Accés més ràpid que el navegador!
14 les relacions: Acadèmia platònica, Arcesilau de Pítana, Àtal III de Pèrgam, Cirene, Diògenes d'Enoanda, Diògenes Laerci, Escolarca, Escrits d'ètica pràctica, Euforió de Calcis, Eusebi de Cesarea, Evandre de Focea, Plutarc de Queronea, Suïdas, Vides i opinions de filòsofs eminents.
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Nou!!: Lacides і Acadèmia platònica · Veure més »
Arcesilau de Pítana
Arcesilau de Pitana (Arcesilaus, de vegades anomenat Arcèsiles, fou un filòsof grec deixeble de Teofrast. Fou escolarca de l'Acadèmia platònica i el creador de la Nova Acadèmia (Acadèmia mitjana o segona). Va viure segurament entre els anys 315 aC i 240 aC. Era fill de Seutes o Scythes, i havia nascut a Pítana (Eòlia). La seva primera formació acadèmica va ser amb Autòlic de Pítana, que li va ensenyar matemàtiques i amb el que va emigrar a Sardes. després, a petició del seu germà gran i tutor, va anar a Atenes, per estudiar retòrica, primer amb Teofrast i després amb Cràntor de Soli, amb els que va descobrir el seu interès per la filosofia. No va seguir cap escola, va deixar els seus primers mestres i va estudiar amb filòsofs escèptics i dialèctics. No tenia fama de bon poeta, però Diògenes Laerci recull dos epigrames seus, un dels quals va dirigit a Àtal, rei de Pèrgam, on mostra la seva admiració per Homer i Píndar, dels que va ser un freqüent lector. Es diu que la seva oratòria era clara i persuasiva, i es veia referendada per la franquesa del seu comportament. No tenia grans recursos, però sembla que el rei Èumenes l'ajudava amb regularitat, i ell repartia el que tenia entre els seus amics filòsofs i els necessitats. Va ser acusat pels seus enemics de llibertinatge, però ell es limitava a citar l'exemple d'Aristip de Cirene. El fet és que va morir a setanta-sis anys a causa d'una embriaguesa excessiva.
Nou!!: Lacides і Arcesilau de Pítana · Veure més »
Àtal III de Pèrgam
Àtal III de Pèrgam Filomètor Evergetes (Amant la seva mare, el Benefactor) fou rei de Pèrgam (a) fill d'Èumenes II i d'Estratonice, filla d'Ariarates IV de Capadòcia.
Nou!!: Lacides і Àtal III de Pèrgam · Veure més »
Cirene
Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.
Nou!!: Lacides і Cirene · Veure més »
Diògenes d'Enoanda
Diògenes d'Enoanda (Διογένης ὁ Οἰνοανδεύς; segles I - II) va ser un filòsof grec que va viure entre els segles I i II.
Nou!!: Lacides і Diògenes d'Enoanda · Veure més »
Diògenes Laerci
Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.
Nou!!: Lacides і Diògenes Laerci · Veure més »
Escolarca
A l'antiga Grècia, un escolarca (en σχολάρχης, skolarkhēs) era el dirigent d'una escola, especialment una de les antigues escoles filosòfics de l'Atenes clàssica com l'Acadèmia platònica o el Liceu d'Aristòtil.
Nou!!: Lacides і Escolarca · Veure més »
Escrits d'ètica pràctica
Escrits d'ètica pràctica o Moralia (en llatí) (en grec antic, Ἠθικά Ethikà)), és el títol amb què es coneix el conjunt d'escrits que han sobreviscut de l'escriptor grec Plutarc de Queronea que no formen part de les Vides paral·leles, la seva obra més coneguda. Formen part de la seva obra de l'època madura (90-117). Aquest títol no el va posar el mateix autor, si no el monjo romà d'Orient Màxim Planudes, que al va compilar diversos treballs de Plutarc i d'altres autors espuris sota el mateix. Aquesta obra inclou textos sobre la vida grega i romana i observacions atemporals. La Moralis ha influenciat molts filòsofs, entre els quals cal destacar Michel de Montaigne, els humanistes del Renaixement i els autors de la il·lustració.
Nou!!: Lacides і Escrits d'ètica pràctica · Veure més »
Euforió de Calcis
Euforió, en llatí Euphorion, en grec antic Εὐφορίων, fou un gramàtic i poeta gec nascut a Calcis a Eubea, fill de Polimnet, nascut segons Suides l'any 274 aC.
Nou!!: Lacides і Euforió de Calcis · Veure més »
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Nou!!: Lacides і Eusebi de Cesarea · Veure més »
Evandre de Focea
Evandre (en Evander) fou un filòsof grec nadiu de Focea que va ser el deixeble i successor (escolarca) de Làcides al capdavant de l'Acadèmia platònica circa l'any 215 aC.
Nou!!: Lacides і Evandre de Focea · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Lacides і Plutarc de Queronea · Veure més »
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Nou!!: Lacides і Suïdas · Veure més »
Vides i opinions de filòsofs eminents
Vides i opinions de filòsofs eminents (també Vides, opinions i sentències dels filòsofs més il·lustres o Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres; en grec Βίοι καὶ γνῶμαι τῶν ἐν φιλοσοφίᾳ εὐδοκιμησάντων) és una biografia dels filòsofs grecs escrita per Diògenes Laerci, a l'antiga Grècia, tal vegada durant la primera meitat del.
Nou!!: Lacides і Vides i opinions de filòsofs eminents · Veure més »
