44 les relacions: Auxerre, Bernard Cerquiglini, Borgonya, Butlla, Cançó, Chalon-sur-Saône, Chaulgnes, Ciutat d'Autun, Consonant, Diglòssia, Edat contemporània, Edat mitjana, Epèntesi, Escola, Fonètica, França, Francès, Futur, Imperatiu, Infinitiu, Langres, Le Creusot, Lexema, Literatura, Llatí, Llengües d'oïl, Llengües gal·loromàniques, Llengües romàniques, Llengua SVO, Novel·la, Participi, Passat, Plural, Present (gramàtica), Romanès, Síl·laba, Singular, Subjuntiu, Tintín, Verb, Viquipèdia, Xampanyès, 1700, 2008.
Auxerre
Auxerre (pronunciat en francès) és una ciutat de França a la regió de Borgonya - Franc Comtat, departament del Yonne, a les ribes del riu Yonne.
Nou!!: Borgonyó і Auxerre · Veure més »
Bernard Cerquiglini
Bernard Cerquiglini (Lió, 8 d'abril de 1947) és un lingüista francès.
Nou!!: Borgonyó і Bernard Cerquiglini · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Borgonyó і Borgonya · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Borgonyó і Butlla · Veure més »
Cançó
Jaume Sisa interpretant una cançó Una cançó és una composició musical que conté, a vegades, una part amb veu o melodia vocal, és a dir, amb text, cantada, però també pot ser simplement un conjunt de notes tocades sistemàticament, formant un ritme.
Nou!!: Borgonyó і Cançó · Veure més »
Chalon-sur-Saône
Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Borgonyó і Chalon-sur-Saône · Veure més »
Chaulgnes
Chaulgnes és un municipi francès, situat al departament del Nièvre i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Borgonyó і Chaulgnes · Veure més »
Ciutat d'Autun
Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Borgonyó і Ciutat d'Autun · Veure més »
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Nou!!: Borgonyó і Consonant · Veure més »
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Nou!!: Borgonyó і Diglòssia · Veure més »
Edat contemporània
Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
Nou!!: Borgonyó і Edat contemporània · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Borgonyó і Edat mitjana · Veure més »
Epèntesi
Epèntesi és un fenomen lingüístic que designa la inserció o intrusió d'un so vocàlic o consonàntic no etimològic a l'interior d'un mot.
Nou!!: Borgonyó і Epèntesi · Veure més »
Escola
Escola d'Alemanya. Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.
Nou!!: Borgonyó і Escola · Veure més »
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Nou!!: Borgonyó і Fonètica · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Borgonyó і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Borgonyó і Francès · Veure més »
Futur
El futur és el temps que ha de venir, l'esdevenidor, el demà.
Nou!!: Borgonyó і Futur · Veure més »
Imperatiu
L'imperatiu és un temps verbal que expressa una ordre i que només es pot utilitzar en oracions afirmatives; per a la forma negativa s'ha de fer servir el present de subjuntiu.
Nou!!: Borgonyó і Imperatiu · Veure més »
Infinitiu
L'infinitiu és una de les formes verbals no finites o no personals del verb.
Nou!!: Borgonyó і Infinitiu · Veure més »
Langres
Langres és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Borgonyó і Langres · Veure més »
Le Creusot
Le Creusot és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Borgonyó і Le Creusot · Veure més »
Lexema
El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic, en oposició als morfemes que s'afegeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexió).
Nou!!: Borgonyó і Lexema · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Borgonyó і Literatura · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Borgonyó і Llatí · Veure més »
Llengües d'oïl
Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.
Nou!!: Borgonyó і Llengües d'oïl · Veure més »
Llengües gal·loromàniques
Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.
Nou!!: Borgonyó і Llengües gal·loromàniques · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Borgonyó і Llengües romàniques · Veure més »
Llengua SVO
Una llengua SVO, o Subjecte Verb Objecte (l'últim un sinònim de complement directe) és aquella que, més freqüentment, disposa els constituents d'una frase transitiva en aquell ordre, per exemple: El noi menja les taronges.
Nou!!: Borgonyó і Llengua SVO · Veure més »
Novel·la
La novel·la o romanç és un gènere literari narratiu, generalment en prosa i d'una extensió que pot ser considerable on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació, un narrador i un punt de vista.
Nou!!: Borgonyó і Novel·la · Veure més »
Participi
El participi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adjectiu.
Nou!!: Borgonyó і Participi · Veure més »
Passat
El passat és un temps oposat al present i al futur, que comprèn tots els esdeveniments anteriors al moment que es pren com a referència.
Nou!!: Borgonyó і Passat · Veure més »
Plural
El plural és un nombre gramatical que designa diversos individus (de quantitat indeterminada).
Nou!!: Borgonyó і Plural · Veure més »
Present (gramàtica)
El present és un temps verbal que s'usa per indicar que l'acció expressada pel verb està tenint lloc en el mateix moment de l'enunciació o bé que així es presenta per als parlants.
Nou!!: Borgonyó і Present (gramàtica) · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Borgonyó і Romanès · Veure més »
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Nou!!: Borgonyó і Síl·laba · Veure més »
Singular
El singular és un nombre gramatical que denota un sol individu.
Nou!!: Borgonyó і Singular · Veure més »
Subjuntiu
El subjuntiu és un mode verbal dels modes irreals epistèmics, és a dir, que es refereix a aquelles afirmacions que podrien esdevenir-se però que encara no tenen lloc (i podrien no passar pas).
Nou!!: Borgonyó і Subjuntiu · Veure més »
Tintín
Tintín (en francès Tintin) és un personatge de ficció que protagonitza la sèrie de còmics Les aventures de Tintín.
Nou!!: Borgonyó і Tintín · Veure més »
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Nou!!: Borgonyó і Verb · Veure més »
Viquipèdia
La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.
Nou!!: Borgonyó і Viquipèdia · Veure més »
Xampanyès
El xampanyès (en xampanyès: champaignat) és una llengua romànica pertanyent a les llengües d'oïl pròpia de la Xampanya d'altres zones limítrofes.
Nou!!: Borgonyó і Xampanyès · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Borgonyó і 1700 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Borgonyó і 2008 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Borgonyès, Borgonyó-morvandià, Brionès-charolès, Dijonès, Llengua del Creusot, Morvandià, Mâconès.