Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Àrea lingüística mesoamericana, Chontal d'Oaxaca, Chontal de Tabasco, Cognat, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant obstruent, Consonant palatal, Consonant velar, Edward Sapir, Estat d'Oaxaca, Hoka, Hondures, Huamelulteca, Intel·ligibilitat mútua, Joseph Greenberg, Llengües jicaque, Llengües maies, Llengua amenaçada, Lyle Campbell, Morris Swadesh, Numeral, Oaxaca de Juárez, Tequistlateca, Vocal.
Àrea lingüística mesoamericana
Ubicació de Mesoamèrica al continent. Zones culturals mesoamericanes L'àrea lingüística mesoamericana és una àrea lingüística que abasta a diverses de les llengües indígenes que van ser i són parlades en l'àrea cultural denominada Mesoamèrica.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Àrea lingüística mesoamericana · Veure més »
Chontal d'Oaxaca
El chontal d'Oaxaca és una llengua ameríndia parlada pels chontals d'Oaxaca a la costa sud de l'Estat d'Oaxaca, Mèxic.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Chontal d'Oaxaca · Veure més »
Chontal de Tabasco
El chontal de Tabasco és una llengua maia parlada en l'estat de Tabasco, al sud-est de Mèxic, pels chontals de Tabasco.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Chontal de Tabasco · Veure més »
Cognat
En lingüística històrica, s'anomenen cognats o doblets aquells termes amb un mateix origen etimològic, però amb diferent evolució fonètica.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Cognat · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Llengües tequistlateques і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Llengües tequistlateques і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Consonant glotal · Veure més »
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Consonant lateral · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Consonant nasal · Veure més »
Consonant obstruent
Una obstruent és un so consonàntic tal com,, o que està format per un flux d'aire que obstrueix.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Consonant obstruent · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Consonant palatal · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Consonant velar · Veure més »
Edward Sapir
Edward Sapir (1884–1939), lingüista i antropòleg estatunidenc, fou una figura cabdal en la institucionalització de la lingüística i l'antropologia als Estats Units i al Canadà.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Edward Sapir · Veure més »
Estat d'Oaxaca
Lestat d'Oaxaca és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat a l'Istme de Tehuantepec.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Estat d'Oaxaca · Veure més »
Hoka
La família de hoka és l'agrupació hipotètica de petites famílies de llengües ameríndies parlades a Califòrnia i Mèxic, i depenent dels autors el grup estaria format entre 15 i 40 llengües.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Hoka · Veure més »
Hondures
Hondures és una república de l'Amèrica Central que afronta a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Hondures · Veure més »
Huamelulteca
El huamelulteca o chontal d'Oaxaca de les terres baixes és una llengua ameríndia, de la família de les llengües tequistlateques parlada a Mèxic, a les regions costaneres d'Oaxaca.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Huamelulteca · Veure més »
Intel·ligibilitat mútua
Llengües eslaves En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Intel·ligibilitat mútua · Veure més »
Joseph Greenberg
Joseph Harold Greenberg (Brooklyn, Nova York, 28 de maig de 1915 - 7 de maig de 2001), lingüista estatunidenc, conegut pel seu treball en classificació i tipologia lingüística.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Joseph Greenberg · Veure més »
Llengües jicaque
Les llengües jicaque o llengües jicaque-tol formen una família de llengües ameríndies parlades a Hondures pels tolupans i anteriorment també pels jicaques del Palmar.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Llengües jicaque · Veure més »
Llengües maies
Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Llengües maies · Veure més »
Llengua amenaçada
En conjunt, els vuit països en vermell contenen més del 50% de les llengües del món. Les zones en blau són la major diversitat lingüística al món. Una llengua amenaçada és una llengua que està en risc de caure en desús, ja que els seus parlants s'extingeixen o decideixen parlar una altra llengua.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Llengua amenaçada · Veure més »
Lyle Campbell
Lyle Richard Campbell (nascut el 22 d'octubre de 1942 a l'estat d'Oregon, Estats Units d'Amèrica) és un lingüista i expert en idiomes indígenes, especialment en aquells de l'àrea lingüística mesoamericana.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Lyle Campbell · Veure més »
Morris Swadesh
Morris Swadesh (Holyoke, Massachusetts, 1909-1967) fou un lingüista nord-americà, casat amb la també lingüista Mary Rosamund Haas.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Morris Swadesh · Veure més »
Numeral
Un numeral és una paraula o símbol (o grup de símbols) que representa un nombre.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Numeral · Veure més »
Oaxaca de Juárez
La ciutat d'Oaxaca oficialment Oaxaca de Juárez en honor del president i heroi nacional Benito Juárez, originari de l'estat, és la capital i la ciutat principal de l'estat d'Oaxaca, a Mèxic.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Oaxaca de Juárez · Veure més »
Tequistlateca
El tequistlateca és una llengua indígena extinta d'Oxaca parlada anteriorment pels tequistleques.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Tequistlateca · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Llengües tequistlateques і Vocal · Veure més »
