Comunicació

370 les relacions: Acadèmia Palatina, Administració provincial romana, Adversus haereses, Agustí d'Hipona, Albanès, Alexandre el Gran, Alexandre Sever, Alexandria, Alfabet grec, Alfabetisme, Algèria, Alps Dinàrics, Alps orientals, Amazic, Ammià Marcel·lí, Amulet, Anatòlia, Anglaterra, Annals (Tàcit), Antic macedoni, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antiguitat tardana, Antioquia de l'Orontes, Antologia llatina, Apuleu Bàrbar, Aquitans, Aquità, Aquitània, Arameu, Aràbia Pètria, Armòrica, Armeni, Armini, Asclepi, Aticisme, August, Àfrica (província romana), Baal, Bafarada, Balcans, Bardesanes, Basc, Basili de Cesarea, Batalla del bosc de Teutoburg, Bataus, Bàrbar, Bèlgica, Beirut, Biblioteca d'Alexandria, ..., Bordeus, Bretanya, Britànnia, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Capadocis, Carta als Gàlates, Cartago, Castellà, Català, Catilinàries, Catuvel·launs, Còdex Argentat, Cònsol romà, Celtes, Celtibèric, Certificats de naixement a l'Antiga Roma, Ciceró, Cirenaica, Ciutadania romana, Ciutat d'Autun, Claudi, Colònia (Alemanya), Colònia romana, Colonització grega, Concili ecumènic, Confessions, Conquesta àrab d'Egipte, Conquesta musulmana del Magrib, Constanța, Constantí I el Gran, Contracte social, Coria (Corbridge), Cristianització, Culte imperial (antiga Roma), Cultura gal·loromana, Dalmàcia (província romana), Danubi, Dàcia, Dàcic, Dècim Magne Ausoni, Dístic elegíac, Dea Roma, Demòstenes, Demòtic, Dialecte arameu de Palmira, Diatèssaron, Diàspora jueva, Digest, Dinastia julioclàudia, Dioclecià, Dioscòrides Pedaci, Domicià, Dret de gents, Dret natural, Dret romà, Druida, Dura Europos, Edessa (Mesopotàmia), Edicte de Caracal·la, Efraïm de Síria, Egipci, Egipte (província romana), El Djem, Eli Aristides, Eli Lampridi, Els Banys i Palaldà, Emperador romà, Encanteri, Enees, Eneida, Enni, Epístola, Epístoles Paulines, Epigrafia, Epir (regió històrica), Erupció del Vesuvi del 79, Escítia Menor, Escita, Escriptures ibèriques, Esoterisme, Espanya, Etrusc, Etruscs, Eusebi de Cesarea, Evangeli, Exèrcit romà, Fenícia, Fideïcomís, Filòstrat d'Atenes, Filó d'Alexandria, Filip II de Macedònia, Flavi Josep, Focea, França, Francès, Frigi (llengua), Frontera lingüística, Fundació de Roma, Gai (jurista), Gal (llengua), Galàcia, Gal·les, Gals, Gàlata (llengua), Gàl·lia, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Narbonesa, Gènere (gramàtica), Gòtic (llengua), Gemmes treballades, Gentil, Geografia de Grècia, Gladiador, Gnosticisme, Governador romà, Gramàtics alexandrins, Grec antic, Grec àtic, Grec demòtic, Grec koiné, Grec medieval, Gregori de Nissa, Guerra de Kitus, Guerra de Troia, Hagiografia, Hebreu, Hedus, Hel·lenització, Hipona, Hispània, Hispània Tarraconense, Història de la llengua castellana, Hospitium, Humanisme, Ichthys, Idioma, Il·liri, Imperi Cartaginès, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Inframón grec, Interpretatio graeca, Ireneu de Lió, Isauris, Isidor de Sevilla, Ismaïlisme, Italià, Jahvè (nom propi de Déu), Júpiter (mitologia), Jeremies (profeta), Jeroni d'Estridó, Jesús de Natzaret, Judeoarameu, Juli Ausoni, Juli Cèsar, Julià l'Apòstata, Jurista, Justinià I, La ciutat de Déu, Larissa Bonfante, Líbia, Línia Jireček, Leptis Magna, Les metamorfosis (Apuleu), Lexicografia, Lió, Libani, Llatí, Llatí clàssic, Llatí eclesiàstic, Llatins, Llegat (successions), Llengües afroasiàtiques, Llengües amazigues orientals, Llengües britòniques, Llengües cèltiques, Llengües eslaves, Llengües frànciques, Llengües germàniques, Llengües itàliques, Llengües romàniques, Llengües semítiques, Llengua copta, Llengua materna, Llengua vehicular, Llibre de la Saviesa, Llista d'illes de Grècia, Llucià, Luci Apuleu, Luci Minici Natal Quadroni, Lugdúnum, Macedònia del Nord, Macedoni, Mahoma, Maniqueisme, Manlleu (lingüística), Mar Negra, Marc Anneu Lucà, Marc Terenci Varró, Marc Valeri Marcial, Marcel Empíric, Marsella, Massàlia, Màgia, Mèsia, Medicina tradicional, Mesopotàmia, Misi, Mitologia celta, Moneda (peça de metall), Monofisisme, Mos maiorum, Multilingüisme, Mur d'Hadrià, Navarra, Nòrica, Neologisme, Nestorianisme, Numidi, Obscurantisme, Orígenes, Osc, Oscs, Ovidi, Paganisme, Palestina Primera, Palestina Segona, Palmira, Pannònia, Papir, Papir Rylands 463, Papirs màgics grecs, Pare de l'Església, Patrística, Píctons, Púnic, Península Ibèrica, Península Itàlica, Peonis, Període hel·lenístic d'Egipte, Pirineus, Pisidis, Plató, Plutarc de Queronea, Política lingüística, Pompeia, Portugal, Portuguès, Possessió diabòlica, Prefecte del pretori, Primer Concili de Nicea, Procés de romanització, Protoindoeuropeu, Província romana de Síria, Província romana de Sicília, Prudenci, Purisme (lingüística), Queruscs, Quintilià, Regió de l'Egeu, Regió de Síria, Regne de Macedònia, Religió de l'antic Egipte, Religió hel·lenística, Rems, República Romana, Rom (Deux-Sèvres), Romanès, Romania, Samòsata, Santíssima Trinitat, Sarraïns, Sèneca, Segle V, Segona Sofística, Senat Romà, Septimi Sever, Septuaginta, Sermó, Serralada dels Balcans, Sext Plàcit, Siagri (rei dels romans), Sidoni Apol·linar, Sinagoga, Siracusa, Siríac, South Shields, Suïssa, Suetoni, Sulpici Sever, Tacià, Talmud, Tanit, Tauleta de maledicció, Tauletes de Vindolanda, Tàcit, Teodoret de Cir, Teodosi II el Jove, Terra sigillata, Tertul·lià, Tiberi, Tifinag, Tomis, Traci (llengua), Tractat (literatura), Tràcia, Trèvers, Tribú militar, Tribus romanes, Tucídides, Tunísia, Ubis, Ulpià, Vàndals, Verulamium, Vexillarius, Virgili, Vulgarisme, Xalom. Ampliar l'índex (320 més) » « Shrink índex

Acadèmia Palatina

Alcuí i altres clergues presenten manuscrits a Carlemany al Palau d'Aquisgrà, davant la seva cort (pintura històrica de Jean-Victor Schnetz, 1830). L'Acadèmia Palatina o Schola palatina en llatí fou l'escola fundada per l'emperador Carlemany al palau de la seva capital, Aquisgrà, durant el denominat Renaixement carolingi, un període de floriment intel·lectual durant l'alta edat mitjana.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Acadèmia Palatina · Veure més »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Administració provincial romana · Veure més »

Adversus haereses

Adversus haereses (Contra les heretgies) és una obra de cinc volums escrita per Ireneu de Lió al.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Adversus haereses · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Agustí d'Hipona · Veure més »

Albanès

Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Albanès · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandre Sever

Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Alexandre Sever · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Alexandria · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Alfabet grec · Veure més »

Alfabetisme

Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Alfabetisme · Veure més »

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Algèria · Veure més »

Alps Dinàrics

Els Alps Dinàrics o Dinàrides (italià: Alpi Dinariche; croat i serbi: Dinaridi o Dinarsko gorje/Динариди o Динарско горје; eslovè: Dinarsko gorstvo) forma una serralada al sud d'Europa, que comprèn àrees d'Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Kosovo i Albània.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Alps Dinàrics · Veure més »

Alps orientals

Els Alps orientals és una serralada, una porció del sistema muntantanyós dels Alps, que a conseqüència de les diverses classificacions del sistema aplí, ha tingut significats diversos.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Alps orientals · Veure més »

Amazic

Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Amazic · Veure més »

Ammià Marcel·lí

Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Ammià Marcel·lí · Veure més »

Amulet

Nan-déu Bes, amulet en la col·lecció permanent del Museu dels Nens d'Indianàpolis. Un amulet (Amuletum) paraula recollida per primer cop a la Naturalis Historiae de Plini el Vell, amb el significat d'«un objecte que protegeix una persona enfront d'un problema» és un objecte fetitxe al qual se li atribueixen poders apotropaics i espirituals per a aquell que el porti o el posseeixi.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Amulet · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Anatòlia · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Anglaterra · Veure més »

Annals (Tàcit)

''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Annals (Tàcit) · Veure més »

Antic macedoni

L'antic macedoni va ser la llengua dels antics macedonis.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Antic macedoni · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Antiga Roma · Veure més »

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Antiguitat tardana · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Antologia llatina

LAntologia llatina (en Anthologia latina) és un recull de poemes en llatí, elaborat probablement a l'Àfrica romana durant el.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Antologia llatina · Veure més »

Apuleu Bàrbar

Luci Apuleu (en llatí Lucius Appuleius), conegut com a Apuleu Bàrbar (Appuleius Barbarus), va ser un botànic romà que va viure probablement al o més endavant.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Apuleu Bàrbar · Veure més »

Aquitans

Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Aquitans · Veure més »

Aquità

Laquità és una llengua paleohispànica que és coneguda només per testimonis indirectes, no se'n coneixen textos escrits.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Aquità · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Aquitània · Veure més »

Arameu

Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Arameu · Veure més »

Aràbia Pètria

Les províncies de l'Imperi romà. L'Aràbia Pètria està marcada en vermell L'Aràbia Pètria (en llatí: Arabia Petraea) va ser una província de l'Imperi romà creada a partir de la divisió de la província d'Aràbia cap al segle II dC.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Aràbia Pètria · Veure més »

Armòrica

Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Armòrica · Veure més »

Armeni

Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Armeni · Veure més »

Armini

Estàtua d'Armini Armini (Arminius o, de vegades, Armenius; 18 aC- 19 dC), conegut en la tradició germànica com a Hermann el Querusc, fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Armini · Veure més »

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Asclepi · Veure més »

Aticisme

L'aticisme fou un moviment literari retòric que buscava imitar l'estil de la prosa àtica.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Aticisme · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і August · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Àfrica (província romana) · Veure més »

Baal

Baal d'Ugarit, Museu del Louvre Baal és un nom semític que significa ‘senyor’ i que s'ha aplicat a diversos déus i, posteriorment, a dimonis.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Baal · Veure més »

Bafarada

Caricatura, que no còmic, de George Cruikshank de 1813, integrant els diàlegs en globus. En el còmic, una bafarada, també anomenada globus o fumet, és l'espai que recull el text en una vinyeta o historieta de còmic, que usualment es correspon al discurs o el pensament dels personatges.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Bafarada · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Balcans · Veure més »

Bardesanes

Bardesanes (Bar-Daisan) fou un escriptor, filòsof i astròleg sirià nascut a Edessa al, o a tot tardar als primers anys del (la Crònica d'Edessa escrita cap al, fixa el seu naixement el 154 i Epifani diu que fou amic d'Abgar bar Manu, que podria ser "Agbar" Manu VIII bar Manu (139-163 i 165-167) o bé Abgar VIII el gran (rei vers 167-214). Els seus pares eren pagans, però ell va convertir-se aviat al cristianisme. Segons algunes cròniques, va estudiar a Hieràpolis o potser a Apamea i segurament va anar a Babilònia on va seguir les ensenyances dels astròlegs caldeus. Als primers segles de l'imperi romà, aquesta ciutat tenia encara molt de prestigi. Es creu que el pare de Bardesanes també era astròleg, ja que aquesta disciplina, com la dels mags, passava de pares a fills. Educat com a cristià es va adherir a l'heretgia valentiniana de contingut gnòstic, però després la va abandonar i va fundar una secta pròpia (els disanites). Va escriure nombrosos poemes, recopilats pel seu fill Armoni però posteriorment perduts, que la gent cantava a les esglésies i pels carrers, però que algunes autoritats eclesiàstiques censuraven per no ser prou ortodoxes. També va escriure alguns llibres contra diverses sectes especialment contra la secta dels marcionites. Els seus treballs escrits en siríac, van ser traslladats al grec. Va escriure també sobre la persecució dels cristians, en època de Caracal·la o d'Heliogàbal. Se li atribueix un tractat astrològic, Sobre la conjunció dels planetes, on deia que el món tindria una durada de 6.000 anys. Les seves idees astrològiques i filosòfiques van ser recollides per Filip, un deixeble seu, que va escriure El llibre de les lleis dels països, i que s'ha conservat en un manuscrit del. En aquest llibre es recull la seva visió sobre els horòscops i la necessitat de sotmetre's al destí que indiquen els astres. Va tenir diversos deixebles entre els que sembla que es trobava el cèlebre Mani. La seva fama va durar alguns segles, i sobre ell es narraven nombroses llegendes.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Bardesanes · Veure més »

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Basc · Veure més »

Basili de Cesarea

Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Basili de Cesarea · Veure més »

Batalla del bosc de Teutoburg

La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Batalla del bosc de Teutoburg · Veure més »

Bataus

Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Bataus · Veure més »

Bàrbar

Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Bàrbar · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Bèlgica · Veure més »

Beirut

Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Beirut · Veure més »

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »

Bordeus

Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Bordeus · Veure més »

Bretanya

La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Bretanya · Veure més »

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Britànnia · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Capadocis

Els capadocis (en grec antic Καππαδόκης) eren un poble indoeuropeu que vivia a la regió de Capadòcia a l'Àsia Menor.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Capadocis · Veure més »

Carta als Gàlates

La Carta als Gàlates és un llibre del Nou Testament escrit per sant Pau Apòstol a la nova comunitat cristiana de la regió de Galàcia situada a l'Anatòlia central.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Carta als Gàlates · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Cartago · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Català · Veure més »

Catilinàries

Les Catilinàries (en llatí: Orationes in Catilinam) són quatre discursos de l'escriptor i polític romà Ciceró, que pronuncià a finals del 63 aC amb motiu de la conjuració de Catilina, un cop d'estat que volia derrocar el govern legal i adquirir el poder de la república amb el suport de les classes baixes, esclaus i descontents.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Catilinàries · Veure més »

Catuvel·launs

Els catuvel·launs (llatí Catuvellauni) foren una tribu i regne tribal celta del sud-est de Britània abans de la conquesta romana.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Catuvel·launs · Veure més »

Còdex Argentat

El Còdex argentat (en llatí: Codex Argenteus), conegut a Suècia com a Bíblia d'argent (en suec: Silverbibeln), per estar escrit amb tinta argentada, és un manuscrit del que originàriament contenia una còpia de part de la Bíblia traduïda al s. IV del grec al gòtic pel bisbe got arrià Úlfila.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Còdex Argentat · Veure més »

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Cònsol romà · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Celtes · Veure més »

Celtibèric

Llengües paleohispàniques El celtibèric és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la que se n'han conservat textos.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Celtibèric · Veure més »

Certificats de naixement a l'Antiga Roma

Els certificats de naixement per ciutadans romans van ser introduïts durant el regnat d'August (27 aC–14 dC).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Certificats de naixement a l'Antiga Roma · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Ciceró · Veure més »

Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Cirenaica · Veure més »

Ciutadania romana

La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Ciutadania romana · Veure més »

Ciutat d'Autun

Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Ciutat d'Autun · Veure més »

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Claudi · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Colònia romana · Veure més »

Colonització grega

Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Colonització grega · Veure més »

Concili ecumènic

Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Concili ecumènic · Veure més »

Confessions

Les Confessions és el títol de l'autobiografia filosòfica d'Agustí d'Hipona escrita en llatí entre els anys 397 i 398.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Confessions · Veure més »

Conquesta àrab d'Egipte

Al principi de la conquesta àrab d'Egipte, Egipte formava part de l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble, tot i que havia estat conquerit una dècada abans per l'Imperi Sassànida dirigit per Cosroes II (606-629).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Conquesta àrab d'Egipte · Veure més »

Conquesta musulmana del Magrib

La conquesta islàmica del Magrib és un procés que s'emmarca dins de l'expansió islàmica dels segles  i. Aquest procés, malgrat la seva relativa rapidesa, va tenir alts i baixos; després d'un inicial desinterès per part d'Úmar ibn al-Khattab, a la seva mort es va iniciar la conquesta, que va portar com a conseqüència la unió i derrota de les tribus amazigues, la pèrdua del ric exarcat de Cartago per a l'Imperi Romà d'Orient, i l'oportunitat per als musulmans de continuar la seva expansió fins a Europa.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Conquesta musulmana del Magrib · Veure més »

Constanța

Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Constanța · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Constantí I el Gran · Veure més »

Contracte social

Contracte social és una expressió que s'utilitza en filosofia, ciència política i sociologia en al·lusió a un acord real o hipotètic realitzat en l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un estat en relació als drets i deures de l'estat i dels seus ciutadans.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Contracte social · Veure més »

Coria (Corbridge)

Coria fou una ciutat i fortificació romana, localitzada 4.0km al sud del Mur d'Adrià, en la Província romana de Britània.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Coria (Corbridge) · Veure més »

Cristianització

La cristianització és un procés que consisteix a integrar algú o alguna cosa al cristianisme.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Cristianització · Veure més »

Culte imperial (antiga Roma)

A l'antiga Roma el culte imperial consistia en una sèrie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador romà quan (generalment) ja havia mort, i passava a tots els efectes a considerar-se un déu del panteó romà.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Culte imperial (antiga Roma) · Veure més »

Cultura gal·loromana

Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps d'August fins a la caiguda de Roma, el 486.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Cultura gal·loromana · Veure més »

Dalmàcia (província romana)

IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Dalmàcia (província romana) · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Danubi · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Dàcia · Veure més »

Dàcic

El dàcic és una de les llengües indoeuropees extinta cap al, una llengua satem força desconeguda, ja que gairebé no se'n conserven restes en inscripcions o topònims.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Dàcic · Veure més »

Dècim Magne Ausoni

Dècim Magne Ausoni (en llatí Decimus Magnus Ausonius) va ser un poeta llatí i mestre en retòrica nascut a Bordeus al voltant de l'any 310.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Dècim Magne Ausoni · Veure més »

Dístic elegíac

El dístic elegíac és un metre emprat pels poetes lírics grecs per a diferents temes que va ser posteriorment adoptat per la poesia romana, especialment per Ovidi.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Dístic elegíac · Veure més »

Dea Roma

Estàtua que representa la dea '''Roma''', a la font de la Piazza del Popolo de la capital italiana En la mitologia romana, Roma era una divinitat que personificava l'estat Romà, o una personificació en l'art de la ciutat de Roma (com es pot observar a la columna d'Antoní Pius).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Dea Roma · Veure més »

Demòstenes

fou un orador i estatista atenenc.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Demòstenes · Veure més »

Demòtic

Text en escriptura demòtica, en una rèplica de la Pedra de Rosetta. El demòtic era l'alfabet dels darrers temps de l'antic Egipte.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Demòtic · Veure més »

Dialecte arameu de Palmira

El palmirenc o arameu de Palmira va ser un dialecte de l'arameu occidental, amb influències de l'àrab, parlat a la ciutat de Palmira, Síria, fins a finals del després de Crist.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Dialecte arameu de Palmira · Veure més »

Diatèssaron

El Diatèssaron (en grec Διατέσσαρων, literalment «un evangeli a través dels quatre Evangelis») fou escrit per un cristià anomenat Tatià del, aproximadament, entre el 165 i 170 dC.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Diatèssaron · Veure més »

Diàspora jueva

La diàspora jueva (en hebreu Galut גלות; en ídix Golus, exili) es refereix a la dispersió dels jueus arreu el món.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Diàspora jueva · Veure més »

Digest

El Digest o Pandectes (en llatí Digesta o Pandectae) és una compilació o recull de jurisprudència romana clàssica promulgada el 533 per Justinià I. Inclou les decisions més importants que els juristes romans cèlebres havien pres fins llavors.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Digest · Veure més »

Dinastia julioclàudia

La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Dinastia julioclàudia · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Dioclecià · Veure més »

Dioscòrides Pedaci

Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Dioscòrides Pedaci · Veure més »

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Domicià · Veure més »

Dret de gents

Ius gentium o jus gentium, el dret de gents, en un sentit restringit, comprèn les institucions del dret romà de les quals podien participar els estrangers (peregrini), que tenien tractes amb Roma i els seus ciutadans (cives).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Dret de gents · Veure més »

Dret natural

Ciceró El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Dret natural · Veure més »

Dret romà

El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Dret romà · Veure més »

Druida

Estatuïa d'un druida al Croome Park, Worcestershire El druida era, en les societats dels antics celtes, un sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Druida · Veure més »

Dura Europos

Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Dura Europos · Veure més »

Edessa (Mesopotàmia)

Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »

Edicte de Caracal·la

Es coneix com a edicte de Caracal·la o igualment Constitutio Antoniana la proclama imperial de l'any 212 promulgada per l'emperador Lucius Septimius Bassianus, Caracal·la, de la dinastia Severa.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Edicte de Caracal·la · Veure més »

Efraïm de Síria

Efraïm (o Efrem) el Siríac (tr) (Nisibis, vers 306 - vers 378) fou un escriptor i diaca sirià del, prolífic autor d'himnes, poemes, sermons poètics i obres teològiques en siríac. Parlava el siríac i una mica de grec. És venerat com a sant a tota la cristiandat, commemorant-se a Orient el 28 de gener i a Occident el 9 de juny.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Efraïm de Síria · Veure més »

Egipci

L'egipci és una llengua afroasiàtica ja extinta.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Egipci · Veure més »

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Egipte (província romana) · Veure més »

El Djem

El Djem o El Jem és una ciutat de Tunísia a la governació de Mahdia, amb una població al voltant dels 20.000 habitants (18.302, el 2004).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і El Djem · Veure més »

Eli Aristides

Publi Eli Arístides Teodor (Publius Aelius Aristides; Hadrianos, Bitínia, 129 o 117 - Esmirna, 189) anomenat normalment com a Eli Aristides, va ser un famós orador grec del, pertanyent al moviment de la Segona Sofística.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Eli Aristides · Veure més »

Eli Lampridi

Eli Lampridi (en llatí Aelius Lampridius) va ser un historiador romà, un dels sis escriptors de lHistoriae Augustae.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Eli Lampridi · Veure més »

Els Banys i Palaldà

Els Banys d'Arles i Palaldà, o, simplificadament, els Banys i Palaldà (o, oficialment i en francès Amélie-les-Bains-Palalda) és una comuna nord-catalana de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Els Banys i Palaldà · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Emperador romà · Veure més »

Encanteri

Un encanteri és un ritu màgic que pretén alterar la realitat.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Encanteri · Veure més »

Enees

Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Enees · Veure més »

Eneida

Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Eneida · Veure més »

Enni

Quint Enni (Quintus Ennius; Rudiae, 239 aC-169 aC) va ser un poeta i dramaturg romà, conegut sobretot pels seus ''Annals''.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Enni · Veure més »

Epístola

Epístola (en llatí significa carta) és un text escrit amb finalitats de comunicació, literàries o, en el cristianisme, de predicació religiosa.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Epístola · Veure més »

Epístoles Paulines

''Sant Pau escrivint les seves epístoles'', pintura del caravagisme francès (s. XVI) Les epístoles paulines, o cartes de sant Pau, són el cos epistolar format per les tretze cartes tradicionalment atribuïdes a l'apòstol Pau de Tars.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Epístoles Paulines · Veure més »

Epigrafia

Lepigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història que estudia les inscripcions fetes sobre materials durs (pedres, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), i estableix metodologies per a interpretar-les.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Epigrafia · Veure més »

Epir (regió històrica)

La regió de l'Epir p. 69.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Epir (regió històrica) · Veure més »

Erupció del Vesuvi del 79

De les moltes erupcions del Vesuvi, un estratovolcà important del sud d'Itàlia, la més coneguda és la seva erupció l'any 79, que va ser una de les més mortals i conegudes de la història europea.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Erupció del Vesuvi del 79 · Veure més »

Escítia Menor

Colonies gregues i ciutats de l'imperi a Escítia Escítia Menor (en llatí Scythia Minor, en grec antic Μικρά Σκυθία ' Mikrá Skythia') va ser una antiga regió situada al sud de la boca del Danubi que l'envoltava per l'oest i pel nord, a l'est de la costa de la mar Negra.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Escítia Menor · Veure més »

Escita

L'escita era la llengua parlada pels escites, classificada com a llengua iraniana.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Escita · Veure més »

Escriptures ibèriques

Escriptures paleohispàniques Llengües paleohispàniques Un signari ibèric nord-oriental no-dual Un signari ibèric nord-oriental dual Una proposta de signari ibèric sud-oriental (Correa 2004). Un alfabet grecoibèric. Les escriptures ibèriques són les escriptures que els ibers van utilitzar per a representar la seva llengua.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Escriptures ibèriques · Veure més »

Esoterisme

Lesoterisme (del grec εσω, "dins", "ocult"), és un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenció general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Esoterisme · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Espanya · Veure més »

Etrusc

L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Etrusc · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Etruscs · Veure més »

Eusebi de Cesarea

va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Eusebi de Cesarea · Veure més »

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Evangeli · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Exèrcit romà · Veure més »

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Fenícia · Veure més »

Fideïcomís

El fideïcomís és la disposició segons la qual una persona que serà dita fideïcomitent o fiduciant, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona natural amb l'encàrrec de conservar-los i transmetre'ls a un tercer que serà dit fideïcomissari o fiduciari.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Fideïcomís · Veure més »

Filòstrat d'Atenes

Filòstrat d'Atenes (vers 175- vers 250) va ser un escriptor de la Grècia romana, conegut per ser el biògraf d'Apol·loni de Tíana.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Filòstrat d'Atenes · Veure més »

Filó d'Alexandria

Filó d'Alexandria o Filó Jueu (en hebreu ידידיה Iedidià, o פילון Filón, Philon Judaeus; Alexandria, c. 13 aC? - 50 dC) és considerat el primer filòsof jueu.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Filó d'Alexandria · Veure més »

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Filip II de Macedònia · Veure més »

Flavi Josep

Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Flavi Josep · Veure més »

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Focea · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Francès · Veure més »

Frigi (llengua)

El frigi va ser una llengua indoeuropea del grup paleobalcànic parlada pels frigis, un poble que emigrà de Tràcia cap a l'Àsia Menor entorn del 1200 aC.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Frigi (llengua) · Veure més »

Frontera lingüística

Una frontera lingüística separa dos territoris de llengua diferent.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Frontera lingüística · Veure més »

Fundació de Roma

La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Fundació de Roma · Veure més »

Gai (jurista)

Gai o Gaius (Gaius, i no pas Caius) va ser un jurista romà de gran importància.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Gai (jurista) · Veure més »

Gal (llengua)

El gàl·lic o gal és una llengua indoeuropea del grup cèltic extinta des del.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Gal (llengua) · Veure més »

Galàcia

Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Galàcia · Veure més »

Gal·les

El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Gal·les · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Gals · Veure més »

Gàlata (llengua)

Galàcia durant l'Imperi Romà El gàlata és una llengua morta celta parlada antigament a Galàcia, a l'Anatòlia (actual Turquia) fins al.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Gàlata (llengua) · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Aquitània

Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Gàl·lia Aquitània · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gènere (gramàtica)

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Gènere (gramàtica) · Veure més »

Gòtic (llengua)

El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental (o òstic) de les llengües germàniques.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Gòtic (llengua) · Veure més »

Gemmes treballades

Retrat de l'emperador romà Caracalla tallat en ametista, fou adaptat afegint-li una inscripció i incrustat en una creu per representar l'apòstol Sant Pere. Les gemmes treballades són pedres precioses o semi precioses, de mida no gaire gran que s'han sotmès a un procés de poliment per tal d'obtenir-ne imatges o inscripcions, considerades obres d'art i, de vegades, joies.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Gemmes treballades · Veure més »

Gentil

Gentil, també molt més usualment Gentils en parlar d'un grup de persones (en llatí: Gentes, Gentiles o Graeci), (en hebreu: גויים, Goyim) i (en grec: ethne, ethnikoi o Hellenes) és una paraula llatina utilitzada a l'Antic i el Nou Testament indistintament per referir-se a la gent d'altres nacions diferents dels jueus.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Gentil · Veure més »

Geografia de Grècia

satèl·lit. Grècia (nom oficial: Ελληνική Δημοκρατία, Ellinikí Dimokratia) és un estat d'Europa meridional, membre de la Unió Europea (UE) situat a l'extrem sud de la Península Balcànica, al litoral del Mar Mediterrani.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Geografia de Grècia · Veure més »

Gladiador

''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Gladiador · Veure més »

Gnosticisme

Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Gnosticisme · Veure més »

Governador romà

Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Governador romà · Veure més »

Gramàtics alexandrins

Els gramàtics alexandrins van ser un conjunt de filòlegs i acadèmics literaris que van desenvolupar-se al voltant de l'Alexandria hel·lenística entre els segles  i II aC, quan la ciutat era el centre de la cultura hel·lenística.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Gramàtics alexandrins · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Grec antic · Veure més »

Grec àtic

jònic, estretament relacionatEl grec àtic era el dialecte de prestigi del grec antic.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Grec àtic · Veure més »

Grec demòtic

El grec demòtic (grec δημοτική, IPA o, llengua del poble) és la forma contemporània del grec.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Grec demòtic · Veure més »

Grec koiné

El grec koiné (o bé) és la forma popular de grec antic que va emergir en l'antiguitat postclàssica (aproximadament del 300 aC al 300 dC), i marca el tercer període de la història de la llengua grega.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Grec koiné · Veure més »

Grec medieval

El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Grec medieval · Veure més »

Gregori de Nissa

Gregori de Nissa (en grec: Γρηγόριος Νύσσης; Cesarea de Capadòcia, c. 335 – Nissa, c. 395) fou bisbe de Nissa del 372 al 376 i del 378 fins a la seva mort el 395.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Gregori de Nissa · Veure més »

Guerra de Kitus

Màxima expansió de l'imperi durant Trajà La Guerra de Kitus (115 - 117) (hebreu: מרד הגלויות méred ha-galuyot, «Rebel·lió de l'exili») és el nom donat a la segona de les guerres judeo-romanes.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Guerra de Kitus · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Guerra de Troia · Veure més »

Hagiografia

Escenes de vida d'una santa Lhagiografia o hagiologia és la disciplina que estudia els sants, els seus atributs i representacions, sigui des d'un punt de vista teològic o no.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Hagiografia · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Hebreu · Veure més »

Hedus

Els hedus (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Hedus · Veure més »

Hel·lenització

Imperi d'Alexandre el Gran cap a 323 aC Lhel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Hel·lenització · Veure més »

Hipona

Hipona (Hippo Regius) va ser una antiga ciutat de Numídia a la riba del riu Ubus (grec Ubos), on actualment hi ha Annaba, a Algèria.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Hipona · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Hispània · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Hispània Tarraconense · Veure més »

Història de la llengua castellana

Mapa cronològic que mostra l'expansió territorial del castellà. La història de la llengua castellana mostra l'evolució del castellà al llarg dels segles del seu naixement del llatí vulgar fins a l'actualitat, un procés en què ha incorporat canvis d'estructura morfosintàctica, evolució fonètica i lèxica, així com una expansió geogràfica.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Història de la llengua castellana · Veure més »

Hospitium

període republicà Bronze de Luzaga. Hospitium era la denominació que els romans van donar, a la península ibèrica, a una institució celtibèrica derivada de l'obligació d'oferir hospitalitat als estrangers, els quals no només havien de ser rebuts amistosament, sinó que també aportava prestigi a l'hoste, provocant la competició per allotjar als estrangers.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Hospitium · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Humanisme · Veure més »

Ichthys

Símbol cristià Ichthys o Ichthus és el nom d'un símbol en forma de peix usat al cristianisme primitiu com a mètode d'identificació entre els creients.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Ichthys · Veure més »

Idioma

família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Idioma · Veure més »

Il·liri

Il·liri (en grec antic Ἰλλυριός) va ser un heroi grec i el darrer fill de Cadme i d'Harmonia.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Il·liri · Veure més »

Imperi Cartaginès

L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Imperi Cartaginès · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Inframón grec

C., Staatliche Antikensammlungen (número d'inventari 2797). LInframón grec és un terme general que s'empra per descriure als diferents regnes de la mitologia grega que es creia que estaven situats sota la terra o més enllà de l'horitzó.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Inframón grec · Veure més »

Interpretatio graeca

Io, en una pintura a Pompeia La Interpretatio graeca és una frase en llatí, que es pot traduir com "interpretació o significat mitjançant grecs", que s'utilitza per interpretar o intentar entendre les mitologies i les religions d'altres cultures.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Interpretatio graeca · Veure més »

Ireneu de Lió

va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Ireneu de Lió · Veure més »

Isauris

Els isauris (en llatí isauri o isaurica gens, en grec antic Ἰσαυρεύς) eren un poble que vivia a la regió d'Isàuria i es creia que eren parents dels pisidis encara que se'ls considerava licaons.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Isauris · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Isidor de Sevilla · Veure més »

Ismaïlisme

Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Ismaïlisme · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Italià · Veure més »

Jahvè (nom propi de Déu)

tetragrama en els manuscrits del Mar Mort en hebreu antic Jahvè és una transliteració de la paraula hebrea יהוה, formada per quatre lletres.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Jahvè (nom propi de Déu) · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Jeremies (profeta)

Jeremies o Jeremias (de vegades יִרְמִיָהוּ, ‘Jahvè exalta’;;; en llatí: Jērĕmīās) és un dels profetes majors de la Bíblia hebrea.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Jeremies (profeta) · Veure més »

Jeroni d'Estridó

Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Jeroni d'Estridó · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Jesús de Natzaret · Veure més »

Judeoarameu

Copa màgica en judeoarameu, Lilith al Museu Champollion Judeoarameu és un nom col·lectiu utilitzat per descriure diverses llengües hebrees influïdes per l'arameu i el neoarameu.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Judeoarameu · Veure més »

Juli Ausoni

Juli Ausoni (en llatí Julius Ausonius) va ser un metge romà molt eminent, però és més conegut per ser el pare del poeta Dècim Magne Ausoni.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Juli Ausoni · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Juli Cèsar · Veure més »

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Julià l'Apòstata · Veure més »

Jurista

Jurista (del llatí iurista, amb l'arrel ius que significa justícia) defineix a la persona que estudia dret i que exerceix una professió jurídica.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Jurista · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Justinià I · Veure més »

La ciutat de Déu

La ciutat de Déu (títol original en llatí: De Civitate Dei contra paganos, és a dir La ciutat de Déu contra els pagans) és una obra en 22 llibres d'Agustí d'Hipona que va ser escrita durant la seua vellesa i al llarg de quinze anys, entre el 412 i el 426.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і La ciutat de Déu · Veure més »

Larissa Bonfante

Larissa Bonfante (Nàpols, 27 de març del 1931 – 23 d'agost del 2019, Ciutat de Nova York, Nova York) fou una classicista italiano-estatunidenca, professora de Cultura Clàssica emèrita a la Universitat de Nova York i una autoritat en llengua i cultura Etrusca.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Larissa Bonfante · Veure més »

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Líbia · Veure més »

Línia Jireček

La Línia de Jireček és una línia imaginària sobre la Península dels Balcans que serviria per dividir les dues àrees d'influència més importants de la regió a l'època clàssica, d'una banda l'àrea del llatí (al nord) i la del grec (al sud) fins al.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Línia Jireček · Veure més »

Leptis Magna

Leptis Magna, moderna Lebda, a Líbia, fou una ciutat del nord d'Àfrica que, juntament amb Oea i Sabrata, formaven el districte de Trípolis (‘Tres ciutats’) o Tripolitània.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Leptis Magna · Veure més »

Les metamorfosis (Apuleu)

Les metamorfosis (Metamorphoseon libri), coneguda també com a L'ase d'or (Asinus aureus), és una obra d'Apuleu, que la va escriure al.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Les metamorfosis (Apuleu) · Veure més »

Lexicografia

La lexicografia és la matèria de la lingüística aplicada que s'ocupa de la confecció de diccionaris i altres repertoris lèxics.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Lexicografia · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Lió · Veure més »

Libani

Libani (en llatí Libanius, en grec Λιβάνιος) va ser el més distingit entre els sofistes i retòrics grecs del.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Libani · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llatí · Veure més »

Llatí clàssic

El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llatí clàssic · Veure més »

Llatí eclesiàstic

Llatí eclesiàstic (també anomenat Llatí litúrgic o Llatí de l'Església) és una denominació que es refereix a l'idioma llatí, tal com és usat en els documents de l'Església Catòlica i en la litúrgia llatina.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llatí eclesiàstic · Veure més »

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llatins · Veure més »

Llegat (successions)

El llegat és una forma de succeir mortis causa a títol singular en béns i drets d'una persona.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llegat (successions) · Veure més »

Llengües afroasiàtiques

Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes i que, amb més de 400 milions de parlants, s'estén des de les costes atlàntiques de Mauritània a l'oest fins a la província iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somàlia al sud.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llengües afroasiàtiques · Veure més »

Llengües amazigues orientals

Les llengües amazigues orientals són un subgrup de les llengües amazigues, parlades a parts de Líbia i Egipte.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llengües amazigues orientals · Veure més »

Llengües britòniques

Les llengües britòniques formen una de les dues subdivisions de la famíla lingüística insular cèltica - l'altra és la branca goidèlica.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llengües britòniques · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llengües cèltiques · Veure més »

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llengües eslaves · Veure més »

Llengües frànciques

Cobertura geogràfica de les llengües frànciques Les llengües frànciques són un conjunt de llengües i dialectes, variants de les llengües germàniques parlades pels francs en la part nord-oriental del que fou el Regne Franc.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llengües frànciques · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües itàliques

Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llengües itàliques · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llengües romàniques · Veure més »

Llengües semítiques

miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llengües semítiques · Veure més »

Llengua copta

El copte és una família de dialectes molt relacionats entre sí, descendents de la llengua egípcia antiga i parlats històricament pels coptes d'Egipte.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llengua copta · Veure més »

Llengua materna

Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llengua materna · Veure més »

Llengua vehicular

Llengua vehicular, llengua franca (o lingua franca) és la que utilitzen els parlants de diverses llengües per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llengua vehicular · Veure més »

Llibre de la Saviesa

El llibre de la Saviesa o llibre de la Saviesa de Salomó és un llibre atribuït tradicionalment al rei Salomó que forma part de l'Antic Testament de la Bíblia catòlica i de l'ortodoxa, on se'l considera part dels Llibres sapiencials, després del Càntic dels Càntics i abans de la Siràcida.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llibre de la Saviesa · Veure més »

Llista d'illes de Grècia

Vet aquí una llista d'algunes de les 3.000 illes de Grècia.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llista d'illes de Grècia · Veure més »

Llucià

Llucià de Samòsata (Lucianus Samosatensis) va ser un important escriptor grec d'origen sirià, nascut a Samòsata, a la Commagena, cap a l'any 120.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Llucià · Veure més »

Luci Apuleu

Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Luci Apuleu · Veure més »

Luci Minici Natal Quadroni

Monument a Luci Minici a l'Anella Olímpica de Montjuïc. Luci Minici Natal Quadroni (en llatí Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus) (Barcino, 97 dC –?) era fill d'un senador que vivia a Bàrcino (l'actual Barcelona) que gaudia d'una bona posició social, ja que el seu pare va arribar a ser senador a Roma i procònsol de la província d'Àfrica (Líbia).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Luci Minici Natal Quadroni · Veure més »

Lugdúnum

Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Lugdúnum · Veure més »

Macedònia del Nord

La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Macedònia del Nord · Veure més »

Macedoni

* Lingüística.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Macedoni · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Mahoma · Veure més »

Maniqueisme

Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Maniqueisme · Veure més »

Manlleu (lingüística)

Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Manlleu (lingüística) · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Mar Negra · Veure més »

Marc Anneu Lucà

Marc Anneu Lucà, en llatí Marcus Annaeus Lucanus, (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65) va ser un poeta hispanoromà.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Marc Anneu Lucà · Veure més »

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Marc Terenci Varró · Veure més »

Marc Valeri Marcial

Marc Valeri Marcial, en llatí Marcus Valerius Martialis, sovint anomenat simplement Marcial (Bílbilis, Tarraconense, 43 dC - Bílbilis, Tarraconense, 104 dC), va ser un poeta llatí, d'origen hispà, cèlebre pels seus llibres d'epigrames.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Marc Valeri Marcial · Veure més »

Marcel Empíric

Marcel Empíric (en llatí Marcellus Empiricus) va ser un magistrat i escriptor romà del, nascut a Burdigala (Bordeus).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Marcel Empíric · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Marsella · Veure més »

Massàlia

Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Massàlia · Veure més »

Màgia

''Hècate, la deessa de la '''màgia''', dotada de tres cares''. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Màgia · Veure més »

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Mèsia · Veure més »

Medicina tradicional

Manual àrab de fitoteràpia (aprox. 1334). La medicina tradicional engloba el conjunt de pràctiques i tècniques utilitzades amb fins medicinals desenvolupades durant generacions en diverses societats d'arreu del món abans de l'era de la medicina moderna.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Medicina tradicional · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Mesopotàmia · Veure més »

Misi

El misi és una de les llengües indoeuropees, parlada a l'antiga Mísia a la costa sud del mar de Màrmara, a l'actual Turquia.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Misi · Veure més »

Mitologia celta

La mitologia celta conforma la cosmologia i les creences religioses del poble celta.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Mitologia celta · Veure més »

Moneda (peça de metall)

'''Monedes''' Una moneda és una peça d'un material preuat per una comunitat.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Moneda (peça de metall) · Veure més »

Monofisisme

El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Monofisisme · Veure més »

Mos maiorum

Mos maiorum ("costums dels ancestres") és l'expressió usada a l'antiga Roma per referir-se a un conjunt de tradicions que formaven la moral i les normes socialment acceptades.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Mos maiorum · Veure més »

Multilingüisme

"Posa't el casc", escrit informalment a una caixa de cartró a una comunitat multilíngüe, en les tres llengües que s'hi parlen Multilingüisme o plurilingüisme és un terme de la sociolingüística per referir-se a un individu que pot usar dos o més idiomes, una comunitat de parlants en què s'usen dues o més llengües, o la comunicació entre parlants de diferents idiomes.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Multilingüisme · Veure més »

Mur d'Hadrià

El mur d'Hadrià o mur d'Adrià va ser una muralla defensiva romana a l'illa de Britànnia.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Mur d'Hadrià · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Navarra · Veure més »

Nòrica

La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Nòrica · Veure més »

Neologisme

Un neologisme és una paraula de nova incorporació a una llengua.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Neologisme · Veure més »

Nestorianisme

El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Nestorianisme · Veure més »

Numidi

El numidi o líbic era un conjunt de llengües i dialecte, parlat pels númides i libis al nord d'Àfrica a l'antiga regió de Líbia, estretament relacionada amb les llengües amazigues.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Numidi · Veure més »

Obscurantisme

Obscurantisme és un terme utilitzat pels adeptes del laïcisme per a descriure l'estat d'esperit d'immobilisme de persones que defensen, sovint per motius religiosos, les veritats eternes de la revelació i que s'oposen activament als valors de la il·lustració i de la revolució francesa: la recerca de la veritat per mètodes científics, la llibertat d'expressió en les arts i la premsa i finalment el progrés social i democràtic segons els principis de llibertat, igualtat, fraternitat.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Obscurantisme · Veure més »

Orígenes

Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Orígenes · Veure més »

Osc

Losc és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del s. V aC.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Osc · Veure més »

Oscs

sículs Els oscs (en llatí, osci o opici, en grec Ὀπικοί, opikoi) van ser una nació de la Itàlia central que va dominar bona part de la península.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Oscs · Veure més »

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Ovidi · Veure més »

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Paganisme · Veure més »

Palestina Primera

Palestina Primera (Palestina Prima) fou una província romana creada al segle IV per la divisió de la província de Palestina.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Palestina Primera · Veure més »

Palestina Segona

Palestina Segona (Palestina Secunda) fou una província romana creada el 358 per la divisió de la província de Palestina.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Palestina Segona · Veure més »

Palmira

Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Palmira · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Pannònia · Veure més »

Papir

El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Papir · Veure més »

Papir Rylands 463

Papir Rylands 463 és un papir manuscrit en forma de rotlle que conté una còpia de l'Evangeli de Maria escrit en llengua grega.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Papir Rylands 463 · Veure més »

Papirs màgics grecs

Els Papirs màgics grecs (comunament abreujat com PGM, del títol en llatí Papyri Graecae Magicae) és un terme col·lectiu per a una col·lecció de textos, escrits la majoria en grec antic (però també en copte, egipci demòtic, etc.), trobats en els deserts d'Egipte, que tracten sobre el sincretisme màgic-religiós de l'Egipte grecoromà i la seva àrea circumdant.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Papirs màgics grecs · Veure més »

Pare de l'Església

Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Pare de l'Església · Veure més »

Patrística

La patrística és la fase en la història de l'organització i la teologia cristianes que abasta des de la fi del cristianisme primitiu, amb la consolidació del cànon neotestamentari, fins al voltant del.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Patrística · Veure més »

Píctons

Els píctons (en llatí Pictones, en grec antic Πίκτονες) i més tard anomenats pictaus (Pictavi) van ser un poble gal que vivia al sud del Loire a la costa de l'Atlàntic.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Píctons · Veure més »

Púnic

L'idioma púnic o cartaginès (en púnic 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤉𐤌, dabarīm kanaʿnīm o 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤐𐤍𐤉𐤌, dabarīm pōnīm) fou una llengua semítica parlada pels púnics, una civilització que s'estenia per l'Àfrica del Nord, sud de la península Ibèrica i algunes illes de la Mediterrània de la zona, territoris controlats per l'antiga ciutat de Cartago (que formava l'Imperi Cartaginès).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Púnic · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Península Ibèrica · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Península Itàlica · Veure més »

Peonis

Els peonis (en Παίονες, Pàiones) van ser un poble del nord de Grècia que va ocupar el país que després es va dir Macedònia, amb centre al riu Àxios.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Peonis · Veure més »

Període hel·lenístic d'Egipte

El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Pirineus · Veure més »

Pisidis

El pisidis (en grec antic Πισίδαι) eren un poble probablement indoeuropeu que vivia a la Pisídia, emparentat amb els frigis i de la mateixa branca que els habitants de Pamfília, i barrejats amb els cilicis i els isauris, però menys hel·lenitzats que els pàmfils.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Pisidis · Veure més »

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Plató · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Plutarc de Queronea · Veure més »

Política lingüística

La política lingüística és el conjunt de les polítiques dutes a terme per un Estat o una organització internacional en relació amb un o més idiomes que es parlen als territoris sota la seva sobirania, dictant lleis i estatuts en general per donar suport al seu ús, de vegades per limitar-ne l'expansió, o fins i tot per treballar en la seva erradicació.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Política lingüística · Veure més »

Pompeia

Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Pompeia · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Portugal · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Portuguès · Veure més »

Possessió diabòlica

La possessió diabòlica segons determinades creences i religions, és una situació a la qual es suposa que una persona actua sota la influència d'una força sobrenatural, anomenat de vegades diable, dimoni o mal esperit que ha pres possessió.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Possessió diabòlica · Veure més »

Prefecte del pretori

El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Prefecte del pretori · Veure més »

Primer Concili de Nicea

El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Primer Concili de Nicea · Veure més »

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Procés de romanització · Veure més »

Protoindoeuropeu

El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Protoindoeuropeu · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Província romana de Síria · Veure més »

Província romana de Sicília

Sicília va ser una província romana que coincideix en territori amb l'illa de Sicília actual.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Província romana de Sicília · Veure més »

Prudenci

p.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Prudenci · Veure més »

Purisme (lingüística)

Un purisme en lingüística és una paraula, considerada com pròpia a la llengua, proposada com a alternativa per una paraula considerada estrangera, que sigui un manlleu lingüístic o un barbarisme per tal de mantenir la puresa de la llengua.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Purisme (lingüística) · Veure més »

Queruscs

Els queruscs (cherusci en llatí, Χέρουσκοι en grec antic) eren un poble germànic, veïns dels quades, que habitaven el territori entre el Weser (Visurgis) i l'Elba (Albis).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Queruscs · Veure més »

Quintilià

Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Quintilià · Veure més »

Regió de l'Egeu

La Regió de l'Egeu és una de les 7 regions geogràfiques de Turquia.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Regió de l'Egeu · Veure més »

Regió de Síria

La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Regió de Síria · Veure més »

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Regne de Macedònia · Veure més »

Religió de l'antic Egipte

Osiris, Anubis i Horus, de la pintura d'una tomba La religió de l'antic Egipte engloba les diferents creences religioses i rituals practicats pels pobladors de l'antic Egipte, durant més de tres mil anys, abans de l'arribada del cristianisme.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Religió de l'antic Egipte · Veure més »

Religió hel·lenística

Egipte Hel·lenístic La Religió hel·lenística és qualsevol dels diversos sistemes de creences i pràctiques de les persones que van viure sota la influència de cultura grega antiga durant el període hel·lenístic i l'Imperi Romà (c. 300 aC fins 300 dC).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Religió hel·lenística · Veure més »

Rems

Els rems (llatí: Remi) foren un poble gal de la Gàl·lia Belga que vivia a la vora del Sequana (riu Sena) i tenia per capital a Durocortorum (Reims).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Rems · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і República Romana · Veure més »

Rom (Deux-Sèvres)

Rom és un municipi francès situat al departament de Deux-Sèvres i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Rom (Deux-Sèvres) · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Romanès · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Romania · Veure més »

Samòsata

Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Samòsata · Veure més »

Santíssima Trinitat

Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Santíssima Trinitat · Veure més »

Sarraïns

Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Sarraïns · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Sèneca · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Segle V · Veure més »

Segona Sofística

A la fi del segle I d. C., durant el segle II, III i IV fins ben entrat el, va despuntar dins de l'anomenat Hel·lenisme un renaixement de la Retòrica grega denominat Segona sofística per un dels seus membres, Filòstrat, autor d'una Vida dels sofistes. Figuren entre els principals autors d'aquest corrent Nicetes d'Esmirna, considerat per Filòstrat l'iniciador, el seu deixeble Escopelià, Marc Antoni Polemó, Herodes Àtic, Eli Aristides, Dió de Prusa, Favorí d'Arlés, Alcifró, Claudi Elià, el mateix Filòstrat, Llucià de Samòsata, Ateneu de Nàucratis, Apol·lodor, Filó d'Alexandria, Màxim de Tir, Libani, Himeri, Temisti, l'emperador Julià l'Apòstata, Procopi de Gaza, Corici de Gaza i Enees de Gaza, i el que és sens dubte el més important de tots ells, Plutarc de Queronea.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Segona Sofística · Veure més »

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Senat Romà · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Septimi Sever · Veure més »

Septuaginta

Fragment de la Septuaginta del Còdex Vaticanus La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX, és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i II aC a Alexandria, Karen Jobes and Moises Silva, Invitation to the Septuagint, (Paternoster Press, 2001).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Septuaginta · Veure més »

Sermó

El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Sermó · Veure més »

Serralada dels Balcans

La serralada de Stara Planina, als Balcans centrals. La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dona nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Serralada dels Balcans · Veure més »

Sext Plàcit

Sext Plàcit (en llatí Sextus Placitus) va ser un escriptor i probablement també metge romà.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Sext Plàcit · Veure més »

Siagri (rei dels romans)

Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte als regnes germànics veïns. Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Siagri (rei dels romans) · Veure més »

Sidoni Apol·linar

Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Sidoni Apol·linar · Veure més »

Sinagoga

Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Sinagoga · Veure més »

Siracusa

Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Siracusa · Veure més »

Siríac

El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Siríac · Veure més »

South Shields

South Shields és una ciutat costanera situada a la desembocadura del riu Tyne, a Anglaterra, a només sis quilòmetres corrent avall de Newcastle upon Tyne.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і South Shields · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Suïssa · Veure més »

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Suetoni · Veure més »

Sulpici Sever

Sulpici Sever (en llatí Sulpicius Severus) va ser un historiador eclesiàstic roma, nadiu d'Aquitània que va viure cap al final del, sota Arcadi i Flavi Honori, i pertanyia a una família noble i va néixer aproximadament l'any 363.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Sulpici Sever · Veure més »

Tacià

Tacià (en llatí Tatianus, en grec Τατιανός) va ser un escriptor romà cristià del, nadiu d'Assíria, però educat en religió i filosofia a Grècia.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Tacià · Veure més »

Talmud

El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Talmud · Veure més »

Tanit

Tanit (TNT en inscripcions fenícies i púniques) és una divinitat lunar i la deessa púnica de la fertilitat, muller de Baal-Hammon i dea protectora de Cartago.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Tanit · Veure més »

Tauleta de maledicció

Tauleta de maledicció d'Eyguières Al món grecoromà, una tauleta de maledicció (en llatí: defixio o defixionum tabella, i en grec: κατάδεσμος katádesmos) era un mitjà freqüent per maleir, pel qual algú demanava a un o més déus que en danyessin d'altres, sovint com a venjança.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Tauleta de maledicció · Veure més »

Tauletes de Vindolanda

Tauleta 343: carta d'Octavi a Càndid sobre provisions de blat Les tauletes de Vindolanda eren "els documents manuscrits més antics existents a Gran Bretanya".

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Tauletes de Vindolanda · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Tàcit · Veure més »

Teodoret de Cir

Teodoret (Θεοδώρητος) (Antioquia de l'Orontes, vers 393 – Cir, vers 457) també conegut com a Teodorit, tot i que aquesta forma és menys correcta, va ser un dels més eminents eclesiàstics del, i un defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Teodoret de Cir · Veure més »

Teodosi II el Jove

Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Teodosi II el Jove · Veure més »

Terra sigillata

Vas de terra sigillata itàlica decorada amb escena dionisíaca amb mènades Sigillata i terra sigillata (TS) són un terme i una expressió llatina que signifiquen "terra (o ceràmica) segellada".

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Terra sigillata · Veure més »

Tertul·lià

Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Tertul·lià · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Tiberi · Veure més »

Tifinag

Entranda a Kidal. El nom del poble és escrit en el tifinag tradicional (ⴾⴸⵍ) i en alfabet llatí Lletra ''yaz'' de l'alfabet tifinag. Significa "home lliure", i és utilitzada per a reivindicar la identitat amaziga El tifinagtifinag, (en alfabet neotifinag;, en alfabet amazic llatí) és un alfabet emprat per a escriure en amazic, la llengua parlada pels tuaregs i els individus d'un grup ètnic que habita regions discontínues del nord d'Àfrica, des d'Egipte fins a l'oceà Atlàntic i des de la mar Mediterrània fins al sud del Sàhara.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Tifinag · Veure més »

Tomis

Tomis (en grec antic Τόμις) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Tomis · Veure més »

Traci (llengua)

El traci és un idioma extingit al, parlat a la zona actualment ocupada per Sèrbia i Bulgària.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Traci (llengua) · Veure més »

Tractat (literatura)

Imatge de la portada del Tractat d'Isaac Newton ''Philosophiae Naturalis Principia Mathematica''. Un tractat és un gènere literari pertanyent a la didàctica, que consisteix en una exposició integral, objectiva i ordenada de coneixements sobre una qüestió o tema concret; per a això adopta una estructura en progressives subdivisions denominades apartats.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Tractat (literatura) · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Tràcia · Veure més »

Trèvers

Els trèvers (llatí Treveri o Treviri) foren un poble gal esmentat per Juli Cèsar.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Trèvers · Veure més »

Tribú militar

Tribú militar (en llatí tribunus militum) era el nom dels oficials comandants de les legions romanes.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Tribú militar · Veure més »

Tribus romanes

Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Tribus romanes · Veure més »

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Tucídides · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Tunísia · Veure més »

Ubis

Els ubis (en llatí Ubii, en grec antic Οὔβιοι) eren un poble germànic que en temps de Juli Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trèvers.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Ubis · Veure més »

Ulpià

Domici Ulpià (en llatí, Gnaeus Domitius Annius Ulpianus) (Tir c. 170 - Roma, c. 228) va ser un jurista romà d'origen fenici, magister libellorum i prefecte del pretori de l'emperador romà Alexandre Sever.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Ulpià · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Vàndals · Veure més »

Verulamium

Verulamium o Verolamium (en grec antic Οὐρολάνιον) era la ciutat principal i la capital del poble dels catieuclans a Britània a la via entre Londinium a Lindum i a Eboracum (York), segons diu lItinerari d'Antoní.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Verulamium · Veure més »

Vexillarius

Representació d'un vexillarius. El vexillarius va ser una classe de signifer que servia en temps de l'antiga Roma a les legions.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Vexillarius · Veure més »

Virgili

Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Virgili · Veure més »

Vulgarisme

Un vulgarisme (del llatí vulgus, la "població humil"), també dit grolleria, és un col·loquialisme de l'acció d'un personatge desagradable o sense refinar, que substitueix a una paraula grossera i indecorosa la qual en el context pot portar el lector a esperar una expressió més refinada o delicada.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Vulgarisme · Veure més »

Xalom

Shalom escrit en hebreu Xalom (en hebreu שלום) és una paraula hebrea que significa ‘pau’.

Nou!!: Llengües de l'Imperi Romà і Xalom · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant