Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Llengües itàliques

Índex Llengües itàliques

Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees.

55 les relacions: Aragonès, Aromanès, Asturlleonès, Castellà, Català, Cors, Dàlmata, Emilià-romanyol, Eqües, Etrusc, Faliscs, Francès, Francoprovençal, Furlà, Gal·loitàlic, Gallec, Inscripció Duenos, Istriot, Istroromanès, Italià, Italià central, Ladí, Lígur, Llatí, Llengües balcoromàniques, Llengües cèltiques, Llengües d'oïl, Llengües gal·loromàniques, Llengües iberoromàniques, Llengües indoeuropees, Llengües italoromàniques, Llengües latinofalisques, Llengües occitanoromàniques, Llengües retoromàniques, Llengües romàniques, Llengua falisca, Llengua sícula, Llombard, Meglenoromanès, Mossàrab, Napolità, Occità, Osc, Picè, Piemontès, Pompeia, Portuguès, Romanès, Romanx, Sard, ..., Sicilià, Umbre, Vènet, Venètic, Volsc. Ampliar l'índex (5 més) »

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Llengües itàliques і Aragonès · Veure més »

Aromanès

L'aromanès, o macedoromanès, és una llengua romànica considerada per alguns lingüistes com a pertanyent a la branca oriental amb el dacoromanès, altrament dit romanès, el meglenoromanès i l'istroromanès.

Nou!!: Llengües itàliques і Aromanès · Veure més »

Asturlleonès

Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.

Nou!!: Llengües itàliques і Asturlleonès · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Llengües itàliques і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Llengües itàliques і Català · Veure més »

Cors

Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.

Nou!!: Llengües itàliques і Cors · Veure més »

Dàlmata

El dàlmata és una llengua romànica extinta que fou parlada a Dalmàcia, entre l'illa de Krk (italià Veglia) i Dubrovnik (Ragusa).

Nou!!: Llengües itàliques і Dàlmata · Veure més »

Emilià-romanyol

Lemilià-romanyol, emilianoromanyès o, menys correctament, emilianoromà, és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a la part nord-occidental d'Itàlia, incloent-hi l'Emília-Romanya, el sud de Llombardia i Vèneto i el nord de la Toscana i les Marques.

Nou!!: Llengües itàliques і Emilià-romanyol · Veure més »

Eqües

Els eqües (en Aequi; en Αἶκοι, Αἰκανοί, ecans), anomenats també equicolans (Aequicŏli; Αἰκολανοί), foren un poble itàlic que habitava la regió muntanyosa de l'alta vall del riu Anio i els Monts Carseolans.

Nou!!: Llengües itàliques і Eqües · Veure més »

Etrusc

L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Nou!!: Llengües itàliques і Etrusc · Veure més »

Faliscs

Els faliscs eren els habitants de Falerii.

Nou!!: Llengües itàliques і Faliscs · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Llengües itàliques і Francès · Veure més »

Francoprovençal

Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.

Nou!!: Llengües itàliques і Francoprovençal · Veure més »

Furlà

Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).

Nou!!: Llengües itàliques і Furlà · Veure més »

Gal·loitàlic

El gal·loitàlic, també conegut com a padà, és una família de llengües romàniques occidentals que presenten característiques comunes d'una banda amb les llengües gal·loromàniques (com l'occità i el francès), i d'altra amb les italoromàniques (com l'italià).

Nou!!: Llengües itàliques і Gal·loitàlic · Veure més »

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.

Nou!!: Llengües itàliques і Gallec · Veure més »

Inscripció Duenos

Dressel. La inscripció Duenos és un dels primers registres escrits en llatí, datada entre el segle VII i el segle V aC.

Nou!!: Llengües itàliques і Inscripció Duenos · Veure més »

Istriot

Listriot és una llengua romànica de la branca occidental que es parla al sector croat d'Ístria i que, segons sembla, es conserva també entre la corresponent diàspora (per exemple, a l'Alguer). La llengua istriota no s'ha de confondre amb l'istrovènet (parlar vènet d'Ístria) ni amb l'istroromanès (dialecte romanès d'Ístria).

Nou!!: Llengües itàliques і Istriot · Veure més »

Istroromanès

L'istroromanès o istroromanés (en romanès: istroromân) és una llengua romànica de la branca oriental.

Nou!!: Llengües itàliques і Istroromanès · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Llengües itàliques і Italià · Veure més »

Italià central

Litalià central (italiano centrale o mediano) és un grup de dialectes italoromàniques parlats en Laci, Úmbria, Marques i en una petita part de Abruços, a Itàlia central. Les diferències entre aquests dialectes són lleus; tots aquests dialectes estan estretament relacionats amb el toscà i són mútuament intel·ligibles amb l'italià estàndard.

Nou!!: Llengües itàliques і Italià central · Veure més »

Ladí

El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.

Nou!!: Llengües itàliques і Ladí · Veure més »

Lígur

El lígur és una llengua romànica, consistent en un grup de dialectes parlats a Ligúria, regió situada administrativament al nord de la República Italiana, al sud del Piemont, a Carloforte i a Calasetta (Sardenya), i en algunes zones de costa mediterrània francesa i Mònaco.

Nou!!: Llengües itàliques і Lígur · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Llengües itàliques і Llatí · Veure més »

Llengües balcoromàniques

Les balcoromàniques o romàniques orientals són un conjunt de llengües romàniques o neollatines parlades a la península dels Balcans, principalment a Romania i Moldàvia. La majoria són derivades del dacoromanès i, per tant, dels antics colons romans -o romanitzats- establerts a la Dàcia en temps de Trajà.

Nou!!: Llengües itàliques і Llengües balcoromàniques · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Llengües itàliques і Llengües cèltiques · Veure més »

Llengües d'oïl

Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.

Nou!!: Llengües itàliques і Llengües d'oïl · Veure més »

Llengües gal·loromàniques

Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.

Nou!!: Llengües itàliques і Llengües gal·loromàniques · Veure més »

Llengües iberoromàniques

Les llengües iberoromàniques són un subgrup de llengües romàniques que possiblement formen un subgrup filogenètic dins de la família romanç.

Nou!!: Llengües itàliques і Llengües iberoromàniques · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Llengües itàliques і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengües italoromàniques

Les llengües italoromàniques comprenen el conjunt de llengües romàniques del sud d'Itàlia sota la línia Massa-Senigallia.

Nou!!: Llengües itàliques і Llengües italoromàniques · Veure més »

Llengües latinofalisques

Mapa de les lengües i dialectes latinofalisques, en diferents tons de blau Les llengües latinofalisques formen un grup que pertany al grup itàlic de la família indoeuropea de llengües.

Nou!!: Llengües itàliques і Llengües latinofalisques · Veure més »

Llengües occitanoromàniques

La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.

Nou!!: Llengües itàliques і Llengües occitanoromàniques · Veure més »

Llengües retoromàniques

El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.

Nou!!: Llengües itàliques і Llengües retoromàniques · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Llengües itàliques і Llengües romàniques · Veure més »

Llengua falisca

El falisc era la llengua parlada pels faliscs, una població itàlica que habitava la Tuscia meridional.

Nou!!: Llengües itàliques і Llengua falisca · Veure més »

Llengua sícula

La llengua sicula és una llengua indoeuropea extinta, escassament documentada.

Nou!!: Llengües itàliques і Llengua sícula · Veure més »

Llombard

El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.

Nou!!: Llengües itàliques і Llombard · Veure més »

Meglenoromanès

L'extensió del meglenoromanès (en rosa) i de l'aromanès (en groc). El meglenoromanès és una llengua romànica parlada a la zona fronterera entre Macedònia del Nord i Grècia, i també en algunes zones de Romania i Turquia.

Nou!!: Llengües itàliques і Meglenoromanès · Veure més »

Mossàrab

El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.

Nou!!: Llengües itàliques і Mossàrab · Veure més »

Napolità

El napolità (napulitano) és una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes.

Nou!!: Llengües itàliques і Napolità · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Llengües itàliques і Occità · Veure més »

Osc

Losc és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del s. V aC.

Nou!!: Llengües itàliques і Osc · Veure més »

Picè

Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.

Nou!!: Llengües itàliques і Picè · Veure més »

Piemontès

El piemontès o piemontés (piemontèis) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alamànic (walser).

Nou!!: Llengües itàliques і Piemontès · Veure més »

Pompeia

Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Nou!!: Llengües itàliques і Pompeia · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.

Nou!!: Llengües itàliques і Portuguès · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Llengües itàliques і Romanès · Veure més »

Romanx

El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.

Nou!!: Llengües itàliques і Romanx · Veure més »

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.

Nou!!: Llengües itàliques і Sard · Veure més »

Sicilià

El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).

Nou!!: Llengües itàliques і Sicilià · Veure més »

Umbre

Lumbre o úmbric era la llengua de l'antic poble dels umbres.

Nou!!: Llengües itàliques і Umbre · Veure més »

Vènet

El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).

Nou!!: Llengües itàliques і Vènet · Veure més »

Venètic

El venètic és una llengua indoeuropea extingida, parlada a l'antiguitat a la regió italiana de Vèneto, entre el delta del riu Po i el contraforts meridionals dels Alps, així com en algunes parts de l'actual Eslovènia.

Nou!!: Llengües itàliques і Venètic · Veure més »

Volsc

El volsc és una llengua sabèl·lica parlada pels volscs en la zona central de l'antiga Itàlia, i que està estretament relacionada amb els idiomes oscà i umbre.

Nou!!: Llengües itàliques і Volsc · Veure més »

Redirigeix aquí:

Llengua itàlica.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »