Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Legió Còndor

Índex Legió Còndor

Estendard de la Legió Còndor La Legió Còndor (en alemany: Legion Condor; pronuncieu) fou el nom que va rebre la força d'intervenció aèria que l'Alemanya nazi envià en ajuda de les forces del general Franco per lluitar a la Guerra Civil espanyola, consistent en suport logístic, transport de tropes, subministraments, així com el suport en accions d'atac amb avions de caça i bombarders, essent el seu bombardeig més famós el bombardeig de Guernica.

Taula de continguts

  1. 19 les relacions: Adolf Hitler, Alemany, Alemanya, Bombardeig de Guernica, Bombardejos del Maestrat, Francisco Franco Bahamonde, Guerra Civil espanyola, Hermann Göring, Hugo Sperrle, Logística, Luftwaffe, Mariscal de Camp (Alemanya), Montblanc, Nazisme, Segona Guerra Mundial, T-26, Tercer Reich, Tractat de Versalles, Wolfram von Richthofen.

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.

Veure Legió Còndor і Adolf Hitler

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Veure Legió Còndor і Alemany

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Legió Còndor і Alemanya

Bombardeig de Guernica

El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola.

Veure Legió Còndor і Bombardeig de Guernica

Bombardejos del Maestrat

Els bombardejos del Maestrat van ser una sèrie d'atacs aeris realitzats sobre diverses localitats de la comarca de l'Alt Maestrat, realitzats el maig de 1938, en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, per bombarders Junkers Ju 87 ''Stuka'' de la Legió Còndor alemanya, que combatien en favor dels sublevats contra el govern de la Segona República Espanyola.

Veure Legió Còndor і Bombardejos del Maestrat

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Veure Legió Còndor і Francisco Franco Bahamonde

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Legió Còndor і Guerra Civil espanyola

Hermann Göring

Hermann Wilhelm Göring (o Goering; - Rosenheim, Baviera, 12 de gener de 1893 – Nuremberg, 15 d'octubre de 1946) fou un polític alemany, heroi de l'aviació a la Primera Guerra Mundial i un líder destacat del NSDAP.

Veure Legió Còndor і Hermann Göring

Hugo Sperrle

Hugo Sperrle (Ludwigsburg, 7 de febrer de 1885 – Múnic, 2 d'abril de 1953) va ser un Mariscal alemany de la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Legió Còndor і Hugo Sperrle

Logística

La logística, del grec logikós (relatiu al raonament) és l'activitat i ciència que té per objecte proporcionar els materials i serveis que calen per a satisfer necessitats en qualitat, quantitat, moment i lloc adequats als consumidors objectiu.

Veure Legió Còndor і Logística

Luftwaffe

La Luftwaffe va ser la branca de la guerra aèria de la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Legió Còndor і Luftwaffe

Mariscal de Camp (Alemanya)

Insígnia d'espatlla de Mariscal de Camp de la Luftwaffe durant la II Guerra Mundial. Mariscal de Camp (en alemany: Generalfeldmarschall, i de vegades només escrit Feldmarschall) era un grau dels exèrcits de diversos estats alemanys, al Sacre Imperi Romà, a l'època del Tercer Reich i a l'Imperi Austríac.

Veure Legió Còndor і Mariscal de Camp (Alemanya)

Montblanc

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Veure Legió Còndor і Montblanc

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Veure Legió Còndor і Nazisme

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Veure Legió Còndor і Segona Guerra Mundial

T-26

El T-26 fou el principal tanc soviètic durant el període d'entreguerres i l'inici de la Segona Guerra Mundial.

Veure Legió Còndor і T-26

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Veure Legió Còndor і Tercer Reich

Tractat de Versalles

''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

Veure Legió Còndor і Tractat de Versalles

Wolfram von Richthofen

El Generalfeldmarschall Wolfram Freiherr von Richthofen (10 d'octubre de 1895 – 12 de juliol de 1945 va ser un general alemany de la Luftwaffe durant la II Guerra Mundial. Von Richtofen era cosí llunyà de l'as de l'aviació de la I Guerra Mundial Manfred von Richthofen, conegut popularment com el Baró Roig, que abaté 80 avions enemics abans de resultar mort en acció el 1918; i del germà petit del baró, Lothar von Richthofen, que abaté 40 enemics.

Veure Legió Còndor і Wolfram von Richthofen