Taula de continguts
35 les relacions: Agnès de Babenberg, Albert I de Brandenburg, Alemanya, Alfons VII de Lleó, Altenburg, Òder, Bernat de Claravall, Boleslau III de Polònia, Boleslau IV de Polònia, Boleslau l'Alt, Conrad el Gran, Conrad III d'Alemanya, Cracòvia, Duc, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Gdańsk, Gran Polònia, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Lleó, Lluís VII de França, Mar Bàltica, Miecislau III de Polònia, Petita Polònia, Polònia, Pomerèlia, Praga, Riquilda de Polònia, Saxònia, Segona Croada, Silèsia, Vladislau II, 1145, 1146, 1159, 30 de maig.
- Dinastia Piast
Agnès de Babenberg
Agnès de Babenberg (1111 – 25 de gener del 1157) era filla de Leopold III de Babenberg i d'Agnès del Sacre Imperi Romanogermànic, filla d'Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Ladislau II de Polònia і Agnès de Babenberg
Albert I de Brandenburg
Albert I de Brandenburg (1106 - Ballenstadt, 19 de novembre de 1170), anomenat «l'Ós» a causa del seu valor, i «l'Hermós», pels historiadors més moderns, for marcgravi de Brandenburg de la casa d'Ascània.
Veure Ladislau II de Polònia і Albert I de Brandenburg
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Ladislau II de Polònia і Alemanya
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Veure Ladislau II de Polònia і Alfons VII de Lleó
Altenburg
Altenburg és una ciutat mitjana del land de Turíngia a la República Federal d'Alemanya.
Veure Ladislau II de Polònia і Altenburg
Òder
Mapa de l'Odra i altres rius (en txec). Mapa de l'Odra amb ciutats (en alemany i versió original). Vista des del poble de Krajnik Dolny (Polònia) cap a l'Òder i el Parc nacional de la vall del baix Òder (Alemanya). LÒder o Odra (en silesià: Uodra; en txec: Odra; en polonès: Odra; en alemany: Oder; en baix sòrab: Wodra; en alt sòrab: Wódra; en llatí clàssic: Viadua, Viadus; en llatí medieval: Odera, Oddera) és un riu de l'Europa Central.
Veure Ladislau II de Polònia і Òder
Bernat de Claravall
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
Veure Ladislau II de Polònia і Bernat de Claravall
Boleslau III de Polònia
Boleslau III el Bocatorta (en polonès: Bolesław III Krzywousty; 1085 - 1138) va ser duc de Polònia des de 1102.
Veure Ladislau II de Polònia і Boleslau III de Polònia
Boleslau IV de Polònia
Boleslau IV l'Arrissat. Pintat per Jan Matejko. Boleslau IV l'Arrissat (en polonès: Bolesław Kędzierzawy; 1120-1173) va ser duc de Polònia des de 1146 fins a la seva mort.
Veure Ladislau II de Polònia і Boleslau IV de Polònia
Boleslau l'Alt
Boleslau l'Alt en un dibuix de Jan Matejko Boleslau l'Alt – – (1127 - Leśnica, 7/8 de desembre de 1201) fou Duc de Breslau—com a Boleslau I— del 1163 fins a la seva mort el 1201.
Veure Ladislau II de Polònia і Boleslau l'Alt
Conrad el Gran
Conrad el Gran o Conrad de Meissen (c. 1097 – 5 de febrer del 1157) fou marcgravi de Meissen del 1123 fins al seu retir el 1156.
Veure Ladislau II de Polònia і Conrad el Gran
Conrad III d'Alemanya
Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.
Veure Ladislau II de Polònia і Conrad III d'Alemanya
Cracòvia
Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.
Veure Ladislau II de Polònia і Cracòvia
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Veure Ladislau II de Polònia і Duc
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Veure Ladislau II de Polònia і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Gdańsk
Gdańsk (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia.
Veure Ladislau II de Polònia і Gdańsk
Gran Polònia
Mapa de la Gran Polònia, realitzat el 1881 pel Dr. T. Szulc i inclòs en el quart volum del ''Codex diplomaticus Maioris Poloniae''. La Gran Polònia (polonès Wielkopolska, (Großpolen, llatí: Polonia Maior) és una regió històrica del centre-oest de Polònia.
Veure Ladislau II de Polònia і Gran Polònia
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Veure Ladislau II de Polònia і Llista de reis de Castella
Llista de reis de Lleó
Llista cronològica dels reis de Lleó des de la creació del Regne de Lleó l'any 910 fins a la seva unió definitiva amb el Regne de Castella l'any 1230, donant pas a la Corona de Castella.
Veure Ladislau II de Polònia і Llista de reis de Lleó
Lluís VII de França
Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.
Veure Ladislau II de Polònia і Lluís VII de França
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Veure Ladislau II de Polònia і Mar Bàltica
Miecislau III de Polònia
Miecislau III el Vell. Pintat per Jan Matejko. Miecislau III el Vell (en polonès: Mieszko III Stary; 1121? - 13 de març de 1202), de la Dinastia Piast, va ser duc de Gran Polònia (1138-1202) i duc de Polònia (1173-1202), amb interrupcions de 1177 a 1190 i de 1191 a 1198.
Veure Ladislau II de Polònia і Miecislau III de Polònia
Petita Polònia
Morskie Oko als Tatra La Petita Polònia (des de l'edat mitjana, en llatí, Polonia Minor, en polonès Małopolska) és - al contrari de la Gran Polònia - originalment, la part meridional de l'antic estat polonès, amb les ciutats de Cracòvia, Lublin, Zamość i Sandomierz, el ducat de la Petita Polònia.
Veure Ladislau II de Polònia і Petita Polònia
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Ladislau II de Polònia і Polònia
Pomerèlia
Pomerèlia quan era part de la Prússia Reial, (1385–1569) Pomerèlia (en alemany: Pommerellen) és una regió històrica del nord de Polònia.
Veure Ladislau II de Polònia і Pomerèlia
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Ladislau II de Polònia і Praga
Riquilda de Polònia
Riquilda o Riclitza de Polònia (Wrocław, Polònia - ~1140 - 16 de juny de 1185) fou princesa de Polònia de la dinastia Piast i reina consort de Castella, Lleó i Galícia (1152-1157), comtessa consort de Provença (1161-1166) i comtessa consort de Tolosa (1166-1183).
Veure Ladislau II de Polònia і Riquilda de Polònia
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Veure Ladislau II de Polònia і Saxònia
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Veure Ladislau II de Polònia і Segona Croada
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Veure Ladislau II de Polònia і Silèsia
Vladislau II
Vladislav II o Vladislav I (c.1110 – 18 gener del 1174) fou des del 1140 duc de Bohèmia i des del 1158, el segon rei de Bohèmia.
Veure Ladislau II de Polònia і Vladislau II
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Ladislau II de Polònia і 1145
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Veure Ladislau II de Polònia і 1146
1159
El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Ladislau II de Polònia і 1159
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Ladislau II de Polònia і 30 de maig
Vegeu també
Dinastia Piast
- Agnès de Babenberg
- Aldona de Lituània
- Anna de Bohèmia (duquessa de Silèsia)
- Bezprym
- Boleslau I de Polònia
- Boleslau III de Polònia
- Boleslau V el Cast
- Casimir I de Polònia
- Casimir III
- Cunegunda de Polònia
- Dinastia Piast
- Enric II el Pietós
- Enric el Blanc
- Ladislau Herman
- Ladislau II de Polònia
- Miecislau I de Polònia
- Miecislau II Lambert
- Piast
- Riquilda de Polònia
- Riquilda de Polònia (reina de Suècia)
- Salomé de Galítsia
- Siemowit
- Zbigniew de Polònia
- Ziemomysł
També conegut com Ladislau II l'Exiliat, Władysław II de Polònia.