Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: Abat Oliba, Alfons el Cast, Anales de la Corona de Aragón, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Catalunya, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, De facto, De iure, Flos mundi, Genealogia del Casal d'Aragó, Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246), Gesta Comitum Barchinonensium, Guifré el Pilós, Jerónimo Zurita y Castro, Llatí, Llegenda de les quatre barres de sang, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Narbona, Pèire de Marca, Potestas, Ràtzies de 897 i 898, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Rià i Cirac, Sant Miquel de Cuixà, Tet, Tractat dels Pirineus, 1046, 1180, 1397, 1400, 1407, 1562, 1580, 1659, 1688, 840, 878, 897, 971, 977.
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Abat Oliba · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Alfons el Cast · Veure més »
Anales de la Corona de Aragón
Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Casal d'Aragó · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Casal de Barcelona · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Catalunya · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Comtat de Girona · Veure més »
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і De facto · Veure més »
De iure
De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і De iure · Veure més »
Flos mundi
Flos mundi és la més extensa de les cròniques universals catalanes i arribava fins als temps del regnat de Martí I d'Aragó.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Flos mundi · Veure més »
Genealogia del Casal d'Aragó
La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Genealogia del Casal d'Aragó · Veure més »
Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
'''"Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell"''' (Manuscrit 246) és una còpia del segle XV de la '''''Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae''''' (1380) "Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell" és el nom que s'ha donat al manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya, una còpia del segle XV que és l'únic testimoni de l'obra genealògica Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae, escrita el 1380 per fra Jaume Domènec.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) · Veure més »
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Guifré el Pilós · Veure més »
Jerónimo Zurita y Castro
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Llatí · Veure més »
Llegenda de les quatre barres de sang
La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Llegenda de les quatre barres de sang · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Narbona · Veure més »
Pèire de Marca
Pèire de Marca (Gan, 24 de gener de 1594 - París, 29 de juny de 1662) fou un historiador i arquebisbe occità.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Pèire de Marca · Veure més »
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Potestas · Veure més »
Ràtzies de 897 i 898
Les ràtzies de 897 i 898 foren dues campanyes de Llop Ibn Muhammad contra el comtat de Barcelona que provocaren la mort de Guifré el Pilós i el despoblament del Vallès.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Ràtzies de 897 i 898 · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Rià i Cirac
Rià i Cirac (IPA:, oficialment en francès Ria-Sirach) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Rià i Cirac · Veure més »
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »
Tet
La Tet és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània prop de Perpinyà, després de 120 km.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Tet · Veure més »
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і Tractat dels Pirineus · Veure més »
1046
Sense descripció.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і 1046 · Veure més »
1180
Sense descripció.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і 1180 · Veure més »
1397
Sense descripció.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і 1397 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і 1400 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і 1407 · Veure més »
1562
;Països Catalans.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і 1562 · Veure més »
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і 1580 · Veure més »
1659
;Països Catalans.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і 1659 · Veure més »
1688
;Països Catalans.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і 1688 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і 840 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і 878 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і 897 · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і 971 · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Llegenda de Guifré el Pilós і 977 · Veure més »
