Taula de continguts
23 les relacions: Desregulació, Deute públic, Economia de mercat, Estat sobirà, Flexibilitat laboral, Fons Monetari Internacional, Fugida de cervells, Impacte ambiental, Liberalisme clàssic, Liberalisme econòmic, Liberalització de l'energia, Mercat laboral, Neoliberalisme, Oligopoli, Organització Mundial del Comerç, Política monetària, Preu, Privatització, Propietat estatal, Sindicat, Societat anònima, Treballador, Vaga.
Desregulació
Per desregulació s'entén el procés pel qual els governs redueixen al màxim les normes que dirigeixen i controlen les activitats econòmiques amb l'objectiu de la millor eficiència del mercat i la lliure competència.
Veure Liberalització econòmica і Desregulació
Deute públic
Títol de deute públic d'Espanya Per deute públic, deute sobirà o bons governamentals (en anglès: Sovereign debt, Government bond) s'entén al conjunt de deutes que manté un estat enfront dels particulars o un altre país.
Veure Liberalització econòmica і Deute públic
Economia de mercat
L'economia de mercat és un sistema econòmic que centra l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis en la llei d'oferta i demanda.
Veure Liberalització econòmica і Economia de mercat
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Liberalització econòmica і Estat sobirà
Flexibilitat laboral
La flexibilitat laboral, flexibilització laboral o desregulació del mercat de treball fa referència a la fixació d'un model regulador flexible per al maneig dels drets laborals a l'interior de les empreses i organitzacions privades.
Veure Liberalització econòmica і Flexibilitat laboral
Fons Monetari Internacional
El Fons Monetari Internacional (FMI) és l'organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d'oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi.
Veure Liberalització econòmica і Fons Monetari Internacional
Fugida de cervells
La fugida de cervells és l'emigració d'individus ja formats i de talent (i generalment per a no tornar) a altres nacions més desenvolupades, impulsats principalment per la falta d'oportunitats de desenvolupament, per motius econòmics o per conflictes polítics.
Veure Liberalització econòmica і Fugida de cervells
Impacte ambiental
Per impacte ambiental s'entén l'efecte que produeix una determinada acció humana sobre el medi ambient en els seus diversos aspectes.
Veure Liberalització econòmica і Impacte ambiental
Liberalisme clàssic
El liberalisme clàssic és una filosofia política i una ideologia que pertany al liberalisme en què es posa l'èmfasi en assegurar la llibertat de l'individu, tot limitant el poder del govern.
Veure Liberalització econòmica і Liberalisme clàssic
Liberalisme econòmic
298x298px El liberalisme econòmic és una teoria política i d'economia desenvolupada a l'època de la Il·lustració (segle XVIII) i formulada per Adam Smith segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'Estat i que reclama, doncs, que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la.
Veure Liberalització econòmica і Liberalisme econòmic
Liberalització de l'energia
Molts programes d'alliberament impliquen la separació de la responsabilitat corporativa entre la distribució d'energia i la generació. La liberalització de l'energia es refereix a la liberalització dels mercats energètics, amb referència específica als mercats de generació d'electricitat, fent arribar una major competència en els mercats d'electricitat i gas en interès de crear més mercats competitius i reduccions en el preu de la privatització.
Veure Liberalització econòmica і Liberalització de l'energia
Mercat laboral
Taula de debat sobre el mercat de treball a una jornada d'economia a Barcelona, en 2017 El mercat de treball o mercat de la feina és el mercat on conflueixen la demanda i l'oferta de treball.
Veure Liberalització econòmica і Mercat laboral
Neoliberalisme
Típicament, el terme neoliberalisme es refereix a la filosofia politicoeconòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política.
Veure Liberalització econòmica і Neoliberalisme
Oligopoli
Un oligopoli és un tipus de mercat de competència imperfecta, que es caracteritza per tenir pocs oferents i molts demandants, un producte homogeni (no diferenciat) o heterogeni (existeixen marques, dissenys diferents... diferenciació del producte), informació imperfecta (no hi ha transparència de preus) i barreres d'entrada; legals (per poder entrar al mercat necessiten una llicència o concessió administrativa que han de pagar a l'estat o una patent, és a dir, dret a explotar una exclusiva un invent), naturals (requereixen fortes inversions de capital, per tecnologia o infraestructures) i de mercat (diferenciació del producte, és a dir, a través de la publicitat intentaran captar el consumidor per fidelitzar-lo i possessionar-se).
Veure Liberalització econòmica і Oligopoli
Organització Mundial del Comerç
L'Organització Mundial de Comerç (OMC) és una organització internacional que supervisa els acords comercials en definir les regles del comerç entre els estats membres.
Veure Liberalització econòmica і Organització Mundial del Comerç
Política monetària
La política monetària és una política econòmica que usa la quantitat de diners com variable de control per a assegurar i mantenir l'estabilitat econòmica.
Veure Liberalització econòmica і Política monetària
Preu
El preu és el valor de canvi de dos bens econòmics: el nombre d'unitats d'un bé que cal bescanviar per obtenir una unitat d'un altre bé.
Veure Liberalització econòmica і Preu
Privatització
Una privatització és l'acció per la qual una empresa o activitat pública és venuda al sector privat.
Veure Liberalització econòmica і Privatització
Propietat estatal
La propietat estatal, també anomenada propietat pública, és la propietat d'una indústria, actiu o empresa per part de l'estat o d'un organisme públic que representa una comunitat, a diferència d'un individu o una part privada.
Veure Liberalització econòmica і Propietat estatal
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Veure Liberalització econòmica і Sindicat
Societat anònima
La societat anònima (S.A.) és una societat mercantil en la qual el capital és dividit en accions i integrat per les aportacions dels accionistes, els quals no respondran personalment dels deutes socials.
Veure Liberalització econòmica і Societat anònima
Treballador
plaça Catalunya, Barcelona. Treballadores del camp a un magatzem a Alginet, 1947 Un treballador o treballadora és una persona que amb l'edat legal suficient, i de forma voluntària presta els seus serveis retribuïts.
Veure Liberalització econòmica і Treballador
Vaga
Una vaga és una acció empresa de forma individual o per un col·lectiu social que consisteix a deixar de fer una cosa o coses, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vista a l'obtenció d'un objectiu concret.
Veure Liberalització econòmica і Vaga
També conegut com Liberalització.