Accés més ràpid que el navegador!
63 les relacions: Alsacià, Alta Bretanya, Amèrica del Nord, Anglès, Anglonormand, Basc, Bèlgica, Bernard Cerquiglini, Berrichon, Borgonyó, Bretó, Canal de la Mànega, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Català, Crioll haitià, Edat mitjana, Edicte de Villers-Cotterêts, Família lingüística, Flamenc occidental, França, Franc-comtès, Francès, Francès cajun, Francès canadenc, Francofonia, Francoprovençal, Francs, Gal·ló, Germànics, Guernseiès, Guernsey, Illes Anglonormandes, Jerseiès, Jersey, Joan-Pere Pujol, Lingua franca, Literatura, Literatura francesa, Literatura valona, Llatí vulgar, Llei de Bartsch, Llengües de França, Llengües gal·loromàniques, Llengües regionals endògenes de Bèlgica, Llengües romàniques, Llengua administrativa, Llengua criolla, Lorenès, Mayenne, Normand, ..., Occità, París, Peitoví, Peitoví-saintongès, Picard, Pidgin (lingüística), Primera Guerra Mundial, Saintongès, Suïssa, Valònia, Való, Xampanyès, 1999. Ampliar l'índex (13 més) »
Alsacià
Situació de l'alsacià entre els parlars alamànics Dialectes parlats a Alsàcia el 1910 L'alsacià (alsacien, en francès; Elsässisch, en alemany) és un conjunt de parlars germànics, del grup del baix alamànic, originària de l'Alsàcia, regió a l'est de França que limita amb Alemanya i que ha passat a estar a una banda i l'altra de la frontera diverses vegades.
Nou!!: Llengües d'oïl і Alsacià · Veure més »
Alta Bretanya
Alta Bretanya, gris, Baixa Bretanya, colors LAlta Bretanya (Haùtt-Bertaèyn en gal·ló, Breizh Uhel en bretó) és la part oriental de la Bretanya.
Nou!!: Llengües d'oïl і Alta Bretanya · Veure més »
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Nou!!: Llengües d'oïl і Amèrica del Nord · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Llengües d'oïl і Anglès · Veure més »
Anglonormand
Langlonormand és una antiga llengua d'oïl, que es va parlar durant l'edat mitjana a Anglaterra, especialment a la cort reial i entre l'aristocràcia anglonormanda.
Nou!!: Llengües d'oïl і Anglonormand · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Llengües d'oïl і Basc · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Llengües d'oïl і Bèlgica · Veure més »
Bernard Cerquiglini
Bernard Cerquiglini (Lió, 8 d'abril de 1947) és un lingüista francès.
Nou!!: Llengües d'oïl і Bernard Cerquiglini · Veure més »
Berrichon
El berrichon és una llengua d'oïl parlada a l'antiga regió francesa de Berry, actualment a Centre – Vall del Loira, als departaments d'Indre, Cher, part de Cruesa, Loiret i Loir i Cher.
Nou!!: Llengües d'oïl і Berrichon · Veure més »
Borgonyó
El borgonyó és una llengua romànica parlada a la regió francesa de la Borgonya.
Nou!!: Llengües d'oïl і Borgonyó · Veure més »
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Nou!!: Llengües d'oïl і Bretó · Veure més »
Canal de la Mànega
Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.
Nou!!: Llengües d'oïl і Canal de la Mànega · Veure més »
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Antics membres del Consell d'Europa Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.
Nou!!: Llengües d'oïl і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Llengües d'oïl і Català · Veure més »
Crioll haitià
El crioll haitià o crioll d'Haití és una llengua criolla parlada a la part oriental de l'illa de la Hispaniola, a l'actual República d'Haití.
Nou!!: Llengües d'oïl і Crioll haitià · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Llengües d'oïl і Edat mitjana · Veure més »
Edicte de Villers-Cotterêts
Edicte de Villers-Cotterêts L'Ordonança (o, impròpiament, l'edicte) de Villers-Cotterêts fou edicte dictat a aquesta vila vora Soissons, a l'actualment departament d'Aisne (Picardia), el 15 d'agost del 1539 pel rei Francesc I de França i en el qual, per tal d'evitar males interpretacions, es prohibia l'ús en els escrits judicials i a l'administració de qualsevol llengua que no fos el vulgare françois.
Nou!!: Llengües d'oïl і Edicte de Villers-Cotterêts · Veure més »
Família lingüística
Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.
Nou!!: Llengües d'oïl і Família lingüística · Veure més »
Flamenc occidental
El flamenc occidental (neerlandès west vlams, en flamenc vlaamsch o vlaemsch) és un grup de dialectes del neerlandès llengua germànica occidental parlada a part de Flandes (Bèlgica) i a part del districte de Dunkerque (Nord), territori conegut com a Westhoek o Flandes francès.
Nou!!: Llengües d'oïl і Flamenc occidental · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Llengües d'oïl і França · Veure més »
Franc-comtès
El franc-comtès (frainc-comtou, franc-comtois) és una llengua romànica pertanenyent a les llengües d'oïl parlada majoritàriament a França i a una petita zona de Suïssa.
Nou!!: Llengües d'oïl і Franc-comtès · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Llengües d'oïl і Francès · Veure més »
Francès cajun
menys de 4% El francès cajun (pronunciat cadjan, en francès français cadien o français cadjin) és una variant del francès parlat a l'estat de Louisiana, al sud dels Estats Units.
Nou!!: Llengües d'oïl і Francès cajun · Veure més »
Francès canadenc
Distribució del francès al Canadà1:Anglés 2:Bilingüe 3:Francès Francès canadenc (en francès: Français canadien) és un terme general que agrupa els diferents dialectes de la llengua francesa que es parlen al Canadà.
Nou!!: Llengües d'oïl і Francès canadenc · Veure més »
Francofonia
Bandera de la Francofonia La francofonia o l'Organització Internacional de la Francofonia (o simplement La Francophonie), coneguda també per les sigles OIF, és el conjunt de territoris que parlen francès i que comparteixen un passat comú (fruit del colonialisme) i una certa herència cultural, tot i poder tenir altres llengües com a oficials.
Nou!!: Llengües d'oïl і Francofonia · Veure més »
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Nou!!: Llengües d'oïl і Francoprovençal · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Llengües d'oïl і Francs · Veure més »
Gal·ló
Distribució geogràfica del ''gal·ló'' i el bretó a la Bretanya El gal·ló (o brito-romaènn) és una de les llengües pròpies de la Bretanya, juntament amb el bretó.
Nou!!: Llengües d'oïl і Gal·ló · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Llengües d'oïl і Germànics · Veure més »
Guernseiès
El guernseiès a la BBC El guernseiès o guernseiés és un idioma propi de l'illa de Guernsey.
Nou!!: Llengües d'oïl і Guernseiès · Veure més »
Guernsey
La Batllia de Guernsey és una dependència de la Corona Britànica, que amb Jersey forma part de les illes Anglonormandes.
Nou!!: Llengües d'oïl і Guernsey · Veure més »
Illes Anglonormandes
Les illes Anglonormandes o illes del Canal (en anglès, Channel Islands; i en francès, Îles Anglo-normandes) són un grup d'illes del canal de la Mànega situades a l'oest de la península de Cotentin.
Nou!!: Llengües d'oïl і Illes Anglonormandes · Veure més »
Jerseiès
El jerseiès (Jèrriais -pronunciació aproximada: "jerié") és una llengua indoeuropea directament emparentada amb el normand, del qual es considera una forma dialectal) parlada a les illes Anglonormandes, especialment a Jersey. Ha estat en declivi durant el passat, al mateix temps que l'anglès es va establir com l'idioma de l'ensenyament, el comerç i l'administració. Una llengua similar és el guernseiès (dgèrnésiais), la qual es parla a l'illa veïna de Guernsey. Aquestes dues llengües són mútuament intel·ligibles entre si i per la seva banda mantenen una forta similitud amb el dialecte francès anomenat normand que es parla a la Normandia, regió situada al nord-oest de França, davant les illes Anglonormandes. Tant el jerseiès com el guernseiès posseeixen, tal com s'ha indicat, una forta similitud amb l'actual normand normatiu, i tot i que deriven de la llengua d'oïl, no obstant això hi resulten notòries les influències cèltiques procedents dels veïns bretó i còrnic, a les quals posteriorment es van sumar les influències dels idiomes escandinaus i de l'anglès. Victor Hugo, durant el seu exili a Jersey, es va interessar per la llengua i va comptar alguns escriptors de Jersey entre el seu cercle de coneguts i partidaris.
Nou!!: Llengües d'oïl і Jerseiès · Veure més »
Jersey
La Batllia de Jersey (en jèrriais: Jèrri) és una dependència de la Corona Britànica a la costa de Normandia.
Nou!!: Llengües d'oïl і Jersey · Veure més »
Joan-Pere Pujol
Joan-Pere Pujol (Perpinyà, 4 de juny del 1946) és un ex-polític, promotor cultural i escriptor nord-català, i un dels fundadors del catalanisme polític a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Llengües d'oïl і Joan-Pere Pujol · Veure més »
Lingua franca
La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX.
Nou!!: Llengües d'oïl і Lingua franca · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Llengües d'oïl і Literatura · Veure més »
Literatura francesa
La literatura francòfona inclou totes les obres escrites en francès, sigui al país que sigui i al segle que sigui.
Nou!!: Llengües d'oïl і Literatura francesa · Veure més »
Literatura valona
La literatura valona és la literatura feta en való (una de les llengües d'oïl) a Valònia, que forma part de Bèlgica.
Nou!!: Llengües d'oïl і Literatura valona · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Llengües d'oïl і Llatí vulgar · Veure més »
Llei de Bartsch
La llei de Bartsch (loi de Bartsch/effet de Bartsch) en lingüística de les llengües d'oïl determina un canvi de so que es produí en l'evolució primigènia, per exemple en el desenvolupament del francès antic.
Nou!!: Llengües d'oïl і Llei de Bartsch · Veure més »
Llengües de França
Distribució geogràfica de les llengües parlades a la França continental europea. Les llengües de França és una expressió emprada per certs corrents de pensament per a designar el conjunt de llengües parlades al territori francès, a més del francès, que és l'única llengua oficial de l'estat i la més parlada.
Nou!!: Llengües d'oïl і Llengües de França · Veure més »
Llengües gal·loromàniques
Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.
Nou!!: Llengües d'oïl і Llengües gal·loromàniques · Veure més »
Llengües regionals endògenes de Bèlgica
Les llengües regionals endògenes de Bèlgica són els llengües que es parlen a les diferents comunitats i províncies de Bèlgica endemés de les oficials.
Nou!!: Llengües d'oïl і Llengües regionals endògenes de Bèlgica · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Llengües d'oïl і Llengües romàniques · Veure més »
Llengua administrativa
Una llengua administrativa és aquella que és adoptada com a única per a ser utilitzada en la comunicació d'una Institució o un Estat.
Nou!!: Llengües d'oïl і Llengua administrativa · Veure més »
Llengua criolla
La llengua criolla és un idioma nou, evolucionat del pidgin resultant del contacte de grups humans sense cap llengua comuna, quan ja hi han sorgit parlants que la tenen com a llengua materna, i passa a funcionar com a la primera llengua de la comunitat.
Nou!!: Llengües d'oïl і Llengua criolla · Veure més »
Lorenès
El lorenès (lorrain a França o gaumais a Bèlgica) és una llengua romànica classificada al grup de les llengües d'oïl.
Nou!!: Llengües d'oïl і Lorenès · Veure més »
Mayenne
El Mayenne (53), dit també Maiena, és un departament francès situat a la regió de País del Loira amb capital a Laval.
Nou!!: Llengües d'oïl і Mayenne · Veure més »
Normand
El normand és una llengua romànica que es parla a Normandia i a les Illes Anglonormandes.
Nou!!: Llengües d'oïl і Normand · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Llengües d'oïl і Occità · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Llengües d'oïl і París · Veure més »
Peitoví
El peitoví o peitaví és una varietat del peitoví-saintongès, llengua d'oïl de la família de les llengües romàniques parlada a l'antiga regió francesa del Poitou, als departaments de la Vendée, Deux-Sèvres (llevat el nord del Thouarsès), la Viena (llevat algunes comunes occitanes del sud i el Nord-Loudunès), el Sud del Loira Atlàntic (país de Retz), i el nord-oest de la Charente (Ruffécois, i la zona d'oïl del Confolentès: Le Bouchage i part de Pleuvila), l'extrem nord del Charente Marítim (illa de Ré, nord de l'Aunis regions de Loulay i d'Aulnay), així com algunes comunes de l'extrem sud-oest de l'Indre (entre Le Blanc, Bélâbre i Argenton-sur-Creuse).
Nou!!: Llengües d'oïl і Peitoví · Veure més »
Peitoví-saintongès
El Saintongès amb la ''Petite-Gavacherie'' El peitoví-saintongès o peitaví-saintongès, anomenat també el parlanjhe (poetevin-séntunjhaes o parlanjhe en peitoví-santongès; poitevin-saintongeais en francès) és una llengua romànica de la família de les llengües d'oïl però marcada per orígens occitans, parlada al nord de la regió de Nova Aquitània, la Vendée, el Pays de Retz i al sud de Maine-et-Loire (regió del País del Loira).
Nou!!: Llengües d'oïl і Peitoví-saintongès · Veure més »
Picard
El picard és la llengua pròpia de la Picardia.
Nou!!: Llengües d'oïl і Picard · Veure més »
Pidgin (lingüística)
Un pidgin és una llengua caracteritzada per combinar els trets sintàctics, fonètics i morfològics d'una llengua amb les unitats lèxiques d'una altra.
Nou!!: Llengües d'oïl і Pidgin (lingüística) · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Llengües d'oïl і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Saintongès
El saintongès (saintonjhais) és una variant del poiteví-saintongès parlada a les antigues províncies franceses d'Aunis, Saintonge i Angoumois.
Nou!!: Llengües d'oïl і Saintongès · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Llengües d'oïl і Suïssa · Veure més »
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Nou!!: Llengües d'oïl і Valònia · Veure més »
Való
El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.
Nou!!: Llengües d'oïl і Való · Veure més »
Xampanyès
El xampanyès (en xampanyès: champaignat) és una llengua romànica pertanyent a les llengües d'oïl pròpia de la Xampanya d'altres zones limítrofes.
Nou!!: Llengües d'oïl і Xampanyès · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Llengües d'oïl і 1999 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Langue d'oïl, Llengua d'Oil, Llengua d'Oïl, Llengua d'oïl, Llengues d'oïl, Llengües d’oïl, Parla d'oïl.
