure més »
Fricativa glotal sorda
La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.
Nou!!: Llengües txibtxa і Fricativa glotal sorda · Veure més »
Guanes
Els guanes van ser un poble indígena que va habitar el territori que actualment correspon als municipis de Los Santos, Jordán i Cabrera, fins a la unió del riu Charalá o Fonce i Suárez o Saravita; departament de Santander en la República de Colòmbia.
Nou!!: Llengües txibtxa і Guanes · Veure més »
Guatuso
El guatuso o maléku jaíka és una llengua ameríndia de la família txibtxa, relacionada amb el rama parlat a Nicaragua, i parlada pels guatusos a la província d'Alajuela (Costa Rica).
Nou!!: Llengües txibtxa і Guatuso · Veure més »
Guatusos
Els guatusos o malekus són una ètnia ameríndia de Costa Rica.
Nou!!: Llengües txibtxa і Guatusos · Veure més »
Guaymís
Els guaymís o ngäbes són un poble indígena, que viu a l'occident de Panamà, principalment a la Comarca Ngöbe-Buglé i a les províncies de Veraguas, Chiriquí i Bocas del Toro.
Nou!!: Llengües txibtxa і Guaymís · Veure més »
Hondures
Hondures és una república de l'Amèrica Central que afronta a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib.
Nou!!: Llengües txibtxa і Hondures · Veure més »
Huetar
El huetar fou una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels huetars que servia com lingua franca a la majoria dels pobles indígenes de l'interior de Costa Rica, i va desaparèixer des del, a l'extrem que avui solament se'n coneixen unes poques paraules, conservades principalment en la toponímia de diversos llocs costariquenys (per exemple, són d'origen huetar els noms d'Aserrí Acserí, Barva, Curridabat Curriravá, Turrialba Toriaravá, Tucurrique, Ujarrás, Tibás ("aigua freda"), etc.), i alguns noms de plantes i animals.
Nou!!: Llengües txibtxa і Huetar · Veure més »
Joseph Greenberg
Joseph Harold Greenberg (Brooklyn, Nova York, 28 de maig de 1915 - 7 de maig de 2001), lingüista estatunidenc, conegut pel seu treball en classificació i tipologia lingüística.
Nou!!: Llengües txibtxa і Joseph Greenberg · Veure més »
Kogui
El kogui o kouguianOrtiz Ricaurte, Carolina (2000); Lenguas Indígenas de Colombia, una visión descriptiva; Bogotá: Instituto Caro y Cuervo.
Nou!!: Llengües txibtxa і Kogui · Veure més »
Lenca
Distribució de les llengües lenca El lenca o llengües lenca són una petita família de dues llengües de Centreamèrica, parlades anteriorment al Salvador i Hondures i actualment extintes (a pesar que els respectius grups ètnics lenques superen les 37 mil i les 100.000 persones).
Nou!!: Llengües txibtxa і Lenca · Veure més »
Llengües arhuaques
Les llengües arhuaques constitueixen un subgrup format per almenys cinc llengües txibtxa estretament emparentades entre si.
Nou!!: Llengües txibtxa і Llengües arhuaques · Veure més »
Llengües ístmiques
Les llengües ístmiques formen la branca amb més parlants de les llengües txibtxa, es parlen a Centreamèrica i NE de Colòmbia.
Nou!!: Llengües txibtxa і Llengües ístmiques · Veure més »
Llengües barbacoanes
Les llengües barbacoa o barbacoanes són un grup de llengües indígenes de Colòmbia i l'Equador, que constitueixen una família lingüística.
Nou!!: Llengües txibtxa і Llengües barbacoanes · Veure més »
Llengües de Colòmbia
XX. Aquest és un article sobre les llengües de Colòmbia.
Nou!!: Llengües txibtxa і Llengües de Colòmbia · Veure més »
Llengües de Costa Rica
Reserves indígenes de Costa Rica Aquest és un article sobre les llengües de Costa Rica.
Nou!!: Llengües txibtxa і Llengües de Costa Rica · Veure més »
Llengües de Nicaragua
Aquest article fa referència a les llengües parlades a Nicaragua.
Nou!!: Llengües txibtxa і Llengües de Nicaragua · Veure més »
Llengües de Panamà
Aquest és un article sobre les llengües de Panamà.
Nou!!: Llengües txibtxa і Llengües de Panamà · Veure més »
Llengües de Veneçuela
Ètnies veneçolanes originàries. Les llengües de Veneçuela són l'espanyol, les llengües autòctones o indígenes que superen la trentena i un cert nombre de llengües al·lòctones portades per immigrants europeus.
Nou!!: Llengües txibtxa і Llengües de Veneçuela · Veure més »
Llengües lenmitxí
Les llengües lenmitxí és una agrupació genealògica de llengües indígenes de l'àrea Intermèdia.
Nou!!: Llengües txibtxa і Llengües lenmitxí · Veure més »
Llengües magdalèniques
Les llengües magdalèniques formen la branca més meridional de les llengües txibtxa, parlades a Colòmbia i Veneçuela.
Nou!!: Llengües txibtxa і Llengües magdalèniques · Veure més »
Llengües misumalpa
Les llengües misumalpa (també conegudes com a misumalpa) són una petita família de llengües indígenes d'Amèrica parlades a la costa est de Nicaragua i zones properes.
Nou!!: Llengües txibtxa і Llengües misumalpa · Veure més »
Llengües vòtiques
Les llengües vòtiques són una branca filogenètica de les llengües txibtxa parlades a Costa Rica i Nicaragua.
Nou!!: Llengües txibtxa і Llengües vòtiques · Veure més »
Llengua kuna
El kuna (autònim dulegaya 'llengua del poble') és una llengua indígena parlat per l'ètnia kuna que viu a Panamà i Colòmbia.
Nou!!: Llengües txibtxa і Llengua kuna · Veure més »
Macrofamília
Macrofamílies proposades per Joseph Greenberg. En lingüística històrica, una macrofamília o superfamília és una unitat filogenètica conjecturada que englobaria diverses famílies de llengües, filogenèticament demostrades.
Nou!!: Llengües txibtxa і Macrofamília · Veure més »
Macrotxibtxa
El macrotxibtxa consisteix que un conjunt de famílies lingüístiques de llengües ameríndies de Centreamèrica que formarien una família de llengües, i tindrien un origen comú.
Nou!!: Llengües txibtxa і Macrotxibtxa · Veure més »
Max Uhle
Friedrich Maximilian Uhle Lorenz (Dresden, Saxònia, Alemanya, 25 de març de 1856 - Loeben, Alta Silèsia, Polònia, 11 de maig de 1944), més conegut com a Max Uhle, va ser un arqueòleg alemany, el treball del qual a Perú, Xile, Equador i Bolívia a la fi del i principis del segle XX van tenir un impacte significatiu en la pràctica de l'arqueologia d'Amèrica del Sud.
Nou!!: Llengües txibtxa і Max Uhle · Veure més »
Mètode comparatiu
El mètode comparatiu en lingüística, és una tècnica per estudiar el desenvolupament de les llengües realitzant una comparació característica per característica de dues o més llengües amb descendència comuna d'un avantpassat compartit i després extrapolant cap enrere per inferir les propietats d'aquest avantpassat.
Nou!!: Llengües txibtxa і Mètode comparatiu · Veure més »
Muisca
El muisca (en muisca muyskkubun) és una llengua de la família txibtxa, pròpia dels muisques, poble indígena colombià.
Nou!!: Llengües txibtxa і Muisca · Veure més »
Muisques
Els muisques (paraula muisca per gent) són un poble indígena de Colòmbia que va habitar l'Altiplà Cundiboyacense, des del fins a la conquesta espanyola el, milers dels descendents directes dels quals encara viuen en localitats del districte de Bogotà com a Suba i Bosa, i en municipis veïns com Cota, Chía i Sesquilé.
Nou!!: Llengües txibtxa і Muisques · Veure més »
Naso
Els Naso, Teribe o Tjer-di són un grup indígena del nord-oest de Panamà, concretament de l'oest de la província de Bocas del Toro, en una àrea de 1.300 km², aquest territori abasta gran part de la conca del riu Teribe i del riu San San.
Nou!!: Llengües txibtxa і Naso · Veure més »
Ngäbere
El ngäbere és una llengua ameríndia de la família txibtxa paralada pels guaymís.
Nou!!: Llengües txibtxa і Ngäbere · Veure més »
Nicaragua
La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.
Nou!!: Llengües txibtxa і Nicaragua · Veure més »
Numeral
Un numeral és una paraula o símbol (o grup de símbols) que representa un nombre.
Nou!!: Llengües txibtxa і Numeral · Veure més »
Nutabe
El nutabe o antioqueño és una llengua txibtxa del nord de Colòmbia i que actualment està extingida.
Nou!!: Llengües txibtxa і Nutabe · Veure més »
Oclusiva alveolar sonora
La consonant oclusiva alveolar sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Nou!!: Llengües txibtxa і Oclusiva alveolar sonora · Veure més »
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Nou!!: Llengües txibtxa і Oclusiva alveolar sorda · Veure més »
Oclusiva bilabial sonora
La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Nou!!: Llengües txibtxa і Oclusiva bilabial sonora · Veure més »
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Nou!!: Llengües txibtxa і Oclusiva bilabial sorda · Veure més »
Oclusiva glotal sorda
L'oclusiva glotal sorda o cop de glotis, és un so de la parla que es representa com a en l'AFI i està present a diversos idiomes, tot i que no en tots té el caràcter de fonema.
Nou!!: Llengües txibtxa і Oclusiva glotal sorda · Veure més »
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Llengües txibtxa і Oclusiva velar sonora · Veure més »
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Llengües txibtxa і Oclusiva velar sorda · Veure més »
Panamà
El Panamà, oficialment la República de Panamà, és l'estat més meridional de l'Amèrica Central, situat a l'istme homònim que connecta els subcontinents de Nord-amèrica i Sud-amèrica i per tant, sovint és categoritzat com a estat transcontinental.
Nou!!: Llengües txibtxa і Panamà · Veure més »
Paya
El paya o pech és un idioma directament relacionat amb la família de llengües txibtxa, parlat pels indígenes pech, a Hondures nord-oriental.
Nou!!: Llengües txibtxa і Paya · Veure més »
Pech
Els pech són una ètnia que ha habitat el territori de l'actual Hondures des de fa més de tres mil anys, es creu que provenen d'Amèrica del Sud amb un origen txibtxa, van emigrar des de Colòmbia i van arribar fins a Hondures.
Nou!!: Llengües txibtxa і Pech · Veure més »
Pobles indígenes d'Amèrica
Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.
Nou!!: Llengües txibtxa і Pobles indígenes d'Amèrica · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Llengües txibtxa і Punt d'articulació · Veure més »
Rama (llengua)
El rama és una llengua txibtxa parlada pels rames en la comunitat indígena de Cayo Rama, Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud, a la regió de la costa oriental (del Carib o atlàntica) de Nicaragua.
Nou!!: Llengües txibtxa і Rama (llengua) · Veure més »
Santa Marta (Colòmbia)
Estàtua de Rodrigo de Bastidas a la catedral de '''Santa Marta''' Santa Marta (oficialment, en castellà, Distrito Turístico, Cultural e Histórico de Santa Marta) és una ciutat colombiana, capital del departament del Magdalena, a la regió del Carib, situada a la badia de Santa Marta.
Nou!!: Llengües txibtxa і Santa Marta (Colòmbia) · Veure més »
Tairona
Els Tairona són un grup indígena que habita en els departaments colombians de Magdalena, Guajira i del Cesar, a les faldes de la Sierra Nevada de Santa Marta, incloent les conques dels rius Guachaca, Don Diego, Buritaca i la zona baixa costanera compresa dintre del Parc Nacional Natural de Tayrona.
Nou!!: Llengües txibtxa і Tairona · Veure més »
Teribe
El teribe (térraba a Costa Rica o naso tjerdi per disposició legal a Panamà) és una llengua parlada pels indígenes naso o teribe, al nord-oest de Panamà, a les províncies de Bocas del Toro i Chiriquí i al sud de les províncies de Puntarenas i Limón, Costa Rica, en aquesta última gairebé extinta.
Nou!!: Llengües txibtxa і Teribe · Veure més »
Tunebo
El tunebo és com es coneix popularment l'uw cuwaHeadland, Edna.
Nou!!: Llengües txibtxa і Tunebo · Veure més »
U'wa
Els u'wa són un poble indígena de Colòmbia, assentat en la Sierra Nevada del Cocuy, als Andes nord-orientals, de la República de Colòmbia, departaments de Boyacá (61%, 4.695 persones), Arauca (13,2%), Norte de Santander (11,5%), Casanare i Santander,.
Nou!!: Llengües txibtxa і U'wa · Veure més »
Veneçuela
Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.
Nou!!: Llengües txibtxa і Veneçuela · Veure més »
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Nou!!: Llengües txibtxa і Vocal anterior · Veure més »
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Llengües txibtxa і Vocal central · Veure més »
Vocal oberta anterior no arrodonida
La vocal oberta anterior no arrodonida és un fonema que es representa en l'AFI, com la lletra a minúscula. És un dels sons més freqüents del món i un dels que primer pronuncien els nens. Acústicament té el primer formant sobre els 600Hz i el segon als 1200 Hz.
Nou!!: Llengües txibtxa і Vocal oberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Nou!!: Llengües txibtxa і Vocal posterior · Veure més »
Vocal semitancada
Una vocal semitancada (també vocal mitjana-tancada o vocal mitjana alta') és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Llengües txibtxa і Vocal semitancada · Veure més »
Vocal semitancada anterior no arrodonida
La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.
Nou!!: Llengües txibtxa і Vocal semitancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Nou!!: Llengües txibtxa і Vocal semitancada posterior arrodonida · Veure més »
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Nou!!: Llengües txibtxa і Vocal tancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Nou!!: Llengües txibtxa і Vocal tancada posterior arrodonida · Veure més »
Wiwa
Els wiwa són un dels pobles amerindis de Colòmbia, que parla el damana, llengua de la família lingüística txibtxa.
Nou!!: Llengües txibtxa і Wiwa · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Llengües txibtxa і 2000 · Veure més »
