Accés més ràpid que el navegador!
81 les relacions: Agàtocles de Siracusa, Alps Cottis, Alps Marítims, Antiga Grècia, Antiga Roma, Apenins, Apuans, August, Ètnia, Bois (poble celta), Bolonya, Briniats, Cònsol romà, Celtes, Ciutadania romana, Colònia romana, Constantí I el Gran, Cremona, Deciats, Edat del ferro, Epanteris, Etrúria, Etruscs, Fasti, Gai Flamini (cònsol 187 aC), Gals, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Transpadana, Gènova, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal Barca, Henri d'Arbois de Jubainville, Ilvats, Ingauns, Intemelis, Itàlics, Ligúria, Ligúria (província romana), Llatins, Llengües indoeuropees, Lucca, Magó Barca, Magra, Marc Bebi Tàmfil, Marc Emili Escaure (cònsol), Massàlia, Mòdena, Mònaco, Messapis, Metaure, ..., Neró, Niça, Oscs, Panaro, Patronímic, Púnics, Piacenza, Picentins, Pisa, Plini el Vell, Protoindoeuropeus, Publi Corneli Ceteg (cònsol), Publi Corneli Lèntul Caudí (cònsol), Quint Marci Rex (cònsol 118 aC), Sal·luvis, Sàmnium, Segona Guerra Púnica, Serchio, Taurins, Titus Livi, Toponímia, Triomf, Umbres, Vada Sabata, Vagiennis, Vènets, Vediantis, Veleiats, Via Emília Escàuria, Voconcis, 123 aC. Ampliar l'índex (31 més) »
Agàtocles de Siracusa
Agàtocles (Agathŏcles, Ἀγαθοκλῆς) (segles IV i III aC) fou tirà de Siracusa i rei de Sicília.
Nou!!: Lígurs і Agàtocles de Siracusa · Veure més »
Alps Cottis
Els Alps Cottis (en llatí Alpes Cottiae o Alpes Cottianae) eren un territori que primer va dependre de Roma i després es va convertir en província romana.
Nou!!: Lígurs і Alps Cottis · Veure més »
Alps Marítims
Els Alps Marítims (06) (en francès Alpes-Maritimes i en occità Aups Maritims) és un departament francès situat a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Lígurs і Alps Marítims · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Lígurs і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Lígurs і Antiga Roma · Veure més »
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Nou!!: Lígurs і Apenins · Veure més »
Apuans
Els apuans (en llatí apuani) eren una confederació de tribus lígurs que Titus Livi menciona diverses vegades.
Nou!!: Lígurs і Apuans · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Lígurs і August · Veure més »
Ètnia
Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.
Nou!!: Lígurs і Ètnia · Veure més »
Bois (poble celta)
Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
Nou!!: Lígurs і Bois (poble celta) · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Lígurs і Bolonya · Veure més »
Briniats
Els briniats (en llatí briniates) eren un poble lígur que només es coneix per un passatge de Titus Livi, on diu que vivien al nord, és a dir més enllà, dels Apenins.
Nou!!: Lígurs і Briniats · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Lígurs і Cònsol romà · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Lígurs і Celtes · Veure més »
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Nou!!: Lígurs і Ciutadania romana · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Lígurs і Colònia romana · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Lígurs і Constantí I el Gran · Veure més »
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Nou!!: Lígurs і Cremona · Veure més »
Deciats
Els deciats (en llatí deciates o deceates, en grec antic Δεκιῆται, però Δεκεάτιοι per Claudi Ptolemeu) eren un dels pobles lígurs de la Gàl·lia Narbonesa, a l'oest del riu Var.
Nou!!: Lígurs і Deciats · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Lígurs і Edat del ferro · Veure més »
Epanteris
Els epanteris (en llatí epanterii) eren un poble lígur que només menciona Titus Livi, que el descriu com una tribu situada a les muntanyes dels Alps marítims, a tocar dels ingauns.
Nou!!: Lígurs і Epanteris · Veure més »
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Nou!!: Lígurs і Etrúria · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Lígurs і Etruscs · Veure més »
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Nou!!: Lígurs і Fasti · Veure més »
Gai Flamini (cònsol 187 aC)
Gai Flamini (Caius Flaminius) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Lígurs і Gai Flamini (cònsol 187 aC) · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Lígurs і Gals · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: Lígurs і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Gàl·lia Transpadana
La Gàl·lia Transpadana era una antiga regió d'Itàlia compresa dins de la divisió més general de Gàl·lia Cisalpina, on habitaven els ínsubres i els cenomans, situada al nord del riu Padus (Po).
Nou!!: Lígurs і Gàl·lia Transpadana · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Lígurs і Gènova · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Lígurs і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Nou!!: Lígurs і Hàsdrubal Barca · Veure més »
Henri d'Arbois de Jubainville
Marie-Henri d'Arbois de Jubainville (Nancy, 5 de desembre de 1827 - París, 26 de febrer de 1910) fou un historiador, arxivista i celtista francès.
Nou!!: Lígurs і Henri d'Arbois de Jubainville · Veure més »
Ilvats
Els ilvats (en llatí ilvates) eren un tribu lígur que només menciona Titus Livi.
Nou!!: Lígurs і Ilvats · Veure més »
Ingauns
Els ingauns (en llatí ingauni, en grec antic Ἰγγαυνοι) eren una tribu lígur que vivia a la zona de costa dels Alps marítims i a les muntanyes properes, a l'oest del golf de Gènova.
Nou!!: Lígurs і Ingauns · Veure més »
Intemelis
Els intemelis (en llatí intemelii, en grec antic Ἰντεμέλιοι) eren un poble marítim de Ligúria a l'oest dels ingauns, al peu dels Alps marítims.
Nou!!: Lígurs і Intemelis · Veure més »
Itàlics
-. Els itàlics són els antics pobladors de la península Itàlica, descendents dels protoindoeuropeus prehistòrics.
Nou!!: Lígurs і Itàlics · Veure més »
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Lígurs і Ligúria · Veure més »
Ligúria (província romana)
Ligúria va ser una província i una regió del nord d'Itàlia a la costa nord de la mar Tirrena.
Nou!!: Lígurs і Ligúria (província romana) · Veure més »
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Nou!!: Lígurs і Llatins · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Lígurs і Llengües indoeuropees · Veure més »
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Nou!!: Lígurs і Lucca · Veure més »
Magó Barca
Magó Barca fou fill d'Amílcar Barca i germà d'Anníbal.
Nou!!: Lígurs і Magó Barca · Veure més »
Magra
El Magra és un riu del nord d'Itàlia, de 62 km de longitud, que discorre pels municipis de Pontremoli, Filattiera, Villafranca in Lunigiana i Aulla a la província de Massa-Carrara (Toscana); i per Sant Stefano di Magra, Vezzano Ligure, Arcola, Sarzana i Ameglia, a la província de La Spezia (Ligúria), a la mar Tirrena.
Nou!!: Lígurs і Magra · Veure més »
Marc Bebi Tàmfil
Marc Bebi Tàmfil (en llatí Marcus Baebius Tamphilus) va ser un magistrat romà, germà de Gneu Bebi Tàmfil (cònsol).
Nou!!: Lígurs і Marc Bebi Tàmfil · Veure més »
Marc Emili Escaure (cònsol)
Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Scaurus) va ser un magistrat romà, el primer d'importància dins la família dels Emili Escaure.
Nou!!: Lígurs і Marc Emili Escaure (cònsol) · Veure més »
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Nou!!: Lígurs і Massàlia · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Lígurs і Mòdena · Veure més »
Mònaco
El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).
Nou!!: Lígurs і Mònaco · Veure més »
Messapis
Els messapis (Messapii, també Calabri; Messápioi— foren un poble que habità la regió de l'Apúlia, i constituïen una branca dels iapigis. El seu nom podria derivar de la ciutat de Messàpia, situada entre Oria i Brundísium, encara que la seva existència no és segura. Els grecs anomenaven el seu país Messàpia.
Nou!!: Lígurs і Messapis · Veure més »
Metaure
El Metaure (Metaurus) és un riu d'Itàlia a la regió de les Marques.
Nou!!: Lígurs і Metaure · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Lígurs і Neró · Veure més »
Niça
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.
Nou!!: Lígurs і Niça · Veure més »
Oscs
sículs Els oscs (en llatí, osci o opici, en grec Ὀπικοί, opikoi) van ser una nació de la Itàlia central que va dominar bona part de la península.
Nou!!: Lígurs і Oscs · Veure més »
Panaro
El Panaro és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po des del sud.
Nou!!: Lígurs і Panaro · Veure més »
Patronímic
Un patronímic és un component del nom personal que es basa en el nom del mateix pare, avi o fins i tot un avantpassat masculí anterior.
Nou!!: Lígurs і Patronímic · Veure més »
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Nou!!: Lígurs і Púnics · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: Lígurs і Piacenza · Veure més »
Picentins
sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.
Nou!!: Lígurs і Picentins · Veure més »
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Nou!!: Lígurs і Pisa · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Lígurs і Plini el Vell · Veure més »
Protoindoeuropeus
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Nou!!: Lígurs і Protoindoeuropeus · Veure més »
Publi Corneli Ceteg (cònsol)
Publi Corneli Ceteg (Publius Cornelius L. f. P. n. Cethegus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Lígurs і Publi Corneli Ceteg (cònsol) · Veure més »
Publi Corneli Lèntul Caudí (cònsol)
Publi Corneli Lèntul Caudí (en Publius Cornelius L. F. Tiberius N. Lentulus Caudinus), va ser un magistrat romà.
Nou!!: Lígurs і Publi Corneli Lèntul Caudí (cònsol) · Veure més »
Quint Marci Rex (cònsol 118 aC)
Quint Marci Rex (en llatí Quintus Marcius Q. F. Q. N. Rex) va ser cònsol romà l'any 118 aC juntament amb Marc Porci Cató Licinià el Jove.
Nou!!: Lígurs і Quint Marci Rex (cònsol 118 aC) · Veure més »
Sal·luvis
Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.
Nou!!: Lígurs і Sal·luvis · Veure més »
Sàmnium
Situació del '''Samnium''', delimitat amb la línia verda, en l'època de la segona guerra samnita. El Sàmnium (en llatí: Samnium; en osc: Σαυνῖτις) va ser una regió de la península Itàlica.
Nou!!: Lígurs і Sàmnium · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Lígurs і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Serchio
El Serchio és un riu de la Toscana a Itàlia.
Nou!!: Lígurs і Serchio · Veure més »
Taurins
Els taurins (en llatí Taurini, en grec antic Ταυρινοί) eren un poble celta que ocupava la part occidental dels Alps, fins a la riba esquerra del riu Po en el seu curs superior.
Nou!!: Lígurs і Taurins · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Lígurs і Titus Livi · Veure més »
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Nou!!: Lígurs і Toponímia · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Lígurs і Triomf · Veure més »
Umbres
sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).
Nou!!: Lígurs і Umbres · Veure més »
Vada Sabata
Vada Sabata, o Vada Sabbata (Σαβάτων Οὕαδα o Σάββατα) va ser una ciutat de la costa de Ligúria.
Nou!!: Lígurs і Vada Sabata · Veure més »
Vagiennis
Els vagiennis o vagienins (en llatí vagienni, de vegades bagienni i fins i tot bagitenni a la Taula de Peutinger, en grec antic Βαγιεννοί) eren una tribu lígur que vivia al nord dels Alps Cottis i al sud del país del taurins.
Nou!!: Lígurs і Vagiennis · Veure més »
Vènets
Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.
Nou!!: Lígurs і Vènets · Veure més »
Vediantis
Els vediantis (en llatí Vediantii, en grec antic Οὐεδιάντιοι) eren una tribu lígur que habitava als Alps marítims prop de la desembocadura del riu Var.
Nou!!: Lígurs і Vediantis · Veure més »
Veleiats
Els veleiats (llatí: veleiates) eren una tribu lígur la ciutat principal de la qual era Oppidium Veleiatium (probablement després Veleia), coneguts per la longevitat dels seus membres.
Nou!!: Lígurs і Veleiats · Veure més »
Via Emília Escàuria
Luca'' fet construir per Juli Cèsar el 56 aC Via Emília Escàuria (en llatí Via Aemilia Scauri) és el nom donat a la via construïda per Marc Emili Escaure, que va assecar les maresmes al sud del Po i va construir la via des de Luna fins a Vada Sabatia, passant per Placentia, on enllaçava amb la via Emília i seguint cap a Dertona, cruïlla de camins per on passaven les vies Postúmia, Fúlvia i Mala, segons explica Estrabó.
Nou!!: Lígurs і Via Emília Escàuria · Veure més »
Voconcis
Els voconcis (llatí Vocontii) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonesa, entre el Roine i els Alps.
Nou!!: Lígurs і Voconcis · Veure més »
123 aC
Sense descripció.
Nou!!: Lígurs і 123 aC · Veure més »
