Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Libració

Índex Libració

En astronomia, la libració (del llatí «librare», per equilibrar, balancejar) és una lenta oscil·lació, real o aparent, d'un satèl·lit, vista des del cos celeste al que orbita.

38 les relacions: Asteroide troià, Asteroide troià de Júpiter, Asteroide troià terrestre, Astrònom, Astronomia, Òrbita, Cara oculta de la Lluna, Espectre visible, Excentricitat orbital, Galileo Galilei, Göttingen, Hemisferi, Infraroig, Joseph Louis Lagrange, Llatí, Lluna, Matemàtic, Missions lunars, Objecte astronòmic, Ortogonal, Oscil·lació, Paral·laxi, Pierre-Simon Laplace, Pla orbital, Planeta, Punt de Lagrange, Rotació de la Terra, Rotació síncrona, Satèl·lit natural, Terra, Tobias Mayer, Troià de Mart, Troià de Neptú, 1750, 1772, 1959, 2010, 7 d'octubre.

Asteroide troià

Mart i Júpiter Els asteroides troians són un grup d'asteroides que comparteixen òrbita amb un planeta o satèl·lit major a l'entorn dels punts de Lagrange estables L4 i L5 (punts troians), els quals estan situats aproximadament a 60° al davant i a 60° al darrere del planeta en la seva òrbita, respectivament.

Nou!!: Libració і Asteroide troià · Veure més »

Asteroide troià de Júpiter

Els troians de Júpiter, comunament anomenats ''asteroides troians'' o simplement troians, són un gran grup d'asteroides que comparteixen l'òrbita del planeta Júpiter al voltant del Sol.

Nou!!: Libració і Asteroide troià de Júpiter · Veure més »

Asteroide troià terrestre

Els troians terrestres són asteroides que orbiten el Sol en una trajectòria orbital similar a la de la Terra en el veïnatge dels punts de Lagrange Terra–Sol L4 (liderant a 60°) i L5 (en cua a 60°).

Nou!!: Libració і Asteroide troià terrestre · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: Libració і Astrònom · Veure més »

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: Libració і Astronomia · Veure més »

Òrbita

Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap a dins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.

Nou!!: Libració і Òrbita · Veure més »

Cara oculta de la Lluna

Fotografia de la cara oculta de la Lluna Segell de l'URSS de 1959 commemorant la primera fotografia de la cara oculta de la Lluna La cara oculta de la Lluna és l'hemisferi de la Lluna no observable des de la Terra.

Nou!!: Libració і Cara oculta de la Lluna · Veure més »

Espectre visible

L'espectre electromagnètic. L'espectre visible correspon als colors de l'esquema. L'espectre visible és la regió de l'espectre electromagnètic que l'ull humà és capaç de percebre.

Nou!!: Libració і Espectre visible · Veure més »

Excentricitat orbital

Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.

Nou!!: Libració і Excentricitat orbital · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Libració і Galileo Galilei · Veure més »

Göttingen

Göttingen (en baix alemany Chöttingen), és una ciutat de la Baixa Saxònia (Alemanya), capital del districte homònim.

Nou!!: Libració і Göttingen · Veure més »

Hemisferi

Un hemisferi (del llatí i al seu torn del grec; de heel meu.

Nou!!: Libració і Hemisferi · Veure més »

Infraroig

Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.

Nou!!: Libració і Infraroig · Veure més »

Joseph Louis Lagrange

Joseph Louis Lagrange (25 de gener del 1736 - 10 d'abril del 1813) va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.

Nou!!: Libració і Joseph Louis Lagrange · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Libració і Llatí · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Libració і Lluna · Veure més »

Matemàtic

Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Un matemàtic és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.

Nou!!: Libració і Matemàtic · Veure més »

Missions lunars

L'astronauta Buzz Aldrin a la superfície de la Lluna (1969). En astronàutica, les missions lunars són les que tenen per objectiu l'exploració de la Lluna.

Nou!!: Libració і Missions lunars · Veure més »

Objecte astronòmic

Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.

Nou!!: Libració і Objecte astronòmic · Veure més »

Ortogonal

En matemàtiques, el terme ortogonal, és una generalització del concepte geomètric perpendicular.

Nou!!: Libració і Ortogonal · Veure més »

Oscil·lació

Un oscil·lador harmònic simple (no amortit) és un exemple de sistema oscil·latori. Una oscil·lació és la variació, pertorbació o fluctuació en el temps d'un medi o sistema físic, al voltant d'un punt central (sovint un punt d'equilibri) o entre dos o més estats.

Nou!!: Libració і Oscil·lació · Veure més »

Paral·laxi

La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.

Nou!!: Libració і Paral·laxi · Veure més »

Pierre-Simon Laplace

Pierre-Simon Laplace (23 de març del 1749, Beaumont-en-Auge, Normandia - 5 de març del 1827, París), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.

Nou!!: Libració і Pierre-Simon Laplace · Veure més »

Pla orbital

Dels elements orbitals, el pla orbital es representa com a '''P1'''. El pla orbital d'un objecte orbitant al voltant d'un altre és el pla geomètric en el qual està continguda l'òrbita.

Nou!!: Libració і Pla orbital · Veure més »

Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

Nou!!: Libració і Planeta · Veure més »

Punt de Lagrange

Un punt de Lagrange (o punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.

Nou!!: Libració і Punt de Lagrange · Veure més »

Rotació de la Terra

Animació mostrant la rotació de la Terra. La rotació de la Terra és un dels moviments de la Terra que consisteix en la rotació al voltant del seu propi eix.

Nou!!: Libració і Rotació de la Terra · Veure més »

Rotació síncrona

La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.

Nou!!: Libració і Rotació síncrona · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la En astronomia, un satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta.

Nou!!: Libració і Satèl·lit natural · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Libració і Terra · Veure més »

Tobias Mayer

Tobias Mayer (també Johann Tobias Mayer) fou un matemàtic, astrònom i cartògraf alemany del segle XVIII, primer director de l'observatori astronòmic de la universitat de Göttingen.

Nou!!: Libració і Tobias Mayer · Veure més »

Troià de Mart

Mart. Mart mostrat en vermell. L'òrbita exterior és la de Júpiter. Els troians de Mart són un grup d'objectes que comparteixen l'òrbita del planeta Mart al voltant del Sol.

Nou!!: Libració і Troià de Mart · Veure més »

Troià de Neptú

Troians de Neptú L4 amb plutins de referència. Un troià de Neptú (anomenat així per analogia amb els asteroides troians de Júpiter) és un cos similar als objectes del cinturó de Kuiper en òrbita solar que té el mateix període orbital que Neptú i segueix aproximadament el mateix camí orbital.

Nou!!: Libració і Troià de Neptú · Veure més »

1750

Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Libració і 1750 · Veure més »

1772

Sense descripció.

Nou!!: Libració і 1772 · Veure més »

1959

;Països Catalans.

Nou!!: Libració і 1959 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Libració і 2010 · Veure més »

7 d'octubre

El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Libració і 7 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Libració diürna, Libració en latitud, Libració en longitud, Libració lunar, Libració troiana.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »