Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Albanès, Alps, Antic macedoni, Armeni, Assimilació, Balcans, Bòsnia, Croàcia, Cultura de Hallstatt, Dalmàcia, Dàrdans (Il·líria), Escordiscs, Frigi (llengua), Gòtic (llengua), Grec, Hans Krahe, Heròdot, Hidrònims de l'antic europeu, Il·líria, Il·liris, Irlandès antic, Jeroni d'Estridó, Julius Pokorný, Liburni, Liburns, Lituà, Llatí, Llengües cèltiques, Llengües indoeuropees, Llengües itàliques, Llengües oscoumbres, Messapi, Peònia (regne), Protoindoeuropeu, Pulla, Regió d'Ístria, Sànscrit, Sèrbia, Substitució lingüística, Taulantis, Teuta, Tracis, Vardeis, Vènet, Vènets.
Albanès
Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Llengües il·líries і Albanès · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Llengües il·líries і Alps · Veure més »
Antic macedoni
L'antic macedoni va ser la llengua dels antics macedonis.
Nou!!: Llengües il·líries і Antic macedoni · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Llengües il·líries і Armeni · Veure més »
Assimilació
L'assimilació és un fenomen fonètic pel qual un so de la parla exercix la seua influència articulatòria i acústica sobre un altre.
Nou!!: Llengües il·líries і Assimilació · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Llengües il·líries і Balcans · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Llengües il·líries і Bòsnia · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Llengües il·líries і Croàcia · Veure més »
Cultura de Hallstatt
La cultura de Hallstatt fou el tercer període cultural de l'edat del ferro i abraça un període entre el 800 i el 500 aC.
Nou!!: Llengües il·líries і Cultura de Hallstatt · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Llengües il·líries і Dalmàcia · Veure més »
Dàrdans (Il·líria)
Els dàrdans (Δάρδανοι, Δαρδάνιοι o Δαρδανεῖς) eren un poble del sud-oest de Mèsia i part de la Il·líria que donaren nom a la regió de la Dardània, corresponent si fa no fa amb l'actual Kosovo.
Nou!!: Llengües il·líries і Dàrdans (Il·líria) · Veure més »
Escordiscs
Els escordiscs (en llatí Scordisci, en grec antic Σκορδίσκοι) van ser una poderosa tribu celta (o segons altres il·líria o molt barrejats amb els il·liris) que vivien a la part sud de la Baixa Pannònia entre els rius Savus, Dravus i Danubi.
Nou!!: Llengües il·líries і Escordiscs · Veure més »
Frigi (llengua)
El frigi va ser una llengua indoeuropea del grup paleobalcànic parlada pels frigis, un poble que emigrà de Tràcia cap a l'Àsia Menor entorn del 1200 aC.
Nou!!: Llengües il·líries і Frigi (llengua) · Veure més »
Gòtic (llengua)
El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental (o òstic) de les llengües germàniques.
Nou!!: Llengües il·líries і Gòtic (llengua) · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Llengües il·líries і Grec · Veure més »
Hans Krahe
Hans Krahe (Gelsenkirchen, Westfàlia, 1898 — Tübingen, Württemberg, 1965) fou un filòleg alemany.
Nou!!: Llengües il·líries і Hans Krahe · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Llengües il·líries і Heròdot · Veure més »
Hidrònims de l'antic europeu
Mapa hidronímic paleoeuropeu per a l'arrel ''*sal-/*salm-''. Mapa hidronímic paleoeuropeu per a l'arrel ''*al-/*alm-''. Els hidrònims de l'antic europeu (en alemany Alteuropäisch, en anglès Old European), fan referència als hidrònims que han quedat en una llengua arcaica (coneguda també com a paleoeuropeu), que és el terme encunyat per Hans Krahe el 1964 per a designar la llengua europea de l'estrat més antic reconstruïda gràcies a la hidronímia existent a l'Europa Central i Oriental.
Nou!!: Llengües il·líries і Hidrònims de l'antic europeu · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Llengües il·líries і Il·líria · Veure més »
Il·liris
Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.
Nou!!: Llengües il·líries і Il·liris · Veure més »
Irlandès antic
Irlandès antic (gaèlic irlandès: An tSean-Ghaeilge) és el nom donat a la forma més antiga del gaèlic irlandès, o, millor dit, al goidèlic, del qual hi ha força texts escrits.
Nou!!: Llengües il·líries і Irlandès antic · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Llengües il·líries і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Julius Pokorný
va ser un estudiós de les llengües cèltiques, especialment el gaèlic irlandès, i un defensor del nacionalisme irlandès.
Nou!!: Llengües il·líries і Julius Pokorný · Veure més »
Liburni
El liburni era la llengua parlada pels antics pobladors de Libúrnia a l'època clàssica.
Nou!!: Llengües il·líries і Liburni · Veure més »
Liburns
Els liburns (en llatí Liburni, en grec antic Λιβυρνοί) eren un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia ((Λιβυρνὶς χώρα), segons Escílax de Carianda o Λιβουρνία (Liburnia), segons Claudi Ptolemeu. Els liburns eren un poble molt antic que juntament amb els sículs havien ocupat la costa oposada al Picè. La seva capital era Truentum (Trieste), segons Plini el Vell. Se suposa que eren una ètnia dels pelasgs. S'havia estès molt, i aquest poble ocupava Issa, Melita i altres illes, i havia poblat Còrcira, segons Estrabó, abans de què hi arribessin els grecs. Sembla que havien arribat, cap al nord, fins a la Nòrica, on se sap que hi havia població il·lírica. Estrabó els distingeix dels breunes i dels genauns, que també eren pobles il·lírics. Virgili sembla que anomena als vènets, liburns, i diu que el seu país era el lloc on va arribar Antènor des de Troia. Van ser expulsats dels territoris que ocupaven entre Panònia i el país dels vènets pels invasors gals i van quedar reduir a un districte petit que va agafar el nom de Libúrnia. Es van dedicar a la pirateria, i per les seves incursions feien servir les "naves Liburnicae", els lembus, amb una vela llatina molt gran que després els romans van adoptar en la seva lluita contra Cartago, i a la Segona guerra macedònica van substituir les grans naus que fins llavors s'havien utilitzat. Libúrnia es va incorporar després a Il·líria, i aquesta regió com a província romana es va dir també Dalmàcia. La seva capital, Iadera va ser una colònia romana. Altres ciutats dels liburns eren Scardona (cap d'un convent jurídic) segons Plini el Vell que reunia els habitants de catorze pobles, Alvona, Flanona, Tarsatica, Senia, Lopsica, Ortopula, Vegium, Argyruntum, Corinium, Aenona, i Civitas Pasini. L'any 634 l'emperador romà d'Orient Heracli va invitar als corbats (chorvates o khrobati) que vivien al nord dels Carpats (al sud de Polònia) per ocupar la regió com a vassalls bizantins. Els nouvinguts van adoptar el cristianisme al segle VII.
Nou!!: Llengües il·líries і Liburns · Veure més »
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Nou!!: Llengües il·líries і Lituà · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Llengües il·líries і Llatí · Veure més »
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Nou!!: Llengües il·líries і Llengües cèltiques · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Llengües il·líries і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües itàliques
Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Llengües il·líries і Llengües itàliques · Veure més »
Llengües oscoumbres
Les llengües oscoumbres o sabèl·liques formen un subgrup de la família lingüística indoeuropea d'Itàlia continental que es va desenvolupar de la meitat del Ier mil·lenni a.
Nou!!: Llengües il·líries і Llengües oscoumbres · Veure més »
Messapi
La llengua messàpia o messapi era la llengua parlada pels messapis, una antiga població que ocupava l'Apúlia meridional a la península itàlica.
Nou!!: Llengües il·líries і Messapi · Veure més »
Peònia (regne)
Peònia (en Paeonia) era un regne del nord i nord-est de Macedònia habitat pels peonis.
Nou!!: Llengües il·líries і Peònia (regne) · Veure més »
Protoindoeuropeu
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.
Nou!!: Llengües il·líries і Protoindoeuropeu · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Llengües il·líries і Pulla · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: Llengües il·líries і Regió d'Ístria · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Llengües il·líries і Sànscrit · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Llengües il·líries і Sèrbia · Veure més »
Substitució lingüística
La substitució lingüística és un terme de la sociolingüística que es refereix al procés pel qual una comunitat lingüística abandona la seva llengua i acaba formant part d'una altra comunitat lingüística diferent.
Nou!!: Llengües il·líries і Substitució lingüística · Veure més »
Taulantis
Els taulantis (en llatí taulantii, en grec antic ταυλάντιοι) eren un poble preromà d'Il·líria, situats a la mar Adriàtica, a la regió de Dirràquium i Epidamne.
Nou!!: Llengües il·líries і Taulantis · Veure més »
Teuta
Teuta (en Teuta) va ser reina d'Il·líria i segona esposa del rei Agró.
Nou!!: Llengües il·líries і Teuta · Veure més »
Tracis
Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.
Nou!!: Llengües il·líries і Tracis · Veure més »
Vardeis
Els vardeis (en llatí vardaei, en grec antic Οὐαρδαῖοι), també anomenats ardiais (grec αρδιαῖοι) per Estrabó, eren una tribu d'Il·líria que vivia a l'altre costat de l'illa de Faros, segons Claudi Ptolemeu i Plini el Vell, mentre que altres fonts el situen a la regió del puig Ardian, al centre de Dalmàcia.
Nou!!: Llengües il·líries і Vardeis · Veure més »
Vènet
El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).
Nou!!: Llengües il·líries і Vènet · Veure més »
Vènets
Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.
Nou!!: Llengües il·líries і Vènets · Veure més »
