Accés més ràpid que el navegador!
67 les relacions: Carelià, Català, Celtes, Edat de pedra, Encyclopædia Britannica, Erzya, Escandinàvia, Escites, Estonià, Estonià meridional, Etimologia, Europa, Europa Central, Finès, Hèlsinki, Hongarès, Ingrià, Juva, Komi, Kven, Livonià, Livvi-carelià, Llengües úgriques, Llengües baltofineses, Llengües fino-pèrmiques, Llengües fino-volgaiques, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Llengües indoiranianes, Llengües pèrmiques, Llengües sami, Llengües uralianes, Ludi (llengua), Mar Bàltica, Mari (llengua), Meänkieli, Meixtxerià, Merya, Mokxa (llengua), Mordovià, Muromià, Ostiac, Porvoo, Rússia, Sami d'Akkala, Sami d'Inari, Sami d'Ume, Sami de Kemi, Sami de Lule, Sami de Pite, ..., Sami de Ter, Sami kildin, Sami meridional, Sami septentrional, Sami skolt, Samis, Sàrmates, Sibèria, The Economist, Ucraïna, Udmurt, Utsjoki, Vòtic, Võro, Vepse, Vogul, Volga. Ampliar l'índex (17 més) »
Carelià
El carelià és una llengua finoúgrica parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Carelià · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Llengües ugrofineses і Català · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Celtes · Veure més »
Edat de pedra
L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Edat de pedra · Veure més »
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Encyclopædia Britannica · Veure més »
Erzya
L'erzya (Эрзянь Кель transliterat Erzjanj Kelj) és un idioma parlat per unes 500.000 persones al nord i est de la República de Mordòvia i les províncies adjacents de Nijni Nóvgorod, Txuvàixia, Penza, Samara, Saratov, Orenburg, Ulianovsk, Tatarstan i Baixkortostan de Rússia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Erzya · Veure més »
Escandinàvia
Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Escandinàvia · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Escites · Veure més »
Estonià
Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Estonià · Veure més »
Estonià meridional
rbre lingüístic de Petri Kallioha (2021) mostrant la divisió de l'estonià meridional. L'estonià meridional és parlat al sud-est d'Estònia i comprén les varietats de Tartu, Mulgi, Võro i Seto.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Estonià meridional · Veure més »
Etimologia
L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).
Nou!!: Llengües ugrofineses і Etimologia · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Europa · Veure més »
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Europa Central · Veure més »
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Finès · Veure més »
Hèlsinki
Hèlsinki (Helsinki en finès; en suec) és la capital de Finlàndia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Hèlsinki · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Hongarès · Veure més »
Ingrià
L'ingrià és una de les llengües uralianes parlada pels ingrians (en particular ortodoxos).
Nou!!: Llengües ugrofineses і Ingrià · Veure més »
Juva
Juva (en suec Juva) és un municipi de Finlàndia que forma part de la regió de Savònia del Sud.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Juva · Veure més »
Komi
El komi és una llengua pèrmica del grup de les llengües ugrofineses, molt relacionada amb el komi-permià i l'udmurt.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Komi · Veure més »
Kven
La llengua kven (kveenin kieli, o com s'ha proposat recentment, kainun kieli) és una llengua ugrofinesa, parlada sobretot per la minoria kven del nord de Noruega.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Kven · Veure més »
Livonià
El livonià (līvõ kēļ) és una llengua finoúgrica originària del Golf de Riga.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Livonià · Veure més »
Livvi-carelià
El livvi-carelià (noms alternatius: livvi, livvikovià, olonets, olonentsi del sud, carelià o ливвиковский язык, en rus) és una llengua baltofinesa de la família uràlica parlat pels carelians d'Olonets (auto-anomenats livvis o livgilaizet), tradicionalment residents de l'àrea entre el llac Làdoga i l'Onega, la nord del riu Svir.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Livvi-carelià · Veure més »
Llengües úgriques
Les llengües úgriques són un grup de llengües parlades a Euràsia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües úgriques · Veure més »
Llengües baltofineses
Les llengües baltofineses o llengües fènniques són una subfamília lingüística dins les llengües finoúgriques que agrupa els idiomes parlats al voltant del Mar Bàltic, molts en perill d'extinció.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües baltofineses · Veure més »
Llengües fino-pèrmiques
Les llengües Fino-Pèrmiques és una de les dues branques de les Llengües ugrofineses.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües fino-pèrmiques · Veure més »
Llengües fino-volgaiques
Les llengües fino-volgaiques, també conegudes com a fino-mari o volgaiques, són un grup de llengües dins la branca fino-pèrmica de les llengües ugrofineses.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües fino-volgaiques · Veure més »
Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües germàniques · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües indoiranianes
Les llengües indoiranianes o indoiràniques constitueixen un subgrup de llengües dins de la família indoeuropea format per dues grans branques lingüístiques genèticament relacionades: indoària (situada a la península Índica) i iraniana (al territori de l'Iran).
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües indoiranianes · Veure més »
Llengües pèrmiques
Les llengües pèrmiques són un subgrup de les llengües ugrofineses.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües pèrmiques · Veure més »
Llengües sami
Mapa de les llengües sami Les llengües sami (també escrit sámi o saami) o llengües lapones són un grup de llengües finoúgriques parlades pel poble sami de Lapònia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües sami · Veure més »
Llengües uralianes
Mapa de les llengües uralianes Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) formen una família d'unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües uralianes · Veure més »
Ludi (llengua)
El ludi, o ludi de carèlia (luudi, lyydi o lüüdi), és una llengua baltofinesa de la família de les llengües uralianies.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Ludi (llengua) · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Mar Bàltica · Veure més »
Mari (llengua)
El marí (mari: марий йылме, rus марийский язык), antigament conegut en rus com a txeremís (rus черемисы, черемисский язык), és una llengua de la família finoúgrica afí a les llengües pèrmiques (komi i udmurt) i a les parles mordovianes, que té estatut d'oficialitat a la República de Marí El, a la Federació Russa.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Mari (llengua) · Veure més »
Meänkieli
El meänkieli (lit. "la nostra llengua") és una llengua ugrofinesa parlada al nord de Suècia, al voltant de la vall de Torne.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Meänkieli · Veure més »
Meixtxerià
El Meixtxerià era una llengua fino-volgaica de la qual no queden restes, i tan sols hi ha especulacions de la seva filiació.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Meixtxerià · Veure més »
Merya
s. Els Merya són en porpre La llengua merya era una llengua finoúgrica parlada pel poble merya, que vivia a l'actual regió de Moscou, i a les adjacents província de Kostromà i província de Iaroslavl.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Merya · Veure més »
Mokxa (llengua)
El mokxa (мокшень кяль (mokshanj kälj)) és parlat a la part occidental de la República de Mordòvia i a les adjacents Província de Penza, Província de Riazan, Província de Tambov, Província de Saràtov, Província de Samara, Província d'Orenburg, Tatarstan, Baixkortostan, Sibèria, Extrem Orient de Rússia i també a Armènia i EUA.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Mokxa (llengua) · Veure més »
Mordovià
Els mordovians són un poble que parla llengües ugrofineses i que viu principalment a la república de Mordòvia, però també a Tatarstan, Província d'Uliànovsk, Província de Samara, Província d'Orenburg, Província de Penza, així coma Àsia Central, Armènia i Sibèria.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Mordovià · Veure més »
Muromià
El Muromià fou una llengua de la qual no en queden restes, generalment considerada uraliana i habitualment classificada com a fino-volgaica.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Muromià · Veure més »
Ostiac
L'ostiac, també conegut com a khanti, és una llengua uraliana parlada per unes 12.000 persones a l'Okrug de Khanti-Mansi, a Iamàlia i als districtes d'Alexandrovsky i Kargosoksky de la Província de Tomsk (Rússia).
Nou!!: Llengües ugrofineses і Ostiac · Veure més »
Porvoo
Porvoo (Borgå en suec) és un municipi situat a la costa sud de Finlàndia, aproximadament a 30 km a l'est de Hèlsinki.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Porvoo · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Rússia · Veure més »
Sami d'Akkala
El sami akkala és una llengua sami extinta.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami d'Akkala · Veure més »
Sami d'Inari
El sami d'Inari és una llengua uraliana sami parlada al municipi d'Inari, al nord-est de Finlàndia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami d'Inari · Veure més »
Sami d'Ume
El sami d'Ume és una llengua sami parlada per unes desenes de persones a Suècia i a Noruega.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami d'Ume · Veure més »
Sami de Kemi
El Sami de Kemi fou una llengua sami parlada originalement al districte més meridional de la lapònia finesa i fins a siidas Sami al voltant de Kuusamo.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami de Kemi · Veure més »
Sami de Lule
El sami de Lule (julevsámegiella) és una llengua sami de la subfamília ugrofinesa parlada a la Lapònia al voltant del riu Lule (Suècia) i al nord del comtat de Nordland (Noruega), especialment al municipi de Divtasvuodna, on el sami de Lule és oficial.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami de Lule · Veure més »
Sami de Pite
El sami de Pite, també conegut com a sami d'Arjeplog, és una llengua sami parlada tradicionalment a Suècia i Noruega.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami de Pite · Veure més »
Sami de Ter
El Sami de Ter és la llengua Sami més oriental.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami de Ter · Veure més »
Sami kildin
El sami kildin és una llengua sami parlada per unes 500 persones en la Península de Kola, al nord-est de Rússia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami kildin · Veure més »
Sami meridional
El sami meridional és la llengua sami trobada més al sud-oest de la península escandinava.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami meridional · Veure més »
Sami septentrional
El sami septentrional o sami del nord (davvisámegiella) és la llengua amb més parlants del grup sami.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami septentrional · Veure més »
Sami skolt
El Sami skolt (sääʹmǩiõll) és una llengua dins del grup de llengües sami que és parlada per unes 400 persones a Finlàndia, especialment a Sevettijärvi, i uns 20–30 parlants del dialecte Njuõʹttjäuʹrr (Notozero) en una zona envoltant el llac rus de Lovozero.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami skolt · Veure més »
Samis
Campament sami prop de Tromso en una imatge de Lluís Llagostera i Pasqual del 15 de juliol del 1909. Els samis, abans també coneguts com a «lapons» —una denominació avui en desús pel seu component despectiu—, són els membres dels grups humans indígenes que habiten a Lapònia (o, preferentment, Sápmi).
Nou!!: Llengües ugrofineses і Samis · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Sàrmates · Veure més »
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Sibèria · Veure més »
The Economist
The Economist és un setmanari britànic d'informació econòmica i política en llengua anglesa.
Nou!!: Llengües ugrofineses і The Economist · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Ucraïna · Veure més »
Udmurt
L'udmurt (удмурт кыл, udmurt kyl) és la llengua de branca finohongaresa de les llengües uralianes parlada pels habitants de la regió situada al nord-oest dels Urals, d'ètnia finlandesa oriental, que són els anomenats udmurts.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Udmurt · Veure més »
Utsjoki
Utsjoki, en sami del nord Ohcejohka, en sami d'Inari Uccjuuhâ i en sami skolt Uccjokk és un municipi de Finlàndia a Lapònia i està situat a l'extrem septentrional del país fent frontera amb Noruega.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Utsjoki · Veure més »
Vòtic
El vòtic és una llengua uraliana en vies d'extinció parlada pels vòtics.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Vòtic · Veure més »
Võro
El võro (võro kiil) és una llengua de la família de llengües finoúgriques, és considerat generalment un dialecte de l'estonià, però posseïx la seva pròpia literatura i busca trobar el reconeixement com a llengua regional a Estònia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Võro · Veure més »
Vepse
El vepse El vepse (Petrozavodsk) El vepse és una de les llengües uralianes del grup baltofinès.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Vepse · Veure més »
Vogul
El vogul també anomenat mansi és una llengua uraliana parlada per més de 3.000 persones a l'Okrug de Khanti-Mansi (Rússia).
Nou!!: Llengües ugrofineses і Vogul · Veure més »
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Volga · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llengües finoúgriques, Ugro-finès.
