Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Les quatre grans Cròniques

Índex Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

47 les relacions: Alfons el Franc, Alfons X de Castella, Almogàver, Antoni Tàpies i Puig, Autobiografia, Bíblia, Bernat Desclot, Bernat Escrivà, Cancelleria Reial, Casal de Barcelona, Català, Corona d'Aragó, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Escriptura, Escrivania, Espills de prínceps, Europa, Francesos, Gesta Comitum Barchinonensium, Gran Companyia Catalana, Grans Cròniques de França, Guerra de les Vespres Sicilianes, Historiografia, Historiografia catalana de l'edat mitjana, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Les quatre cròniques, Llengua vulgar, Llibre dels fets, Lluís IX de França, Mallorca, Miquel Coll i Alentorn, Palau de la Generalitat de Catalunya, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere Marsili, Plural majestàtic, Poesia trobadoresca, Propaganda, Ramon Berenguer IV, Ramon Muntaner, Roger de Flor, Sirventès, València, 1288.

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Alfons X de Castella · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Almogàver · Veure més »

Antoni Tàpies i Puig

fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Antoni Tàpies i Puig · Veure més »

Autobiografia

Coberta de la primera edició en anglès de l'autobiografia de Benjamin Franklin del 1793. Una autobiografia és una narrativa de la pròpia vida.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Autobiografia · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Bíblia · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Bernat Desclot · Veure més »

Bernat Escrivà

Bernat Escrivà (?–1288) fou un funcionari reial de la cort del rei Pere el Gran.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Bernat Escrivà · Veure més »

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Cancelleria Reial · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Casal de Barcelona · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Català · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Corona d'Aragó · Veure més »

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

enllaç.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Escriptura

Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Escriptura · Veure més »

Escrivania

Escrivania metàl·lica Una escrivania és un objecte d'escriptori o per extensió l'escriptori mateix, que servia per a col·locar un conjunt d'elements d'escriptura que es disposaven sobre la taula de despatx o escriptori.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Escrivania · Veure més »

Espills de prínceps

''Super Physicam Aristotelis'', 1595 Els espills de prínceps (en llatí specula principum) va ser un gènere de literatura política típic de l'edat mitjana que va perdurar fins al Renaixement.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Espills de prínceps · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Europa · Veure més »

Francesos

Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Francesos · Veure més »

Gesta Comitum Barchinonensium

La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Grans Cròniques de França

Il·lustració que pertany al manuscrit de les ''Grans Cròniques de França'' pertanyent a Felip el Bo de Borgonya, en què es recrea el moment en què Felip mateix rep el manuscrit de mans de Simon Marmion, l'artista autor de les il·lustracions, en presència del canceller Nicolau Rolin i el futur Carles I de Borgonya. Les Grans Cròniques de França (Grandes Chroniques de France, en francès) són una compilació reial d'història de França, els manuscrits de la qual es troben notablement il·luminats.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Grans Cròniques de França · Veure més »

Guerra de les Vespres Sicilianes

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Guerra de les Vespres Sicilianes · Veure més »

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Historiografia · Veure més »

Historiografia catalana de l'edat mitjana

Comtats de la Marca hispànica a principis del segle IX Si ens remuntem als inicis de la historiografia catalana (pels volts de l'any 1000), trobarem que el monestir de Ripoll, amb la figura de l'abat Oliba, esdevé el centre historiogràfic "oficial" de la dinastia barcelonina.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Historiografia catalana de l'edat mitjana · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Jaume el Just · Veure més »

Les quatre cròniques

Les quatre cròniques és una obra de l'artista català Antoni Tàpies que presideix la Sala Tarradellas, una sala de reunions del Palau de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Les quatre cròniques · Veure més »

Llengua vulgar

Llengua vulgar era una expressió amb la qual, a l'edat mitjana i a l'Europa occidental, es va posar de manifest els idiomes parlats per les persones (en llatí vulgus) que es deriven del llatí, però considerablement més distants del llatí clàssic, qui, amb la disminució de les comunicacions causades per la caiguda de l'imperi romà, havia evolucionat de manera diferent de regió a regió, influenciat per diferents substrats causa dels diferents dialectes originaris dels pobles conquerits, així com el superstrat provinent dels dialectes dels pobles bàrbars veïns (germànics, eslaus, etc.). Cal assenyalar que, ja en l'època romana com en l'època medieval, sempre hi ha hagut una distància entre el llenguatge escrit i oral, que ha donat lloc, juntament amb les diferències culturals entre les diferents classes socials, a la formació dialectes "vulgars" (en llatí "sermones vulgares"), com s'ha esmentat anteriorment.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Llengua vulgar · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Llibre dels fets · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Lluís IX de França · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Mallorca · Veure més »

Miquel Coll i Alentorn

Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 12 de maig de 1904Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Barcelona, 15 de desembre de 1990) va ser un polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1984 fins al 1988.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Miquel Coll i Alentorn · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Pere el Gran · Veure més »

Pere Marsili

Pere Marsili fou un pare dominic, arxidiaca del Bisbat de Mallorca, cronista i ambaixador reial al servei de Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Pere Marsili · Veure més »

Plural majestàtic

El plural majestàtic és l'ús de la primera persona del plural en lloc de la primera del singular en discursos formals.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Plural majestàtic · Veure més »

Poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Poesia trobadoresca · Veure més »

Propaganda

La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Propaganda · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Ramon Muntaner · Veure més »

Roger de Flor

Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Roger de Flor · Veure més »

Sirventès

Un sirventès o sirventés és un gènere de la poesia trobadoresca, condicionat pel contingut.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Sirventès · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і València · Veure més »

1288

Sense descripció.

Nou!!: Les quatre grans Cròniques і 1288 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Les Quatre Grans Cròniques, Les cròniques i la prosa medieval, Les quatre Grans Cròniques, Les quatre grans cròniques, Les quatre grans cròniques dels segles XIV i XV, Quatre Grans Cròniques, Quatre Grans cròniques, Quatre grans Cròniques, Quatre grans cròniques, Quatre grans cròniques catalanes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »