Accés més ràpid que el navegador!
50 les relacions: Adhèrbal (Primera Guerra Púnica), Alexon, August, Àgates, Barbaria, Batalla d'Egusa, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cònsol romà, Ciceró, Cnidos, Colònia romana, Diodor de Sicília, Dionisi el Vell, Estadi (mesura), Estrabó, Gai Lutaci Càtul, Gots, Grec antic, Hadrià, Hanníbal (409 aC), Himilcó (214 aC), Imperi Romà, Juba I, Juli Cèsar, Lipari, Llatí, Marsala, Mòtia, Municipi romà, Pirros, Plini el Vell, Polibi, Pretor, Primera Guerra Púnica, Publi Claudi Pulcre (cònsol 249 aC), Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Qüestor, Quint Cecili Metel Pius Escipió, Regne de Sicília, Segesta (Sicília), Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Púnica, Selinunt, Sext Pompeu Pius, Sicília, Siracusa, Trapani, Vàndals.
Adhèrbal (Primera Guerra Púnica)
Adhèrbal va ser un comandant cartaginès de la Primera Guerra Púnica que va derrotar el cònsol Publi Claudi Pulcre quan aquest anava a assetjar Lilibèon, en una batalla naval que va transcórrer davant de la costa enfront de Drèpana l'any 249 aC Va destruir la flota romana.
Nou!!: Lilibèon і Adhèrbal (Primera Guerra Púnica) · Veure més »
Alexon
Alexon（en llatí Alexon, en grec antic Ἀλέξων) fou un aqueu que servia a la guarnició cartaginesa de Lilibèon quan era assetjada pels romans l'any 250 aC durant la Primera Guerra Púnica. Durant el setge, alguns dels gals mercenaris van planejar entregar la ciutat als romans, però Alexon, que ja una vegada havia salvat Agrigent d'un intent similar dels mercenaris, va alertar al comandant cartaginès Himilcó. També va ajudar a Himilcó a mantenir la pau entre els mercenaris i a aconseguir la seva fidelitat als cartaginesos, segons diu Polibi.
Nou!!: Lilibèon і Alexon · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Lilibèon і August · Veure més »
Àgates
Mapa amb les illes Egates Vista de Favignana Les Egates (Aegates Insulae), Eguses (Aegusse) o Àgates són un petit arxipèlag format per les illes de Favignana (Aegusa), Marettimo (Hiera) i Levanzo (Phorbantia) a la costa occidental de Sicília, al nord-oest del cap de Lilibèon, prop de les ciutats de Trapani i Marsala, amb una superfície total de 37,45 quilòmetres quadrats.
Nou!!: Lilibèon і Àgates · Veure més »
Barbaria
Mapa de Barbaria, de Gerardus Mercator (1630). Barbaria o costa barbaresca és el terme que els europeus van utilitzar des del fins al per a referir-se a les regions costaneres de Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia.
Nou!!: Lilibèon і Barbaria · Veure més »
Batalla d'Egusa
La batalla d'Egusa, lliurada el 10 de març del 241 aC, va ser la batalla naval final lliurada entre la flota de Cartago, dirigida per Hannó el Gran, i la de la República de Roma, encapçalada per Gai Lutaci Catul, durant la Primera Guerra Púnica.
Nou!!: Lilibèon і Batalla d'Egusa · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Lilibèon і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Lilibèon і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Lilibèon і Cònsol romà · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Lilibèon і Ciceró · Veure més »
Cnidos
Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.
Nou!!: Lilibèon і Cnidos · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Lilibèon і Colònia romana · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Lilibèon і Diodor de Sicília · Veure més »
Dionisi el Vell
Dionisi el Vell (Dyonisius; vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa (405-367 aC).
Nou!!: Lilibèon і Dionisi el Vell · Veure més »
Estadi (mesura)
Lestadi és una de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.
Nou!!: Lilibèon і Estadi (mesura) · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Lilibèon і Estrabó · Veure més »
Gai Lutaci Càtul
Gai Lutaci Catul (en Caius Lutatius C. F. C. N. Catulus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Lilibèon і Gai Lutaci Càtul · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Lilibèon і Gots · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Lilibèon і Grec antic · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Lilibèon і Hadrià · Veure més »
Hanníbal (409 aC)
Campanyes militars d'Hanníbal a Sicília Hanníbal fill de Giscó i net d'Hamílcar va ser un magistrat en cap o sufet de Cartago cap a l'any 410 aC quan Segesta, després de la derrota dels atenencs a Siracusa (413 aC) van demanar l'ajut cartaginès contra Selinunt.
Nou!!: Lilibèon і Hanníbal (409 aC) · Veure més »
Himilcó (214 aC)
Himilcó (en llatí Himilco, en grec antic Ἱμίλκων) va ser un general cartaginès que va dirigir les forces a Sicília durant la Segona Guerra Púnica.
Nou!!: Lilibèon і Himilcó (214 aC) · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Lilibèon і Imperi Romà · Veure més »
Juba I
Juba I va ser rei de Numídia.
Nou!!: Lilibèon і Juba I · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Lilibèon і Juli Cèsar · Veure més »
Lipari
Ubicació del municipi de Lipari dins de la província de Messina Lipari (pronunciat, l'antiga Lipara en llatí i Λιπάρα en grec, en català medieval Líper) és l'illa principal de l'arxipèlag italià de les illes Eòlies (també conegudes com a illes Lipari), situades entre Sicília i la península.
Nou!!: Lilibèon і Lipari · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Lilibèon і Llatí · Veure més »
Marsala
Marsala (sicilià Marsala, tot i que en palermità Maissàla i en marsalès Massàla, en català medieval Marsara) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Trapani.
Nou!!: Lilibèon і Marsala · Veure més »
Mòtia
La posició de Mòtia a la mapa Mòtia va ser una ciutat situada a l'oest de Sicília, entre Drèpanon i Lilibèon, aixecada en una petita illa a 1 km (sis estadis) de la costa a la qual estava unida per un pas artificial, segons Diodor de Sicília.
Nou!!: Lilibèon і Mòtia · Veure més »
Municipi romà
Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.
Nou!!: Lilibèon і Municipi romà · Veure més »
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Nou!!: Lilibèon і Pirros · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Lilibèon і Plini el Vell · Veure més »
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Nou!!: Lilibèon і Polibi · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Lilibèon і Pretor · Veure més »
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Nou!!: Lilibèon і Primera Guerra Púnica · Veure més »
Publi Claudi Pulcre (cònsol 249 aC)
Publi Claudi Pulcre (en llatí Publius Claudius APP. F. C. N. Pulcher) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Lilibèon і Publi Claudi Pulcre (cònsol 249 aC) · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Nou!!: Lilibèon і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Nou!!: Lilibèon і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Lilibèon і Qüestor · Veure més »
Quint Cecili Metel Pius Escipió
Quint Cecili Metel Pius Escipió (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Metellus Pius Scipio) va ser un magistrat romà i comandant militar de la República Romana.
Nou!!: Lilibèon і Quint Cecili Metel Pius Escipió · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Lilibèon і Regne de Sicília · Veure més »
Segesta (Sicília)
El temple Segesta (Segesta) fou una ciutat de Sicília a uns 10 km de la costa i uns 50 km a l'oest de Panormos.
Nou!!: Lilibèon і Segesta (Sicília) · Veure més »
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Lilibèon і Segona Guerra Civil romana · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Lilibèon і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Selinunt
Mapa de la Sicília arcaica amb la localització de Selinunt, a l'oest de l'illa Selinunt (Σελινοῦς, Selinus, italià Selinunte, també Torre dei Pulci) fou una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest, a la desembocadura del riu Selinunt, a uns 6 km a l'oest d'Hipses (Belici).
Nou!!: Lilibèon і Selinunt · Veure més »
Sext Pompeu Pius
Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.
Nou!!: Lilibèon і Sext Pompeu Pius · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Lilibèon і Sicília · Veure més »
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Nou!!: Lilibèon і Siracusa · Veure més »
Trapani
Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).
Nou!!: Lilibèon і Trapani · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Lilibèon і Vàndals · Veure més »
Redirigeix aquí:
Lilibea, Lilibeu, Lilibeum, Lilybeum.
