Accés més ràpid que el navegador!
104 les relacions: Accensus, Ajudant de camp, Alexandre el Gran, Alimentació, All, Anc Marci, Antiga Grècia, Antiga Roma, Aquilífer, August, Balteus, Blat, Casc, Cavaller romà, Cavalleria, Càliga, Cònsol romà, Ceba, Centúria (unitat militar), Centurió, Cereal, Cohort (unitat militar), Combat, Contuberni, Cultura de Villanova, Delmació, Escut (arma), Estat sobirà, Estratègia, Etrusc, Etruscs, Exèrcit romà, Falange (militar), Farina, Gai Mari, Gall, Gens (família), Gladius, Guerres Púniques, Guerres samnites, Hastat, Història de les campanyes militars romanes, Hoplita, Imperi Cartaginès, Imperi Romà, Infanteria, Itàlia, Juli Cèsar, Legat (antiga Roma), Legió I Isaura Sagittaria, ..., Legió I Maximiana, Legionari, Llatí, Llatins, Lorica hamata, Lorica segmentata, Manípul, Mar Mediterrània, Marina romana, Marxa, Nom romà, Oli, Opció (Imperi Romà), Ordre, Ou (aliment), Pilum, Polenta, Prínceps, Prefecte, Prefecte dels campaments, Primera Guerra Púnica, Primipil, Pugio, Ròmul i Rem, Reformes de Mari, República Romana, Roma, Sabins, Sal comuna, Salari, Scutum (arma), Segle II, Segona Guerra Púnica, Senat Romà, Servi Tul·li, Signifer, Tarquini el Superb, Tarquini Prisc, Túnica, Tiro (soldat), Trajà, Triari, Tribú, Tribú militar, Unitat militar, Veles, Verdura, Vespasià, Vinagre, 117, 14, 200, 476, 5. Ampliar l'índex (54 més) »
Accensus
Accensus (en llatí plural accensi) paraula que segons Marc Terenci Varró venia del verb accenseo ('sumar', 'afegir') era un ofici públic de l'antiga Roma.
Nou!!: Legió romana і Accensus · Veure més »
Ajudant de camp
Elisabet II al Quebec, 2006 Un ajudant de camp és un militar que realitza funcions de secretari personal i d'auxiliar d'un general, almirall o un altre comandant d'alt rang.
Nou!!: Legió romana і Ajudant de camp · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Legió romana і Alexandre el Gran · Veure més »
Alimentació
Parada de fruita a un mercat de Barcelona L'alimentació consisteix en l'obtenció, preparació i ingestió dels aliments.
Nou!!: Legió romana і Alimentació · Veure més »
All
Lall (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les amaril·lidàcies.
Nou!!: Legió romana і All · Veure més »
Anc Marci
Anc Marci (Ancus Martius) fou el quart rei de Roma al.
Nou!!: Legió romana і Anc Marci · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Legió romana і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Legió romana і Antiga Roma · Veure més »
Aquilífer
Laquilífer (en llatí aquilifer) era el soldat que, en les legions romanes, duia l'estendard o l'Àguila (aquila) de la legió, una estatueta daurada o platejada que representava una àguila.
Nou!!: Legió romana і Aquilífer · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Legió romana і August · Veure més »
Balteus
El balteus és la paraula llatina que identifica el baldric o cinturó militar dels soldats romans d'on penjava l'espasa.
Nou!!: Legió romana і Balteus · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Legió romana і Blat · Veure més »
Casc
'''Casc''' d'alpinisme o escalada. S'hi aprecia el segell d'homologació de la Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme El casc o elm o elmet és una peça de material més o menys sòlid que cobreix i protegeix el cap de les persones quan realitzen tasques que puguin comportar un perill de lesions per cops violents.
Nou!!: Legió romana і Casc · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Legió romana і Cavaller romà · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Legió romana і Cavalleria · Veure més »
Càliga
Càliga romana Càliga (en llatí caliga) era una sandàlia forta i resistent que portaven els soldats romans.
Nou!!: Legió romana і Càliga · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Legió romana і Cònsol romà · Veure més »
Ceba
La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.
Nou!!: Legió romana і Ceba · Veure més »
Centúria (unitat militar)
La centúria era una unitat bàsica de la infanteria de l'exèrcit romà.
Nou!!: Legió romana і Centúria (unitat militar) · Veure més »
Centurió
Aspecte d'un centurió de l'any 70 dC El centurió (centurio) era un oficial de l'exèrcit romà que a les legions romanes comandava una centúria, formada cadascuna per 80 homes, tret que la centúria formés part de la Primera cohort, que tenia el doble de soldats.
Nou!!: Legió romana і Centurió · Veure més »
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Nou!!: Legió romana і Cereal · Veure més »
Cohort (unitat militar)
Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.
Nou!!: Legió romana і Cohort (unitat militar) · Veure més »
Combat
Combat terrestre a la batalla de Gettysburg de Thure de Thulstrup, que va ser l'enfrontament de l'Exèrcit de la Unió i l'Exèrcit Confederat durant la Guerra Civil Americana, 1863 Combat naval a l'Enfonsament de l'Esmeralda durant la batalla d'Iquique pintat per Thomas Somerscales, que representa l'Armada peruana Huáscar cuirassada enfonsant la corbeta Esmeralda de l'armada de Xile durant la Guerra del Pacífic, 1879 Combat aeri on es veu un Mitsubishi G4M de la marina imperial japonesa incendiat després de ser abatut per un PB2Y Coronado PB2Y de la marina dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 Esports de combat amb dos membres de les Forces de Defensa irlandeses colpejant-se durant un campionat de boxa sancionat per l'exèrcit el 2014 Un combat és un conflicte violent intencionat destinat a danyar físicament o matar l'oposició.
Nou!!: Legió romana і Combat · Veure més »
Contuberni
Un contuberni del llatí contubernium, era la unitat més petita de l'exèrcit romà, constituïda per legionaris.
Nou!!: Legió romana і Contuberni · Veure més »
Cultura de Villanova
Tomba de Badia, Volterra La cultura de Vil·lanova va ser la primera civilització de l'edat del ferro d'Itàlia i va florir al nord d'aquest país el com a evolució de la cultura dels camps d'urnes local, considerada com la fase més primerenca de la civilització etrusca.
Nou!!: Legió romana і Cultura de Villanova · Veure més »
Delmació
Delmació, de William Hogarth La delmació (en llatí decimatio) era un dels màxims càstigs que s'aplicaven a l'exèrcit romà.
Nou!!: Legió romana і Delmació · Veure més »
Escut (arma)
Un escut de bronze Un escut és una arma defensiva manual formada per una làmina metàl·lica o una post folrada de cuir o metall, per soldats de peu, cavallers i cavalleria, que es subjectava mitjançant una empunyadura central o portava al braç subjectada amb corretges.
Nou!!: Legió romana і Escut (arma) · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Legió romana і Estat sobirà · Veure més »
Estratègia
L'estratègia és la ciència de projectar i dirigir les grans operacions militars.
Nou!!: Legió romana і Estratègia · Veure més »
Etrusc
L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).
Nou!!: Legió romana і Etrusc · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Legió romana і Etruscs · Veure més »
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Legió romana і Exèrcit romà · Veure més »
Falange (militar)
s La falange (en grec antic φάλαγξ) és una formació rectangular de soldats d'infanteria pesant, fortament armats amb llances, piques i espases i protegits per un escut i altres elements de protecció, que avança amb una estructura compacta i que té la missió d'aniquilar la infanteria enemiga en produir-se el xoc.
Nou!!: Legió romana і Falange (militar) · Veure més »
Farina
Espigues de blat i farina Kinako, farina de soia La farina és el producte que s'obté de la molta del gra de cereal o d'altres aliments rics en midó.
Nou!!: Legió romana і Farina · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: Legió romana і Gai Mari · Veure més »
Gall
El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina; els mascles capats, capons, i els galls joves, especialment els destinats al consum, pollastres.
Nou!!: Legió romana і Gall · Veure més »
Gens (família)
La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.
Nou!!: Legió romana і Gens (família) · Veure més »
Gladius
La Gladius va ser una de les espases més utilitzades per l'exèrcit romà, la paraula prové del llatí i significa espasa.
Nou!!: Legió romana і Gladius · Veure més »
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Nou!!: Legió romana і Guerres Púniques · Veure més »
Guerres samnites
Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.
Nou!!: Legió romana і Guerres samnites · Veure més »
Hastat
Els hastats (llatí: hastati) eren soldats d'avantguarda de la infanteria pesant de les legions romanes als segles IV-II aC.
Nou!!: Legió romana і Hastat · Veure més »
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Nou!!: Legió romana і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »
Hoplita
Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.
Nou!!: Legió romana і Hoplita · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Legió romana і Imperi Cartaginès · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Legió romana і Imperi Romà · Veure més »
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Nou!!: Legió romana і Infanteria · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Legió romana і Itàlia · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Legió romana і Juli Cèsar · Veure més »
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Nou!!: Legió romana і Legat (antiga Roma) · Veure més »
Legió I Isaura Sagittaria
La Legió I Isaura Sagittaria va ser una legió romana pseudocomitatensis, que va ser objecte de lleva en l'època de Dioclecià i possiblement ja constituïda amb Marc Aureli Probe.
Nou!!: Legió romana і Legió I Isaura Sagittaria · Veure més »
Legió I Maximiana
La Legió I Maximiana (Primera legió «de Maximià») va ser una legió romana comitatenses, creada probablement l'any 296 o 297 per l'emperador Dioclecià.
Nou!!: Legió romana і Legió I Maximiana · Veure més »
Legionari
III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Legió romana і Legionari · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Legió romana і Llatí · Veure més »
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Nou!!: Legió romana і Llatins · Veure més »
Lorica hamata
-. Soldat romà de ''ca.'' 275 aC. La lorica hamata és un tipus de cota de malla utilitzada durant els darrers segles de la República Romana i durant el Principat com a armadura estàndard de les tropes auxiliars (Auxilia) de l'exèrcit.
Nou!!: Legió romana і Lorica hamata · Veure més »
Lorica segmentata
Legionari romà amb ''lorica segmentata''. La lorica segmentata era un tipus d'armadura personal utilitzada principalment per les legions de l'exèrcit romà durant els primers segles del Principat.
Nou!!: Legió romana і Lorica segmentata · Veure més »
Manípul
El manípul o maniple, en llatí manipulus, va ser una unitat de la legió romana.
Nou!!: Legió romana і Manípul · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Legió romana і Mar Mediterrània · Veure més »
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Nou!!: Legió romana і Marina romana · Veure més »
Marxa
Marxa a la muntanya prop de Merano La marxa és la manera com la gent o els animals es mouen fent servir les cames.
Nou!!: Legió romana і Marxa · Veure més »
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Nou!!: Legió romana і Nom romà · Veure més »
Oli
Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).
Nou!!: Legió romana і Oli · Veure més »
Opció (Imperi Romà)
Lopció (en llatí optio) era un grau intermedi entre centurió i decurió a l'exèrcit a l'època de l'Imperi Romà, equivalent als actuals sotsoficials.
Nou!!: Legió romana і Opció (Imperi Romà) · Veure més »
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Nou!!: Legió romana і Ordre · Veure més »
Ou (aliment)
Els ous són postos per animals femelles de moltes espècies diferents, inclosos ocells, rèptils, amfibis, alguns mamífers i peixos, i molts d'ells han estat menjats pels humans durant milers d'anys.
Nou!!: Legió romana і Ou (aliment) · Veure més »
Pilum
Reconstrucció d'un ''pilum'' després de les Reformes de Màrius El pilum (en plural pila) era una javelina pesant utilitzada per l'exèrcit romà en l'antiguitat.
Nou!!: Legió romana і Pilum · Veure més »
Polenta
Polenta. Polenta fregida (a l'esquerra), amb pollastre i creïlles La polenta són unes farinetes de farina de dacsa (blat de moro, moresc o panís) que es mengen al nord d'Itàlia.
Nou!!: Legió romana і Polenta · Veure més »
Prínceps
A l'organització de l'exèrcit romà, concretament de la legió, els prínceps (principes) eren soldats de certa experiència.
Nou!!: Legió romana і Prínceps · Veure més »
Prefecte
Prefecte francès.
Nou!!: Legió romana і Prefecte · Veure més »
Prefecte dels campaments
Prefecte dels campaments (en llatí Praefectus castrorum) era el prefecte o superintendent del campament militar romà.
Nou!!: Legió romana і Prefecte dels campaments · Veure més »
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Nou!!: Legió romana і Primera Guerra Púnica · Veure més »
Primipil
El primipil (primipilus, també primus pilus), era el centurió de la primera centúria de la primera cohort d'una legió romana.
Nou!!: Legió romana і Primipil · Veure més »
Pugio
Reconstrucció d'una Pugio: un soldat romà de l'any 70 dC El pugio era un punyal petit utilitzat pels soldats romans com una arma auxiliar, però van trobar-li molts usos, especialment com a ganivet.
Nou!!: Legió romana і Pugio · Veure més »
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Nou!!: Legió romana і Ròmul i Rem · Veure més »
Reformes de Mari
Actors representant l'avanç d'una legió romana en posició d'atac Les reformes de Mari van ser un conjunt de reformes fetes a l'exèrcit romà iniciades l'any 107 aC per Gai Mari, polític i general de la República romana.
Nou!!: Legió romana і Reformes de Mari · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Legió romana і República Romana · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Legió romana і Roma · Veure més »
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Nou!!: Legió romana і Sabins · Veure més »
Sal comuna
Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.
Nou!!: Legió romana і Sal comuna · Veure més »
Salari
El salari o sou és el pagament que rep un treballador o assalariat per la seva feina, és a dir, és la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte alié, ja sigui com a retribució pel treball efectiu o pels períodes de descans computables com a treball.
Nou!!: Legió romana і Salari · Veure més »
Scutum (arma)
Scutum era el terme en llatí per a referir-se a l'escut, encara que en temps més moderns ha derivat a un terme per fer referència a l'escut estàndard i amb forma semicilíndrica que portaven els legionaris romans.
Nou!!: Legió romana і Scutum (arma) · Veure més »
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Nou!!: Legió romana і Segle II · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Legió romana і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Legió romana і Senat Romà · Veure més »
Servi Tul·li
'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).
Nou!!: Legió romana і Servi Tul·li · Veure més »
Signifer
Un signifer era un soldat de l'Imperi Romà que portava l'estendard (signum) a les legions romanes.
Nou!!: Legió romana і Signifer · Veure més »
Tarquini el Superb
Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.
Nou!!: Legió romana і Tarquini el Superb · Veure més »
Tarquini Prisc
Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.
Nou!!: Legió romana і Tarquini Prisc · Veure més »
Túnica
Dibuix de túnica romana La túnica (en llatí Tunica) va ser una peça de vestir comuna entre els antics grecs i romans.
Nou!!: Legió romana і Túnica · Veure més »
Tiro (soldat)
Tiro (tiro, plural tirones) era el nom donat pels romans a un soldat acabat d'allistar com oposat a veteranus, un soldat amb experiència.
Nou!!: Legió romana і Tiro (soldat) · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Legió romana і Trajà · Veure més »
Triari
Escultura que representa un triari de Johann Baptist Moroder- Lusenberg (1870 – 1932) situada en la "Villa Venecia" en Urtijëi, Itàlia. Els triaris (llatí: triarii) eren els soldats veterans de l'exèrcit republicà abans de les reformes de Gai Mari.
Nou!!: Legió romana і Triari · Veure més »
Tribú
Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.
Nou!!: Legió romana і Tribú · Veure més »
Tribú militar
Tribú militar (en llatí tribunus militum) era el nom dels oficials comandants de les legions romanes.
Nou!!: Legió romana і Tribú militar · Veure més »
Unitat militar
Una unitat militar és una part d'unes forces armades consistent en un nombre determinat d'homes, vehicles, vaixells o avions.
Nou!!: Legió romana і Unitat militar · Veure més »
Veles
Els velites (singular: veles) foren una classe d'infanteria de l'exèrcit consular romà entre el 211 i el 107 aC.
Nou!!: Legió romana і Veles · Veure més »
Verdura
Verdures i hortalisses en un mercat de les Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.
Nou!!: Legió romana і Verdura · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Legió romana і Vespasià · Veure més »
Vinagre
Ampolles de vinagre en diferents formats. El vinagre és un líquid miscible obtingut mitjançant fermentació acètica del vi i dels seus subproductes com la brisa.
Nou!!: Legió romana і Vinagre · Veure més »
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Nou!!: Legió romana і 117 · Veure més »
14
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).
Nou!!: Legió romana і 14 · Veure més »
200
El 200 (CC) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Legió romana і 200 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Legió romana і 476 · Veure més »
5
Sense descripció.
Nou!!: Legió romana і 5 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Legionari romà, Legions romanes, Legió Romana.
