Comunicació

329 les relacions: Actina, Albert von Kölliker, Aleksandr Oparin, Alineament de seqüències, Aminoàcid, Anaerobi, Anafase, Anastomosi, Animals, Antonie van Leeuwenhoek, Aparell de Golgi, Apoptosi, ARN missatger, ARN polimerasa, ARN ribosòmic, Arqueà, Arqueobacteris, Asèpsia, Últim avantpassat comú universal, August Weismann, Austràlia Occidental, Àcid desoxiribonucleic, Àcid ribonucleic, Bacillus anthracis, Bacillus subtilis, Bacteri gramnegatiu, Bacteri grampositiu, Bacteris, Bicapa lipídica, Biologia, Biologia cel·lular, Biologia del desenvolupament, Biologia molecular, Biomolècula, Biosíntesi, Bipartició, Bronquíol, Cadena de transport d'electrons, Cambra (espai), Carl Richard Woese, Catalasa, Càncer, Càpsula bacteriana, Cèl·lula animal, Cèl·lula glial, Cèl·lula somàtica, Cèl·lula vegetal, Cel·lulosa, Cell, Centríol, ..., Centrosoma, Christian de Duve, Cianobacteris, Cicle biològic, Cicle cel·lular, Cicle de Krebs, Cicle del glioxilat, Cili, Citoesquelet, Citoplasma, Citoquinesi, Citosol, Clonació, Clorofil·la, Cloroplast, Coacervat, Complexitat computacional, Compost orgànic, Comunicació cel·lular, Conjugació bacteriana, Contracció muscular, Cromatina, Cromàtide, Cromoplast, Cromosoma, Dècada del 1670, Dècada del 1830, Dímer, Desintoxicació, Diferenciació cel·lular, Diploïdia, Dissociació química, Divisió cel·lular, Eó, Ecologia, Electròlit, Embolcall cel·lular, Endòspora, Endosimbiosi, Endosoma, Energia, Enginyeria genètica, Enllaç covalent, Entropia, Enzim, Epigenètica, Epiteli, Ernst Ruska, Escheríchia coli, Espai intermembranós, Espai periplasmàtic, Espermatozoide, Esteroide, Estruç comú, Eucariotes, Evolució, Experiment de Miller i Urey, Expressió gènica, Factor de creixement, Factor de transcripció, Fagocitosi, Fílum, Fímbria (biologia), Fòssil, Fecundació, Fenotip, Fibra muscular, Filament intermedi, Fisiologia, Flagel, Flagel bacterià, Fongs, Formació de Strelley Pool, Fosfatasa, Fosfolípid, Fosfolipasa, Fosforilació oxidativa, Fotosíntesi, Fus acromàtic, Galactosa, Gàmeta, Gemmació, Gen, Gen supressor de tumors, Genètica, Genètica mitocondrial humana, Generació espontània, Genoma, Glòbul vermell, Glúcid, Glicòlisi, Glicocàlix, Glicogen, Glicoproteïna, Glicosilació, Guatlla, Haploïdia, Hepatòcit, Hidrogen, Hidrolasa glicosídica, Història de la tecnologia, Histologia, Histona, Homeòstasi, Hormona, Interfase, Intestí, Intró, Jan Evangelista Purkyně, John Turberville Needham, Lípid, Lent, Leucoplast, Lipasa, Lisosoma, Lisozim, Llatí, Louis Pasteur, Lynn Margulis, Mannosa, Massa, Massa molecular, Matriu extracel·lular, Matriu mitocondrial, Matthias Jakob Schleiden, Múscul, Múscul estriat, Múscul llis, Meiosi, Membrana biològica, Membrana nuclear, Membrana plasmàtica, Meristema, Mesènquima, Metabòlit, Metabolisme, Metafase, Metall, Metanobacterials, Metanogen, Micròmetre, Microfilament, Microscòpia, Microscopi, Microscopi òptic, Microscopi confocal, Microscopi de fluorescència, Microscopi electrònic, Microscopi electrònic de rastreig, Microscopi electrònic de transmissió, Microtúbul, Midó, Miofibril·la, Miosina, Mitocondri, Mitosi, Molècula, Morfologia (biologia), Mureïna, Mycoplasma genitalium, Nanòmetre, Nanogram, Nature, Nematodes, Neurona, Neurotransmissor, Nuclèol, Nucleasa, Nucleòtid, Nucleoide, Nucleosoma, Nucli cel·lular, Nutrició, Ocells, Oncogèn, Organisme model, Organisme pluricel·lular, Organisme unicel·lular, Orgànul, Origen de la vida, Osmosi (directa), Ou (biologia), Oxidació β, Oxidasa, Paret cel·lular, Peptidoglicà, Peroxisoma, Pigment, Planctomicets, Plantes, Plasmidi, Plasmodesma, Plasmodi, Plastidi, Políedre, Pol·len, Polisacàrid, Polisoma, Porus nuclear, Potència cel·lular, Potencial d'acció, Potencial de membrana, Pressió de turgència, Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, Profase, Proliferació cel·lular, Proteasa, Proteïna, Proteobacteris, Proteoglicà, Protozous, Pseudomureïna, Purina, Relació àrea-volum, Rent, Reparació de l'ADN, Replicació, Replicació de l'ADN, Reproducció sexual, Resolució angular, Respiració, Reticle endoplasmàtic, Reticle endoplasmàtic llis, Reticle endoplasmàtic rugós, Reticle sarcoplasmàtic, Ribosoma, Robert Brown, Robert Hooke, Rorqual blau, Rudolf Virchow, Ruta metabòlica, Sal (química), Síntesi proteica, Science, Secreció, Segle XIX, Sincici, Sistema endomembranós, Sofre, Subgrup de l'estilbita, Suro, Taxonomia, Tàxon, Teixit connectiu, Telofase, Teoria cel·lular, Teoria endosimbiòtica, Termodinàmica, Terra, Theodor Schwann, Thermoplasma, Tilacoide, Tinció de Gram, Tonicitat, Tonoplast, Transcripció genètica, Transducció de senyal, Triacilglicerol, Trifosfat d'adenosina, Tubulina, Universitat de Califòrnia, Universitat Lliure de Berlín, Vacúol, Vesícula, Vida, Vimentina, Zigot, 1665, 1745, 1830, 1831, 1839, 1850, 1857, 1860, 1880, 1931, 1953, 1981. Ampliar l'índex (279 més) » « Shrink índex

Actina

format.

Nou!!: Cèl·lula і Actina · Veure més »

Albert von Kölliker

Rudolph Albert von Kölliker (Zúric, 6 o 16 de juliol de 1817 - Würzburg, 2 de novembre de 1905) va ser un anatomista, embriòleg, fisiòleg, zoòleg i botànic suís.

Nou!!: Cèl·lula і Albert von Kölliker · Veure més »

Aleksandr Oparin

Aleksandr Ivànovitx Oparin (en rus: Александр Иванович Опарин, 2 de març de 1894 - 12 d'abril de 1980) va ser un bioquímic soviètic que va realitzar avenços pel que fa a l'origen de la vida a la Terra.

Nou!!: Cèl·lula і Aleksandr Oparin · Veure més »

Alineament de seqüències

Un alineament de seqüències en bioinformàtica és una forma de representar i comparar dues o més seqüències o cadenes d'ADN, ARN, o estructures primàries proteiques per ressaltar les seves zones de similitud, que podrien indicar relacions funcionals o evolutives entre els gens o proteïnes consultades.

Nou!!: Cèl·lula і Alineament de seqüències · Veure més »

Aminoàcid

Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.

Nou!!: Cèl·lula і Aminoàcid · Veure més »

Anaerobi

Un anaerobi (del grec ἄν-, ἀήρ "aire" i βίος "vida") és l'organisme que es desenvolupa en absència d'oxigen lliure.

Nou!!: Cèl·lula і Anaerobi · Veure més »

Anafase

Durant l'anafase de la mitosi cel·lular, els cromosomes es trenquen pel centròmer i les cromàtides germanes es desplacen cap als extrems oposats de la cèl·lula Anafase (del grec; ἀνά (ana), «amunt» + φάσις (fàsis), «etapa»; «etapa superior») és l'estadi de la meiosi o la mitosi posterior al procés de la metafase, quan les cromàtides germanes (durant la mitosi o la meiosi II) o els cromosomes homòlegs (durant la meiosi I) es desplacen cap als pols oposats de la cèl·lula, el final oposat del fus mitòtic, prop dels centres que organitzen els microtúbuls.

Nou!!: Cèl·lula і Anafase · Veure més »

Anastomosi

L'anastomosi és, en botànica i zoologia, la unió d'uns elements anatòmics amb d'altres del mateix animal o de la mateixa planta.

Nou!!: Cèl·lula і Anastomosi · Veure més »

Animals

Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.

Nou!!: Cèl·lula і Animals · Veure més »

Antonie van Leeuwenhoek

Antonie Philips van Leeuwenhoek (Delft, 24 d'octubre de 1632 - 26 d'agost de 1723), fou un comerciant, topògraf, vidrier i microbiòleg neerlandès conegut com a pare de la microbiologia i inventor del microscopi, i per ser el primer a observar al microscopi diverses espècies de microorganismes i cèl·lules amb lents que ell mateix va construïr.

Nou!!: Cèl·lula і Antonie van Leeuwenhoek · Veure més »

Aparell de Golgi

Fotografia de l'aparell de Golgi feta amb un microscopi electrònic. L'aparell de Golgi (també conegut com a cos de Golgi o complex de Golgi) és un orgànul que hi ha a la majoria de cèl·lules eucariotes, sovint prop del nucli i del centrosoma, i forma part del sistema endomembranós cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Aparell de Golgi · Veure més »

Apoptosi

Apoptosi, mort cel·lular apoptòtica o mort cel·lular programada L'apoptosi és una forma de mort cel·lular programada (MCP) en els organismes pluricel·lulars.

Nou!!: Cèl·lula і Apoptosi · Veure més »

ARN missatger

traduït una o més vegades i, finalment, és degradat. L'àcid ribonucleic missatger (ARNm o mRNA) és una molècula d'ARN que serveix de model químic per a crear un producte proteic.

Nou!!: Cèl·lula і ARN missatger · Veure més »

ARN polimerasa

Les ARN polimerases, RNA polimerases o RNA pol són un conjunt de proteïnes amb caràcter enzimàtic capaces de polimeritzar els ribonucleòtids per a sintetitzar ARN.

Nou!!: Cèl·lula і ARN polimerasa · Veure més »

ARN ribosòmic

LARN ribosòmic (ARNr, en anglès rRNA) és un tipus d'ARN sintetitzat als nuclèols per l'ARN polimerasa I, i és a més la part central dels ribosomes, l'orgànul fabricant de les proteïnes a totes les cèl·lules vives.

Nou!!: Cèl·lula і ARN ribosòmic · Veure més »

Arqueà

L'Arqueà (antigament Arqueozoic) és l'eó geològic que precedeix el Proterozoic, fa milions d'anys.

Nou!!: Cèl·lula і Arqueà · Veure més »

Arqueobacteris

Arbre filogenètic. Els arqueobacteris apareixen al centre en vermell. Els noms científics apareixen en cursiva. Els arqueobacteris o arqueus (Archaea) són un grup de microorganismes unicel·lulars.

Nou!!: Cèl·lula і Arqueobacteris · Veure més »

Asèpsia

L'asèpsia és la condició lliure de microorganismes, que puguin produir malalties infeccioses.

Nou!!: Cèl·lula і Asèpsia · Veure més »

Últim avantpassat comú universal

L'últim avantpassat comú universal (en anglès, last universal common ancestor o LUCA) és l'hipotètic últim organisme del qual descendeixen tots els existents.

Nou!!: Cèl·lula і Últim avantpassat comú universal · Veure més »

August Weismann

Friedrich Leopold August Weismann (17 de gener de 1834 -5 de novembre de 1914) va ser un biòleg evolucionista alemany.

Nou!!: Cèl·lula і August Weismann · Veure més »

Austràlia Occidental

Austràlia Occidental és el més gran dels estats d'Austràlia, situat a l'oest d'Austràlia Meridional i el Territori del Nord.

Nou!!: Cèl·lula і Austràlia Occidental · Veure més »

Àcid desoxiribonucleic

Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.

Nou!!: Cèl·lula і Àcid desoxiribonucleic · Veure més »

Àcid ribonucleic

Comparació de l'ARN amb l'ADN (en anglès) L'àcid ribonucleic (ARN, conegut igualment per la sigla anglesa RNA) és una molècula polimèrica que té un paper fonamental en la codificació, la descodificació, la regulació i l'empalmament dels gens.

Nou!!: Cèl·lula і Àcid ribonucleic · Veure més »

Bacillus anthracis

Bacillus anthracis és un bacteri patogen gram positiu en forma de bacil que causa el carboncle, una greu malaltia del bestiar que pot infectar també l'espècie humana i és, per tant, una zoonosi.

Nou!!: Cèl·lula і Bacillus anthracis · Veure més »

Bacillus subtilis

Bacillus subtilis és un bacteri grampositiu, catalasa-positiva habitualment trobat en el sòl i al tracte gastrointestinal de remugants i humans.

Nou!!: Cèl·lula і Bacillus subtilis · Veure més »

Bacteri gramnegatiu

''Pseudomonas aeruginosa'' gramnegatiu (bastons vermells-rosats). Diferències estructurals entre les parets cel·lulars de bacteris grampositius i gramnegatius. Els bacteris gramnegatius són aquells bacteris que no retenen el cristall violeta en la tinció de Gram i que per tant apareixen de color rosa al microscopi òptic.

Nou!!: Cèl·lula і Bacteri gramnegatiu · Veure més »

Bacteri grampositiu

''Bacillus anthracis'' grampositiu (bastons liles) en una mostra de líquid cefalorraquidi. Les altres cèl·lules són leucòcits. Diferències estructurals entre les parets cel·lulars de bacteris grampositius i gramnegatius. Els bacteris grampositius són aquells bacteris que retenen el cristall violeta durant el procés de tinció Gram, de manera que s'observen de color blau o violeta al microscopi òptic, a diferència dels bacteris gramnegatius, que apareixen de color rosa.

Nou!!: Cèl·lula і Bacteri grampositiu · Veure més »

Bacteris

lang.

Nou!!: Cèl·lula і Bacteris · Veure més »

Bicapa lipídica

La bicapa lipídica és una estructura de dues capes formades per la unió de molts lípids.

Nou!!: Cèl·lula і Bicapa lipídica · Veure més »

Biologia

La biologia estudia la varietat de formes de vida.

Nou!!: Cèl·lula і Biologia · Veure més »

Biologia cel·lular

La biologia cel·lular o citologia és la branca de la biologia que estudia l'estructura i funció de les cèl·lules com a unitats individuals, complementant així a la histologia (que estudia a les cèl·lules com a component dels teixits).

Nou!!: Cèl·lula і Biologia cel·lular · Veure més »

Biologia del desenvolupament

''Perspectives d'un fetus en l'úter'', obra de Leonardo da Vinci (1510-1512). La biologia del desenvolupament és la part de la biologia que estudia l'ontogènesi, és a dir, els canvis determinats en els organismes pluricel·lulars, des de la seua concepció fins a la mort.

Nou!!: Cèl·lula і Biologia del desenvolupament · Veure més »

Biologia molecular

La biologia molecular és la part de la biologia que estudia els éssers vius i els fenòmens vitals conformement a les propietats de la seva estructura i funcionament molecular.

Nou!!: Cèl·lula і Biologia molecular · Veure més »

Biomolècula

Sir John Cowdery Kendrew l'any 1958, motiu pel qual van rebre un Premi Nobel de Química Les biomolècules o principis immediats són les molècules que formen part de la matèria viva.

Nou!!: Cèl·lula і Biomolècula · Veure més »

Biosíntesi

La biosíntesi és el procés catalitzador per enzims que es dona dins les cèl·lules dels organismes en el qual el substrat acaba donant un producte més complex.

Nou!!: Cèl·lula і Biosíntesi · Veure més »

Bipartició

Fissió binària La bipartició o fissió binària és una forma de divisió cel·lular pròpia dels procariotes: bacteris i arqueobacteris, i en alguns eucariotes unicel·lulars, que consisteix en la divisió d'una cèl·lula en dues cèl·lules isomorfes.

Nou!!: Cèl·lula і Bipartició · Veure més »

Bronquíol

Els bronquíols són els conductes pels quals passa l'aire procedent dels bronquis als alvèols (sacs d'aire dels pulmons), en els quals les branques ja no contenen cartílags o glàndules en la seva submucosa.

Nou!!: Cèl·lula і Bronquíol · Veure més »

Cadena de transport d'electrons

Esquema representant la cadena de transport d'electrons al mitocondri. Aquest és el lloc on es produeix la fosforilació oxidativa en eucariotes. El NADH i el succinat generats al cicle de l'acid cítric s'oxiden, proveint energia a través de l'ATP sintetasa Cadena de transport d'electrons de tipus fotosintètic present a la membrana del tilacoide Una cadena de transport d'electrons és un sistema bioquímic que acobla la transferència d'electrons entre un donador d'electrons (p. ex.: NADH) i un acceptor d'electrons (p. ex.: O₂) amb la transferència d'ions H+ (protons) a través d'una membrana cel·lular, resultant-ne un gradient electroquímic de protons que es fa servir per generar energia química en forma de trifosfat d'adenosina (ATP).

Nou!!: Cèl·lula і Cadena de transport d'electrons · Veure més »

Cambra (espai)

Cambra mortuòria d'Alfons XII Una cambra (del llatí, camera, transsumpte de la veu grega Minara χαμαρα- concavidad, superfície còncava i d'aquí sostre arquejat, amb volta).

Nou!!: Cèl·lula і Cambra (espai) · Veure més »

Carl Richard Woese

Carl Richard Woese (15 de juliol del 1928, Syracuse - 30 de desembre de 2012, Urbana, Illinois) va ser un microbiòleg estatunidenc, que estudià a la Deerfield Academy i l'Amherst College.

Nou!!: Cèl·lula і Carl Richard Woese · Veure més »

Catalasa

La catalasa és un enzim que es troba en organismes vius i catalitza la descomposició del peròxid d'hidrogen (H₂0₂) en oxigen i aigua.

Nou!!: Cèl·lula і Catalasa · Veure més »

Càncer

El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).

Nou!!: Cèl·lula і Càncer · Veure més »

Càpsula bacteriana

Diagrama d'estructures extracel·lulars bacterianes: 1.-càpsula, 2.- capa mucosa o glucocàlix, 3.-biopel·lícula. La càpsula bacteriana és una capa rígida amb el contorn ben definit que recobreix externament la paret cel·lular d'alguns bacteris (tant grampositius com gramnegatius).

Nou!!: Cèl·lula і Càpsula bacteriana · Veure més »

Cèl·lula animal

Estructura d'una cèl·lula animal típica. Una cèl·lula animal és un tipus de cèl·lula què es compon amb molts teixits en els animals.

Nou!!: Cèl·lula і Cèl·lula animal · Veure més »

Cèl·lula glial

Les cèl·lules glials (glia prové del grec medieval γλία, "cola") són juntament amb les neurones, els dos tipus diferents de cèl·lules que formen el sistema nerviós.

Nou!!: Cèl·lula і Cèl·lula glial · Veure més »

Cèl·lula somàtica

La cèl·lula somàtica (del grec: σὠμα/soma.

Nou!!: Cèl·lula і Cèl·lula somàtica · Veure més »

Cèl·lula vegetal

Estructura d'una cèl·lula vegetal La cèl·lula vegetal és la unitat elemental que constitueix qualsevol organisme vegetal, i comprèn generalment un nucli cel·lular envoltat d'un citoplasma, diversos orgànuls o plasts, i tot protegit per una membrana cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Cèl·lula vegetal · Veure més »

Cel·lulosa

Estructura tridimensional, amb 4 unitats de glucosa visibles. (Negre.

Nou!!: Cèl·lula і Cel·lulosa · Veure més »

Cell

Cell és una Unitat Central de Procés (ang.: CPU) (xip principal d'un ordinador) desenvolupat per Sony, IBM i Toshiba per a la consola de jocs Playstation 3 inicialment però també per a aplicacions d'aparells Cinema a casa i com a Estació de treball d'alt nivell.

Nou!!: Cèl·lula і Cell · Veure més »

Centríol

'''Centríol''' seccionat mostrant els nou triplets de microtúbuls. Imatge presa per un microscopi electrònic de transmissió. Els centríols són un tipus d'orgànul cel·lular propi de les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Centríol · Veure més »

Centrosoma

Estructura del centrosoma El centrosoma, centre cel·lular o centre organitzador de microtúbuls (de l'anglès MTOC, microtubule organizing center) és el principal organitzador de microtúbuls de la cèl·lula així com un regulador de la progressió del cicle cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Centrosoma · Veure més »

Christian de Duve

Christian René de Duve (Thames-Ditton, Anglaterra 1917-Grez-Doiceau, Bèlgica 2013) va ser un bioquímic i professor universitari belga guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1974.

Nou!!: Cèl·lula і Christian de Duve · Veure més »

Cianobacteris

Els cianobacteris (Cyanobacteria, del grec.

Nou!!: Cèl·lula і Cianobacteris · Veure més »

Cicle biològic

Un cicle biològic de vida es considera al període que inclou una generació completa d'un organisme viu incloent la reproducció, ja siga sexual o asexual.

Nou!!: Cèl·lula і Cicle biològic · Veure més »

Cicle cel·lular

El cicle cel·lular és el procés que segueix tota cèl·lula especialment en relació als seus processos de divisió i proliferació, així com els punts de control de pas a cada fase del cicle.

Nou!!: Cèl·lula і Cicle cel·lular · Veure més »

Cicle de Krebs

El cicle de Krebs (també anomenat cicle de l'àcid cítric o cicle dels àcids tricarboxílics) és una ruta metabòlica, és a dir, una successió de reaccions químiques que formen part de la respiració cel·lular en totes les cèl·lules en les quals l'acceptor final sigui una molècula inorgànica, el sofre o l'oxigen.

Nou!!: Cèl·lula і Cicle de Krebs · Veure més »

Cicle del glioxilat

Cicle del glioxilat El cicle del glioxalat és el procés pel qual l'acetil-CoA es descondensa amb l'oxalacetat per formar citrat i el citrat és convertit en isocitrat.

Nou!!: Cèl·lula і Cicle del glioxilat · Veure més »

Cili

Els cilis són uns orgànuls amb formes filamentoses que trobem recobrint la membrana citoplasmàtica en un gran nombre de cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Cili · Veure més »

Citoesquelet

Citoesquelet eucariota. Els filaments d'actina es mostren en vermell, els microtúbuls en verd i el nucli en blau. El citoesquelet és una mena de xarxa que disposen les cèl·lules eucariotes formada per fibres proteiques que recorren el citosol i que actuen com a esquelet i musculatura cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Citoesquelet · Veure més »

Citoplasma

Reticle endoplasmàtic llis (9) Mitocondri (10) Vacúol (11) Citoplasma (12) Lisosoma (13) Centríols dins del centrosoma El citoplasma és la part de la cèl·lula procariota que es troba dins de la membrana plasmàtica i la part de la cèl·lula eucariota que es troba entre el nucli cel·lular i la membrana.

Nou!!: Cèl·lula і Citoplasma · Veure més »

Citoquinesi

Una cèl·lula que gairebé ha completat la citocinesi. El centrosoma està marcat per una fletxa de punts. Un ciliat experimentant la citoquinesi La citoquinesi o citocinesi (del grec: Cytokinesis, de cyto- (cèl·lula) i kinesis (moviment)), és el procés en el qual el citoplasma d'un organisme eucariota unicel·lular es divideix per formar dues cèl·lules filles.

Nou!!: Cèl·lula і Citoquinesi · Veure més »

Citosol

El citosol, també anomenat hialoplasma, és el medi aquós del citoplasma en què es troben immersos els orgànuls cel·lulars.

Nou!!: Cèl·lula і Citosol · Veure més »

Clonació

Molts organismes, inclosos els tremolls, es reprodueixen per clonació, sovint creant grans grups d'organismes amb el mateix ADN. L'exemple que podem veure a la imatge és de l'espècie Populus tremuloides. Els clons o clonació és el procés de crear una còpia idèntica de quelcom.

Nou!!: Cèl·lula і Clonació · Veure més »

Clorofil·la

La clorofil·la (del grec chloros, 'verd', i phyllon, 'fulla') és una molècula present en els productors (plantes, algues i cianobacteris) necessària per al procés de la fotosíntesi.

Nou!!: Cèl·lula і Clorofil·la · Veure més »

Cloroplast

Cèl·lules vegetals en les quals són visibles els cloroplasts Els cloroplasts són orgànuls presents a les cèl·lules de les plantes i algues eucariotes que realitzen la fotosíntesi.

Nou!!: Cèl·lula і Cloroplast · Veure més »

Coacervat

Coacervat és el nom amb el qual Alexander Oparin i John Burdon Sanderson Haldane van denominar un tipus de protobiont.

Nou!!: Cèl·lula і Coacervat · Veure més »

Complexitat computacional

La teoria de complexitat computacional és la part de la teoria de la computabilitat que estudia els recursos requerits durant el càlcul per resoldre un problema.

Nou!!: Cèl·lula і Complexitat computacional · Veure més »

Compost orgànic

Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.

Nou!!: Cèl·lula і Compost orgànic · Veure més »

Comunicació cel·lular

La comunicació cel·lular forma part d'un sistema complex de comunicació que governa les activitats cel·lulars bàsiques i coordina les accions de la cèl·lula.

Nou!!: Cèl·lula і Comunicació cel·lular · Veure més »

Conjugació bacteriana

fímbria s'uneix a la cèl·lula receptora i ambdues cèl·lules s'aproximen. 3-El plasmidi mòbil es desarma i una de les cadenes d'ADN és transferida a la cèl·lula receptora. 4-Ambdues cèl·lules sintetitzen la segona cadena i regeneren un plasmidi complet. A més, ambdues cèl·lules generen nous pili i són ara viables com donants. La conjugació bacteriana o parasexualitat bacteriana és el procés de transferència d'un plasmidi (un fragment de l'ADN que conté gens).

Nou!!: Cèl·lula і Conjugació bacteriana · Veure més »

Contracció muscular

Esquema jeràrquic dels músculs. La contracció muscular és el procés fisiològic en el qual els músculs desenvolupen tensió i s'escurcen o s'estiren (o bé poden mantenir la mateixa longitud) per raó d'un estímul d'extensió previ.

Nou!!: Cèl·lula і Contracció muscular · Veure més »

Cromatina

parts d'una cèl·lula La cromatina és el material genètic de la cèl·lula eucariota que es troba al nucli i que resulta intensament tenyit per alguns colorants.

Nou!!: Cèl·lula і Cromatina · Veure més »

Cromàtide

Cromosoma.(1) '''Cromàtida'''. Una de les dues parts idèntiques d'un cromosoma després de la fase S.(2) Centròmer. Punt per on les dues cromàtides resten unides i on s'uneixen els microtúbuls.(3) Braç curt.(4) Braç llarg. La cromàtide és cadascuna de les dues cadenes idèntiques de l'ADN que, unides pel centròmer, constitueixen un cromosoma.

Nou!!: Cèl·lula і Cromàtide · Veure més »

Cromoplast

Un Cromoplast és un orgànul que es pot veure en les cèl·lules vegetals colorejat de groc a taronja i que s'encarrega de la síntesi i emmagatzematge dels pigments.

Nou!!: Cèl·lula і Cromoplast · Veure més »

Cromosoma

En biologia, un cromosoma (del grec χρώμα khroma, 'color', i σώμα soma, 'cos') és cadascun dels petits cossos amb forma de bastonets que s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi) dels organismes eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Cromosoma · Veure més »

Dècada del 1670

Sense descripció.

Nou!!: Cèl·lula і Dècada del 1670 · Veure més »

Dècada del 1830

Formalment, la dècada del 1830 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1830 fins al 31 de desembre de 1839.

Nou!!: Cèl·lula і Dècada del 1830 · Veure més »

Dímer

Dímer com a concepte físic.

Nou!!: Cèl·lula і Dímer · Veure més »

Desintoxicació

La desintoxicació (o la destoxicació en el cas del medi ambient) és l'eliminació de les substàncies tòxiques per a l'organisme, sia mitjançant mecanismes naturals, o bé per procediments terapèutics.

Nou!!: Cèl·lula і Desintoxicació · Veure més »

Diferenciació cel·lular

La diferenciació cel·lular és el procés pel qual una cèl·lula canvia d'un tipus cel·lular a un altre.

Nou!!: Cèl·lula і Diferenciació cel·lular · Veure més »

Diploïdia

Les cèl·lules diploides són aquelles que contenen dues còpies semblants de cada cromosoma, a diferència de les haploides, que en contenen un sol joc.

Nou!!: Cèl·lula і Diploïdia · Veure més »

Dissociació química

Una dissociació és una reacció química per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no.

Nou!!: Cèl·lula і Dissociació química · Veure més »

Divisió cel·lular

Comparació de tres tipus de reproducció cel·lular. Divisió cel·lular en procariotes (fissió binària) i eucariotes (mitosi i meiosi). Les línies gruixudes són cromosomes, i les primes línies blaves són fibres que estiren els cromosomes i separen els extrems de la cèl·lula. '''El cicle cel·lular en eucariotes:''' I.

Nou!!: Cèl·lula і Divisió cel·lular · Veure més »

Eó

Un eó (del mot grec αἰών, aiṓn 'eternitat') és un període definit pels geòlegs per facilitar la comprensió del temps geològic.

Nou!!: Cèl·lula і Eó · Veure més »

Ecologia

L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).

Nou!!: Cèl·lula і Ecologia · Veure més »

Electròlit

La dissolució aquosa d'etanol no condueix l'electricitat, l'etanol és un no-electròlit. El clorur de potassi és un electròlit fort perquè la seva dissolució aquosa condueix molt bé l'electricitat. L'àcid acètic és un electròlit feble perquè la seva dissolució aquosa és poc conductora. Un electròlit és una substància química que es dissocia en ions lliures quan es dissol en un dissolvent ionitzant o es fon, produint un medi conductor de l'electricitat.

Nou!!: Cèl·lula і Electròlit · Veure més »

Embolcall cel·lular

porines. L'embolcall cel·lular inclou la membrana citoplasmàtica i la paret cel·lular més una membrana externa, si és que existeix.

Nou!!: Cèl·lula і Embolcall cel·lular · Veure més »

Endòspora

Una endòspora o espora bacteriana és una estructura inactiva, resistent, no reproductiva produïda per una petita quantitat de bacteris de la divisió Firmicute.

Nou!!: Cèl·lula і Endòspora · Veure més »

Endosimbiosi

fixen el nitrogen. L'endosimbiosi és qualsevol relació simbiòtica en què un simbiont viu dins dels teixits d'un altre, ja sigui dins de les cèl·lules o extracel·lularment.

Nou!!: Cèl·lula і Endosimbiosi · Veure més »

Endosoma

Breu esquema d'Endocitosi Els endosomes son orgànuls de les cèl·lules animals i dels fongs i són formats degut a la fusió amb una vesícula invaginada per endocitosi, que prèviament s'ha desproveït de la respectiva capa de clatrina (si l'endocitosi es intervinguda per la clatrina) o bé degut a la fusió amb una caveola que ha invaginat alguna substància en el seu interior.

Nou!!: Cèl·lula і Endosoma · Veure més »

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Cèl·lula і Energia · Veure més »

Enginyeria genètica

L'enginyeria genètica és el procediment tecnològic que s'utilitza per a manipular els gens d'un organisme.

Nou!!: Cèl·lula і Enginyeria genètica · Veure més »

Enllaç covalent

Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.

Nou!!: Cèl·lula і Enllaç covalent · Veure més »

Entropia

Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.

Nou!!: Cèl·lula і Entropia · Veure més »

Enzim

Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.

Nou!!: Cèl·lula і Enzim · Veure més »

Epigenètica

Els mecanismes epigenètics poden ser pertorbats o influïts ''in utero'' i en la infantesa. Les histones són proteïnes al voltant de les quals l'ADN es pot enrotllar i el fan més compacte i regulen l'expressió gènica. L'epigenètica, terme derivat del grec que significa «damunt de la genètica», és una branca de la genètica que estudia com l'ambient i la història de l'individu influeixen en l'expressió dels gens i més exactament el conjunt de la transmissió dels caràcters adquirits d'una generació a l'altra i reversibles de l'expressió gènica sense alteració de la seqüència de nucleòtids.

Nou!!: Cèl·lula і Epigenètica · Veure més »

Epiteli

L'epiteli dels bronquis és una mena d'epiteli especialitzat en l'intercanvi de gasos i protecció mecànica envers els agents externs. Imatge de microscòpia electrònica. L'epiteli o teixit epitelial és un teixit histològic format per cèl·lules juxtaposades, una a continuació de l'altra sense espai entre elles, que recobreixen la superfície, cavitats i òrgans del cos (epitelis de revestiment) i formen part de les glàndules (epitelis glandulars).

Nou!!: Cèl·lula і Epiteli · Veure més »

Ernst Ruska

Ernst August Friedrich Ruska (Heidelberg, Alemanya 1906 - Berlín 1988) fou un físic, enginyer i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1986.

Nou!!: Cèl·lula і Ernst Ruska · Veure més »

Escheríchia coli

L'escheríchia coli (Escherichia coli, pronunciat i abreujat E. coli habitualment) o colibacil és una de les principals espècies d'eubacteris que viuen a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-hi ocells i mamífers i són necessaris per a la correcta digestió dels aliments.

Nou!!: Cèl·lula і Escheríchia coli · Veure més »

Espai intermembranós

Estructura simplificada d'un mitocondri Estructura simplificada d'un Cloroplast L'espai intermembranós és la regió existent entre la membrana mitocondrial interna i la membrana mitocondrial externa del mitocondri o del cloroplast.

Nou!!: Cèl·lula і Espai intermembranós · Veure més »

Espai periplasmàtic

Il·lustració de la paret cel·lular d'un bacteri gramnegatiu. L'espai perpiplasmàtic és entre ambdues membranes. El periplasma o espai periplasmàtic és un espai envoltat per dues barreres permeables selectives, és a dir membranes biològiques, les quals són la membrana interna (és a dir, la membrana citoplasmàtica) i la membrana exterior en els bacteris gramnegatius.

Nou!!: Cèl·lula і Espai periplasmàtic · Veure més »

Espermatozoide

Micrografia d'escandallatge mostrant un espermatozoide fecundant un òvul. Un espermatozoide és una cèl·lula haploide que constitueix el gàmeta masculí en els animals.

Nou!!: Cèl·lula і Espermatozoide · Veure més »

Esteroide

url.

Nou!!: Cèl·lula і Esteroide · Veure més »

Estruç comú

Ou d'estruç L'estruç comú (Struthio camelus) és l'ocell vivent més gros.

Nou!!: Cèl·lula і Estruç comú · Veure més »

Eucariotes

Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Eucariotes · Veure més »

Evolució

L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.

Nou!!: Cèl·lula і Evolució · Veure més »

Experiment de Miller i Urey

L'experiment de Miller i Urey Lexperiment de Miller i Urey era un experiment que simulava les condicions hipotètiques en què es creia que eren presents en l'etapa primerenca del desenvolupament del planeta Terra, i que es van provar perquè ocorreguessin els orígens químics de la vida (abiogènesi).

Nou!!: Cèl·lula і Experiment de Miller i Urey · Veure més »

Expressió gènica

En genètica clàssica l'expressió genètica o expressió gènica consisteix en el fet que una característica del genotip es manifesti en el fenotip.

Nou!!: Cèl·lula і Expressió gènica · Veure més »

Factor de creixement

El factor de creixement o GF o factor promotor de la maduració (SCF o MPF) són un conjunt de substàncies, la majoria de naturalesa proteica, que juntament amb les hormones i els neurotransmissors tenen una funció clau en la comunicació cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Factor de creixement · Veure més »

Factor de transcripció

En el camp de la biologia molecular, un factor de transcripció és una proteïna que s'uneix a seqüències d'ADN específiques i controla la transferència (o transcripció) de la informació genètica de l'ADN a l'ARNm.

Nou!!: Cèl·lula і Factor de transcripció · Veure més »

Fagocitosi

El procés de la fagocitosi. La fagocitosi ve del grec i significa –fagos, "el que menja" i kytos, "cèl·lula".

Nou!!: Cèl·lula і Fagocitosi · Veure més »

Fílum

En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.

Nou!!: Cèl·lula і Fílum · Veure més »

Fímbria (biologia)

cèl·lules epitelials o al tracte urogenital. En bacteriologia, la fímbria és un apèndix proteic present en molts bacteris, és més curt i prim que un flagel.

Nou!!: Cèl·lula і Fímbria (biologia) · Veure més »

Fòssil

Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.

Nou!!: Cèl·lula і Fòssil · Veure més »

Fecundació

Micrografia d'escaneig d'una cèl·lula espermàtica fertilitzant un oòcit. La fecundació és el procés mitjançant el qual dos gàmetes, un òvul i un espermatozoide (o una cèl·lula espermàtica que arriba dins un gra de pol·len en el cas de les plantes), s'uneixen per formar un zigot.

Nou!!: Cèl·lula і Fecundació · Veure més »

Fenotip

''Donax variabilis'' mostren una extraordinària diversitat fenotípica, tant en el color com en el patró de les seves conquilles El fenotip és l'expressió gènica del genotip modulada per la interacció biològica amb el medi, és a dir, l'aparença externa d'un caràcter genètic.

Nou!!: Cèl·lula і Fenotip · Veure més »

Fibra muscular

S.

Nou!!: Cèl·lula і Fibra muscular · Veure més »

Filament intermedi

desmosomes mostrant uns conspicus filaments intermedis. Els filaments intermedis són components del citoesquelet cel·lular animal.

Nou!!: Cèl·lula і Filament intermedi · Veure més »

Fisiologia

La fisiologia (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques (nutrició, relació, reproducció).

Nou!!: Cèl·lula і Fisiologia · Veure més »

Flagel

Espermatozoide (es pot apreciar el seu flagel) fecundant un òvul. Un flagel és un orgànul amb forma de fuet que usen molts organismes unicel·lulars i uns pocs de pluricel·lulars.

Nou!!: Cèl·lula і Flagel · Veure més »

Flagel bacterià

El flagel bacterià es mou per un motor rotatori. El flagel bacterià és una estructura filamentosa que serveix per a impulsar la cèl·lula bacteriana.

Nou!!: Cèl·lula і Flagel bacterià · Veure més »

Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

Nou!!: Cèl·lula і Fongs · Veure més »

Formació de Strelley Pool

La formació de Strelley Pool és una formació geològica del Paleoarqueà situada a Pilbara (Austràlia Occidental).

Nou!!: Cèl·lula і Formació de Strelley Pool · Veure més »

Fosfatasa

Una fosfatasa és una classe d'enzim que elimina un grup fosfat del seu substrat per hidròlisi de l'àcid fosfòric monoèster cap a l'ió fosfat i una molècula amb un grup hidroxil lliure, el procés és anomenat defosforilació, Aquest procés és l'oposat al de les proteïnes fosforilases i quinases, les quals uneixen grups fosfat als seus substrats utilitzant l'energia de l'ATP.

Nou!!: Cèl·lula і Fosfatasa · Veure més »

Fosfolípid

polar (P) i una cua no polar (I per a apolar). El lípid que es mostra és un fosfolípid de dues cues. La imatge de l'esquerra representa una versió augmentada de la imatge més esquemàtica de la dreta, que serà utilitzada des d'ara per a representar als lípids amb una, dos o tres cadenes. Un fosfolípid és un tipus de lípid iònic, compost per l'esterificació de glicerol, amb dos àcids grassos (1,2-diacilglicerol) i un grup fosfat.

Nou!!: Cèl·lula і Fosfolípid · Veure més »

Fosfolipasa

Enllaços que hidrolitzen diferents tipus de fosfolipasa. La fosfolipasa és un enzim que hidrolitza els enllaços fosfodièster presents en els fosfolípids.

Nou!!: Cèl·lula і Fosfolipasa · Veure més »

Fosforilació oxidativa

Cadena transportadora d'electrons mitocondrial La fosforilació oxidativa és una via metabòlica que utilitza energia alliberada per l'oxidació de nutrients per produir adenosina trifosfat (ATP).

Nou!!: Cèl·lula і Fosforilació oxidativa · Veure més »

Fotosíntesi

terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.

Nou!!: Cèl·lula і Fotosíntesi · Veure més »

Fus acromàtic

cinetocors en vermell El fus acromàtic és l'estructura cel·lular que separa els cromosomes entre les dues cèl·lules filles durant la divisió cel·lular eucariota.

Nou!!: Cèl·lula і Fus acromàtic · Veure més »

Galactosa

La galactosa és un monosacàrid format per una estructura de sis àtoms de carboni (hexosa).

Nou!!: Cèl·lula і Galactosa · Veure més »

Gàmeta

Els gàmetes humans són els espermatozous, aquí observats mitjançant un microscopi òptic. Un gàmeta (del grec γαμετή, 'casar') és una cèl·lula haploide produïda pels òrgans germinals dels mascles o les femelles que es fusiona amb una altra durant la fecundació en organismes que es reprodueixen sexualment.

Nou!!: Cèl·lula і Gàmeta · Veure més »

Gemmació

Cèl·lules de ''Candida'' proliferant per gemmació. S'observen les cèl·lules filles amb forma de bastonet. La gemmació és un tipus de reproducció asexual típica dels briòfits, plantes simples sense teixit vascular i fongs.

Nou!!: Cèl·lula і Gemmació · Veure més »

Gen

Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.

Nou!!: Cèl·lula і Gen · Veure més »

Gen supressor de tumors

Un gen supressor de tumors, gen oncoinhibidor o antioncogen és un gen que redueix la probabilitat que una cèl·lula d'un organisme multicel·lular es transformi en una cèl·lula cancerosa.

Nou!!: Cèl·lula і Gen supressor de tumors · Veure més »

Genètica

La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.

Nou!!: Cèl·lula і Genètica · Veure més »

Genètica mitocondrial humana

pmc.

Nou!!: Cèl·lula і Genètica mitocondrial humana · Veure més »

Generació espontània

Jan van Helmont creia que era possible produir ratolins a partir del blat i de la suor humana La teoria de la generació espontània, també coneguda com a abiogènesi o autogènesi, va ser una idea molt estesa en el passat que encara persisteix en certa manera en l'ideari popular, segons la qual la vida sorgeix de manera espontània a partir de la matèria inerta.

Nou!!: Cèl·lula і Generació espontània · Veure més »

Genoma

El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular.

Nou!!: Cèl·lula і Genoma · Veure més »

Glòbul vermell

Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, 'vermell' i kytos, 'clot', actualment traduït com a 'cèl·lula') són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.

Nou!!: Cèl·lula і Glòbul vermell · Veure més »

Glúcid

El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).

Nou!!: Cèl·lula і Glúcid · Veure més »

Glicòlisi

Esquema del procés. La glicòlisi (del grec γλυκύς "dolç" i λύσις "trencament"), glucòlisi o via d'Embden-Meyerhof és una via metabòlica per la qual una molècula de glucosa (Glc) és oxidada fins a dues molècules d'àcid pirúvic o piruvat (Pyr).

Nou!!: Cèl·lula і Glicòlisi · Veure més »

Glicocàlix

El glicocàlix o glucocàlix (paraula derivada del grec capa calyx de sucre glyko) és un terme genèric per a referir-se al material polimèric extracel·lular, compost de glicoproteïnes i glicolípids, produït per alguns bacteris i per altres cèl·lules com, per exemple, moltes cèl·lules epitelials.

Nou!!: Cèl·lula і Glicocàlix · Veure més »

Glicogen

El glicogen o glucogen és un polisacàrid de reserva energètica dels animals, fongs i bacteris.

Nou!!: Cèl·lula і Glicogen · Veure més »

Glicoproteïna

dataaccés.

Nou!!: Cèl·lula і Glicoproteïna · Veure més »

Glicosilació

La glicosilació és un procés químic en el qual s'afegeix un carbohidrat a una altra molècula.

Nou!!: Cèl·lula і Glicosilació · Veure més »

Guatlla

Guatlla, guatla o guàtlera (i pasqualet a Crevillent) és un nom col·lectiu per a gèneres de la família dels fasiànids.

Nou!!: Cèl·lula і Guatlla · Veure més »

Haploïdia

Les cèl·lules diploides tenen un doble joc de cada cromosoma, a diferències de les haploïdies que només en tenen un L'haploïdia és una fase cel·lular dins del cicle vital de molts eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Haploïdia · Veure més »

Hepatòcit

L'hepatòcit és la cèl·lula pròpia del fetge i que forma la seva parènquima, està polaritzada amb dominis luminals diferents i separats dels dominis basals.

Nou!!: Cèl·lula і Hepatòcit · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Cèl·lula і Hidrogen · Veure més »

Hidrolasa glicosídica

Una alfa-amilasa panceràtica 1HNY, una hidrolasa glícosídica La hidrolasa glicosídica (també anomenada glicosidasa) és un enzim que catalitza la hidròlisi de l'enllaç glicosídic per generar dos sucres senzills.

Nou!!: Cèl·lula і Hidrolasa glicosídica · Veure més »

Història de la tecnologia

Se sap que la roda s'usava almenys des de 4000 aC i encara resta una tecnologia actual. La història de la tecnologia és l'estudi de com evoluciona la tecnologia al llarg de la història i de les seves relacions amb l'entorn social, cultural, polític, econòmic, filosòfic, etc.

Nou!!: Cèl·lula і Història de la tecnologia · Veure més »

Histologia

Un espècimen histològic tenyit, col·locat entre un portaobjectes i un cobreobjectes. La histologia (compost de les paraules gregues: ἱστός "teixit", i -λογία -logia) és l'estudi de l'anatomia microscòpica de les cèl·lules i dels teixits de plantes i animals.

Nou!!: Cèl·lula і Histologia · Veure més »

Histona

Assemblatge de les histones nuclears per a formar un nucleosoma Les histones són proteïnes bàsiques, de baix pes molecular, molt conservades evolutivament entre els eucariotes i alguns procariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Histona · Veure més »

Homeòstasi

Efectes de la pressió osmòtica als glòbuls vermells L'homeòstasi és la tendència a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics.

Nou!!: Cèl·lula і Homeòstasi · Veure més »

Hormona

L'oxitocina és una hormona Una hormona és principalment una substància que en els éssers vius pluricel·lulars regula i coordina l'activitat conjunta de les cèl·lules.

Nou!!: Cèl·lula і Hormona · Veure més »

Interfase

Il·lustració de la interfase a l'Anatomia de Gray. La cromatina encara no s'ha condensat i la cèl·lula duu a terme les seves funcions habituals. Una imatge del nucli d'una cèl·lula (HT1080) actualment en interfase (probablement G1). Nota: no és visible el citoplasma d'aquesta cèl·lula ni el de la cèl·lula veïna (a dalt a l'esquerra), actualment en la telofase de la mitosi. Imatge presa utilitzant un microscopi òptic i una tinció DAPI de l'ADN. La interfase és la fase del cicle cel·lular en què la cèl·lula passa gran part del seu temps i duu a terme gran part de les seves funcions en preparació per la divisió cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Interfase · Veure més »

Intestí

L'intestí o budell és la part visceral tubular del tub digestiu que s'estén de l'estómac fins a l'anus.

Nou!!: Cèl·lula і Intestí · Veure més »

Intró

Explicació gràfica de l'eliminació d'introns per splicing, procés de maduració de l'ARN Un intró és una regió de l'ADN que es transcriu i és després eliminada de la molècula de ARN resultant, mitjançant el procés de tall i unió o empalmament.

Nou!!: Cèl·lula і Intró · Veure més »

Jan Evangelista Purkyně

Jan Evangelista Purkyně, també conegut internacionalment com a Purkinje, (Libochovice, Bohèmia, 17/18 de desembre del 1787 – Praga, 28 de juliol del 1869) fou un anatomista i fisiòleg txec.

Nou!!: Cèl·lula і Jan Evangelista Purkyně · Veure més »

John Turberville Needham

John Turberville Needham (10 de setembre de 1713 - 30 de desembre de 1781), fou un biòleg anglès.

Nou!!: Cèl·lula і John Turberville Needham · Veure més »

Lípid

Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.

Nou!!: Cèl·lula і Lípid · Veure més »

Lent

Lent Una lent és un dispositiu, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum; en altres paraules, és un sistema òptic, format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de llum.

Nou!!: Cèl·lula і Lent · Veure més »

Leucoplast

Amiloplasts de cèl·lules de patata, uns dels diferents subtipus de '''leucoplasts'''. Els leucoplasts són uns orgànuls que es poden trobar en les cèl·lules vegetals, essent un tipus de plastidis.

Nou!!: Cèl·lula і Leucoplast · Veure més »

Lipasa

Un lipasa és un tipus d'enzim acil-ester-hidrolasa ubic que catalitza la hidròlisi dels triacilglicerols en àcids grassos i glicerol.

Nou!!: Cèl·lula і Lipasa · Veure més »

Lisosoma

Els lisosomes són orgànuls de la cèl·lula que tenen formes variables però que estan recoberts per una membrana i a l'interior hi ha enzims que hidrolitzen les macromolècules.

Nou!!: Cèl·lula і Lisosoma · Veure més »

Lisozim

El lisozim, també anomenat muramidasa, és un enzim de 14,4 kilodalton que danya les cèl·lules bacterianes catalitzant la hidròlisi de les unions beta 1,4 entre els residus d'àcid N-acetilmuràmic i N-acetil-D-glucosamina en un peptidoglicà.

Nou!!: Cèl·lula і Lisozim · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Cèl·lula і Llatí · Veure més »

Louis Pasteur

Louis Pasteur (Dole, 27 de desembre 1822 – Villeneuve-l'Étang, Marnes-la-Coquette, 28 de setembre 1895), fou un microbiòleg i químic francès.

Nou!!: Cèl·lula і Louis Pasteur · Veure més »

Lynn Margulis

Lynn Margulis (Chicago, 5 de març de 1938 - Amherst, 22 de novembre de 2011) va ser una biòloga evolutiva estatunidenca, catedràtica d'universitat que va difondre la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de les cèl·lules eucariotes per la simbiosi entre dues cèl·lules, de manera que una queda integrada dins d'una altra.

Nou!!: Cèl·lula і Lynn Margulis · Veure més »

Mannosa

La mannosa és un sucre simple (monosacàrid) que es troba formant part d'alguns polisacàrids de les plantes (com el mannà, el glucomannan, etc.), i en algunes glucoproteïnes animals.

Nou!!: Cèl·lula і Mannosa · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Cèl·lula і Massa · Veure més »

Massa molecular

La massa molecular és la massa d'una molècula expressada en la unitat del sistema internacional, uma (unitats de massa atòmica).

Nou!!: Cèl·lula і Massa molecular · Veure més »

Matriu extracel·lular

La matriu extracel·lular és un producte de secreció de les cèl·lules que s'acumula més enllà de la membrana plasmàtica, formant una xarxa tridimensional.

Nou!!: Cèl·lula і Matriu extracel·lular · Veure més »

Matriu mitocondrial

Membrana Externa 3) Crestes mitocondrials 4) '''Matriu''' La matriu mitocondrial és l'espai aquós comprès dins la membrana mitocondrial interna.

Nou!!: Cèl·lula і Matriu mitocondrial · Veure més »

Matthias Jakob Schleiden

Matthias Jakob Schleiden (Hamburg, 5 d'abril de 1804- Frankfurt del Main, 23 de juny de 1881), va ser un cèlebre botànic alemany.

Nou!!: Cèl·lula і Matthias Jakob Schleiden · Veure més »

Múscul

Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.

Nou!!: Cèl·lula і Múscul · Veure més »

Múscul estriat

El múscul estriat o el teixit muscular estriat (en anglès:Striated muscle tissue) és una forma de fibra muscular que es combinen dins de fibres paral·leles.

Nou!!: Cèl·lula і Múscul estriat · Veure més »

Múscul llis

Múscul llis. Glàndules esofàgiques. El múscul llis, també conegut com a visceral o involuntari, es compon de cèl·lules en forma de fus.

Nou!!: Cèl·lula і Múscul llis · Veure més »

Meiosi

Visió general de la meiosi. En la '''interfase''' es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En '''meiosi I''' els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles. En '''meiosi II''', com passa en la mitosi, cada cromàtida migra cap a un pol. El resultat són 4 cèl·lules filles haploides (n). Encreuament entre cromosomes homolegs. Recombinació d'informació genètica i quiasmes. 353x353px La meiosi cel·lular és un procés de divisió cel·lular en eucariotes, a través del qual a partir d’una cèl·lula diploide es produeixen quatre cèl·lules haploides.

Nou!!: Cèl·lula і Meiosi · Veure més »

Membrana biològica

Secció de les estructures que es poden formar pels fosfolípids en solucions aquoses Una membrana biològica o biomembrana és una membrana que tanca o separa que actua com barrera selectiva, dins o al voltant d'una cèl·lula biològica.

Nou!!: Cèl·lula і Membrana biològica · Veure més »

Membrana nuclear

Estructura de la '''Membrana nuclear'''. La membrana nuclear o carioteca és la membrana doble del nucli que conté el material genètic a les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Membrana nuclear · Veure més »

Membrana plasmàtica

Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és una bicapa lipídica que envolta i delimita tota la cèl·lula.

Nou!!: Cèl·lula і Membrana plasmàtica · Veure més »

Meristema

El meristema, en els embriòfits, és el teixit vegetal simple responsable del creixement permanent de la planta.

Nou!!: Cèl·lula і Meristema · Veure més »

Mesènquima

Mesènquima mostrant una cèl·lula mesenquimàtica típica El mesènquima o teixit mesenquimàtic és un tipus de teixit connectiu laxe indiferenciat que deriva majoritàriament del mesoderma, encara que alguns deriven d'altres capes germinatives; per exemple de les cèl·lules de la cresta neural i per tant originades a partir de l'ectoderma.

Nou!!: Cèl·lula і Mesènquima · Veure més »

Metabòlit

Un metabòlit és qualsevol molècula utilitzada o produïda durant el metabolisme.

Nou!!: Cèl·lula і Metabòlit · Veure més »

Metabolisme

Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.

Nou!!: Cèl·lula і Metabolisme · Veure més »

Metafase

La metafase de la mitosi cel·lular es caracteritzen per la disposició dels cromosomes al pla equatorial de la cèl·lula Metafase (del grec; μετά (metá), «després» + φάσις (phásis) «fase»; «següent fase») és una etapa de la mitosi i de la meiosi en el cicle cel·lular de les cèl·lules eucariota, en la qual els cromosomes es troben en el segon estadi més condensats i enrotllats (es troben més condensats en l'anafase).

Nou!!: Cèl·lula і Metafase · Veure més »

Metall

pàgines.

Nou!!: Cèl·lula і Metall · Veure més »

Metanobacterials

Els metanobacterials (Methanobacteriales) són arqueobacteris que viuen en mitjans estrictament anaerobis i que obtenen energia mitjançant la producció de gas natural, el metà (CH₄).

Nou!!: Cèl·lula і Metanobacterials · Veure més »

Metanogen

Els metanògens són microorganismes que produeixen metà com a subproducte metabòlic en ambients anòxics.

Nou!!: Cèl·lula і Metanogen · Veure més »

Micròmetre

El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o cosa que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).

Nou!!: Cèl·lula і Micròmetre · Veure més »

Microfilament

cèl·lula eucariotes. Els microfilaments són fines fibres de proteïnes de 3 a 7 nm de diàmetre.

Nou!!: Cèl·lula і Microfilament · Veure més »

Microscòpia

Imatge de pol·len amb un microscopi electrònic d'escaneig Examen microscòpic en un laboratori bioquímic La microscòpia és el conjunt de tècniques i mètodes destinats a fer visibles determinats objectes d'estudi que per la seva petita grandària no són visibles a l'ull nu, és a dir, estan fora del rang de resolució de l'ull humà normal.

Nou!!: Cèl·lula і Microscòpia · Veure més »

Microscopi

El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Nou!!: Cèl·lula і Microscopi · Veure més »

Microscopi òptic

Un microscopi òptic, sigui simple o compost, és un microscopi basat en lents òptiques.

Nou!!: Cèl·lula і Microscopi òptic · Veure més »

Microscopi confocal

Principi de la microscòpia confocal. Un microscopi confocal és un microscopi capaç d'obtenir imatges tridimensionals d'un objecte com, per exemple, d'una cèl·lula.

Nou!!: Cèl·lula і Microscopi confocal · Veure més »

Microscopi de fluorescència

Un microscopi de fluorescència és un microscopi òptic que utilitza fluorescència en lloc de, o a més de, dispersió, reflexió i atenuació o absorció, per estudiar les propietats de substàncies orgàniques o inorgàniques.

Nou!!: Cèl·lula і Microscopi de fluorescència · Veure més »

Microscopi electrònic

Microscopi electrònic de transmissió. El microscopi electrònic és un aparell que permet de fer observacions de la matèria a escales molt més petites que la microscòpia òptica.

Nou!!: Cèl·lula і Microscopi electrònic · Veure més »

Microscopi electrònic de rastreig

Microscopi electrònic de rastreig. Imatge de grans de pol·len obtinguda amb un MER. Es pot veure el característic relleu proporcionat per aquest microscopi. El microscopi electrònic de rastreig o MER (també anomenat d'escombratge o scanning i SEM de scanning electron microscope en anglès) és un microscopi electrònic que fa una imatge de la mostra sobre la qual s'envia un feix d'electrons.

Nou!!: Cèl·lula і Microscopi electrònic de rastreig · Veure més »

Microscopi electrònic de transmissió

Comparativa entre microscopis. Un microscopi electrònic de transmissió (TEM, per les seves sigles en anglès de transmission electron microscope, o MET, en català) és un microscopi que utilitza un feix d'electrons per visualitzar un objecte.

Nou!!: Cèl·lula і Microscopi electrònic de transmissió · Veure més »

Microtúbul

Els microtúbuls són una estructura present en totes les cèl·lules eucariotes, excepte en els eritròcits.

Nou!!: Cèl·lula і Microtúbul · Veure més »

Midó

creus d'extinció El midó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals.

Nou!!: Cèl·lula і Midó · Veure més »

Miofibril·la

Diagrama de l'estructura repetitiva de la miofibril·la Model de la contracció del múscul '''A.''' tros de fibra muscular humana augmentada 800 vegades. '''B.''' Paquets separats de miofibril·les augmentats 800 vegades. Una miofibril·la (el prefix mio significa múscul) és la unitat bàsica del múscul.

Nou!!: Cèl·lula і Miofibril·la · Veure més »

Miosina

Molècules de miosina patint un canvi en la conformació en temps real, imatge amb microscòpics atòmic i de fluorecències Part de l'estructura de la miosina II, els àtoms en la cadena pesada estan de color roig i els àtoms de les cadenes lleugeres ho estan de color taronja i groc. La miosina és una gran família de proteïnes motrius (de moviment) que es troben en els organismes eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Miosina · Veure més »

Mitocondri

Micrografia electrònica de dos mitocondris del teixit pulmonar d'un mamífer en els quals es poden apreciar la matriu i les membranes. Un mitocondri és un orgànul envoltat per una doble membrana que es troba en la majoria de les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Mitocondri · Veure més »

Mitosi

Aquest diagrama mostra els diferents moments d'aquest procés. La mitosi és una fase del cicle cel·lular en què es produeix la divisió del nucli cel·lular de les cèl·lules eucariotes mitjançant el qual es reparteixen les dues còpies del material genètic en dues meitats iguals, per formar els nuclis de les cèl·lules “filles” després de la divisió cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Mitosi · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Cèl·lula і Molècula · Veure més »

Morfologia (biologia)

En biologia, la morfologia és l'aparença exterior (forma, estructura, color, patrons) d'un organisme o tàxon i de les parts que el componen.

Nou!!: Cèl·lula і Morfologia (biologia) · Veure més »

Mureïna

La mureïna, terme sovint utilitzat com a sinònim de peptidoglicà, és el peptidoglicà predominant en la paret bacteriana dels bacteris i està formada per N-acetilglucosamina (NAG),N-acetilmuràmic (NAM) i un tetrapèptid, que conformen la subunitat elemental de la mureïna que es va repetint per formar la paret cel·lular bacteriana.

Nou!!: Cèl·lula і Mureïna · Veure més »

Mycoplasma genitalium

El Mycoplasma genitalium és un eubacteri paràsit que viu principalment al tracte respiratori i genital dels primats.

Nou!!: Cèl·lula і Mycoplasma genitalium · Veure més »

Nanòmetre

Un nanòmetre (símbol nm) equival a 10-9 metres.

Nou!!: Cèl·lula і Nanòmetre · Veure més »

Nanogram

Un nanogram (símbol: ng) és una unitat de massa del Sistema Internacional d'Unitats equivalent a la mil milionèsima part d'un gram, o sigui: Un nanogram és la massa de 1000 µm3 d'aigua.

Nou!!: Cèl·lula і Nanogram · Veure més »

Nature

Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.

Nou!!: Cèl·lula і Nature · Veure més »

Nematodes

Els nematodes (Nematoda) són un embrancaments d'invertebrats vermiformes, el més divers dels pseudocelomats.

Nou!!: Cèl·lula і Nematodes · Veure més »

Neurona

Representació esquemàtica de l'estructura d'una neurona Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós.

Nou!!: Cèl·lula і Neurona · Veure més »

Neurotransmissor

Un neurotransmissor és una molècula que utilitzen els animals per transmetre, amplificar i modular senyals elèctrics entre una neurona i una altra cèl·lula.

Nou!!: Cèl·lula і Neurotransmissor · Veure més »

Nuclèol

Nuclèol El nuclèol és un orgànul del nucli cel·lular que té com a principal funció la síntesi de l'ARN.

Nou!!: Cèl·lula і Nuclèol · Veure més »

Nucleasa

Una nucleasa és un enzim capaç d'escindir l'enllaç fosfodièster entre les subunitats de nucleòtids d'àcid nucleics.

Nou!!: Cèl·lula і Nucleasa · Veure més »

Nucleòtid

Els nucleòtids són les unitats estructurals bàsiques dels àcids nucleics, és a dir que els àcids nucleics estan formats per l'encadenament de nucleòtids.

Nou!!: Cèl·lula і Nucleòtid · Veure més »

Nucleoide

Cèl·lula procariota amb el nucleoide. El nucleoide ("similar al nucli") és una regió de forma irregular de la cèl·lula procariota que conté material nuclear sense membrana nuclear, i on es troba el material genètic d'aquests organismes.

Nou!!: Cèl·lula і Nucleoide · Veure més »

Nucleosoma

Estructura del nucleosoma. El nucleosoma és una estructura que constitueix la unitat fonamental i essencial de la cromatina, que és la forma d'organització de l'ADN en els eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Nucleosoma · Veure més »

Nucli cel·lular

Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Nucli cel·lular · Veure més »

Nutrició

Banquet durant el segle XVI.

Nou!!: Cèl·lula і Nutrició · Veure més »

Ocells

Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.

Nou!!: Cèl·lula і Ocells · Veure més »

Oncogèn

Un oncogèn o oncogén és un gen que, quan ha mutat o s'expressa en nivells alts, ajuda a convertir una cèl·lula normal en una cèl·lula tumoral.

Nou!!: Cèl·lula і Oncogèn · Veure més »

Organisme model

Ratolí de laboratori. Un organisme model en biologia és una espècie no-humana molt estudiada per a entendre fenòmens biològics particulars, amb l'expectativa que els descobriments realitzats en l'organisme model proporcioni informació sobre el funcionament d'altres organismes.

Nou!!: Cèl·lula і Organisme model · Veure més »

Organisme pluricel·lular

En aquesta imatge, es veu un'' Caenorhabditis elegans'' del tipus silvestre; s'il·lumina per observar els nuclis de les cèl·lules Un organisme pluricel·lular és un organisme que està constituït per més d'una cèl·lula, i que conté cèl·lules diferenciades que realitzen funcions especialitzades.

Nou!!: Cèl·lula і Organisme pluricel·lular · Veure més »

Organisme unicel·lular

''Valonia ventricosa'' un dels unicel·lulars més grossos. Un organisme unicel·lular és un organisme constituït per una única cèl·lula.

Nou!!: Cèl·lula і Organisme unicel·lular · Veure més »

Orgànul

Un orgànul és cadascuna de les parts formades per material orgànic microscòpic que formen part i, per tant, integren una cèl·lula i s'encarreguen de dur a terme les diferents funcions vitals cel·lulars.

Nou!!: Cèl·lula і Orgànul · Veure més »

Origen de la vida

L'origen de la vida en biologia és la forma i època en què s'originà la vida.

Nou!!: Cèl·lula і Origen de la vida · Veure més »

Osmosi (directa)

Pressió osmòtica Quan una dissolució es posa en contacte amb el dissolvent a través d'una membrana semipermeable, membrana que només deixa passar les molècules de dissolvent però no pas les dels soluts, les molècules de dissolvent es difonen cap a la dissolució, aquest fenomen s'anomena osmosi.

Nou!!: Cèl·lula і Osmosi (directa) · Veure més »

Ou (biologia)

Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.

Nou!!: Cèl·lula і Ou (biologia) · Veure més »

Oxidació β

Esquema que mostra l'acció de la carnitina L'oxidació β és el procés pel qual els àcids grassos, sota la forma de molècules d'acil-CoA es divideixen en els mitocondris i/o en els peroxisomes per a generar acetil-CoA, la molècula d'entrada per al cicle de l'àcid cítric.

Nou!!: Cèl·lula і Oxidació β · Veure més »

Oxidasa

L'oxidasa és un enzim que catalitza una reacció d'oxidació/reducció emprant oxigen molecular (O₂) com acceptor d'electrons.

Nou!!: Cèl·lula і Oxidasa · Veure més »

Paret cel·lular

Diagrama d'una cèl·lula vegetal, amb la paret cel·lular de color verd La paret cel·lular és una matriu extracel·lular present en diferents organismes com: bacteris, fongs, algues i plantes.

Nou!!: Cèl·lula і Paret cel·lular · Veure més »

Peptidoglicà

El peptidoglicà és un heteropolímer format per monosacàrids i aminoàcids que esdevé el component principal de la paret bacteriana, junt amb els àcids teicoïcs (en bacteris Gram-positius) o el lipopolisacàrid (en bacteris Gram-negatius).

Nou!!: Cèl·lula і Peptidoglicà · Veure més »

Peroxisoma

Estructura bàsica d'un peroxisoma. Els peroxisomes són uns orgànuls citoplasmàtics presents a les cèl·lules eucariotes que participen en el metabolisme dels àcids grassos i d'altres dels metabolits resultants d'una respiració aeròbia.

Nou!!: Cèl·lula і Peroxisoma · Veure més »

Pigment

Pigment natural blau marí en forma de pols. Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l'absorció selectiva del color.

Nou!!: Cèl·lula і Pigment · Veure més »

Planctomicets

Els planctomicets (Planctomycetes) són un fílum de bacteris aquàtics que han estat descoberts en mostres d'aigua salabrosa, marina i dolça.

Nou!!: Cèl·lula і Planctomicets · Veure més »

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Nou!!: Cèl·lula і Plantes · Veure més »

Plasmidi

Un plasmidi és una molècula d'ADN circular de doble cadena pròpia dels procariotes, que pot existir i replicar-se independentment del cromosoma o estar integrat en el mateix.

Nou!!: Cèl·lula і Plasmidi · Veure més »

Plasmodesma

Els plasmodesmes són unions cel·lulars exclusives de les cèl·lules vegetals les quals permeten l'entrada i sortida de substàncies a través de la paret cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Plasmodesma · Veure més »

Plasmodi

Els plasmodis (Plasmodium) són un gènere de l'ordre dels hemosporidis amb unes 85 espècies.

Nou!!: Cèl·lula і Plasmodi · Veure més »

Plastidi

Arbre filogenètic dels plastidis. Plastidi - Cloroplast i etioplast - Cromoplast Leucoplast - Amiloplast - Eleoplast - Proteoplast Un plastidi o plast és un grup d'orgànuls presents en la cèl·lula vegetal.

Nou!!: Cèl·lula і Plastidi · Veure més »

Políedre

Un políedre és un cos geomètric, la superfície del qual es compon d'una quantitat finita de polígons plans.

Nou!!: Cèl·lula і Políedre · Veure més »

Pol·len

miniatura Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.

Nou!!: Cèl·lula і Pol·len · Veure més »

Polisacàrid

Estructura tridimensional de la cel·lulosa, un dels polisacàrids més utilitzats en la natura i a nivell industrial. Els polisacàrids o glicans són carbohidrats relativament complexos.

Nou!!: Cèl·lula і Polisacàrid · Veure més »

Polisoma

Un polisoma o poliribosoma és un conjunt de ribosomes associats a una molècula de ARN per realitzar la traducció simultània d'una mateixa proteïna.

Nou!!: Cèl·lula і Polisoma · Veure més »

Porus nuclear

Diagrama del nucli d'una cèl·lula humana. El porus nuclear està marcat a baix a l'esquerra Porus nuclear. Vista lateral 1. Embolcall nuclear. 2. Anell extern 3. Rajos. 4. Cistell. 5. Filaments. (Dibuixat basant-se en microscòpia electrònica) Els porus nuclears són grans complexos de proteïnes que travessen l'embolcall nuclear, la qual és una doble membrana que envolta el nucli cel·lular, present a la majoria dels eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Porus nuclear · Veure més »

Potència cel·lular

Cèl·lules pluripotents i el seu origen. La potència d'una cèl·lula especifica és el seu potencial de diferenciació, o el potencial de diferenciar-se en dos diferents tipus de cèl·lules.

Nou!!: Cèl·lula і Potència cel·lular · Veure més »

Potencial d'acció

electrofisiològiques utilitzades en el mesurament. Un potencial d'acció o impuls elèctric és una ona de descàrrega elèctrica que viatja al llarg de la membrana de la cèl·lula.

Nou!!: Cèl·lula і Potencial d'acció · Veure més »

Potencial de membrana

ions en costats oposats d'una membrana plasmàtica condueix a un voltatge anomenat el potencial de membrana. Els valors típics de potencial de membrana oscil·len entre -40 mV i -80 mV. Molts ions tenen un gradient de concentració a través de la membrana, incloent-hi el potassi (K+), que es troba en alta concentració a dins de la membrana i en baixa a fora. Els ions de sodi (Na+) i de clorur (Cl–) es troben en altes concentracions a la regió extracel·lular, i en baixes concentracions a les regions intracel·lulars. Aquests gradients de concentració proveeixen l'energia potencial per a conduir la formació del potencial de membrana. Aquest voltatge s'estableix quan la membrana té permeabilitat a un o més ions. En el cas més simple, il·lustrat aquí, si la membrana és selectivament permeable al potassi, aquests ions carregats positivament poden difondre el gradient de concentració cap a fora de la cèl·lula, deixant enrere càrregues negatives no compensades. Aquesta separació de càrregues és el que causa el potencial de membrana. Nota que les masses de solucions de cada cantó de la membrana són electroneutrals. De la mateixa manera, el sistema com un tot és electroneutral. Les càrregues positives "no compensades" de fora de la cèl·lula, i les càrregues negatives no compensades de dins de la cèl·lula, físicament s'alineen sobre la superfície de la membrana i s'atreuen mútuament a través de la membrana. Així, el potencial de membrana només es localitza físicament immediatament al costat de la membrana. La separació d'aquestes càrregues a través de la membrana és la base del voltatge de membrana. Nota també que aquest diagrama només és una aproximació de les contribucions iòniques al potencial de membrana. D'altres ions incloent-hi el sodi, el clorur, el calci i d'altres juguen un rol més petit, encara que arribin a tenir forts gradients de concentració, perquè tenen una permeabilitat menor que pas el potassi. Clau: Pentàgons blaus - ions de sodi; Quadrats liles - ions de potassi; Cercles grocs - Ions de Clorur; Rectangles taronges - anions (aquests sorgeixen de la varietat de fonts incloent-hi proteïnes). Les grans estructures liles amb una fletxa representen un canal de potassi transmembrànic i la direcció del moviment de potassi net. El potencial de membrana és el voltatge de la diferència de potencial elèctric d'una cara a l'altra de la membrana plasmàtica d'una cèl·lula.

Nou!!: Cèl·lula і Potencial de membrana · Veure més »

Pressió de turgència

La pressió de turgència empeny la membrana plasmàtica contra la paret cel·lular de les cèl·lules de plantes, bacteris i fongs com també d'aquells protistes amb cèl·lules que tenen parets cel·lulars.

Nou!!: Cèl·lula і Pressió de turgència · Veure més »

Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America

Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (Proc. Natl. Acad. Sci. USA o PNAS) és una revista científica publicada per l'Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units.

Nou!!: Cèl·lula і Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America · Veure més »

Profase

llengua.

Nou!!: Cèl·lula і Profase · Veure més »

Proliferació cel·lular

Estructura d'una cèl·lula procariota La proliferació cel·lular, sovint anomenada impròpiament creixement cel·lular per l'anglicisme «cell growth», és l'increment en el nombre de cèl·lules en un organisme o colònia, no quan una cèl·lula augmenta la seva mida.

Nou!!: Cèl·lula і Proliferació cel·lular · Veure més »

Proteasa

Proteòlisi Les proteases o proteïnases són uns enzims presents en animals, plantes, bacteris, arqueobacteris i virus, encarregats de trencar seqüències polipeptídiques mitjançant la reacció d'hidròlisi dels enllaços peptídics que conformen les proteïnes, donant lloc a pèptids més petits o a aminoàcids individuals.

Nou!!: Cèl·lula і Proteasa · Veure més »

Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.

Nou!!: Cèl·lula і Proteïna · Veure més »

Proteobacteris

Els proteobacteris (Proteobacteria) formen un dels grups més nombrós de bacteris.

Nou!!: Cèl·lula і Proteobacteris · Veure més »

Proteoglicà

Els proteoglicans representen una classe especial de glicoproteïna que són altament glicosilades.

Nou!!: Cèl·lula і Proteoglicà · Veure més »

Protozous

Estructura interna d'un protozou Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.

Nou!!: Cèl·lula і Protozous · Veure més »

Pseudomureïna

La pseudomureïna o pseudopeptidoglicà és un polímer que forma la paret cel·lular de certes arqueus (arqueobacteris) i que té una semblança notable amb el peptidoglicà dels bacteris (anomenat antigament mureïna).

Nou!!: Cèl·lula і Pseudomureïna · Veure més »

Purina

Estructura química de l'adenina Estructura química de la guanina Les purines són uns compostos orgànics bicíclics, és a dir, formats per dos anells units entre si.

Nou!!: Cèl·lula і Purina · Veure més »

Relació àrea-volum

La relació àrea de àrea-volum de vegades escrita com sa/vol o SA:V, és el cocient entre l'àrea superficial d'un objecte i el volum d'aquest objecte.

Nou!!: Cèl·lula і Relació àrea-volum · Veure més »

Rent

El rent o llevat és un organisme unicel·lular, generalment un fong de l’ordre dels endomicetals, que es reprodueix per gemmació o escissió i que genera enzims que provoquen la fermentació de matèria orgànica.

Nou!!: Cèl·lula і Rent · Veure més »

Reparació de l'ADN

Cromosomes trencats com a resultat de danys a l'ADN La reparació de l'ADN és el conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules detecten i reparen els danys soferts per les molècules d'ADN que en codifiquen el genoma.

Nou!!: Cèl·lula і Reparació de l'ADN · Veure més »

Replicació

Estructura molecular de l'ADN La replicació o duplicació és qualsevol comportament d'un sistema dinàmic que porta a la creació d'una còpia idèntica o similar de si mateix.

Nou!!: Cèl·lula і Replicació · Veure més »

Replicació de l'ADN

La replicació de l'ADN és el procés pel qual es produeix a partir d'una molècula original d'ADN dues còpies idèntiques.

Nou!!: Cèl·lula і Replicació de l'ADN · Veure més »

Reproducció sexual

En la primera etapa de la reproducció sexual, durant la meiosi, el nombre de cromosomes es redueix d'un nombre diploide (2n) a un haploide (n). Durant la fertilització, els gàmetes haploides s'uneixen per formar un zigot diploide i restablir el nombre original de cromosomes (2n). La reproducció sexual és un procés biològic mitjançant el qual els organismes originen descendents a través de la combinació de material genètic que normalment procedeix de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents.

Nou!!: Cèl·lula і Reproducció sexual · Veure més »

Resolució angular

La resolució angular o resolució òptica descriu el poder de resolució de qualsevol mecanisme de formació d'una imatge com, per exemple, un telescopi òptic, un radiotelescopi, un microscopi, una càmera, o un ull.

Nou!!: Cèl·lula і Resolució angular · Veure més »

Respiració

El terme respiració ve del llatí respiratio que vol dir respirar.

Nou!!: Cèl·lula і Respiració · Veure més »

Reticle endoplasmàtic

El reticle endoplasmàtic o endoplàsmic és un orgànul cel·lular que únicament es troba en cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Reticle endoplasmàtic · Veure més »

Reticle endoplasmàtic llis

El reticle endoplasmàtic llis o reticle endoplasmàtic agranular és un orgànul de la cèl·lula format per túbuls cilíndrics i sense ribosomes adherits a la membrana cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Reticle endoplasmàtic llis · Veure més »

Reticle endoplasmàtic rugós

El reticle endoplasmàtic rugós, ergastoplasma o RER és un tipus de reticle endoplasmàtic format per sistemes de túbuls aplanats i ribosomes adherits a la membrana cel·lular cosa que li dona un aspecte granular.

Nou!!: Cèl·lula і Reticle endoplasmàtic rugós · Veure més »

Reticle sarcoplasmàtic

1. Os 2. Perimisi 3. Vas sanguini 4. Fibra muscular 5. Fascicle 6. Endomisi 7. Epimisi 8. Tendó El reticle endoplasmàtic llis, REL, de les cèl·lules musculars es troba altament especialitzat, ja que té un paper important en el cicle contracció-relaxació muscular i rep el nom de reticle sarcoplasma o sarcoplasmàtic(RS).

Nou!!: Cèl·lula і Reticle sarcoplasmàtic · Veure més »

Ribosoma

Els ribosomes són orgànuls no membranosos només són visibles al microscopi electrònic a causa de la seva reduïda grandària (30 nm en cèl·lula procariota i 33 nm en eucariota).

Nou!!: Cèl·lula і Ribosoma · Veure més »

Robert Brown

Robert Brown (Montrose, Escòcia, 21 de desembre de 1773 - Londres, Anglaterra, 10 de juny de 1858) fou un reconegut botànic de principis del.

Nou!!: Cèl·lula і Robert Brown · Veure més »

Robert Hooke

Robert Hooke FRS (Freshwater, Illa de Wight, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703), científic anglès.

Nou!!: Cèl·lula і Robert Hooke · Veure més »

Rorqual blau

El rorqual blau o balena blava (Balaenoptera musculus) és un mamífer marí del subordre dels misticets.

Nou!!: Cèl·lula і Rorqual blau · Veure més »

Rudolf Virchow

Rudolf Ludwig Karl Virchow (13 d'octubre de 1821, Schievelbein, Pomerània, Prússia - 5 de setembre de 1902, Berlín), fou un metge prussià considerat com un dels més prominents patòlegs del.

Nou!!: Cèl·lula і Rudolf Virchow · Veure més »

Ruta metabòlica

ATP i poder reductor (NADH). En bioquímica, una ruta metabòlica o via metabòlica és una seqüència de reaccions químiques que condueixen d'un substrat inicial a un o diversos productes finals, a través d'una sèrie de metabòlits intermediaris.

Nou!!: Cèl·lula і Ruta metabòlica · Veure més »

Sal (química)

Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.

Nou!!: Cèl·lula і Sal (química) · Veure més »

Síntesi proteica

Taula de corresponència entre els codons i els aminoàcidsLa síntesi de proteïnes o proteogènesi és el procés anabòlic mitjançant el qual es formen les proteïnes a partir dels aminoàcids.

Nou!!: Cèl·lula і Síntesi proteica · Veure més »

Science

Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.

Nou!!: Cèl·lula і Science · Veure més »

Secreció

La secreció és el procés d'elaboració i alliberament d'un compost o substància química d'una cèl·lula o glàndula.

Nou!!: Cèl·lula і Secreció · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Cèl·lula і Segle XIX · Veure més »

Sincici

HSV-1 Un sincici, o síncit, (en llatí, anglès i altres idiomes syncytium i en plural syncytia; derivat del grec: σύν (syn).

Nou!!: Cèl·lula і Sincici · Veure més »

Sistema endomembranós

núcli (3) ribosomes (4) vesícula (5) reticle endoplasmàtic rugós (REr) (6) aparell de Golgi (7) citoesquelet (8) reticle endoplasmàtic llis (REl) (9) mitocondris (10) vacúol (11) citoplasma (12) lisosoma (13) centríols. El sistema endomembranós és el sistema de membranes internes de les cèl·lules eucariotes que divideix la cèl·lula en compartiments funcionals i estructurals, denominats orgànuls.

Nou!!: Cèl·lula і Sistema endomembranós · Veure més »

Sofre

El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.

Nou!!: Cèl·lula і Sofre · Veure més »

Subgrup de l'estilbita

El subgrup de l'estilbita es refereix a un subgrup de zeolites que inclou la sèrie barrerita - estilbita-Ca - estilbita-Na i stel·lerita.

Nou!!: Cèl·lula і Subgrup de l'estilbita · Veure més »

Suro

Detall del tronc pelat de la surera. L'escorça de l'arbre s'arranca per fer suro El suro és la part més exterior de l'escorça d'alguns arbres constituïda per un teixit extraordinàriament lleuger (d'una densitat 0,240), porós i impermeable, que sempre protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses.

Nou!!: Cèl·lula і Suro · Veure més »

Taxonomia

La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.

Nou!!: Cèl·lula і Taxonomia · Veure més »

Tàxon

En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.

Nou!!: Cèl·lula і Tàxon · Veure més »

Teixit connectiu

El teixit connectiu o teixit conjuntiu és aquell teixit l'origen del qual és el mesènquima embrionari i que té com a finalitat servir de sustentació i envoltar la resta de teixits de l'organisme, l'intercanvi de nutrients, la defensa contra infeccions així com la regulació de la calor corporal.

Nou!!: Cèl·lula і Teixit connectiu · Veure més »

Telofase

Durant l'anafase de la mitosi cel·lular es formen les noves membranes nuclears, els cromosomes es descondensen per a formar la cromatina, i la cél·lula es divideix en dos Telofase (del grec; τέλος (télos), «final» + φάσις (fàsis), «etapa»; «etapa final») és l'estadi final tant en la meiosi com en la mitosi, després del procés de l'anafase, d'una cèl·lula eucariota.

Nou!!: Cèl·lula і Telofase · Veure més »

Teoria cel·lular

La teoria cel·lular és una branca fonamental de la biologia que explica la constitució de la matèria viva a força de cèl·lules i el paper que aquestes tenen en la constitució de la vida.

Nou!!: Cèl·lula і Teoria cel·lular · Veure més »

Teoria endosimbiòtica

Lynn Margulis La teoria endosimbiòtica va ser formulada per la biòloga americana Lynn Margulis (1938-2011) el 1967, per tal d'explicar la presència d'orgànuls intracel·lulars amb genoma propi en les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Teoria endosimbiòtica · Veure més »

Termodinàmica

treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és la branca de la física i la química que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.

Nou!!: Cèl·lula і Termodinàmica · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Nou!!: Cèl·lula і Terra · Veure més »

Theodor Schwann

Theodor Schwann (Neuss, Rin del Nord-Westfàlia, 7 de desembre de 1810 - Colònia, 11 de gener de 1882), va ser un fisiòleg, citòleg i botànic alemany.

Nou!!: Cèl·lula і Theodor Schwann · Veure més »

Thermoplasma

Thermoplasma és un gènere d'arqueobacteris que es distingeix de la resta dels Archea per no tenir paret cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Thermoplasma · Veure més »

Tilacoide

Estructura interna simplificada d'un cloroplast, amb un tilacoide destacat. Un tilacoide és un sac aplanat, o vesícula, que forma part de l'estructura de la membrana interna del cloroplast; lloc de les reaccions captadores de llum de la fotosíntesi i de la fotofosforilació; les piles de tilacoides formen col·lectivament els grana.

Nou!!: Cèl·lula і Tilacoide · Veure més »

Tinció de Gram

Cèl·lules d'''Escherichia coli'', Gram (-), vistes mitjançant microscòpia òptica amb tinció de Gram La tinció de Gram és un tipus de tinció diferencial emprada en microbiologia per a la visualització de bacteris en preparacions microscòpiques.

Nou!!: Cèl·lula і Tinció de Gram · Veure més »

Tonicitat

Efecte de diferents solucions sobre les cèl·lules sanguínies. Micrografies de la pressió osmòtica sobre els glòbuls rojos. La tonicitat és una mesura del gradient de la pressió osmòtica (definida com el potencial d'aigua de dues solucions) de dues solucions separades per una membrana semipermeable.

Nou!!: Cèl·lula і Tonicitat · Veure més »

Tonoplast

El tonoplast és la membrana que delimita el vacúol central en les cèl·lules vegetals.

Nou!!: Cèl·lula і Tonoplast · Veure més »

Transcripció genètica

Transcripció de l'ADN a ARNLa transcripció de l'ADN és el primer procés de l'expressió genètica.

Nou!!: Cèl·lula і Transcripció genètica · Veure més »

Transducció de senyal

Vista de les vies de la transducció de senyal En biologia, la transducció de senyal fa referència a qualsevol procés en el qual una cèl·lula converteix un tipus de senyal biològic o un estímul en un altre.

Nou!!: Cèl·lula і Transducció de senyal · Veure més »

Triacilglicerol

Un triacilglicerol format per glicerol més àcid palmític, àcid oleic i àcid alfa-linoleic. Els triacilglicerols o triglicèrids són acilglicerols, un tipus de lípids formats per una molècula de glicerol, esterificada en els seus tres grups hidroxil, amb tres àcids grassos saturats o insaturats.

Nou!!: Cèl·lula і Triacilglicerol · Veure més »

Trifosfat d'adenosina

El trifosfat d'adenosina, àcid adenosinatrifosfòric, adenosinatrifosfat o adenosina-5'-trifosfat (ATP) és un nucleòtid multifuncional que té un paper important en la biologia cel·lular com a coenzim; ja que és considerat com “la moneda molecular” de transferència energètica intracel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Trifosfat d'adenosina · Veure més »

Tubulina

La tubulina és una proteïna polar globular.

Nou!!: Cèl·lula і Tubulina · Veure més »

Universitat de Califòrnia

Posició dels deu campus de la Universitat de Califòrnia, i dos dels tres laboratoris nacionals sota control de la UC. El tercer està a Los Alamos (Nou Mèxic). La Universitat de Califòrnia (University of California, oficialment i en anglès) és la xarxa superior d'Universitats públiques de l'Estat de Califòrnia, als Estats Units.

Nou!!: Cèl·lula і Universitat de Califòrnia · Veure més »

Universitat Lliure de Berlín

La Universitat Lliure de Berlín (en alemany, Freie Universität Berlin; abreujat FU Berlin) és la més gran de les quatre universitats de Berlín, tenint en compte el nombre d'alumnes, professors i el volum del pressupost, i una de les més grans d'Alemanya.

Nou!!: Cèl·lula і Universitat Lliure de Berlín · Veure més »

Vacúol

vesícula (5) reticle endoplasmàtic rugós (RER) (6) Aparell de Golgi (7) Citoesquelet (8) reticle endoplasmàtic llis (REL) (9) mitocondri (10) '''vacúol''' (11) citoplasma (12) lisosoma (13) centríolsEls vacúols són compartiments envoltats de membrana cel·lular presents en les cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Cèl·lula і Vacúol · Veure més »

Vesícula

Una vesícula és un orgànul present en moltes cèl·lules que forma un compartiment petit i tancat, separat del citoplasma per una bicapa lipídica igual que la membrana cel·lular.

Nou!!: Cèl·lula і Vesícula · Veure més »

Vida

Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.

Nou!!: Cèl·lula і Vida · Veure més »

Vimentina

La vimentina és una de les proteïnes fibroses que formen els filaments intermedis del citoesquelet intracel·lular, en particular de cèl·lules embrionàries, de certes cèl·lules endotelials, així com en les cèl·lules sanguínies.

Nou!!: Cèl·lula і Vimentina · Veure més »

Zigot

Un zigot és la primera cèl·lula d'un nou individu que s'obté de la fusió d'un gàmeta femení (ovòcit o òvul) amb una gàmeta masculí (espermatozoide).

Nou!!: Cèl·lula і Zigot · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Cèl·lula і 1665 · Veure més »

1745

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cèl·lula і 1745 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Cèl·lula і 1830 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cèl·lula і 1831 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Cèl·lula і 1839 · Veure més »

1850

Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.

Nou!!: Cèl·lula і 1850 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Cèl·lula і 1857 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Cèl·lula і 1860 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Cèl·lula і 1880 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Cèl·lula і 1931 · Veure més »

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Cèl·lula і 1953 · Veure més »

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Nou!!: Cèl·lula і 1981 · Veure més »

Redirigeix aquí:

CEL.LULAR, Cel·lula, Cel·lular, Cel·lulars, Cèl.lula, Cèl·lula (biologia), Cèl·lules, Cèl•lula, Cèl•lules, Cèŀlula, Funcions cel·lulars, La cèl·lula, Morfologia cel·lular.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant