Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Llengües germàniques occidentals

Índex Llengües germàniques occidentals

Les llengües germàniques occidentals són un subgrup de la branca germànica de les llengües indoeuropees, el més important pel que fa al nombre de parlants.

25 les relacions: Afrikaans, Alamànic, Alemany suís, Alsacià, Alt alemany, Anglès, Anglès antic, Ídix, Baix alemany, Baix fràncic, Bavarès, Francès, Frisó, Llengües cèltiques, Llengües escandinaves, Llengües eslaves, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Llengües romàniques, Luxemburguès, Mar del Nord, Neerlandès, Pfälzisch, Plautdietsch, Scots.

Afrikaans

Lafrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el per colons neerlandesos o afrikàners i personal, servents i esclaus de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Afrikaans · Veure més »

Alamànic

Àrea d'influència de l'alamànic i les seves divisions L'alamànic pertany, juntament amb l'austrobavarès, a la branca de l'alt alemany de la família de les llengües germàniques.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Alamànic · Veure més »

Alemany suís

L'alamànic suís (Schweizerdeutsch en alemany estàndard; Schwyzerdütsch, Schwiizerdütsch, Schwyzertütsch o Schwizertitsch en altres ortografies que reflecteixen les pronunciacions dialectals) és un dels dialectes alamànics que es parlen a Suïssa.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Alemany suís · Veure més »

Alsacià

Situació de l'alsacià entre els parlars alamànics Dialectes parlats a Alsàcia el 1910 L'alsacià (alsacien, en francès; Elsässisch, en alemany) és un conjunt de parlars germànics, del grup del baix alamànic, originària de l'Alsàcia, regió a l'est de França que limita amb Alemanya i que ha passat a estar a una banda i l'altra de la frontera diverses vegades.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Alsacià · Veure més »

Alt alemany

Línia divisòria entre les llengües germàniques occidentals i septentrionals. alt alemany inferior (blau), i el baix alemany (groc). Les principals isoglosses, les línies de Benrath i Speyer, estan marcades en negre. L'alt alemany (en alemany, Hochdeutsche Dialekte) és un conjunt de diversos estàndards d'alemany, luxemburguès i ídix, així com els dialectes alemanys parlats al centre i sud d'Alemanya, Àustria, Liechtenstein, Suïssa, Luxemburg i petites poblacions veïnes a Bèlgica, França (Alsàcia i el nord de Lorena), Itàlia, i Polònia.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Alt alemany · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Anglès · Veure més »

Anglès antic

Langlès antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i el sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Anglès antic · Veure més »

Ídix

L'ídix o jiddisch (nativament ייִדיש, יידיש o אידיש, yidish o idish, pronunciat, lit. 'jueu'; ייִדיש-טײַטש, Yidish-Taytsh, lit. 'judeoalemany') és una llengua germànica occidental parlada històricament pels jueus askenazi.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Ídix · Veure més »

Baix alemany

Dialectes del baix alemany El baix alemany el 1880 Evolució dels dialectes alemanys 1900-1950 El baix alemany és la designació global d'un contínuum lingüístic de germànics occidentals parlat a part dels Països Baixos i a tot el nord d'Alemanya, la característica principal del qual, a nivell fonètic, és el no haver participat en la segona mutació consonàntica, fet que el diferencia de l'alt alemany.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Baix alemany · Veure més »

Baix fràncic

Els idiomes baix fràncics (en neerlandès: Nederfrankisch; en baix alemany: Nedderfranksche Spraken, en alemany: Niederfränkisch; en francès: bas francique) són una agrupació de diverses llengües germàniques occidentals parlades als Països Baixos, a la Bèlgica septentrional (Flandes), a un racó septentrional de França (el departament de Nord), i a una franja occidental d'Alemanya tocant als Països Baixos, la regió de la Baixa Renània (Niederrhein), que tenen un origen comú en el baix fràncic antic.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Baix fràncic · Veure més »

Bavarès

El bavarès o bavarés, altrament dit austrobavarès, és un grup de dialectes alemanys considerades en conjunt una llengua.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Bavarès · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Francès · Veure més »

Frisó

El frisó (Frysk) és una llengua germànica occidental parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Frisó · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Llengües cèltiques · Veure més »

Llengües escandinaves

Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Llengües escandinaves · Veure més »

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Llengües eslaves · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Llengües romàniques · Veure més »

Luxemburguès

El luxemburguès o luxemburgués és la llengua germànica pròpia de Luxemburg.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Luxemburguès · Veure més »

Mar del Nord

La mar del Nord (o el mar del Nord) és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les Illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Mar del Nord · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Neerlandès · Veure més »

Pfälzisch

L'alemany del Palatinat (Pfälzisch/Pälzisch o Pfaelzisch/Paelzisch) és un dialecte de l'alemany parlat a la vall del Rin, entre les ciutats de Zweibrücken, Kaiserslautern, i Mannheim, i a la frontera de la regió d'Alsàcia a (França), i al Rin.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Pfälzisch · Veure més »

Plautdietsch

El plautdietsch o baix alemany mennonita és un dialecte del baix alemany (a vegades considerat llengua) parlat pels mennonites.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Plautdietsch · Veure més »

Scots

L'escocès o escocès de les Terres baixes (de manera nadiua scots o lallans) és una llengua parlada a bona part d'Escòcia (les Lowlands o Terres baixes d'Escòcia) i en algunes parts de la República d'Irlanda i d'Irlanda del Nord, on rep el nom d'Ulster Scots.

Nou!!: Llengües germàniques occidentals і Scots · Veure més »

Redirigeix aquí:

Llengua germànica occidental.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »