Taula de continguts
16 les relacions: Amazic, Amazics, Banu Hilal, Barghawata, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia marínida, Haha, Llengües amazigues de l'Atles, Llengües amazigues septentrionals, Marroc, Masmuda, Salih ibn Tarif, Taixelhit, Tamasna, Zenetes.
- Amazic
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Veure Lisan al-Gharbi і Amazic
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Lisan al-Gharbi і Amazics
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Veure Lisan al-Gharbi і Banu Hilal
Barghawata
Territori dels Barghawata (744-1058) Els barghawata o també Barghwata o Berghouata foren una confederació amaziga del grup dels Masmuda, establerts a la província de Tamasma a la costa atlàntica del Marroc entre Sale i Safi del al.
Veure Lisan al-Gharbi і Barghawata
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Lisan al-Gharbi і Dinastia almohade
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Lisan al-Gharbi і Dinastia almoràvit
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Veure Lisan al-Gharbi і Dinastia marínida
Haha
Mapa de la situació territorial dels 12 clans haha Haha és un confederació tribal (ihahan) amaziga del Marroc del grup dels masmuda sedentaris, que viu a les planes a l'oest de l'alt Atles, fins a l'oceà Atlàntic.
Veure Lisan al-Gharbi і Haha
Llengües amazigues de l'Atles
Les llengües amazigues de l'Atles marroquí són un subgrup de les llengües amazigues septentrionals parlades a les Muntanyes Atles del Marroc.
Veure Lisan al-Gharbi і Llengües amazigues de l'Atles
Llengües amazigues septentrionals
Les llengües amazigues septentrionals són una sub-família de les llengües amazigues parlades d'un extrem a un altre del Magrib.
Veure Lisan al-Gharbi і Llengües amazigues septentrionals
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Lisan al-Gharbi і Marroc
Masmuda
Els masmudes fou un dels gran grups humans dels amazics de la família dels Baranis, de la que també formaven part els sanhadjes.
Veure Lisan al-Gharbi і Masmuda
Salih ibn Tarif
Sàlih ibn Tarif (en àrab صالح بن طريف Ṣāliḥ ibn Tarīf) (conegut vers 748-794/795) fou el segon rei dels amazics barghawata que es va autoproclamar profeta d'una nova religió.
Veure Lisan al-Gharbi і Salih ibn Tarif
Taixelhit
Percentatge de parlants de taixelhit (ús quotidià, en 2004)format ref http://www.hcp.ma/Recensement-general-de-la-population-et-de-l-habitat-2004_a633.html El taixelhit és un dialecte amazic, dins les llengües afroasiàtiques de la branca nord.
Veure Lisan al-Gharbi і Taixelhit
Tamasna
Tamasna, també Tamesna (de vegades erròniament Tamasma o Tamesma), és una antiga regió natural del Marroc que rep el nom de la paraula amaziga tamasna, que vol dir ‘palmell de la mà’ o ‘plana’.
Veure Lisan al-Gharbi і Tamasna
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Veure Lisan al-Gharbi і Zenetes
Vegeu també
Amazic
- Ait Seghroucheni
- Alfabet amazic aràbic
- Alfabet amazic llatí
- Amazic
- Amazic de l'Atles Mitjà Oriental
- Beni Snous
- Centre de Recerca Berber
- Chelja del sud oranès i de Figuig
- Gerbi
- Ghadamès
- Ghomara
- Gramàtica del tamazic
- Guanxe
- Gurara
- Institut Reial de la Cultura Amaziga
- Iznasen
- Judeoamazic
- Lisan al-Gharbi
- Llengües Mzab-Wargla
- Llengües amazigues de l'Atles
- Llengües amazigues occidentals
- Llengües amazigues orientals
- Llengües amazigues septentrionals
- Llengües rifenyes
- Llengües tuareg
- Llengües zenetes
- Llengües zenetes orientals
- Matmata (llengua)
- Protoberber
- Rifeny
- Sanhaji de Srayr
- Sened (llengua)
- Shelif
- Siwi
- Sokna
- Taixelhit
- Tamazic
- Tawellemmet
- Tidikelt
- Tifinag
- Tugurt
- Tuwat
- Wargli
- Zenete d'Algèria occidental
- Zurg
- Zuwara