Taula de continguts
50 les relacions: Ademar de Narbona, Aquisgrà, Arle, Arquebisbat d'Arle, Barcelona, Batalla d'Ad Pontes, Bellcaire (Gard), Berà I, Berenguer de Tolosa, Bernat de Septimània, Besiers, Bigó, Carlemany, Comtat d'Empúries, Comtat de Besalú, Comtat de Besiers, Comtat de Carcassona, Ermenguer, Gascunya, Gaucelm, Guerí de Provença, Guigó de Girona, Guisclafred de Carcassona, Lerins, Lluís el Pietós, Missi dominici, Monestir d'Aniana, Narbona, Notó d'Arle, Odiló, Provença, Roine, Rosselló, Sanç I Llop, Septimània, 12 d'abril, 16 de març, 20 de març, 23 d'octubre, 25 d'abril, 3 de gener, 7 de novembre, 812, 814, 820, 825, 829, 834, 908, 922.
- Comtes de Provença
- Occitans
Ademar de Narbona
Ademar era un noble franc, comte de Narbona ja l'any 800, probablement nomenat poc abans per Guillem I el Sant de Tolosa.
Veure Liebulf і Ademar de Narbona
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Veure Liebulf і Aquisgrà
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Veure Liebulf і Arle
Arquebisbat d'Arle
El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.
Veure Liebulf і Arquebisbat d'Arle
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Liebulf і Barcelona
Batalla d'Ad Pontes
La batalla d'Ad Pontes fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a la rodalia del Pont del Diable de Martorell, suposadament el 792, abans de l'absència del rei Lluís el Pietós que va anar a Itàlia, i se sap que va passar el Nadal del 792 amb el seu germà a Ravenna i va combatre fins al març al sud de la península, passant després a Baviera, on va restar amb el seu pare, Carlemany, fins a l'hivern del 793 al 794.
Veure Liebulf і Batalla d'Ad Pontes
Bellcaire (Gard)
Bellcaire (en occità Bèucaire, en francès Beaucaire) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Veure Liebulf і Bellcaire (Gard)
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Veure Liebulf і Berà I
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Veure Liebulf і Berenguer de Tolosa
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Veure Liebulf і Bernat de Septimània
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Veure Liebulf і Besiers
Bigó
Bigó (755 - 28 d'octubre de 816) fou Comte de Tolosa i duc d'Aquitània (806 - 816) i comte de París (815 - 816).
Veure Liebulf і Bigó
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Liebulf і Carlemany
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Liebulf і Comtat d'Empúries
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Liebulf і Comtat de Besalú
Comtat de Besiers
El comtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Veure Liebulf і Comtat de Besiers
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Veure Liebulf і Comtat de Carcassona
Ermenguer
Ermenguer fou el primer comte d'Empúries (~813- ~817).
Veure Liebulf і Ermenguer
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Veure Liebulf і Gascunya
Gaucelm
Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).
Veure Liebulf і Gaucelm
Guerí de Provença
Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.
Veure Liebulf і Guerí de Provença
Guigó de Girona
Guigó o Guiu fou bisbe de Girona del 908 a una data posterior al 923.
Veure Liebulf і Guigó de Girona
Guisclafred de Carcassona
Guisclafred de Carcassona o Giscafré (? - ca. 821) fou comte de Carcassona (810-821).
Veure Liebulf і Guisclafred de Carcassona
Lerins
Mapa del 1727 de les Illes de Lerins Les Illes de Lerins (en occità Illas de Lerins, en francès îles de Lérins) estan situades a uns 700 m de la costa de Canes.
Veure Liebulf і Lerins
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Liebulf і Lluís el Pietós
Missi dominici
Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.
Veure Liebulf і Missi dominici
Monestir d'Aniana
El monestir d'Aniana o Abadia d'Aniana fou un monestir benedictí del, situat a Aniana (Llenguadoc-Rosselló, França), que està catalogat com a monument històric.
Veure Liebulf і Monestir d'Aniana
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Veure Liebulf і Narbona
Notó d'Arle
Notó (Nothon, mort després del 844) fou un religiós francès, arquebisbe d'Arle.
Veure Liebulf і Notó d'Arle
Odiló
Odiló (? - ?) fou el segon comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i Empúries) d'una data posterior al 801 a una d'anterior al 817.
Veure Liebulf і Odiló
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Liebulf і Provença
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Veure Liebulf і Roine
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Liebulf і Rosselló
Sanç I Llop
Sanç I Llop (basc: Antxo Otxoa) fou duc de Gasconya, efectiu vers el 801 al 816.
Veure Liebulf і Sanç I Llop
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Veure Liebulf і Septimània
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Veure Liebulf і 12 d'abril
16 de març
El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Liebulf і 16 de març
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Liebulf і 20 de març
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Liebulf і 23 d'octubre
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Veure Liebulf і 25 d'abril
3 de gener
El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Liebulf і 3 de gener
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Liebulf і 7 de novembre
812
L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.
Veure Liebulf і 812
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Liebulf і 814
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Liebulf і 820
825
El 825 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Liebulf і 825
829
El 829 (DCCCXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Liebulf і 829
834
El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Liebulf і 834
908
El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Liebulf і 908
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Veure Liebulf і 922
Vegeu també
Comtes de Provença
- Alfons II de Provença
- Alfons el Cast
- Berenguer Ramon I de Provença
- Bertran II de Provença
- Carles I d'Anjou
- Carles II d'Anjou
- Dolça II de Provença
- Dolça de Provença
- Emma de Provença
- Folc Bertran de Provença
- Fulcrad de Provença
- Gerberga de Provença
- Guillem Bertran de Provença
- Guillem I de Provença
- Guillem II de Provença-Arle
- Guillem III de Provença-Arle
- Guillem III de Provença-Avinyó
- Joana I de Nàpols
- Jofré I de Provença
- Jofré II de Provença
- Liebulf
- Lluís I de Provença
- Lluís I de Tàrent
- Lluís II de Provença
- Lluís III de Provença
- Lluís XVIII de França
- Ramon Berenguer II de Provença
- Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer IV de Provença
- Ramon Berenguer V de Provença
- Ratbold I de Provença
- Ratbold II de Provença
- Renat I
- Renat II de Lorena
- Robert I de Nàpols
- Sanç de Barcelona i d'Aragó
Occitans
- Adolphe Nourrit
- Bernadeta Sobirós
- Bernat Saisset
- Carles XIV Joan
- Enric Garriga i Trullols
- Enric IV de França
- Frédéric Bazille
- François de la Chaise
- Gilbert Romme
- Gilbert du Motier de La Fayette
- Gregori VIII (antipapa)
- Guillem Belibasta
- Guillem I de Provença
- Jean Maximilien Lamarque
- Jean-Jacques-Régis de Cambacérès
- Joachim Murat
- Joan-Pau Verdier
- Jofré I de Provença
- Liebulf
- Nostradamus
- Occitans
- Pere Roger de Cabaret
- Pierre Crozat
- Pierre de Brantòsme
- Pierre de Fermat
- Ramon de Poitiers
- Sébastien Bourdon
- Théophile Gautier
També conegut com Leibulf, Leibulf de Narbona, Leibulf de Provença, Liebulf de Narbona, Liebulf de Provença.