Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Baixa edat mitjana, Cançó, Cançó de gesta, Cançó de Rotllan, Clergat, Dante Alighieri, Diglòssia, Església (institució), Francès, Gènere literari, Girard de Rosselhon, Idioma, Litúrgia, Literatura, Llatí, Llatí clàssic, Llatí vulgar, Llengües d'oïl, Llengües gal·loromàniques, Llengua vulgar, Llombard, Noblesa, Occità, Pastorel·la, Poesia, Ramon Vidal de Besalú, Romanç (narrativa), Societat, Text, Vènet.
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Baixa edat mitjana · Veure més »
Cançó
Jaume Sisa interpretant una cançó Una cançó és una composició musical que conté, a vegades, una part amb veu o melodia vocal, és a dir, amb text, cantada, però també pot ser simplement un conjunt de notes tocades sistemàticament, formant un ritme.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Cançó · Veure més »
Cançó de gesta
Cançó de Rotllà'' Les cançons de gesta són epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan èmfasi en els combats entre cristians i sarraïns.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Cançó de gesta · Veure més »
Cançó de Rotllan
La Cançó de Rotllan o Rotllà (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Cançó de Rotllan · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Clergat · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Dante Alighieri · Veure més »
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Diglòssia · Veure més »
Església (institució)
Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Església (institució) · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Francès · Veure més »
Gènere literari
El gènere literari és una categoria de composició literària.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Gènere literari · Veure més »
Girard de Rosselhon
Casament de Girard i Berta. Miniatura de l'obra Girard de Rosselhon Girard de Rosselhon és una cançó de gesta del cicle dels vassalls rebels, composta vers el 1180; se'n conserven diverses versions que presenten una varietat lingüística (textos en occità i francès antics) i formal.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Girard de Rosselhon · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Idioma · Veure més »
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Litúrgia · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Literatura · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Llatí · Veure més »
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Llatí clàssic · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Llatí vulgar · Veure més »
Llengües d'oïl
Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Llengües d'oïl · Veure més »
Llengües gal·loromàniques
Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Llengües gal·loromàniques · Veure més »
Llengua vulgar
Llengua vulgar era una expressió amb la qual, a l'edat mitjana i a l'Europa occidental, es va posar de manifest els idiomes parlats per les persones (en llatí vulgus) que es deriven del llatí, però considerablement més distants del llatí clàssic, qui, amb la disminució de les comunicacions causades per la caiguda de l'imperi romà, havia evolucionat de manera diferent de regió a regió, influenciat per diferents substrats causa dels diferents dialectes originaris dels pobles conquerits, així com el superstrat provinent dels dialectes dels pobles bàrbars veïns (germànics, eslaus, etc.). Cal assenyalar que, ja en l'època romana com en l'època medieval, sempre hi ha hagut una distància entre el llenguatge escrit i oral, que ha donat lloc, juntament amb les diferències culturals entre les diferents classes socials, a la formació dialectes "vulgars" (en llatí "sermones vulgares"), com s'ha esmentat anteriorment.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Llengua vulgar · Veure més »
Llombard
El llombard (en llombard lombard, pronunciat lumˈbaːɾt o lomˈbaɾt) és una llengua romànica parlada principalment al nord d'Itàlia, concretament a la major part de la Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes, incloent-hi dos cantons suïssos.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Llombard · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Noblesa · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Occità · Veure més »
Pastorel·la
Pastorel·la, imatge del segle XV La pastorel·la (occ. pastorela) és un gènere trobadoresc.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Pastorel·la · Veure més »
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Poesia · Veure més »
Ramon Vidal de Besalú
Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Rasós de trobar, el primer tractat de poètica (juntament amb el Donatz proensals d'Uc Faidit) que es coneix en una llengua romànica.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Ramon Vidal de Besalú · Veure més »
Romanç (narrativa)
Històricament, romanç deriva de la paraula francesa medieval romanz / es, en referència a una obra escrita en llengua vulgar i no en llatí.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Romanç (narrativa) · Veure més »
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Societat · Veure més »
Text
Un text és un conjunt de paraules articulades que formen un discurs unitari, és una composició lingüística amb intenció de comunicar un missatge.
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Text · Veure més »
Vènet
El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).
Nou!!: Llengües híbrides en la literatura medieval і Vènet · Veure més »
Redirigeix aquí:
Francoitalià, Llengües híbrides de la literatura medieval.
