Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: Antíoc IV, Electra, Laòdice (filla de Cíniras), Laòdice (filla de Príam), Laòdice VI, Laòdice VII Tea, Laodice (dona de Seleuc), Laodice (esposa de Ariarates VI de Capadòcia), Laodice (esposa de Mitridates VI del Pont), Laodice (filla d'Aqueu), Laodice (filla de Seleuc), Laodice (reina dels galadens), Laodice de Macedònia, Laodice del Pont, Laodice III, Laodice IV, Laodicea Nisa, Seleuc II Cal·linic.
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.
Nou!!: Laòdice і Antíoc IV · Veure més »
Electra
En la mitologia grega, Electra (en Ἠλέκτρα), és una heroïna filla d'Agamèmnon i Clitemnestra.
Nou!!: Laòdice і Electra · Veure més »
Laòdice (filla de Cíniras)
Laòdice (en grec antic Λαοδίκη, Laodike), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Cíniras, rei de Xipre.
Nou!!: Laòdice і Laòdice (filla de Cíniras) · Veure més »
Laòdice (filla de Príam)
Laòdice (en grec antic Λαοδίκη, Laodike), segons la mitologia grega, va ser una princesa troiana, "la més bella de les filles" de Príam i d'Hècuba.
Nou!!: Laòdice і Laòdice (filla de Príam) · Veure més »
Laòdice VI
Laodice (en llatí Laodice en grec antic Λαοδίκη) va ser una princesa selèucida, filla d'Antíoc IV Epífanes i de Laodice IV Va acompanyar al ministre Heràclides a Roma, quan aquest va decidir presentar les reclamacions al tron de l'usurpador Alexandre Balas, potser un impostor que es feia passar per fill d'Antíoc IV i que després va ser rei (154 aC-147 aC) en contra de Demetri I Soter que en aquell moment ocupava el tron de Síria.
Nou!!: Laòdice і Laòdice VI · Veure més »
Laòdice VII Tea
Laòdice VII Tea (Laodíkē; nascuda l'any) va ser una filla de Antíoc VIII Grip i Cleòpatra Trifene, i germana i esposa de Mitridates I, rei del Commagena.
Nou!!: Laòdice і Laòdice VII Tea · Veure més »
Laodice (dona de Seleuc)
Laodice (Laodike) fou la dona de Seleuc II Cal·línic.
Nou!!: Laòdice і Laodice (dona de Seleuc) · Veure més »
Laodice (esposa de Ariarates VI de Capadòcia)
Laodice (Laodíkē) fou germana del rei Mitridates VI Eupator del Pont.
Nou!!: Laòdice і Laodice (esposa de Ariarates VI de Capadòcia) · Veure més »
Laodice (esposa de Mitridates VI del Pont)
Laodice (Laodíkē) (morta l'any) va ser una filla de Mitridates V Evergetes i germana i esposa de Mitridates VI Eupator del Pont.
Nou!!: Laòdice і Laodice (esposa de Mitridates VI del Pont) · Veure més »
Laodice (filla d'Aqueu)
Laodice (Λαοδίκη, Laodike) fou la dona d'Antíoc II Theós rei de Síria, i mare de Seleuc II Cal·línic.
Nou!!: Laòdice і Laodice (filla d'Aqueu) · Veure més »
Laodice (filla de Seleuc)
Laodice (Laodike) fou la filla de Seleuc IV Filopàtor.
Nou!!: Laòdice і Laodice (filla de Seleuc) · Veure més »
Laodice (reina dels galadens)
Laodice (en llatí Laodice, en grec antic Λαοδίκη) fou reina del poble dels galadens.
Nou!!: Laòdice і Laodice (reina dels galadens) · Veure més »
Laodice de Macedònia
Laodice (en llatí Laodice, en grec antic Λαοδίκη της Μακεδονίας "Laodíke tes Makedonías") era l'esposa d'Antíoc, un dels generals distingits del rei Filip II de Macedònia, i mare de Seleuc I Nicàtor fundador de la dinastia selèucida.
Nou!!: Laòdice і Laodice de Macedònia · Veure més »
Laodice del Pont
Laodice (en llatí Laodice en grec antic Λαοδίκη) era filla de Mitridates II del Pont, i esposa del general selèucida Aqueu, cosí i adversari de Mitridates.
Nou!!: Laòdice і Laodice del Pont · Veure més »
Laodice III
Laodice (240 aC) (Laodike; en grec) fou filla de Mitridates II del Pont, i esposa del rei selèucida Antíoc III el Gran amb el qual es va casar el 222 aC poc després de pujar al tron.
Nou!!: Laòdice і Laodice III · Veure més »
Laodice IV
Laodice (en llatí Laodice, en grec antic Λαοδίκη) va ser una princesa selèucida filla d'Antíoc III el Gran i de la reina Laodice III.
Nou!!: Laòdice і Laodice IV · Veure més »
Laodicea Nisa
Laodicea Nisa o Laodice Nisa (en llatí Laodice en grec antic Λαοδίκη), també Laodice de Capadòcia o simplement Nisa, fou reina consort i regent de Capadòcia, casada amb el rei Ariarates V. L'any va fer matar als seus cinc fills grans i va proclamar rei al sisè fill, un menor, sota el nom de Ariarates VI (conegut per Epífanes o Filopàtor) sota la seva pròpia regència.
Nou!!: Laòdice і Laodicea Nisa · Veure més »
Seleuc II Cal·linic
Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.
Nou!!: Laòdice і Seleuc II Cal·linic · Veure més »
