Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Abril, Agost, Anglaterra, Anglès, Batalló, Declaració Balfour de 1917, Desembre, Estat sobirà, Estiu, Gal·lípoli (desambiguació), Govern, Govern del Regne Unit, Haganà, Imperi Britànic, Imperi Otomà, Irgun, Jerusalem, Jordà (riu), Jueus, Lehi (grup), Març, Palestina, Península de Gal·lípoli, Primera Guerra Mundial, Propaganda, Rússia, Sionisme, Zeev Jabotinski, 1914, 1915, 1917, 1918, 1919, 1920, 1930, 27 de juliol.
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Legió jueva і Abril · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Legió jueva і Agost · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Legió jueva і Anglaterra · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Legió jueva і Anglès · Veure més »
Batalló
El batalló és una unitat militar tàctica d'infanteria formada per la suma de 2 a 6 companyies, agrupant de 300 a 1.200 homes sota el comandament d'un tinent coronel.
Nou!!: Legió jueva і Batalló · Veure més »
Declaració Balfour de 1917
La Declaració Balfour fou una carta, datada del 2 de novembre de 1917, del Secretari d'Estat d'Afers Exteriors britànic, Arthur James Balfour, al baró Walter Rothschild, líder de la comunitat jueva britànica, per a transmetre's a la Federació Sionista de la Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Legió jueva і Declaració Balfour de 1917 · Veure més »
Desembre
Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.
Nou!!: Legió jueva і Desembre · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Legió jueva і Estat sobirà · Veure més »
Estiu
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Legió jueva і Estiu · Veure més »
Gal·lípoli (desambiguació)
* Toponímia.
Nou!!: Legió jueva і Gal·lípoli (desambiguació) · Veure més »
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Nou!!: Legió jueva і Govern · Veure més »
Govern del Regne Unit
El Govern del Regne Unit (en anglès Government of the United Kingdom), anomenat oficialment His Majesty's Government, és el govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, amb seu al número 10 de Downing Street.
Nou!!: Legió jueva і Govern del Regne Unit · Veure més »
Haganà
La Haganà (en hebreu: ההגנה) (transliterat: ha-Haganà) (en català: "la defensa") fou una organització paramilitar d'autodefensa jueva durant l'època del Mandat Britànic de Palestina, entre 1920 i 1948.
Nou!!: Legió jueva і Haganà · Veure més »
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Legió jueva і Imperi Britànic · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Legió jueva і Imperi Otomà · Veure més »
Irgun
El Irgun (en hebreu: ארגון) el seu nom complet és Irgun Tsevaí Leümí (en hebreu: ארגון צבאי לאומי), «organització militar nacional») de vegades abreviat en I.Z.L., acrònim lexicalitzat ell mateix en Etsel (en hebreu: אצ"ל), fou una organització armada sionista al Mandat Britànic de Palestina, nascuda en l'any 1931 d'una escissió del Haganà, i dirigida a partir de 1943 per Menahem Beguín. Ideològicament, afirmava estar a prop del partit de la dreta nacionalista, el partit revisionista, sobretot a partir de 1937, i tenia com a objectiu la construcció d'un Estat jueu sobre les dues ribes del riu Jordà (incloent-hi l'actual Jordània). Després de la proclamació de l'Estat d'Israel en 1948, la majoria dels elements de l'IZL van ser integrats dins de l'exèrcit regular. Els antics membres de l’Irgun van crear majoritàriament a finals de 1948 el partit Herut («Llibertat»), que és la matriu de l'actual Likud, partit de la dreta israeliana.
Nou!!: Legió jueva і Irgun · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Legió jueva і Jerusalem · Veure més »
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Nou!!: Legió jueva і Jordà (riu) · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Legió jueva і Jueus · Veure més »
Lehi (grup)
Lehi (acrònim hebreu per Lohamei Herut Israel, «Combatents per la Llibertat 'Israel », לח"י - לוחמי חירות ישראל) va ser un grup armat radical creat el setembre de 1940, que tenia l'objectiu que es permetés la immigració sense restriccions dels jueus a Palestina (aleshores sota el mandat britànic) i la formació d'un Estat Jueu en tota la Palestina i l'actual Jordània.
Nou!!: Legió jueva і Lehi (grup) · Veure més »
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Legió jueva і Març · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Legió jueva і Palestina · Veure més »
Península de Gal·lípoli
La península de Gal·lípoli (Gelibolu Yarımadası; Χερσόνησος της Καλλίπολης, Khersónissos tis Kalípolis; en català medieval, Gal·lípol), a l'antiguitat anomenada Quersonès Traci (Chersonesus Thracica), és una petita península de Turquia.
Nou!!: Legió jueva і Península de Gal·lípoli · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Legió jueva і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Propaganda
La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte.
Nou!!: Legió jueva і Propaganda · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Legió jueva і Rússia · Veure més »
Sionisme
El sionisme (en hebreu: הציונות) (transliterat: HaTzionut) és un moviment nacionalista que va sorgir al segle XIX per permetre l'establiment d'una pàtria per al poble jueu a Palestina, regió que es correspon aproximadament amb la Terra d'Israel en la tradició jueva.
Nou!!: Legió jueva і Sionisme · Veure més »
Zeev Jabotinski
Zéiev o Zeev / Vladimir Jabotinsky (hebreu: זאב ז'בוטינסקי, ucraïnès: Володи́мир (Зеєв) Євге́нович Жаботи́нський, Volodýmyr (Zéiev) Ievhènovytx Jabotynskyi, rus: Влади́мир Евге́ньевич Жаботи́нский, Vladímir Ievguéniovitx Jabotinskii; nom de naixement (en rus): Вольф Евнович Жаботинский, Volf Ievnovitx Jabotinskii; en hebreu: זאב ז'בוטינסקי, transcrit: Zéiev Jabotynski) (Odessa, Ucraïna, Imperi Rus, 18 d'octubre de 1880 - Nova York, EUA, 4 d'agost de 1940) era un líder de l'ala dreta del moviment sionista i el fundador de la Legió jueva durant la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Legió jueva і Zeev Jabotinski · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Legió jueva і 1914 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Legió jueva і 1915 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Legió jueva і 1917 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Legió jueva і 1918 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Legió jueva і 1919 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Legió jueva і 1920 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Legió jueva і 1930 · Veure més »
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Legió jueva і 27 de juliol · Veure més »
