Accés més ràpid que el navegador!
71 les relacions: Agustí Alcoberro i Pericay, Alfons el Cast, Alfons el Magnànim, Bandera de Catalunya, Bandera de les Illes Balears, Bandera de Mallorca, Barcelona, Caplletra, Carles el Calb, Casa de Priego, Castellà, Chròniques de Espanya fins ací no divulgades, Claudi Lorenzale i Sugrañes, Comtat de Barcelona, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Crónica d'Aragón, Crónica de Aragón, Creu d'Aïnsa, De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, Escut de l'Aragó, Estelada, Faustino Menéndez-Pidal de Navascués, Fernández de Córdoba, Francisco Diago, Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246), Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés, Gualberto Fabricio de Vagad, Guifré de Rià, Guifré el Pilós, Heràldica, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume Domènec, Joan el Caçador, Joan Gaspar Roig i Jalpí, Joan Sanç i de Barutell, Joaquim Rubió i Ors, Josep Coroleu i Inglada, Juan de Molina, Llegenda de Guifré el Pilós, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís III de França, Lucio Marineo Sículo, Martí de Riquer i Morera, Martí l'Humà, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Nobiliario vero, Normands, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Origen de la Senyera Reial, ..., Otger Cataló, País Valencià, Pau Béjar Novella, Pau Piferrer i Fàbregas, Pere Antoni Beuter, Pere el Cerimoniós, Pere Miquel Carbonell i Soler, Rafael Martí de Viciana, Segunda parte de la crónica general de España, Senyera del País Valencià, Senyera reial, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Sevilla, València, 1236, 1550, 1551, 1685, 1812, 1839, 840. Ampliar l'índex (21 més) »
Agustí Alcoberro i Pericay
Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 18 de novembre de 1958) és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Agustí Alcoberro i Pericay · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Alfons el Magnànim · Veure més »
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Bandera de Catalunya · Veure més »
Bandera de les Illes Balears
La Bandera de les Illes Balears és l'oficial segons l'estatut d'autonomia de 1983.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Bandera de les Illes Balears · Veure més »
Bandera de Mallorca
La bandera de Mallorca és el símbol oficial utilitzat pel Consell de Mallorca.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Bandera de Mallorca · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Barcelona · Veure més »
Caplletra
XII. La caplletra és una lletra majúscula inicial del primer mot d'un text, llibre, capítol, paràgraf, etc., que ha estat ornamentada amb fins estètics.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Caplletra · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Carles el Calb · Veure més »
Casa de Priego
Escut de la Casa de Priego La Casa de Priego, també coneguda com a Casa d'Aguilar, és una casa nobiliària espanyola originària de la Corona de Castella.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Casa de Priego · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Castellà · Veure més »
Chròniques de Espanya fins ací no divulgades
Chròniques de Espanya fins ací no divulgades és una història universal catalana de l'arxiver Pere Miquel Carbonell, escrites entre 1495 i el 1513, i que foren impres el 1547.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Chròniques de Espanya fins ací no divulgades · Veure més »
Claudi Lorenzale i Sugrañes
Casa de la Ciutat de Barcelona de Claudi Lorenzale representant el Comerç i la Indústria. Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 8 de desembre de 1814 o 1815 - Barcelona, 31 de març de 1889)L'any de naixement del pintor encara es troba en procés d'investigació.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Claudi Lorenzale i Sugrañes · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Comtat de Barcelona · Veure més »
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »
Crónica d'Aragón
Crónica d'Aragón és la traducció al castellà feta per Juan de Molina l'any 1524 de l'obra De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, de Lucio Marineo Sículo, publicada el 1509.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Crónica d'Aragón · Veure més »
Crónica de Aragón
Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Crónica de Aragón · Veure més »
Creu d'Aïnsa
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Creu d'Aïnsa · Veure més »
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (Saragossa, 1509) és una crònica renaixentista dels reis d'Aragó escrita escrita en 5 llibres per Lucio Marineo Sículo.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V · Veure més »
Escut de l'Aragó
L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Escut de l'Aragó · Veure més »
Estelada
La bandera estelada, senyera estelada o simplement estelada és considerada la bandera no oficial que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Estelada · Veure més »
Faustino Menéndez-Pidal de Navascués
fou un heraldista aragonès, doctor enginyer de Camins per la universitat Politècnica de Madrid, membre numerari de la Real Academia de la Historia (1993), director de l′Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, Vicepresident 1r de l′Académie Internationale d'Heráldique, Acadèmic de Mèrit de lAcadèmia Portuguesa de la Historia, membre d'honor de la Société Française d'Héraldique et de Sigillographie, i de lInstituto Portuguès de Heràldica.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Faustino Menéndez-Pidal de Navascués · Veure més »
Fernández de Córdoba
Els Fernández de Córdoba són un llinatge nobiliari espanyol que té el seu origen a Castella, que al llarg dels anys va tenir una vasta descendència i van acumular molts títols de noblesa i senyories, constituint diverses branques d'una mateixa família.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Fernández de Córdoba · Veure més »
Francisco Diago
fou un teòleg valencià.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Francisco Diago · Veure més »
Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
'''"Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell"''' (Manuscrit 246) és una còpia del segle XV de la '''''Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae''''' (1380) "Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell" és el nom que s'ha donat al manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya, una còpia del segle XV que és l'únic testimoni de l'obra genealògica Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae, escrita el 1380 per fra Jaume Domènec.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) · Veure més »
Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés
Historia general de las Indias, Capità Gonzalo Hernández de Oviedo y Valdez(1536). Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (Madrid, 1478 - Valladolid, 1557) fou un escriptor, cronista i colonitzador espanyol.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés · Veure més »
Gualberto Fabricio de Vagad
Gualberto Fabricio de Vagad (en aragonès medieval Gauberte Fabricio de Vagad, Saragossa, segle XV - ?, ?) fou un monjo benedictí aragonès i és considerat el primer gran cronista aragonès.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Gualberto Fabricio de Vagad · Veure més »
Guifré de Rià
Guifré Rià o Guifré d'Arrià és un personatge d'autenticitat dubtosa i seria el pare de Guifré el Pelós, mentre que la seva mare seria Almira.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Guifré de Rià · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Guifré el Pilós · Veure més »
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Heràldica · Veure més »
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »
Jaume Domènec
Jaume Domènec (també Jaume Domenge o Jaume Domenech) (Rosselló, ? - Saragossa?, 1384) va ser un historiador, traductor i teòleg català.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Jaume Domènec · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Joan el Caçador · Veure més »
Joan Gaspar Roig i Jalpí
Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Vegueria de Girona, 1624 - Manresa, Vegueria de Manresa, 1691) fou un historiador català, frare de l'Orde dels Mínims, conegut com a falsificador amb el nom de Bernat Boades, i autor del Llibre dels fets d'armes de Catalunya.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Joan Gaspar Roig i Jalpí · Veure més »
Joan Sanç i de Barutell
fou un mariner i historiador català, membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i recopilador d'una valuosa col·lecció diplomàtica sobre la història de la marina.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Joan Sanç i de Barutell · Veure més »
Joaquim Rubió i Ors
Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899), també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Joaquim Rubió i Ors · Veure més »
Josep Coroleu i Inglada
Josep Coroleu i Inglada (Barcelona, 16 d'agost de 1839 - 28 de març de 1895) fou un historiador i polític català.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Josep Coroleu i Inglada · Veure més »
Juan de Molina
Juan de Molina (Ciudad Real, ~1485 - València?, després del 1552) fou un humanista i traductor castellà.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Juan de Molina · Veure més »
Llegenda de Guifré el Pilós
La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Llegenda de Guifré el Pilós · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Lluís el Tartamut · Veure més »
Lluís III de França
Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Lluís III de França · Veure més »
Lucio Marineo Sículo
Lucio Marineo Sículo (Bidino, Sicília, 1460 - 1533), humanista, capellà i cronista sicilià de la cort de Ferran II d'Aragó "el Catòlic".
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Lucio Marineo Sículo · Veure més »
Martí de Riquer i Morera
Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Martí de Riquer i Morera · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Martí l'Humà · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Nobiliario vero
Nobiliario vero o Libro intitulado nobiliario vero perfetamente copylado e ordenado por el onrrado cauallero Feranto Mexia veynte quatro de Jahen és un tractat de noblesa i cavalleria escrit el 1485 per Hernán Mexía i editat a Sevilla el 1492.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Nobiliario vero · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Normands · Veure més »
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Origen de la Senyera Reial
escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Origen de la Senyera Reial · Veure més »
Otger Cataló
L'Otger Cataló (o Catalon), o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Otger Cataló · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і País Valencià · Veure més »
Pau Béjar Novella
en castellà i oficialment, Pablo Antonio Béjar Novella, fou un pintor català especialitzat en el retrat al pastel.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Pau Béjar Novella · Veure més »
Pau Piferrer i Fàbregas
Pau Piferrer i Fàbregas (Barcelona, 1818 – 25 de juliol de 1848) fou un escriptor i periodista català.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Pau Piferrer i Fàbregas · Veure més »
Pere Antoni Beuter
Primera part de la ''Coronica General de toda españa, y especialmente del Reyno de Valencia'', 1604, museu d'Història de València. Pere Antoni Beuter (València, 1490/95 - València, 1554) fou un historiador i exegeta valencià.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Pere Antoni Beuter · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere Miquel Carbonell i Soler
fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Pere Miquel Carbonell i Soler · Veure més »
Rafael Martí de Viciana
''Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno'', 1564 Rafael Martí de Viciana (Borriana, 1502 - València, 1582) fou, juntament amb Pere Antoni Beuter, l'historiador i cronista valencià més conegut del.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Rafael Martí de Viciana · Veure més »
Segunda parte de la crónica general de España
La Segunda parte de la crónica general de España és una obra històrica escrita per Pere Antoni Beuter i editada a València el 1551 per Joan Mei.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Segunda parte de la crónica general de España · Veure més »
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Senyera del País Valencià · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Senyera reial · Veure més »
Sepulcres comtals de la catedral de Girona
Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Sepulcres comtals de la catedral de Girona · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і Sevilla · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і València · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і 1236 · Veure més »
1550
Sense descripció.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і 1550 · Veure més »
1551
Sense descripció.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і 1551 · Veure més »
1685
Sense descripció.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і 1685 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і 1812 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і 1839 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Llegenda de les quatre barres de sang і 840 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llegenda de les quatre barres, Quatre barres de sang.
