Taula de continguts
24 les relacions: Burocràcia, Canadà, Català, Ciències socials, Control, Crisi de legitimació, Dret canònic, Dret religiós, Enciclopèdia Catòlica, Església Catòlica Romana, Fill il·legítim, Halacà, Herència, Judaisme, Legitimitat, Llatí, Matrimoni, Max Weber, Monopoli de la violència, Poder (sociologia), Política, Sacerdot, Torà (llei jueva), Violència simbòlica.
- Dret de família
Burocràcia
La burocràcia (literalment el "poder de l'oficina") és el conjunt de tràmits i regles que regulen les societats complexes, provinents de l'administració i de les lleis que s'apliquin en cada cas.
Veure Legitimació і Burocràcia
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Veure Legitimació і Canadà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Legitimació і Català
Ciències socials
Les ciències socials o humanes són les ciències que s'ocupen d'aspectes de les persones no tant en quant ésser biològic sinó en el seu aspecte d'individu que interacciona amb altres dins un sistema o societat determinada.
Veure Legitimació і Ciències socials
Control
* Control actiu de soroll, sistema que permet anul·lar el soroll no desitjat.
Veure Legitimació і Control
Crisi de legitimació
En les ciències polítiques, es considera que una crisi de legitimació té lloc quan una estructura de govern continua mantenint l'autoritat legal de governar, però no és capaç de demostrar que el seu funcionament en la pràctica compleixi les funcions per a les quals va ser creada.
Veure Legitimació і Crisi de legitimació
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Veure Legitimació і Dret canònic
Dret religiós
El dret religiós inclou codis ètics i morals ensenyats per les tradicions religioses.
Veure Legitimació і Dret religiós
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Veure Legitimació і Enciclopèdia Catòlica
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Legitimació і Església Catòlica Romana
Fill il·legítim
Retrat de l'arxiduc Felip Antoni Garzon Celis, fill il·legítim de Gilbert Garzon i Mallive Celis. Fill il·legítim o bastard és el qualificatiu que es dona al fill nascut fora de la relació matrimonial legal o de pare desconegut.
Veure Legitimació і Fill il·legítim
Halacà
Lhalacà (en hebreu:, halakhà, 'anar per la via recta', plural halakhot) designa el que es coneix com a 'Llei jueva', és a dir la institució judaica que reagrupa les sentències i prescripcions religioses amb la incorporació de les lleis talmúdiques i rabíniques, com costums i tradicions que regeixen la vida quotidiana dels jueus.
Veure Legitimació і Halacà
Herència
L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física.
Veure Legitimació і Herència
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Legitimació і Judaisme
Legitimitat
La legitimitat és el concepte que garanteix que una institució o persona té dret a exercir el poder que li ha estat atorgat, segons les lleis vigents o els principis morals socialment acceptats.
Veure Legitimació і Legitimitat
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Legitimació і Llatí
Matrimoni
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.
Veure Legitimació і Matrimoni
Max Weber
Maximilian Weber (Erfurt, 21 d'abril de 1864 – Múnic, 14 de juny de 1920) va ser un sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista alemany.
Veure Legitimació і Max Weber
Monopoli de la violència
Retrat de Max Weber, autor del concepte. L'anomenat monopoli en l'ús legítim de la força física, conegut en la seva forma abreujada no sense certa controvèrsia com el monopoli de la violència és un terme provinent de l'alemany Gewaltmonopol des Staates.
Veure Legitimació і Monopoli de la violència
Poder (sociologia)
El poder, en el context sociològic, és el domini (potestas) que una persona pot exercir sobre altres persones, entitats o coses; podent incloure la possessió o capacitat per disposar d'algú, o alguna cosa, i l'autoritat.
Veure Legitimació і Poder (sociologia)
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Veure Legitimació і Política
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Veure Legitimació і Sacerdot
Torà (llei jueva)
La Torà (de l'hebreu,, transl. Torah) és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita; constitueix la base i el fonament del judaisme.
Veure Legitimació і Torà (llei jueva)
Violència simbòlica
El concepte de violència simbòlica (també traduït com a poder simbòlic) va fer aparició per primer cop en l'obra sociològica de Pierre Bourdieu per tal de definir els modes tàcits i gairebé inconscients en els quals s'exerceix dominació social i cultural, i més exactament des dels mateixos hàbits socials del dia a dia que s'exerceixen sobre subjectes conscients.
Veure Legitimació і Violència simbòlica
Vegeu també
Dret de família
- Adopció
- Adopció homoparental
- Adulteri
- Aliments entre parents
- Custòdia compartida
- Discriminació per maternitat
- Divorci
- Dret col·laboratiu
- Dret de família
- Excedència laboral
- Família homoparental
- Filiació
- Incest
- Infant d'Espanya
- Legitimació
- Llegítima
- Matrimoni civil
- Matrimoni de conveniència
- Referèndum eslovè sobre el Codi Familiar de 2012