Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Legió romana

Índex Legió romana

La legió romana (del llatí legio, "lleva") era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

100 les relacions: Accens, Ajudant de camp, Alexandre el Gran, Alimentació, All, Anc Marci, Antiga Grècia, Antiga Roma, Aquilífer, August, Blat, Cartago, Cavaller romà, Cavalleria, Cònsol romà, Ceba, Centúria, Centurió, Cereal, Cohort (unitat militar), Cultura de Villanova, Dècada del 500 aC, Dècada del 570 aC, Dècada del 610 aC, Dècada del 750 aC, Decimació, Duel, Escut (arma), Estat, Estratègia, Etrusc, Etruscs, Exèrcit romà, Falange (militar), Farina, Gai Mari, Gall, Gladius, Guerres Púniques, Guerres samnites, Hastati, Història de les campanyes militars romanes, Hoplita, Imperi Romà, Infanteria, Itàlia, Juli Cèsar, Legió I Isaura Sagittaria, Legió I Maximiana, Legionari, ..., Llatí, Llatins, Llegat, Lorica hamata, Manípul, Mar Mediterrània, Marc Ulpi Trajà, Marina romana, Marxa, Oli, Ou (aliment), Pilum, Polenta, Prefecte, Prefecte del campament, Primera Guerra Púnica, Principes, Pugio, Ròmul i Rem, Reformes de Mari, República Romana, Roma, Sabins, Sal comuna, Salari, Scutum (arma), Segle II, Segle II aC, Segona Guerra Púnica, Senat romà, Servi Tul·li, Tarquini el Superb, Tarquini Prisc, Túnica, Tiro (soldat), Triarii, Tribú, Unitat militar, Veles, Verdura, Vinagre, 107 aC, 117, 13 aC, 133 aC, 14, 200, 44 aC, 476, 5. Ampliar l'índex (50 més) »

Accens

Accens (Accensi) era un ofici públic de l'Antiga Roma.

Nou!!: Legió romana і Accens · Veure més »

Ajudant de camp

Elisabet II al Quebec, 2006 Un ajudant de camp és un militar que realitza funcions de secretari personal i d'auxiliar d'un general, almirall o un altre comandant d'alt rang.

Nou!!: Legió romana і Ajudant de camp · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Legió romana і Alexandre el Gran · Veure més »

Alimentació

Parada de fruita a un mercat de Barcelona L'alimentació consisteix en l'obtenció, preparació i ingestió dels aliments.

Nou!!: Legió romana і Alimentació · Veure més »

All

Lall, l'all roig, el gra (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les liliàcies.

Nou!!: Legió romana і All · Veure més »

Anc Marci

Anc Marci (Ancus Martius) fou el quart rei de Roma al segle VII aC.

Nou!!: Legió romana і Anc Marci · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Legió romana і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Legió romana і Antiga Roma · Veure més »

Aquilífer

L'aquilífer (en llatí aquilifer) era el soldat que, en les legions romanes, duia l'estendard o l'àguila (aquila) de la legió, una estatueta daurada o platejada que representava una àguila.

Nou!!: Legió romana і Aquilífer · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Legió romana і August · Veure més »

Blat

Blat o forment (valencià, alguerès i conflentí) és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum de la família de les poàcies.

Nou!!: Legió romana і Blat · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Legió romana і Cartago · Veure més »

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Nou!!: Legió romana і Cavaller romà · Veure més »

Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.

Nou!!: Legió romana і Cavalleria · Veure més »

Cònsol romà

El cònsol (en llatí, consul) era el magistrat suprem de la República de Roma.

Nou!!: Legió romana і Cònsol romà · Veure més »

Ceba

La ceba (Allium cepa L.) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies.

Nou!!: Legió romana і Ceba · Veure més »

Centúria

* Centúria (unitat de superfície): unitat de superfície romana equivalent a 50,365 hectàrees.

Nou!!: Legió romana і Centúria · Veure més »

Centurió

Aspecte d'un centurió de l'any 70 dC El centurió era un oficial de l'exèrcit que a les legions romanes comandava una centúria.

Nou!!: Legió romana і Centurió · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten per al gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Legió romana і Cereal · Veure més »

Cohort (unitat militar)

Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.

Nou!!: Legió romana і Cohort (unitat militar) · Veure més »

Cultura de Villanova

Tomba de Badia, Volterra La cultura de Vil·lanova va ser la primera civilització de l'edat del ferro d'Itàlia i va florir al nord d'aquest país el segle IX aC com a evolució de la cultura dels camps d'urnes local.

Nou!!: Legió romana і Cultura de Villanova · Veure més »

Dècada del 500 aC

Hemisferi oriental en el 500 aC.

Nou!!: Legió romana і Dècada del 500 aC · Veure més »

Dècada del 570 aC

Sense descripció.

Nou!!: Legió romana і Dècada del 570 aC · Veure més »

Dècada del 610 aC

Sense descripció.

Nou!!: Legió romana і Dècada del 610 aC · Veure més »

Dècada del 750 aC

Sense descripció.

Nou!!: Legió romana і Dècada del 750 aC · Veure més »

Decimació

Decimació o delmació (decimatio) fou la selecció per la qual es castigava a deu de cada cent soldats romans quan el conjunt havia estat culpable d'algun crim, revolta o motí; la resta rebia civada en lloc de blat.

Nou!!: Legió romana і Decimació · Veure més »

Duel

Duel de sabre d'estudiants alemanys retratat per Georg Mühlberg al voltant de 1900. Un duel és un tipus formal de combat, com s'ha practicat des del segle XV fins al XX en les societats occidentals.

Nou!!: Legió romana і Duel · Veure més »

Escut (arma)

Un escut de bronze Un escut és una arma defensiva manual formada per una làmina metàl·lica o una post folrada de cuir o metall, que es portava al braç subjectada amb corretges.

Nou!!: Legió romana і Escut (arma) · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Legió romana і Estat · Veure més »

Estratègia

L'estratègia és la ciència de projectar i dirigir les grans operacions militars.

Nou!!: Legió romana і Estratègia · Veure més »

Etrusc

Àrea lingüística aproximada de la llengua etrusca al segle VI aC. L'etrusc és una llengua morta parlada a l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Nou!!: Legió romana і Etrusc · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització de la Itàlia central tirrena del a l'I aC (Etrúria).

Nou!!: Legió romana і Etruscs · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Legió romana і Exèrcit romà · Veure més »

Falange (militar)

Falange en una àmfora àtica del segle VI aC La falange (en grec antic φάλαγξ) és una formació rectangular de soldats d'infanteria pesant, fortament armats amb llances, piques i espases i protegits per un escut i altres elements de protecció, que avança amb una estructura compacta i que té la missió d'aniquilar la infanteria enemiga en produir-se el xoc.

Nou!!: Legió romana і Falange (militar) · Veure més »

Farina

Espigues de blat i farina La farina és el producte que s'obté de la mòlta del gra de cereal o d'altres aliments rics en midó.

Nou!!: Legió romana і Farina · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari o simplement Mari, en llatí Caius Marius, (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del segle II aC i començament del segle I aC.

Nou!!: Legió romana і Gai Mari · Veure més »

Gall

El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina i els mascles capats capons.

Nou!!: Legió romana і Gall · Veure més »

Gladius

La Gladius va ser una de les espases més utilitzades per l'exèrcit romà, la paraula prové del llatí i significa espasa.

Nou!!: Legió romana і Gladius · Veure més »

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als cartaginesos (púnics), poble d'origen fenici.

Nou!!: Legió romana і Guerres Púniques · Veure més »

Guerres samnites

Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.

Nou!!: Legió romana і Guerres samnites · Veure més »

Hastati

Els hastati (singular hastatus) eren soldats d'avantguarda de la infanteria pesant de les legions romanes als segles IV-II aC.

Nou!!: Legió romana і Hastati · Veure més »

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 116, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes abasta des de la seva defensa inicial i posterior conquesta dels seus veïns tribals i dels pobles etruscs d'Itàlia fins a dominar gran part de la Mediterrània i més enllà, incloent les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'Imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Nou!!: Legió romana і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »

Hoplita

Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita formava part de la infanteria pesant, el focus central de la guerra en l'antiga Grècia.

Nou!!: Legió romana і Hoplita · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Legió romana і Imperi Romà · Veure més »

Infanteria

Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.

Nou!!: Legió romana і Infanteria · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Legió romana і Itàlia · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Legió romana і Juli Cèsar · Veure més »

Legió I Isaura Sagittaria

La Legió I Isaura Sagittaria va ser una legió romana pseudocomitatensis, que va ser objecte de lleva en l'època de Dioclecià i possiblement ja present amb Marc Aureli Probe.

Nou!!: Legió romana і Legió I Isaura Sagittaria · Veure més »

Legió I Maximiana

La Legió I Maximiana (Primera legió «de Maximià») va ser una legió romana comitatensis, creada probablement l'any 296 o 297 per l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Legió romana і Legió I Maximiana · Veure més »

Legionari

Vestimenta d'un legionari de finals del segle III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'Antiga Roma.

Nou!!: Legió romana і Legionari · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Legió romana і Llatí · Veure més »

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Nou!!: Legió romana і Llatins · Veure més »

Llegat

* Llegat (successions), atribució d'una part concreta en una herència.

Nou!!: Legió romana і Llegat · Veure més »

Lorica hamata

Detall dels anells de metall. Reproducció d'un model del segle II aC. Soldat romà de ''ca.'' 275 aC. La lorica hamata és un tipus de cota de malla utilitzada durant els darrers segles de la República Romana i durant el Principat com a armadura estàndard de les tropes auxiliars (Auxilia) de l'exèrcit.

Nou!!: Legió romana і Lorica hamata · Veure més »

Manípul

Manípul El manípul o maniple va ser una unitat de la legió romana, ideada durant les Guerres Samnites.

Nou!!: Legió romana і Manípul · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Legió romana і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Ulpi Trajà

Trajà (Itàlica, prop de l'actual Sevilla, 18 de setembre del 53 – Selinos a Cilícia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 117, fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.

Nou!!: Legió romana і Marc Ulpi Trajà · Veure més »

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Nou!!: Legió romana і Marina romana · Veure més »

Marxa

Marxa a la muntanya prop de Merano La marxa és la manera com la gent o els animals es mouen fent servir les cames.

Nou!!: Legió romana і Marxa · Veure més »

Oli

Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).

Nou!!: Legió romana і Oli · Veure més »

Ou (aliment)

Rovell d'un ou cru Els ous d'alguns ocells són un aliment habitual menjat pels humans des de fa milers d'anys, molt ric en proteïnes i de fàcil digestió.

Nou!!: Legió romana і Ou (aliment) · Veure més »

Pilum

Reconstrucció d'un ''pilum'' després de les Reformes de Màrius El pilum (en plural "pila") era una javelina pesada utilitzada per l'exèrcit romà en l'antiguitat.

Nou!!: Legió romana і Pilum · Veure més »

Polenta

Polenta. Polenta fregida (a l'esquerra), amb pollastre i creïlles La polenta són unes farinetes de farina de dacsa (blat de moro) que es mengen al nord d'Itàlia.

Nou!!: Legió romana і Polenta · Veure més »

Prefecte

Un prefecte és una autoritat descendent de la línia nacional del govern.

Nou!!: Legió romana і Prefecte · Veure més »

Prefecte del campament

Prefecte del campament (Praefectus castrorum) era el prefecte o superintendent del campament militar romà.

Nou!!: Legió romana і Prefecte del campament · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica (262 aC-241 aC) fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani.

Nou!!: Legió romana і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Principes

A l'organització de l'exèrcit romà, concretament de la legió, els principes eren soldats de certa experiència.

Nou!!: Legió romana і Principes · Veure més »

Pugio

Reconstrucció d'una Pugio: un soldat romà de l'any 70 dC El pugio era un punyal petit utilitzat pels soldats romans com una arma auxiliar, però van trobar-li molts usos, especialment com a ganivet.

Nou!!: Legió romana і Pugio · Veure més »

Ròmul i Rem

Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem (Romulus et Remus) van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà.

Nou!!: Legió romana і Ròmul i Rem · Veure més »

Reformes de Mari

Actors representant l'avanç d'una legió romana en posició d'atac. Les reformes de Mari van ser un grup de reformes fetes a l'exèrcit de Roma iniciades l'any 107 aC per Gai Mari, polític i general de l'República romana.

Nou!!: Legió romana і Reformes de Mari · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Legió romana і República Romana · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Legió romana і Roma · Veure més »

Sabins

Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.

Nou!!: Legió romana і Sabins · Veure més »

Sal comuna

La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.

Nou!!: Legió romana і Sal comuna · Veure més »

Salari

El salari o sou és el pagament que rep un treballador o assalariat per la seva feina, és a dir, és la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte alié, ja sigui com a retribució pel treball efectiu o pels períodes de descans computables com a treball.

Nou!!: Legió romana і Salari · Veure més »

Scutum (arma)

Scutum era el terme en llatí per a referir-se a l'escut, encara que en temps més moderns ha derivat a un terme per fer referència a l'escut estàndard i amb forma semi-cilíndrica que portaven els legionaris romans.

Nou!!: Legió romana і Scutum (arma) · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'Antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Legió romana і Segle II · Veure més »

Segle II aC

El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.

Nou!!: Legió romana і Segle II aC · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Legió romana і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Senat romà

SPQR El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Legió romana і Senat romà · Veure més »

Servi Tul·li

'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).

Nou!!: Legió romana і Servi Tul·li · Veure més »

Tarquini el Superb

Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.

Nou!!: Legió romana і Tarquini el Superb · Veure més »

Tarquini Prisc

Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.

Nou!!: Legió romana і Tarquini Prisc · Veure més »

Túnica

Dibuix de túnica romana La túnica (Tunica) fou una peça de vestir comuna entre els antics grecs i romans.

Nou!!: Legió romana і Túnica · Veure més »

Tiro (soldat)

Tiro (tiro, plural tirones) era el nom donat pels romans a un soldat recent enllistat com oposat a veteranus, un soldat amb experiència.

Nou!!: Legió romana і Tiro (soldat) · Veure més »

Triarii

Escultura que representa un triarii de Johann Baptist Moroder- Lusenberg (1870 – 1932) situada en la "Villa Venecia" en Urtijëi, Itàlia. Els triarii (del llatí triari, en singular triarius) eren els soldats veterans de l'exèrcit republicà abans de les reformes de Gai Mari.

Nou!!: Legió romana і Triarii · Veure més »

Tribú

Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.

Nou!!: Legió romana і Tribú · Veure més »

Unitat militar

Una unitat militar és una part d'unes forces armades consistent en un nombre determinat d'homes, vehicles, vaixells o avions.

Nou!!: Legió romana і Unitat militar · Veure més »

Veles

Un velite, segons la il·lustració de Theodore Ayrault Dodge al 1861.''Hannibal'' de Theodore Ayrault Dodge El velite era una de les unitats d'infanteria lleugera de l'exèrcit romà abans de la reforma de Mari, era generalment d'algun poble sota el domini de Roma.

Nou!!: Legió romana і Veles · Veure més »

Verdura

Verdures i hortalisses en un mercat de Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.

Nou!!: Legió romana і Verdura · Veure més »

Vinagre

Ampolles de vinagre en diferents formats. El vinagre és un líquid miscible obtingut mitjançant fermentació acètica del vi i dels seus subproductes com la brisa.

Nou!!: Legió romana і Vinagre · Veure més »

107 aC

Sense descripció.

Nou!!: Legió romana і 107 aC · Veure més »

117

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).

Nou!!: Legió romana і 117 · Veure més »

13 aC

Sense descripció.

Nou!!: Legió romana і 13 aC · Veure més »

133 aC

Sense descripció.

Nou!!: Legió romana і 133 aC · Veure més »

14

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).

Nou!!: Legió romana і 14 · Veure més »

200

Sense descripció.

Nou!!: Legió romana і 200 · Veure més »

44 aC

Sense descripció.

Nou!!: Legió romana і 44 aC · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Legió romana і 476 · Veure més »

5

Sense descripció.

Nou!!: Legió romana і 5 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Legions romanes, Legió Romana.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »