Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Anaxàgores, Anaximandre, Aristòtil, Àugur, Cònsol romà, Ciceró, De divinatione, De fato, De finibus bonorum et malorum, Dels deures, Demòcrit, Diògenes de Babilònia, Epicur, Epicureisme, Estoïcisme, Gai Aureli Cota (cònsol 75 aC), Gneu Pompeu Magne, Hortensius, Juli Cèsar, Les Lleis, Llatí, Marc Juni Brut, Oratòria, Parmènides, Perseu de Cítion, Pitàgores, Plató, Qüestor, Quint Lucili Balb, Sòcrates, Segona Guerra Civil romana, Tales de Milet, Túsculum, Timeu (diàleg), Voltaire, Xenòfanes de Colofó, Zenó de Cítion.
Anaxàgores
Anaxàgores o Anaxàgoras (Anaxagoras, en Ἀναξαγόρας) (500 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Anaxàgores · Veure més »
Anaximandre
Anaximandre (en Ἀναξίμανδρος, «Anaxímandros») va ser un filòsof, científic i alquimista grec que va viure entre el 611 aC i el 547 aC aproximadament.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Anaximandre · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Aristòtil · Veure més »
Àugur
Un àugur era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Àugur · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Cònsol romà · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Ciceró · Veure més »
De divinatione
De divinatione és un tractat filosòfic de Marc Tul·li Ciceró redactada en dos llibres i escrita als primers mesos de l'any, període en què l'última dictadura de Cèsar va comportar l'allunyament de l'autor de l'activitat política.
Nou!!: La naturalesa dels déus і De divinatione · Veure més »
De fato
Bust de Marc Tul·li Ciceró De fato (“Sobre el destí” en català) és un tractat filosòfic elaborat pel filòsof i orador Ciceró el 44 aC.
Nou!!: La naturalesa dels déus і De fato · Veure més »
De finibus bonorum et malorum
Bust de Marc Tul·li Ciceró De finibus bonorum et malorum, traduït al català per Sobre els límits del bé i el mal, és un tractat escrit pel polític, orador i filòsof romà Marc Tul·li Ciceró.
Nou!!: La naturalesa dels déus і De finibus bonorum et malorum · Veure més »
Dels deures
Dels deures (en llatí: De officiis) és una obra filosòfica que va ser escrita per Marc Tul·li Ciceró l'any 44 aC i traduïda al català per Eduard Valentí els anys 1938 i 1946.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Dels deures · Veure més »
Demòcrit
Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».
Nou!!: La naturalesa dels déus і Demòcrit · Veure més »
Diògenes de Babilònia
Diògenes de Babilònia o Diògenes Babiloni （en grec Διογένης) va ser un filòsof estoic nascut a Selèucia, que era a Babilònia, d'on li va venir el seu renom, aplicat per distingir-lo d'altres filòsofs anomenats Diògenes i especialment de Diògenes de Selèucia. Es va educar a Atenes amb Crisip de Soli, i va succeir a Zenó de Tars com a cap de l'escola estoica d'Atenes. Va participar en l'ambaixada enviada pels atenencs a Roma el 155 aC formada per tres filòsofs: ell mateix, Carnèades i Critolau. Aquests tres filòsofs durant la seva estada a Roma van pronunciar molts discursos, tant en privat com en públic, sobretot davant del senat. Diògenes va ser alabat per la seva audiència per la seva forma de parlar mòdica i temperada. Segons Llucià de Samosata va morir als 88 anys, cap el 151 aC. Ciceró va dir d'ell que era un gran estoic (magnus et gravis stoicus). Va deixar els següents escrits, tots els quals s'han perdut.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Diògenes de Babilònia · Veure més »
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Epicur · Veure més »
Epicureisme
L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Epicureisme · Veure més »
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Nou!!: La naturalesa dels déus і Estoïcisme · Veure més »
Gai Aureli Cota (cònsol 75 aC)
Gai Aureli Cota (en Gaius Aurelius Cotta) va ser germà del tribú de la plebs Luci Aureli Cota i del cònsol Marc Aureli Cota.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Gai Aureli Cota (cònsol 75 aC) · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Hortensius
Bust de Marc Tul·li Ciceró, autor de l'''Hortensius.'' LHortensius o Sobre la Filosofia (del llatí De Philosophia) és un tractat filosòfic perdut i que fou escrit per l’orador i advocat romà Marc Tul·li Ciceró (103-43 a.C).
Nou!!: La naturalesa dels déus і Hortensius · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Juli Cèsar · Veure més »
Les Lleis
Les lleis (en grec antic: Νομοι) és un diàleg de Plató pertanyent a la seva època de maduresa.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Les Lleis · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Llatí · Veure més »
Marc Juni Brut
Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Marc Juni Brut · Veure més »
Oratòria
miniatura A l'antiguitat clàssica, l'oratòria era estudiada com una part de la retòrica, és a dir, de l'art de l'eloqüència en l'expressió oral i escrita, i es considerava una habilitat important tant en l'àmbit públic com en el privat.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Oratòria · Veure més »
Parmènides
Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Parmènides · Veure més »
Perseu de Cítion
Perseu (en Persaeus) fou un filòsof grec natural de Cítion (Xipre).
Nou!!: La naturalesa dels déus і Perseu de Cítion · Veure més »
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Pitàgores · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Plató · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Qüestor · Veure més »
Quint Lucili Balb
Quint Lucili Balb (en llatí Quintus Lucilius Balbus) va ser probablement germà de Lluci Lucili Balb.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Quint Lucili Balb · Veure més »
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Sòcrates · Veure més »
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Segona Guerra Civil romana · Veure més »
Tales de Milet
Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Tales de Milet · Veure més »
Túsculum
Restes del teatre de Túsculum Túsculum fou una ciutat del Latium prop del Puig Albanus.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Túsculum · Veure més »
Timeu (diàleg)
Timeu (grec: Τίμαιος, Timaios) és un dels diàlegs de Plató, principalment en forma de monòleg llarg donat pel caràcter del títol, escrit sobre el 360 aC.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Timeu (diàleg) · Veure més »
Voltaire
François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Voltaire · Veure més »
Xenòfanes de Colofó
Xenòfanes (en Xenophanes; vers 570 aC - 475 aC) va ser un poeta i filòsof de l'antiga Grècia nadiu de Colofó.
Nou!!: La naturalesa dels déus і Xenòfanes de Colofó · Veure més »
Zenó de Cítion
Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).
Nou!!: La naturalesa dels déus і Zenó de Cítion · Veure més »
