Taula de continguts
33 les relacions: Aulàs, Baronia d'Erill, Bisbat de Lleida, Casterner de les Olles, Ceferí Rocafort i Sansó, Constitució Espanyola de 1812, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, Editorial Albert Martín, El Castellet (Espluga de Serra), Els Masos de Tamúrcia, Espluga de Serra (antic municipi), Francesc Carreras i Candi, Fundació Enciclopèdia Catalana, Geografia General de Catalunya, Joan Bellmunt i Figueras, Joan Coromines i Vigneaux, Josep Maria Gavín i Barceló, La Terreta, Llastarri, Onomasticon Cataloniae, Pagès Editors, Pascual Madoz Ibáñez, Sant Josep de la Torre de Tamúrcia, Santa Maria d'Espluga de Serra, Sopeira, Torogó, Tremp, 1787, 1812, 1831, 1847, 1970, 1981.
Aulàs
El poble d'Aulàs pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.
Veure La Torre de Tamúrcia і Aulàs
Baronia d'Erill
La Baronia d'Erill, del segle XI, juntament amb les baronies d'Abella, Bellera i Orcau, era una de les baronies primigènies de l'actual Pallars Jussà.
Veure La Torre de Tamúrcia і Baronia d'Erill
Bisbat de Lleida
El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.
Veure La Torre de Tamúrcia і Bisbat de Lleida
Casterner de les Olles
El poble de Casterner de les Olles pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, de la comarca de l'Alta Ribagorça, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp, de la del Pallars Jussà.
Veure La Torre de Tamúrcia і Casterner de les Olles
Ceferí Rocafort i Sansó
Fotografia del poble de Claverol feta per Ceferí Rocafort i Samsó. Ceferí Rocafort i Samsó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 de setembre de 1872 - Barcelona, 5 de setembre de 1917) fou un geògraf, arqueòleg, fotògraf i historiador pallarès.
Veure La Torre de Tamúrcia і Ceferí Rocafort i Sansó
Constitució Espanyola de 1812
1.
Veure La Torre de Tamúrcia і Constitució Espanyola de 1812
Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar
El Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en català, "Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar"), és una obra enciclopèdica dividida en 16 volums.
Editorial Albert Martín
La Editorial Albert Martín fou una editorial barcelonina fundada per Albert Martín, el qual la va dirigir fins al 1917, any de la seva mort.
Veure La Torre de Tamúrcia і Editorial Albert Martín
El Castellet (Espluga de Serra)
El Castellet, o, simplement, Castellet, és un antic poble que pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.
Veure La Torre de Tamúrcia і El Castellet (Espluga de Serra)
Els Masos de Tamúrcia
El poble dels Masos de Tamúrcia pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.
Veure La Torre de Tamúrcia і Els Masos de Tamúrcia
Espluga de Serra (antic municipi)
Espluga de Serra és un antic municipi de l'Alta Ribagorça agregat l'any 1970 al terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà.
Veure La Torre de Tamúrcia і Espluga de Serra (antic municipi)
Francesc Carreras i Candi
va ser un historiador, geògraf i polític català, a més de conrear moltes altres disciplines com la filatèlia o l'excursionisme científic.
Veure La Torre de Tamúrcia і Francesc Carreras i Candi
Fundació Enciclopèdia Catalana
La casa Garriga Nogués, antiga seu de la Fundació La Fundació Enciclopèdia Catalana és una fundació catalana constituïda com a tal el 22 de juliol de 1980.
Veure La Torre de Tamúrcia і Fundació Enciclopèdia Catalana
Geografia General de Catalunya
Geografia General de Catalunya és una obra dirigida per l'historiador Francesc Carreras i Candi que consta de sis volums, publicats entre els anys 1908 i 1918.
Veure La Torre de Tamúrcia і Geografia General de Catalunya
Joan Bellmunt i Figueras
Joan Bellmunt i Figueras (Puiggròs, les Garrigues 1950) és un etnògraf català.
Veure La Torre de Tamúrcia і Joan Bellmunt i Figueras
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Veure La Torre de Tamúrcia і Joan Coromines i Vigneaux
Josep Maria Gavín i Barceló
Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) va ser un fotògraf, col·leccionista i arxiver català que va dedicar la seva vida a la preservació de la cultura popular i religiosa de Catalunya.
Veure La Torre de Tamúrcia і Josep Maria Gavín i Barceló
La Terreta
La Terreta Ribagorçana (també coneguda com la Clotada d'Areny, i antigament, la Noguerola) és una subcomarca o comarca natural catalana, situada entre l'embassament d'Escales al nord i el congost de Mont-rebei (serra del Montsec) al sud; entre aquests dos punts, abasta les dues ribes del riu Noguera Ribagorçana.
Veure La Torre de Tamúrcia і La Terreta
Llastarri
El poble abandonat i despoblat de Llastarri pertany a l'antic terme municipal d'Espluga de Serra, de la comarca de l'Alta Ribagorça, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp, de la del Pallars Jussà.
Veure La Torre de Tamúrcia і Llastarri
Onomasticon Cataloniae
LOnomasticon Cataloniae és una obra etimològica publicada per Curial Edicions Catalanes que recull l'origen i explica els topònims antics i moderns dels diferents territoris de parla catalana: Principat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i la Franja de Ponent.
Veure La Torre de Tamúrcia і Onomasticon Cataloniae
Pagès Editors
Pagès Editors és una editorial catalana fundada per Lluís Pagès l'any 1990 a Lleida. Va néixer amb l'objectiu de publicar llibres en llengua catalana i disposa d'un catàleg que compta amb col·leccions i línies editorials diverses que han evolucionat amb el pas del temps.
Veure La Torre de Tamúrcia і Pagès Editors
Pascual Madoz Ibáñez
Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.
Veure La Torre de Tamúrcia і Pascual Madoz Ibáñez
Sant Josep de la Torre de Tamúrcia
Sant Josep de la Torre de Tamúrcia, o la Purificació, és l'església romànica del poble de la Torre de Tamúrcia, en el terme actual de Tremp, dins de l'antic terme d'Espluga de Serra.
Veure La Torre de Tamúrcia і Sant Josep de la Torre de Tamúrcia
Santa Maria d'Espluga de Serra
Santa Maria d'Espluga de Serra, o la Purificació, és l'església parroquial romànica del poble d'Espluga de Serra, en el terme actual de Tremp, dins de l'antic terme d'Espluga de Serra.
Veure La Torre de Tamúrcia і Santa Maria d'Espluga de Serra
Sopeira
Sopeira el 29-11-1889 Vista panoràmica de Sopeira Sopeira és un municipi catalanoparlant de l'Aragó, a la comarca administrativa aragonesa de la Ribagorça, inclosa en la comarca natural de la Terreta, a l'Alta Ribagorça.
Veure La Torre de Tamúrcia і Sopeira
Torogó
El poble de Torogó pertany a l'antic terme d'Espluga de Serra, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.
Veure La Torre de Tamúrcia і Torogó
Tremp
El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.
Veure La Torre de Tamúrcia і Tremp
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Veure La Torre de Tamúrcia і 1787
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure La Torre de Tamúrcia і 1812
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure La Torre de Tamúrcia і 1831
1847
;Països Catalans.
Veure La Torre de Tamúrcia і 1847
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure La Torre de Tamúrcia і 1970
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure La Torre de Tamúrcia і 1981