Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Llengües ugrofineses

Índex Llengües ugrofineses

Banderes dels pobles ugrofinesos Les llengües ugrofineses o finoúgriques formen una subfamília de les llengües uralianes.

57 les relacions: Carelià, Català, Celtes, Edat de pedra, Encyclopædia Britannica, Erzya, Escandinàvia, Escites, Estonià, Etimologia, Europa, Europa Central, Finès, Hèlsinki, Hongarès, Ingrià, Juva, Komi, Kven, Livonià, Llengües úgriques, Llengües baltofineses, Llengües fino-volgaiques, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Llengües indoiranianes, Llengües pèrmiques, Llengües sami, Llengües uralianes, Mar Bàltica, Mari (llengua), Meänkieli, Merya, Mokxa (llengua), Mordovià, Ostiac, Porvoo, Rússia, Sami d'Inari, Sami d'Ume, Sami de Lule, Sami kildin, Sami meridional, Sami septentrional, Sami skolt, Samis, Sàrmates, Sibèria, The Economist, Ucraïna, ..., Udmurt, Utsjoki, Vòtic, Võro, Vepse, Vogul, Volga. Ampliar l'índex (7 més) »

Carelià

El carelià és una llengua uraliana parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Carelià · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Llengües ugrofineses і Català · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Celtes · Veure més »

Edat de pedra

L'edat de pedra és el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a partir de la tecnologia existent.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Edat de pedra · Veure més »

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Encyclopædia Britannica · Veure més »

Erzya

L'erzya (Эрзянь Кель transliterat Erzjanj Kelj) és un idioma parlat per uns 500.000 individus al nord i est de la República de Mordòvia i les províncies adjacents de Nijni Nóvgorod, Txuvàixia, Penza, Samara, Saratov, Orenburg, Ulianovsk, Tatarstan i Baixkortostan de Rússia.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Erzya · Veure més »

Escandinàvia

Mapa d'Escandinàvia i de l'Europa del Nord Escandinàvia a l'hivern, per gentilesa de la NASA Escandinàvia és una regió del nord d'Europa.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Escandinàvia · Veure més »

Escites

Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Escites · Veure més »

Estonià

Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Estonià · Veure més »

Etimologia

L'etimologia és la ciència de la lingüística que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què llur forma i llur significat ha canviat, de manera que el sentit actual pot ser diferent a l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).

Nou!!: Llengües ugrofineses і Etimologia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Europa · Veure més »

Europa Central

L'Europa Central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Europa Central · Veure més »

Finès

El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Finès · Veure més »

Hèlsinki

Hèlsinki (Helsinki en finès; Helsingfors en suec) és la capital de Finlàndia.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Hèlsinki · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel-Palestina i als Estats Units.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Hongarès · Veure més »

Ingrià

L'ingrià és una de les llengües uralianes parlada pels ingrians (en particular ortodoxos).

Nou!!: Llengües ugrofineses і Ingrià · Veure més »

Juva

Juva (en suec Juva) és un municipi de Finlàndia que forma part de la regió de Savònia del Sud.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Juva · Veure més »

Komi

El komi és una llengua pèrmica del grup de les llengües ugrofineses, molt relacionada amb l'udmurt.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Komi · Veure més »

Kven

La llengua kven (kveenin kieli, o com s'ha proposat recentment, kainun kieli) és una llengua ugrofinesa, parlada sobretot per la minoria kven del nord de Noruega.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Kven · Veure més »

Livonià

El livonià (līvõ kēļ) fou una de les llengües finoúgriques, originària del llac de Riga.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Livonià · Veure més »

Llengües úgriques

Les llengües úgriques són un grup de llengües parlades a Euràsia.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües úgriques · Veure més »

Llengües baltofineses

Les llengües baltofineses o llengües fènniques són una subfamília lingüística dins les llengües finoúgriques que agrupa els idiomes parlats al voltant del Mar Bàltic, molts en perill d'extinció.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües baltofineses · Veure més »

Llengües fino-volgaiques

Les llengües fino-volgaiques, també conegudes com a fino-mari, fino-txeremíssiques, o volga-fíniques, són un grup de llengües dins la branca finopèrmica de les llengües ugrofineses.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües fino-volgaiques · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'imperi Romà.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengües indoiranianes

Les llengües indoiranianes o indoiràniques constitueixen un subgrup de llengües dins de la família indoeuropea format per dues grans branques lingüístiques genèticament relacionades: indoària (situada a la península Índica) i iraniana (al territori d'Iran).

Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües indoiranianes · Veure més »

Llengües pèrmiques

Les llengües pèrmiques són un subgrup de les llengües ugrofineses.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües pèrmiques · Veure més »

Llengües sami

La llengua sami es divideix en onze llengües, de les quals unes quantes tenen les seves pròpies llengües escrites (ortografia), de manera que un sami del sud no pot entendre un sami del nord.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües sami · Veure més »

Llengües uralianes

Mapa de les llengües uralianes Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) estan formades per una família d’unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües uralianes · Veure més »

Mar Bàltica

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Mar Bàltica · Veure més »

Mari (llengua)

El marí (mari: марий йылме, rus марийский язык), antigament conegut en rus com a txeremís (rus черемисы, черемисский язык), és una llengua de la família finoúgrica afí a les llengües pèrmiques (komi i udmurt) i a les parles mordovianes, que té estatut d'oficialitat a la República de Marí El, a la Federació Russa.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Mari (llengua) · Veure més »

Meänkieli

El Meänkieli (lit. "la nostra llengua") és una llengua ugrofinesa parlada al nord de Suècia, al voltant de la vall de Torne.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Meänkieli · Veure més »

Merya

varangianes a la Rússia Europea en el segle IX. Els Merya són en porpre La llengua merya era una llengua finoúgrica parlada pel poble merya, que vivia a l'actual regió de Moscou, i a les adjacents província de Kostromà i província de Iaroslavl.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Merya · Veure més »

Mokxa (llengua)

El mokxa (мокшень кяль (mokshanj kälj)) és parlat a la part occidental de la República de Mordòvia i a les adjacents Província de Penza, Província de Riazan, Província de Tambov, Província de Saràtov, Província de Samara, Província d'Orenburg, Tatarstan, Baixkortostan, Sibèria, Extrem Orient de Rússia i també a Armènia i EUA.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Mokxa (llengua) · Veure més »

Mordovià

Els mordovians són un poble que parla llengües ugrofineses i que viu principalment a la república de Mordòvia, però també a Tatarstan, Província d'Uliànovsk, Província de Samara, Província d'Orenburg, Província de Penza, així coma Àsia Central, Armènia i Sibèria.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Mordovià · Veure més »

Ostiac

L'ostiac, també conegut com a khanti, és una llengua uraliana parlada per unes 12.000 persones a l'Okrug de Khanti-Mansi, a Iamàlia i als districtes d'Alexandrovsky i Kargosoksky de la Província de Tomsk (Rússia).

Nou!!: Llengües ugrofineses і Ostiac · Veure més »

Porvoo

Porvoo (Borgå en suec) és un municipi situat a la costa sud de Finlàndia, aproximadament a 30 km a l'est de Hèlsinki.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Porvoo · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Rússia · Veure més »

Sami d'Inari

El sami d'Inari és una llengua uraliana sami parlada al municipi d'Inari, al nord-est de Finlàndia.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami d'Inari · Veure més »

Sami d'Ume

El sami d'Ume és una llengua sami parlada per unes desenes de persones a Suècia i a Noruega.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami d'Ume · Veure més »

Sami de Lule

El sami de Lule (julevsámegiella) és una llengua sami de la subfamília ugrofinesa parlada a la Lapònia al voltant del riu Lule (Suècia) i al nord del comtat de Nordland (Noruega), especialment al municipi de Divtasvuodna, on el sami de Lule és oficial.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami de Lule · Veure més »

Sami kildin

El sami kildin és una llengua sami parlada per unes 500 persones en la Península de Kola, al nord-est de Rússia.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami kildin · Veure més »

Sami meridional

El sami meridional és la llengua sami trobada més al sud-oest de la península escandinava.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami meridional · Veure més »

Sami septentrional

El sami septentrional o sami del nord és la llengua amb més parlants del grup sami.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami septentrional · Veure més »

Sami skolt

El sami skolt és l'àrea amb el número '''6''' en aquest mapa de les llengües sami. El Sami skolt (sääˊmǩiõll) és una llengua dins del grup de llengües sami que és parlada per unes 400 persones a Finlàndia, especialment a Sevettijärvi, i uns 20–30 parlants del dialecte Njuõˊttjäuˊrr (Notozero) en una zona envoltant el llac rus de Lovozero.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami skolt · Veure més »

Samis

Família sami al voltant de l'any 1900 El poble sami (també coneguts com a lapons, una denominació caiguda en desús perquè té un origen considerat despectiu), són la gent indígena de Lapònia (o, preferentment, àrea Sàpmi) que inclou parts de Suècia del nord, Noruega, Finlàndia i la península de Kola (Federació Russa).

Nou!!: Llengües ugrofineses і Samis · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble turc oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Sàrmates · Veure més »

Sibèria

Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'Oceà Àrtic al nord, l'Oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Sibèria · Veure més »

The Economist

The Economist és un setmanari britànic d'informació econòmica i política en llengua anglesa.

Nou!!: Llengües ugrofineses і The Economist · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Ucraïna · Veure més »

Udmurt

L'udmurt (удмурт кыл, udmurt kyl) és la llengua de branca finohongaresa de les llengües uralianes parlada pels habitants de la regió situada al nord-oest dels Urals, d'ètnia finlandesa oriental, que són els anomenats udmurts.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Udmurt · Veure més »

Utsjoki

Utsjoki en els diversos idiomes sami:Ohcejohka, Uccjuuhâ i Uccjokk és un municipi de Finlàndia a Lapònia i està situat a l'extrem septentrional del país fent frontera amb Noruega.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Utsjoki · Veure més »

Vòtic

El vòtic és una llengua uraliana en vies d'extinció parlada pels vòtics.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Vòtic · Veure més »

Võro

El võro (võro kiil) és una llengua de la família de llengües finoúgriques, és considerat generalment un dialecte de l'estonià, però posseïx la seva pròpia literatura i busca trobar el reconeixement com a llengua regional a Estònia.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Võro · Veure més »

Vepse

El vepse és una de les llengües uralianes del grup baltofinès.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Vepse · Veure més »

Vogul

El vogul també anomenat mansi és una llengua uraliana parlada per més de 3.000 persones a l'Okrug de Khanti-Mansi (Rússia).

Nou!!: Llengües ugrofineses і Vogul · Veure més »

Volga

El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000  km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.

Nou!!: Llengües ugrofineses і Volga · Veure més »

Redirigeix aquí:

Llengües finoúgriques.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »