Taula de continguts
21 les relacions: Amsterdam, Català, Chovot ha-Levavot, Disciplina, Edat mitjana, Emunoth ve-Deoth, Filosofia jueva, Haixem, Halacà, Hebreu, Judaisme, Literatura, Mesilat Yesharim, Mitsvà, Moviment del Musar, Rabí, Saadia Gaon, Segle XIX, Talmud, Torà (llei jueva), Yisroel Salanter.
Amsterdam
Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).
Veure Literatura del Musar 褨 Amsterdam
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Literatura del Musar 褨 Català
Chovot ha-Levavot
Chovot ha-Levavot (en hebreu: 转讜专转 讞讜讘讜转 讛诇讘讘讜转) (en català: Els deures del cor), és l'obra principal del rabí i filòsof jueu, Bahya ben Joseph ibn Pakuda.
Veure Literatura del Musar 褨 Chovot ha-Levavot
Disciplina
En la seva accepció més comuna la disciplina és la capacitat d'enfocar els mateixos esforços en aconseguir un fi, tot i que etimològicament, disciplina fa referència a la instrucció donada a un deixeble, accepció que preserva el sentit de la paraula original en llatí (comandament) l'arrel discere significa aprendre.
Veure Literatura del Musar 褨 Disciplina
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Literatura del Musar 褨 Edat mitjana
Emunoth ve-Deoth
Emunoth ve-Deoth (en hebreu 住驻专 讛讗诪讜谞讜转 讜讛讚注讜转, Sefer ha-Emunot ve-Deot) és el nom d'un text de la filosofia del judaisme escrit l'any 933 per Saadia Gaon, considerat un dels primers intents de racionalitzar la fe jueva.
Veure Literatura del Musar 褨 Emunoth ve-Deoth
Filosofia jueva
filosofia jueva és la producció filosòfica la qual ha estat desenvolupada per pensadors jueus, sovint íntimament relacionada amb la seva pertinència nacional i religiosa.
Veure Literatura del Musar 褨 Filosofia jueva
Haixem
Haixem (en hebreu: 讛砖诐) és un terme hebreu que significa literalment: "El Nom".
Veure Literatura del Musar 褨 Haixem
Halacà
Lhalacà (en hebreu:, halakhà, 'anar per la via recta', plural halakhot) designa el que es coneix com a 'Llei jueva', és a dir la institució judaica que reagrupa les sentències i prescripcions religioses amb la incorporació de les lleis talmúdiques i rabíniques, com costums i tradicions que regeixen la vida quotidiana dels jueus.
Veure Literatura del Musar 褨 Halacà
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Veure Literatura del Musar 褨 Hebreu
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Literatura del Musar 褨 Judaisme
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Literatura del Musar 褨 Literatura
Mesilat Yesharim
Mesilat Yesharim (en hebreu: 诪住讬诇转 讬砖专讬诐) (en català: la senda dels rectes) és un text ètic del Musar, escrit per l'influent Rabí i cabalista Moshe Chaim Luzzatto (1707–1746).
Veure Literatura del Musar 褨 Mesilat Yesharim
Mitsvà
Mitsvà (诪爪讜讛) és una paraula hebrea que significa "manament", el plural de mitsvà és mitsvot.
Veure Literatura del Musar 褨 Mitsvà
Moviment del Musar
El Moviment del Musar, és una pràctica espiritual que dona una sèrie d'instruccions concretes sobre com viure una vida ètica i amb sentit.
Veure Literatura del Musar 褨 Moviment del Musar
Rabí
Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.
Veure Literatura del Musar 褨 Rabí
Saadia Gaon
'''Llibre d'Isaïes''' en una Bíblia anglesa Saadia ben Yosef al-Fayumi (El Faium, juliol de 892 - Sura, 21 de maig de 942) Va ser un prominent rabí, filòsof i exegeta jueu del període dels gueonim.
Veure Literatura del Musar 褨 Saadia Gaon
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Literatura del Musar 褨 Segle XIX
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Veure Literatura del Musar 褨 Talmud
Torà (llei jueva)
La Torà (de l'hebreu,, transl. Torah) és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita; constitueix la base i el fonament del judaisme.
Veure Literatura del Musar 褨 Torà (llei jueva)
Yisroel Salanter
El Rabí Yisroel Salanter, també anomenat Israel Lipkin de Salant, va néixer el 3 de novembre de 1809 a Zagaré, prop de Kaunas, i va morir el 2 de febrer de 1883 a Kaliningrad, va ser un destacat talmudista, i un dels fundadors del Moviment del Musar.
Veure Literatura del Musar 褨 Yisroel Salanter
Tamb茅 conegut com Musar (judaisme).