Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Literatura en català

Índex Literatura en català

La literatura catalana és aquella literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor, de la mateixa manera que la literatura anglesa o àrab.

375 les relacions: Abdó Terrades i Poli, Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell, Adrià Gual i Queralt, Agustí Bartra i Lleonart, Agustí Eura, Alexandre VI, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfred Badia i Gabarró, Amèrica, Andreu Febrer, Andreu Martí Pineda, Anselm Turmeda, Antoni Canals, Antoni de Bofarull i de Brocà, Antoni Febrer i Cardona, Antoni Fiter i Rossell, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Puig i Blanch, Antoni Tàpies i Puig, Apel·les Mestres i Oñós, Aragonès, Ariel (revista), Arnau de Vilanova, Arnau Puig i Grau, Art, Arthur Rimbaud, Arxiu Capitular d'Urgell, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Aurora Bertrana i Salazar, Ausiàs March, Àngel Guimerà i Jorge, Baltasar Gracián y Morales, Barroc, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Berenguer de Palou (trobador), Bernat Desclot, Bernat Fenollar, Bernat Hug de Rocabertí, Bernat Metge, Bisbat d'Urgell, Bonaventura Carles Aribau, Burgesia, Calaix de sastre, Calixt III, Cançó de Santa Fe, Cancelleria Reial, Carles Fages de Climent, Carles Riba i Bracons, ..., Carles Soldevila i Zubiburu, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Castellà, Català, Catalunya, Catalunya del Nord, Catedral de València, Caterina Albert i Paradís, Cerverí de Girona, Charles Pierre Baudelaire, Ciència, Classicisme, Clergat, Codi de Recesvint, Comediògraf, Compromís de Casp, Comte d'Aiamans, Concili de Tours, Consell Insular de Mallorca, Corona d'Aragó, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Cristòfor Despuig, Cristianisme, Dau al Set, Dècada del 1920, Decadència, Diari de Barcelona, Dret, Eduard Vidal i de Valenciano, Enric Lluch i Girbés, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Enric Valor i Vives, Enric Vicent Sòria i Parra, Escola Mallorquina, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Eugeni d'Ors i Rovira, Europa, Eusebi Arnau i Mascort, Evangeli, Fèlix o Llibre de meravelles, Felip de Malla, Felip II de Castella, Felip V de França, Feliu Formosa i Torres, Ferran el Catòlic, Ferran Torrent i Llorca, Feudalisme, Filosofia, França, Francès, Francesc Eiximenis, Francesc Fontanella i Garraver, Francesc Mulet, Francesc Oliver, Francesc Puig i Espert, Francesc Tagell, Francesc Trabal i Benessat, Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Francesco Petrarca, Francisco de Quevedo, Frederic Pujulà i Vallès, Frederic Soler i Hubert, Frederic-Pau Verrié i Faget, Gabriel Ferrater i Soler, Generalitat de Catalunya, Gilabert de Próixita, Greuges de Guitard Isarn, Guerau de Cabrera, Guerau de Liost, Guerra Civil catalana, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guillem August Tell i Lafont, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Guillem Roca i Seguí, Història de la llengua catalana, Homilies d'Organyà, Humanisme, Ignasi Ferrera, Ignasi Iglésias i Pujadas, Ignasi Plana i Fontana, Il·lustració, Illes Balears, Institut d'Estudis Catalans, Isabel de Villena, Isabel-Clara Simó i Monllor, Itàlia, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume Cabré i Fabré, Jaume Collell i Bancells, Jaume el Conqueridor, Jaume Gassull, Jaume Roig, Jeroni Pujades, Jeroni Zanné i Rodríguez, Jesús Moncada i Estruga, Joan Alcover i Maspons, Joan Basset, Joan Berenguer de Masdovelles, Joan Binimelis i Garcia, Joan Brossa i Cuervo, Joan Cortada i Sala, Joan Ferrandis d'Herèdia, Joan Francesc Mira i Casterà, Joan Fuster i Ortells, Joan Maragall i Gorina, Joan Oliver i Sallarès, Joan Perucho i Gutiérrez, Joan Ponç i Bonet, Joan Puig i Ferreter, Joan Pujol, Joan Ramis i Ramis, Joan Roís de Corella, Joan Salvat-Papasseit, Joan Timoneda, Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí, Joan Triadú i Font, Joan Vinyoli i Pladevall, Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat, Joan-Josep Tharrats i Vidal, Joan-Lluís Lluís, Joanot Martorell, Joaquim Espalter i Rull, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Ruyra i Oms, Jocs Florals, Jordi Coca i Villalonga, Jordi de Sant Jordi, Josep Anselm Clavé i Camps, Josep Blanch (1620-1672), Josep Carner i Puig-Oriol, Josep de Togores i Sanglada, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria López-Picó, Josep Palau i Fabre, Josep Pla i Casadevall, Josep Pous i Pagès, Josep Romaguera, Josep Romeu i Figueras, Josep Torras i Bages, Josep Vicenç Foix i Mas, Julià de Jòdar i Muñoz, Jurament de Radulf Oriol, L'Avenç, La Divina Comèdia, La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant, La Seu d'Urgell, La Veu de Catalunya, Les quatre grans Cròniques, Literatura andorrana, Literatura anglesa, Literatura àrab, Literatura grega, Literatura llatina, Literatura modernista, Llatí, Llengües romàniques, Llibre dels fets, Lliga Regionalista, Llista de trobadors catalans, Llorenç Villalonga i Pons, Lluís Ferran de Pol, Lluís Galiana i Cervera, Lo somni, Lo Temple de la Glòria, Luis de Góngora y Argote, Madrid, Manuel de Pedrolo, Manuel Milà i Fontanals, Maria Antònia Salvà i Ripoll, Maria Aurèlia Capmany i Farnés, Maria Àngels Anglada i d'Abadal, Maria de la Pau Janer i Mulet, Maria Mercè Marçal i Serra, Marià Aguiló i Fuster, Marià Manent i Cisa, Marià Vayreda i Vila, Marina Abràmova, Martí l'Humà, Màrius Sampere i Passarell, Màrius Torres i Perenya, Mèxic, Mercè Rodoreda i Gurguí, Miquel Anton Martí, Miquel Comalada, Miquel Costa i Llobera, Miquel de Palol i Felip, Miquel de Palol i Muntanyola, Miquel Llor i Forcada, Miquel Martí i Pol, Miquel Tarradell i Mateu, Modernisme català, Modest Cuixart i Tàpies, Montserrat Roig i Fransitorra, Narcís Oller i Moragas, Núria Perpinyà i Filella, Neoclassicisme, Nicolau de Pacs, Noucentisme, Occità, Occità provençal, País Valencià, Palomera, Pau de Bellviure, Pau Milà i Fontanals, Pau Piferrer i Fàbregas, Pau Puig, Pedro Calderón de la Barca, PEN català, Pere Antoni Beuter, Pere Calders i Rossinyol, Pere el Gran, Pere Jacint Morlà, Pere March (poeta), Pere Mata i Fontanet, Pere Miquel Carbonell i Soler, Pere Ramon I de Pallars Jussà, Pere Ribera de Perpinyà, Pere Serafí, Pere Torroella, Pero Martines, Pirineus, Poesia en català als segles XIV i XV, Poesia trobadoresca, Poeta, Pompeu Fabra i Poch, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Principat, Principat de Catalunya, Prosa, Prudenci Bertrana i Comte, Quim Monzó, Rafael d'Amat i de Cortada, Raimon Casellas i Dou, Ramon de Perellós, Ramon Folch i Camarasa, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Ramon Vidal de Besalú, Regne d'Itàlia (Edat Mitjana), Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Renaixement, Renaixença, Ressorgiment, Revista Catalunya, Revolta de les Germanies, Rococó, Romanticisme, Salvador Espriu i Castelló, Sant Francesc de Palma, Sant Vicent Ferrer, Santiago Rusiñol i Prats, Segle d'or espanyol, Segle d'or valencià, Segle IX, Segle VII, Segle XI, Segle XII, Segle XIII, Segle XIV, Segle XIX, Segle XV, Segle XVI, Segle XVII, Segle XVIII, Segle XX, Segle XXI, Sergi Pàmies i Bertran, Sermó, Setmana del Llibre en Català, Stéphane Mallarmé, Tal faràs, tal trobaràs, Teatre, Teresa Pàmies i Bertran, Tirant lo Blanc, Trobador, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat d'Alacant, Universitat de Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, València, Víctor Balaguer i Cirera, Venceslau Ayguals d'Izco, Veneçuela, Vicent Andrés i Estellés, Xarxa Vives d'Universitats, Xavier Bru de Sala i Castells, 1034, 1080, 1095, 1098, 1410, 1412, 1515, 1557, 1652, 1714, 1833, 1835, 1836, 1839, 1843, 1844, 1859, 1862, 1865, 1870, 1877, 1878, 1881, 1893, 1906, 1923, 1939, 1941, 1945, 1969. Ampliar l'índex (325 més) »

Abdó Terrades i Poli

Abdó Terrades i PoliExisteixen diferents grafies pel seu nom i cognoms.

Nou!!: Literatura en català і Abdó Terrades i Poli · Veure més »

Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) fou una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.

Nou!!: Literatura en català і Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »

Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell

L'Acta de consagració i dotació de la catedral de la Seu d'Urgell, també coneguda com a Acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, fou escrita en llatí l'any 819 o el 839, dóna testimoni del català primitiu i recull els primers noms de lloc amb forma plenament catalana, com Ferrera o Palomera, al Pallars.

Nou!!: Literatura en català і Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell · Veure més »

Adrià Gual i Queralt

Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre de 1872 - 21 de desembre de 1943) fou un dramaturg, escenògraf i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema.

Nou!!: Literatura en català і Adrià Gual i Queralt · Veure més »

Agustí Bartra i Lleonart

Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 8 de novembre de 1908 - Terrassa, 7 de juliol de 1982) fou un poeta, prosista i professor universitari català.

Nou!!: Literatura en català і Agustí Bartra i Lleonart · Veure més »

Agustí Eura

Agustí Eura (1684-1763) fou un poeta i eclesiàstic barceloní que va defensar l'ús del català per a la literatura culta, com ell mateix va fer en la seva obra, alternant amb el castellà i el llatí.

Nou!!: Literatura en català і Agustí Eura · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Literatura en català і Alexandre VI · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Literatura en català і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Literatura en català і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfred Badia i Gabarró

Alfred Badia i Gabarró (Barcelona, 1912-1994) fou un traductor, assagista, poeta i autor teatral.

Nou!!: Literatura en català і Alfred Badia i Gabarró · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Literatura en català і Amèrica · Veure més »

Andreu Febrer

Andreu Febrer (Vic, 1375/1380 - ? 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor al català de La Divina Comèdia de Dante.

Nou!!: Literatura en català і Andreu Febrer · Veure més »

Andreu Martí Pineda

Andreu Martí Pineda (Xàtiva, ? – València, ~1566) fou un poeta valencià del Renaixement.

Nou!!: Literatura en català і Andreu Martí Pineda · Veure més »

Anselm Turmeda

''Qubba'' ('mausoleu') d'Anselm Turmeda a Tunis Pàgina d'una edició de ''La disputa de l'ase'', del 1922 Antelm Turmeda o, per error de lectura, segons Joan Coromines, Anselm Turmeda, després Abd-Al·lah at-Tarjuman —en àrab, el nom complet, أبو محمد عبد الله بن عبد الله الترجمان الميورقي, Abū Muḥammad ʿAbd Allāh b. ʿAbd Allāh at-Tarjumān al-Mayūrqī— (Ciutat de Mallorca, 1355 - Tunis, d. 1423) fou un escriptor mallorquí.

Nou!!: Literatura en català і Anselm Turmeda · Veure més »

Antoni Canals

Antoni Canals (1352-1419) fou un frare dominic, orador i escriptor.

Nou!!: Literatura en català і Antoni Canals · Veure més »

Antoni de Bofarull i de Brocà

Antoni de Bofarull i de Brocà (Reus, 4 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.

Nou!!: Literatura en català і Antoni de Bofarull i de Brocà · Veure més »

Antoni Febrer i Cardona

Antoni Febrer i Cardona (Maó, 1761-1841), fou un gramàtic, lexicògraf, traductor i poeta menorquí que va viure a cavall entre els segles XVIII i XIX.  Va ser un dels màxims exponents del que va anomenar-se Grup Il·lustrat Menorquí, juntament amb Joan Ramis i Ramis i Joan Roca Vinent amb qui formà part de la Societat Maonesa de Cultura, que a partir de finals del segle XVIII va remoure culturalment l’illa.

Nou!!: Literatura en català і Antoni Febrer i Cardona · Veure més »

Antoni Fiter i Rossell

Antoni Fiter i Rossell (Ordino, 1706 — Barcelona, 1748) fou un doctor en dret, sacerdot i advocat andorrà.

Nou!!: Literatura en català і Antoni Fiter i Rossell · Veure més »

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Nou!!: Literatura en català і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »

Antoni Puig i Blanch

Antoni Puig i Blanch (Mataró, 1775 - Sommers Town, Londres, 1840), més conegut com a Antoni Puigblanch per ser la manera com firmava els seus escrits, va ser un hebraista, polític i escriptor, i és considerat un dels antecessors de la Renaixença catalana.

Nou!!: Literatura en català і Antoni Puig i Blanch · Veure més »

Antoni Tàpies i Puig

Antoni Tàpies i Puig, marquès de Tàpies (Barcelona, 13 de desembre de 1923 – ídem, 6 de febrer de 2012) fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.

Nou!!: Literatura en català і Antoni Tàpies i Puig · Veure més »

Apel·les Mestres i Oñós

Caricatura d''''Apel·les Mestres''' Popular il·lustració d'Apel·les Mestres Apel·les Mestres (Barcelona, 29 d'octubre de 1854 - 19 de juliol de 1936), també Apeles Mestres, d'acord amb la grafia que ell mateix emprava, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.

Nou!!: Literatura en català і Apel·les Mestres i Oñós · Veure més »

Aragonès

Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Literatura en català і Aragonès · Veure més »

Ariel (revista)

Ariel fou una revista literària i artística, publicada a Barcelona entre maig de 1946 i desembre de 1951.

Nou!!: Literatura en català і Ariel (revista) · Veure més »

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen desconegut, per a alguns valencià, per a d'altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.

Nou!!: Literatura en català і Arnau de Vilanova · Veure més »

Arnau Puig i Grau

Arnau Puig i Grau (Barcelona, 1926) és un crític i sociòleg de l'art català.

Nou!!: Literatura en català і Arnau Puig i Grau · Veure més »

Art

''Al·legoria de l'art'' (1690-1694), de Sebastiano Ricci. Lleó Shisa japonès. ''El naixement de Venus'' (detall) de Sandro Botticelli. L’art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Literatura en català і Art · Veure més »

Arthur Rimbaud

Dibuix d'Arthur Rimabud fet per Paul Verlaine. Jean Nicolas Arthur Rimbaud (Charleville, 20 d'octubre del 1854 - Marsella, 10 de novembre del 1891) fou un poeta francès.

Nou!!: Literatura en català і Arthur Rimbaud · Veure més »

Arxiu Capitular d'Urgell

L'Arxiu Capitular d'Urgell (ACU), també conegut com a Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, conté 385 metres lineals de fons que abasten els segles IX-XIX.

Nou!!: Literatura en català і Arxiu Capitular d'Urgell · Veure més »

Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) és una entitat professional que aplega escriptores i escriptors en llengua catalana.

Nou!!: Literatura en català і Associació d'Escriptors en Llengua Catalana · Veure més »

Aurora Bertrana i Salazar

Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 29 d'octubre de 1892–Berga, 3 de setembre de 1974) fou una escriptora i violoncel·lista.

Nou!!: Literatura en català і Aurora Bertrana i Salazar · Veure més »

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March (Regne de València, 1400 - València, 3 de març del 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Nou!!: Literatura en català і Ausiàs March · Veure més »

Àngel Guimerà i Jorge

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Nou!!: Literatura en català і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »

Baltasar Gracián y Morales

Baltasar Gracián y Morales (Belmonte de Gracián, Regne d'Aragó, 8 de gener de 1601 — Tarassona, 6 de desembre de 1658) fou un escriptor en castellà del Segle d'or espanyol que cultivà la prosa didàctica i filosòfica.

Nou!!: Literatura en català і Baltasar Gracián y Morales · Veure més »

Barroc

El barroc, a més d'un període artístic, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques des del 1600 fins a 1700, aproximadament.

Nou!!: Literatura en català і Barroc · Veure més »

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 13 d'agost de 1913 - el Brull, 5 de gener de 1938) fou un poeta i traductor mallorquí.

Nou!!: Literatura en català і Bartomeu Rosselló-Pòrcel · Veure més »

Berenguer de Palou (trobador)

Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del s. XII) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló.

Nou!!: Literatura en català і Berenguer de Palou (trobador) · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot, historiador, probablement originari del Vescomtat de Castellnou, va viure a la segona meitat del segle XIII.

Nou!!: Literatura en català і Bernat Desclot · Veure més »

Bernat Fenollar

Bernat Fenollar (Penàguila, v 1438 - València, 1516) eclesiàstic i poeta valencià.

Nou!!: Literatura en català і Bernat Fenollar · Veure més »

Bernat Hug de Rocabertí

Creu de l'orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital Bernat Hug de Rocabertí i d’Erill (entre 1415/1420-1485) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.

Nou!!: Literatura en català і Bernat Hug de Rocabertí · Veure més »

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Nou!!: Literatura en català і Bernat Metge · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El Bisbat d'Urgell és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Literatura en català і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Bonaventura Carles Aribau

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.

Nou!!: Literatura en català і Bonaventura Carles Aribau · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Literatura en català і Burgesia · Veure més »

Calaix de sastre

El Calaix de sastre (títol complet: Calaix de sastre, en què s'explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any de 1769, a les que seguiran les dels altres anys esdevenidors per divertiment de l'autor i de sos oients, anexes en el dit Calaix de sastre les més mínimes frioleres) a la pàgina de l'AELC.

Nou!!: Literatura en català і Calaix de sastre · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja i de Llançol (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: Literatura en català і Calixt III · Veure més »

Cançó de Santa Fe

Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.

Nou!!: Literatura en català і Cançó de Santa Fe · Veure més »

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada al segle XIII.

Nou!!: Literatura en català і Cancelleria Reial · Veure més »

Carles Fages de Climent

Carles Fages de Climent (Figueres, Alt Empordà, 16 de maig de 1902 - 1 d'octubre de 1968) fou un narrador, dramaturg, poeta, crític d'art i literari, i periodista empordanès.

Nou!!: Literatura en català і Carles Fages de Climent · Veure més »

Carles Riba i Bracons

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Nou!!: Literatura en català і Carles Riba i Bracons · Veure més »

Carles Soldevila i Zubiburu

Carles Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1892-1967).

Nou!!: Literatura en català і Carles Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Literatura en català і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Literatura en català і Castella · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Literatura en català і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Literatura en català і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Literatura en català і Catalunya · Veure més »

Catalunya del Nord

La Catalunya del Nord (també anomenada Catalunya Nord) és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del Tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Literatura en català і Catalunya del Nord · Veure més »

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del segle XIII.

Nou!!: Literatura en català і Catedral de València · Veure més »

Caterina Albert i Paradís

cementiri vell de l'Escala Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català (l'Escala, 11 de setembre del 1869 - 27 de gener del 1966), fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme.

Nou!!: Literatura en català і Caterina Albert i Paradís · Veure més »

Cerverí de Girona

Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) fou un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran.

Nou!!: Literatura en català і Cerverí de Girona · Veure més »

Charles Pierre Baudelaire

Charles-Pierre Baudelaire (París, 9 d'abril del 1821 - 31 d'agost del 1867) va ser un poeta, crític i traductor francès.

Nou!!: Literatura en català і Charles Pierre Baudelaire · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Literatura en català і Ciència · Veure més »

Classicisme

Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Literatura en català і Classicisme · Veure més »

Clergat

El clergat o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Literatura en català і Clergat · Veure més »

Codi de Recesvint

El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.

Nou!!: Literatura en català і Codi de Recesvint · Veure més »

Comediògraf

Un comediògraf és un escriptor de comèdies.

Nou!!: Literatura en català і Comediògraf · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria a l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Literatura en català і Compromís de Casp · Veure més »

Comte d'Aiamans

El Comte d'Aiamans (també escrit Ayamans) és un títol nobiliari concedit pel rei Felip IV a Miquel Lluís Ballester de Togores i Salas.

Nou!!: Literatura en català і Comte d'Aiamans · Veure més »

Concili de Tours

El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.

Nou!!: Literatura en català і Concili de Tours · Veure més »

Consell Insular de Mallorca

El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Literatura en català і Consell Insular de Mallorca · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Literatura en català і Corona d'Aragó · Veure més »

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Nou!!: Literatura en català і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

Edició de 1885 de la ''Crònica de Pere el Cerimoniós'' La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de les quatre grans cròniques dels segles XIII i XIV.

Nou!!: Literatura en català і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz, 1844'' La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Literatura en català і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Cristòfor Despuig

Cristòfor o Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574) reflecteix allò que entenem per «un home del Renaixement»: fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del segle XVI, car se'l considera un personatge crític i a la vegada activista.

Nou!!: Literatura en català і Cristòfor Despuig · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Literatura en català і Cristianisme · Veure més »

Dau al Set

Joan Brossa i Cuervo, creador el nom del grup i de la revista (1919 – 1998) Modest Cuixart i Tàpies, un dels fundadors de Dau al Set (1925 – 2007) L'artista Antoni Tàpies (1923 – 2012) Dau al Set fou un grup artístic avantguardista català creat al voltant de la revista homònima a Barcelona l'octubre de 1948 i inspirat en els treballs de Max Ernst, Paul Klee i Joan Miró.

Nou!!: Literatura en català і Dau al Set · Veure més »

Dècada del 1920

En la dècada de 1920 és la dècada que comprèn des de l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Nou!!: Literatura en català і Dècada del 1920 · Veure més »

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença catalana del segle XIX.

Nou!!: Literatura en català і Decadència · Veure més »

Diari de Barcelona

Amb més de dos-cents anys d'història (des de 1792), el Diario de Barcelona (escrit en castellà) fou una de les primeres capçaleres que sortiren al carrer.

Nou!!: Literatura en català і Diari de Barcelona · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: Literatura en català і Dret · Veure més »

Eduard Vidal i de Valenciano

Eduard Vidal i de Valenciano (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1838 - Barcelona, 1899) fou un dramaturg i llibretista de sarsueles, polític i escriptor.

Nou!!: Literatura en català і Eduard Vidal i de Valenciano · Veure més »

Enric Lluch i Girbés

Enric Lluch i Girbés (Algemesí, Ribera Alta, 1 de gener de 1949) és un escriptor valencià dedicat bàsicament a la literatura infantil i juvenil.

Nou!!: Literatura en català і Enric Lluch i Girbés · Veure més »

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, el Vallès Oriental, actualment part del Moianès, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914 – 1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX.

Nou!!: Literatura en català і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »

Enric Valor i Vives

Enric Valor i Vives (Castalla, 22 d'agost de 1911 - València, 13 de gener de 2000) fou un narrador i gramàtic valencià.

Nou!!: Literatura en català і Enric Valor i Vives · Veure més »

Enric Vicent Sòria i Parra

Enric Sòria (Oliva, 1958).

Nou!!: Literatura en català і Enric Vicent Sòria i Parra · Veure més »

Escola Mallorquina

LEscola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.

Nou!!: Literatura en català і Escola Mallorquina · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

Portada d'una publicació oficial de l'estatut L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Literatura en català і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Eugeni d'Ors i Rovira

Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català.

Nou!!: Literatura en català і Eugeni d'Ors i Rovira · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Literatura en català і Europa · Veure més »

Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.

Nou!!: Literatura en català і Eusebi Arnau i Mascort · Veure més »

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els Evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Nou!!: Literatura en català і Evangeli · Veure més »

Fèlix o Llibre de meravelles

Llibre de meravelles és un llibre de l'autor mallorquí en llengua catalana Ramon Llull, escrit a París entre 1287 i el 1289.

Nou!!: Literatura en català і Fèlix o Llibre de meravelles · Veure més »

Felip de Malla

Felip de Malla -citat també com a Felipe de Medalia - (Barcelona, 1380 - Barcelona, 12 de juliol de 1431) fou el 17è president de la Generalitat de Catalunya (1425-1428), canonge degà d'Osca (1423), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431).

Nou!!: Literatura en català і Felip de Malla · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Literatura en català і Felip II de Castella · Veure més »

Felip V de França

Felip V de França i II de Navarra el Llarg (en francés Philippe V de France, Philippe II de Navarre o Philippe V le Long), (1293 - Abadia de Longchamp, 3 de gener de 1322), fou comte de Borgonya (1315-1322); regent de França i Navarra (1316) i rei de França i Navarra (1316-1322).

Nou!!: Literatura en català і Felip V de França · Veure més »

Feliu Formosa i Torres

Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 10 de setembre de 1934) és un traductor, dramaturg, poeta, professor d'art dramàtic i actor català.

Nou!!: Literatura en català і Feliu Formosa i Torres · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Literatura en català і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran Torrent i Llorca

Ferran Torrent i Llorca (Sedaví, l'Horta, 30 de maig de 1951) és un escriptor i periodista valencià, un dels més prolífics en català gràcies que ateny una alta xifra de vendes.

Nou!!: Literatura en català і Ferran Torrent i Llorca · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Literatura en català і Feudalisme · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Literatura en català і Filosofia · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Literatura en català і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Literatura en català і Francès · Veure més »

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis - també Ximenes, Eiximenes o Jimenez - (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) (OFM) fou un escriptor franciscà català del segle XIV a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Literatura en català і Francesc Eiximenis · Veure més »

Francesc Fontanella i Garraver

''Panegirica alabança del molt Illustre, y Reverent Doctor Pau Claris, Canonge de la Santa Iglesia Cathedral de Urgell, Deputat Eclesiastich del Principat de Cathalunya.'', de 1641. Francesc Fontanella i Garraver (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 1682 o 1683) fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre.

Nou!!: Literatura en català і Francesc Fontanella i Garraver · Veure més »

Francesc Mulet

El Pare Francesc Mulet, en el moment de pronunciar el seu famós discurs davant el Papa. Il·lustració de la revista "El Pare Mulet", editada per Constantí Llombart l'any 1877. Francesc Mulet (Sant Mateu (Baix Maestrat), 1624 - València, 1675) va ser un escriptor satíric valencià.

Nou!!: Literatura en català і Francesc Mulet · Veure més »

Francesc Oliver

Francesc Oliver fou un membre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem durant el segle XV, i ha estat conegut com el primer traductor en català i en vers de l'obra d'Alain Chartier La belle dame sans merci, obra molt important de la literatura europea del segle XV.

Nou!!: Literatura en català і Francesc Oliver · Veure més »

Francesc Puig i Espert

Francesc Puig i Espert (València, 27 de novembre de 1892 - Asnières-sur-Seine, França, 1 de març de 1967) va ser un professor, polític i escriptor valencià.

Nou!!: Literatura en català і Francesc Puig i Espert · Veure més »

Francesc Tagell

Francesc Tagell (meitat del segle XVIII) fou un erudit, poeta i canonge de la catedral de Barcelona.

Nou!!: Literatura en català і Francesc Tagell · Veure més »

Francesc Trabal i Benessat

Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, Vallès Occidental, 5 de maig de 1899 – Santiago de Xile, Xile, 8 de novembre de 1957) va ser un novel·lista, contista i periodista català.

Nou!!: Literatura en català і Francesc Trabal i Benessat · Veure més »

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Tortosa, Baix Ebre, ca. 1578 o 1579 – Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 6 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català.

Nou!!: Literatura en català і Francesc Vicent Garcia i Ferrandis · Veure més »

Francesco Petrarca

Francesco Petrarca (Arezzo, 20 de juliol de 1304 - Arquà Petrarca, Pàdua, 19 de juliol de 1374) fou un important escriptor, poeta i humanista italià del segle XIV o Trecento.

Nou!!: Literatura en català і Francesco Petrarca · Veure més »

Francisco de Quevedo

Francisco Gómez de Quevedo y Santibáñez Villegas (Madrid, 14 de setembre de 1580 - Villanueva de los Infantes, 8 de setembre de 1645) fou un poeta i prosista del barroc espanyol, i membre de la noblesa, de l'època del Siglo de Oro.

Nou!!: Literatura en català і Francisco de Quevedo · Veure més »

Frederic Pujulà i Vallès

Frederic Pujulà i Vallès (Palamós, el Baix Empordà, 12 de novembre del 1877 – Barjamon, Var, França, 14 de febrer del 1963) fou un escriptor, catalanista i esperantista.

Nou!!: Literatura en català і Frederic Pujulà i Vallès · Veure més »

Frederic Soler i Hubert

Frederich Soler y Hubert (Frederic Soler i Hubert, en català normatiu) conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra, tot i que també va emprar els de Jaume Giralt, Simón Oller, Miguel Fernández de Soto o Enrich Carreras (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 – Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.

Nou!!: Literatura en català і Frederic Soler i Hubert · Veure més »

Frederic-Pau Verrié i Faget

Frederic-Pau Verrié i Faget (Girona, 1920 - 11 de febrer de 2017) fou un historiador de l'art, arqueòleg i editor català.

Nou!!: Literatura en català і Frederic-Pau Verrié i Faget · Veure més »

Gabriel Ferrater i Soler

Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972) fou un poeta, crític, traductor i lingüista català.

Nou!!: Literatura en català і Gabriel Ferrater i Soler · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Literatura en català і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Gilabert de Próixita

Gilabert de Pròixita (València, 1370–Gènova, 1405) fou un poeta valencià.

Nou!!: Literatura en català і Gilabert de Próixita · Veure més »

Greuges de Guitard Isarn

Els Greuges de Guitard Isarn són també coneguts amb el nom de Greuges de Caboet, ja que Guitard Isarn era senyor de Caboet.

Nou!!: Literatura en català і Greuges de Guitard Isarn · Veure més »

Guerau de Cabrera

* Guerau I de Cabrera (?-~1050), segon vescomte de Cabrera (~1017-~1050) i de Girona.

Nou!!: Literatura en català і Guerau de Cabrera · Veure més »

Guerau de Liost

Poema de Guerau de Liost a la font de l'Oreneta de Viladrau, on acostumava a passejar Guerau de Liost és el nom de ploma de Jaume Bofill i Mates (Olot, la Garrotxa, 30 d'agost de 1878 - Barcelona, 2 d'abril de 1933), escriptor, poeta noucentista, polític i periodista català, i pare del filòsof Jaume Bofill i Bofill.

Nou!!: Literatura en català і Guerau de Liost · Veure més »

Guerra Civil catalana

La Guerra Civil catalana (1462-1472) és l'enfrontament armat entre Joan II d'Aragó i els remences d'una part, i les institucions catalanes: Consell del Principat (Diputació del General i Consell de Cent) de l'altra, per tal de tenir el control polític del Principat de Catalunya.

Nou!!: Literatura en català і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Literatura en català і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Nou!!: Literatura en català і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guillem August Tell i Lafont

Guillem August Tell i Lafont (Barcelona, 1 de desembre de 1861 - 6 d'agost de 1929) va ser un advocat, notari i poeta català.

Nou!!: Literatura en català і Guillem August Tell i Lafont · Veure més »

Guillem de Berguedà

Guillem de Berguedà a cavall; cançoner A Guillem de Berguedà amb dues dames; BnF ms. 854 fol. 192v, cançoner I Mapa amb els castells de Guillem de Berguedà i alguns topònims relacionats amb el trobador (del llibre de Martí de Riquer "Les poesies del trobador Guillem de Berguedà"). L'única torre que resta del castell de Montmajor. Actualment només queden escassos vestigis dels antics castells de Guillem de Berguedà. Guillem de Berguedà (1138 - 1196 aproximadament) és el trobador català del qual ens han arribat més textos.

Nou!!: Literatura en català і Guillem de Berguedà · Veure més »

Guillem de Cabestany

Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v Guillem de Cabestany (1188-1212...) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama fou Saurimonda de Navata.

Nou!!: Literatura en català і Guillem de Cabestany · Veure més »

Guillem Roca i Seguí

Guillem Roca i Seguí (1742-1813) fou un poeta satíric mallorquí de la Il·lustració, cèlebre pels seus versos costumistes, on alternava diversos registres lingüístics per donar més versemblança als retrats literaris de tipus socials.

Nou!!: Literatura en català і Guillem Roca i Seguí · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: Literatura en català і Història de la llengua catalana · Veure més »

Homilies d'Organyà

Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.

Nou!!: Literatura en català і Homilies d'Organyà · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.

Nou!!: Literatura en català і Humanisme · Veure més »

Ignasi Ferrera

Ignasi Ferrera o Ignasi Ferreres (Barcelona?, primera meitat del segle XVIII - ~1794) fou un metge català del Segle de les Llums, autor d'una extensa i interessant obra literària, el conjunt de la qual resta profundament omès encara avui dia.

Nou!!: Literatura en català і Ignasi Ferrera · Veure més »

Ignasi Iglésias i Pujadas

Monument a '''Ignasi Iglésias''', a la Plaça de les Palmeres, prop d'on nasqué Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871 – Barcelona, 9 d'octubre de 1928) fou un dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista.

Nou!!: Literatura en català і Ignasi Iglésias i Pujadas · Veure més »

Ignasi Plana i Fontana

Ignasi Plana i Fontana (1740/50-1811) Notari i escriptor, molt afeccionat al teatre va organitzar l’activitat teatral privada de cases principals de Barcelona, com la del Baró de Maldà i Maldanell o la seva pròpia, col·laborà amb el Teatre de la Santa Creu (actualment el Teatre Principal) i dirigí molts esdeveniments culturals relacionats amb la disciplina dramàtica.

Nou!!: Literatura en català і Ignasi Plana i Fontana · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Les Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França,DDAA, La Gran Enciclopèdia en català (2004) p. 8227 al Regne Unit i a Alemanya a finals el Segle XVII.

Nou!!: Literatura en català і Il·lustració · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Literatura en català і Illes Balears · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Literatura en català і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Isabel de Villena

Isabel de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana protofeminista del segle XV.

Nou!!: Literatura en català і Isabel de Villena · Veure més »

Isabel-Clara Simó i Monllor

Isabel-Clara Simó i Monllor (Alcoi, Alcoià, 4 d'abril de 1943) és una escriptora, periodista i política valenciana.

Nou!!: Literatura en català і Isabel-Clara Simó i Monllor · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Literatura en català і Itàlia · Veure més »

Jacint Verdaguer i Santaló

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un poeta i prevere català.

Nou!!: Literatura en català і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »

Jaume Cabré i Fabré

Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril del 1947) és un escriptor i guionista català.

Nou!!: Literatura en català і Jaume Cabré i Fabré · Veure més »

Jaume Collell i Bancells

Placa d'homenatge a Vic. Església de la Pietat"No captem el dret de viure, dret que no es compre ni es ven, poble que mereix ser lliure, si no li donen, s'ho pren" Á la gent de l'any vuit'' de l'edició dels Jocs Florals de 1869 Jaume Collell i Bancells (Vic, 16 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932) fou eclesiàstic, periodista, poeta i escriptor.

Nou!!: Literatura en català і Jaume Collell i Bancells · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Literatura en català і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume Gassull

Jaume Gassull (abans: Jaume Gaçull) fou un poeta del País Valencià del segle XV.

Nou!!: Literatura en català і Jaume Gassull · Veure més »

Jaume Roig

Manuscrit de l'''Espill'' de Jaume Roig Jaume Roig (començaments segle XV, València - Abril de 1478, Benimàmet) fou un metge de prestigi social i professional a la València del seu temps.

Nou!!: Literatura en català і Jaume Roig · Veure més »

Jeroni Pujades

Jeroni Pujades (Barcelona, 1568 - Castelló d'Empúries, 1635) va ser un historiador, cronista i advocat barceloní.

Nou!!: Literatura en català і Jeroni Pujades · Veure més »

Jeroni Zanné i Rodríguez

Jeroni Zanné i Rodríguez (Barcelona, 27 de novembre de 1873 - Buenos Aires, Argentina, 1934), fou un poeta i escriptor català modernista.

Nou!!: Literatura en català і Jeroni Zanné i Rodríguez · Veure més »

Jesús Moncada i Estruga

Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, el Baix Cinca, 1 de desembre de 1941 - Barcelona, 13 de juny de 2005) fou un escriptor en llengua catalana.

Nou!!: Literatura en català і Jesús Moncada i Estruga · Veure més »

Joan Alcover i Maspons

Retrat de Joan Alcover Joan Alcover i Maspons (Ciutat de Mallorca, 3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926) fou un poeta, assagista i polític mallorquí.

Nou!!: Literatura en català і Joan Alcover i Maspons · Veure més »

Joan Basset

El frare Johan Basset (modernitzat com Fra Joan Basset) va ser un autor català de vint versos i una prosa, el Letovari.

Nou!!: Literatura en català і Joan Basset · Veure més »

Joan Berenguer de Masdovelles

Joan Berenguer de Masdovelles (l’Arboç, ? – l’Arboç?, post. 1476).

Nou!!: Literatura en català і Joan Berenguer de Masdovelles · Veure més »

Joan Binimelis i Garcia

Joan Binimelis i Garcia (Manacor, 1538/39 - Palma, 1616) fou un sacerdot, metge, historiador, geògraf, cartògraf i astrònom mallorquí.

Nou!!: Literatura en català і Joan Binimelis i Garcia · Veure més »

Joan Brossa i Cuervo

Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998) fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.

Nou!!: Literatura en català і Joan Brossa i Cuervo · Veure més »

Joan Cortada i Sala

Joan Cortada i Sala (Barcelona, 1805 - Sant Gervasi de Cassoles, 1868) fou un novel·lista, periodista i historiador català.

Nou!!: Literatura en català і Joan Cortada i Sala · Veure més »

Joan Ferrandis d'Herèdia

Joan Ferrandis d'Herèdia i Dies de Calataiud (València, 1480/85 - València, 1549) fou un cavaller i literat valencià.

Nou!!: Literatura en català і Joan Ferrandis d'Herèdia · Veure més »

Joan Francesc Mira i Casterà

Joan Francesc Mira i Casterà (València, 3 de desembre de 1939) és un escriptor, antropòleg i sociòleg valencià.

Nou!!: Literatura en català і Joan Francesc Mira i Casterà · Veure més »

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, la Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: Literatura en català і Joan Fuster i Ortells · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911).

Nou!!: Literatura en català і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Joan Oliver i Sallarès

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), que emprà com a poeta el pseudònim Pere Quart, fou un poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana del segle XX.

Nou!!: Literatura en català і Joan Oliver i Sallarès · Veure més »

Joan Perucho i Gutiérrez

Joan Perucho i Gutiérrez (barri de Gràcia de Barcelona, 7 de novembre de 1920 - 28 d'octubre de 2003) fou un novel·lista, poeta i crític d'art català, que va alternar la feina d'escriptor amb la seva professió de jutge.

Nou!!: Literatura en català і Joan Perucho i Gutiérrez · Veure més »

Joan Ponç i Bonet

Joan Ponç i Bonet (Barcelona, 1928 – Sant Pau (Alps Marítims), 1984) va ser un pintor català, un dels artistes més representatius de les primeres avantguardes de la postguerra espanyola.

Nou!!: Literatura en català і Joan Ponç i Bonet · Veure més »

Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, el Baix Camp, 5 de febrer de 1882 - París, França, 2 de febrer de 1956) va ser un dramaturg, escriptor i polític català.

Nou!!: Literatura en català і Joan Puig i Ferreter · Veure més »

Joan Pujol

Joan Pujol, poeta, nasqué probablement a Mataró en data indeterminada i morí després del 1603.

Nou!!: Literatura en català і Joan Pujol · Veure més »

Joan Ramis i Ramis

Joan Ramis i Ramis (Maó, 27 d'abril de 1746 – Maó, 12 de febrer de 1819) fou un advocat, escriptor i historiador.

Nou!!: Literatura en català і Joan Ramis i Ramis · Veure més »

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària.

Nou!!: Literatura en català і Joan Roís de Corella · Veure més »

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta.

Nou!!: Literatura en català і Joan Salvat-Papasseit · Veure més »

Joan Timoneda

Joan Timoneda (València, entre 1518 i 1520- 1583) fou escriptor i editor.

Nou!!: Literatura en català і Joan Timoneda · Veure més »

Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí

Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí (Barcelona, 2 d'abril de 1703 - Roma, 16 de desembre de 1780) fou un frare dominic català, que arribà a Mestre General de l'Orde dels Predicadors i Cardenal del títol de San Sisto.

Nou!!: Literatura en català і Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí · Veure més »

Joan Triadú i Font

Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, Ripollès, 30 de juliol de 1921 - Barcelona, 30 de setembre de 2010) fou un escriptor, crític literari i pedagog català.

Nou!!: Literatura en català і Joan Triadú i Font · Veure més »

Joan Vinyoli i Pladevall

Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1984) fou un poeta català.

Nou!!: Literatura en català і Joan Vinyoli i Pladevall · Veure més »

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (Perpinyà, 15 de setembre de 1963) és un escriptor nord-català i un dels autors contemporanis en llengua catalana més famosos de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Literatura en català і Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat · Veure més »

Joan-Josep Tharrats i Vidal

Joan-Josep Tharrats i Vidal (Girona, 5 de març de 1918 – Barcelona, 4 de juliol de 2001) fou un pintor, teòric d'art i editor català.

Nou!!: Literatura en català і Joan-Josep Tharrats i Vidal · Veure més »

Joan-Lluís Lluís

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 29 de juny del 1963) és un escriptor i columnista català, que ha rebut diversos premis literaris, en particular el premi Sant Jordi 2017 per Jo sóc aquell que va matar Franco.

Nou!!: Literatura en català і Joan-Lluís Lluís · Veure més »

Joanot Martorell

Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (València, aprox 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Nou!!: Literatura en català і Joanot Martorell · Veure més »

Joaquim Espalter i Rull

Joaquim Espalter i Rull (Sitges, 8 d'octubre del 1809 – Madrid, 16 de gener del 1880) va ser un pintor que desenvolupà la seva carrera principalment a Madrid.

Nou!!: Literatura en català і Joaquim Espalter i Rull · Veure més »

Joaquim Rubió i Ors

Joaquim Rubió i Ors, (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899) escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona, fou també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (avui a vegades s'escriu: lo Gaiter del Llobregat).

Nou!!: Literatura en català і Joaquim Rubió i Ors · Veure més »

Joaquim Ruyra i Oms

Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor i poeta català, considerat un dels grans contistes moderns del segle XX.

Nou!!: Literatura en català і Joaquim Ruyra i Oms · Veure més »

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, o també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, són certàmens literaris que esdevenen promotors i difusors d'una llengua.

Nou!!: Literatura en català і Jocs Florals · Veure més »

Jordi Coca i Villalonga

Jordi Coca i Villalonga (Barcelona, 20 d'octubre de 1947) és doctor en Arts Escèniques, escriptor i dramaturg català.

Nou!!: Literatura en català і Jordi Coca i Villalonga · Veure més »

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi, poeta cortesà i militar, va nàixer al Regne de València al voltant del 1395 i el 1400.

Nou!!: Literatura en català і Jordi de Sant Jordi · Veure més »

Josep Anselm Clavé i Camps

Panteó de Josep Anselm Clavé al Cementiri de Poblenou Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) fou un polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.

Nou!!: Literatura en català і Josep Anselm Clavé i Camps · Veure més »

Josep Blanch (1620-1672)

Josep Blanch (1620-1672) fou un canonge i arxiver de Tarragona.

Nou!!: Literatura en català і Josep Blanch (1620-1672) · Veure més »

Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.

Nou!!: Literatura en català і Josep Carner i Puig-Oriol · Veure més »

Josep de Togores i Sanglada

Josep de Togores i Sanglada (Mallorca, 12 de juliol del 1767 - 1831), fill dAntoni de Togores i Nèt (1740-1805) i Joana Sanglada i Rossinyol, novè comte d'Aiamans i baró de Lloseta, fou un escriptor, polític i militar mallorquí.

Nou!!: Literatura en català і Josep de Togores i Sanglada · Veure més »

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març de 1894 – 27 de setembre de 1961) va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Nou!!: Literatura en català і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Veure més »

Josep Maria López-Picó

Josep Maria López-Picó (Barcelona 1886 - 1959) fou un poeta i editor català.

Nou!!: Literatura en català і Josep Maria López-Picó · Veure més »

Josep Palau i Fabre

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 – 23 de febrer de 2008) fou un polifacètic autor poètic, i crític d'art barceloní, un dels màxims especialistes en l'obra del pintor Pablo Picasso.

Nou!!: Literatura en català і Josep Palau i Fabre · Veure més »

Josep Pla i Casadevall

Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981) fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Nou!!: Literatura en català і Josep Pla i Casadevall · Veure més »

Josep Pous i Pagès

Josep Pous i Pagès (Figueres, Alt Empordà, 1 de febrer de 1873 - Barcelona, 15 de febrer de 1952) fou un escriptor, periodista i polític català.

Nou!!: Literatura en català і Josep Pous i Pagès · Veure més »

Josep Romaguera

Facsímil de la pàgina del títol del llibre de Josep Romaguera "Atheneo de Grandesa" Josep Romaguera (1642-1723) és l'autor de l'únic llibre d'emblemes en català, l'Atheneo de grandesa.

Nou!!: Literatura en català і Josep Romaguera · Veure més »

Josep Romeu i Figueras

Josep Romeu i Figueras (Òdena, Anoia, 16 de març de 1917 - Barcelona, 18 de desembre de 2004) fou un poeta i crític literari català, especialitzat en literatura catalana modernista i contemporània, poesia tradicional i teatre popular.

Nou!!: Literatura en català і Josep Romeu i Figueras · Veure més »

Josep Torras i Bages

Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.

Nou!!: Literatura en català і Josep Torras i Bages · Veure més »

Josep Vicenç Foix i Mas

Huertas, J.M., Altaió, V. - http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?codi.

Nou!!: Literatura en català і Josep Vicenç Foix i Mas · Veure més »

Julià de Jòdar i Muñoz

Julià de Jòdar i Muñoz (Badalona, 28 de desembre de 1942) és un escriptor català.

Nou!!: Literatura en català і Julià de Jòdar i Muñoz · Veure més »

Jurament de Radulf Oriol

El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a la Terreta, concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça). És considerat el primer document escrit en català.. Es tracta d'un pergamí que conté un text breu, en què conviuen el català i el llatí; les parts més formulàries, l'encapçalament i el final, estan escrites en llatí, i la resta està escrit en un català molt arcaic i en alguns aspectes molt llatinitzat, per la qual cosa exemplifica l'avenç del català en l'escriptura, un camp fins aquell moment exclusiu del llatí. Alguns dels aspectes remarcables d'aquest document són característics d'aquell període històric, com el gran nombre d'antropònims d'origen germànic. La mateixa persona que va localitzar les Homilies d'Organyà entre el 1904 i el 1908, Joaquim Miret i Sans, va trobar "documents tan importants o més, però en canvi, aquells no van tenir tanta difusió", segons Joan Antoni Rabella de l'IEC.

Nou!!: Literatura en català і Jurament de Radulf Oriol · Veure més »

L'Avenç

L'Avenç és una revista que aparegué l'any 1977 especialitzada en temes d'històriaMestre, 1998: p. 80, entrada: "Avenç, L'" i cultura.

Nou!!: Literatura en català і L'Avenç · Veure més »

La Divina Comèdia

''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després la Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.

Nou!!: Literatura en català і La Divina Comèdia · Veure més »

La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant

La Orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant es una novel·la històrica i romàntica d’Antoni de Bofarull publicada a Barcelona el 1862.

Nou!!: Literatura en català і La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat situada al Pirineu català, capital de la comarca de l'Alt Urgell, a la província de Lleida, cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell i va ser el cap de l'antic comtat d'Urgell.

Nou!!: Literatura en català і La Seu d'Urgell · Veure més »

La Veu de Catalunya

La Veu de Catalunya va ser el diari en català de més llarga durada que sortí a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937.

Nou!!: Literatura en català і La Veu de Catalunya · Veure més »

Les quatre grans Cròniques

''Llibre dels Fets'' Les quatre grans Cròniques és el nom amb el qual es coneixen quatre obres escrites en català a finals del segle XIII i durant el XIV.

Nou!!: Literatura en català і Les quatre grans Cròniques · Veure més »

Literatura andorrana

La literatura andorrana forma part de la literatura catalana o sigui de la llengua catalana.

Nou!!: Literatura en català і Literatura andorrana · Veure més »

Literatura anglesa

Geoffrey Chaucer, en una il·lustració publicada vora el 1902. S'entén per literatura anglesa la literatura escrita en anglès (actual o antic) i a Anglaterra.

Nou!!: Literatura en català і Literatura anglesa · Veure més »

Literatura àrab

Exemplar d'un dels manuscrits més antics de ''Les mil i una nits'' (segle XIV) La literatura àrab (en àrab الأدب العربي, al-adab al-ʿarabī) és el conjunt de textos literaris escrits en llengua àrab; no és habitual, per tant, incloure les obres que estan escrites usant l'alfabet àrab però no l'idioma, com és el cas de la literatura persa i de la literatura en llengua urdú.

Nou!!: Literatura en català і Literatura àrab · Veure més »

Literatura grega

La literatura grega engloba tant els escrits de l'Antiga Grècia, corresponents a la literatura clàssica, com les obres produïdes a Grècia o en altres països emprant el grec.

Nou!!: Literatura en català і Literatura grega · Veure més »

Literatura llatina

La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí, tant a l'època clàssica com a l'edat mitjana, on el llatí era la llengua de cultura.

Nou!!: Literatura en català і Literatura llatina · Veure més »

Literatura modernista

La literatura modernista o el Modernisme literari és un moviment que es donà a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX i durant la primera del XX.

Nou!!: Literatura en català і Literatura modernista · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Literatura en català і Llatí · Veure més »

Llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques d'Europa. Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Literatura en català і Llengües romàniques · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de les quatre grans Cròniques.

Nou!!: Literatura en català і Llibre dels fets · Veure més »

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Nou!!: Literatura en català і Lliga Regionalista · Veure més »

Llista de trobadors catalans

Aquesta és la llista dels trobadors catalans.

Nou!!: Literatura en català і Llista de trobadors catalans · Veure més »

Llorenç Villalonga i Pons

Llorenç Villalonga i Pons (Palma, 1 de març de 1897 - 28 de gener de 1980) fou un escriptor i psiquiatre mallorquí.

Nou!!: Literatura en català і Llorenç Villalonga i Pons · Veure més »

Lluís Ferran de Pol

Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, Maresme, 17 de gener de 1911 - l'Hospitalet de Llobregat, 19 d'octubre de 1995) fou un escriptor català.

Nou!!: Literatura en català і Lluís Ferran de Pol · Veure més »

Lluís Galiana i Cervera

Lluís Galiana i Cervera (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1740 - Ontinyent, Vall d'Albaida, 1771) fou un religiós i escriptor valencià.

Nou!!: Literatura en català і Lluís Galiana i Cervera · Veure més »

Lo somni

Lo sompni den Bernat Metge ab gran diligencia revelat e ordenat. Afegida novament la historia de Valter e de la pacient Griselda per lo mateix Bernat Metge arromançada'', Estampa de Francesco Altés, Barcelona, 1891. Lo somni és l'obra mestra de Bernat Metge.

Nou!!: Literatura en català і Lo somni · Veure més »

Lo Temple de la Glòria

Lo Temple de la Glòria és un llarg poema inacabat d'autor desconegut.

Nou!!: Literatura en català і Lo Temple de la Glòria · Veure més »

Luis de Góngora y Argote

Luis de Góngora y Argote (Còrdova, 11 de juliol de 1561 - 23 de maig de 1627) fou un poeta i dramaturg del Segle d'or espanyol, màxim exponent del corrent literari conegut com a culteranisme o gongorisme, que més tard imitarien altres artistes.

Nou!!: Literatura en català і Luis de Góngora y Argote · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Literatura en català і Madrid · Veure més »

Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català.

Nou!!: Literatura en català і Manuel de Pedrolo · Veure més »

Manuel Milà i Fontanals

''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.

Nou!!: Literatura en català і Manuel Milà i Fontanals · Veure més »

Maria Antònia Salvà i Ripoll

Maria Antònia Salvà i Ripoll (Palma, Mallorca, 4 de novembre de 1869 - Llucmajor, Mallorca, 29 de gener de 1958) fou una poetessa mallorquina, germana de Francesc Salvà i d'Antoni Salvà.

Nou!!: Literatura en català і Maria Antònia Salvà i Ripoll · Veure més »

Maria Aurèlia Capmany i Farnés

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 3 d'agost de 1918 - 2 d'octubre de 1991) fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina.

Nou!!: Literatura en català і Maria Aurèlia Capmany i Farnés · Veure més »

Maria Àngels Anglada i d'Abadal

Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 9 de març de 1930 – Figueres, 23 d'abril de 1999) fou una poeta, novel·lista, crítica i assagista literària catalana.

Nou!!: Literatura en català і Maria Àngels Anglada i d'Abadal · Veure més »

Maria de la Pau Janer i Mulet

Maria de la Pau Janer i Mulet (Palma, 13 de gener de 1966) és una escriptora mallorquina, filla del també escriptor Gabriel Janer Manila.

Nou!!: Literatura en català і Maria de la Pau Janer i Mulet · Veure més »

Maria Mercè Marçal i Serra

Maria Mercè Marçal i Serra (Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 – Barcelona, 5 de juliol de 1998) va ser una poeta, catedràtica d'institut de català, narradora, editora i traductora catalana.

Nou!!: Literatura en català і Maria Mercè Marçal i Serra · Veure més »

Marià Aguiló i Fuster

Estàtua de Marià Aguiló i Fuster al parc de la Ciutadella. El monument porta la llegenda: ''Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix''. Realitzat per Eusebi Arnau i Mascort. Inaugurat el 9 de maig de 1907 ''Romancer popular de la terra catalana'' (1893) ''Chronica o comentaris del rey en Jacme primer'' (1873) Marià Aguiló i Fuster (Palma, 16 de maig del 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897) fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.

Nou!!: Literatura en català і Marià Aguiló i Fuster · Veure més »

Marià Manent i Cisa

Placa commemorativa a la seva casa natal al carrer Doctor Dou, 11 (Barcelona) Marià Manent i Cisa (Barcelona, 27 de novembre de 1898 - 1988) va ser un poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural, i un home clau de la cultura literària catalana del segle XX.

Nou!!: Literatura en català і Marià Manent i Cisa · Veure més »

Marià Vayreda i Vila

Marià Vayreda i Vila (Olot, 14 d'octubre de 1853 – Olot, 6 de febrer de 1903) fou un escriptor i pintor català.

Nou!!: Literatura en català і Marià Vayreda i Vila · Veure més »

Marina Abràmova

Marina Abràmova (Moscou, 1955) és una filòloga russa, especialista en literatura catalana.

Nou!!: Literatura en català і Marina Abràmova · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Literatura en català і Martí l'Humà · Veure més »

Màrius Sampere i Passarell

Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 28 de desembre de 1928 - 26 de maig de 2018) fou un poeta català.

Nou!!: Literatura en català і Màrius Sampere i Passarell · Veure més »

Màrius Torres i Perenya

Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29 de desembre de 1942) fou un poeta català, en l'òrbita del simbolisme.

Nou!!: Literatura en català і Màrius Torres i Perenya · Veure més »

Mèxic

Mèxic (en castellà: México), oficialment els Estats Units Mexicans (en castellà: Estados Unidos Mexicanos), és una república federal constitucional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Literatura en català і Mèxic · Veure més »

Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.

Nou!!: Literatura en català і Mercè Rodoreda i Gurguí · Veure més »

Miquel Anton Martí

Miquel Anton Martí i Cortada va ésser un escriptor durant el període de la Renaixença (Barcelona finals del segle XVIII- 17 de desembre de 1864).

Nou!!: Literatura en català і Miquel Anton Martí · Veure més »

Miquel Comalada

Miquel Comalada (segle XV – segle XVI) va ser un escriptor i religiós català.

Nou!!: Literatura en català і Miquel Comalada · Veure més »

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (Pollença, Mallorca, 10 de març de 1854 - ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922) fou un poeta mallorquí.

Nou!!: Literatura en català і Miquel Costa i Llobera · Veure més »

Miquel de Palol i Felip

Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885 - Girona, 1965) fou un escriptor català, fill del poeta i epriodista Pere de Palol i Poch, pare de l'arqueòleg Pere de Palol i Salellas i avi de l'arquitecte, poeta i narrador Miquel de Palol i Muntanyola.

Nou!!: Literatura en català і Miquel de Palol i Felip · Veure més »

Miquel de Palol i Muntanyola

Miquel de Palol i Muntanyola (Barcelona, 2 d'abril de 1953) és un arquitecte, poeta i narrador català, fill de l'arqueòleg Pere de Palol i Salellas, nét del també escriptor Miquel de Palol i Felip i besnét del poeta i periodista Pere de Palol i Poch.

Nou!!: Literatura en català і Miquel de Palol i Muntanyola · Veure més »

Miquel Llor i Forcada

Miquel Llor i Forcada (Barcelona, 3 de maig de 1894- 2 de maig de 1966) fou un narrador i novel·lista que va participar activament de la vida literària.

Nou!!: Literatura en català і Miquel Llor i Forcada · Veure més »

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 – Vic, Osona, 11 de novembre de 2003) fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX.

Nou!!: Literatura en català і Miquel Martí i Pol · Veure més »

Miquel Tarradell i Mateu

Miquel Tarradell i Mateu (Barcelona, 1920-1995) va ser un arqueòleg i prehistoriador.

Nou!!: Literatura en català і Miquel Tarradell i Mateu · Veure més »

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Nou!!: Literatura en català і Modernisme català · Veure més »

Modest Cuixart i Tàpies

Modest Cuixart i Tàpies (Barcelona, 2 de novembre de 1925 - Palamós, 31 d'octubre de 2007) fou un pintor català.

Nou!!: Literatura en català і Modest Cuixart i Tàpies · Veure més »

Montserrat Roig i Fransitorra

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991) fou una escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics.

Nou!!: Literatura en català і Montserrat Roig i Fransitorra · Veure més »

Narcís Oller i Moragas

Narcís Oller i Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabant sent un dels escriptors més reconeguts del segle XIX.

Nou!!: Literatura en català і Narcís Oller i Moragas · Veure més »

Núria Perpinyà i Filella

Núria Perpinyà i Filella (Lleida, 25 de maig de 1961) és una escriptora catalana.

Nou!!: Literatura en català і Núria Perpinyà i Filella · Veure més »

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Nou!!: Literatura en català і Neoclassicisme · Veure més »

Nicolau de Pacs

Nicolau de Pacs i Sureda (Ciutat de Mallorca, segle XV-XVI) fou un lul·lista i poeta.

Nou!!: Literatura en català і Nicolau de Pacs · Veure més »

Noucentisme

Medalló amb l'efígie d'Eugeni d'Ors, per Frederic Marès. Detall del monument a l'escriptor al Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle XX.

Nou!!: Literatura en català і Noucentisme · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Literatura en català і Occità · Veure més »

Occità provençal

El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a Provença i a alguns territoris veïns.

Nou!!: Literatura en català і Occità provençal · Veure més »

País Valencià

Diferents àmbits del País Valencià El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica.

Nou!!: Literatura en català і País Valencià · Veure més »

Palomera

* Palomera (Conca), municipi de Castella-La Manxa.

Nou!!: Literatura en català і Palomera · Veure més »

Pau de Bellviure

El ''maldit'' de Pau al ''Cançoneret d'amor'' Pau de Bellviure fou un poeta català que visqué entre els segles XIV i XV.

Nou!!: Literatura en català і Pau de Bellviure · Veure més »

Pau Milà i Fontanals

Pau Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, l'Alt Penedès, 1810 – Barcelona, 1883) fou un pintor, escriptor i catedràtic de teoria de l'art i d'estètica a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, si bé la seva gran importància ve donada pel fet de ser un gran comunicador i un gran mestre.

Nou!!: Literatura en català і Pau Milà i Fontanals · Veure més »

Pau Piferrer i Fàbregas

Pau Piferrer i Fàbregas (Barcelona, 1818 – 1848) fou un escriptor i periodista català.

Nou!!: Literatura en català і Pau Piferrer i Fàbregas · Veure més »

Pau Puig

Pau Puig (Catalunya, 1722-23 - Barcelona, 1798) fou un escriptor i clergue regular menor del convent de Sant Sebastià, de Barcelona.

Nou!!: Literatura en català і Pau Puig · Veure més »

Pedro Calderón de la Barca

Pedro Calderón de la Barca (Madrid, 17 de gener de 1600 – Madrid, 25 de maig de 1681) és un autor dramàtic de la literatura espanyola enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol, concretament al Barroc.

Nou!!: Literatura en català і Pedro Calderón de la Barca · Veure més »

PEN català

El PEN català o Centre Català del PEN Club és la secció catalana del PEN Club International.

Nou!!: Literatura en català і PEN català · Veure més »

Pere Antoni Beuter

Primera part de la ''Coronica General de toda españa, y especialmente del Reyno de Valencia'', 1604, museu d'Història de València. Pere Antoni Beuter (València, 1490 - 1554) fou un historiador i exegeta valencià.

Nou!!: Literatura en català і Pere Antoni Beuter · Veure més »

Pere Calders i Rossinyol

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986.

Nou!!: Literatura en català і Pere Calders i Rossinyol · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Literatura en català і Pere el Gran · Veure més »

Pere Jacint Morlà

Pere Jacint Morlà (València, ? - València, c. 1656) va ser un eclesiàstic i poeta valencià del Barroc.

Nou!!: Literatura en català і Pere Jacint Morlà · Veure més »

Pere March (poeta)

Pere March (València, nascut entre 1336 i 1338 – Balaguer, 1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March.

Nou!!: Literatura en català і Pere March (poeta) · Veure més »

Pere Mata i Fontanet

Pere Mata i Fontanet Pere Mata i Fontanet (Reus, Baix Camp, 14 de juny o el 13 de juliol de 1811 - Reus, Baix Camp, o Madrid, 21 de maig o el 27 de maig de 1877) fou un metge català, fill del també metge Pere Mata i Ripollès.

Nou!!: Literatura en català і Pere Mata i Fontanet · Veure més »

Pere Miquel Carbonell i Soler

Pere Miquel Carbonell i Soler (Barcelona 8 de febrer de 1434 - 2 d'abril de 1517) fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).

Nou!!: Literatura en català і Pere Miquel Carbonell i Soler · Veure més »

Pere Ramon I de Pallars Jussà

Pere Ramon I de Pallars Jussà (? - 1113), comte de Pallars Jussà entre el 1098 i el 1113.

Nou!!: Literatura en català і Pere Ramon I de Pallars Jussà · Veure més »

Pere Ribera de Perpinyà

Pere Ribera de Perpinyà (segle XIII-segle XIII) fou un monjo, traductor i cronista català.

Nou!!: Literatura en català і Pere Ribera de Perpinyà · Veure més »

Pere Serafí

La flagelació de Crist'', al MNAC. Pere Serafí (1505/1510 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor català del Renaixement.

Nou!!: Literatura en català і Pere Serafí · Veure més »

Pere Torroella

Pere Torroella (La Bisbal d'Empordà, c. 1420 - c. 1492) va ser un poeta i militar empordanès al servei de Joan II d'Aragó i Carles de Viana.

Nou!!: Literatura en català і Pere Torroella · Veure més »

Pero Martines

Pero Martines o Pere Martines (? - Ciutat de Mallorca, 1463).

Nou!!: Literatura en català і Pero Martines · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Literatura en català і Pirineus · Veure més »

Poesia en català als segles XIV i XV

Manuscrit de l’''Espill'' de Jaume Roig. La poesia en català als segles XIV i XV representa un període crucial de la literatura catalana en el que, després de més de dos-cents anys de seguir les normes retòriques estrictes de la poesia trobadoresca, els poetes catalans deixen el provençal i comencen a escriure en català, i reben influències d'altres cultures romàniques.

Nou!!: Literatura en català і Poesia en català als segles XIV i XV · Veure més »

Poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i XIII) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans.

Nou!!: Literatura en català і Poesia trobadoresca · Veure més »

Poeta

''El Poeta Pobre'', de Carl Spitzweg, 1839. Un poeta és un escriptor dedicat a la producció de poesia.

Nou!!: Literatura en català і Poeta · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, 25 de desembre de 1948) va ser un filòleg català conegut com el seny ordenador de la llengua catalana per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: Literatura en català і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és un reconeixement a la trajectòria intel·lectual atorgat per Òmnium Cultural des de l'any 1969.

Nou!!: Literatura en català і Premi d'Honor de les Lletres Catalanes · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: Literatura en català і Principat · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Literatura en català і Principat de Catalunya · Veure més »

Prosa

Al·legories de cinc literatures de l'antiguitat (autor Thomas Nicholls) al Castell de Cardiff. La prosa, en l'escriptura, és l'ús del llenguatge que s'oposa al vers.

Nou!!: Literatura en català і Prosa · Veure més »

Prudenci Bertrana i Comte

Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, el Maresme, 17 de gener de 1867 – Barcelona, 21 de novembre de 1941) fou un escriptor modernista català, conegut sobretot per la seva novel·la Josafat (1906).

Nou!!: Literatura en català і Prudenci Bertrana i Comte · Veure més »

Quim Monzó

Joaquim Monzó i Gómez, conegut amb el nom de ploma Quim Monzó (Barcelona, 24 de març de 1952), és un escriptor català, autor de novel·les, contes i articles d'opinió, aquests últims en català i en castellà.

Nou!!: Literatura en català і Quim Monzó · Veure més »

Rafael d'Amat i de Cortada

Rafael d'Amat i de Cortada (Barcelona, 10 de juliol de 1746 - 15 de febrer de 1819), conegut popularment com a baró de Maldà, fou el primer baró de Maldà i Maldanell.

Nou!!: Literatura en català і Rafael d'Amat i de Cortada · Veure més »

Raimon Casellas i Dou

Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 7 de gener de 1855 - Sant Joan de les Abadesses, el Ripollès, 2 de novembre de 1910) fou un periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català.

Nou!!: Literatura en català і Raimon Casellas i Dou · Veure més »

Ramon de Perellós

Ramon de Perellós (probablement nascut al Castell de Perellós i mort després del 1424) fou el primer vescomte de Perellós i el segon vescomte de Rueda.

Nou!!: Literatura en català і Ramon de Perellós · Veure més »

Ramon Folch i Camarasa

Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 30 d'octubre de 1926) és un escriptor i traductor català, conegut popularment per ser el guionista de Massagran i per la seva activitat a la segona època (1968-1973) de la revista infantil En Patufet.

Nou!!: Literatura en català і Ramon Folch i Camarasa · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català:; a vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII.

Nou!!: Literatura en català і Ramon Llull · Veure més »

Ramon Muntaner

Biblioteca d'el Escorial. Se pressuposa que l'escriba de la il·luminació és Muntaner redactant la crònica Ramon Muntaner (Peralada, 1265- Eivissa, 1336) va ser un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: Literatura en català і Ramon Muntaner · Veure més »

Ramon Vidal de Besalú

Manuscrit de ''Las rasós de trobar'' Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Las rasós de trobar, el primer tractat de poètica (juntament amb el Donatz proensals d'Uc Faidit) que es coneix en una llengua romànica.

Nou!!: Literatura en català і Ramon Vidal de Besalú · Veure més »

Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Literatura en català і Regne d'Itàlia (Edat Mitjana) · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle XIII i el segle XIX.

Nou!!: Literatura en català і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Sardenya

Mapa dels 4 jutjats de Sardenya. El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Literatura en català і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (en sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i que existí entre els segles XII i XIX, moment en el qual passà a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Literatura en català і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Literatura en català і Regne de València · Veure més »

Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.

Nou!!: Literatura en català і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Literatura en català і Renaixement · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle XIX (1833-1892).

Nou!!: Literatura en català і Renaixença · Veure més »

Ressorgiment

Ressorgiment fou una revista mensual escrita en català i que fou publicada a Buenos Aires (Argentina) del 1916 al 1972, sent la més destacada de les revistes publicades pels catalans de l'Argentina.

Nou!!: Literatura en català і Ressorgiment · Veure més »

Revista Catalunya

Catalunya és una publicació escrita fundada el 22 de febrer de 1937 com a òrgan regional d'expressió del sindicat CNT de Catalunya.

Nou!!: Literatura en català і Revista Catalunya · Veure més »

Revolta de les Germanies

La Revolta de les germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el segle XVI, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: Literatura en català і Revolta de les Germanies · Veure més »

Rococó

Versalles. El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.

Nou!!: Literatura en català і Rococó · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Literatura en català і Romanticisme · Veure més »

Salvador Espriu i Castelló

Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un retrat del poeta, obra de Josep Maria Subirachs Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

Nou!!: Literatura en català і Salvador Espriu i Castelló · Veure més »

Sant Francesc de Palma

L'església i claustre de Sant Francesc forma uns dels millors conjunts arquitectònics de Palma.

Nou!!: Literatura en català і Sant Francesc de Palma · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: Literatura en català і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santiago Rusiñol i Prats

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez (comunitat de Madrid), 13 de juny de 1931) va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Nou!!: Literatura en català і Santiago Rusiñol i Prats · Veure més »

Segle d'or espanyol

L'anomenat segle d'or espanyol és un període de gran vitalitat literària i artística a Espanya que se sol identificar amb el segle XVII, tot i que alguns autors inclourien des del 1492, data del descobriment d'Amèrica o de la Gramática castellana de Nebrija fins a la mort de Calderón el 1681.

Nou!!: Literatura en català і Segle d'or espanyol · Veure més »

Segle d'or valencià

El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta gairebé tot el segle XV i que aporta les millors obres literàries en valencià de l'època.

Nou!!: Literatura en català і Segle d'or valencià · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Literatura en català і Segle IX · Veure més »

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Nou!!: Literatura en català і Segle VII · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Literatura en català і Segle XI · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Literatura en català і Segle XII · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Literatura en català і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Literatura en català і Segle XIV · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Literatura en català і Segle XIX · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Literatura en català і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Literatura en català і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Literatura en català і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Literatura en català і Segle XVIII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Literatura en català і Segle XX · Veure més »

Segle XXI

Formalment, el segle XXI comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2100, tots dos inclosos.

Nou!!: Literatura en català і Segle XXI · Veure més »

Sergi Pàmies i Bertran

Sergi Pàmies i López, més conegut com a Sergi Pàmies i Bertran o simplement Sergi Pàmies, (París, 26 de gener de 1960) és un narrador, articulista de La Vanguardia, traductor i crític de televisió català.

Nou!!: Literatura en català і Sergi Pàmies i Bertran · Veure més »

Sermó

El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.

Nou!!: Literatura en català і Sermó · Veure més »

Setmana del Llibre en Català

La Setmana del Llibre en Català és un esdeveniment cultural que s’organitza a Catalunya des de l’any 1983.

Nou!!: Literatura en català і Setmana del Llibre en Català · Veure més »

Stéphane Mallarmé

Stéphane Mallarmé, de nom real Étienne (París, 18 de març de 1842 - Valvins, municipi de Vulaines-sur-Seine, 9 de setembre de 1898), fou un poeta francès.

Nou!!: Literatura en català і Stéphane Mallarmé · Veure més »

Tal faràs, tal trobaràs

Tal faràs, tal trobaràs és un drama en tres actes i en vers, original d'Eduard Vidal i de Valenciano, estrenat al Teatre Principal de Barcelona, la nit del 4 d'abril de 1865 i reposat al Teatre Romea, la nit del 7 de març de 1866.

Nou!!: Literatura en català і Tal faràs, tal trobaràs · Veure més »

Teatre

''Hamlet'', en una presentació de l'any 2013 El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.

Nou!!: Literatura en català і Teatre · Veure més »

Teresa Pàmies i Bertran

Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 d'octubre de 1919 - Granada, 13 de març de 2012) fou una escriptora catalana, filla del dirigent marxista Tomàs Pàmies.

Nou!!: Literatura en català і Teresa Pàmies i Bertran · Veure més »

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià, Martí Joan de Galba.

Nou!!: Literatura en català і Tirant lo Blanc · Veure més »

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'Edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars.

Nou!!: Literatura en català і Trobador · Veure més »

Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968, encara que l'origen del seu nom es remunta a la Segona República Espanyola, quan la Universitat de Barcelona, en virtut de la Constitució espanyola de 1931 i de l'Estatut de Núria del 1932, va canviar el seu nom pel d'Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Literatura en català і Universitat Autònoma de Barcelona · Veure més »

Universitat d'Alacant

La Universitat d'Alacant (UA) va ser creada a l'octubre de 1979 a Sant Vicent del Raspeig sobre l'estructura del Centre d'Estudis Universitaris (CEU) que havia començat a funcionar en 1968.

Nou!!: Literatura en català і Universitat d'Alacant · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Literatura en català і Universitat de Barcelona · Veure més »

Universitat Oberta de Catalunya

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una universitat en línia, de 6 d'abril, de reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya. Butlletí Oficial de l'estat, núm.

Nou!!: Literatura en català і Universitat Oberta de Catalunya · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Literatura en català і València · Veure més »

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Nou!!: Literatura en català і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »

Venceslau Ayguals d'Izco

Venceslau Ayguals d'Izco (Vinaròs, 1801 - Madrid, 17 de gener de 1873) va ser un escriptor en castellà i editor valencià.

Nou!!: Literatura en català і Venceslau Ayguals d'Izco · Veure més »

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela (en castellà: República Bolivariana de Venezuela), és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Nou!!: Literatura en català і Veneçuela · Veure més »

Vicent Andrés i Estellés

Vicent Andrés i Estellés (Burjassot, Horta Nord, 4 de setembre del 1924 - València, 27 de març del 1993) va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià.

Nou!!: Literatura en català і Vicent Andrés i Estellés · Veure més »

Xarxa Vives d'Universitats

La Xarxa Vives d'Universitats (XVU) és una associació sense ànim de lucre d'institucions acadèmiques dels territoris de parla catalana amb vincles històrics, culturals i lingüístics.

Nou!!: Literatura en català і Xarxa Vives d'Universitats · Veure més »

Xavier Bru de Sala i Castells

Xavier de Bru de Sala i Castells (Barcelona, 24 de setembre de 1952) és un escriptor i articulista català, conegut amb el nom de ploma de Xavier Bru de Sala. Llicenciat en filologia catalana, ha desenvolupat una intensa activitat com a polemista amb articles a la premsa diària.

Nou!!: Literatura en català і Xavier Bru de Sala i Castells · Veure més »

1034

Sense descripció.

Nou!!: Literatura en català і 1034 · Veure més »

1080

Sense descripció.

Nou!!: Literatura en català і 1080 · Veure més »

1095

Sense descripció.

Nou!!: Literatura en català і 1095 · Veure més »

1098

Sense descripció.

Nou!!: Literatura en català і 1098 · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Literatura en català і 1410 · Veure més »

1412

L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Literatura en català і 1412 · Veure més »

1515

Sense descripció.

Nou!!: Literatura en català і 1515 · Veure més »

1557

;Països Catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1557 · Veure més »

1652

L'any 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Literatura en català і 1652 · Veure més »

1714

;Països Catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1714 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1833 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1835 · Veure més »

1836

Llinda d’una casa del carrer del Pont Vell de BesalúPlaca commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de '''1836'''.;Països Catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1836 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1839 · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1843 · Veure més »

1844

;Països Catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1844 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1859 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, Barcelona.

Nou!!: Literatura en català і 1862 · Veure més »

1865

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Literatura en català і 1865 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1870 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1877 · Veure més »

1878

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Literatura en català і 1878 · Veure més »

1881

;Països catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1881 · Veure més »

1893

;Països Catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1893 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1906 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1923 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Literatura en català і 1939 · Veure més »

1941

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Literatura en català і 1941 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1945 · Veure més »

1969

Buzz Aldrin a la Lluna;Països Catalans.

Nou!!: Literatura en català і 1969 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Escola Satírica Valenciana, Història de la literatura catalana, La guerra a la literatura catalana, Literatura Catalana, Literatura catalana.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »